Cursos FSFA: “Resolució de conflictes”

,

A la FSFA s’imparteixen els cursos previstos al pla formatiu anual de la Fundació.

Un dels cursos ha estat Resolució de Conflictes, enfocat a la formació i reciclatge de l’equip directiu i càrrecs intermedis, que cohesionen i donen suport orientatiu i d’assessorament als diversos grups de treball que han de dirigir i aglutinar.

Aquest curs pretén oferir les eines necessàries i imprescindibles per a redirigir la disparitat de personalitats i les diferents maneres d’executar i de projectar opinions i actuacions en l’àmbit laboral.

L’objectiu primordial i comú és evitar confrontacions i formalitzar un grup de treball amb directrius i objectius equivalents, sense deixar de tenir en compte les individualitats i les característiques heterogènies de tots els components de l’equip.

S’han d’oferir les pautes i els recursos necessaris per a redirigir possibles situacions conflictives en les quals puguem trobar-nos laboralment.

D’una manera lúdica i amena, ens han mostrat com podem obtenir els millors resultats i les tècniques necessaris per a crear grups de treball organitzats i entroncats, capaços i competents, i saber afrontar amb professionalitat les situacions més delicades i amb un alt grau d’estrès.

Formació en la gestió de la prevenció a l’empresa

, , , ,

Inaugurem les aules de formació de la Fundació amb una sessió sobre la gestió de la Prevenció de Riscos Laborals a l’empresa.

El Director Tècnic d’IPR Laboral va exposar a les diverses direccions les línies de comandament de la FSFA d’una manera molt exemplificada, el significat d’integrar la Prevenció en una organització empresarial, tant en temes documentals com operatius.

Aquesta jornada vol ser l’inici del camí que la FSFA s’ha proposat seguir en l’àmbit de la PRL actualitzant documentació, procediments, operacions, …per tal de consolidar i vincular encara més la relació amb el sistema de qualitat integral en la que es troba immersa la Fundació.

Resum de la Memòria d’Activitat 2018 de Les Hortènsies

,

El Centre Residencial Les Hortènsies pertany a la Fundació Sant Francesc d’Assis i atén a persones amb discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport generalitzat per la realització de les activitats més bàsiques de la vida diària, amb problemes de salut  i/o amb trastorns de conducta.

Disposa de 156 places d’acolliment residencial i 12 places d’acolliment diürn (Centre d’Atenció Especialitzada).

Segueix un model d’atenció integral, globalitzat i interdisciplinari, respectant totes les dimensions de la persona i la seva realitat sòcio-familiar.

Promou la seva presència i participació en la comunitat on està immersa i contribueix a la integració i  normalització de les persones amb discapacitat.

El objectiu general del centre,  es garantir i promoure  la pl restació d’uns serveis de qualitat  per tal de millorar la qualitat de vida de les persones ateses mitjançant una atenció  individual, integral  rehabilitadora i educativa.

L´ampli ventall d´activitats externes, son integradores, lúdiques i culturals, on els usuaris gaudeixen a alhora que aprenen.

El voluntariat és una part fonamental al centre residencial les Hortènsies, ja que gràcies a la seva dedicació, les sortides externes són més freqüents, i les activitats internis més diverses.

A l’any 2018 s’ha posat en marxa un projecte, elaborat des de l’àrea de Treball Social del CR i CAE Les Hortènsies, per realitzar sessions informatives periòdiques i donar resposta a les inquietuds i/o dubtes dels familiars i/o representants legals dels usuaris.

La Residencia les Hortènsies es un dels  centre de referència al maresme, degut no solament per la seva labor integradora, rehabilitadora i educativa, si no també per ser capdavanters en noves tecnologies que faciliten la qualitat vital diària  dels usuaris. 

Presentem a continuació un resum dels principals indicadors d’activitat del 2018. Podeu consultar més detall a la Memòria d’Activitat 2018 Les Hortènsies

Usuaris atesos

Usuaris atesos CAE RSD
Any 2018 13 163

Ingressos i Baixes RSD 2018

Ingressos i Baixes RSD 2018 Ingressos Baixes
Gener 1 0
Febrer 1 3
Març 2 0
Abril 0 1
Maig 0 0
Juny 1 0
Juliol 0 0
Agost 0 1
Setembre 1 0
Octubre 0 1
Novembre 2 2
Desembre 0 0

Procedència Ingressos RSD i CAE 2018

Domicili familiar 4
Residència 2
Centre sanitari 2
Escola Educació Especial (CAE) 1

Sexe usuaris RSD i CAE 2018

Homes RSD 79 48%
Dones RSD 84 52%
Homes CAE 9 69%
Dones CAE 4 31%

Franges d’edat usuaris CAE 2018

Menys de 21 anys 1
De 21 a 50 anys 11
De 51 a 70 anys 1
Més de 70 anys 0

Franges d’edat usuaris RSD 2018

Menys de 21 anys 2
De 21 a 50 anys 68
De 51 a 70 anys 86
Més de 70 anys 7

Graus de dependència RSD 2018

Graus de dependència RSD CAE
GRAU III 145 11
GRAU II 18 1
GRAU I 0 1

Intervencions àrea Treball Social 2018

Valoracions seguiment usuaris 147
Valoracions inicials usuaris 8
Entrevistes seguiment famílies 83

Participació a les colònies Hortènsies 2018

ANY 2015 19
ANY 2016 15
ANY 2017 16
ANY 2018 15

Incapacitacions 2018

INCAPACITACIONS 2018 RSD CAE
Incapacitats 159 12
En tràmit 2 1
Guarda de fet 2 0

Millores a la infraestructura del CSAI Can Torras

,

Us presentem una petita mostra de les últimes adquisicions que s’han integrat al CSAI Can Torras perquè la feina sigui més eficaç tant per a l’usuari com per al treballador.

L’atenció als pacients és una de les nostres prioritats i desitgem que aquesta sigui la més efectiva, immediata i solvent possible.

Dins de les possibilitats pressupostàries, avançarem pel camí d’aconseguir el nostre objectiu: un servei de qualitat on l’usuari se senti en un entorn no solament agradable, sinó segur i professional.

El Criticón és un aparell que monitoritza les constants vitals i ens avisa davant qualsevol canvi o disfunció en el pacient. Indiscutiblement un avanç que millora l’atenció i el control clínic de les persones ateses.

Una altra de les millores en l’atenció a l’usuari és el sistema de comunicació entre el servei d’infermeria, el personal auxiliar i el pacient. A les habitacions s’han instal·lat uns intercomunicadors per a fer més fluid l’intercanvi d’informació entre els pacients i el servei d’infermeria. Al conèixer per endavant les necessitats de cada usuari, es poden objectivar les necessitats més urgents.

Aquest sistema de comunicació també agilita el treball dels sanitaris, que acudeixen a cada trucada sabent, en principi, què li passa a cadascun dels pacients atesos, i poden així prioritzar les demandes.

També la seguretat és important i vital a l’hora de cuidar l’entorn tant per als usuaris com per a les visites de CSAI Can Torras. Per això hem instal·lat tanques de seguretat que evitin qualsevol mena d’accident.

S’han incorporat diversos tipus de papereres de recollida selectiva, que estan situades per tot el recinte de CSAI Can Torras, seguint les normatives sobre la selecció de residus.

Les millores fan que la feina sigui més fluida, i l’atenció als usuaris més precisa.

Continuem avançant per incorporar mesures que faci que el CSAI Can Torras estigui entre els centres de referència en atenció sòciosanitària.

Inauguració de les aules de formació al CSAI Can Torras

,

Després d’una llarga i laboriosa remodelació de l’antiga sala Polivalent, és una magnifica noticia per la FSFA poder inaugurar les aules de formació.

La formació dels treballadors és un dels pilars on es fonamenten gran part dels ideals de la Fundació Sant Francesc d’Assis.

La preparació i el reciclatge dels coneixements ja adquirits, de tots els professionals que conformen la FSFA, fa que estiguem a l’avantguarda.

Disposem i necessitem de persones compromeses, motivades, implicades i de professionals altament competents.

La FSFA intenta facilitar els instruments perquè això sigui possible, i aquestes aules són una continuació de la progressió ascendent cap a la qual ens dirigim.

Les dues aules integrades a la sala polivalent tenen una capacitat total de 40 persones, dividides en dues estades, una amb capacitat per a 16 alumnes mes 4 opcionals i una altra amb una cabuda de 20, podent assemblar-se en funció dels requeriments de la docència impartida.

Cada aula disposa de pantalles panoràmiques i connexió a internet.

El complex formatiu te una entrada independent i disposa d’un ampli espai distribuïdor i d’un WC adaptat exclusiu.

La sala polivalent dona cabuda també a arxius i diversos magatzems per a material fungible, productes de neteja, material ortopèdic, productes de farmàcia, etc.

S’ha aconseguit materialitzar una instal·lació moderna i funcional.

Aquesta infraestructura, representen també un canvi….

Un canvi tecnològic i cultural, al qual hem d’adaptar-nos, els temps evolucionen i nosaltres hem d’anar en funció d’ells.

El futur ens trobarà i nosaltres estarem esperant-lo.

Poc temps… una gran experiència

,

Hola! Sóc l’Estefania, la noia que ha estat treballant a la FSFA, mes concretament a la recepció del Centre residencial Les Hortènsies, des de l’estiu fins ara.

Faig aquest escrit per poder acomiadar-me, sinó de tots, de la majoria de les persones amb qui d’una manera o altra he compartit aquest temps a les Hortènsies.

Volia agrair a els/les companyes, als residents i a totes les famílies el tracte i l’afecte que m’han donat des del principi, m’he sentit una més de la família.

Jo, que venia d’altres mons que en res s’assemblaven a aquest, en entrar aquí vaig descobrir la importància que té el fet de tenir un equip, que a part de professionalitat tingui qualitat humana, complementant-se i treballant colze amb colze amb l’única finalitat del benestar de totes les persones que viuen a la residència.

Mai no m’hagués imaginat la quantitat d’aspectes a tenir en compte en la cura diària dels residents i la dedicació que requereixen.

Tampoc que se’m faria tan difícil acomiadar-me de tots ells; m’han alegrat cada dia, hem creat un vincle molt bonic, m’han donat molt d’amor i han tret la meva versió més afectuosa, jo que sempre m’he considerat bastant desenganxada i esquerpa.

Estic contenta d’haver viscut aquesta experiència que, sobretot a nivell personal, ha estat molt enriquidora i en la qual he conegut a grans PERSONES.

Només volia donar-vos les gràcies a tots, aquí conclou una bona etapa laboral en què se’n va una recepcionista però, a partir d’ara sense bata, tornarà una amiga.

Moltes gràcies a tots. Deixo una petita pinzellada del que ha estat el meu pas per aquesta casa, per aquesta Fundació.

FINS AVIAT!
Estefania Villalobos

Col·laboració amb el Pla Hivernal d’Urgències de Catalunya 2018-19

,

Tornem-hi!

El fred arriba i amb ell molts pacients amb patologia respiratòria i altres es descompensen i precisen d’ingrés hospitalari per tal de poder millorar la situació.

Quan el sistema hospitalari es col·lapsa degut a l’augment desproporcionat de la demanda habitual d’atenció de determinades malalties, s’activa un programa denominat PHIUC (Pla Hivernal d’Urgències de Catalunya) que contempla el Pla Nacional d’Urgències de Catalunya (PLANUC).

PLa Integral d'Urgències de Catalunya

Objectius del PHIUC (Pla Hivernal d’Urgències de Catalunya)

Aquest projecte es va iniciar l’any 1999 amb l’objectiu d’oferir informació a les persones usuàries de la sanitat pública sobre els recursos d’atenció continuada posats en funcionament per fer front a l’increment de la demanda de serveis sanitaris durant l’hivern o altres períodes com l’estiu, a determinades zones.

En el nostre cas, el CSAI Can Torras forma part d’aquesta xarxa pública de serveis sanitaris i aquest és el tercer any que participa en el PHIUC, cada any de forma més amplia.

En què col·laborem des del CSAI Can Torras?

La nostra funció és la d’acollir pacients derivats principalment de l’hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de forma temporal (7-10 dies) directament des del Servei de Urgències, amb l’objectiu principal de completar un tractament ja iniciat després de haver efectuar la orientació diagnòstica i comprovada l’estabilitat clínica del pacient.

La idea es la de disminuir els ingressos hospitalaris amb aquells usuaris que presenten un perfil d’atenció compatible amb els serveis de què disposa un centre sanitari d’atenció intermèdia (CSAI) com Can Torras.

Durant el període de vigència del pla (habitualment els tres primers mesos de l’any) passaran per la nostra unitat un número important d’usuaris que es beneficiaran d’una estada amb cobertura continuada mèdica i d’infermeria, a banda de cures bàsiques, ofertes pel nostre personal auxiliar, que fa una tasca tan i tan important en l’atenció d´aquests pacients.

Podeu consultar aquí els principals indicadors de la nostra col·laboració amb el PIUC d’ara fa un any.

Jubilacions 2018

Per la FSFA és un plaer poder assistir a un dels esdeveniments més importants a la vida laboral d’un treballador i/o treballadora… la seva jubilació.

Una trajectòria professional que acaba, i moltes vegades, també comença, a la Fundació.

Són molts anys de pertinença al mateix grup, on el tarannà diari està mesurat i calculat.

Un calendari amb jornades marcades, conciliant la vida laboral amb la familiar.

Una obligació convertida en un compromís i una responsabilitat gairebé per a tota la vida.

La professió triada és un itinerari que amb orgull, va marcant fites a la nostra biografia.

A la feina es creen llaços imperibles, que després dels anys i encara després de la desvinculació del lloc de treball, seguiran impertorbables.

Havent superat ja la frontera del que és laboral, ara ve un període de canvi. Un gir de 360 graus on es traça un nou rumb, enriquit d’experiències pretèrites.

Es canvien les rutines, els tempos s´alenteixen, el que es va posposar, ja té data.

Endavant companys, endavant companyes!!!

I recordeu… amb la FSFA hi podeu comptar sempre.

 

SALUT I FORÇA

Resum de la memòria anual del Centre Sociosanitari Can Torras

,

Presentem a continuació un resum dels principals indicadors d’activitat del Centre Sociosanitari d’Atenció Intermèdia Can Torras, segons es detalla en la seva Memòria d’Activitat 2018.

Activitat global 2018

POBLACIÓ ATESA 2018 CSAI Can Torras

Persones ateses 856
Ingressos 729
Altes 746
Estades previstes 41,186
Estades efectuades 41,927 (101,8%)
Estada mitja (dies) 49

 

ORIGEN INGRESSOS 2018 CSAI Can Torras

Domicili 128 17,6%
Hospital de dia 5 0,7%
Residència 2 0,3%
Convalescència 8 1,1%
Llarga Estada 5 0,7%
Hospital Aguts 564 77,4%
HUGTiP 523 92,7% 71,7
HMB 9 2,3% 1,2
HES 13 0,0% 1,8
Guttman 0 0,0% 0,0
H.Mataró 5 0,9% 0,7
Altres 14 2,5% 1,0
PIUC 17   2,3%

 

DESTÍ ALTES 2018 CSAI Can Torras

Voluntària 5 0,7%
Domicili 397 53,2%
Hospital de dia 28 3,8%
Residència 113 15,1%
Èxitus 110 14,7%
SS 29 3,9%
Hospital d’Aguts 64 8,6%

 

Activitat de Llarga Estada 2018

POBLACIÓ ATESA 2018 LLARGA ESTADA

Persones ateses 297
Ingressos 239
Altes 234
Estades concertades 21.677
Estades efectuades 21.677 (100%)
Estada mitja (dies) 73,0

 

ORIGEN INGRESSOS 2018 LLARGA ESTADA

Domicili 24   10,0
Hospital de dia 3   1,3%
Residència 2   0,8%
Convalescència 3   1,3%
Llarga Estada 0   0,0%
Hospital Aguts 203   84,9%
HUGTiP 190 93,6% 79.5%
HMB 5 2,5% 2.1%
HES 4 2,0% 1.7%
Guttman 0 0,0% 0.0%
H.Mataró 1 0,5% 0.4%
Altres 3 1,5% 1.3%
PIUC 4   1,7%

 

El major nombre d’ingressos tenen com a procedència els diferents Hospitals d’Aguts del nostre sector.

DESTI ALTES 2018 LLARGA ESTADA

Voluntària 4 1,7%
Domicili 104 44,4%
Hospital de dia 7 3,0%
Residència 41 17,5%
Èxitus 54 23,1%
SS 4 1,7%
Hospital d’Aguts 20 8,5%

 

Com es pot comprovar, de forma majoritària, un cop son donades d’alta, les persones retornen al seu domicili, seguit d’ingrés a algun centre residencial

Activitat de Mitja Estada 2018

POBLACIÓ ATESA 2018 MITJA ESTADA

Persones ateses 357
Ingressos 312
Altes 321
Estades concertades 12.174
Estades efectuades 12.174 (100%)
Estada mitja (dies) 34,1

 

ORIGEN INGRESSOS 2018 MITJA ESTADA

Domicili 20 6,4%
Hospital de dia 2 0,6%
Residència 0 0,0%
Convalescència 0 0,0%
Llarga Estada 2 0,6%
Hospital Aguts 275 88,1%
HUGTiP 249 90,5% 78,8%
HMB 4 1,5% 1,3%
HES 9 3,3% 2,9%
Guttman 0 0,0% 0,0%
H.Mataró 4 1,5% 1,3%
Altres 9 3 ,3% 2,9%
PIUC 13   4,2%

 

De la mateixa manera que passava amb la Unitat de Llarga Estada, un gran nombre d’ingressos tenen com a procedència els diferents Hospitals d’Aguts del nostre sector i en especial el Hospital de referencia de la nostra àrea d’influència, seguit del propi domicili.

 

DESTÍ ALTES 2018 MITJA ESTADA

Voluntària 0 0,0%
Domicili 212 66,0%
Hospital de dia 18 5,6%
Residència 34 10,6%
Èxitus 25 7,8%
SS 3 0,9%
Hospital d’Aguts 29 9,0%

 

Un cop son donats d’alta, una gran part dels usuaris retornen al seu domicili, seguit en menor proporció d’ingrés a algun centre residencial.

 

Activitat Hospital de Dia 2018

POBLACIÓ ATESA 2018 HOSPITAL DE DIA

Persones ateses 78
Ingressos 57
Altes 54
Estades concertades 5.796
Estades efectuades 5.586 (96,4%)
Estada mitja (dies) 71,6

 

ORIGEN INGRESSOS 2018 HOSPITAL DE DIA

Domicili 50 87,7%
Hospital de dia 0 0,0%
Residència 0 0,0%
Convalescència 4 7,0%
Llarga Estada 3 5,3%
Hospital Aguts 0 0,0%

 

DESTÍ ALTES 2018 HOSPITAL DE DIA

Voluntària 0 0,0%
Domicili 32 59,3%
Hospital de dia 3 5,6%
Residència 1 1,9%
Èxitus 0 0,0%
SS 5 9,3%
Hospital d’Aguts 13 24,1%

 

Activitat Pla Nacional d’Urgències de Catalunya 2018

POBLACIÓ ATESA 2018 PIUC

Altes 79
Estades efectuades 526
Estada mitja (dies) 6,7

 

DESTÍ ALTES 2018 PIUC

Voluntària 0 0,0%
Domicili 29 36,7%
Hospital de dia 0 0,0%
Residència 27 34,2%
Èxitus 6 7,6%
SS 17 21,5%
Hospital d’Aguts 0 0,0%

 

Activitat privada complementària 2018

POBLACIÓ ATESA 2018 ACT. PRIVADA COMPLEMENT.

Persones ateses 45
Ingressos 42
Altes 58
Estada mitja (dies) 43,6
Estades Pressupostades 1.460
Estades Realitzades 1.964 (134.5%)

Resum de les Jornades de Salut Mental a l’Hospital de Mataró

,

Part de l’equip de professionals de la Fundació va assistir a les passades Jornades de Salut Mental celebrades a l’Hospital de Mataró, sota el títol “Salut mental i conductes desafiadores en persones amb discapacitat intel·lectual”. Presentem aquí un breu resum de les diverses ponències:

  • Discapacitat Intel·lectual(DI), malaltia mental i dificultats en la regulació de les emocions i la conducta: vers un model de coordinació sociosanitària
  • L’atenció de la xarxa pública de salut mental a les persones amb Discapacitat Intel·lectual
  • Intervenció de les entitats que ofereixen suports a les persones amb discapacitat intel·lectual
  • Un model d’intervenció: Suport conductual  positiu

Per a més informació, no dubteu a preguntar-nos en els comentaris del final de la pàgina, o a través del nostre formulari de contacte.

Introducció i benvinguda a les Jornades de Salut Mental

Dr Cunillera. Gerent del Consorci Sanitari del Maresme

Dóna la benvinguda a tots els participants en aquestes Jornades, desitja que sigui profitosa. Explica que en aquest moment hi ha un suport per part de les Institucions responsables al desplegament per a l’ atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual.

Ponència: Discapacitat Intel·lectual(DI), malaltia mental i dificultats en la regulació de les emocions i la conducta: vers un model de coordinació sociosanitària

Dr Ramón Novell . Psiquiatra. Cap del servei de Discapacitat Intel·lectual i Salut Mental de l’ Institut d’ Assistència Sanitària de Girona. ramonnovell@ias.cat

Hi ha unes 30.000 persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya  i d’ aquestes unes 10.000 amb trastorns mentals associats. Aquesta població és atesa a Urgències de manera significativa.

Què hem de fer?

  1. Medicar
  2. Contenció
  3. Reflexionar
  4. Demanar que els traslladin a un altre centre, a un Hospital d’ Aguts, UHEDI

En definitiva no sabem què fer amb aquestes persones.

Com a prioritat hem de conèixer les causes.

El % de malaltia mental en persones amb discapacitat intel·lectual  és molt alta, es va realitzar un estudi , però que no s’ ha publicat.

Podem afirmar que les causes dels trastorns de conducta que presenten les persones amb D.I. són de causes:

  1. BIOLÒGIQUES: Epilèpsia, malestar físic, de causa neurològica
  2. DESENVOLUPAMENT
  3. SOCIALS
  4. PSICOLÒGIQUES

Tot és important, hem de tendir cap un model integrador. Tot és important.

Podem fer alguna cosa?

1º Xarxa assistencial  és el primer problema. Hi ha una falta d’apreciació de la magnitud i de la naturalesa del problema. S’ha donat molta importància a aspectes socials.

Manca de polítiques.

Els professionals no tenim tots els recursos per avaluar. No sabem implementar programes.

Necessitem més temps.

Certament hi ha un risc d’ exclusió de les persones amb DI.

Requereix un abordatge multidisciplinari. Treball en equip. És molt difícil.

La malaltia mental  i la conducta desafiant limita.

El diagnòstic de trastorn mental requereix unes habilitats especials.

Les persones que estan institucionalitzats en Residències, o en pisos tutelats necessiten en un moment donat un suport assistencial, quan una persona es descompensa, la Xarxa sanitària pretén que hi ha la xarxa especialitzada en Salut Mental per amb persones amb DI  SM-DI , que pugui avaluar l’ estat de la persona , i que doni resposta ,  a partir del (GED), Grups d’ estudi i derivació , grups de treball conjunt  del Departament de Salut, del D. D’ Afers Socials i Ajuntaments;  ja sigui a nivell atenció especialitzada , ja sigui com a possibilitat de derivació a un centre especialitzat: Centre d’ Aguts, o UHEDI.

Els metges:

Qualsevol metge tindrà problemes. Hi ha problemes en el diagnòstic, amb l’ entrevista, desconeixem mètodes avaluadors i de diagnòstic.

Sovint ens trobem amb persones sobre diagnosticades i sobre medicades. Hi ha dades que indiquen que fins a un 71% de persones amb DI no tenim un diagnòstics acurats. Podem inferir que no ens preocupa d’ avaluar a les persones amb DI? .

Fins a un 70% de les persones amb DI prenen psicofàrmacs. El 45% dels adults amb TEA estan sota els efectes del fàrmacs. Per tant hi ha efectes secundaris.

Hi ha un estrés personal.

Actualment hi ha test d’ avaluació, no tenim cap mena d’ excusa per poder abordar amb seguretat les persones amb DI.

Salud general: ARRAYS, CANDI…

També hi ha eines per a poder avaluar les conductes psiquiàtriques: DSM-V

MEROPE . Screening per DI ( PAS-ADD)

PROBLEMES DE SUPORT

Com a cloenda podem resumir:

  • Invertir en programes socio sanitaris.
  • Garantir que totes les persones amb DI amb necessitats complexes tinguin programes de suport.
  • Desenvolupar plans centrats en les persones
  • Disposar de places de suport generalitzats
  • Centrar-se en la qualitat de vida

Ponència: L’atenció de la xarxa pública de salut mental a les persones amb Discapacitat Intel·lectual

Silvia Ángel. Psicòloga clínica, coordinadora de l’ Àrea Discapacitat Intel·lectual del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

Natalia Kazah. Psicòloga clínica de lu Unitat d’ hospitalització per a persones amb DI. Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

Les ponents afirmen que no estan integrades en les estructures  de Salut Mental general.

Hi ha dificultats per a l’accessibilitat del nostres pacients

Sí que hi ha una coordinació amb la xarxa sanitària.

Hi ha instruments per a l’avaluació de persones amb DI DM-ID2 a partir del DSM-V

S’ha de fer  una exploració acurada i adaptada.

Actualment s’està veient més pacients crònics complexes amb DI amb trastorns de conducta com en la població general.

També persones amb síndrome d’espectre autista + DI

Les unitats d’hospitalització especialitzada en persones amb DI ( UHEDI) , és el darrer recurs per a persones amb DI i greus trastorns de conducta, l’hospitalització pot arribar fins a 3 anys, fins que la persona pot anar a un altre recurs.

Ponència: Intervenció de les entitats que ofereixen suports a les persones amb discapacitat intel·lectual

Israel Belchi. Psicòleg especialitzat en DI. Tècnic responsable del “ Projecte d’ Envelliment, Salut mental i Sexualitat” de Dincat.

Hi ha unes 13.400 persones amb trastorns mentals i DI ateses en Institucions Socials ( Residències) a Catalunya . Això ens dóna idea de la magnitud de la qüestió que estem tractant.

Torna a insistir en les causes dels trastorns mentals: Biològics/ Socials…

A nivell Psicològic, com a problema fonamental la manca de comunicació de tipus verbal, això fa que sigui difícil la interpretació del què li passa a la persona?.

A nivell Social: Les persones amb DI han pogut patir abusos de tot tipus, absència d’ oportunitats, negació de les necessitats individuals, ambient de reprovació…

Nivell de classificació de persones amb DI

Suports: Intermitent, limitat, Generalitzat i Extens

Pot haver a més trastorns de conducta. La prestació està garantida únicament en els suports generalitzats i extens.

Ponència: Un model d’intervenció: Suport conductual positiu.

Sr Josep Font

El model d’ intervenció , suport conductual positiu és un model molt útil. N’hi ha d’ altres, però aquest és molt simple. Ens hem d’ acostumar a obtenir resultats quantificables, si ens hem marcats uns objectius, els resultats ens diran fins a quin punt hem assolit els resultats.

  1. Primer farem una avaluació de les conductes problemàtiques
  2. Elaboració d’ hipòtesis
  3. Pla d’ intervenció

 

Dr Antoni Luis Muñoz

Sopar de Nadal

, , , ,

El sopar d’empresa és el moment més adequat per a conèixer-nos fora de l’àmbit laboral, sense pressions, sense estrès, sense presses…

El  blanc cedeix el pas als colors, una gamma variada i divertida que, combinada, ens personalitza.

Riallades d’entusiasme, abraçades de lleialtat… dosi de confiança i companyonia.

Brolla l’algaravia, la festa, la hilaritat…

Les noves generacions i les pretèrites, es conjuguen en una mateixa persona.

L’entusiasme empeny, els degans instruïm, cedint un llegat que oferim amb afecte i zel als joves que despunten.

Un trajecte a seguir, prenent el testimoni dels qui hem crescut amb la Fundació.

Som tres centres, tres identitats molt diferents, amb marcades personalitats.

Dispars i limítrofs, la pertinença al mateix grup ens uneix, ens fa sòlids, ens enforteix…

La força està en cada persona que, unida i mantenint les seves particularitats, forma un grup dotat d’identitat… orgullós.

Tenim un llarg camí per recórrer, i junts progressarem, amb fermesa, perseverança i amistat.

Fem via, fem Fundació.

7ª Jornada Mundial per a la prevenció de nafres per pressió de l’Hospital Germans Trias

,

Recentment, part de l’equip d’infermeria de Can Torras hem assistit a la 7ª Jornada Mundial per la prevenció de nafres per pressió de l’Hospital Germans Trias.

El personal assistencial del Centre Sociosanitari Can Torras atén, any rere any, un gran nombre de usuaris amb lesions cròniques de diferent etiologia (és un dels criteris d’ingrés al centre). Això implica necessàriament d’una  actualització constant de coneixements per al seu abordatge de qualitat.

Una ferida o nafra  crònica es defineix com una alteració de la integritat cutània que requereix d’un llarg temps per curar, que no cura o que recurreix. Segons Lázarus, són aquelles ferides que no han pogut continuar  a través d’un procés de reparació ordenat i necessari per restablir la integritat anatòmica i funcional. Es caracteritzen per la nul.la o escassa tendència a la cicatrització espontània i requereixen d’un període de cicatrització major al de les ferides agudes.

Les nafres cròniques són un problema  d’especial magnitud per:

  1. La seva prevalença. Les dades existents són variables degut a que el disseny dels estudis, els mètodes i els criteris aplicats són diferents però giren entre el  0,05 – 1,12%. En el que sí hi ha coincidència és en que la tendència anirà en augment degut a l’envelliment de la població i amb més prevalença  en les dones.
  2. La disminució de la qualitat de vida del pacient i la família
  3. Dolor, restricció de la mobilitat i aïllament social .
  4. Alts índexs de morbiditat i mortalitat.
  5. La demanda de recursos,  amb el respectiu cost econòmic, qüestió d’especial importància en l’actualitat. Només amb les nafres per pressió s’estima  que el cost del tractament representa el  5 % del gasto sanitari anual (15% cost d’apòsits i altres materials, 19% cost del temps d’infermeria i el 45% restant en el cost vinculat a l’allargament de les estades hospitalàries).

Segons la seva etiologia les podem classificar en nafres per pressió,  arterials,  venoses, mixtes, peu diabètic, cremades, neoplàsiques, post-quirúrgiques, etc… De totes elles, les més prevalents són les nafres per decúbit o pressió (UPP) produïdes per l’excessiva pressió o fricció, normalment en prominències òssies, generant dany tissular. En segon lloc tenim les nafres de cama, constituïdes per les arterials (secundàries a un dèficit de l’aport sanguini en l’extremitat), les venoses (produïdes per una insuficiència venosa crònica que provoca acumulació de sang o estasis venós, generant un augment de pressió) i el peu diabètic. Aquest darrer tipus són lesions produïdes per una neuropatia o microangiopatia diabètica i desencadenades per un traumatisme intrínsec o extrínsec.

La gestió de les nafres cròniques és encara un repte pels pacients i els proveïdors de salut, on els múltiples factors involucrats en el procés de cicatrització  i la heterogeneïtat en l’aplicació del  tractament per part dels clínics, obliga a buscar nous mètodes de tractament més eficients, rentables i  segurs.