Col·laboració amb el Pla Hivernal d’Urgències de Catalunya 2018-19

,

Tornem-hi!

El fred arriba i amb ell molts pacients amb patologia respiratòria i altres es descompensen i precisen d’ingrés hospitalari per tal de poder millorar la situació.

Quan el sistema hospitalari es col·lapsa degut a l’augment desproporcionat de la demanda habitual d’atenció de determinades malalties, s’activa un programa denominat PHIUC (Pla Hivernal d’Urgències de Catalunya) que contempla el Pla Nacional d’Urgències de Catalunya (PLANUC).

PLa Integral d'Urgències de Catalunya

Objectius del PHIUC (Pla Hivernal d’Urgències de Catalunya)

Aquest projecte es va iniciar l’any 1999 amb l’objectiu d’oferir informació a les persones usuàries de la sanitat pública sobre els recursos d’atenció continuada posats en funcionament per fer front a l’increment de la demanda de serveis sanitaris durant l’hivern o altres períodes com l’estiu, a determinades zones.

En el nostre cas, el CSAI Can Torras forma part d’aquesta xarxa pública de serveis sanitaris i aquest és el tercer any que participa en el PHIUC, cada any de forma més amplia.

En què col·laborem des del CSAI Can Torras?

La nostra funció és la d’acollir pacients derivats principalment de l’hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de forma temporal (7-10 dies) directament des del Servei de Urgències, amb l’objectiu principal de completar un tractament ja iniciat després de haver efectuar la orientació diagnòstica i comprovada l’estabilitat clínica del pacient.

La idea es la de disminuir els ingressos hospitalaris amb aquells usuaris que presenten un perfil d’atenció compatible amb els serveis de què disposa un centre sanitari d’atenció intermèdia (CSAI) com Can Torras.

Durant el període de vigència del pla (habitualment els tres primers mesos de l’any) passaran per la nostra unitat un número important d’usuaris que es beneficiaran d’una estada amb cobertura continuada mèdica i d’infermeria, a banda de cures bàsiques, ofertes pel nostre personal auxiliar, que fa una tasca tan i tan important en l’atenció d´aquests pacients.

Podeu consultar aquí els principals indicadors de la nostra col·laboració amb el PIUC d’ara fa un any.

Jubilacions 2018

Per la FSFA és un plaer poder assistir a un dels esdeveniments més importants a la vida laboral d’un treballador i/o treballadora… la seva jubilació.

Una trajectòria professional que acaba, i moltes vegades, també comença, a la Fundació.

Són molts anys de pertinença al mateix grup, on el tarannà diari està mesurat i calculat.

Un calendari amb jornades marcades, conciliant la vida laboral amb la familiar.

Una obligació convertida en un compromís i una responsabilitat gairebé per a tota la vida.

La professió triada és un itinerari que amb orgull, va marcant fites a la nostra biografia.

A la feina es creen llaços imperibles, que després dels anys i encara després de la desvinculació del lloc de treball, seguiran impertorbables.

Havent superat ja la frontera del que és laboral, ara ve un període de canvi. Un gir de 360 graus on es traça un nou rumb, enriquit d’experiències pretèrites.

Es canvien les rutines, els tempos s´alenteixen, el que es va posposar, ja té data.

Endavant companys, endavant companyes!!!

I recordeu… amb la FSFA hi podeu comptar sempre.

 

SALUT I FORÇA

Resum de la memòria anual del Centre Sociosanitari Can Torras

,

Presentem a continuació un resum dels principals indicadors d’activitat del Centre Sociosanitari d’Atenció Intermèdia Can Torras, segons es detalla en la seva Memòria d’Activitat 2018.

Activitat global 2018

POBLACIÓ ATESA 2018 CSAI Can Torras

Persones ateses 856
Ingressos 729
Altes 746
Estades previstes 41,186
Estades efectuades 41,927 (101,8%)
Estada mitja (dies) 49

 

ORIGEN INGRESSOS 2018 CSAI Can Torras

Domicili 128 17,6%
Hospital de dia 5 0,7%
Residència 2 0,3%
Convalescència 8 1,1%
Llarga Estada 5 0,7%
Hospital Aguts 564 77,4%
HUGTiP 523 92,7% 71,7
HMB 9 2,3% 1,2
HES 13 0,0% 1,8
Guttman 0 0,0% 0,0
H.Mataró 5 0,9% 0,7
Altres 14 2,5% 1,0
PIUC 17   2,3%

 

DESTÍ ALTES 2018 CSAI Can Torras

Voluntària 5 0,7%
Domicili 397 53,2%
Hospital de dia 28 3,8%
Residència 113 15,1%
Èxitus 110 14,7%
SS 29 3,9%
Hospital d’Aguts 64 8,6%

 

Activitat de Llarga Estada 2018

POBLACIÓ ATESA 2018 LLARGA ESTADA

Persones ateses 297
Ingressos 239
Altes 234
Estades concertades 21.677
Estades efectuades 21.677 (100%)
Estada mitja (dies) 73,0

 

ORIGEN INGRESSOS 2018 LLARGA ESTADA

Domicili 24   10,0
Hospital de dia 3   1,3%
Residència 2   0,8%
Convalescència 3   1,3%
Llarga Estada 0   0,0%
Hospital Aguts 203   84,9%
HUGTiP 190 93,6% 79.5%
HMB 5 2,5% 2.1%
HES 4 2,0% 1.7%
Guttman 0 0,0% 0.0%
H.Mataró 1 0,5% 0.4%
Altres 3 1,5% 1.3%
PIUC 4   1,7%

 

El major nombre d’ingressos tenen com a procedència els diferents Hospitals d’Aguts del nostre sector.

DESTI ALTES 2018 LLARGA ESTADA

Voluntària 4 1,7%
Domicili 104 44,4%
Hospital de dia 7 3,0%
Residència 41 17,5%
Èxitus 54 23,1%
SS 4 1,7%
Hospital d’Aguts 20 8,5%

 

Com es pot comprovar, de forma majoritària, un cop son donades d’alta, les persones retornen al seu domicili, seguit d’ingrés a algun centre residencial

Activitat de Mitja Estada 2018

POBLACIÓ ATESA 2018 MITJA ESTADA

Persones ateses 357
Ingressos 312
Altes 321
Estades concertades 12.174
Estades efectuades 12.174 (100%)
Estada mitja (dies) 34,1

 

ORIGEN INGRESSOS 2018 MITJA ESTADA

Domicili 20 6,4%
Hospital de dia 2 0,6%
Residència 0 0,0%
Convalescència 0 0,0%
Llarga Estada 2 0,6%
Hospital Aguts 275 88,1%
HUGTiP 249 90,5% 78,8%
HMB 4 1,5% 1,3%
HES 9 3,3% 2,9%
Guttman 0 0,0% 0,0%
H.Mataró 4 1,5% 1,3%
Altres 9 3 ,3% 2,9%
PIUC 13   4,2%

 

De la mateixa manera que passava amb la Unitat de Llarga Estada, un gran nombre d’ingressos tenen com a procedència els diferents Hospitals d’Aguts del nostre sector i en especial el Hospital de referencia de la nostra àrea d’influència, seguit del propi domicili.

 

DESTÍ ALTES 2018 MITJA ESTADA

Voluntària 0 0,0%
Domicili 212 66,0%
Hospital de dia 18 5,6%
Residència 34 10,6%
Èxitus 25 7,8%
SS 3 0,9%
Hospital d’Aguts 29 9,0%

 

Un cop son donats d’alta, una gran part dels usuaris retornen al seu domicili, seguit en menor proporció d’ingrés a algun centre residencial.

 

Activitat Hospital de Dia 2018

POBLACIÓ ATESA 2018 HOSPITAL DE DIA

Persones ateses 78
Ingressos 57
Altes 54
Estades concertades 5.796
Estades efectuades 5.586 (96,4%)
Estada mitja (dies) 71,6

 

ORIGEN INGRESSOS 2018 HOSPITAL DE DIA

Domicili 50 87,7%
Hospital de dia 0 0,0%
Residència 0 0,0%
Convalescència 4 7,0%
Llarga Estada 3 5,3%
Hospital Aguts 0 0,0%

 

DESTÍ ALTES 2018 HOSPITAL DE DIA

Voluntària 0 0,0%
Domicili 32 59,3%
Hospital de dia 3 5,6%
Residència 1 1,9%
Èxitus 0 0,0%
SS 5 9,3%
Hospital d’Aguts 13 24,1%

 

Activitat Pla Nacional d’Urgències de Catalunya 2018

POBLACIÓ ATESA 2018 PIUC

Altes 79
Estades efectuades 526
Estada mitja (dies) 6,7

 

DESTÍ ALTES 2018 PIUC

Voluntària 0 0,0%
Domicili 29 36,7%
Hospital de dia 0 0,0%
Residència 27 34,2%
Èxitus 6 7,6%
SS 17 21,5%
Hospital d’Aguts 0 0,0%

 

Activitat privada complementària 2018

POBLACIÓ ATESA 2018 ACT. PRIVADA COMPLEMENT.

Persones ateses 45
Ingressos 42
Altes 58
Estada mitja (dies) 43,6
Estades Pressupostades 1.460
Estades Realitzades 1.964 (134.5%)

Resum de les Jornades de Salut Mental a l’Hospital de Mataró

,

Part de l’equip de professionals de la Fundació va assistir a les passades Jornades de Salut Mental celebrades a l’Hospital de Mataró, sota el títol “Salut mental i conductes desafiadores en persones amb discapacitat intel·lectual”. Presentem aquí un breu resum de les diverses ponències:

  • Discapacitat Intel·lectual(DI), malaltia mental i dificultats en la regulació de les emocions i la conducta: vers un model de coordinació sociosanitària
  • L’atenció de la xarxa pública de salut mental a les persones amb Discapacitat Intel·lectual
  • Intervenció de les entitats que ofereixen suports a les persones amb discapacitat intel·lectual
  • Un model d’intervenció: Suport conductual  positiu

Per a més informació, no dubteu a preguntar-nos en els comentaris del final de la pàgina, o a través del nostre formulari de contacte.

Introducció i benvinguda a les Jornades de Salut Mental

Dr Cunillera. Gerent del Consorci Sanitari del Maresme

Dóna la benvinguda a tots els participants en aquestes Jornades, desitja que sigui profitosa. Explica que en aquest moment hi ha un suport per part de les Institucions responsables al desplegament per a l’ atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual.

Ponència: Discapacitat Intel·lectual(DI), malaltia mental i dificultats en la regulació de les emocions i la conducta: vers un model de coordinació sociosanitària

Dr Ramón Novell . Psiquiatra. Cap del servei de Discapacitat Intel·lectual i Salut Mental de l’ Institut d’ Assistència Sanitària de Girona. ramonnovell@ias.cat

Hi ha unes 30.000 persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya  i d’ aquestes unes 10.000 amb trastorns mentals associats. Aquesta població és atesa a Urgències de manera significativa.

Què hem de fer?

  1. Medicar
  2. Contenció
  3. Reflexionar
  4. Demanar que els traslladin a un altre centre, a un Hospital d’ Aguts, UHEDI

En definitiva no sabem què fer amb aquestes persones.

Com a prioritat hem de conèixer les causes.

El % de malaltia mental en persones amb discapacitat intel·lectual  és molt alta, es va realitzar un estudi , però que no s’ ha publicat.

Podem afirmar que les causes dels trastorns de conducta que presenten les persones amb D.I. són de causes:

  1. BIOLÒGIQUES: Epilèpsia, malestar físic, de causa neurològica
  2. DESENVOLUPAMENT
  3. SOCIALS
  4. PSICOLÒGIQUES

Tot és important, hem de tendir cap un model integrador. Tot és important.

Podem fer alguna cosa?

1º Xarxa assistencial  és el primer problema. Hi ha una falta d’apreciació de la magnitud i de la naturalesa del problema. S’ha donat molta importància a aspectes socials.

Manca de polítiques.

Els professionals no tenim tots els recursos per avaluar. No sabem implementar programes.

Necessitem més temps.

Certament hi ha un risc d’ exclusió de les persones amb DI.

Requereix un abordatge multidisciplinari. Treball en equip. És molt difícil.

La malaltia mental  i la conducta desafiant limita.

El diagnòstic de trastorn mental requereix unes habilitats especials.

Les persones que estan institucionalitzats en Residències, o en pisos tutelats necessiten en un moment donat un suport assistencial, quan una persona es descompensa, la Xarxa sanitària pretén que hi ha la xarxa especialitzada en Salut Mental per amb persones amb DI  SM-DI , que pugui avaluar l’ estat de la persona , i que doni resposta ,  a partir del (GED), Grups d’ estudi i derivació , grups de treball conjunt  del Departament de Salut, del D. D’ Afers Socials i Ajuntaments;  ja sigui a nivell atenció especialitzada , ja sigui com a possibilitat de derivació a un centre especialitzat: Centre d’ Aguts, o UHEDI.

Els metges:

Qualsevol metge tindrà problemes. Hi ha problemes en el diagnòstic, amb l’ entrevista, desconeixem mètodes avaluadors i de diagnòstic.

Sovint ens trobem amb persones sobre diagnosticades i sobre medicades. Hi ha dades que indiquen que fins a un 71% de persones amb DI no tenim un diagnòstics acurats. Podem inferir que no ens preocupa d’ avaluar a les persones amb DI? .

Fins a un 70% de les persones amb DI prenen psicofàrmacs. El 45% dels adults amb TEA estan sota els efectes del fàrmacs. Per tant hi ha efectes secundaris.

Hi ha un estrés personal.

Actualment hi ha test d’ avaluació, no tenim cap mena d’ excusa per poder abordar amb seguretat les persones amb DI.

Salud general: ARRAYS, CANDI…

També hi ha eines per a poder avaluar les conductes psiquiàtriques: DSM-V

MEROPE . Screening per DI ( PAS-ADD)

PROBLEMES DE SUPORT

Com a cloenda podem resumir:

  • Invertir en programes socio sanitaris.
  • Garantir que totes les persones amb DI amb necessitats complexes tinguin programes de suport.
  • Desenvolupar plans centrats en les persones
  • Disposar de places de suport generalitzats
  • Centrar-se en la qualitat de vida

Ponència: L’atenció de la xarxa pública de salut mental a les persones amb Discapacitat Intel·lectual

Silvia Ángel. Psicòloga clínica, coordinadora de l’ Àrea Discapacitat Intel·lectual del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

Natalia Kazah. Psicòloga clínica de lu Unitat d’ hospitalització per a persones amb DI. Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

Les ponents afirmen que no estan integrades en les estructures  de Salut Mental general.

Hi ha dificultats per a l’accessibilitat del nostres pacients

Sí que hi ha una coordinació amb la xarxa sanitària.

Hi ha instruments per a l’avaluació de persones amb DI DM-ID2 a partir del DSM-V

S’ha de fer  una exploració acurada i adaptada.

Actualment s’està veient més pacients crònics complexes amb DI amb trastorns de conducta com en la població general.

També persones amb síndrome d’espectre autista + DI

Les unitats d’hospitalització especialitzada en persones amb DI ( UHEDI) , és el darrer recurs per a persones amb DI i greus trastorns de conducta, l’hospitalització pot arribar fins a 3 anys, fins que la persona pot anar a un altre recurs.

Ponència: Intervenció de les entitats que ofereixen suports a les persones amb discapacitat intel·lectual

Israel Belchi. Psicòleg especialitzat en DI. Tècnic responsable del “ Projecte d’ Envelliment, Salut mental i Sexualitat” de Dincat.

Hi ha unes 13.400 persones amb trastorns mentals i DI ateses en Institucions Socials ( Residències) a Catalunya . Això ens dóna idea de la magnitud de la qüestió que estem tractant.

Torna a insistir en les causes dels trastorns mentals: Biològics/ Socials…

A nivell Psicològic, com a problema fonamental la manca de comunicació de tipus verbal, això fa que sigui difícil la interpretació del què li passa a la persona?.

A nivell Social: Les persones amb DI han pogut patir abusos de tot tipus, absència d’ oportunitats, negació de les necessitats individuals, ambient de reprovació…

Nivell de classificació de persones amb DI

Suports: Intermitent, limitat, Generalitzat i Extens

Pot haver a més trastorns de conducta. La prestació està garantida únicament en els suports generalitzats i extens.

Ponència: Un model d’intervenció: Suport conductual positiu.

Sr Josep Font

El model d’ intervenció , suport conductual positiu és un model molt útil. N’hi ha d’ altres, però aquest és molt simple. Ens hem d’ acostumar a obtenir resultats quantificables, si ens hem marcats uns objectius, els resultats ens diran fins a quin punt hem assolit els resultats.

  1. Primer farem una avaluació de les conductes problemàtiques
  2. Elaboració d’ hipòtesis
  3. Pla d’ intervenció

 

Dr Antoni Luis Muñoz

Sopar de Nadal

, , , ,

El sopar d’empresa és el moment més adequat per a conèixer-nos fora de l’àmbit laboral, sense pressions, sense estrès, sense presses…

El  blanc cedeix el pas als colors, una gamma variada i divertida que, combinada, ens personalitza.

Riallades d’entusiasme, abraçades de lleialtat… dosi de confiança i companyonia.

Brolla l’algaravia, la festa, la hilaritat…

Les noves generacions i les pretèrites, es conjuguen en una mateixa persona.

L’entusiasme empeny, els degans instruïm, cedint un llegat que oferim amb afecte i zel als joves que despunten.

Un trajecte a seguir, prenent el testimoni dels qui hem crescut amb la Fundació.

Som tres centres, tres identitats molt diferents, amb marcades personalitats.

Dispars i limítrofs, la pertinença al mateix grup ens uneix, ens fa sòlids, ens enforteix…

La força està en cada persona que, unida i mantenint les seves particularitats, forma un grup dotat d’identitat… orgullós.

Tenim un llarg camí per recórrer, i junts progressarem, amb fermesa, perseverança i amistat.

Fem via, fem Fundació.

7ª Jornada Mundial per a la prevenció de nafres per pressió de l’Hospital Germans Trias

,

Recentment, part de l’equip d’infermeria de Can Torras hem assistit a la 7ª Jornada Mundial per la prevenció de nafres per pressió de l’Hospital Germans Trias.

El personal assistencial del Centre Sociosanitari Can Torras atén, any rere any, un gran nombre de usuaris amb lesions cròniques de diferent etiologia (és un dels criteris d’ingrés al centre). Això implica necessàriament d’una  actualització constant de coneixements per al seu abordatge de qualitat.

Una ferida o nafra  crònica es defineix com una alteració de la integritat cutània que requereix d’un llarg temps per curar, que no cura o que recurreix. Segons Lázarus, són aquelles ferides que no han pogut continuar  a través d’un procés de reparació ordenat i necessari per restablir la integritat anatòmica i funcional. Es caracteritzen per la nul.la o escassa tendència a la cicatrització espontània i requereixen d’un període de cicatrització major al de les ferides agudes.

Les nafres cròniques són un problema  d’especial magnitud per:

  1. La seva prevalença. Les dades existents són variables degut a que el disseny dels estudis, els mètodes i els criteris aplicats són diferents però giren entre el  0,05 – 1,12%. En el que sí hi ha coincidència és en que la tendència anirà en augment degut a l’envelliment de la població i amb més prevalença  en les dones.
  2. La disminució de la qualitat de vida del pacient i la família
  3. Dolor, restricció de la mobilitat i aïllament social .
  4. Alts índexs de morbiditat i mortalitat.
  5. La demanda de recursos,  amb el respectiu cost econòmic, qüestió d’especial importància en l’actualitat. Només amb les nafres per pressió s’estima  que el cost del tractament representa el  5 % del gasto sanitari anual (15% cost d’apòsits i altres materials, 19% cost del temps d’infermeria i el 45% restant en el cost vinculat a l’allargament de les estades hospitalàries).

Segons la seva etiologia les podem classificar en nafres per pressió,  arterials,  venoses, mixtes, peu diabètic, cremades, neoplàsiques, post-quirúrgiques, etc… De totes elles, les més prevalents són les nafres per decúbit o pressió (UPP) produïdes per l’excessiva pressió o fricció, normalment en prominències òssies, generant dany tissular. En segon lloc tenim les nafres de cama, constituïdes per les arterials (secundàries a un dèficit de l’aport sanguini en l’extremitat), les venoses (produïdes per una insuficiència venosa crònica que provoca acumulació de sang o estasis venós, generant un augment de pressió) i el peu diabètic. Aquest darrer tipus són lesions produïdes per una neuropatia o microangiopatia diabètica i desencadenades per un traumatisme intrínsec o extrínsec.

La gestió de les nafres cròniques és encara un repte pels pacients i els proveïdors de salut, on els múltiples factors involucrats en el procés de cicatrització  i la heterogeneïtat en l’aplicació del  tractament per part dels clínics, obliga a buscar nous mètodes de tractament més eficients, rentables i  segurs.

Xerrada sobre el projecte de Voluntariat de la Fundació

De la voluntat de poder donar cobertura a totes les necessitats de la persona va néixer el Projecte de Voluntariat de la Fundació Sant Francesc d’Assís. Les institucions precisen de la col·laboració dels voluntaris/es per poder arribar a donar una atenció global a l’usuari/a, tenint en compte totes les seves circumstàncies psicosocials.

Amb l’objectiu de donar a conèixer el nostre Projecte de Voluntariat, el passat 26 d’octubre es va realitzar una xerrada a l’Escola Hamelin – Laie del municipi de Montgat.

La xerrada es va adreçar a alumnes de 1er. de batxillerat i es va desenvolupar de la següent manera:

  • Presentació resumida del Projecte de Voluntariat: es va explicar els centres que te la Fundació Sant Francesc d’Assís, els objectius del projecte, el perfil de voluntari/a que es necessita, les tasques que es poden realitzar, etc.
  • Exposició per part de 2 voluntaris de la Fundació de la seva experiència: aquests van explicar com es van fer voluntaris i les tasques que realitzen, concretament al CR i CAE Les Hortènsies i a la RSD Montseny.
  • Projecció d’un petit vídeo d’agraïment als voluntaris: en aquest es poden veure a diferents usuaris/es parlant dels voluntaris de la Fundació i fotos de diferents activitats que s’han realitzat.
  • Repartiment de díptics: es va fer entrega als alumnes del díptic elaborat per fer difusió del Projecte de Voluntariat.
  • Torn de preguntes: per finalitzar es va obrir un torn de preguntes on els alumnes van manifestar els seus dubtes. Alguns d’aquests van ser:
    • Existeix un mínim de dies que s’ha de col·laborar com a voluntari/a? Es va explicar que la disponibilitat l’han de marcar ells, però si es demana un compromís de continuïtat.
    • Si amb menys de 16 anys poden ser voluntaris/es? Es va explicar que no.
    • Si es dona una formació especial als voluntaris/es per tractar amb els usuaris/es? Es va explicar que depèn de l’activitat que realitzi el voluntari/a (individual i/o grupal) s’explica com realitzar l’activitat, el perfil d’usuari que s’atén, etc.

La xerrada va ser molt productiva, tant per nosaltres com pels alumnes, i des d’aquí volem donar les gràcies per la seva col·laboració a tot l’equip de l’Escola Hamelin – Laie, concretament al Sr. Brandon Bender, i a tots els alumnes que van mostrar el seu interès pel nostre Projecte de Voluntariat.

Us esperem ben aviat…

 

Cristina Gordillo

Treballadora social

CR i CAE Les Hortènsies

 

Sessió per a famílies sobre el Certificat de Discapacitat

, ,

Emmarcada dintre del Projecte de Sessions Informatives per a famílies, tutors legals i professionals, el passat dimecres 3 d’octubre a les 12h va tenir lloc al Centre Residencial i CAE Les Hortènsies la xerrada on es va parlar sobre “El Certificat de Discapacitat”.

Es va donar la benvinguda a tots els assistents i especialment als professionals del Centre d’Atenció a la Discapacitat de Badalona, treballadores socials i psicològa, que van engrandir la sessió exposant els avantatges a nivell social, econòmic, etc., dels quals poden beneficiar-se les persones valorades amb un grau de discapacitat.

Els objectius fonamentals d’aquesta xerrada eren proporcionar informació d’interès sobre el certificat de discapacitat, informar de com poder sol·licitar una revisió o bé el reconeixement del grau de discapacitat i resoldre els dubtes que poguessin sorgir.

Com en anteriors xerrades s’han mostrat dades específiques, en relació a la discapacitat, dels usuaris d’Hortènsies per donar a conèixer el perfil d’usuaris que atenem.

La sessió va comptar amb un número important d’assistents que van mostrar el seu interès i van fer una valoració molt positiva del tema tractat. Van exposar els dubtes que tenien i tant les professionals del CAD de Badalona com la treballadora social del centre Les Hortènsies van donar resposta.

Paral·lelament també van assistir professionals de diferents entitats, com la treballadora social de la Residència per a persones amb discapacitat física La Gavina d’Alella, la treballadora social de l’àrea bàsica de salut que engloba el municipi d’Alella, El Masnou, Teia i Ocata i una de les treballadores socials dels Serveis Socials de l’Ajuntament d’Alella.

A tots els assistents se’ls hi va fer entrega d’un dossier amb la informació que s’havia exposat a la xerrada i d’un qüestionari per valorar el contingut d’aquesta, el seu grau de satisfacció i on poguessin fer algunes propostes de temes del seu interés per tractar en futures sessions informatives.

Donem les gràcies a tots els assistents i convidem a totes les persones, tant de dintre com de fora de la Fundació Sant Francesc d’Assís, a participar en futures sessions que organitzarem i de les quals els anirem informant.

 

Cristina Gordillo
Treballadora social
CR i CAE Les Hortènsies

La FSFA participa al projecte +FUTUR de la Unió Catalana d’Hospitals

La FSFA participa  en el Projecte +FUTUR de l’Unió Catalana d’Hospitals, associació a la que estem adherits. Aquest projecte pretén:

  • identificar les tendències de futur que afectaran la provisió i l’organització dels serveis sanitaris i socials
  • construir escenaris per tal d’adaptar els serveis als elements de l’entorn
  • influir en l’organització adequada del sistema sanitari i social.

Vivim en un món canviant, amb població més exigent i més informada, de diferents perfils, amb un augment de la cronicitat i de la dependència, amb diferents condicions socials i amb nous models d’interacció amb els serveis.

El Projecte +FUTUR  preten avançar-se al demà a través d’un procés participatiu en què han participat experts, usuaris, agents socials i professionals.

S’han descrit 8 àrees d’acció:

  1. transformació digital
  2. humanització de l’atenció
  3. transformació del model asistencial
  4. incorporació del coneixement i avaluació de resultats
  5. canvis de rols professionals i multiprofessionalitat
  6. flexibilització i integració de serveis en xarxa
  7. responsabilitat social i Bon Govern de les organitzacions
  8. transformació del sistema sanitari i social

Podeu consultar aquí més informació sobre el projecte:

 

La FSFA a les VI Jornades d’Entitats organitzades per l’Ajuntament del Masnou

La nostra participació a la fira d’entitats que organitza l’Ajuntament del Masnou

Per primera vegada, hem assistit a la fira d’entitats que organitza l’Ajuntament del Masnou.

Van participar no solament els veïns del poble del Masnou, sinó moltes persones coneixedores d´aquestes Jornades que es celebren una vegada l’any.

L’afluència va ser massiva, tot era ple de gom a gom.

Les parades que hi havia eren de temàtica molt dispar, i s’oferien una infinitat d’activitats, tant per a infants, com per a adults.

Difusió de l’activitat i els serveis de la FSFA

Vam començar amb la Fira comercial i Gastronòmica i ara ens hem sumat a la d’entitats.

Un dels nostres projectes és fer difusió de la nostra activitat perquè els ciutadans puguin conèixer els serveis que oferim i solucionar qualsevol dubte que puguin tenir sobre les nostres prestacions i infraestructures.
També es potencien les relacions entre entitats i en aquest espai comú podem dialogar i col·laborar en les diferents activitats que es desenvolupin en el municipi.

Tot això compaginat i realitzat en un espai lúdic, on la feina i la diversió van de la mà.

Donàrem explicacions de la nostra activitat a totes aquelles persones que es sentiren atretes pels serveis que oferíem.

La FSFA, no només va participar en aquest acte, sinó que també el va gaudir.

Gràcies i fins la propera.

Enquestes online

Com ja sabeu, des de fa diversos mesos, s’ha posat en funcionament a la FSFA el servei d’enquestes de satisfacció de forma digital. D’aquesta manera es fa online una explotació de les dades subministrades de forma automatitzada.

Aquestes enquestes són una eina indispensable per conèixer el grau de satisfacció de les nostres instal·lacions i serveis, i així poder modificar els elements que siguin considerats més deficitaris o que requereixin de major supervisió.

Anteriorment, aquestes enquestes s’oferien als usuaris o familiars mitjançant uns qüestionaris en paper que calia emplenar i posteriorment fer l’explotació de les dades de forma artesanal, sent un procés onerós i lent, en definitiva poc pràctic.

Creiem que aquest servei online és visualment més agradable, més senzill en la seva execució i més eficient a l’hora de analitzar les puntuacions que s’atorguen a cada servei o instal·lació. Hem intentat que fos colorista, divertit i interactiu per obtenir una eina fàcil i assequible per tot els usuaris i familiars dels nostres centres assistencials.

Temps moderns es mereixen serveis moderns.

Inici de la implantació del nou programa informàtic assistencial

,

El programa GENOMI, una aposta per la modernització i millora de processos

Una vegada quasi finalitzat el procés d’adaptació general del programa per omplir-lo dels continguts propis dels diferents serveis de la FSFA, s’ha escollit el CR Montseny per iniciar la implantació del programa GENOMI.

El nou programa informàtic GENOMI és una de les apostes mes importants de modernització i millora de l’estudi de processos i registre d’activitat assistencial de la FSFA.

Tal i com es va explicar en el Pla Estratègic 2019, s’inicia el testeig i la prova inicial, amb l’objectiu de consolidar els procediments bàsics i veure les millores possibles, atenent sempre l’adaptació del nou programa a cada un dels centres de la fundació.

Objectius del programa

Els objectius del projecte GENOMI són crear una eina útil, en primer lloc, per l’usuari (treballador), i en segon terme una aproximació inicial al estudi dels processos assistencials que donaran lloc als objectius de millora contínua del projecte Qualitat 2020. Fet que ens portarà a l’acreditació de les normes ISO 9001 / 2015.

Procés d’implantació

Les previsions son d’ iniciar les proves al CR Montseny abans de finalitzar setembre de 2018 i al CSAI Can Torras abans de finalitzar l’any 2018. Els treballs per adaptar-lo al CR Hortènsies s’haurien d’iniciar durant el primer trimestre del 2019.

La FSFA, en especial el Servei d’Informació i Qualitat Assistencial, vol agrair de forma molt sincera la predisposició de totes les persones a les que s’ha demanat la seva col·laboració per l’adaptació d’aquesta eina al mostrar una actitud excel·lent.

Aquesta eina ha de ser el més útil possible en el dia a dia assistencial de cada professional i ha de millorar els registres per poder objectivar la qualitat de les nostres pràctiques professionals amb l’objectiu comú de millora assistencial contínua.

 

Kilian Lansaque.

Servei d’Informació i Qualitat Assistencial FSFA.