El pacient deprimit. Problemes en salut mental.

El pacient deprimit

Tipologia de pacients amb depressió

A la pràctica clínica podem trobar tres tipologies de pacients amb depressió:

  1. Degut a una situació social penosa.
  2. Degut a una malaltia corporal, sobretot si causa dolor.
  3. Com a manifestació d’un trastorn primari de l’estat d’ànim, és a dir, d’un trastorn depressiu.

Símptomes i diagnòstic

A vegades es fa difícil arribar al diagnòstic, degut a que alguns pacients no expressen les seves emocions, i hem d’estar atents tant al llenguatge verbal com al no verbal.

Hem d’observar l’expressivitat facial per a la detecció de la disfòria.

La irritabilitat excessiva ens ha de posar a la pista, doncs acostuma a ser una conducta compensatòria de la depressió.

Una altra característica del deprimit és posar-se a plorar davant un comentari com: “Em sembla que vostè està més apagat- o trist- del que és habitual…”

Davant aquest tipus de comentaris, un pacient fins llavors contingut pot començar a plorar.

A la inversa, s’ha de sospitar del pacient que es declara deprimit, però que arriba perfectament arreglat a la consulta.

Hem de fer algunes consideracions abans d’emetre el diagnòstic de depressió.

Em primer lloc, la tristesa es pot trobar en quadres diferents dels esmentats.

Pot ser una reacció normal davant de problemes vitals, a més d’un símptoma gairebé sempre present en pacients que somatitzen i en psicòtics en algun moment de la seva evolució.

Solament podem pensar en un trastorn de l’estat d’ànim si la tristesa, o la incapacitat per trobar plaer en algun tipus d’activitat, és persistent i protagonitza la vida afectiva del pacient.

Les preguntes claus a respondre són les següents:

  • Es tracta d’un episodi reactiu a una situació d’estrès psicosocial? En cas afirmatiu, pensar en un trastorn adaptatiu amb ànim deprimit.
  • Estem en presència d’una persona amb múltiples episodis depressius greus, relativament greus, sense episodis eufòrics ni antecedents familiars de malaltia bipolar? En cas afirmatiu, cal pensar en una depressió major cronificada o en una depressió major recurrent, segons existeixin o no períodes d’eutímia (estat d’ànim normal) entre els episodis esmentats.
  • Es tracta d’un pacient progressivament disfòric, l’estat d’ànim del qual fluctua en el temps, però que almenys en els darrers dos anys ha tingut dos dels següents símptomes: alteració de la gana, del son, pèrdua d’energia, de l’autoestima, de la concentració i desesperança ? En cas afirmatiu, pensar en una distímia.
  • La disfòria es presenta en períodes de l’any ben definits, sobretot canvis estacionals? En cas afirmatiu, pensar en el trastorn afectiu estacional, que pot evolucionar amb símptomes lleus d’eufòria.
  • Hi ha símptomes d’eufòria (mania o hipomanía) entre els símptomes depressius? Pensar en ciclotímia si es tracta de símptomes lleus (tant de l’ aspecte eufòric com depressiu), o en malaltia bipolar.

Diagnòstic diferencial de depressió en pacients ancians

Cal considerar: inici de demència, malaltia de Parkinson i hipotiroïdisme.

A. Inici de demència

La desorientació, l’apatia i la pèrdua de memòria es manifesten tant en la depressió com en la demència.

B. Malaltia de Parkinson

Comparteix amb la depressió la falta d’iniciativa i de concentració i l’expressivitat facial, en quadres inicials no es poden gairebé distingir.

C. Hipotiroïdisme

Podria ser fàcil distingir entre les dues entitats: hipercolesterolèmia, intolerància al fred, hiporreflexia (reflexos de baixa intensitat), bradipsíquia (pensament lent), bradicàrdia, són símptomes de l’hipotiroïdisme.

 

Dr Antoni Luis Muñoz

Jornades del voluntariat 2021

Després de l’obligada aturada a què ens hem vist abocats per l’entrada i envestida de la Covid-19, que ha capgirat a tots i cadascun dels nostres centres, reiniciem tímidament les noves Jornades del Voluntariat.

Un petit testeig, com una nova represa després d’aquest impàs de tancament.

Els nostres voluntaris, fins i tot sense poder ser presents, han treballat en molts aspectes durant la pandèmia.

Han donat suport a la falta de material per frenar l’escomesa d’aquesta pandèmia que a tots ens ha descol·locat, han fet suport emocional a través de trucades telefòniques i/o videotrucades, i ens han transmès força quan a vegades defallíem.

Des de cada casa, tots els voluntaris ens han seguit i ens han ajudat dins un recorregut incert, terrible i devastador.

Enguany reprenem, fins i tot amb més empenta, unes Jornades que homenatgen la tasca encomiable de cadascuna de les persones que, d’una manera o una altra, ens ofereixen el millor de sí mateixos.

Aquest any ens acompanyen alguns voluntaris del projecte Alella poble Cuidador, amb el qual la FSFA col·labora activament, per donar tot el suport necessari a les persones del poble que requereixen un recolzament especial al final de la seva vida, explicant el seu projecte i les seves impressions.

Des de cada centre es marquen els objectius i les directrius a seguir aquest any.

No podem seguir sense els voluntaris, un dels pilars que fonamenten els nostres principis i un dels puntals més importants de la nostra Fundació.

Encara que tímidament, enguany si!!!

Menys bulliciós, més moderat més… físicament distanciats, seguint totes les mesures de seguretat que ens marca Sanitat.

Però no per això menys emotiu ni menys important, perquè es tracta de retrobar-nos, de tornar a veure’ns i poder celebrar unes Jornades que ens pertoquen.

Que aquestes Jornades del Voluntariat siguin el preludi de l’avanç i el progrés de tots els projectes que ens van quedar pendents i dels futurs!!!

Per vosaltres som!!!

Gràcies per ser-hi sempre, quan i on és necessari.

Sinusitis aguda i crònica i apnea obstructiva del son

Sinusitis aguda i crònica

Possibles causes

Qualsevol factor anatòmic o fisiopatològic que dificulti el drenatge dels sinus afavoreix el desenvolupament de processos infecciosos: la desviació del tabic nasal, la paralització de l’activitat ciliar (utilització de vasoconstrictors, inhalació te tabac) i la hiperactivitat nasal són, entre altres, factors que predisposen al desenvolupament de sinusitis.

Símptomes

Els símptomes clàssics de la malaltia són:

  • cefalea de predomini matutí
  • congestió nasal
  • rinorrea purulenta

En el nen la presentació clínica de la malaltia pot succeir de dues formes; en primer lloc, com un refredat més sever del que és habitual, amb febre elevada, rinorrea purulenta i un edema a les parpelles, que té la característica de ser més evident al matí, desapareix al llarg del dia i torna a aparèixer al dia següent.

Sovint aquest quadre s’acompanya de cefalea. La segona forma de presentació és la més comú en el nen; es tracta d’una rinorrea unilateral o més de 10 dies bilateral que persisteix.

A l’adult els símptomes són més localitzats i el diagnòstic clínic resulta més fàcil.

Com a símptoma principal destaca el dolor que es localitza en la regió afectada, quan es tracta de sinusitis de les cavitats anteriors (sinus frontal, maxil·lar i cel·les etmoïdals).

En general, la cefalea d’origen sinusal s’accentua amb la flexió del cap i presenta un ritme diari, sent més intens al matí.

La congestió nasal acompanyant provoca trastorns de l’olfacció.

El diagnòstic de la malaltia es basa en la clínica i en la radiologia.

Tractament

El tractament antibiòtic es basa en el coneixement de la microbiologia habitual de la infecció.

No està indicada la utilització de vasoconstrictors nasals en la sinusitis aguda.

Els antihistamínics, que abans s’administraven en els processos aguts sinusals per a disminuir la secreció de mocs, no tenen eficàcia .

Síndrome d’apnea obstructiva del son

Símptomes

Aquest trastorn respiratori es defineix per la presència d’apnees obstructives (absències del flux aeri durant més de 10 segons, malgrat la presència de moviments toracoabdominals) durant el son.

Les apnees són més freqüents en l’home (95%), roncador d’anys d’evolució; l’apnea determina
que el pacient es desperti, alterant el cicle normal del son, la qual cosa, a la llarga, ocasiona somnolència diürna, que serà el símptoma més evident (80% dels pacients).

Altres simptomatologies són: hipertensió, enuresi, cefalees, alteració de la personalitat.

Possibles causes

El mecanisme de desenvolupament de la malaltia és el col·lapse de la faringe i la reducció de la via aèria; la major part de la faringe està formada per teixits tous, els quals durant la relaxació muscular que acompanya al son, poden provocar l’obstrucció.

Hi ha factors anatòmics presents i també d’altres: obesitat, alcohol, benzodiazepines, andrògens, hipotiroïdisme.

Tractament

La utilització de pressió positiva continua en la via aèria (CPAP)* té l’avantatge de la immediata desaparició de les apnees, però també el desavantatge que obliga al pacient a utilitzar-la de per vida, amb la reaparició dels símptomes de forma immediata quan es deixa la seva aplicació.

Tanmateix el tractament quirúrgic ofereix l’avantatge de solucionar el problema de forma definitiva.

Com s’aplica la pressió positiva continua en la via aèria (CPAP)?

La persona amb síndrome d’apnees del son utilitza un aparell amb una mascareta, per la qual respira,  en què l’aire inspirat surt a una velocitat molt elevada (alta pressió). Això fa que les estructures anatòmiques de la faringe deixin un pas suficient d’aire per poder respirar bé.

 

Dr. Antoni Lluís Muñoz

L’alzheimer, l’enemic de la memòria

Mans entrellaçades. L'Alzheimer, enemic de la memòria.

De vegades equivoco el significat de les paraules, els vocables s’amalgamen com un puzle inconnex que no puc desxifrar… em confonc submergit dins una mar d’incerteses, de pensaments, de records…

El meu cap es col·lapsa i el no saber em sobrepassa, em costa reaccionar, m’amago dins un món imaginari, on de vegades trobo pau, tranquil·litat i una mica de més de temps per a trobar-me.

Però el temps és per a mi un gran enemic, no m’ajuda… tot avança molt de pressa i jo em sento estàtic.

Retrocedeixo, se’m trenquen uns records i s’aviven uns altres molt amagats.

M’invento escenaris nous, paral·lels a la meva realitat, la meva ment juga als daus amb un resultat incert… I jo no en tinc el control…

No tinc l’alternativa d’una reinicialització de memòria, ni opció a una còpia de seguretat…

La meva mirada es perd en uns ulls que em miren amb un amor infinit… que sap de mi, que em recorda… i em sento petit, molt petit… indefens…

Em parla d’històries compartides, com un llibre màgic del qual gaudeixo… l’escolto amb delit i l’observo… em vull veure en ella.

Les veus adquireixen tonalitats diferents… recerco a la meva memòria i trobo algun acord familiar, petit, minúscul… que per un instant em porta a ella…

Quan m’acaricia sento tota aquesta vida que em detalla amb tant d’amor, recordo les fotos que em mostra… però no sé, no puc explicar-li-ho… la boira ho torna a inundar tot.

La boirina em porta a un lloc indeterminat que m’aliena… No em retorna al punt d’inici, m’abdueix…

La boira em paralitza, no puc avançar cap a un punt concret, el camí posseeix mil bifurcacions… com triar… la meva ment és un petit desert buscant un oasi on recapitular…

Només la teva veu, com una brúixola, em retorna… els teus dits em tornen… Però la boira avança, abocant-me cap a un abisme del qual no puc escapar.

El camí es fa opac a poc a poc i el so es fa murmuri fins a tornar-se silenci…

Fins i tot creient-me perdut, retorna’m, encara que no pronunciï paraules connexes, murmura’m el teu nom…perquè estàs a cada racó d’una memòria perduda dins una boira tan espessa de la qual no puc ni sé escapar.

La FSFA i el projecte “Alella, poble cuidador”

,
Fundació Sant Francesc d'Assís - FSFA - CSAI Can Torras

Ha engegat a Alella el nou projecte Alella Poble Cuidador, una Xarxa comunitària que es dedica a tenir cura i donar resposta ferma i eficaç a les persones del poble que pateixen malalties d’una avançada evolució.

La xarxa vol donar suport, també, als seus cuidadors i familiars.

Aquest projecte està impulsat conjuntament per veïnes i veïns del poble, entitats alellenques, com la FSFA i l’Ajuntament d’Alella, i compta amb el suport de l’Escola de Cuidadors de la Fundació La Caixa.

La FSFA participa activament dins aquest entramat comunitari a través del CSAI Can Torras, on s’han habilitat 5 habitacions individuals en un entorn adequat per prioritzar l’atenció propera i la confortabilitat, i per tractar de minvar  els efectes més adversos que poden causar el patiment d’una malaltia avançada i amb un desenvolupament irremeiable.

El nostre objectiu és crear un entorn segur i de tracte proper on els últims moments de la vida siguin dignes i confortables.

És un espai molt concret, que es manté allunyat del trànsit hospitalari, i permet que tant el pacient com els familiars tinguin al seu abast un suport emocional, clínic i professional.

Tenim un equip de treballadors formats específicament per a donar recolzament a totes les necessitats en aquest punt final de la vida.

Un compromís ferm amb la comunitat i amb les persones.

Resum de la Memòria d’activitat 2020 de la Residència Montseny

,
Residència Geriàtrica Montseny - El Masnou

El Montseny es una Residència amb capacitat per a 70 persones en règim d’acolliment residencial.

La tipologia de les places establertes és de 18 d’ICASS i 52 de règim privat.

L’objectiu prioritari de la Residència el Montseny és l’assistència, atenció i cura de les persones grans amb necessitats que requereixen de suport continuat. Amb un equip de treball eficaç, qualificat i amb una formació continuada, garanteix un recolzament i unes prestacions  de qualitat.

Aquest any ha estat un any atípic, ensordidor…

La pandèmia de la Covid 19 ha trasbalsat tota la infraestructural interna i externa de la residència.

No ha patit cap cas de Covid, les mesures de contenció i control de la Covid 19 han estat extremes.

Es va sectoritzar la residència en unitats de convivència, cadascuna amb autonomia pròpia.

Es realitzaven cribratges setmanals a usuaris i personal per evitar qualsevol possible brot incontrolat que pogués sorgir dins les nostres instal·lacions.

El tancament a l’exterior, seguint en tot moment els protocols del Departament de Salut, va ser molt complicat per als usuaris, però es vàrem incrementar les trucades telefòniques i les videotrucades, per poder minvar l’angoixa tant dels usuaris com de les famílies.

Tot un desgavell que vam haver d’enfrontar, tot donant una assistència garantida i de qualitat.

L’objectiu prioritari de la Residència el Montseny aquest any 2020 ha estat garantir no només l’assistència individual i col·lectiva dels usuaris, sinó també preservar en tot moment la seva integritat física i psíquica.

Resumim a continuació els principals indicadors d’activitat del centre. Podeu consultar-ne més detalls a la Memòria Anual de la Residència Montseny 2020.

Sexe persones ateses 2020

Homes 21
Dones 72
Total 93

 

Procedència ingressos 2020

HUGTIP CAN RUTI 3
CAN TORRAS 8
DOMICILI 14
MONTSENY 5
SERVEI DE RESIDENCIA SOCIAL 1

 

Franges d’edat 2020

entre 60 i 69 7
entre 70 i 79 11
entre 80 i 89 41
> de 90 34

 

 

Motius altes 2020

PLAÇA PÚBLICA MONTSENY 6
DOMICILI 5
TRASLLAT A RESIDÈNCIA SOCIAL 5
EXITUS 18
TRASLLAT A SÒCIO-SANITARI 1

 

Resum de la memòria d’activitat 2020 de la Residència Les Hortènsies

,
Residència Les Hortènsies - Alella - FSFA

La Residència les Hortènsies  pertany a la Fundació Privada Sant Francesc d’Assís (FSFA) junt amb dos centres més: la Residència el Montseny i el CSAI Can Torras.

Els tres centres que conformen la Fundació operen de manera independent però amb un mateix objectiu: “Per i per a les persones”.

La Residència les Hortènsies es un centre capdavanter a la comarca del Maresme en el tractament de persones amb multidiscapacitats, associades o no a trastorns de conducta.

Disposa de 156 places de centre residencial i 12 places de Centre de dia.

Segueix un model d’integració en què es potencien les capacitat físiques, cognitives i socials de tots els nostres usuaris.

Hem de dir que la pandèmia i el confinament patit aquest any han estat demolidors i ha afectat tots els àmbits de la nostra residència.

Tot això, associat a usuaris que pateixen d’una complexitat afegida per entendre una situació tan extrema.

Gràcies a voluntaris anònims i a institucions properes a nosaltres vam abastir-nos de material, i el CSAI Can Torras va ser l’eix central de tota la distribució d’EPIS i proves PCR.

Del no res vam crear un nou disseny de la residència.

A la primera onada de la pandèmia es van delimitar les zones: usuaris amb simptomatologia compatible amb la Covid 19, aïllaments preventius i usuaris sense símptomes…

Es va remodelar tota l’estructura interna i externa de la residència, creant unitats de convivència que són, ara per ara, una nova forma d’interactuar i de conviure.

Es feia, i es segueix fent, un desinfecció continuada de totes les estances de la residència.

Els cribratges es realitzaven dues vegades per setmana per poder així detectar qualsevol positiu simptomàtic i/o asimptomàtic i per evitar qualsevol brot descontrolat de la Covid-19.

En el moment actual, davant la treva i la tranquil·litat que ens ha ofert la vacunació, però sense abaixar les mesures de seguretat, es segueixen el cribratges setmanals per les persones que, per motius personals, no s’han  vacunat i també per qualsevol persona que pugui presentar simptomatologia compatible amb la Covid-19.

Un any complicat en què la protecció dels usuaris ha estat la prioritat més immediata.

Seguim actualitzant totes les nostres infraestructures per avançar-nos a un futur cada vegada més proper.

 

Aquí un deixem un petit resum dels indicadors principals inclosos a la Memòria d’activitat de la Residència Les Hortènsies 2020.

 

USUARIS ATESOS

Usuaris atesos  CAE  RSD
Any 2019 12 163

 

INGRESSOS I BAIXES RSD 2020

Ingressos Baixes
Gener 0 2
Febrer 2 2
Març 0 1
Abril 0 6
Maig 0 2
Juny 0 1
Juliol 0 0
Agost 0 1
Setembre 0 1
Octubre 2 1
Novembre 2 0
Desembre 1 9

 

PROCEDÈNCIA INGRESSOS RSD 2020

Domicili familiar 1
Residència / Llar 3
Servei de CAE 1
Servei de T.O. 1
UHEDI Barcelona 1

 

SEXE USUARIS RSD I CAE 2020

Homes RSD 77
Dones RSD 86
Homes CAE 8
Dones CAE 4

 

FRANGES EDAT USUARIS CAE 2020

Menys de 21 anys 1
De 21 a 50 anys 10
De 51 a 70 anys 1
Més de 70 anys 1

 

FRANGES EDAT USUARIS RSD 2020

Menys de 21 anys 1
De 21 a 50 anys 59
De 51 a 70 anys 90
Més de 70 anys 13

 

GRAUS DE DEPENDÈCIA RSD CAE 2020

RSD CAE
GRAU III 145 10
GRAU II 18 1
GRAU I 0 1

 

INTERVENCIONS ÀREA TREBALL SOCIAL 2020

Valoracions seguiment usuaris 38
Valoracions inicials usuaris 0
Entrevistes seguiment famílies 17

 

PARTICIPACIÓ A LES COLÒNIES 2020

ANY 2017 16
ANY 2018 15
ANY 2019 14
ANY 2020 0

 

INCAPACITACIONS 2020

Residència CAE
Incapacitats 162 12
En tràmit 0 0
Guarda de fet 1 0

 

Pèrdua auditiva, mal d’oïda, acúfens i otitis externes

Problemes d'oïda

Pèrdua auditiva o hipoacúsia

Un examen físic (otoscòpia) és el primer pas per a establir el diagnòstic d’una pèrdua auditiva, ja que habitualment permet determinar-ne la causa:

  • infeccions en el conducte auditiu extern
  • taps de cerumen
  • infeccions de l’oïda mitjana

Sempre s’ha de fer un examen audimètric complet en els pacients que presenten una hipoacúsia persistent.

L’examen audimètric ens permet quantificar la pèrdua auditiva i, probablement, localitzar el lloc de la lesió de la via auditiva. En altres casos, el seguiment audimètric permet observar fluctuacions auditives, accentuació de la hipoacúsia o evolució vers a la bilateralitat, aspectes que seran bàsics en el diagnòstic de la malaltia causal.

Cal evitar l’adaptació de pròtesis auditives en pacients amb dèficit auditius que no hagin estat avaluats prèviament per l’otorrino.

L’adaptació protèsica de forma indiscriminada pot retardar el diagnòstic de la malaltia causal de la hipoacúsia, en solucionar temporalment el problema auditiu.

Mal d’oïda o otàlgia

El 50% de les otàlgies presents en la clínica tenen un origen extern a l’oïda. Les causes més freqüents de dolor referit a l’oïda són les originades per:

  • impactació del molar inferior
  • faringoamigdalitis
  • innervació sensitiva del pavelló auricular, el CAE, l’oïda mitjana

Qualitativament, té molta importància l’otàlgia reflexa homolateral (del mateix costat) de la lesió que acompanya al càncer faringeo laringeo, i pot ser un símtoma precoç de la malaltia, vehiculitzada pel nervi glosofaringi ovi laringi superior o pel nervi laringi superior.

L’otitis, de les otitis externes, es caracteritza per ser de gran intensitat, i per augmentar en comprimir el pavelló auricular i l’articulació tèmporo-mandibular.

És específic de les otàlgies externes d’origen micòtic l’existència d’una discreta otàlgia basal ininterrompuda per crisis de dolor molt intens de curta durada.

Acúfens

Els acúfens són una percepció auditiva no musical i no verbal d’origen intern.

Normalment és un símptoma paral·lel comú i proporcional a la pèrdua auditiva.

Qualsevol causa que origini un dèficit auditiu de transmissió o augment del flux sanguini local degut a la inflamació pot provocar acúfens.

Quan s’aconsegueix corregir el dèficit de transmissió, i/o desapareix el procés inflamatori, els acúfens tendeixen a desaparèixer.

Cerumen

El cerumen només ha de ser extret quan obstrueixi per complet la llum del conducte auditiu extern i causi una pèrdua auditiva.

Les “neteges” periòdiques preventives i la utilització de bastonets de cotó afavoreixen l’aparició d’otitis externes que alteren el pH (l’acidesa) del conducte.

La irrigació amb aigua a 37º C per a l’extracció d’un tap de cerumen sempre s’ha de fer després d’estovar el tap amb irrigació prèvia i repetida durant 48 hores.

Otitis externes

La forma localitzada correspon al furóncol, responsable d’intensa otàlgia (mal d’oïda) que, com en totes les otitis externes, s’accentua amb la mobilització del pavelló auricular. El tractament d’elecció és amb antibiòtics amb suport de medicació analgèsica.

La forma difusa més freqüent correspon a la proliferació de gèrmens per augment en l’epiteli del conducte. Els factors causals més comuns en són la manipulació per rascat i la sobreinfecció d’un èczema de la zona.

Hi ha dos fases clíniques diferenciades: després d’una fase d’intensa picor apareix una otàlgia molt intensa que s’accentua amb els moviments de l’articulació temporomandibular i del pavelló auricular, amb el tancament de la llum del conducte per la tumefacció (hipoacúsia).

En les persones amb risc augmentat de desenvolupar otitis externes difuses (pacient amb eczemes seborreics en el conducte) és aconsellable la instil·lació de gotes d’àcid acètic al 2% després del bany en les piscines. D’aquesta manera, en acidificar el conducte, s’evitenles infeccions.

Les otomicosi (otitis per fongs) es diferencien de l’anterior per la presència de un dolor sord constant de baixa intensitat amb episodis d’otàlgia aguda molt intensa de curta durada.

No hi ha molta secreció, no és de mala olor, i el conducte auditiu extern es veu ocupat per una membrana grisosa en què s’observen uns punts negres.

 

Dr  Antoni Lluis Muñoz. 

La discapacitat intel·lectual. Professionalitat i ètica en el tracte.

,
Atenció a persones amb discapacitat intel·lectual - Les Hortènsies

El treball diari genera preguntes: el que faig en el dia a dia, és correcte? L’atenció és l’adequada, inclou a la persona com un valor essencial?

En definitiva, actuem sobre una base ètica?.

Base ètica: Aquella que parla de la persona i adreça els seus esforços a entendre la persona. Parlem d’ètica quan ens referim a les actituds i comportaments que té la persona, a l’hora de tractar i de ser tractats.

La dependència en l’atenció

Tenir una discapacitat no significa estar malalt, no tenir criteri, no poder decidir, no tenir desig.

Cal partir d’una atenció centrada en la persona, que inclogui la detecció de necessitats, la participació en les decisions que l’afecten, en el fet d’estar informat, el respecte i la possibilitat d’assumir la pròpia responsabilitat vers la seva salut i la cura personal.

Evidentment, en casos en què no sigui possible la participació i la informació a la persona amb discapacitat, haurem ser més rigorosos i suplir-les amb la participació de les seves famílies o entitats tutelars.

Cal posar-se en el lloc de l’altre.

S’ha d’entendre que tot allò que li passa a la persona no és producte de la patologia.

Cal tenir en compte els seus drets, prendre’ls seriosament, i considerar-los reals.

Ètica professional

Una posició ètica és que la s’interroga permanentment per la tasques que fem.

L’anàlisi ètica té dues lectures: una de negativa, basada en l’evitació de conductes, i sancions de les males accions; i una altra de positiva, orientada a respondre a preguntes sobre cap on anem?, cap on volem anar?

Alguns problemes ètics tenen a veure amb l’oblit del professional respecte a la persona amb DI:

  • La progressiva substitució de l’anàlisi de les necessitats reals dels usuaris per l’anàlisi de les obligacions i drets laborals.
  • La tendència a la renúncia progressiva de la pròpia responsabilitat professional en forma del compliment de les normatives.
  • La tendència al predomini dels criteris quantitatius sobre els qualitatius.

Comportaments ètics

Tenen a veure amb la moral, la llibertat, la humanització i la dignitat.

Llibertat és bàsicament poder escollir, i alhora ser conscient d’ haver-ho fet.

Llibertat és poder dir: “sí o no”, “ho faig o no ho faig”, diguin el que diguin els altres, “això em convé, i ho vull, allò no em convé i no ho vull”. Però, sobretot, prendre consciència del que s’està fent.

Poder escollir significa ser més lliure.

Es pot escollir la manera de respondre, d’adaptar-se, d’assimilar, de rebel·lar-se, de combatre…

Bibliografia

Quaderns de la bona praxi. “Evolució de l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament”. Centre d’Estudis Col·legials. Col·legi de Metges de Barcelona.

 

Dr. Antoni Lluis Muñoz

Festa xinesa a Les Hortènsies

La Xina, incommensurable, en extensió i en profunditat… àmplia, reservada i misteriosa.

La gran muralla ens encercla i ens tanca… tan secreta com ignota, tan bella com fonda.

És una de les civilitzacions més antigues del món.

Les grans dinasties regnants van fer de la Xina un imperi gairebé desconegut, original, exòtic i estrambòtic, no exempt d’una fèrria privacitat.

La Xina posseeix un món propi, una escriptura, una exòtica cultura que atrau qualsevol profà.

Cada lletra del seu alfabet és com un petit pictograma, on cada grafia sembla un laberint, un abecedari molt particular per als profans, basat en una associació de símbols.

Difícil sí… però no impossible…

Ritualistes i tradicionals posseeixen un horòscop propi i un inici d’any diferent de la resta del món.

L’any nou Xinès és un dels esdeveniments més importants per a tots els xinesos, una data en què es produeixen infinitat de desplaçaments per a poder celebrar el començament de l’any al seu lloc d’origen.

El drac xinès representa la vitalitat i la creativitat, símbol de prosperitat i sort, és l’animal sagrat representatiu d’aquesta gran nació, on les tradicions i la superstició formen part de la vida diària.

La família és la base de la societat xinesa, una institució en què tots els seus membres formen una unitat gairebé indestructible.

Les pagodes són el centre de la religió, sobretot la budista, i el seu nom significa temple de religions orientals. Generalment alberguen relíquies sagrades.

El gegant asiàtic es va basar des de l’antiguitat en un govern en què l’emperador posseïa un control absolut de tot el país. Diferents dinasties van governar la Xina des dels seus inicis fins a la Revolució Xinesa, que va canviar de manera exponencial la seva direcció política.

La Xina captiva per la seva originalitat. És l’aparador d’allò inventat, del que és nou, de l’esdevenidor.

Fases i processos en l’elaboració de la vacuna Covid-19

El procés d’elaboració i testat de les vacunes és laboriós i conscienciós. La màxima prioritat és la seva seguretat i eficàcia, minimitzant en tot moment els possibles efectes secundaris que la inoculació pugui causar a l’organisme.

Cal dir que en ple segle XXI la ciència ha avançat de tal manera que resultats que abans costaven anys d’estudi, ara s’assoleixen en un temps molt més reduït.

El desenvolupament de qualsevol vacuna passa per processos molt laboriosos, que després de la seva aprovació garanteixen que la vacunació és segura i efectiva.

L’objectiu comú de tots els equips professionals dedicats a la seva elaboració és frenar l’expansió d’una malaltia infecciosa i de qualsevol virus, en aquest cas concret el SarsCov-2, que s’ha convertit en una pandèmia mundial.

Tota vacuna és testada i analitzada amb una meticulosa rigorositat, però aquesta molt especialment, ja que genera per sí mateixa alguns recels a la població, degut sobretot a la rapidesa amb què s’ha realitzat tot el procés d’elaboració i testat. A més, els grups negacionistes s’han encarregat de generar infinitat de faules, comportant que part de la població dubti o es senti poc inclinada a la seva inoculació.

No oblidem que l’objectiu prioritari de qualsevol vacuna és salvar vides i minimitzar el risc de patir els efectes més dramàtics de la malaltia.

Fases de desenvolupament de les vacunes Covid-19:

Fase d’exploració:

Cerca d’un antigen preventiu que pugui tractar i/o frenar la malaltia.

Fase 0 o preclínica

És la primera experiència directa contra la malaltia. En possessió ja dels antígens, aquests són estudiats i assajats, sigui en cultius cel·lulars i/ o en animals, per a comprovar la seva eficàcia, seguretat i capacitat immunològica, per a la seva posterior recerca en humans.

Fase 1

Quan els resultats ofereixen una resposta òptima, la vacuna s’administra a un petit grup de voluntaris no superior a 100 persones sanes i sense patologies prèvies per tal de testar així la seva efectivitat. Immunologia i seguretat vital.

Fase 2

En aquesta fase la població testada és major, i ja inclou persones amb alguna simptomatologia clínica.

Es va avaluant més la capacitat de la vacuna i la seva activitat a l’organisme. S’analitzen totes les respostes immunitàries, observant minuciosament els possibles efectes secundaris.

S’estableix la dosi més adequada i idònia per a la inoculació i les pautes a seguir als tantejos del tercer cicle.

Fase 3

En aquest estadi poden participar milers de persones. Els efectes secundaris es van analitzant i processant d’un en un.

En haver-hi més voluntaris implicats, poden augmentar els possibles efectes adversos de la inoculació.

Tots els efectes secundaris són analitzats, avaluats i seqüenciats pels grups de treball implicats en l’elaboració de la vacuna, que es dediquen en tot moment a minimitzar-los i fer més segura i efectiva la vacuna covid-19.

Fase 4

Després de l’aprovació de la vacuna pel Ministeri de Sanitat, junt amb les agències reguladores dels medicaments, es comercialitza, i es continua estudiant i valorant per a poder millorar-la si calgués

Es poden trobar efectes adversos que no van aparèixer en processos anteriors perquè en aquesta fase les persones vacunades augmenten exponencialment.

Després de l’aprovació i comercialització de la vacuna, els estudis i valoracions continuen adaptant-la a les noves variants i/o perfeccionant-la per tal d’augmentar la seva efectivitat i minimitzar qualsevol efecte secundari no desitjat.

Més informació

El dol. Problemes en salut mental

El dol, una resposta natual

El dol és el sofriment emocional que sentim davant d’una pèrdua.

És una resposta natural, motivada pel canvi brusc que experimenten les nostres vides, per la constatació que la vida és fràgil, per la sensació de desolació i buit.

Quan experimentem una pèrdua ens hem d’adaptar a una situació nova i especialment complicada.

En el cas d’éssers estimats, no només ens hem d’habituar a l’absència física de l’altre, sinó que a aquest fet, ja difícil, li hem de sumar el repte de conviure amb la memòria i els records, que incrementen la sensació de pèrdua.

Dol actiu i dol enquistat, encapsulat o negat

Es distingeixen dos presentacions del dol:

  1. El dol actiu, que estimula el plor a la persona recordada, en els records, i fàcilment surt en el diàleg.
  2. El dol enquistat, negat, que presideix igualment la vida psíquica del pacient però a través de símbols indirectes, com a vegades resulta ser el propi dolor o altres símptomes.

Fases normals d’un dol

Les fases normals d’un dol es caracteritza per:

  1. Shock i desorganització, seguits d’una fase en què les manifestacions d’ansietat i tristesa són bàsicament somàtiques (pèrdua de la gana, debilitat, dispnea sospirosa).
  2. Sentiments de buit, pèrdua de calidesa en el tracte, distància emocional; el pacient pot fer esforços per minimitzar la pèrdua o fins i tot negar-la.
  3. Preocupacions per imatges del difunt.
  4. Sentiments esporàdics de culpa en el sentit de “el que jo o altres hauríem d’haver fet”, i exageració de determinats detalls; es pot acompanyar de disminució de l’autoestima i tristesa.
  5. Canvi en el patró d’activitats, falta d’energia i motivació, i
  6. Acceptació progressiva i plans per recompondre el futur.

El dol pot complicar-se o derivar en una depressió major. En aquests casos cal fer un diagnòstic.

Abordatge psicoterapèutic

La persona que reconeix el dol es beneficia d’una psicoteràpia, expressant els sentiments que possiblement en el seu moment no pot alliberar.

Un pregunta incisiva pot provocar aquest alliberament.

Els dols encapsulats de més de sis mesos de durada requereixen gairebé sempre un abordatge més complex i cal remetre’ls a l’equip de salut mental.

Dr Antoni Lluis Muñoz.