Dia Internacional d’Infermeria

 

Avui dia 12 de maig és el Dia Internacional de la Infermeria en honor al naixement de F. Nightingale considerada precursora de la infermeria professional.

En primer lloc, voldria felicitar i fer un reconeixement molt sincer a totes aquelles infermeres i infermers que formen o han format part de l’equip del Servei d’Infermeria de la FSFA, així com a totes les companyes que estan dia a dia treballant des dels diferents àmbits per poder oferir unes cures de qualitat.

La pràctica infermera és complexa, dinàmica i canviant. Són temps difícils per la disciplina. Per un costat perquè venim d’una pandèmia que encara no ens la traiem de sobre i que ha generat un gran desgast físic i emocional, que ha tensat un sistema sanitari i social, i especialment en aquells àmbits com els de l’atenció a la gent gran, l’atenció intermèdia i la discapacitat, amb unes limitacions preexistents en matèria d’infraestructures o de dotacions de personal.

Iniciatives com la que han tingut recentment entre el Departament de Salut i el de Recerca i Universitats en incrementar quasi 600 places l’oferta acadèmica d’infermeria poden pal·liar les greus dificultats que hi ha per reposar un personal mermat pels abandonaments i la previsió de jubilacions en els pròxims anys. Però també caldria repensar seriosament altres qüestions com podria ser què fer amb les infermeres especialistes o les Infermeres de Pràctica Avançada (IPAs).

Per altre costat, també hi ha oportunitats en les quals el rol de la infermera és essencial com pot ser per exemple l’aposta per l’atenció integrada social i sanitària com a eina estratègica per garantir una resposta de qualitat i equitativa a les persones amb necessitats d’atenció: persones grans, amb discapacitat o amb problemàtica social derivada de salut mental.

Albert Llistar i Bosch
Director de Cures de la Fundació Sant Francesc d’Assís

 

UN PASSEIG PER CAN TORRAS: Una experiència de creixement.

Hi havia una vegada… A principis del segle XXI dues infermeres de vocació van creuar les seves vides a Can Torras unint-se a un equip de grans professionals que ha anat creixent al llarg dels anys.

Vam entrar amb una maleta plena d’il·lusió i pocs coneixements a un centre sociosanitari amb moltes característiques residencials. Érem una mica inexpertes, amb caràcters molt diferents però amb un objectiu comú: CUIDAR i millorar cada dia l’atenció al pacient i el seu entorn. Durant tots aquests anys ens hem format, hem viscut moltes experiències, hem rigut i plorat, hem acollit i dit adeu. Tot el que hem viscut ens ha fet créixer com a professionals i encara mes com a persones.

Actualment, el nostre és un Centre d’Atenció Intermèdia ja establert, en constant creixement i conformat per un gran equip assistencial amb ganes de convertir-se en referent de la zona.
Entre altres vivències cal destacar la més recent i menys esperada: viure una pandèmia. Cadascú ha sostingut aquesta situació com ha sabut, però podem dir que tots hem madurat i hem pres consciència de l’essència de la nostra professió. Tots els col·lectius hem estat les mans d’aquell fill que no podia estar amb el pare, els ulls d’aquella filla que no podia estar amb la mare, la veu d’aquell net que encoratjava el seu avi, les llàgrimes d’aquell marit que no podia veure la seva esposa… Hem curat, però quan no hem pogut curar hem alleujat, quan no hem pogut alleujar hem consolat i quan no hem pogut ni consolar hem acompanyat. I tot això gràcies a l’amor que dipositem cada dia tots nosaltres a la nostra professió.

En aquests moments les dues infermeres que van créixer amb el centre han esdevingut Supervisores d’Infermeria, no sense cap reticència per deixar una part de la infermeria assistencial encara que agraint la confiança dipositada en nosaltres. Però els reptes estan per lluitar-los i hem acceptat amb moltíssima il·lusió per poder millorar, col·laborar i contribuir als canvis i als nous projectes, sempre amb el suport dels nostres companys.

Ara seguim maleta en mà caminant, marcant un nou rumb, de vegades deixant-nos portar per la corrent. No sabem que ens oferirà el destí, però estem tranquil·les davant de la incertesa perquè diuen que tots els camins porten a Roma.

Però què és Roma?
En honor a la nostra tan estimada professió fem referència a dues infermeres molt importants en la història de la infermeria i alguns dels seus escrits perquè els pugueu gaudir:

“La infermeria posa el pacient en les millors condicions perquè la naturalesa pugui guarir les ferides.”
Florence Nightingale

“El que és important no és el que ens fa el destí, sinó el que nosaltres en fem”
Florence Nightingale

“La infermera és temporalment la consciència de l’inconscient, l’amor per la vida del suïcida, la cama de l’amputat, els ulls del cec recent, el coneixement i la confiança d’una nova mare i la veu d’aquells massa febles per parlar.”
Virginia Henderson

Cristina Suero Martín – Infermera
Sonia García Barrera – Infermera especialista en Geriatria

 

Una mica d’Història:

Al llarg de la història de la professió infermera hi ha hagut moltes pioneres que han contribuït al creixement i empoderament de la infermera a la nostra societat.
Però en aquest dia Internacional de la Infermeria m’agradaria compartir amb tots el descobriment d’una infermera del nostre temps i que ha dedicat la seva vida a millorar a la infermeria a casa nostra.

Pilar Argelès Masó, nascuda a La Trepa (Ourense) el 10 de maig de 1934-, fou infermera, i col·legiada del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona.
Va estudiar a l’Escola de les Carmelites de la Caritat de Barcelona i a l’Escola de les Teresianes de Tarragona. I va estudiar Infermeria per vocació. Finalitza els estudis d’ATS a l’Escola de l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona l’any 1958. Va realitzar les pràctiques al servei d’urgències a l’Hospital Clínic de Barcelona.

El 1958 va viatjar a Costa Rica on va treballar a l’Hospital de San Juan de Dios de San José, i va exercir de professora a l’Escola d’Auxiliars d’Infermeria de l’Hospital de San Juan de Dios de San Jose, i al International Center for Medical Research and Training (Louisiana State Univeristy) i d’allà va marxar a la seu d’Hondures on va estar fins el 1967.

El 1967 torna a Espanya on va treballar al Servei de Cures Intensives de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. I l’any 1968 comença a treballar com a Cap d’Infermeria dels Serveis de Consultes Externes, Urgències, Laboratori, Radiologia i Quiròfans de l’Hospital Mútua de Terrassa. El 1977 publica un manual de procediments infermers.

El 1983 va començar a treballar com a Directora d’Infermeria de l’Hospital Clínic de Barcelona. I l’any 1985 va passar com a Directora d’Infermeria a l’Hospital de l’Esperit Sant de Coloma de Gramenet, fins al 2000, va implantar una organització basada en el model holístic, que considera el pacient com un tot, des d’un punt de vista biopsicosocial.

Va impartir l’assignatura d’Infermeria Fonamental i Gestió a l’Escola Universitària d’Infermeria de la Universitat de Barcelona, i també va fer classes de gestió a l’Escola Universitària d’Infermeria de Gimbernat, i a l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses.

Va destacar com a gestora on va aplicar el model de gestió “mètode en equip”, que va aprendre a Costa Rica i Hondures. Va realitzar canvis en la gestió del treball i va introduir el concepte de procés d’atenció d’infermeria, aplicant el model de necessitats de Virginia Henderson. L’objectiu central va ser millorar la qualitat de les cures i la seguretat del pacient, mitjançant una atenció individualitzada. Va revolucionar la infermeria i la va projectar cap al futur, assentant les bases sobre les quals se sustenta el model actual.

Als seus 82 anys va concedir una entrevista per la celebració dels 100 anys de l’Hospital Esperit sant. M’agradaria fer-vos un tast:

En què consistia aquesta visió de la infermeria?
Consistia en la introducció del concepte de procés d’atenció d’infermeria segons el model de necessitats de Virginia Henderson. Aquesta visió girava entorn de l’atenció integral del pacient: cures competents, segures i científiques que cobrissin les necessitats físiques, psicològiques, espirituals i d’aprenentatge del malalt. Tot això, tenint molt en compte el personal, perquè si el personal està bé, el malalt també estarà bé.
El model incorporava des de la filosofia que ha d’emanar de Gerència fins a aspectes de formació. I tot traduït en objectius. Això, lògicament, comportava importants canvis en la gestió del treball. Cada persona tenia assignades unes funcions i sabia què s’esperava d’ella. Les competències estaven molt ben definides. I els processos, molt sistematitzats.

I amb aquest model, va arribar a l’Hospital i ho va capgirar tot.
Sí, la veritat és que vaig trencar molts motlles. Em vaig formar als Estats Units quan aquí encara no se sabia què era la gestió. Quan vaig arribar a l’Hospital, l’any 85, els vaig avisar que ho canviaria tot. Vaig entrar com a directora d’Infermeria però depenent del director mèdic. De seguida, i promogut pel mateix director mèdic, es va crear la Direcció d’Infermeria, que va començar a ser autònoma. La veritat és que vaig poder treballar amb molta llibertat.

Com va canviar en el dia a dia l’aplicació del model?
A l’Hospital es feia molta feina, però no hi havia res escrit; no estava sistematitzat. El canvi va ser implantar aquesta filosofia, aquests objectius i aquestes normes. La germana Blanca em va ajudar moltíssim; aleshores feia de cap d’infermeres i em va posar totes les facilitats; de fet, vaig tenir col·laboració de tothom. L’estructura, evidentment, va canviar molt: es va haver de contractar molt personal. Penso que perquè funcionin les coses hi ha d’haver un bon ambient, bona col·laboració, i s’ha de tractar la gent amb humanitat. A la feina hi estàs moltes hores. El benestar del professional és molt important, com també ho és la formació i el creixement personal.

Va potenciar el desenvolupament professional.
En espanyol hi havia molt poca literatura científica d’infermeria; en canvi, als Estats Units es gastaven sis mil milions de pessetes en investigació d’infermeria! Per accedir al coneixement calia entendre l’anglès, així que vaig posar una professora d’anglès perquè les infermeres poguessin fer classe abans o després del torn. Cal orientació al personal de nova incorporació; després se l’ha d’orientar en el lloc de treball i, finalment, s’ha de fer formació continuada perquè vagi progressant i pugui donar millor qualitat d’assistència. Nosaltres ho vam fer així. Va haver-hi una època que no hi havia infermeres, i a nosaltres mai no en ens faltaven. Venien a l’hospital perquè sabien que allà no les deixaríem soles; que quan arribessin acabades de graduar, tindrien tot l’acompanyament per créixer professionalment.

Van ser pioners en la informatització de les cures d’infermeria.
Vam implantar un programa informàtic, basat en el model de Virginia Henderson, i una experta venia a fer formació. Cada infermera havia de tenir un PC, i això en aquella època era inaudit; ni els metges en tenien, d’ordinador. Es va haver de formar tot el personal, que aleshores no tenia coneixements d’informàtica. Es va començar a treballar conjuntament amb l’equip mèdic per fer les guies mèdiques i d’infermeria. Vam ser el primer hospital que va aplicar aquest programa informàtic, un programa d’infermeria, amb plans de cures, etc., per donar atenció integral al malalt, de forma individualitzada i per als diferents processos.

Discrepa de qui diu que “els problemes personals es deixen a casa”.
Els problemes personals ningú no els deixa a la porta; quan tens un problema, el portes a sobre i això et neguiteja i et pot fer rendir menys. Per tant, el que hem de fer és ajudar aquesta persona; cal garantir una bona col·laboració i un bon ambient. I penso que, aquí, la cosa va anar bé. Hi havia una gent molt maca, estic molt contenta amb la gent que tenia treballant a l’Hospital; me’n recordo moltíssim. Jo m’hi hagués volgut quedar més temps; fins i tot el Comitè d’Empresa va demanar que jo pogués continuar. Però no va poder ser i em vaig haver de jubilar. Fa un temps em van demanar que publiqués el model de gestió que havia aplicat a l’Hospital i ara estic treballant en això. O sigui que als 82 anys encara continuo amb la Infermeria al cap.

Entrevista completa en pdf: aquí

Inés Gómez Bueno – Infermera especialista en Geriatria

Trastorn bipolar

,
Trastorn bipolar

El 30 de març es celebra el Dia Mundial del Trastorn Bipolar, data triada per ser l’aniversari del pintor Vincent Van Gogh, en sospitar-se que aquest era el seu diagnòstic més probable.

Però, què és el Trastorn bipolar o Trastorn afectiu bipolar?

Es tracta d’una patologia crònica i recurrent, per a la qual no existeix cura i que es caracteritza per l’alteració en la regulació de l’estat d’ànim.

Aquesta alteració provoca ascensos i descensos patològics de l’humor que poden durar dies, setmanes o mesos si no es tracten adequadament i que no tenen res a veure amb els alts i baixos emocionals que es donen de manera normal davant esdeveniments vitals.

Les oscil·lacions van des d’episodis maníacs o hipomaníacs fins als depressius, podent variar en intensitat i gravetat.

Durant la fase maníaca la persona es troba en un estat d’exaltació caracteritzat per una disminució de la necessitat de dormir, un nivell alt d’energia, acceleració del metabolisme, impulsivitat, consum de drogues (legals i/o il·legals) o augment de l’hàbit de les mateixes si la persona és consumidor habitual, augment de la despesa econòmica (sobretot en coses/situacions innecessàries o per joc patològic), augment de la velocitat de pensament, loquacitat, presència d’humor expansiu, grandiós i, a vegades irritable, hiperactivitat, augment de l’impuls sexual i excés de confiança.

En els casos de mania més greus aquests símptomes poden acompanyar-se d’ideacions delirants de diversos tipus i d’al·lucinacions.

La diferència entre mania i hipomania és que en el segon cas els símptomes relacionats amb l’exaltació es donen amb menor intensitat i no tindrien lloc els símptomes psicòtics.

No obstant això, a la fase depressiva s’adverteixen símptomes totalment oposats evidenciant-se baixa autoestima, estat depressiu caracteritzat per una gran apatia (reducció de la motivació), absència d’interès en qualsevol tasca o persona, ansietat, cansament, sentiments de tristesa, culpa i solitud, insomni o excés de somni, melancolia i una forta sensació de fracàs.

També poden aparèixer idees de suïcidi.

Si tenim en compte les variacions anímiques descrites, és fàcil arribar a la conclusió que totes elles influeixen de manera significativa en la vida d’una persona amb aquesta malaltia: relacions personals, àmbit laboral i/o acadèmic i fins i tot aspectes socials.

L’associació del tractament farmacològic amb una intervenció psicològica, és a dir, un psiquiatre i un psicòleg clínic treballant de manera coordinada, es considera fonamental per a obtenir els millors resultats i desenvolupar una vida normalitzada.

TIPUS DE TRASTORNS BIPOLARS:

Existeixen diversos tipus de Trastorn Bipolar (Font: Associació de Bipolars de Catalunya):

• Trastorn bipolar tipus I:

Les persones presenten com a mínim una fase maníaca que dura més d’una setmana (símptomes propis d’un estat d’exaltació i símptomes psicòtics) i que sol ser prou intensa per a requerir un ingrés hospitalari. La majoria de les persones també tenen episodis depressius durant els quals poden aparèixer deliris i al·lucinacions.

• Trastorn bipolar tipus II:

Es caracteritza per presentar episodis depressius recurrents i episodis hipomaníacs. Les fases depressives serien com en el tipus I, però a diferència d’aquest tipus, la fase d’exaltació és menys greu (hipomania) i els símptomes psicòtics (ideacions delirants i al·lucinacions) són poc freqüents, per la qual cosa no sol donar-se l’hospitalització. A pesar que podria dir-se que el tipus I és més greu que el tipus II, és en aquest últim on s’observen més recaigudes i una major tendència cap al suïcidi.

• Trastorn bipolar tipus III:

Es donarien episodis depressius sense hipomania, però sí que s’evidenciaria hipertímia (estat d’exaltació de l’estat d’ànim d’intensitat intermèdia entre la hipomania i la normalitat); existirien antecedents familiars de bipolaritat i només tindria lloc la fase hipomaníaca a conseqüència de l’ús d’antidepressius.

• Ciclotímia:

Es caracteritza per una alternança constant entre fases hipomaníaca i depressions lleus, que no podrien classificar-se com a episodis de Depressió Major; la persona presenta pocs moments d’eutímia (estat d’ànim caracteritzat per l’equilibri, sense tristesa, ansietat o eufòria); la inestabilitat d’aquestes persones és tan freqüent,que s’arriba a confondre amb el seu propi caràcter (el 80% dels ciclotímics viu més de 12 episodis d’aquest tipus a l’any) pel que no sol acudir a un professional de la salut mental (psiquiatre o psicòleg clínic).

Aquestes subdivisions es considerarien les principals, encara que depenent de les fonts i autors es poden enumerar més.

CAUSES DELS TRASTORNS BIPOLARS

Les causes són bàsicament biològiques i genètiques:

El trastorn bipolar es deuria a un mal funcionament dels processos bioquímics que regulen l’estat d’ànim perquè aquest sigui estable i concorde a les circumstàncies que es viuen.

Aquests processos bioquímics en els quals intervenen neurotransmissors (missatgers químics que utilitzen les neurones per a comunicar-se entre si o, en casos determinats, amb altres cèl·lules diana) tenen lloc en una àrea cerebral anomenada sistema límbic que és l’encarregada de processar i regular les nostres emocions i les conductes associades a aquestes.

És a dir, el sistema límbic no funcionaria correctament pel que la persona amb trastorn bipolar sofriria alteracions brusques del seu estat d’ànim sense que existeixi una causa personal, laboral, social o familiar que ho justifiqui i, per tant, les conductes associades a aquest estat d’ànim tampoc serien coherents amb la situació que estigui vivint aquesta persona.

A pesar que l’origen sigui biològic és important ressaltar que no tothom amb vulnerabilitat genètica a desenvolupar un Trastorn Bipolar l’acaba patint:

A més d’una predisposició cap a aquesta patologia, els factors desencadenants es converteixen en decisius en alguns casos.

Un esdeveniment vital negatiu (defunció d’una persona amb la qual es manté un fort vincle emocional, un divorci, acomiadament laboral…) i fins i tot positiu (començar una relació, ascens laboral…) pot ser el detonant perquè un sistema límbic vulnerable genèticament, però funcional fins a aquest moment, acabi no sent-ho.

El signe de les situacions detonants (tant si es tracta del debut de la malaltia com al llarg de la mateixa) no determinarà si es provocarà un episodi maníac o depressiu. O, dit d’una altra forma, una situació estressant de tipus negatiu com la defunció d’una persona no té per què provocar un episodi depressiu, sent més comú que ocasioni un episodi maníac.

MEDICACIÓ PEL TRASTORN BIPOLAR

Els medicaments més importants que s’utilitzen per a controlar i prevenir els símptomes del trastorn bipolar són els estabilitzadors de l’ànim. El metge també pot prescriure altres medicaments simptomàtics per insomni, ansietat, inquietud, depressió o símptomes psicòtics.

Seguir el tractament farmacològic és la millor manera d’evitar recaigudes. De la mateixa manera, abandonar-lo implicaria un augment de la probabilitat de recaure a més de crear resistència al fàrmac.

PER ACABAR…

Aquesta patologia mental requereix que la persona que la pateix accepti i assumeixi que és crònica, per la qual cosa la presa de la medicació també ha de ser-ho, ja que és la manera de pal·liar la inestabilitat química en la zona del cervell afectada.

Les teràpies psicològiques i la psico-educació també són bàsiques. La cronicitat d’una patologia, sobretot en el cas de les malalties mentals, té un alt cost psicològic per al malalt i la seva família.

Les associacions de malalts i els seus familiars compleixen un paper molt important, sent claus com a lloc de suport, informació i formació tant del malalt bipolar com de la seva família.

A Barcelona es troba l’Associació de Bipolars de Catalunya: http://www.bipolars.org/

RECOMANACIONS:

Pel·lícules i sèries on alguns dels seus protagonistes tenen trastorn bipolar:

  • Pel·lícules: Mr. Jones (1993), Las cosas que nunca mueren (1994), El lado bueno de las cosas (2012), Amor Loco (1995), Normal life (1997), Las horas (2002), El Escocés volador (2006).
  • Sèries: Homeland, Lady Dynamite o Stephen Fry: the secret life of the Manic Depressive (documental de 2006 on l’actor parla d’aquesta malaltia, com li va ser diagnosticada i el seu dia a dia amb ella, a més d’entrevistar altres persones amb aquesta patologia).

 

Carolina López Arenillas
Especialista en Neuropsicologia, Serveis de Psicologia.

Certificació de qualitat ISO 9001 per a la Residència Montseny

,
Residència El Montseny - FSFA

El centre residencial per a persones grans  Montseny aconsegueix la certificació de qualitat segons la Norma ISO 9001/2015.

És una mostra de reconeixement extern pel bon treball dut a terme per totes les persones que treballen a la residència.

D’aquesta manera, el Montseny s’adhereix al certificat de Qualitat i integrat al sistema de gestió de qualitat de la Fundació Sant Francesc d’Assis.

Infecció meningocòcica o meningitis

Bacteris i meningitis

La malaltia més corrent produïda pel meningococ és la meningitis meningocòcica.

La malaltia es pot presentar en epidèmies limitades, com ara en llocs tancats: escoles, residències, casernes, presons …), o en epidèmies àmpliament esteses per tot el país.

La malaltia afecta les membranes protectores del cervell o de la medul·la espinal. Una cosa certa és que la incidència de la malaltia és més elevada en països desenvolupats o en guerra.

La transmissió és de persona a persona  per contacte directe.

La proximitat del contacte és significativa.

La malaltia pot manifestar-se de manera sobtada o gradual, amb símptomes com:

  • febre
  • mal de cap
  • rigidesa del coll
  • un eritema vermell que a vegades pot anar lligat a una erupció a la pell

En els pacients que tenen aquest tipus d’erupció la mort pot produir-se ràpidament.

En aquesta malaltia és molt important el diagnòstic el més aviat possible, atesa  l’alta mortalitat, i la introducció ràpida del tractament.

També s’han de tractar de manera preventiva els contactes més propers que ha tingut la persona afectada.

 

Dr. Antoni L. Muñoz 

Malalties bacterianes

Malalties bacterianes

Repassem amb el Dr. Muñoz diferents malalties bacterianes i el seu tractament: furóncols, àntrax, osteomelitis, bacterèmia, septicèmia i endocarditis.

Furóncols, fol·licolitis i àntrax

Un furóncol és una infecció local, productora de pus, dels fol·licles pilosos de la pell i dels teixits contigus. Un àntrax és un grup de furóncols concentrats en una zona.

Aquest tipus de malalties bacterianes són causades generalment per l’estafilococ aureus, i acostumen a produir-se en zones que la mà pot arribar a gratar, és a dir, la cara, el clatell, les natges, el pit, les aixelles. En altres paraules, on hi ha pèl i glàndules sudorípares .

Les persones afectades de furóncols acostumen a ser portadores d’estafilococs en les seves fosses nasals, en les quals furguen i graten freqüentment, de tal manera que contaminen els seus dits i ungles, i en gratar-se altres parts del cos provoquen les infeccions.

El tractament dels furóncols ha de ser procurar que es dreni el pus. La calor (compreses calents) pot ajudar, però cal un tractament antibiòtic en alguns casos de furóncols molt grans, i el desbridament quirúrgic en casos en què no s’hagi resolt.

En alguns tipus de persones acostumen a recidivar (tornar a sortir). En aquests casos cal descartar que hi hagi una diabetis no diagnosticada.

Osteomelitis

L’osteomielitis és una malaltia bacteriana en què la infecció és provocada per determinats tipus de bacteris, els anomenats estreptococs i els estafilococs, que a través de la sang colonitzen les corbes terminals dels vasos capil·lars dels ossos.

La infecció de l’os produeix pus.

  1. Quan és provocada per estreptococs i diagnosticada ben aviat, el tractament amb penicil·lina o derivats és suficient per a aconseguir la guarició amb relativa facilitat.
  2. Quan és provocada per estafilococs, el tractament d’extreure el focus i col·lecció de pus ha de ser quirúrgic, i cal aplicar immediatament un tractament amb un antibiòtic eficaç contra els organismes causants.

Afortunadament, aquesta malaltia és molt poc freqüent des de l’aparició de la teràpia antibiòtica.

Bacterièmia i septicèmia

Els termes bacterièmia i septicèmia signifiquen habitualment que les bactèries han penetrat el corrent sanguini procedents d’un focus d’infecció, i s’estan multiplicant i produint símptomes.

La majoria de bactèries nocives poden penetrar a la sang en un moment o altre. En general, la presència de bactèries a la sang revela la gravetat d’una malaltia.

En el curs d’una bacterièmia, bactèries com l’estafilococ tendeixen a fer altres focus d’infecció en qualsevol lloc de l’organisme, tot estenent així la infecció.

S’ha d’instaurar ràpidament tractament antibiòtic intensiu i, si és factible, drenar i netejar els abscessos de pus a mida que es desenvolupen

Endocarditis bacteriana

L’endocarditis bacteriana és una infecció de l’endocardi, la membrana que recobreix l’interior del cor i de les seves vàlvules.

Les bactèries transportades per la sang produeixen canvis inflamatoris i desenvolupen vegetacions sobre la superfície de les vàlvules cardíaques.

Les vàlvules deformades congènitament o afectades per una malaltia anterior tal com la febre reumàtica, són més propenses a patir la malaltia.

Poden presentar-se en forma aguda o subaguda.

En la forma aguda, bactèries tals com els estreptococs, pneumococs, o altres gèrmens poden, en el curs d’una bacterièmia, instal·lar-se en una vàlvula cardíaca i multiplicar-s’hi ràpidament, de manera que no tarden a destruir la vàlvula.

L’endocarditis és una malaltia bacteriana molt greu si no s’ instaura el tractament adient.

Les endocarditis bacterianes subagudes són produïdes per tipus específics d’estreptococs fonamentalment .

La malaltia acostuma a afectar a persones que han patit lesions en les vàlvules cardíaques a conseqüència d’algun atac de febre reumàtica o d’origen desconegut.

Dr. Antoni L. Muñoz

Trastorns de conducta en persones amb discapacitat intel·lectual (D.I.)

Alteracions de conducta

Què són els trastorns de conducta?

Avui en dia hi ha consens en la definició de trastorn de conducta:

“Les alteracions de conducta comprenen una sèrie de comportaments diferents des del punt de vista socio-cultural d’una intensitat, freqüència i duració tals que comporten una alta probabilitat de posar en greu compromís la integritat de l’individu o els altres, o que comporten una limitació clara de les activitats de l’individu i una restricció important en la seva participació en la comunitat”.

Les alteracions de conducta poden ser degudes a factors biològics, psicològics o relacionats amb l’entorn.

Així per exemple, una agressió pot ser conseqüència d’una diversitat de factors, com ara un malestar físic, fruit de malalties mèdiques, un desconfort emocional juntament a una incapacitat per a comunicar-se.

Factors relacionats amb les alteracions de conducta

Factors biològics

S’ha comprovat que diverses formes de conducta auto i heteroagressives poden ser el resultat de descàrregues elèctriques en algunes parts del cervell (lòbuls frontal i temporal), o es poden deure a una irritabilitat prèvia a una crisis epilèptica o a un estat post crític.

Símptoma d’una malaltia mental

Els problemes de conducta són la primera conseqüència que constitueixen la causa fonamental d’un tractament psico farmacològic.

Dèficits sensorials

Els dèficits sensorials (visuals i auditius) poden ser motiu de malestar, sobretot si no es detecten i no es corregeixen de forma adequada, fins i tot en persones amb discapacitat intel·lectual i amb més necessitats de suport.

Factors de tipus genètic

L’anomenat fenotípic conductual es refereix als patrons conductuals específics i característics de determinats trastorns genètics.

Desenvolupament maduratiu

Atès que el desenvolupament del sistema nerviós i del llenguatge, dels mecanismes de comprensió i d’expressió estan afectats, les persones amb D.I. tindran més possibilitats de respondre de forma impulsiva quan estan amb molts estímuls, tant interns com externs, en tenir dificultat per comprendre.

Utilitat dels registres de conducta

L’alteració de conducta serveix a la persona per a un propòsit concret, a més d’una finalitat comunicativa.

Els registres de conducta ens serviran per saber les contingències que mantenen la conducta, és a dir, l’associació entre l’aparició d’una conducta, les circumstàncies que la precipiten (antecedents i estímuls) així com les seves conseqüències, condicions reforçadores que la mantenen.

Podrem elaborar hipòtesis que serviran de guia per a la intervenció posterior.

 

Dr.Antonio Luis Muñoz

 

Bibliografia: Quadern de bones pràctiques en la discapacitat intel·lectual. Col·legi de Metges de Barcelona

Un any per descobrir

,
Bon any nou !!

Un nou any s’obre pas davant nostre. Mudable, amb dubtes, fatigat, però ple alhora d’esperances.

L’ampolla de cava destapada omple la copa de cada familiar, de cada amic que, a la nostra taula o al nostre centre, brinda perquè els dies esdevenidors ens siguin més lleugers, menys incerts.

El cansament que ens deixa aquesta pandèmia és dur, de vegades difícil de gestionar i en alguns moments ple de mancances.

Però la força, la il·lusió i els anhels de superació faran que les jornades que ens esperen dilueixin la nebulosa viscuda i ens retornin a un cicle de vida més precís.

Les vacunes continuaran contribuint a la contenció d’aquesta pandèmia. Junt amb l’embranzida de tots i cadascun de nosaltres, aconseguiran que puguem conviure sense por amb aquesta malaltia que acabarà sent tan endèmica com la grip.

Tenim per davant 365 dies en què descobrir entorns nous, persones desconegudes i generar inèdits somriures que ens acostaran als qui tenim lluny.

Un any esperat per a seguir, per a conèixer i per a estimar,

Res no és etern, res no dura tota una vida… allò que no és bo també pot ser passatger, encara que sembli que el temps avanci més lentament.

Que aquest any ens acosti i ens abraci amb la mateixa il·lusió que quan esperem el millor amic, aquell més estimat.

FELIÇ ANY NOU!!!

Jubilacions 2020 / 2021 a la FSFA

, , ,

… I es continuen sumant les jubilacions a la FSFA, un merescut descans després d’una vida laboral activa i productiva.

Un canvi al tarannà diari, l’aclimatació a una nova manera de veure i de gaudir de la vida, potser més pausada, dedicant més temps a les activitats que es queden relegades per falta de temps.

Oportunitats noves, projectes posposats… una etapa per descobrir i gaudir.

La jubilació s’entoma amb força, amb ànsia… amb infinitat d’objectius…

La família, els amics, el creixement personal…

Milers d’esborranys que s’han forjat poc a poc en la memòria… ara ja poden ser un fet.

El nostre programa de voluntariat continua obert i en ell, com en d’altres… podeu participar.

La Fundació estaria encantada que forméssiu part del programa, ja que sempre sereu part de nosaltres.

Gràcies per la implicació personal i professional que heu demostrat en els moments més crítics d’aquesta maleïda pandèmia.

Tots i cadascuna de les persones que us jubileu tindreu sempre, en aquesta entitat, un lloc d’honor.

Celebrem amb molt d’afecte aquesta nova singladura que us espera.

Gràcies per haver-hi estat!!!

RAMON
PETRA
FRANCISCA
ANA MARIA
ANTONIO
ROSARIO
ANTONIO
MARIA
MARIA LUZ DIVINA
TERESA
JOSEP Mª
MOSTAPHA
ADELA
MARIA AURELIA
MANUELA
ELIDIA
REMEDIOS
MARIA DOLORES

Obres a la Residència El Montseny

,

Millora d’espais a la Primera Planta

L’objectiu principal és traslladar els usos de la direcció i administració del centre a altres zones de l’edifici, tot millorant les condicions interiors de confort d’acord amb les normatives actuals, especialment per tot allò determinat pel Decret 92/2002: Centres i Serveis Sociosanitaris a Catalunya i amb el determinat per codi Tècnic de l’Edificació en els capítols que són d’aplicació.

La intervenció proposa una situació més centralitzada dels serveis d’atenció i de la direcció del centre, encabits al costat de l’espai d’accés a la residència.

S’aprofita la intervenció per renovar les instal·lacions d’acord amb la normativa legal vigent.

Substitució del tancament de la façana: millores en l’eficiència energètica

La intervenció te per objectiu la substitució de l’actual tancament i de l’ampliació de la segona planta, de fusteria d’alumini, per tal de millorar l’eficiència energètica i solucionar alguna de les patologies provocades per dit sistema constructiu.

L’estudi tèrmic del tancament actual aportarà dades que serviran per fixar les millores de la seva eficiència energètica i per tal de reduir les pèrdues que s’estan produint actualment i aconseguir un estalvi energètic.

Es treballarà sobre un tram d’aquesta façana definint materials actuals, i en especial les seves característiques físiques i tèrmiques.

Amb les dades tèrmiques de cada material que composa la façana es determinarà la tramitació tèrmica del conjunt.

Es proposaran nous materials de composició de la nova façana que determinaran noves transmitàncies de les millores de la façana i serà en la comparativa dels resultats de la façana existent amb els resultats de les millores aplicades on podrem apreciar els guany en les pèrdues tèrmiques.

Creació de la unitat bàsica

El projecte consisteix en reformar la planta on actualment hi ha habitacions i serveis i fer una unitat de convivència amb habitacions, sala d’estar i menjador, aconseguint:

  • Dotar-la de les infraestructures específiques amb les capacitats actuals per poder donar un millor confort:
    • Llits ergonòmics
    • aparells de mobilització adaptats
    • butaques ergonòmiques,
    • etc.
  • Dotar-la amb els espais adients per poder oferir totes les seves necessitats sense haver d’efectuar grans desplaçaments:
    • Habitacions adaptades,
    • menjador,
    • sala d’estar compartida amb els familiars,
    • banys adaptats,
    • zones exteriors,
    • etc.
  • Disseny de protocols assistencials d’uns espais i d’unes estructures que faciliten el seu treball i milloren la higiene laboral.

Amb aquesta actuació, aquesta àrea passarà de tenir 6 habitacions dobles a 9 habitacions dobles, 1 individual i una gran zona d’unitat de convivència.

Obres al CSAI Can Torras. Tancaments i planta baixa masia

,

Detallem a continuació les obres que es plantegen al CSAI Can Torras a nivell de tancaments i planta baixa de la masia, com a continuació de les obres de millora de les condicions interiors de confort i seguretat en les habitacions i annex trànsit.

Totes les obres es fan d’acord amb les normatives actuals, especialment en tot allò regulat pel Decret 92/2002: Centres i Serveis Sociosanitaris a Catalunya i amb el determinat per codi Tècnic de l’Edificació en els capítols que són d’aplicació.

Tancaments

El tancament de la façana actual es composa d’una estructura de perfils metàl·lics i en formació de pilars i jàsseres.

Els panys que s’emmarquen en aquests perfils es troba una fusteria d’alumini sense RPT amb vidre senzill.

La proposta consisteix a retirar la fusteria actual i substituir-lar per un sistema de façana lleugera a base de panells Sandwich de 60mm de gruix, acabats en acer lacat i fusteries d’alumini amb trencament de pont tèrmic i doble envidrament amb control solar.

La nova pell passa per davant de pilars i jàsseres existents, evitant ponts tèrmics. Per la base interior, a les zones opaques (panells) es col·loca un full de cartró gruix.

La superfície d’envidrament es redueix sensiblement, adequant-se a les orientacions i disminuint la càrrega tèrmica a l’interior.

A la cambra intermèdia entre panells i cartró gruix es col·loca una manta de llana de roca que afavoreix l’aïllament tèrmic del conjunt.

El tractament de la pell exterior pretén aconseguir una imatge tranquil·la i austera, que no competeixi amb el cos de la Masia, tot creant un fons neutre, sense estridències.

Planta baixa masia

Actualment l’edifici acull diverses activitats, algunes pròpies de la Gestió i Direcció de la Fundació Sant Francesc d’Assis, i d’altres de caràcter assistencial al “Centre Sanitari d’Atenció Intermèdia Can Torras”.

La intenció és concentrar en aquest edifici, en un mitjà termini, les àrees de tipus corporatiu de la Fundació i reubicar les àrees assistencials a les zones específiques del complex, unificant així els serveis i disminuint els recorreguts.

Una primera actuació en aquest sentit és la remodelació de la planta baixa a fi d’ubicar àrees generals de tipus no assistencial que donen servei a la gestió del conjunt i de la pròpia Fundació, i aprofitar així l’oportunitat de recuperar el caràcter original de l’edifici, posant en valor les seves qualitats intrínseques, d’acord amb el prestigi de la institució.

Amb aquesta finalitat, en una primera actuació es pretén concentrar a la zona central dels nuclis de serveis, alliberant el perímetre per a les activitats principals.

Recepció, Perruqueria, Oratori – Sala de Vetlla, Gestió de Serveis Generals, i una àmplia Cafeteria que aprofitarà la terrassa al front, elevada sobre l’entorn a manera de mirador.

Aquesta actuació permetrà, a més, recuperar el caràcter arquitectònic de l’edifici en aquest nivell com a primera etapa de la renovació, en la mateixa línia que la totalitat de l’edifici.

La reforma compleix en tot moment la normativa legal vigent:

  • HE0 Limitació del consum energètic.
  • HE1 Limitació de la demanda energètica.7
  • HE2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques.
  • HE3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació.
  • HE4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària.
  • HE5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica.

Obres al CSAI Can Torras. Habitacions i annex trànsit

,

L’objectiu principal de les obres que es plantegen al CSAI Can Torras és aconseguir unes condicions interiors de confort i seguretat d’acord amb les normatives actuals, especialment en tot allò regulat pel Decret 92/2002: Centres i Serveis Sociosanitaris a Catalunya i amb el determinat per codi Tècnic de l’Edificació en els capítols que són d’aplicació.

Annexe trànsit

S’aprofitarà la intervenció per renovar les instal·lacions d’acord amb la normativa vigent referent a :

  • HE0 Limitació del consum energètic.
  • HE1 Limitació de la demanda energètica.7
  • HE2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques.
  • HE3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació.
  • HE4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària.
  • HE5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica.

No es contemplen intervencions en façanes donat que en tots els casos s’aprofiten els forats existents.

Les habitacions i equipament del Centre compliran amb les prescripcions de l’Annex 1 del decret 92/2002, de 5 de març, pel qual s’estableixen la tipologia i les condicions funcionals dels centres i serveis sociosanitaris i se’n fixen les normes d’autorització.

En tot allò referent a dimensions, els dormitoris individuals tindran un mínim de 9m2 i els dobles 14 m2 i seran accessibles.

Els projectes d’habitacions dobles amb serveis higiènics, bé compartits amb una altra habitació doble o bé exclusius, com en el cas de l’habitació doble de PB Zona Nord.

Els controls d’infermeria disposen d’espai per tres llocs de treball, en un taulell que s’obre al passadís de la zona a controlar mitjançant un vidre.

Inclouen zona per carros mèdics i armaris de medicació, display d’avisos, pica rentamans i espais diversos per a equipament adient.

Ambdós disposen d’espai Net i Brut annex, dins o a prop.

A la zona Nord-est, on actualment hi ha un espai per magatzem, office i mortuori es creen una habitació doble i un nou control d’infermeria, amb els seus espais annexes.

Habitacions

L’objectiu és transformar aquest espai assistencial en forma de centre de dia en espai assistencial en forma d’habitacions, per tant sense canvi d’ús, amb condicions interiors de confort i seguretat d’acord amb el Decret 92/2002 i que determina el Codi Tècnic de l’Edificació als capítols que son d’aplicació.

La proposta consta de 5 habitacions a façana, amb les 4 primeres amb bany compartit cada dos habitacions i l’ultima amb bany propi.

Es disposen al llarg d’un passadís interior d’amplada que compleixi l’accessibilitat, generant-se dos espais de diàmetre 1,50m per permetre el gir.

Aquestes 5 habitacions tindran un control d’infermeria que es col·loca a l’inici del passadís.

La nova distribució obliga a refer el vestíbul d’accés des de l’exterior que respectarà les normes vigents.

  • HE0 Limitació del consum energètic.
  • HE1 Limitació de la demanda energètica.7
  • HE2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques.
  • HE3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació.
  • HE4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària.
  • HE5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica.

Funcionament de la bugaderia: cura, seguretat i higiene

, , ,

El servei de bugaderia de la Fundació Sant Francesc d’Assís (FSFA) dona cobertura a tots els centres que la formen: Centre Residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual Les Hortènsies, CSAI Can Torras i Residència assistida per a gent gran Montseny.

El número total d’usuaris que atenen els centres de la FSFA oscil·la entorn a les 340 persones. A aquest número s’ha de sumar la neteja i desinfecció dels uniformes de tots els treballadors de la FSFA, aproximadament 475 persones.

La bugaderia està ubicada al CSAI Can Torras (Alella) i funciona de dilluns a diumenge des de les sis de la matinada fins les tres de la tarda.

L’equip professional consta de cinc treballadores que desenvolupen la seva tasca amb 8 rentadores, 7 assecadores i una planxadora (calandra). Les treballadores disposen d’una fitxa tècnica i de seguretat amb informació de tots els productes que utilitzen per tal de garantir l’ús correcte de tots aquests.

La roba passa per un procés des de que es recull als diferents centres de la FSFA, fins que arriba a la bugaderia i retorna al centre d’inici. A continuació, us detallem aquest procés breument:

  1. La roba bruta es separa i classifica pels professionals de cadascuns dels centres de la FSFA, segons sigui roba blanca, de color, llenceria, tovalloles, uniformes o pitets. Desprès es transporta a la bugaderia per la seva neteja i desinfecció.
  2. La roba bruta arriba a la bugaderia pel servei de transport propi de la FSFA.
  3. Les professionals de la bugaderia preparen la roba per rentar-la en funció dels seus colors:
    • Roba blanca i pijames
    • Roba de color.
    • Roba de color vermell: aquesta roba es renta separada de la resta degut a que normalment destenyeix molt.
  4. La roba, ja separada, es renta a les rentadores. Depenent del color i del teixit s’utilitzarà un programa de rentat o un altre amb uns productes i unes temperatures diferents per cada un (entre 35 i 50 graus centígrads). Per tal de dispensar els productes necessaris per cada programa de rentat, el servei de bugaderia disposa de dos equips (un per cada quatre rentadores) que s’encarreguen de subministrar, mitjançant un sistema de tubs, els productes automàticament en la seva mesura correcta.
  5. La roba neta es trasllada a les assecadores, on s’eixuga a una temperatura entre 40 i 70 graus centígrads. La llenceria es passa per la calandra.
  6. La roba neta, finalment, es transporta des de la bugaderia al centre que correspongui per tal que els usuaris la tinguin neta i disponible per utilitzar. Cadascun dels centres de la FSFA disposen de personal propi de rober que, una vegada arriba la roba neta, s’encarreguen de distribuir-la a les diferents habitacions dels usuaris així com de col·locar els uniformes del personal.

Durant el procés de neteja es segueixen alhora diferents mesures per la cura de la roba i pel seu correcte procés de neteja. Algunes de les més importants són:

  • La roba del CR Les Hortènsies, del CSAI Can Torras i de la RSD Montseny no es barreja. El procés de rentat es fa per torns. Quan estan rentant la roba del CR Les Hortènsies, per exemple, la roba del CASI Can Torras està emmagatzemada en un passadís al costat de la bugaderia, per tal que la roba no comparteixi espais i no es barregi. També separen de la roba dels usuaris el material com els pitets, tovalloles, barnussos, llençols, etc.
  • Quan la roba arriba tacada de femta rep un procés diferent. Aquesta roba arriba ja separada des dels diferents centres de la FSFA i passa per diferents processos de rentat.

Pel que fa als productes de neteja utilitzats, tots aquests estan aprovats per sanitat i són productes antial·lèrgics. El servei de bugaderia utilitza un producte neutralitzant que garanteix l’eliminació de restos dels altres productes a les peces de roba.

Per últim, el servei de bugaderia de la FSFA i els responsables de cada centre, donen diferents recomanacions a les famílies en funció de quina roba portar als seus familiars i/o tutelats, per tal que la roba no es faci malbé i no es destenyeixi. Les més importants són:

  • El gènere de polièster és molt recomanable ja que no destenyeix.
  • És recomanable l’ús de colors clars, preferentment en pijames degut a que es renten amb lleixiu i es descoloren fàcilment.
  • El teixit de llana és recomanable que no s’utilitzi , ja que s’encongeix i es fa malbé més fàcilment degut a les temperatures que s’utilitzen en el procés de rentat de la roba.
  • Preferentment que la roba no sigui vermella ja que destenyeix molt les altres peces de roba.

Pel volum d’usuaris que atenen els diferents centres de la FSFA és molt important el correcte etiquetatge de la roba per evitar pèrdues i per col·locar la que correspon a cada usuari/a al seu armari.

Encara que es segueixen diversos controls de qualitat durant tot el procés de classificació, rentat i eixugat de la roba, es poden produir incidents que fan que la roba es faci malbé o es pugui perdre. Per aquest motiu, preguem ens disculpin si succeeix algun d’aquests errors.

Elías Cano / Cristina Gordillo
Alumne pràctiques TS / Treballadora social CR i CAE Les Hortènsies