Vacunació Covid-19 a la Residència El Montseny FSFA

,
Vacunació Covid-19 a la Residència El Montseny - FSFA

Ja ha començat la vacunació de la Covid 19 a la FSFA.

Les primeres inoculacions s’han realitzat a la Residència el Montseny, tant a l’equip professional com a tots els usuaris, previ consentiment individual.

Després serà extensible a tots els residents i treballadors de la Fundació.

Aquest pot ser el principi de la fi… el que tant estàvem esperant….

A poc a poc, tots els sanitaris de primera línia, equips de treball i usuaris de totes les residències i centres sociosanitaris seran vacunats al mes ràpid possible.

Com a priorització, la vacunació s’injectarà als sanitaris que no hagin tingut una infecció confirmada de Covid 19, podent aquesta retardar-se uns 90 dies després de la positivitat en Sars-Cov-2.

L’índex de positivitat a les proves PCR i les possibles congestions del sistema sanitari fan peremptori que la vacunació no pugui dilatar-se molt en el temps.

Els residents positius en Covid-19 es vacunaran quan presenti negativitat en prova PCR.

500 sanitaris dividits en 25 equips, de 20 infermers i infermeres, més personal administratiu, s’encarregaran de la vacunació sistemàtica en torns de matí i tarda, en equips de 2 persones més un administratiu i/o administrativa.

Desplaçant-se per tota la geografia catalana.

Pel fet que la vacuna posseeix unes característiques concretes, tot el personal ha rebut una formació específica i adequada per a la seva administració.

Les residències de Gent Gran, Centres de persones amb Discapacitat i Sociosanitaris són prioritaris en aquesta primera campanya de vacunació, degut en principi a una major fragilitat clínica i a la dificultat en què es troben per a realitzar grups bombolla i/o aïllaments preventius davant la previsió d’un possible brot epidemiològic.

#JoEmVacuno

És l’inici d’una nova singladura que serà lenta però ferma.

És important recordar que, malgrat que la vacunació no podem abaixar la guàrdia, ni relaxar les mesures de prevenció.

Aquesta és tan sols la primera dosi, queda la segona….

Després de la segona, encara passarà un temps fins a poder crear immunitat de grup…

Seguim si us plau amb les mesures de prevenció:
Màscara, distancia física, rentat de mans …

I totes les mesures preventives que dictamini el ministeri de sanitat.

Això és una pandèmia que requereix de tots i cadascun de nosaltres per a poder frenar-la.

CONTINUEM EMPENYENT JUNTS!!!

Les vacunes de la Covid-19 i la responsabilitat social

Vacunes

Ja ha començat la campanya de vacunació front la Covid-19.

Una vacunació a escala mundial és un repte a què estan compromesos tots els governs. Diferents vacunes per a un mateix objectiu: aconseguir frenar l’expansió de la malaltia.

La Covid-19 continua avançant i l’única manera d’afrontar la seva envestida són les vacunes preventives que permetin assolir la immunitat de grup.

Arreu del món els laboratoris han treballat en una carrera contra rellotge. Dia rere dia, s’han dedicat a intentar contrarestar ferrament la pandèmia, fins a trobar la resposta més precisa.

Aquesta situació tan complexa ha posat des de l’inici de la pandèmia a tota la comunitat científica en peus de guerra. S’ha estat buscant el tractament més adequat i menys agressiu per a l’organisme tot intentant evitar els efectes més adversos.

Un virus que es transmet per vies respiratòries és imparable si no es realitza una profilaxi eficaç i contundent. Per aquesta circumstància és tan necessària la vacuna.

Aquesta pandèmia ha deixat al seu voltant un cost social i econòmic devastador, quelcom que és peremptori frenar i liquidar.

La vacuna, ara com ara, no exclou seguir mantenint les mesures de prevenció ja que la immunitat de grup del 70% no es preveu que es pugui assolir fins a la fi de l’estiu del 2021.

La primera dosi de la vacuna és efectiva en un 50%

La segona dosi, que ha d’injectar-se, passat el temps preceptiu establert pels científics, ja arribaria al 95% d’efectivitat.

No es descarten dosis d’actualització cada determinat temps, com en el cas de la vacuna de la grip.

No s’ha de tenir por a les vacunes, ara vivim més anys gràcies a elles, ja que ens han proporcionat immunitat enfront d’innombrables patògens.

La vacuna és l’única contenció de què disposem, la necessitem amb urgència per a poder parar aquesta pandèmia que ens ha impactat d’una forma tan desmesurada.

Com més persones vacunades hi hagi, més protecció tindrem en l’àmbit col·lectiu.

La vacunació és voluntària i gratuïta. Depèn de la voluntat de cadascú posar un gra més de sorra en aquest mur de contenció que precisem per a seguir avançant.

Vacunar-nos és una responsabilitat social que tots nosaltres hem de tenir present.

Més informació

Acomiadant un any complicat

,
Residents de Les Hortènsies (Alella) - FSFA

Enguany ha estat un any trist, difícil, fosc…. intens i alhora efímer. No l’hem viscut, l’hem sofert.

Any funest per a una generació que no havia viscut mai cap desastre.

Potser, com tots els anys, vàrem dipositar en ell moltes expectatives, moltes esperances, il·lusions… massa somnis…

Projectes truncats, dies que ens han abocat a un esgarrifós buit, a la foscor, a un túnel terrible i temible, a la pèrdua d’amics, coneguts i familiars. Una dolorosa cicatriu que perdurarà en el temps i l’espai.

Aquest 2020 que ja finalitza podria no haver-se presentat mai, podria haver estat anònim, provisional… Passatger…

Un any amb massa noms i cognoms… cada xifra que sumava ens ha llevat una història, una vida, finalitzada massa aviat.

Hem deixat al tinter moltes paraules per pronunciar… molts braços que, sense abraçada, s’han quedat orfes. Molts petons que sense rostre s’han diluït dins una mar sense nom.

Però ens ha tocat viure-ho, patir-ho i superar-ho.

Treballant units davant una mateixa fita: salvar i protegir, cuidar i mantenir.

Empenyent junts hem pogut superar alguns obstacles, deixant en cada dia viscut i barallat, un tros de cadascun de nosaltres… ben emprat, amb gust batallat, burlant en infinitat d’ocasions un destí incert.

Hem descobert i sentit des del més profund que la solidaritat estava a cada casa, a cada porta…

Continuarem lluitant!!!

Esperonant i detenint l’escomesa d’aquesta pandèmia.

Potser aquest 2020 hagi estat un any d’aprenentatges, de consciència, reconeixent que l’humà està per sobre del profà.

Que el dolor que ens ha deixat aquest any  s’esvaeixi dins la foscor en què va començar.

Un Nadal diferent

,
Residents del Centre per a persones grans Montseny (El Masnou) - FSFA

Potser aquest Nadal no és el més desitjat, ni el més esperat…

És un Nadal diferent, atípic, d’alguna manera, més auster, menys profús… és com un espai en blanc que emplenarem amb altres vivències.

Cada any he pogut gaudir de vosaltres en aquestes dates tan assenyalades, però aquest, ara, potser no pugui fer-ho de la mateixa manera…

Aquest virus ens ha anat minant a poc a poc… Implacable, devastador…

La meva vida ha estat i serà llarga, extensa, plena… he vist i experimentat tant dolor com felicitat.

En aquestes festes hem de ser conseqüents, pragmàtics… Encara que ens dolgui i sigui difícil.

Us podria ensenyar cent mil formar de lluitar, perquè la vida no és fàcil.

Jo he après a viure-la, a assaborir-la, a treure el millor profit d’ella.

De la vida tinc el millor, la meva família, els meus amics, records i vivències que vull seguir emmagatzemant, perquè no permetré que aquest virus s’endugui tot allò pel que he lluitat, pel que lluitaré, pel que he estimat i estimaré.

I si he de fer un parèntesi a la meva vida, ho faré sabent que en el següent graó hi sereu els de sempre, els estimats, els desitjats, els imprescindibles.

Aquest Nadal potser només són unes línies per escriure, un pentagrama per compondre.

És hora de valorar els moments en què si podíem veure’ns, abraçar-nos, gaudir-nos.

És un Nadal que pot marcar la resta de la nostra vida.

No és temps d’arriscar, sinó de prevenir.

Vindran temps millors i aquests temps vull viure’ls amb vosaltres.

Si em quedo a la residència… sabeu que no estarem sols… monitors i companys faran d’aquestes festes nadalenques un petit festival del qual podrem gaudir, fins i tot en la vostra absència.

Salvar Nadal és prevenir, contenir i mesurar.

Nadal és una data marcada al calendari… El meu Nadal és cada dia que pugui gaudir-te.

Llums i ombres

,
Residents de Les Hortènsies (Alella) - FSFA

Els dies de vegades es compliquen, es tornen difícils…

La incertesa i la por poden envoltar-nos.

El virus continua a l’aguait, expectant, intentant trencar cada barrera que aixequem.

La lluita no acaba… anem guanyant petites batalles, petits avenços, que fan grans les metes que tenim per davant.

Els cribratges i les mesures de contenció fan possible descobrir bretxes que poden obrir-se i avançar-nos als problemes abans que s’agreugin.

Però el risc zero no existeix.

La professionalitat de cadascun dels treballadors, la seva obstinació i l’obligatorietat que comporta la seva vocació fan que es superin grans adversitats i que de cada flaquesa sorgeixi una fortalesa desconeguda.

Tancar a l’exterior significa emparar l’interior. Els usuaris són la màxima prioritat i per això les mesures de protecció i contenció s’extremen.

La línia de foc segueix oberta a cada racó, a cada cantonada, dins de cada casa…

Siguem rigorosos en el nostre dia a dia, perquè el virus no dóna treva, ens espera…

Perquè sense hoste no pot sobreviure.

MAI no oblidem les mesures bàsiques de protecció: mascareta, rentat de mans i distància física.

Com més rigorosos siguem tots, abans superarem els inconvenients que poden sorgir.

No és tan difícil, no pensis només en tu. Els altres, potser, són més importants.

SEGUIM VIA.

Piscina i discapacitat en temps de Covid

,
Piscina, discapacitat i Covid - Les Hortènsies - FSFA

La piscina, en temps de Covid, també ha canviat.

Com bé sabeu, les activitats s’han modificat. Seguint els protocols vigents i més actuals del Servei de Salut de la Generalitat, la piscina s’ha pogut obrir en les millors i més òptimes condicions d’higiene, amb limitació de la capacitat d’aforament a les instal·lacions.

Amb una meticulositat mil·limètrica es formen petits grups, de no més de dues persones, per a l’activitat terapèutica a la piscina.

La piscina és una manera lúdica de relaxar-nos i de tonificar els músculs.

Els trencaclosques en què s’han convertit les antigues sales, ara anomenades unitats de convivència, es van ajustant a poc a poc, creant una nova normalitat dins l’excepcionalitat del moment.

Han anat canviant, no en la seva essència, però si en la seva forma.

La teràpia duta a terme és molt similar a la que es feia abans, encara que l’activitat es realitza només i exclusivament dins la nostra bombolla habitual de convivència.

Després de cada sessió terapèutica o lúdica, sigui en grups de dues persones o en sessions individuals, la piscina es neteja i higienitza amb cura, de manera que quedi perfectament asèptica i preparada per al següent torn.

El calendari realitzat pels equips de Treball inclou totes les unitats de convivència, tenint en compte les necessitats terapèutiques de tots i cadascun de nosaltres.

És un dia a dia a què ens anem acostumant, sense aglomeracions, gaudint una altra vegada de les mateixes instal·lacions de les quals disposàvem, però reduint el nombre de persones que hi assistim alhora.

Com en el tarannà diari que portem tots habitualment, les bombolles de convivència no es barregen, evitant riscos innecessaris.

És difícil no poder veure tots els companys junts ara, però és necessari per a poder fer-ho en un futur.

Test d’antígens per accelerar la recerca dels contagis de Covid-19

Test ràpid d'antígens

Els testos d’antigens s’implementaran en el sistema sanitari per al diagnòstic ràpid de la Covid-19.

Aquest tipus de tests es fan fonamentalment quan hi ha simptomatologia compatible amb la Covid-19,

El resultat tarda aproximadament uns 20 minuts, mentre que el de la prova PCR no acostuma a estar disponible fins 48 h després de la presa de la mostra.

En aquests moments, els testos d’antígens mostren una alta sensibilitat, millor que la dels que s’utilitzaven a l’inici, i poden complementar les proves PCR. Els tests d’antígens perden una mica de capacitat a l’hora de detectar positius asimptomàtics.

Es volen implementar en paral·lel a les PCR, per a una major detecció i control de la Covid-19.

La diferència entre tots dos és que els test PCR detecten material genètic del virus, i en canvi els testos ràpids d’antígens es basen en la detecció de les seves proteïnes característiques, que estan a la superfície del virus, a través dels antígens.

Quant a la seva fiabilitat, aquests testos aconsegueixen en aquests moments una sensibilitat aproximada del 95%.

La seva efectivitat dependrà sempre de si la responsabilitat individual és fèrria i disciplinada.

Cal recordar que una persona positiva (ja sigui asimptomàtica o no) ha de realitzar la quarantena corresponent que indiqui el seu facultatiu i/o el grup de seguiment Covid.

El control del Departament de Sanitat publica i l’Atenció Primària és imprescindible per a un òptim seguiment dels casos positius.

Amb els testos d’antígens s’accelera la capacitat de detecció del SARS-CoV-2, ja que els resultats s’obtenen d’una manera ràpida i senzilla i permeten descongestionar part del sistema sanitari fent un extens cribratge dins de grups poblacionals. D’aquesta manera es pot reduir la seva transmissió en la comunitat.

En aquesta segona onada de l’impacte de la Covid-19 els testos ràpids són una aposta de futur i una altra eina més per a frenar una ràpida expansió de la pandèmia.

Una gran ajuda per a poder anar recuperant part de la normalitat en el nostre dia a dia.

Més informació

La distància ens acostarà

,
Residents Les Hortènsies

Com prendre’s la vida amb distància i que dins aquesta distància no ens perdem…

És difícil, mantenir-se serè, davant aquesta bogeria…..

Em separo, però vull estar proper, tan a prop teu que pugui dibuixar-te a les fosques.

M’aparto i em giro, t’ignoro… tinc por per tu, per mi, per tots…

Et miro de reüll, d’amagat, analitzant els moviments més lleus… escairat, a l’aguait.

Observo noves formes, per a reconèixer-te…

Les olors han canviat, un tamís filtra unes aromes que abans m’eren familiars, ara m’aclimato a formes originals per a identificar-te.

Les mascaretes són tan iguals que ens fan semblar anònims, despersonalitzats.

De vegades em perdo en un sense sentit, dins un caos que em genera incertesa, neguit, causat per quelcom que mai no hauria imaginat, alguna cosa que mai no m’havien explicat…

Em creia tan segur…

No és la por d’emmalaltir, és la por a morir…

Les notícies parlen d’un virus que viu a l’aire, que no es veu ni es toca, però pot matar-te…

Això em fa sentir petit, vacil·lant, com oscil·lat sobre una corda fluixa on no veus la mà que la tiba.

En la distància que tant m’aclapara, no vull perdre’t.

Sé que aquesta és la millor manera que tenim per a tornar a trobar-nos a reunir-nos, a celebrar i gaudir.

Més aviat que tard, tot passarà, però el sacrifici mutu és necessari.

Jo estic disposat a fer-lo, segueix-me, el camí cada vegada és més curt.

Amb la teva ajuda, la distància ens acostarà.

Malalties infeccioses

Com es produeixen

Tothom sap que la causa de les infeccions són els anomenats “gèrmens” o microorganismes: bacteris, virus, fongs,… N’hi ha de “bons” i de “dolents”, si és que es poden anomenar així. Sabem que molts conviuen amb nosaltres però són inofensius i que d’altres, com els que viuen al budell, són útils.

Els gèrmens “dolents” són els organismes patògens. és a dir, els que causen malalties.  Aquests microorganismes penetren en el cos de diverses maneres: poden ser inhalats, empassats amb el menjar o la beguda, passar de la mà a la boca, de persona a persona, ser adquirits per contacte amb matèries contaminades o amb persones infectades, ser inoculats per la picada d’un mosquit o d’un altre animal, entrar a la pell a través d’ una esgarrapada o una ferida.

En aquest món ple de gèrmens, resulta impossible evitar tots els microbis.

Com es poden prevenir

La neteja domèstica, la higiene personal, el rentat de mans, l’aigua i el sabó contribueixen a disminuir la quantitat de gèrmens amb els quals entrem en contacte. Les mesures sanitàries públiques, la depuració de l’aigua, la pasteurització de la llet, etc. lluiten eficaçment contra moltes de les infeccions.

La majoria poden evitar-se per mitjà d’inoculacions que confereixen una immunització. Els antibiòtics i d’altres quimioteràpics són grans armes terapèutiques que existeixen fa relativament poc.

La prevenció i el control de les malalties infeccioses és un gran triomf de la medicina moderna. Però les infeccions continuen produint-se, i no podem baixar la guàrdia pensant que un fàrmac les pot curar. Aquest fàrmac pot no existir.

Quins són els símptomes

La febre és el símptoma més corrent d’una infecció. La conducta d’ una febre – si arriba a la cúspide més alta a determinades hores, si és sobtada, insidiosa, … – proporciona sovint al metge una pista per a descobrir la naturalesa d’una infecció.

A vegades la febre no és aparent. Un calfred no és aparent.

Un calfred pot precedir el seu atac. Un procés infecciós pot produir inflamació, dolor i formació de pus.

El pus està constituït per les restes de glòbuls blancs de la sang que han estat en contacte per eliminar els gèrmens.

Les infeccions poden anar acompanyades de cefalea, mal de coll, nàusees, pèrdua de coneixement,…

Com es diagnostiquen

Molt sovint el metge pot diagnosticar una infecció de manera satisfactòria a les primeres de canvi, però a vegades és necessari fer anàlisis de laboratori i presa de cultius a fi d’identificar gèrmens específics per tal de donar els medicaments addients.

Moltes malalties infeccioses són conegudes vulgarment per l’òrgan el qual afecten d’una manera primordial. La pneumònia, per exemple, és una infecció pulmonar. Però hi ha diversos tipus de pneumònia causades per organismes diferents.

La clau del problema és: quins organismes han provocat la infecció?.  Els bacteris , els virus, els protozous i els fongs causen diferents infeccions.

Per tant es poden classificar les malalties infeccioses, d’ una manera  general, d’acord amb els organismes patògens implicats.

Tipus d’infeccions per bacteris

Els bacteris són microorganismes unicel·lulars (formats per una sola cèl·lula). Són els éssers vius més petits dotats de processos metabòlics. Els bacteris més petits no són gaire visibles amb un microscopi corrent.

Els bacteris posseeixen membranes cel·lulars exteriors que envolten els processos químics vitals, i que poden ser tan complicades com les de qualsevol cèl·lula animal o humana.

Hi ha moltes famílies de bacteris i nombrosos grups de soques diferents dins de cada família. Alguns precisen oxigen per a multiplicar-se:  són els anomenats bacteris aeròbics.

D’ altres bacteris, els anomenats anaeròbics, no creixen en presència d’oxigen.

Alguns tenen apèndixs vibràtils que els hi donen mobilitat. Alguns bacteris creixen a baixes temperatures, d’altres únicament a una temperatura similar a la del cos; uns quants creixen en ambients càlids.

Els bacteris tenen diferents formes i són classificats d’acord amb elles:

  • Els cocos són esfèrics.
  • Els estreptococos creixen en cadenes. Alguns són hemolítics (destructors dels glòbuls vermells de la sang).
  • Els estafilococos tendeixen a agrupar-se en forma de raïm. Els cocos creixen també individualment i alguns, com els pneumococs van en parells.
  • Els bacils tenen forma de bastonet. Hi ha bacteris en espiral (espirils) i en forma de coma (vibrions) .

La diversitat de formes i de grups reflecteixen una diversitat en la capacitat inofensiva i perjudicial.

 

 

Dr. Antonio Luis Muñoz. 

La mascareta vers la Covid-19

,
Excursió amb mascaretes dels residents de Les Hortènsies

Tots som conscients que l’ús continuat de la mascareta és incòmode i molest.

En la conversa perdem comunicació interpersonal, la qual cosa és fonamental per a una bona fluïdesa en el missatge a transmetre.

Inconscientment, compaginem el diàleg amb el llenguatge no verbal, ja que ens ofereix informació addicional sobre el contingut que verbalment expressem. Això ens permet observar el grau de satisfacció o desplaer dels nostres contertulians i si el nostre missatge impacta de la manera que nosaltres desitgem.

En aquests moments, però, hem de buscar altres formes d’intercomunicació per contrarrestar la manca de gestualitat facial.

Hem de ser responsables: l’ús adequat de la mascareta redueix el risc de contagi de la Covid 19.
Depenent de la mascareta, el filtrat es més o menys alt i, en aquest sentit, hem de ser molt curosos i ajustar-nos a la normativa d’ús, rentat i vida útil de cada mascareta.

La mascareta, fins que no disposem d’una vacuna eficaç, és a dia d’avui una de les grans armes que posseïm per a combatre la propagació i contagi de la malaltia, ja que dificulta l’accés del virus Sars-Cov-2 al nas i a la boca.

Diversos estudis asseguren que, en estar en contacte amb un positiu en covid-19, l’ús de la mascareta faria el contagi més lleu o asimptomàtic.

Els estudis es basen en la possibilitat real que la gravetat de la malaltia sigui proporcional a l’inòcul viral rebut. La mascareta faria que la inoculació de la càrrega viral fos mes petita, minvant així la gravetat de la malaltia.

Basant-nos en aquestes mostres, estudiades per epidemiòlegs, viròlegs i professionals sanitaris, la mascareta reduiria en gran mesura la probabilitat d’una evolució agressiva de la malaltia, al marge de la capacitat immunològica de cada individu i de les pluripatologies prèvies que pugui patir, teories que a dia d’avui encara no estan testades per parells.

Encara hi ha molt per descobrir d’aquest virus que ens està destrossant d’una manera atroç.

Les mascaretes s’utilitzen principalment per a reduir la transmissió del SARS-CoV-2 i alhora per a disminuir la càrrega viral d’aquesta transmissió.

Per aquesta raó recordem que cal seguir sempre les mesures de protecció: ús de la mascareta en espais tancats i a l’exterior, distància física fora de la bombolla de convivència i higiene de mans.

No podem relaxar-nos, el virus s’accelera i ara com ara tenim pocs recursos per a combatre’l.

La mascareta ben col·locada és una petita gran frontera que al virus li serà difícil de superar.

No te l’oblidis!!!

Més informació

Detecció i diagnòstic de l’osteoporosi

Consells mèdics

Detecció: què ens pot fer sospitar d’osteoporosi

La sospita d’osteoporosi en l’atenció mèdica primària pot partir de tres situacions diferents:

  • una fractura simptomàtica després d’un traumatisme mínim
  • una troballa radiològica
  • que la persona tingui alt risc de presentar la malaltia

La sospita d’osteoporosi en Atenció Primària s’ha de basar en l’anamnesi, l’exploració física, una analítica i la radiologia.

Diagnòstic: com arribar-hi

El diagnòstic es basa en la determinació del contingut mineral ossi.

Mitjançant la densitometria òssia podem objectivar la densitat mineral òssia en qualsevol zona de l’esquelet amb baixes dosi d’irradiació.

L’ús de la densitometria està indicat en:

  1. Valoració de les dones post menopàusiques per indicar teràpia estrogènica substitutiva, encara que no està justificat realitzar una densitometria en tots els casos
  2. Establiment d’un diagnòstic veritable d’osteoporosi sospitada per la clínica i/o radiologia (per exemple davant d’un aixafament vertebral)
  3. Monitorització de la densitat mineral òssia en el curs d’un tractament
  4. Seguiment de pacients en tractament prolongat amb glucocorticoides

Anamnesi

  • Cal interrogar sobre el dolor i traumatismes previs.
  • L’osteoporosi no produeix dolor vertebral a no ser que existeixin fractures o aixafaments.
  • La forma més característica de presentació és el dolor dorsal o lumbar agut, intens i incapacitant, produït per un aixafament vertebral.
  • El dolor acostuma a desaparèixer progressivament sobre les 4-6 setmanes.
  • En ocasions persisteix un dolor residual de característiques mecàniques (millora amb el repòs, però pot reaparèixer després de mantenir una mateixa posició, fins i tot en sedestació o bipedestació.)
  • Fractures prèvies
  • Detecció de les principals causes d’osteoporosi secundàries

Exploració física

  • Estàtica vertebral, comprovar si hi ha cifosi, punts dolorosos, pes i talla.

Analítica general

  • Hemograma, VSG, funció hepàtica, funció renal, calci, fòsfor i fosfatases alcalines.
  • En l’osteoporosi primària l’analítica és normal.

Radiologia

  • És el mitjà més accessible per a l’Atenció Primària però és inespecífic, no es pot parlar d’osteoporosi sinó de disminució de la radio densitat òssia de la placa.

La densitometria ens donarà un diagnòstic veritable.

Tractament de l’osteoporosi

El tractament ideal seria el que pogués prevenir o retardar la pèrdua òssia i evitar l’aparició de fractures.

Tractament d’un episodi agut per aixafament vertebral

  • Gairebé sempre repòs al llit durant 2-3 setmanes.
  • S’ha d’ intentar que el pacient adopti una postura còmoda (coixí sota els genolls per a relaxar la musculatura lumbar).
  • S’ha d’ estimular al pacient a que iniciï una mobilització el més aviat possible.
  • Es poden administrar analgèsics, relaxants musculars o calor i massatge suau a la musculatura para vertebral. Si no hi ha millora del dolor després de dos o tres setmanes, es pot avaluar la col·locació d’un corsé.

Tractament de fons

  • L’objectiu seria augmentar la massa òssia. És dubtós d’assolir, però com a mínim cal intentar aturar o reduir la seva disminució progressiva a fi de disminuir el risc de fractures.
  • També cal reduir el dolor residual.

Mesures no farmacològiques

  • Exercicis moderats, evitant els que provoquen flexió de la columna
  • Alimentació equilibrada, amb una aportació addient de calci. Es recomana una ingesta de 1,5 – 2 gr / dia (un got de llet conté 240 mg de calci i 100 gr de formatge, 400 mg). Es poden utilitzar suplements en forma de comprimits 500 mg cada 12h .
  • Cal insistir en l’abandonament del tabac i de l’alcohol.
  • Cal evitar situacions de risc: obstacles domèstics, calçat còmode, bastó per a caminar si és necessari, …

 

Dr Antoni Lluis Muñoz.

Ens sumem a la crida dels professionals de la discapacitat i la salut mental

,

La FSFA dona un suport a la nota de premsa adjunta publicada per la Dincat, FEPCCAT, AMMFEINA ,i recolzada per altres entitats com la Unió Catalana d’Hospitals, en què es reclama l’estat de desigualtat i desemparament en què es troba el sector dedicat a la discapacitat i la salut mental.

Nota de premsa

El sector de la discapacitat i la salut mental s’indigna davant l’insuficient increment de les tarifes per a serveis residencials

  • L’augment de la dotació aprovada pel Govern de la Generalitat per a aquests recursos, fixat en un 1,2%, està per sota del compromís inicial (2,5%) i queda molt lluny de les necessitats expressades pel sector que son del 9%
  • El col·lectiu denuncia la falta de compromís de l’administració pública i urgeix l’Administració a complir amb l’acord de constituir una Taula de Diàleg per negociar aquests increments
  • El col·lectiu considera injustificable aquesta resposta essent precisament els serveis residencials els que més estan patint l’impacte directe de la pandèmia de la Covid-19.

19 de novembre de 2020. Representants del sector de la discapacitat i la salut mental a Catalunya, Dincat, ACCP (Agrupació Catalana de Centres per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual), FEPCCAT (Federació de la Paràlisi Cerebral i la Pluridiscapacitat de Catalunya), i AMMFEINA, alerten conjuntament que l’augment de tarifes dels serveis residencials d’atenció a la discapacitat i la salut mental aprovat per la Generalitat de Catalunya queda molt lluny de les necessitats del col·lectiu i és clarament insuficient.

En aquest sentit, les entitats del sector expressen la seva decepció pel que fa a la falta de compromís del Govern que, des de fa més d’un any, s’havia compromès a constituir una taula de Diàleg amb la participació directa de les entitats del col·lectiu, per aconseguir un augment de tarifes adequat pels serveis socials que presten. Tanmateix, l’administració pública no només ha incomplert els seus compromisos, sinó que ha determinat un petit augment de la tarifa d’un 1,2% pels serveis residencials, el que suposa molt menys del que havia promès en un primer moment (2,5%), que ja quedava lluny de les demandes expressades pel sector (9%), que busquen revertir la situació precària en la qual es troba immers des de fa una dècada (la Dècada Perduda).

El col·lectiu considera injustificable aquesta resposta del Govern amb relació als serveis residencials, essent, precisament aquests, les entitats que els gestionen i els professionals que hi treballen els que més estan patint l’impacte directe de la pandèmia de la Covid-19. Cal remarcar l’excel·lent i essencial tasca dels professionals d’aquests serveis i recordar el gran sobreesforç físic i emocional que van fer durant la primera onada de la pandèmia, gràcies al qual es van aconseguir pal·liar en gran mesura els efectes d’aquesta, fins i tot quan no hi havia equips de protecció, ni accés a tests.

El col·lectiu considera també insuficients els increments de tarifes que han rebut altres serveis socials com els d’atenció diürna, serveis tutelars o els CDIAP (Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç). En aquest cas, els increments almenys responen als compromisos del Govern pel 2020, però en cap cas permeten recuperar la dècada perduda per la congelació de tarifes.

Aquesta situació se suma als sobre costos que ha suposat la crisi sanitària per a les entitats del sector de la discapacitat i agreuja, encara més, la realitat precària que travessen les entitats del col·lectiu. En aquest sentit, el sector encara resta a l’espera que es concreti el compromís de la convocatòria que permeti cobrir els sobre costos derivats de la pandèmia des del 15 de març fins al 31 d’agost, que ascendeixen a un total de 10 milions d’euros, i que van avançar les entitats que atenen a persones amb discapacitat a Catalunya.

El col·lectiu espera que la nova cúpula del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, designada aquesta mateixa setmana, tingui en compte aquestes demandes i compleixi com cal amb els compromisos establerts pel Govern.

Sobre DINCAT

DINCAT és la principal representant de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, que agrupa gairebé 300 entitats socials i representa els drets de més de 40.000 persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies al territori. A través dels valors de compromís, dignitat i igualtat d’oportunitats, la federació treballa dia a dia amb l’objectiu de garantir una inclusió social i laboral digna, així com per vetllar per una vida més justa per aquestes persones i les seves famílies.

Més informació a Dincat.

Sobre FEPCCAT

La Federació de la Paràlisi Cerebral i la Pluridiscapacitat de Catalunya (FEPCCAT) aglutina 14 entitats d’atenció a les persones amb paràlisi cerebral i pluridiscapacitat de Catalunya. Creada l’any 2.000, la FEPCCAT s’ha dedicat des del seu naixement a incidir en les polítiques socials catalanes per a aconseguir els recursos necessaris per les entitats, el col·lectiu i les seves famílies, i avançar en la inclusió del col·lectiu, tot garantint el seu benestar i qualitat de vida, i el respecte als seus drets.

Més informació a FEPCCAT.

Sobre l’Agrupació Catalana de Centres per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual – ACCP

Constituïda l’any 1995, és la patronal referent en el sector de les entitats que presten servei a persones amb Discapacitat Intel·lectual i Trastorns del Desenvolupament, amb graus diversos de suport. Es la patronal que negocia el Conveni Col·lectiu de Treball de Catalunya de Residències, Centres de Dia i Llars-residència per a l’atenció de persones amb Discapacitat Intel·lectual.

Més informació a www.coordinadoraprofunds.org.

Sobre AMMFEINA

AMMFEINA és una associació sense ànim de lucre que des del 2005 agrupa i representa les entitats d’iniciativa social de l’àmbit català que promouen la inclusió i la no exclusió laboral de les persones amb un problema de la salut mental. Enguany és la suma de 30 entitats socials que faciliten recursos i serveis a més de 3.000 persones amb problemes de salut mental.

Més informació a AMMFEINA.

 

Descarrega aquí la nota de premsa en PDF.