L’altre dia vaig tenir una conversa molt interessant amb els dos alumnes de pràctiques de Grau de TS de la UB que aquest any han estat assignats a la nostra Fundació. Durant la mateixa, vaig voler reflexionar amb ells sobre el nostre paper com a professionals del TS. Volia saber la visió que tenien les persones del seu entorn respecte l’abast dels seus estudis i alhora la seva pròpia. La veritat és que un dels motius principals que sempre m’ha motivat a l’hora de poder comptar amb els / les alumnes de pràctiques de Grau de TS en la nostra Institució, a banda de seguir en contacte amb la il·lusió pròpia del que comença un camí nou, ha estat la possibilitat de poder transmetre’ls el que considero és l’essència de la nostra professió.

L’acompanyament vital sense prejudicis, amb visió de potenciació de capacitats, amb una base d’empoderament i de responsabilitat compartida, de forma temporal, i sempre orientat cap a la recerca d’una evolució personal i de canvi desitjat. La nostra aparició ha de ser sempre viscuda des del màxim respecte per la situació de l’altre. La capacitat d’empatia ha d’estar molt present al igual que la consciència de que la nostra influència serà la que l’altre vulgui que sigui. No hem d’oblidar que a l’acompanyar processos vitals, la nostra visió és limitada a una temporalitat determinada. La persona té una història de vida prèvia i posterior. Ens estem enfocant en un moment determinat.

Les eines que portem a la nostra motxilla laboral, moltes d’elles derivades de la nostra experiència professional, dels estudis realitzats i de la nostra capacitat d’entendre la nostra professió com acompanyament en el processos de canvi personal, ens ajudaran en moltes ocasions; però considero que l’autoconeixement i el treball propi de creixement personal són claus per poder fer front al dia a dia de la nostra tasca diària. Estem en contacte permanent amb les emocions, de vegades amb la preocupació extrema, el patiment relacionat amb la pèrdua, l’estrès derivat de mancances bàsiques greus, la injustícia social, etc… Comptem, en la majoria dels casos, amb una capacitat de resiliència molt desenvolupada. Aquesta ens permet poder adaptar-nos a situacions de canvi continu.

Amb tot això penso que continua sent molt important el fet de continuar reivindicant el nostre paper en aquesta societat, la importància del nostre rol com agents claus en l’acompanyament del canvi personal i comunitari. Aquest darrer és un camp, el de treballar amb la comunitat, en el que considero cal que estiguem cada vegada més presents i amb el convenciment que la nostra aportació ajudarà a facilitar el canvi col·lectiu. Aquesta reivindicació l’entenc des de la formació continuada, la professionalitat ben entesa en el nostre treball diari, el compromís amb els nostres objectius i decisions, la fidelitat als propis valors, i el transmetre a cada persona atesa la idea de que estem al seu costat. Estic convençut que aquest acompanyament hauria de ser sense prejudicis, des de l’empatia i el respecte absolut.

Per últim, en aquest dia tan assenyalat pel nostre col·lectiu, voldria aprofitar per reconèixer la feina dels / les nostres predecessors/ es que en situacions, considero molt complicades, van continuar lluitant per tal de poder dignificar la nostra professió. Desitjo que aconseguim visualitzar molt més la nostra tasca diària, facilitant una visió professional i propera de la mateixa.

 

Xavier Martín
Director de Treball Social i Atenció l’Usuari– FSFA

 

 

Eva Lozano
Fisioterapeuta  – CR Montseny

 

 

A la FSFA, el nostre compromís constant amb la millora ens ha permès consolidar-nos com a referent en el sector assistencial. Per això, ens hem proposat millorar l’ambient del nostre centre residencial per a persones amb discapacitat de Les Hortènsies.

Hem decidit instal·lar el sistema Safeair de l’empresa catalana Safeinnova per garantir la purificació de l’aire i la desinfecció de superfícies, eliminant elements patògens com bacteris i virus.

Aquest sistema no només garanteix la salut de pacients i treballadors/es, sinó que també millora la qualitat de l’aire, reduint la presència de gasos perillosos considerats pel ministeri de transició ecològica i l’Organització Mundial de la Salut com a compostos extremadament perillosos.

Hem escollit l’equip Safeair perquè està fabricat a Barcelona, el que ens ofereix garanties sobre el seu manteniment i funcionament adequat, així com també perquè ha estat certificat per INSTITUT DE CIÈNCIA DE MATERIALS DE BARCELONA (ICMAB-CSIC), pertanyent al Consell Superior d’Investigacions Científiques.

En aquest primer projecte, en col·laboració amb l’empresa Safeinnova , hem realitzat un estudi exhaustiu per configurar una instal·lació que garanteixi una protecció òptima de l’aire del centre.

A la FSFA, posem les persones en el centre de totes les nostres decisions, treballant per garantir el benestar de pacients i treballadors/es.

El passat 10 de gener es va dur a terme la XIII Jornada del Voluntariat de la Fundació Sant Francesc d’Assís.

Per nosaltres, és d’agrair la col·laboració de les persones voluntàries als nostres centres, ja que ens donen suport per cobrir una part important en el benestar emocional dels usuaris/es.

La Fundació compta amb voluntaris que col·laboren  en diferents activitats als centres.

La primera part d’aquesta jornada es va iniciar amb la intervenció de la Dra. Candela Calle, Directora General de la FSFA, que va donar la benvinguda a tots els assistents.

Seguidament, la Sra. Cristina Gordillo, treballadora social, va fer la presentació de la Jornada, juntament amb el Sr. Xavier Martín, director de treball social i atenció al usuari.

Posteriorment, la Sra. Noelia Ruano, treballadora social, va realitzar una breu explicació del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), que gestiona la FSFA.

La segona part d’aquesta jornada va consistir en la realització d’un taller de Mindfulness, adreçat tant als voluntaris com als professionals, on ens van donar eines per reduir l’estrès i l’ansietat, millorant així el benestar emocional.
Com a cloenda de la jornada es va dur a terme un pica-pica, que va servir perquè totes les persones voluntàries i els treballadors ens poguéssim relacionar.

 

Des de la FSFA volem donar les gràcies a tots els nostres voluntaris/es per la seva dedicació desinteresada i sempre amb ganes de col·laborar.

Maite Bordas
Alumna de pràctiques de Treball Social – CR Les Hortènsies

El Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat / Diversitat Funcional va ser declarat l’any 1992 per l’Assemblea General de les Nacions Unides, mitjançant la resolució 47/3.

L’objectiu de celebrar aquesta jornada és promoure els drets i el benestar de les persones amb diversitat funcional en tots els àmbits de la societat i conscienciar sobre la seva situació al conjunt de la ciutadania.

Pot ser que a l’iniciar l’article, la lectura se us hagi ralentitzat al llegir Discapacitat/Diversitat funcional, doncs anem per bon camí perquè la intencionalitat de qui us escriu era aquesta.

Els canvis en la nomenclatura i l’extensió del seu us són fruit de l’evolució dels estudis teòrics dels diferents enfocaments històrics: el mèdic, el social o els més actuals basats en els models biopsicosocials. La nomenclatura més utilitzada fins ara és la de discapacitat però des de fa uns anys el concepte de diversitat funcional creix amb força. L’ús d’aquest concepte neix als anys 60 i 70 als Estats Units en el FVI (del moviment social Foro de Vida Independent) liderat per persones amb diversitat funcional que treballaven pel seu empoderament. Com bé haureu deduït el significat de cadascun dels conceptes es descriu per si sol, el primer “discapacitat”= falta de capacitat / “diversitat”= diferent.

El FVI va posar de manifest que el seu col·lectiu patia marginació davant la seva diversitat ja que l’accessibilitat no era universal per tots els col·lectius. També posaven èmfasi que usant la terminologia de discapacitat, la societat emprava els termes relacionats amb deficiències, amb les connotacions socials negatives existents sobre aquests conceptes. Al parlar de diversitat funcional, parlem d’una manera de ser i fer les coses diferents.

Actualment, tot i l’expansió de l’ús del terme diversitat funcional i les actuacions des de les administracions per universalitzar procediments els quals puguin ser aprofitats per tota la ciutadania, entitats tan potents com la AAIDD (American Association on Intellectual and Developmental Disabilities) segueixen usant el terme discapacitat, ja que la necessitat de suports individuals o específics segueix també sent necessària.

Tant si parlem en un terme com en l’altre, al detectar necessitats d’adaptació individual o de servei, des de la FSFA sempre hem tingut present establir aquests suports. A les Hortènsies on treballem específicament amb persones amb discapacitat psíquica o diversitat funcional psíquica, tenim molt present aquesta condició de discapacitat des de l’àrea sanitària, psicoeducativa i social per establir suports i intervencions individualitzades que queden reflectides en el Pla Individual de cada persona atesa.

Però és essencial tenir en compte a la persona com a membre d’una ciutadania, com diu el paradigma de diversitat funcional, i és aquesta ciutadania la que ha de garantir l’accessibilitat universal. En aquests termes per exemple a Les Hortènsies reflectim en procediments i protocols el dret efectiu com a ciutadans.

Senzill i obvi, però el dret a la intimitat, a l’elecció, a establir vincles amb qui ells volen, a decidir sobre les activitats en les quals volen participar, l’adaptabilitat del Centre a les seves característiques funcionals, als seus interessos i vetllar perquè els puguin dur a terme és un deure i un repte que la Institució i tots els que hi treballem hi creiem.

Els estimem i, sobretot, els respectem i sabem que són ciutadans de ple dret, d’aquí la importància de la nostra feina per garantir el seu benestar.

 

Montse Marco
Directora Tècnica – CR Les Hortènsies