Un nou Carnestoltes

El Rei del Carnestoltes ha vingut rabent i veloç, espontani, generós… desmesurat…

Cridaner i extravagant, ens porta fins a un món simfònic i policromat.

Un pocavergonya agosarat i convençut, el riure que calma l’ansietat de l’ànima… i d’ella ens embolica.

Matisa i acoloreix el gris de la boira que en aquests temps ens encercla.

A poc a poc i sense esforç, ens endinsa en un arc de Sant Martí gegantesc i eteri.
Temps de gaudir i de disposar.

Atapeït d’històries, ens explica content, grotesc i divertit, totes les seves biografies amb el seu irònic sentit de l’humor; sospitant llegendes, faules i tafaneries, on la seva veritat queda com un antifaç… a l’atzar de l’oïdor.

De nosaltres extreu el millor que tenim, constrenyent-nos, d’alguna manera a oblidar, a recordar i a existir …

Esperpèntiques paradoxes ens porten les carnestoltades.

Els riures continguts es deslliguen, i ens trobem submergits en un món on tot i tots som possibles.

Fent de l’impossible … el més probable.

El Rei Carnestoltes és la llum que, com dins d’un túnel, ens obre camí a l’exterior.

Festa temàtica nòrdica

Com si a bord d’un Drakkar es tractés, la cultura nòrdica ha desembarcat a la nostra casa, per a mostrar-nos el millor i més emblemàtic d’uns països petits en extensió, però grans i intensos en cultura i representació.

Bressol de l’esquí modern, d’ells hem après a lliscar sobre muntanyes i valls glaçats.

Vikings aguerrits, guerrers, braus… tranquils i reservats… en una societat en què la família forma una part molt important del seu tarannà.

Les llums i les ombres es compaginen dins d’un clima gèlid, amb grans variacions estacionals.

La mitologia nòrdica ens ha deixat un rellevant llegat, que ha arribat fins als nostres dies, al costat d’història de cent mil batalles.

Són grans narradors de faules i contes, que fan les delícies dels més petits.

L’amor i el respecte per la naturalesa és part del seu dia a dia, d’ella han après que, en conjunció, la vida és més senzilla.

La cultura nòrdica, encara llunyana, ens és pròxima, gràcies als coneixements de les seves incursions a terres ignotes i al seu afany per la conquesta de nous territoris més fèrtils, on poder conrear i intercanviar com a bons comerciants productes bàsics amb altres civilitzacions.

El clima ha marcat sempre la seva identitat com a poble, com a clan, com a cultura… Per a créixer en prosperitat.

Avui, amb hidromel, brindem amb i per ells, coneixent més aquest país. Una activitat que ens acosta a nacions llunyanes a les quals, d’una altra manera, ens seria impossible arribar.

SKÖL!!!

Karaoke a Les Hortènsies

Si em demanes una cançó, et canto el repertori sencer!!!

Som com aquelles antigues màquines dels anys vuitanta que, després d’introduir-li una moneda, podies triar la melodia que et transportava al millor moment viscut.

Ens encanta cantar i és una de les activitats en què els nostres sentiments més profunds troben el millor vector per a expressar-nos.

Tristesa, alegria, pèrdua i retrobament… aquí és on ens descobrim, on som l’essència, els únics, els primigenis…

El nostre bagatge és ampli i totes les històries que hem viscut tenen sons simfònics d’antigues cançons, que ens remunten a la nostra biografia, vivint-la cada vegada que el micròfon ens convida a entonar-les.

Ens imbuïm en un món diferent, ampli, il·limitat, paral·lel i alhora lineal.

Sabent que tots parlem el mateix llenguatge, no calen paraules concretes, ni explicacions, tan sols una melodia compartida que ens fa participar de les mateixes inquietuds.

La música és l’expressió de l’ànima, on tots posseïm idèntics lexemes i morfemes.

Cantant, t’explico la història de tota una vida.

Tornem al Museu de la Ciència Cosmocaixa

Al novembre, la visita al Cosmocaixa és gairebé un clàssic, és endinsar-se de ple dins el món de la ciència i la tecnologia.

Sempre a l’avantguarda de tots els avanços científics, saben explicar i exposar com ningú tot el que ens espera en un futur no gaire llunyà, realitats que estaran al nostre abast més aviat que tard.

Basades en molts casos en teories forjades per les ments més prodigioses del passat, el futur s’albira amb una claredat sorprenent i esclaridora.

Un museu atrevit i avantguardista, amb exposicions fixes i itinerants que ens acosten als projectes i concepcions de la vida més futuristes

Màquines que, amb els seus botons, resolen dubtes; jocs d’una complexitat paradoxal, que es desxifren de la manera més espontània.

Observar l’hàbitat de la fauna marina és una experiència única, no solament educativa, alhora és relaxant…

Hem pogut tafanejar com viuen alguns animals aquàtics que, d’una altra manera, ens hagués estat impossible poder advertir.

Obrint les fronteres de l’erudició del coneixement, i del saber…

Sempre pendents, atents i permeables al més nou que la ciència pot oferir-nos.

Visita al Poble Espanyol

A causa d’aquests dies una mica confusos, obligats per l’empenta de la pandèmia, avui us mostrem l’excursió que vam fer al novembre, abans de cenyir-nos a les mesures que Salut va marcar a l’inici de la sisena ona de la SARS-Cov2.

El Poble Espanyol és un museu arquitectònic de pobles típicament espanyols, ja sigui en arquitectura, gastronomia o artesania.

Un micromón compendiat dins un microespai, on poder conèixer part del patrimoni que configuren els pobles d’Espanya.

Com en una pinzellada, podem fer-nos una petita idea d’allò més característic que cada municipi espanyol ofereix al visitant.

Un ràpid viatge que ens porta a allò més emblemàtic d’un país variat i pintoresc, culte, divers, que ha absorbit la idiosincràsia de les civilitzacions que s’han assentat al seu territori.

Passejant pels seus carrers hem assaborit racons de totes les regions, observant amb sorpresa com s’han aconseguit plasmar les singularitats de zones tan diferents i dispars del país.

Un museu a l’aire lliure que convida el passejant a endinsar-se dins els revolts més peculiars, avivant la memòria dels qui van haver d’emigrar de la seva regió.

És una excursió que rememora vivències perdudes i permet somniar amb les no gaudides.

Festa temàtica australiana

Aquest mes ens endinsem en un país curiós, multicultural i exòtic.

És particular per naixement, alhora que extens, temerari i aventurer.

Austràlia al costat de Nova Zelanda, serien les antípodes d’Espanya.

Posseeix un ampli territori, però per comparativa, consta d’una relativa poca població malgrat la seva superfície territorial.

Gran part d’Austràlia es compon de desert i zones amb un clima sec i de vegades hostil.

Australia és un paradís per als amants dels animals, ja que posseeix una fauna única, però cal estar ben atents perquè alguns exemplars són extremadament perillosos.

Els australians són molt nets i curosos amb la natura i amb l’entorn, per a ells és la conjunció única vers el seu tarannà diari.

És un país multicultural i amb una mentalitat oberta, disposat a assimilar i a gaudir de les particularitats que ofereixen altres cultures.

Orgullosos del seu llegat multiètnic, reclamen que tots els ciutadans respectin i compleixin les seves lleis i valors socials.

La música forma una part important de la seva vida diària, ja que a les reunions socials, tan transcendentals per a ells, està sempre present.

Una barreja entre allò pretèrit i allò més avantguardista la converteix en original, alegre i rítmica, i nosaltres ens hi unim amb delit i eufòria.

D’Austràlia hem après quelcom de la seva gastronomia, la seva cultura i la seva forma de vida.

A cada festa temàtica, saltem de toll en toll descobrint països i continents

Els Reis d’Orient

Per molt que passin els anys, per més o menys edat que tinguem, la il·lusió de l’arribada dels Reis d’orient és la més esperada, la més sospirada…

Són tres amics incondicionals que poden, amb la seva màgia, sortejar qualsevol impediment per complex que sigui.

..I van venir… sobre camells alats que, recorrent els llocs més recòndits, estaven ara i aquí, a casa nostra,

Contagiant-nos de la seva alegria i afermant la etèria aliança amb nosaltres.

Portaven sacs replets de regals embolicats en núvols de colors, amb sabor de vainilla, maduixa i xocolata.

Ens van portar la felicitat del millor dia, de les millors hores.

Els regals anhelats van arribar puntuals… una il·lusió satisfeta, un somni complert.

Malgrat les dificultats en què ens hem trobat en aquests temps, ells ens han continuat oferint la satisfacció de saber-nos especials, de tornar a aquests dies, una mica confusos, el sentit de la seva espera, el significat dels desitjos complerts.

Els Reis de l’Orient ens han tornat a trobar feliços, expectants… com en aquest primer dia que van aparèixer sense esperar-los, dins de cada història que els nostres avis ens explicaven de ben petits.

Que res no pugui ennuvolar la màgia, que any rere any, a l’Epifania, ens transportem a un espai on tots nosaltres siguem els més estimats.

Un any per descobrir

,
Bon any nou !!

Un nou any s’obre pas davant nostre. Mudable, amb dubtes, fatigat, però ple alhora d’esperances.

L’ampolla de cava destapada omple la copa de cada familiar, de cada amic que, a la nostra taula o al nostre centre, brinda perquè els dies esdevenidors ens siguin més lleugers, menys incerts.

El cansament que ens deixa aquesta pandèmia és dur, de vegades difícil de gestionar i en alguns moments ple de mancances.

Però la força, la il·lusió i els anhels de superació faran que les jornades que ens esperen dilueixin la nebulosa viscuda i ens retornin a un cicle de vida més precís.

Les vacunes continuaran contribuint a la contenció d’aquesta pandèmia. Junt amb l’embranzida de tots i cadascun de nosaltres, aconseguiran que puguem conviure sense por amb aquesta malaltia que acabarà sent tan endèmica com la grip.

Tenim per davant 365 dies en què descobrir entorns nous, persones desconegudes i generar inèdits somriures que ens acostaran als qui tenim lluny.

Un any esperat per a seguir, per a conèixer i per a estimar,

Res no és etern, res no dura tota una vida… allò que no és bo també pot ser passatger, encara que sembli que el temps avanci més lentament.

Que aquest any ens acosti i ens abraci amb la mateixa il·lusió que quan esperem el millor amic, aquell més estimat.

FELIÇ ANY NOU!!!

Jubilacions 2020 / 2021 a la FSFA

, , ,

… I es continuen sumant les jubilacions a la FSFA, un merescut descans després d’una vida laboral activa i productiva.

Un canvi al tarannà diari, l’aclimatació a una nova manera de veure i de gaudir de la vida, potser més pausada, dedicant més temps a les activitats que es queden relegades per falta de temps.

Oportunitats noves, projectes posposats… una etapa per descobrir i gaudir.

La jubilació s’entoma amb força, amb ànsia… amb infinitat d’objectius…

La família, els amics, el creixement personal…

Milers d’esborranys que s’han forjat poc a poc en la memòria… ara ja poden ser un fet.

El nostre programa de voluntariat continua obert i en ell, com en d’altres… podeu participar.

La Fundació estaria encantada que forméssiu part del programa, ja que sempre sereu part de nosaltres.

Gràcies per la implicació personal i professional que heu demostrat en els moments més crítics d’aquesta maleïda pandèmia.

Tots i cadascuna de les persones que us jubileu tindreu sempre, en aquesta entitat, un lloc d’honor.

Celebrem amb molt d’afecte aquesta nova singladura que us espera.

Gràcies per haver-hi estat!!!

RAMON
PETRA
FRANCISCA
ANA MARIA
ANTONIO
ROSARIO
ANTONIO
MARIA
MARIA LUZ DIVINA
TERESA
JOSEP Mª
MOSTAPHA
ADELA
MARIA AURELIA
MANUELA
ELIDIA
REMEDIOS
MARIA DOLORES

Santa Llúcia

Santa Llúcia ha començat amb els seus colors, la seva llum…

Noves olors que ens transporten… anunciant l’inici del període Nadalenc.

Anhels, esperances, il·lusions…

L’època esperada i màgica que ens porta somnis inconclusos, projectes nous.

Els tons daurats i platejats es configuren a la nostra ment com un conglomerat d’idees que es projecten àvidament al nostre interior i a poc a poc fan eclosió, fins a fer-nos rebrotar.

El vermell il·lumina el camí de l’epifania, on ens esperen esdeveniments nous, cobejats…

Santa Llúcia ens porta cap a Nadal endinsant-nos vers una mar d’il·lusions, de sensacions prodigioses.

Un Nadal complex

Un Nadal pacient

Aquest Nadal és complex, aliè a l’esperat… diferent.

Ens trobem en un moment delicat de la pandèmia i per això hem de continuar sent prudents, curosos i previnguts.

És important que en aquestes dates tan especials, seguim meticulosament les mesures de prevenció i protecció vers el Sars-Cov2.

No serà el Nadal esperat, però podem assaborir-lo mesuradament, perquè ens n’esperen molts més.

Gaudim d’aquest temps sense presses, sense aglomeracions, sempre dins del nostre entorn més proper…

Ja vindran els menjars multitudinaris als quals estàvem acostumats, on la casa és desbordada de tota la família, dels amics… però enguany, no és el millor moment per fer-ho…

Que aquestes circumstàncies tan adverses, no ens privi de la felicitat que comporten aquestes festes i deixem que inundi els racons de la nostra llar.

Acolorida, vestida per a esperar-la i gaudir-la com es mereix, però d’una manera diferent.

Tornem a ser pacients i recordem que entre tots ho podem fer possible.

Bon Nadal encara que les circumstàncies no siguin les anhelades.

Síndrome d’immobilitat

Síndrome d'immobilitat

Parlem de la síndrome d’immobilitat com del conjunt de símptomes i signes que dóna l’estat de repòs perllongat de moltes persones amb discapacitat, tant intel·lectual com física, i que poden afectar greument l’estat de salut.

Conseqüències generals de la immobilització.

La immobilització pot produir efectes secundaris greus en totes les etapes de la vida, però sobretot en persones amb greus dependències.

El repòs perllongat pot agreujar considerablement la capacitat funcional  i donar diversos símptomes físics, psíquics i metabòlics.

En general poden ésser causa d’ immobilitat totes les molèsties agudes i les malalties invalidants cròniques. Els motius principals de pèrdua d’autonomia són les malalties músculoesquelètiques, les neurològiques i les cardiovasculars. És important no oblidar els dèficits sensorials, els accidents de caigudes i la iatrogènia (efectes secundaris) farmacològica.

Alteracions cardiovasculars

  • Hipotensió arterial
  • Disminució de la tolerància a l’esforç
  • Trombosi venosa 

El repòs perllongat al llit ens produirà una dificultat per mantenir la pressió arterial en posició vertical.

La immobilització en decúbit produeix una pèrdua de volum sanguini (plasmàtic) i una disminució de to muscular que fa augmentar la capacitat venosa a les extremitats inferiors. En el moment d’ aixecar-se disminueix el retorn venós.

El cos reacciona davant d’aquesta anomalia. Com?

El cor funciona més ràpid amb taquicàrdia i hi ha una vasoconstricció reactiva. Però això pot no ser suficient, i aleshores es poden produir edemes a les cames, als turmells, etc.

En persones d’edat es dóna una major freqüència de fenòmens trombòtics, que augmenten amb el repòs al llit. La tromboflebitis i l’embòlia pulmonar són complicacions associades a la immobilitat.

Alteracions respiratòries

  • Disminució de la pressió arterial d’oxigen
  • Pneumònia
  • Atelectasia (pulmó col·lapsat)

Amb el decúbit apareixen canvis en la funció pulmonar. El diafragma es desplaça en situació cefàlica (de baix a dalt) i disminueix la mida de la caixa toràcica. El flux de sang pulmonar inicialment augmenta a costa de la sang acumulada en les extremitats inferiors. Mentre que quan s’està dret predomina la respiració toràcica, en el decúbit són els moviments de la paret abdominal els més importants.

Tot això causa modificacions en alguns volums pulmonars, i té com a conseqüència una disminució de la ventilació pulmonar, tot afavorint una patologia pulmonar que en diem atelectasia (alvèols que estan col·lapsats).

El repòs perllongat és un factor que contribueix també a l’aparició de pneumònies perquè dificulta l’eliminació de secrecions.

Alteracions  músculoesquelètiques

  • Atròfia muscular
  • Anquilosi
  • Contractures
  • Osteoporosi
  • Distròfia simpàtica reflexa
  • Malalties reumàtiques.

La immobilització perllongada produeix canvis en les estructures articulars i periarticulars. Apareix una proliferació de teixit connectiu en l’espai articular i l’escurçament de músculs i lligaments  periarticulars. Com a conseqüència, ens trobem amb anquilosi i contractures.

Sabem que la pèrdua de mineral ossi és una de les complicacions de la immobilitat. Es detecta una pèrdua de calci per orina i una reducció de la densitat òssia. La immobilització també intensifica l’osteoporosi secundària a una causa primària: osteoporosi involutiva, distròfia simpàtica reflexa, malalties reumàtiques.

Amb la immobilització, i a causa d’absència d’estímuls mecànics, apareix un augment de la resorció òssia  una disminució de la formació.

Alteracions gastrointestinals

  • Restrenyiment
  • Impactació fecal
  • Incontinència fecal

El restrenyiment i la impactació fecal són complicacions freqüents de les persones immobilitzades.

Existeix una disminució del trànsit intestinal en els pacients allitats.

L’acumulació de femta al sigma i al recte és el primer pas, després s’absorbeix el contingut d’aigua i dóna lloc a fecalomes i a la impactació fecal, que pot ser causa de falses diarrees amb secreció de moc per irritació, incontinència  urinària, incontinència fecal, confusió, dolor abdominal,…

Alteracions genitourinàries

  • Càlculs urinaris
  • Incontinència urinària
  • Infeccions d’orina

La immobilitat predisposa a la formació de càlculs urinaris. També és un factor precipitant d’incontinència, d’una manera especial s’associa a altres processos afavoridors, com ara quadres confusionals, fàrmacs, infecció d’orina, trastorns conductuals, deliris…

El repòs perllongat pot afavorir les infeccions urinàries, perquè en decúbit la coordinació entre la contracció vesical i el relaxament de la musculatura del periné i de l’esfínter extern és més difícil i la retenció urinària afavoreix la infecció d’orina.

Alteracions del SNC i psicològiques

  • Ansietat
  • Depressió
  • Quadres confusionals
  • Alteracions de l’equilibri
  • Deteriorament cognitiu

Val a dir que aquests símptomes són més difícils de valorar en el cas dels nostres residents amb discapacitat intel·lectual profunda, però es poden donar.

Els malalts immobilitzats presenten una alteració sensorial que modifica la percepció espacial i temporal, provoca reaccions d’ansietat i de depressió, quadres confusionals i pot agreujar un deteriorament de funcions superiors.

Si a  això li sumem els dèficits que presenten les persones amb discapacitat intel·lectual, podem comprendre la gravetat del quadre.

Alteracions cutànies

  • Nafres per pressió

Les úlceres per pressió són un problema relativament freqüent en persones sotmeses a repòs perllongat, més important si la persona és gran. Aquestes lesions es produeixen per isquèmia, ja que la pressió sobre la pell produeix oclusió dels vasos sanguinis. Si dura poc temps, veiem com a conseqüència una hiperèmia (envermelliment) reactiva.

L’oclusió de vasos sanguinis persisteix, es formen edemes intersticials, flictenes, i posteriorment hemorràgies, necrosi del teixit subcutani i muscular. Finalment apareix necrosi de dermis i epidermis.

Factors afavoridors de les úlceres per pressió: immobilitat, incontinència, malnutrició o la deshidratació.

Hem d’ estar molt atents sempre que tenim una persona atesa amb síndrome d’ immobilitat, perquè es pot descompensar ràpidament i fer que es vegi afectat el seu pronòstic.