Centre de dia a la Residència per a persones amb discapacitat Les Hortènsies

El centre de Dia constitueix un espai dins del Centre Residencial les Hortènsies on l’aprenentatge i la socialització són un dels factors bàsics per al desenvolupament psicomotriu i social dels nois i noies que el formen, igual que en qualsevol plaça residencial dels nostres centres.

Les activitats del C.A.E. a la Residència les Hortènsies continuen el seu calendari habitual, modificat puntualment si fos necessari.

Es funciona com un grup de bombolla habitual, sense contacte amb la resta de residents, amb monitors i amb un educador de referència destinats exclusivament a aquesta unitat.

Cada dia, abans d’entrar, es realitza el cribratge pautat pel Departament de Salut i avalat pels protocols interns del centre, vigilant en tot moment si es presenta alguna simptomatologia susceptible de ser identificada com a Covid 19.

Després del cribratge ve el més divertit: les activitats, els companys i els monitors….

Existeix un ampli ventall de tasques, algunes agraden més que unes altres, però els monitors i monitores faciliten la feina dinamitzant i donant suport allà on és més necessari.

Cada activitat aporta noves perspectives i noves actituds.

Els colors donen vida… Lluminosos, opacs, és igual… en barrejar-los sorgeix un Arc de Sant Martí de llum, brillant i encoratjador….

Les activitats brinden un creixement, no solament en habilitats manuals o espacials, sinó en la forma d’acostar-se al món, de socialitzar,  de compartir i de gaudir d’un bon aprenentatge al costat dels companys d’aula.

Experiències que, extrapolades a l’àmbit familiar i col·lectiu, augmenten la intensitat del creixement emocional.

La mascareta vers la Covid-19

,
Excursió amb mascaretes dels residents de Les Hortènsies

Tots som conscients que l’ús continuat de la mascareta és incòmode i molest.

En la conversa perdem comunicació interpersonal, la qual cosa és fonamental per a una bona fluïdesa en el missatge a transmetre.

Inconscientment, compaginem el diàleg amb el llenguatge no verbal, ja que ens ofereix informació addicional sobre el contingut que verbalment expressem. Això ens permet observar el grau de satisfacció o desplaer dels nostres contertulians i si el nostre missatge impacta de la manera que nosaltres desitgem.

En aquests moments, però, hem de buscar altres formes d’intercomunicació per contrarrestar la manca de gestualitat facial.

Hem de ser responsables: l’ús adequat de la mascareta redueix el risc de contagi de la Covid 19.
Depenent de la mascareta, el filtrat es més o menys alt i, en aquest sentit, hem de ser molt curosos i ajustar-nos a la normativa d’ús, rentat i vida útil de cada mascareta.

La mascareta, fins que no disposem d’una vacuna eficaç, és a dia d’avui una de les grans armes que posseïm per a combatre la propagació i contagi de la malaltia, ja que dificulta l’accés del virus Sars-Cov-2 al nas i a la boca.

Diversos estudis asseguren que, en estar en contacte amb un positiu en covid-19, l’ús de la mascareta faria el contagi més lleu o asimptomàtic.

Els estudis es basen en la possibilitat real que la gravetat de la malaltia sigui proporcional a l’inòcul viral rebut. La mascareta faria que la inoculació de la càrrega viral fos mes petita, minvant així la gravetat de la malaltia.

Basant-nos en aquestes mostres, estudiades per epidemiòlegs, viròlegs i professionals sanitaris, la mascareta reduiria en gran mesura la probabilitat d’una evolució agressiva de la malaltia, al marge de la capacitat immunològica de cada individu i de les pluripatologies prèvies que pugui patir, teories que a dia d’avui encara no estan testades per parells.

Encara hi ha molt per descobrir d’aquest virus que ens està destrossant d’una manera atroç.

Les mascaretes s’utilitzen principalment per a reduir la transmissió del SARS-CoV-2 i alhora per a disminuir la càrrega viral d’aquesta transmissió.

Per aquesta raó recordem que cal seguir sempre les mesures de protecció: ús de la mascareta en espais tancats i a l’exterior, distància física fora de la bombolla de convivència i higiene de mans.

No podem relaxar-nos, el virus s’accelera i ara com ara tenim pocs recursos per a combatre’l.

La mascareta ben col·locada és una petita gran frontera que al virus li serà difícil de superar.

No te l’oblidis!!!

Més informació

Ens sumem a la crida dels professionals de la discapacitat i la salut mental

,

La FSFA dona un suport a la nota de premsa adjunta publicada per la Dincat, FEPCCAT, AMMFEINA ,i recolzada per altres entitats com la Unió Catalana d’Hospitals, en què es reclama l’estat de desigualtat i desemparament en què es troba el sector dedicat a la discapacitat i la salut mental.

Nota de premsa

El sector de la discapacitat i la salut mental s’indigna davant l’insuficient increment de les tarifes per a serveis residencials

  • L’augment de la dotació aprovada pel Govern de la Generalitat per a aquests recursos, fixat en un 1,2%, està per sota del compromís inicial (2,5%) i queda molt lluny de les necessitats expressades pel sector que son del 9%
  • El col·lectiu denuncia la falta de compromís de l’administració pública i urgeix l’Administració a complir amb l’acord de constituir una Taula de Diàleg per negociar aquests increments
  • El col·lectiu considera injustificable aquesta resposta essent precisament els serveis residencials els que més estan patint l’impacte directe de la pandèmia de la Covid-19.

19 de novembre de 2020. Representants del sector de la discapacitat i la salut mental a Catalunya, Dincat, ACCP (Agrupació Catalana de Centres per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual), FEPCCAT (Federació de la Paràlisi Cerebral i la Pluridiscapacitat de Catalunya), i AMMFEINA, alerten conjuntament que l’augment de tarifes dels serveis residencials d’atenció a la discapacitat i la salut mental aprovat per la Generalitat de Catalunya queda molt lluny de les necessitats del col·lectiu i és clarament insuficient.

En aquest sentit, les entitats del sector expressen la seva decepció pel que fa a la falta de compromís del Govern que, des de fa més d’un any, s’havia compromès a constituir una taula de Diàleg amb la participació directa de les entitats del col·lectiu, per aconseguir un augment de tarifes adequat pels serveis socials que presten. Tanmateix, l’administració pública no només ha incomplert els seus compromisos, sinó que ha determinat un petit augment de la tarifa d’un 1,2% pels serveis residencials, el que suposa molt menys del que havia promès en un primer moment (2,5%), que ja quedava lluny de les demandes expressades pel sector (9%), que busquen revertir la situació precària en la qual es troba immers des de fa una dècada (la Dècada Perduda).

El col·lectiu considera injustificable aquesta resposta del Govern amb relació als serveis residencials, essent, precisament aquests, les entitats que els gestionen i els professionals que hi treballen els que més estan patint l’impacte directe de la pandèmia de la Covid-19. Cal remarcar l’excel·lent i essencial tasca dels professionals d’aquests serveis i recordar el gran sobreesforç físic i emocional que van fer durant la primera onada de la pandèmia, gràcies al qual es van aconseguir pal·liar en gran mesura els efectes d’aquesta, fins i tot quan no hi havia equips de protecció, ni accés a tests.

El col·lectiu considera també insuficients els increments de tarifes que han rebut altres serveis socials com els d’atenció diürna, serveis tutelars o els CDIAP (Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç). En aquest cas, els increments almenys responen als compromisos del Govern pel 2020, però en cap cas permeten recuperar la dècada perduda per la congelació de tarifes.

Aquesta situació se suma als sobre costos que ha suposat la crisi sanitària per a les entitats del sector de la discapacitat i agreuja, encara més, la realitat precària que travessen les entitats del col·lectiu. En aquest sentit, el sector encara resta a l’espera que es concreti el compromís de la convocatòria que permeti cobrir els sobre costos derivats de la pandèmia des del 15 de març fins al 31 d’agost, que ascendeixen a un total de 10 milions d’euros, i que van avançar les entitats que atenen a persones amb discapacitat a Catalunya.

El col·lectiu espera que la nova cúpula del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, designada aquesta mateixa setmana, tingui en compte aquestes demandes i compleixi com cal amb els compromisos establerts pel Govern.

Sobre DINCAT

DINCAT és la principal representant de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, que agrupa gairebé 300 entitats socials i representa els drets de més de 40.000 persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies al territori. A través dels valors de compromís, dignitat i igualtat d’oportunitats, la federació treballa dia a dia amb l’objectiu de garantir una inclusió social i laboral digna, així com per vetllar per una vida més justa per aquestes persones i les seves famílies.

Més informació a Dincat.

Sobre FEPCCAT

La Federació de la Paràlisi Cerebral i la Pluridiscapacitat de Catalunya (FEPCCAT) aglutina 14 entitats d’atenció a les persones amb paràlisi cerebral i pluridiscapacitat de Catalunya. Creada l’any 2.000, la FEPCCAT s’ha dedicat des del seu naixement a incidir en les polítiques socials catalanes per a aconseguir els recursos necessaris per les entitats, el col·lectiu i les seves famílies, i avançar en la inclusió del col·lectiu, tot garantint el seu benestar i qualitat de vida, i el respecte als seus drets.

Més informació a FEPCCAT.

Sobre l’Agrupació Catalana de Centres per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual – ACCP

Constituïda l’any 1995, és la patronal referent en el sector de les entitats que presten servei a persones amb Discapacitat Intel·lectual i Trastorns del Desenvolupament, amb graus diversos de suport. Es la patronal que negocia el Conveni Col·lectiu de Treball de Catalunya de Residències, Centres de Dia i Llars-residència per a l’atenció de persones amb Discapacitat Intel·lectual.

Més informació a www.coordinadoraprofunds.org.

Sobre AMMFEINA

AMMFEINA és una associació sense ànim de lucre que des del 2005 agrupa i representa les entitats d’iniciativa social de l’àmbit català que promouen la inclusió i la no exclusió laboral de les persones amb un problema de la salut mental. Enguany és la suma de 30 entitats socials que faciliten recursos i serveis a més de 3.000 persones amb problemes de salut mental.

Més informació a AMMFEINA.

 

Descarrega aquí la nota de premsa en PDF.

El Far West a Les Hortènsies

L’Oest Americà ha inundat les unitats de convivència de les Hortènsies!!!
Inèdit, salvatge, hostil… i alhora captivador, imaginatiu i aventurer.

Terra feixuga, de dones i homes avesats en mil batalles, buscant noves oportunitats, noves terres a conquerir.

La manca de recursos i la superpoblació van ser un dels esperons de la conquesta del llunyà Oest, on existien ja assentaments de tribus ameríndies oriündes d’aquestes terres, que van veure torbat el seu tarannà per culpa del xoc cultural i per l’ànsia de conquesta territorial…

La perspectiva d’una vida precària a les seves ciutats va donar origen a una perillosa aventura relatada en llibres i filmografies, les mítiques pel·lícules de vaquers de Hollywood …. Els westerns HOLLYWOOD.

Nosaltres hem tret el millor d’aquesta època per a delectar-nos i gaudir del Far West com es mereix, com ens mereixem.

Per un dia hem estat Vaquers revòlver en mà, hem visitat un Saloon i hem assaborit un whisky casolà i apte per a abstemis.

Un passeig virtual pel desert d’Arizona que envolta l’Oest Americà, jugant amb els enormes i mítics cactus.

Barret en mà, perdonavides, pinxos i riallers, hem gaudit d’una nova aventura temàtica.

Com el Far West ho hi ha res!!!

Halloween

Els nostres monstres no entenen de pandèmies ni malalties, ells segueixen el seu periple especial… sense presses, sabent-se els triats, els temuts els immunes…

És el seu dia, i han decidit venir i passejar-se entre nosaltres.
Per a ells un virus és tan sols … Un lleuger somni…

I com un incandescent malson van aparèixer en grup, solitaris, arrossegant penes i laments.

Torturats per condemnes perennes vénen a compartir aquesta festa, dissortats, burlescos i jocosos.

Mort o esglai!!!

Truc o tracte!!!

Dónes o pagues!!!

Sense por a la por, alliberats, però condemnats eternament.

Fidels al dia que els pertany, es prenen la seva festa amb seriositat…

… I la comparteixen, sabent que nosaltres, encantats, sabrem gaudir-los a la seva manera… a la nostra …

Aquesta vegada, amb més llums que ombres…

Entre balls i jocs hem assaborit d’un Halloween diferent i original, sentint-los a prop, gairebé atrapant-los… però ells… esquivant les nostres temptatives.

El dia dels immortals ens ha ofert un matí de riures, i esglais, un dia compartit entre el profà i el diví, l’atemporalitat i el que és efímer…

Danseu, danseu, ombres perpètues aquí us estarem esperant… el mateix dia a la mateixa hora d’un any qualsevol.

Experiències apreses de la primera onada de Covid-19 a Les Hortènsies

,
Equip d'infermeria de la FSFA

Transcrivim a continuació els testimonis de les infermeres de la Residència les Hortènsies a la primera onada de la pandèmia de la Covid 19.

La Covid ens va sorprendre, ens va espantar i en alguns moments ens va superar…

Teníem por, evidentment, era un virus nou del qual desconeixíem com actuava, però era més fort l’instint de protecció i cura dels nostres residents.

Ens arribaven notícies contradictòries de tots els mitjans de comunicació i els protocols que es dictaven des del Departament de Sanitat anaven variant dia rere dia, hora rere hora…

El material era escàs, no teníem experiència davant una situació tan crítica i extrema… i sobretot… desconeixíem el preu que anàvem a pagar, derivat de l’hecatombe que ens sobrevenia…

La nostra residència en particular, refereix una realitat molt diferent de la de les residències de gent gran, i ens hem sentit, per part del govern, com els grans oblidats.

Gràcies als professionals que ens hem deixat la pell en aquesta lluita i al recolzament que tenim com a Fundació, aquesta circumstància ens ha fet més grans i alhora ens ha dotat de més recursos.

L’esforç de tots junts enfront d’un enemic comú, silenciós i letal, era la injecció d’energia que diàriament ens insuflàvem els uns als altres.

Ens donàvem coratge els uns als altres, tots els equips de treball empenyíem cap a una mateixa direcció… Frenar la Covid i evitar la seva propagació.

El suport, i l’ajuda a tots els nivells, tant del Patronat com dels Directius de la FSFA ha estat patent i evident a cada moment.

L´ajut inestimable de l’Ajuntament d’Alella i del Masnou, dels voluntaris anònims que van dedicar el seu temps i material per la confecció de mascaretes, bates… les donacions d’EPIS per part d’empreses i particulars, coneixedors de la manca de subministrament que patíem…

Un suport que ens ha reforçat cada dia, i cada hora,

Sense tots ells no haguéssim pogut fer front amb fermesa i cura l’escomesa de la Covid 19.

La solidaritat ha estat una de les grans lliçons de vida d’aquesta cruel pandèmia.

A escala personal, ha estat tot un repte professional i una demostració que treballem molt bé en equip. Junts hem pogut solucionar una situació que mai abans se’ns havia plantejat.

Ara ja disposem de mesures de protecció, contenció i detecció de la Covid 19, cosa que en la primera onada ens era molt escàs.

Una altra escomesa de la Covid 19 ens trobarà una altra vegada dempeus i amb les forces suficients per a continuar combatent-la.

Unitats de convivència

,

La Covid 19 ha trasbalsat tots els fonaments de la nostra societat, fent que usos i costums habituals hagin hagut de modificar-se de forma ràpida i contundent.

Dels més petits als més grans, el dia a dia de cadascun de nosaltres ha canviat per complet.

En l’àmbit residencial, la pandèmia ha transformat per complet la seva estructura i funcionament habitual.

Ara està dividida en unitats estables de convivència.

Ja no hi ha sales, sinó petits grups estables que conviuen junts sense barrejar-se amb altres grups annexos.

Nuclis familiars sense llaços consanguinis però sí amb l’afinitat que dóna la convivència diària.

A les Residències, aquestes bombolles de convivència, són agrupacions d’usuaris que junts, formen petites comunitats.

S’eviten els espais comuns i la interacció amb altres grups socials és nul·la.

Una inversió de futur, on es prioritza el benestar i control sanitari de tots els usuaris i treballadors, minimitzant el risc de contacte i la propagació de la Covid 19.

És un projecte que s’ha dut a terme de manera eficaç i eficient, modificant per complet gairebé totes les instal·lacions de la residència.

El nou model implantat millora el funcionament i comporta un ferri control davant un possible brot de la Covid 19.

Un patró residencial que ha arribat per quedar-se, no amb les restriccions actuals, però si com un nou model de convivència.

Una inversió de futur

,

Després de gairebé dues dècades amb la nostra antiga i entranyable furgoneta….. l’hem renovada.

La veritat és que ha aguantat l’indicible, i ja li calia una merescuda jubilació.
Tenim una furgoneta nova amb unes prestacions immillorables.

Un canvi que des de feia molts mesos s’anava forjant, encara que a nosaltres ens ha enxampat per sorpresa, una immensa i meravellosa sorpresa.

Està adaptada perfectament a les nostres necessitats, fent així més confortable i pràctic poder desplaçar-nos a qualsevol lloc…

És una inversió de futur, que ens garantirà a tots excursions més segures i confortables
Petites sortides, travessies més llargues a la distància, seguir amb el nostre incipient projecte de participar en les carreres més importants i populars de Barcelona i els seus voltants….

No no, no ens n’hem oblidat… tenim moltes ganes de sortir, de tornar a nostre dia a dia a l’exterior… a veure i gaudir del que les ciutats i els pobles ens mostren.

Sabem que tot això ens espera….

Som pacients… i aquesta situació més tard o més d’hora canviarà i tots tornarem al nostre tarannà habitual.

Som coneixedors que la situació actual no ens permet fer aquests extres…. encara que continuarem esperant, somiant amb experiències noves que tornaran a fer-nos vibrar i explotar d’il·lusió.

Anirem….

“Caminando por la vida
Sin pausa, pero sin prisas
Procurando no hacer ruido, vestídos con una sonrisa
Sin complejo ni temores
Canto rumbas de colores
Y el llorar no me hace daño siempre y
Cuando tú no llores”

Mesures de seguretat a les visites per fer front a la Covid-19

, ,

Com heu pogut comprovar, les visites ja són per fi, una realitat…
Curtes però segures, intentant minimitzar qualsevol impacte o propagació de la Covid-19.

A poc a poc arribarem a una normalitat mitjanament relativa, però ara com ara hem d’emmotllar-nos a les noves estructures i circumstàncies que ens han tocat viure.

Emmarcades sota la legislació vigent, hem modificat alguns paràmetres de les visites de familiars, amics i tutors.

S’han habilitat nous espais i nous elements que garanteixen una perfecta i adequada higienització, incrementant alhora, el servei de neteja.

No és una tasca fàcil per a cap de nosaltres, però és necessària.

Aplicant aquesta rigorositat mil·limètrica podrem mantenir el virus a ratlla.
Tots estem davant d’un mateix objectiu, que la Covid 19 no entri en cap dels nostres tres centres.

Des de la FSFA s’estan posant i es posaran tots els mitjans necessaris per a protegir a tots els nostres treballadors, familiars i usuaris.

Si tots som curosos i mantenim totes aquestes mesures, li podrem posar més entrebancs al virus.

JUNTS PODEM ACONSEGUIR-HO!!!
SEGUIM ENDAVANT!!!

 

L’altra perspectiva del confinament

,

Perquè has trigat tant, mare, què ha passat tot aquest temps….?

Sentia paraules que no estaven al meu diccionari habitual… confinament, virus…. què ha significat tot això, què ha passat, perquè no he pogut veure’t… em costa entendre-ho…

M’he sentit estrany, però feliç en escoltar-te i veure’t a través d’aquesta pantalla multicolor que ens oferia el telèfon.

Els monitors ens explicaven moltes coses, una realitat molt aliena a la que estava acostumat, anaven i venien amb màscares, gorres….

Els espais van variar, es van extremar les cures, els contactes…

Però… no tenia por, em sabia segur… però així i tot, em faltaves tu.

A vegades no entenc el que passa dins un entorn tan gran, només sóc conscient que en el meu petit món tot havia canviat i he notat moltes absències.

… No podia veure’t, però si pensar-te…
Recordar els nostres passejos em reconfortava, les olors, fins i tot en l’espai, s’incrementaven… i et sabia propera…

Em recreava mirant-te als ulls dins un mirall imaginari i allí estaves tu, com sempre puntual, parlant-me en silenci, reconfortant-me, acariciant-me els palmells de les mans, sabent que jo a la distància et somiava.

Per a mi, el més estrany en aquests mesos ha estat aquest exili forçat i sobtat…

Però t’he reinventat, idèntica, sense l’influx del temps que al costat de la perennitat que dóna el record, em retornava la teva imatge sense immutar-se.

Aquest temps m’ha ensenyat que si això torna a passar, jo seré feliç sabent-te a prop fins i tot sense veure’t. Tu no pateixis, ara ja sé mes o menys què ha passat.

Proves PCR a les nostres residències per part dels voluntaris d’Open Arms i l’ICS

, ,

Dins el marc de la col·laboració entre l’Institut Català de la Salut i la ONG Proactiva Open Arms, els voluntaris d’aquesta organització sense ànim de lucre i sempre al costat de les persones ens han realitzat testos PCR al personal i als usuaris, tant de la Residència Les Hortènsies com de la Residència el Montseny.

Tot un equip especialment format per combatre la COVID-19 amb la metodologia dels testos i el seu cribratge.

Ells recullen les mostres i les porten als laboratoris pertinents.

Un pla proposat per l’ONG  per poder donar abast a la realització de les recollides de mostres que es requereixen per saber l’impacte a la població de la COVID-19 i poder així trobar casos positius sobretot a l’àmbit residencial i intentar frenar qualsevol propagació del virus als sectors mes sensibles i desprotegits.

D’aquesta manera també es destensen els Centres d’Atenció Primària, que sense aquesta ajuda no podrien donar l’abast per a testejar a tota la població.

Amb una organització mil·limètrica i amb la humanitat que els caracteritza, han passat sala per sala, habitació per habitació, efectuant uns testos que, a vegades, per la por que comporten, són complicats de fer.

Open Arms és present en les situacions més complicades i adverses, a primera línia de foc en crisis humanitàries … i aquesta també es una d’elles.

Ja sigui a terra o en alta mar, Open Arms ajuda a qui ho necessita. Potser podríem fer una reflexió quan la ajuda la necessiten altres persones.

Gràcies no solament per l’ajuda amb els PCR, sinó també per tot l’escalf humà que ens heu donat.

 

Somriures

,
Somriures

Si bé aquesta pandèmia ens ha afectat d’una manera sobtada i excepcional, i a un àmbit mundial, no volem oblidar-nos de somriure.

Somriures i moments dedicats als estimats a què hem trobat a faltar, als qui ens han atès, als que, sense conèixer-nos, s’han preocupat per nosaltres, per la nostra salut, … pel nostre benestar.

Ha estat un temps complicat, difícil, fosc, tempestuós….

Ara sentim una mica més de distensió, de relaxació, de certa normalitat dins de l’excepcional…. sense abaixar la guàrdia, pendents, atents davant qualsevol símptoma físic estrany o anòmal.

Sabem que per un temps el món que hem conegut serà diferent, gairebé fictici, però per circumstàncies alienes a tots nosaltres… real.

Som persones versàtils i curioses, i ens aclimatarem a nous espais, noves distàncies, nous contextos.

La realitat és mudable i mudables serem nosaltres.

Darrera de cada mascareta sabem que es dibuixen somriures que no veiem, però sentim… gestos, mirades, que fins i tot a la distància… acosten i ens fan còmplices d’aquests moments que hem viscut i viurem sempre.

Aquesta nova etapa a la vida de tots i cadascun de nosaltres ens remodelarà, ens acostarà fins i tot en la distància, farà que canviem algun dels nostres valors i prioritzem sempre a les persones per sobre de tot.

Potser ha estat una època per a reflexionar i veure que alguns canvis eren necessaris…

Ens dolen les absències, les persones que amb noms i cognoms ens han deixat… No són només xifres a una estadística, són vides de persones estimades, que s’han truncat en moltes ocasions massa ràpid.

Siguem curosos, no ens relaxem en aquest període de desconfinament, és important saber que amb aquest virus hi hem de conviure i que com més ens allunyem d’ell, més a prop estarem de vosaltres.