Fira de Santa Llúcia

La Fira de Santa Llúcia és el mercat emblemàtic de Barcelona, que dóna el tret de sortida a les festes nadalenques.

Abans del 13 de desembre, s’instal·len més de 200 parades.

Aglutinades al voltant de la Catedral de Barcelona, impregnen ja, d’esperit nadalenc, el barri antic de la ciutat.

Pels carrers el so de campanetes i nadales, recorre edificis, casa i comerços, començant a engalanar-se les parets de vermell i daurat.

Productes artesanals, figures nadalenques que decoren pessebres i arbres nadalencs.

Fileres de Tions sense aniversaris complerts, que han baixat dels boscos, nounats i despistats, buscant una llar on trobar caliu i suport.

Allà, engreixaran i engreixaran aquestes festes i a la nit de Nadal, cantant i a cop de bastó, es desprendran de tots els regals que han crescut a les seves rodones panxes.

Les imatges dels tradicionals caganers, immortalitzant a personatges coneguts, en qualsevol dels àmbits públics, són característics a les parada de la Fira.

És tot un honor i un homenatge que t’immortalitzin com a caganer.

Segons la tradició tenir-lo al pessebre, porta sort i alegria l’any que està per despuntar.

Ambient festiu i familiar, alegre, somrient…

 

Els preparatius del Nadal ens retornen a tots a aquesta indolent infància, on els somnis semblen tenir una tangible realitat.
On tot és possible, fins i tot que es colin per la xemeneia personatges màgics i extraordinaris.

 

Festa escocesa

Terra inhòspita, verda, brava, salvatge i acollidora.

Escòcia sona a gaites amb gust a whisky, embolicada en faldilles de quadres, gorres i bosses de cuir penjades a la cintura.

Màgia i misteri circumden els boscos i muntanyes escoceses i un mar indòmit sacseja les seves costes.

Territori enigmàtic, envolta una cultura ancestral on es passegen druides i animals fantàstics com el monstre del llac Ness.

El vestit tradicional escocès ofereix una elegància innata, en tots dos gèneres, encara que sempre ens ve a la ment el Kilt o faldilla que utilitzen els homes. Els colors en els quadres de les faldilles, indiquen la pertinença a un clan determinat.

Escòcia és una terra on els clans tenen un paper determinant en la societat, sobretot en segles posteriors al nostre.

Era la pertinença a un grup que els proporciona un sentiment d’identitat.

Ara el seu ús és típicament cerimonial, i relegat a noces, batejos o funerals.

Cabells vermells que ondegen al vent, Escòcia és pèl-roja i guerrera.

Sant Andreu, el seu patró, se celebra amb tot l’honor que li correspon, es la seva festa nacional, ja que ell representa tots els valors que posseeixen els escocesos.

Nosaltres, avui coneixerem una petita part de la seva cultura, un entrant, per poder, un dia, degustar-la, en tota la seva esplendor.

Slàinten!!!
(Salut)

Visita al Parc de Bombers

Sirenes, cascos, uniformes i mànegues… tot llest i preparat.

Camions lluents, cridaners i impol·luts, en la línia de sortida, expectants.

L’alarma pot saltar en qualsevol moment, i els bombers, amb els seus vestits ignífugs hi pujaran sense especular, veloços, diligents, sabent que el temps corre en contra seu.

El foc, misteriós i devastador, que destrueix tot allò que troba al seu pas, cedeix davant la intervenció d’homes i dones professionals de l’incombustible.

Fent front a incendis i deflagracions, res no pot quedar a l’eventualitat.

A cada intervenció els hi pot anar la vida, i d’ells depèn la d’uns altres, inclosa la dels seus companys.

Junts en nits de guàrdia i dies d’activitat, formen una fraternitat lliure de fissures.

Espatlla contra espatlla, bregaran amb el foc, el seu gran adversari, coneixent-lo, respectant-lo i tement-lo.

Capacitat, habilitat i intuïció, no mancats de tot això, els herois del foc combatran flames, brases, i espurnes, fins que les últimes besllums de fum es dissipin.

Cascos grocs o vermells, inconfusibles, homes i dones que, lliscant des d’una barra de metall, no dubtaran davant el soroll d’una sirena.

Un tarannà de desembre (Núm. 105)

Desembre, inhòspit, fred, blanc i malcarat, ens obre les portes al Nadal, a les celebracions familiars, a reunions entre amics, a la preparació d’uns esdeveniments esperats tot l’any.

Però abans d’aquesta explosió final, ens queda temps pel davant, on activitats i sortides han ocupat gran part del nostre temps.

Els aniversaris no falten, i malament si no es celebren…

Hi ha novetats, però us les deixem plasmades a la nostra revista.

Aquestes lletres són tan sols un avanç de què ha de venir, un tastet de les activitats i sortides que realitzem cada mes.

El museu de la xocolata, el museu de museus… A la tassa, en rajola, embolicat, farcit, fred, calent, la xocolata, és el remei de tots els mals. Una descàrrega de serotonina que ens dóna força i atreviment per emprendre qualsevol activitat per arriscada que sigui. Antidepressiu natural, segrega serotonina tan sols escoltant el seu nom, olorant-lo o succintament, visualitzant-lo.

El mercat de proveïments… fent una passejada per les seves parades, ja podem adonar-nos de la qualitat del material amb el qual es comercia, un big bang de sensacions pel paladar.

Els bombers, homes i dones uniformats, atents al so d’una sirena, per engegar tot l’engranatge que el parc té a la seva disposició.

El calendari del Pagès tanca el cercle anual de l´any 2018, per començar amb noves prediccions i notícies, per a l’esdevenidor 2019.

La Isabel segueix engrossint el receptari únic i personal amb una singladura de gairebé dos lustres.

El Doctor Muñoz amplia dia rere dia coneixements mèdics, ignorats per la majoria de nosaltres.

…I els astres, que en el seu moviment continuat, decidiran el propici o l’advers del nostre destí….

 

Si us ve de gust saber-ne més, podeu trobar la revista Tarannà a la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies.

 

UNA ABRAÇADA AMICS, I RECORDEU QUE AQUEST MES DE DESEMBRE TENIM UNA CITA.
TORRONS, NEULES, POLVORONS I CAVA.
LA FESTA DE NADAL ENS ESPERA!!!

Visita al Mercat d’Alella

Al mercat d’Alella s’aglutinen una gran quantitat de llocs d’alimentació, agrupats en una diversitat d’oficis.

La majoria dedicats al consum domèstic, on les famílies proveeixen les seves neveres i rebosts.

Podem trobar-nos tota mena de productes nutricionals; fruites, verdures, peixos, carns, fruits secs, adobats, elaborats…

Varietat i originalitat, ecologia i qualitat.

Ingredients, que ja a la nostra imaginació, recreen plats exclusius amb els quals pretenem sorprendre els nostres comensals.

Hem visitat el Mercat d’Alella, petit, acollidor i replet de productes de temporada. L’ambient és càlid i familiar, els venedors, acostumen a conèixer, gairebé per endavant, els gustos dels seus clients, i aquests orgullosos, ho agraeixen.

Les parades del mercat d’oficis moltes vegades es transmeten de generació en generació, tradicions que passen de pares a fills, com si fos una religió.

Codis i secrets que milloren el producte i acontenten el client, que, generalment, és fidel i exigent.

Ells, somrients i professionals, esperen que a les seves parades la gent miri, comenti i compri.

Al marge de l’auge dels supermercats, oficis com a carnisser, fruiter, peixater, forner … seguiran proveint-nos de productes frescos i de qualitat.

El mercat de proveïments és i serà sempre on estiguin les parades de referència.

Visita al Museu de la Xocolata

Podríem dir que és una de les excursions més dolces…

La xocolata, la gran, unificadora de voluntats, de criteris, la pacificadora davant la disparitat, l’únic gust on els experts troben el seu nexe d’unió.

Amarga, dolça, amb llet o sense ella, mixturada amb fruita i licors és la icona dels paladars més sibarites.

Ningú no es mostra impassible davant tanta complexitat de gustos, de formes i de textures.

Freda o calenta, el seu gust esclata i inunda les papil·les gustatives de sensacions divergents.

La xocolata, emmotllada a qualsevol composició, esbossa imatges de morfologia desigual, de grandàries i formats heterogenis.

Al foc, la seva olor et convida a caldejar els matins d’hivern i a temperar les tardes de tardor.

Grans i petits li dispensen el mateix tracte i davant d’ella, inclinats, en gaudeixen, la comparteixen, l’assaboreixen i exultants… somriuen esquitxats de pintades negres.

La xocolata és la disfressa dels somnis ensutjats de marrons.

L’efecte Mozart

Segur que en algun moment de les nostres vides, tots hem sentit parlar de l’efecte que produeixen certes melodies en el nostre cervell.

Això és l’anomenat “efecte Mozart”: la influència que té certa música (especialment, peces de W. A. Mozart) en el desenvolupament intel·lectual i creatiu de les persones (encara que, especialment, dels bebès).

Fins i tot ha arribat a demostrar-se que escoltar aquestes peces musicals pot ajudar no només a desenvolupar la intel·ligència, sinó també a atenuar els efectes d’algunes malalties cròniques, com pot ser l’Alzheimer.

I és que l’art de l’estimulació sensorial és molt extens, hi ha mil maneres de descobrir tot allò que ens envolta, conjugant l’estimulació intel·lectual amb la diversió, o la relaxació.

Acompanyar els matins amb música, desenvolupar el sentit del tacte explorant textures i formes, o deixar-se il·luminar per llums de colors són exemples de com percebre el món a través dels nostres sentits.

Raúl Páez.

Les nostres tasques

Dins el planing d’activitats en què s’estructura i plasma el nostre dia a dia, tenim unes tasques extres assignades que ajuden a fer la vida diària més estructurada i ordenada.

Al marge de les prestacions que ofereix el centre per a la cura diària de les seves instal·lacions de serveis, tant internes com externes, i que regulen el bon funcionament de la residència, alguns usuaris tenim unes tasques determinades.

Una d’elles és el reciclatge i recollida de les deixalles que generem al llarg de la jornada, a l’aula o al menjador. Recollir les escombraries i dipositar-les en el seu corresponent contenidor, és una feina que també ens mostra la diversitat de residus existents, i la seva reutilització en altres usos i recursos.

Els utensilis de bany com tovalloles o barnussos han d’estar ben doblegats i distribuïts, ja sigui en habitacions, banys o sales.

La nostra tasca consisteix també a distribuir i mantenir l’ordre i reposició de tot allò imprescindible a l´aula, organitzant els armaris on guardem abrics, colors, material escolar i didàctic… i un gran llarg etcètera d’andròmines que anem atresorant amb el temps.

Al menjador, ja siguin esmorzars, menjars o sopars, ens dediquem a parar taules, amb tots els estris necessaris, coberts, gots, tovallons…

Els pitets, després de cada menjar, els portem a les seves caixes corresponents, i un servei extern els transporta a la bugaderia de la FSFA.

Tot el treball que realitzem està sempre supervisat pel PAAD que, atent a qualsevol contratemps, ens orienta i reforça en les nostres activitats.

Treballar, aprendre i gaudir, això també ens han ensenyat a fer-ho.

L’hort

A les Hortènsies, tenim un ventall d’activitats ampli i dinàmic.

Totes elles potencien la creativitat, les habilitats motrius, cognitives socials, hàbits per a la vida diària, capacitats adaptatives, conductuals…

Els tallers es realitzen a l’aula o a l’exterior, per norma general, les activitats a l’aire lliure, i si el temps ho permet, són la que en general tenen millor acceptació.

Una d’aquestes activitats és l’hort.

Portem ja diversos anys llaurant i conreant el nostre, on, planten cebes, tomàquets, pebrots, carbassons, pastanagues… inclòs, síndries…

Tancat, abonat, i regat, es cuida amb manyaga i paciència.

No és fàcil que a terra brollin les llavors, s’ha de cavar, eliminar les plantes que puguin entorpir el creixement del sembrat, vigilar que les pluges no aneguin la plantació, però que tampoc la sequera s’afermi a la terra.

Per això, cada cert temps, s’ha d’anar a comprar llavors per a la futura collita, i adaptar-la al canvi natural del temps.

Aquesta vegada ens hem acostat al Garden Alella, on trobem una ingent varietat de plantes, llavors i objectes varis per al jardí i l’hort.

I ara… a seguir sembrant i llaurant la terra!!!

Ens agrada, ens entreté, ens ensenya…

La castanyada

És impossible pensar en la castanyera sense sentir un polsim de nostàlgia.

L’olor de castanyes acabades de torrar, moniatos dolços, saborosos, gairebé caramel·litzats.

Panellets de diversos sabors, elaborats generalment per les matriarques de la casa.

La família i els amics al costat d’una càlida foguera, que ens recorda l’inici del fred, que al costat del foc que torra les castanyes, ens reconforta.

La castanyera, dona generosa, regala castanyes i dolços que acompanyats amb moscatell, fan més saborós aquest usatge.

Festa dedicada a les ànimes dels difunts, una ofrena als que van traspassar el llindar del conegut i es van endinsar en un món enigmàtic i paradoxal que superposa realitats.

Potser aquesta olor de castanyes recentment rostides pugui travessar els minúsculs porus d’aquestes parets imaginàries, per transportar-los de tornada encara que solament sigui un dia, i poder compartir amb nosaltres la festa que els hi pertany.

Vigília de Tots Sants

Novament, el túnel del terror va ser l’escenari triat pels nostres hostes que, com cada any, ocupen gairebé sense adonar-nos totes les dependències de la nostra casa.

Una mica especials ho són, però ningú no és perfecte i nosaltres, com a bons amfitrions, assumim la seva presència.

Iniciats, mil·lenni rere mil·lenni en les tècniques de l’escarn, de l’espant i del feréstec, són uns mestres en l’art de la sorpresa i el desconcert.

Passadissos ennegrits i intimidatoris, guanyen terreny a les aules asèptiques i ordenades, a les habitacions polides i als passadissos amplis i lluminosos.

Una torbadora opacitat campa sobre nosaltres, com una boira aclaparadora que et va indicant un camí sense itinerari, sense ressenyes ni indicacions.

I aquest camí vetllat no està exempt de sons, extraordinaris i inquietants…

Els crits dels sense nom reboten al costat dels xiscles d’animals incerts, i en la boira apareixen rostres inexpressius que van adoptant solidesa.

Ens miren, ens observen… Riuen… ens envolten… i de sobte… es difuminen…

Desconfiats i amb una hilaritat irònica i desconcertant comparteixen el dia on dos mons contraposats, el prosaic i el sobrenatural, es fusionen, i ambdues realitats són corpòries i tangibles.

…I la boira, tal com va arribar va desaparèixer, al costat d’aquests pelegrins d’ombres, que en la seva curiositat ens visiten any després d’anys, per sentir-se potser, menys orfes.

Un tarannà de novembre (Núm. 104)

Novembre s’obre pas entre tempestes i pluges, rajos, llampecs i trons, i ha fet que l’onzè mes és desemperesi sobtadament, sense pensar, com despertant d’un abrupte malson…

De sobte i sense madurar, els dies s’han despenjat d’una tirolina transparent, amuntegant-se uns sobre els altres, sense espai, gairebé, sense escoltar el tic tac que marca el temps de les estacions, el temps natural, el que no és commensurable.

Un mes més, altres aniversaris… tots sumim cicle a la nostra vida.

Hem tornat al mirador, a observar com els avions aterren i desenganxen, a imaginar-nos en llocs aliens, persones diferents, idiomes forans.

Somniar és la preuada capacitat que no ens fa perdre mai l’esperança.

La ruta de Sant Mateu va despertant el petit esportista que portem dins, uns quants quilòmetres i gaudim d’un matí en conjunció amb la naturalesa.

La celebració Sant Francesc d’Assis el nostre patró, festa gran en la fundació.
No per atzar porta aquest nom, Mossèn Jaume Aran, el fundador de la FSFA va voler que sota l’ideari de Sant Francesc d’Assis es fonamentessin els valors de la Fundació i de les persones que la integren.

La festa temàtica d’aquest mes l’hem dedicada a la Rioja, i més concretament al cultiu i verema de les seves millors collites, d’on sorgiran uns dels millors vins de la península

La Jornada d’Entitats ha significat per a nosaltres, no solament la presentació formal de la nostra presència en el municipi d’El Masnou, sinó també la llavor per a futures col·laboracions amb altres entitats, que desinteressadament s’han ofert a col·laborar amb nosaltres oferint-nos activitats adaptades a les particularitats de cada centre de la FSFA.

Al Cosmocaixa ens sentim com aquests científics bojos, obnubilats per la curiositat i la necessitat de descobrir experiències noves.

De vegades, cèlebres incompresos que han fet gran la història.

Com cada temporada, canviem les llavors del nostre hort.

Aquesta vegada hem anat a buscar-les al Garden d´Alella, on també em comprat alguna planta per guarnir nostre jardí.

Les receptes de la Isabel segueixen delectant els nostres paladars; y els astres porten novetats a les nostres vides…sort.

Una abraçada amics, seguim endavant.

Si us ve de gust saber-ne més, podeu trobar la revista Tarannà a la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies