Un nou Carnestoltes
El Rei del Carnestoltes ha vingut rabent i veloç, espontani, generós… desmesurat…
Cridaner i extravagant, ens porta fins a un món simfònic i policromat.
Un pocavergonya agosarat i convençut, el riure que calma l’ansietat de l’ànima… i d’ella ens embolica.
Matisa i acoloreix el gris de la boira que en aquests temps ens encercla.
A poc a poc i sense esforç, ens endinsa en un arc de Sant Martí gegantesc i eteri.
Temps de gaudir i de disposar.
Atapeït d’històries, ens explica content, grotesc i divertit, totes les seves biografies amb el seu irònic sentit de l’humor; sospitant llegendes, faules i tafaneries, on la seva veritat queda com un antifaç… a l’atzar de l’oïdor.
De nosaltres extreu el millor que tenim, constrenyent-nos, d’alguna manera a oblidar, a recordar i a existir …
Esperpèntiques paradoxes ens porten les carnestoltades.
Els riures continguts es deslliguen, i ens trobem submergits en un món on tot i tots som possibles.
Fent de l’impossible … el més probable.
El Rei Carnestoltes és la llum que, com dins d’un túnel, ens obre camí a l’exterior.
