Circuit d’habilitats motrius

A Can Gaza hi ha un circuit motriu del qual gaudim i n’aprofitem els beneficis al màxim.

Són unes instal·lacions d’habilitats motrius que l’ajuntament d’Alella ha posat a disposició de tots els ciutadans del poble.

És un circuit adequat per a totes les edats i molt accessible si es pateixen certs problemes de mobilitat.

Es poden realitzar entrenaments coordinats sense un horari determinat.

És una activitat que solem realitzar una o dues vegades a la setmana, totalment supervisada pels professionals del nostre centre.

Ens permet exercitar tots els grups musculars, amb descans moderats i de manera adaptada a les nostres necessitats i particularitats.

Un espai de salut a l’aire lliure que ens permet realitzar exercicis en un entorn privilegiat.

Petits obstacles que ens ajuden a refermar la coordinació i també ens mantenen en una bona forma física.

Millorem la destresa òculo-manual tot optimitzant les funcions cognitives i sensorials del nostre cervell.

Els nostres monitors, implicats com sempre en el nostre benestar, ens ajuden a superar les dificultats amb què podem trobar-nos.

És lúdic i alhora educatiu, tot fomentant la confiança i afermant les capacitats que anem desenvolupant en el nostre dia a dia.

Resum de la memòria d’activitat 2020 de la Residència Les Hortènsies

,
Residència Les Hortènsies - Alella - FSFA

La Residència les Hortènsies  pertany a la Fundació Privada Sant Francesc d’Assís (FSFA) junt amb dos centres més: la Residència el Montseny i el CSAI Can Torras.

Els tres centres que conformen la Fundació operen de manera independent però amb un mateix objectiu: “Per i per a les persones”.

La Residència les Hortènsies es un centre capdavanter a la comarca del Maresme en el tractament de persones amb multidiscapacitats, associades o no a trastorns de conducta.

Disposa de 156 places de centre residencial i 12 places de Centre de dia.

Segueix un model d’integració en què es potencien les capacitat físiques, cognitives i socials de tots els nostres usuaris.

Hem de dir que la pandèmia i el confinament patit aquest any han estat demolidors i ha afectat tots els àmbits de la nostra residència.

Tot això, associat a usuaris que pateixen d’una complexitat afegida per entendre una situació tan extrema.

Gràcies a voluntaris anònims i a institucions properes a nosaltres vam abastir-nos de material, i el CSAI Can Torras va ser l’eix central de tota la distribució d’EPIS i proves PCR.

Del no res vam crear un nou disseny de la residència.

A la primera onada de la pandèmia es van delimitar les zones: usuaris amb simptomatologia compatible amb la Covid 19, aïllaments preventius i usuaris sense símptomes…

Es va remodelar tota l’estructura interna i externa de la residència, creant unitats de convivència que són, ara per ara, una nova forma d’interactuar i de conviure.

Es feia, i es segueix fent, un desinfecció continuada de totes les estances de la residència.

Els cribratges es realitzaven dues vegades per setmana per poder així detectar qualsevol positiu simptomàtic i/o asimptomàtic i per evitar qualsevol brot descontrolat de la Covid-19.

En el moment actual, davant la treva i la tranquil·litat que ens ha ofert la vacunació, però sense abaixar les mesures de seguretat, es segueixen el cribratges setmanals per les persones que, per motius personals, no s’han  vacunat i també per qualsevol persona que pugui presentar simptomatologia compatible amb la Covid-19.

Un any complicat en què la protecció dels usuaris ha estat la prioritat més immediata.

Seguim actualitzant totes les nostres infraestructures per avançar-nos a un futur cada vegada més proper.

 

Aquí un deixem un petit resum dels indicadors principals inclosos a la Memòria d’activitat de la Residència Les Hortènsies 2020.

 

USUARIS ATESOS

Usuaris atesos  CAE  RSD
Any 2019 12 163

 

INGRESSOS I BAIXES RSD 2020

Ingressos Baixes
Gener 0 2
Febrer 2 2
Març 0 1
Abril 0 6
Maig 0 2
Juny 0 1
Juliol 0 0
Agost 0 1
Setembre 0 1
Octubre 2 1
Novembre 2 0
Desembre 1 9

 

PROCEDÈNCIA INGRESSOS RSD 2020

Domicili familiar 1
Residència / Llar 3
Servei de CAE 1
Servei de T.O. 1
UHEDI Barcelona 1

 

SEXE USUARIS RSD I CAE 2020

Homes RSD 77
Dones RSD 86
Homes CAE 8
Dones CAE 4

 

FRANGES EDAT USUARIS CAE 2020

Menys de 21 anys 1
De 21 a 50 anys 10
De 51 a 70 anys 1
Més de 70 anys 1

 

FRANGES EDAT USUARIS RSD 2020

Menys de 21 anys 1
De 21 a 50 anys 59
De 51 a 70 anys 90
Més de 70 anys 13

 

GRAUS DE DEPENDÈCIA RSD CAE 2020

RSD CAE
GRAU III 145 10
GRAU II 18 1
GRAU I 0 1

 

INTERVENCIONS ÀREA TREBALL SOCIAL 2020

Valoracions seguiment usuaris 38
Valoracions inicials usuaris 0
Entrevistes seguiment famílies 17

 

PARTICIPACIÓ A LES COLÒNIES 2020

ANY 2017 16
ANY 2018 15
ANY 2019 14
ANY 2020 0

 

INCAPACITACIONS 2020

Residència CAE
Incapacitats 162 12
En tràmit 0 0
Guarda de fet 1 0

 

La Fira d’Abril de Les Hortènsies

La Fira d’Abril és una festa plena de colors, de música i d’alegria…

És la festivitat per antonomàsia que dóna la benvinguda a la primavera a Sevilla.
Els seus orígens són curiosos…

Dos regidors assentats a Sevilla, un català i l’altre basc, van idear la celebració d’una festa agrícola i ramadera.

Amb l’obtenció del beneplàcit de la reina Isabel II es va donar el tret d’assortida a aquesta cèlebre festa.

Fanalets tornassolats decoren cada unitat de convivència, en què tots ens preparem per arrencar per buleries o sevillanes, en una festa que a molts ens transporta als nostres orígens, fusionats amb la cultura autòctona en què vivim.

Sabates de taló i vestits de llunes, cuixals de cuir, barrets cordovesos i calesses decorades, emmarcades dins un photocall on ens és més fàcil imbuir-nos de tota aquesta xerinola que embolica una fira tan emblemàtica.

Abillats amb arracades rodones i cridaneres, penjolls, vestits de faralaes i pantalons camperols, comencem a gaudir-la, a assaborir-la.

Com una bona camarilla d’amics que som, ens reunim en improvisades casetes. I arrenca una festa en què la gastronomia té un paper preponderant… Aquest dia, la dieta queda a un segon pla…

I amb l’enllumenat comença una festa que, en els nostres petits nuclis de convivència, celebrem com els millors amants que som de la gresca i la xerinola.

Arrenca’t per la primera que en la segona et segueixo jo…

COMENCEM LA FESTA!!!

En Manolo i la Carmen, complint anys junts

Aniversaris a Les Hortènsies

Perquè junts creixem i vivim, i celebrem els nostres aniversaris l’un al costat de l’altre.

El mateix dia d’un any diferent van néixer en Manolo i la Carmen.

La nostra professió comporta una implicació emocional molt intensa i es crea una germanor impossible de fragmentar

Som una família àmplia i compacta, amb la qual riem, patim i avancem.

Any rere any afermem els llaços que, un dia determinat, van definir el transcurs de la nostra vida.

Creixem connectats i ens retroalimentem.

Vivim amb i per a ells, són un punt de referència que, en moltes ocasions, ens canalitzen dins els dies anònims.

Iguals i diferents, madurem per crear moments màgics i fer que el dia a dia us sigui innovador i diferent.

Junts hem descobert un món diferent, perquè després de tota una vida amb vosaltres, és impossible viure-la amb la intensitat que es mereix.

La vostra fortalesa ens ofereix l’embranzida quan els dies grisos ocupen aquests espais que ens habiten.

Seguim i continuarem complint anys junts, celebrant-los, tornant a compartir un pastís que, definit per porcions, marca un rellotge que dictamina que l’important és estar amb qui es desitja i no complir un calendari.

Un trajecte que ens unirà més enllà del temps i de l’espai, perquè som una mateixa història amb passatges diferents.

Conèixer-te… és trobar-me

Treballar a Les Hortènsies

Hola, sóc la Rosi, una companya més que treballa a la Residència les Hortènsies.

Vaig començar com a voluntària durant dos anys, en què vaig conèixer a cadascun dels nois i noies, tant de règim residencial com els que assistien al centre de dia.

Els meus estudis ja em van encaminar en el seu moment cap al món de la disfunció multifactorial.

En un moment decisiu i determinant en la meva vida vaig decidir imbuir-me de ple en aquest món, aliè per a molts, pròxim per als qui el sentim.

I em vaig trobar dins de la intensitat que ofereix allò més humà, allò més profund que, com a persones, alberguem al nostre interior.

Entrar a les Hortènsies és irrompre dins una realitat infinita, és l’accés al sentiment més pur, a aquesta amistat compartida, que no entén de disfuncions, que comparteix moments, històries… Que li somriu amb amplitud a la vida i fa front als moments més hostils.

És una feina vocacional, forma part de tu, està impresa com una petjada invisible, una essència humana que t’acompanya durant tota la vida.

Tots els nois i noies t’ensenyen moltíssim.

Al començament creus que és al revés, que ets tu qui orientarà, guiarà i formarà… Però t’adones de la gran equivocació… l’ensenyament és concomitant en molts aspectes… en allò més humà, són ells qui més t’ensenyen a tu.

No hi ha dos dies iguals, ni tan sols les hores són similars… Ells sempre et sorprenen per una banda o altra.

Són persones meravelloses, que ho donen tot a canvi de res…

És un treball amable, gratificant i intens…. Fan que el teu dia a dia, sigui fàcil, senzill, divertit….

Compartim activitats, som còmplices en les nostres rialles i junts creem una biografia conjunta.

El meu dret a queixa ha quedat en un segon pla, perquè ells en el seu tarannà diari no ho fan, no els és prioritari.

I sobretot em fa créixer com a persona.

Coneixent-los i sabent-los a prop, em sento menys fràgil, més humana, més plena…

La discapacitat intel·lectual. Professionalitat i ètica en el tracte.

,
Atenció a persones amb discapacitat intel·lectual - Les Hortènsies

El treball diari genera preguntes: el que faig en el dia a dia, és correcte? L’atenció és l’adequada, inclou a la persona com un valor essencial?

En definitiva, actuem sobre una base ètica?.

Base ètica: Aquella que parla de la persona i adreça els seus esforços a entendre la persona. Parlem d’ètica quan ens referim a les actituds i comportaments que té la persona, a l’hora de tractar i de ser tractats.

La dependència en l’atenció

Tenir una discapacitat no significa estar malalt, no tenir criteri, no poder decidir, no tenir desig.

Cal partir d’una atenció centrada en la persona, que inclogui la detecció de necessitats, la participació en les decisions que l’afecten, en el fet d’estar informat, el respecte i la possibilitat d’assumir la pròpia responsabilitat vers la seva salut i la cura personal.

Evidentment, en casos en què no sigui possible la participació i la informació a la persona amb discapacitat, haurem ser més rigorosos i suplir-les amb la participació de les seves famílies o entitats tutelars.

Cal posar-se en el lloc de l’altre.

S’ha d’entendre que tot allò que li passa a la persona no és producte de la patologia.

Cal tenir en compte els seus drets, prendre’ls seriosament, i considerar-los reals.

Ètica professional

Una posició ètica és que la s’interroga permanentment per la tasques que fem.

L’anàlisi ètica té dues lectures: una de negativa, basada en l’evitació de conductes, i sancions de les males accions; i una altra de positiva, orientada a respondre a preguntes sobre cap on anem?, cap on volem anar?

Alguns problemes ètics tenen a veure amb l’oblit del professional respecte a la persona amb DI:

  • La progressiva substitució de l’anàlisi de les necessitats reals dels usuaris per l’anàlisi de les obligacions i drets laborals.
  • La tendència a la renúncia progressiva de la pròpia responsabilitat professional en forma del compliment de les normatives.
  • La tendència al predomini dels criteris quantitatius sobre els qualitatius.

Comportaments ètics

Tenen a veure amb la moral, la llibertat, la humanització i la dignitat.

Llibertat és bàsicament poder escollir, i alhora ser conscient d’ haver-ho fet.

Llibertat és poder dir: “sí o no”, “ho faig o no ho faig”, diguin el que diguin els altres, “això em convé, i ho vull, allò no em convé i no ho vull”. Però, sobretot, prendre consciència del que s’està fent.

Poder escollir significa ser més lliure.

Es pot escollir la manera de respondre, d’adaptar-se, d’assimilar, de rebel·lar-se, de combatre…

Bibliografia

Quaderns de la bona praxi. “Evolució de l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament”. Centre d’Estudis Col·legials. Col·legi de Metges de Barcelona.

 

Dr. Antoni Lluis Muñoz

Després de la vacunació… il·lusió!

Després de la vacunació, il·lusió!

Qui no ha sentit por davant la incertesa, davant el que és desconegut, davant aquest abisme al qual ens hem vist immersos…

I per poder sortir d’aquest infern, les vacunes ens han donat un bri d’esperança.

Cert que ara com ara no són la panacea, però a nosaltres aquesta vacuna ens ha canviat la vida, ens sentim més segurs, més tranquils.

La incertesa a poc a poc ha anat diluint-se, donant lloc a una dosi d’optimisme, de realitat.

Una normalització gradual de la nostra vida diària que ens ha permès tornar a relacionar-nos amb les nostres famílies,

Les visites, les sortides de cap de setmana, passejos que fins ara teníem parcialment restringits…

Tornar a fer activitats que fins ara estaven prohibides il·lumina cada somriure que projectem quan ens despertem de bon matí.

Percebem la vida d’una manera diferent, més propera a una realitat passada i desitjada.

Les mesures de prevenció es continuen mantenint: rentat de mà, distància física, mascareta, ventilació, neteja de superfícies,…

Sou coneixedors que s’han sectoritzat els espais, ens relacionem i vivim dins les nostres bombolles de convivència. No oblidem que ara com ara, la vacuna no evita la malaltia.

Es continuen realitzant cribratges setmanals mitjançant PCR a les persones que per motius personals i/o mèdics no han estat vacunades.

Als treballadors i/o usuaris vacunats que puguin presentar qualsevol possible símptoma compatible amb la covid, se’ls fa un Test d’Antígens, confirmant o no la positivitat en la Covid-19.

Hem de dir que vers la vacuna, la positivitat en Covid ha disminuït estrepitosament.

La vacuna complica la infecció, no l’evita. Crea anticossos que combaten el virus i fa que els possibles efectes més adversos de la malaltia no puguin afectar-nos.

Estem vacunats i ens sentim més segurs, menys fràgils.
Aquesta vacuna ens ha donat confiança i, sobretot, felicitat…

Una Pasqua diferent

Aquesta Pasqua ha estat divertida, original i memorable.

Com tot des que va començar aquesta pandèmia… Ha estat diferent.

Ja no celebrem les macro festes a què estàvem acostumats, ara tot ho fem en ‘petit comitè, és a dir, dins les nostres bombolles de convivència.

Cada grup realitza un joc diferent, adaptat a les capacitats cognitives i psicomotrius dels components dels seus membres.

Aquestes petites festes tenen un atractiu especial. Són més tranquil·les, menys bullicioses, però les gaudim de la mateixa manera.

Potser la intimitat que ofereixen els grups de convivència fa que les interaccions amb els nostres companys siguin més intenses. Reforcen l’amistat i la complicitat, quelcom que que dona un nou gir a la nostra vida en comú.

Som persones versàtils i, consegüentment, ens adaptem als nous models de convivència que la vida ens presenta.

La Pasqua, celebrada als nostres jardins privats, ens ha portat jocs i música, ous de xocolata i bunyols de vent, riures i aquesta jovialitat que desprenem sempre que, tots junts, ens proposem una fi comuna. …
En aquest cas: ser feliços, gaudir i compartir.

La pasqua, plena de pollets grocs i panells de colors, ens ha recordat que l’hivern dona pas a la primavera i que després de les pinzellades negres sobre llenços grisos, existeix un arc de Sant Martí de mil matisos amb què delectar-nos.

Psicomotricitat amb Fitball

La psicomotricitat fa que es pugui realitzar la conjugació de l’intel·lecte, el coneixement i les emocions mitjançant el moviment.

És tan educatiu com terapèutic i constitueix una forma divertida d’aprendre.

L’exercici no solament te una fita lúdica, sinó que també amplia la nostra capacitat mental.

Sigui de manera individual o col·lectiva, el coneixement del nostre cos mitjançant el moviment fa que sigui més senzill poder expressar les nostres emocions i fer que la relació entre els nostres companys i amb l’exterior sigui més pròxima i enriquidora.

Es treballa la coordinació, la lateralitat, l’equilibri, la resistència i la força.

En aquesta sessió hem utilitzat el Fitball, una pilota de grans dimensions amb què fem una sèrie d’exercicis que involucren múltiples conjunts musculars.

Mitjançant aquesta immensa pilota es millora l’equilibri i la coordinació.

El Fitball aguditza els nostres reflexos i enforteix al mateix temps els músculs abdominals i de l’esquena, la qual cosa ens fa més resistents a les lesions.

I tot això sense oblidar que dels exercicis en fem un joc en què participem i gaudim entre tots.

França a Les Hortènsies

Oh là là petit garçon!!!

I “la France”, tan pròxima en l’espai, s’ha obert davant nostre esplendorosa, divertida i gentil, oferint-nos el millor d’un país veí amb qui hem compartit història i una cultura que en moltes ocasions s’ha fusionat amb la nostra.

Un país acolorit que enamora només d’esmentar-lo.

Pintures en el rostre que ens recorden una moda pionera i explosiva, capaç de recórrer qualsevol catifa vermella amb una elegància natural, amb la qual es neix, amb la qual es creix….

França fa olor dels perfums que emergeixen dels jardins de Versalles, on la seva elaboració va agafar una empenta que encara conserva, pionera d’una creació que s’ha mantingut en el temps.

L’olor a França és atemporal, il·limitat, ens transporta amb tan sols tancar els ulls d’època en època, d’història en història… sense pensar… deixant-nos portar per les diverses fragàncies que els perfumers conjuguen en els seus recintes.

Hem visitat una torre Eiffel imaginària en què esglaons ficticis ens han portat a admirar el paisatge d’un París acollidor, tolerant i ple de glamur.

Els feliços 20, després de la pandèmia del 18, van ser una època d’infinitat d’avanços no solament tecnològics sinó en l’àmbit social, que van suposar un temps de canvi en què les persones van començar veure la vida d’una manera diferent, amb menys tocs de negre i gris.

I a Europa, París es va convertir en un remolí creatiu i festiu, catalitzant unes transformacions portades a d’altres ciutats, inundant el món d’esperança.

França imagina i crea tendències que la resta del món observa, analitza i emmotlla a la idiosincràsia de cada país.

França és un país extravertit que s’assaboreix cap a fora, que et deixan paladejar tots els seus sabors sense embafar-te.

Vacunació a tots els centres de la FSFA: Montseny, Les Hortènsies i Can Torras

, , ,
Vacunació a tots els centres de la FSFA

La vacunació a les residències El Montseny i Les Hortènsies és ja un fet, tant per als usuaris com per al personal que, voluntàriament, ha accedit a la inoculació de la vacuna.

Al CSAI Can Torras, Centre Sociosanitari de referencia del Maresme, ja s’ha efectuat amb èxit la segona dosi de la vacunació Covid 19 als treballadors del centre i als pacients que requereixin una estada prevista superior a tres setmanes.

Amb la segona dosi ja implantada aconseguim una major capacitat d’immunització i a més, en el cas que es produís una infecció, una menor gravetat de la malaltia.

La reducció de la simptomatologia pròpia de la Covid 19 és tot un assoliment per a la població residencial general, en què el virus es va acantonar en la primera onada de la pandèmia i va causar estralls a les persones que per edat podien ser més vulnerables, ja fos per un sistema immunitari afeblit o alentit i/o per patologies addicionals prèvies.

La Residència el Montseny, des de l’inici de la pandèmia no s’ha vist afectada per cap de les onades que s’han produït, i s’ha resistit a cada envestida a la malaltia.

La vacuna ens dóna una tranquil·litat emocional que abans no teníem, podent relaxar-nos anímicament, però no deixant en cap moment de mantenir les mesures de seguretat que han de continuar protegint a tots i cadascun dels nostres usuaris.

Davant les variants que van sorgint i que desplacen en un primer moment el cep original, les mesures preventives es continuen prenent en tots i cadascun dels nostres centres.

La profilaxi i la prevenció ens continuaran protegint addicionalment.

La vacuna no és per ara la panacea, però sí una ajuda, una tranquil·litat essencial, no una immunitat total.

La ciència guanyarà la batalla al virus, però el camí encara no ha finalitzat. La direcció és la correcta, però no podem abaixar la guàrdia en cap moment.

Com a familiars, tutors, amics i simpatitzants dels usuaris de tots els nostres centres, sabem que sou conscients que seguint tots i cadascun dels protocols preventius marcats per sanitat, aconseguirem minimitzar qualsevol risc que pugui presentar-se.

JUNTS ACONSEGUIREM ACOSTAR-NOS.

Hollywood a Les Hortènsies

… I el meravellós món de Hollywood es va presentar a les Hortènsies…
Replet de tota la seva esplendor, pletòric, creatiu i espectacular.

A la TV hem vist pel·lícules increïbles que ens han transportat més enllà d’on estem, fent-nos somiar i viure històries increïbles i memorables.

Hollywood és un món a part… tancat, però que t’ofereix una varietat de vides i vivències que traspassen en moltes ocasions la realitat.

Et conviden a recrear-te en novel·les impensades, vivint rondalles dins universos superposats, on recrear la imaginació i obrir la ment a nous escenaris, en moltes ocasions inversemblants.

Desplegar l’intel·lecte a noves expectatives et fa coneixedor de l’existència de les diversitats de mons i vivències existents.

Sentiments amagats que afloren a cada finestra que el cinema ens obre.

El setè art és capaç de representar les al·lucinacions i malsons més extraordinaris.

Qualsevol història, per fantàstica que sigui, es fa real… La capacitat inventiva de la ment humana és sorprenent.

I entre crispetes i cel·luloides en infinitat de formats, avui som part del món hollywoodià que ens acosta al més llunyà.