Carnestoltes a Les Hortènsies

 

Potser podríem intentar enganyar a la Covid amb una disfressa diferent, intentant amagar-nos de les seves urpes…

Encoberts dins unes robes transparents i de coloraines, el virus podria esquivar-nos… és una opció ….Ho sé… és una entelèquia…

El Carnestoltes va seguir el seu ritme i nosaltres el vàrem gaudir amb totes les mesures de contenció i protecció necessàries.

Ja no fem les festes multitudinàries d’abans…. ara són més petites, sempre dins la nostra bombolla de convivència. Són diferents, però no per això menys divertides.

Potser els lligams amb els nostres companys es fan cada vegada més ferms, més intensos….
El Senyor del Carnestoltes ens porta dies de riures i disbauxa, i en temps difícils ens fa oblidar per un moment les dificultats sobrevingudes que portem arrossegant gairebé un any…

Divertits i eixerits, ens hem endinsat en un univers de fantasia i de riures, inventant-nos un món, una vida diferent, mirant per ull aliens una realitat alternativa.

Colors, música i ball endolceixen aquestes festes en què, tot dansant, formem cercles concèntrics on ens sentim cada vegada més pròxims.

El Pregó d’En Carnestoltes, el Dijous Gras, el Carnestoltes amb tota la seva plenitud, l’enterrament de la sardina…

Dies en què hem tingut el plaer d’assaborir, de ser uns altres, de ser diferents i alhora… també ser els mateixos…

Que el Carnestoltes no pot amagar l’essència de cadascun de nosaltres…

I en arribar la Quaresma … Que ens anuncia dies de recolliment…. ens retirem…. callats i púdics … Encara que…

Demanarem una petita dispensa … Per poder passar-la una miqueta més relaxats…

Trobar-nos

Monitors i residents del centre per a persones amb discapacitat Les Hortènsies

Dins el joc em trobo, et trobo…

Saps fer d’allò més complex el més senzill, i entenc el món que m’ofereixes… per a gaudir-lo i imbuir-me’n…

Al teu costat em sento segur, sé que fas que el meu interior, de vegades només meu, es conjugui amb el teu i m’ensenyes a extrapolar-lo més enllà de mi mateix.

La pilota, com un cercle infinit, ens acosta a tots dos i ens embolica en un únic univers, teu, meu, de tots… Un d’esfèric, verd, perquè sé que aquest és tan verd com les muntanyes per les quals m’agrada córrer i observar, és una eina amb la qual interaccionem.

En tots els jocs que em mostres sento felicitat. I la transmeto quan, en acabat, ens asseiem junts i compartim silencis.

Sé que per a tu també és difícil trobar les variants per a acostar-te als diversos mons que t’envolten, però saps donar-nos a cadascun de nosaltres la clau que necessitem.

Despertar, gaudir i compartir…

Tu, el meu company, la meva monitora… fas possible amb la teva dedicació i sensibilitat que ens despertem i ens allunyem dels moments més complexos.

La discapacitat intel.lectual (D.I.). Què és i com afecta la salut?

,

Durant la formació d’un metge es parla de passada de la discapacitat intel·lectual quan s’ aborden les malalties psiquiàtriques.

Les persones amb discapacitat intel.lectual i els seus cuidadors necessiten un esforç per part del metge i dels altres professionals implicats per a fer-se entendre. D’ una banda, per reduir l’angoixa i l’estrès en intentar comprendre el que se li demana, i de l’altra, per aconseguir comunicar-se.

Com podem definir la discapacitat intel·lectual?

Segons la darrera definició de l’American Association on Intellectual and Developmental Disabilities (AAIDD) (antigament Associació americana de Retard Mental), la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (D.I.) es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la seva conducta expressada en les habilitats adaptatives, socials i altres.

L’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual ha de ser necessàriament multidisciplinària.

L’atenció és complexa, i més encara si presenta malalties cròniques.

Està descrit que les persones amb D.I. freqüenten menys els recursos sanitaris que la població general, quan haurien d’anar-hi més; diversos estudis suggereixen que la falta d’assistència sanitària d’aquest col·lectiu és la principal causa de mort prematura en les persones amb D.I.

Hi ha 3 motius principals:

  • Un grau alt d’infradiagnòstic, i/o mal diagnòstic, o diagnòstic emmascarat
  • Un risc de iatrogènia superior (efectes que produïm els professionals mèdics amb els tractaments)
  • Una menor efectivitat dels tractaments, quant a l’adherència a tractaments.

Evolució en l’atenció a persones amb D.I.

Actualment hi ha un augment en la sensibilitat i el reconeixement de seves capacitats de les persones amb D.I., així com dels seus drets fonamentals.

Les Administracions tenen una posició més favorable pel que fa a la seva atenció.

No sempre ha estat així. Aquest col·lectiu de persones era sovint motiu d’incomprensió, temor i “diversió” en el passat.

S’ha hagut de lluitar molt per part dels familiars de les persones amb discapacitat intel·lectual per tal de remoure consciències.

No va ser fins a mitjans el segle XIX que es començà a reconèixer la necessitat d’educar-los.

Finalment, a partir dels anys 70 del segle passat, es va anar imposant una nova etapa de normalització, caracteritzada per la prevalença del model educatiu.

Incidència en la població general

La Discapacitat intel·lectual (D.I.) afecta entre el 1% i el 3% de la població.

A Catalunya afecta entre 75.000 i 225.000 persones (segons població IDESCAT a 1/1/2014).

Hi ha diferents factors que poden produir D.I. , i es poden agrupar en quatre categories:

  1. Trastorns genètics, com la síndrome X fràgil, la fenilcetonúria p la síndrome de Lesch-Nyhan.
  2. Trastorns cromosòmics, con la síndrome de Down, la síndrome de Prader- Willi i la síndrome d’Angelman.
  3. Causes biològiques, orgàniques i ambientals.
  4. Causes desconegudes

Altres malalties que afecten les persones amb D.I.

Segons l’informe SENECA, les malalties que afecten les persones amb D.I. serien neurològiques (epilèpsia) 18%, psiquiàtriques 18%, cardiovasculars 12%, urogenitals 11%, endocrinològiques 8%, dermatològiques 6%, hepàtiques i digestives (destaquen reflux i restrenyiment) 5%, respiratòries (pneumònies ) 4%, Otorrino (ORL) 3%, metabòliques 3% , al·lèrgies 2%, al·lèrgies medicamentoses 2%, renals 2%, reumàtiques 1%.

A totes aquestes patologies, cal afegir problemes de salut bucodental, patologia sensorial i trastorns de conducta.

Atenció a les persones amb D.I.
Els equips multidisciplinars

Hem de valorar la persona amb D.I. en cadascuna de les dimensions de vida, tenint en compte el model actual social i ecològic.

Sobre aquesta base formularem els problemes, els objectius i les estratègies o accions que emprendrem per a millorar les limitacions que hem detectat en cadascuna de les dimensions.

Aquesta tasca planificadora ha de comptar amb diferents professionals (psicòleg/ga, metge/ssa, fisioterapeuta, infermer/a, educador/a, treballador/a social, logopeda, etc) que han de fer una valoració conjunta de les accions a realitzar.

Pel que fa a la dimensió de la salut, moltes persones amb D.I. presenten patologia associada: neurològica, osteomuscular, conductes anòmales (agitació, auto i heteroagressions .

Aquestes patologies limiten el dia a dia, i a més a més cal afegir els efectes adversos o interaccions de múltiples fàrmacs; tractaments neurolèptics que ocasionen sedació, desmotivació, i afecten la interacció social, que es poden transformar en conductes disruptives.

Aquestes situacions poden dificultar processos d’aprenentatge quant a cura personal, i a tot allò que els hi faciliti l’autonomia.

Per tant, el metge ha d’intentar planificar la medicació que pugui produir els mínims efectes adversos, i al mateix temps sigui efectiva per a la simptomatologia que es vol tractar.

Així, facilitarem les intervencions d’altres professionals per a desenvolupar.

És important reconèixer les persones amb D.I. com a pacients crònics complexos, si es compleixen la combinació dels següents criteris:

  • La persona pateix diverses malalties alhora (multimorbiditat), o en pateix només una, però amb prou gravetat.
  • El seu abordatge conté alguns d’aquests elements:
    • Alta probabilitat de patir crisis amb molta simptomatologia i mal control.
    • Moltes derivacions a Urgències.
    • Malaltia progressiva.
  • Elevat consum de recursos i fàrmacs i risc iatrogènic (efectes secundaris que fan els fàrmacs sobre tot, o les nostres intervencions).
  • Entorn d’especial incertesa en les decisions i de dubtes en el maneig.
  • Necessitat d’activar i de gestionar l’accés a diferents dispositius i recursos, sovint per vies preferents.
  • Associació a fragilitat de base, pèrdua funcional, probabilitat de davallada aguda (funcional o cognitiva) o nova aparició de síndromes geriàtrics.
  • Situacions psicosocials adverses.

Dr. Antonio Luis Muñoz

 

Bibliografia.

Quaderns de la bona praxi. Col·legi de metges de Barcelona.

Festa anglesa a Les Hortènsies

Anglaterra, amb tota la seva majestuositat, es va instal·lar per un dia a casa nostra.

És una illa immensa i meravellosa que amaga secrets inescrutables…com Stonehenge, un suposat observatori astronòmic que servia per a predir les estacions.

Peculiar, diferent, flegmàtica i profunda, Gran Bretanya ens ha mostrat alguns dels seus misteris i curiositats.

País guerrer i lluitador, que ha sabut batallar i defensar la seva idiosincràsia, conciliant amb vehemència les disparitats que s’han anat presentant,al llarg de la seva convulsa història, en un territori amb unes identitats molt encontrades.

Els seus soldats, aguerrits i implacables han deixat impresa a sang i foc una petjada indeleble en cada racó d’aquesta illa.

Avantguardistes en idees i avançats tecnològicament, és un país que no hem de perdre mai com a referència. Cal observar-lo i estudiar-lo amb deteniment.

Visitar Anglaterra és passejar-se sobre vermellons autobusos de dues plantes, contemplant la grandesa de Big Ben al compàs del… God Save the Queen.

El canvi de guàrdia dels “Bobbies” enfront del Palau de Buckingham és un dels espectacles més esperats pels visitants, que es fotografien junt a uns soldats impertèrrits i ferms.

Les típiques cabines telefòniques són una de les imatges amb què s’identifica aquest país. Com a la Tardis del Doctor Who, per a fer un viatge atemporal.

Màgia als seus boscos i amagatalls de somni, que s’obren després de voltejar qualsevol cantonada.

Aquesta composició harmoniosa de passat i present fan d’aquesta illa un país que augura un futur prometedor.

Què cal saber sobre les vacunes Covid-19 i la seva administració?

, , ,

Les vacunes actuals tenen la missió de fer que el propi cos sintetitzi anticossos (Ac) contra les espícules del coronavirus ( Proteïna S) que es presenten a les cèl·lules sanes, de manera que els virus no puguin entrar a les cèl·lules perquè són destruïts.

La investigació de les vacunes actuals (COVID 19) es basa en investigacions prèvies per altres coronavirus.

No s’ha saltat cap fase, s’han solapat algunes fases de la investigació clínica.

Els governs dels USA, UE, Xina i Rússia, així com la iniciativa privada, han posat molts diners per al desenvolupament de les vacunes.

Quin percentatge de la població hauria de vacunar-se?

Perquè les vacunes siguin segures, eficaces i disponibles, almenys un 70% (75-80%) de la població hauria de vacunar-se. Si la vacuna fos menys eficaç caldria que es vacunessin més persones per arribar al grau òptim d’ efectivitat.

És important que es vacuni un 60%-70% de la població mundial, és a dir uns 5.600 milions de persones, per tal de crear immunitat de grup.

La vacuna serà eficaç en la mesura que baixi la mortalitat, els símptomes greus i la progressió de la malaltia.

No sabem quant de temps duren els Ac després de tenir la malaltia, i tampoc no sabem quant duraran els Ac creats pel sistema immunitari després de la vacunació.

Hi ha una disminució dels títols d’Ac en aquells que s’han recuperat de la infecció de SARS-COV2.

Les persones que han passat la Covid-19 es poden vacunar.

Com actuen les vacunes contra la Covid-19?

Existeixen diversos tipus de vacunes:

1. Virus atenuats. Molt eficaç (Triple vírica, xarampió).
2. Virus inactivats. Es destrueixen els virus amb calor, o substàncies químiques.
3. Proteïnes (Grip)

Les vacunes noves com les de la COVID són a partir de vectors replicatius (fragments del RNA del virus), o a partir d’adenovirus.

La vacuna del coronavirus que provoca la Covid es fa al laboratori a partir d’un fragment del RNA del virus.

Aquest fragment de RNA s’embolcalla en una bossa lipídica, atès que les membranes cel·lulars estan formades per fosfolípids.

Quan entra al citoplasma produeix moltes còpies als ribosomes, i de tres fragments es formen les espícules de coronavirus, o també anomenada proteïna S, que sortirà de la cèl·lula. Durant dos dies es mostra fora de les cèl·lules, i és aleshores quan el sistema immunitari localitza aquesta anomalia a les cèl·lules sanes de l’individu i forma Ac (Immunoglobulines).

El tros de RNA no POT ENTRAR en el nucli cel·lular, que és on es troba el genoma, i per tant, no es pot barrejar amb el DNA.

La vacuna pot ser causa de Covid?

La vacuna amb RNA no conté el virus que provoca la Covid. Per tant, si un pacient contrau la malaltia després de la vacunació, aquesta no en pot ser la causa. Es pot haver contagiat dies abans o bé en dies successius.

Com s’ha d’administrar per generar immunitat?

La vacuna de Pfizer-BioNTech s’ha d’administrar dues vegades, separades 21 dies. La de Moderna també dues vegades, en aquest cas amb 29 dies de separació.

Un cop descongelada poden passar cinc dies abans de la seva degradació.

Als dotze dies de la primera dosi ja es pot veure una disminució de la corba de contagis, però l’eficàcia màxima es produeix als dotze dies de la segona dosi.

Queden dos temes pendents:

1. Quant duren els Ac que es formen a partir de la vacunació
2. En cas que un individu s’hagi vacunat o contragui la malaltia, i es mostri asimptomàtic, també pot contagiar.

Quins efectes secundaris pot produir la vacuna de Pfizer-BioNTech?

Els efectes secundaris es poden presentar als dos dies de la vacunació, i poden ser:

1. Dolor al lloc de la injecció 84%
2. Cansament 63%
3. Mal de cap 55%
4. Miàlgies 38%
5. Cefalea 32%
6. Artràlgies 24%
7. Febre 14%.
8. També urticària.

La vacuna no produeix pèrdua de gust ni d’ olfacte, i tampoc mal de gola.

Si es presenta febre, s’hauria de realitzar TAR ó PCR per a descartar COVID+.

Als 12 dies de la 1ª vacunació ja comença l’eficàcia.

Són recomanables per a tothom?

Les vacunes no són recomanables en dones embarassades o en dones que estan alletant perquè no en tenim casuística, és a dir, no s’ ha provat. Però en principi no estan contraindicades de manera absoluta.

Els pacients en tractament amb anticoagulants (Sintrom) poden rebre la vacuna,
l’únic problema és que cal pressionar sobre el punt d’injecció uns 2 minuts perquè podria sagnar. Els antiagregants no estan contraindicats.

I no hi ha altres fàrmacs ó patologies mèdiques que contraindiquin la vacuna.

Un altre aspecte és que, així que tinguem més vacunes diferents, es podrà decidir quin tipus de vacuna és la més convenient per a cada tipus de pacient (per edats, etc.).

Altres consideracions

En cas que un pacient tingui la malaltia amb símptomes, no es vacunarà. Podem esperar fins que ja no en tingui.

Cal continuar fent PCR de control a tothom, fins i tots als que es vacunaran per control de contagis. L´única diferència és que estem més protegits.

Cal mantenir les mesures de prevenció que s’estan seguint actualment.

En el cas que un pacient hagi patit COVID i tingui una serologia positiva AC IgG+, es podria esperar 3 mesos abans de procedir a la vacunació.

No es creu que la vacuna pugui ser la causa de malalties autoimmunes pel fet que l’exposició de la partícula (proteïna S) a les cèl·lules dura dos dies.

No es farà test d’Ac després de la vacunació, excepte en cas d’estudi de cobertures de la vacunació.

En cas d’un vacunat que presenti símptomes de COVID, per la vacunació no cal aïllament perquè la PCR seria Negativa.

Cal deixar clar que no s’administra el virus, sinó solament fragments de RNA que permeten la síntesi d’una proteïna del virus (Spike – proteïna S).

Dr. Antoni L Muñoz.

Més informació

Els Reis d Orient en un any de pandèmia

Els Reis dOrient a la Residència Les Hortènsies

Aquesta pandèmia no ha pogut enterbolir la il·lusió que representen per nosaltres aquestes festes, sobretot la visita dels Reis d’Orient, a qui enviem els nostres missatges més sincers i emotius.

Són tan màgics que ens poden fer oblidar pandèmies, dolor i oblit.

Tan especials que tenen aquesta capacitat de fer-nos sentir, per un dia, originals, únics, diferents…

Els Reis Mags són monarques que entenen del bé i del mal, de l’amor i de la lluita, de pèrdues i de retrobaments.

Aquesta vegada han tornat com cada any, com sempre, diàfans, profunds, sincers…
Perquè és el seu dia… El nostre, el de tots.

Cada Rei, sobre un alat camell, ha vingut per portar-nos part d’aquesta alegria estancada, continguda…

Hem tancat moltes emocions en la nostra part més recòndita, i només ells són capaços de fer-nos implosionar d’optimisme, diversió i desimboltura.

Fent-nos saber que, tot i ser un any complicat, no ha d’estar exempt de desitjos i d’il·lusions.

Cada rei, sobre camells alats, ha pogut solcar entre mar i aire indrets remots i ignots, portant infinitat de somnis que hem anat acumulant tots aquests dies i mesos…

Sabem que vindreu carregats de regals, però el que més desitgem i necessitem és que ens retorneu a una vida normal i que la salut estigui per sobre de qualsevol cosa.

Reis de la màgia i dels somnis, feu que aquest despropòsit desaparegui, com si hagués estat un maleït malson.

Gràcies per tornar, com cada any, carregats d’il·lusió, fantasia i esperança.

Any nou

Residents de Les Hortènsies (Alella) - FSFA

Dies que s’han d’inaugurar en escapçar la primera ampolla de cava. En l’última campanada d’un any que agonitza, augurant-ne un de nou en què tots esperem començar una singladura molt diferent ….

Un únic pensament al mateix brindis… una sola copa subjectada per infinitat de mans que preguen, en mil idiomes diferents, la mateixa pregària.

Deixarem enrere jornades opaques, que ens han ferit com dards enverinats.

Desconeixem on s’acantona l’enemic, ha campat destrossant tot allò que hi havia al seu voltant.

Ara és el moment de neutralitzar-lo, la vacuna és la porta que estàvem esperant.

Poder entreobrir-la i sortir…a poc a poc…. mesurant cada moviment, cada contacte.

Aquesta caòtica etapa que ens ha desmembrat acabarà i, a poc a poc, començarem a avançar.

Potser és un procés lent, costós i difícil, però aquest és el camí més segur, més sinuós també, però que ens portarà en la millor direcció.

La vacuna ens ajudarà a paralitzar la propagació i expansió d’aquesta maleïda pandèmia.

Recordem que, fins i tot amb la seva inoculació, durant algun temps hem de continuar sent curosos, metòdics, mantenint totes les mesures de seguretat…

Mascareta, rentat de mans i distància física.

Tot això ens seguirà salvant!!!

Aquest és l’any de l’esperança, de la il·lusió dels retrobaments…

Llàgrimes d’alegria han d’inundar les llars de cada casa.

Sense tancaments ni acotacions pels qui amb la distància hem mantingut fora de perill … Ells, nosaltres, tots….

Deixem enrere la por i la incertesa…. els dies que estan per arribar auguren noves esperances.!!!

Acomiadant un any complicat

,
Residents de Les Hortènsies (Alella) - FSFA

Enguany ha estat un any trist, difícil, fosc…. intens i alhora efímer. No l’hem viscut, l’hem sofert.

Any funest per a una generació que no havia viscut mai cap desastre.

Potser, com tots els anys, vàrem dipositar en ell moltes expectatives, moltes esperances, il·lusions… massa somnis…

Projectes truncats, dies que ens han abocat a un esgarrifós buit, a la foscor, a un túnel terrible i temible, a la pèrdua d’amics, coneguts i familiars. Una dolorosa cicatriu que perdurarà en el temps i l’espai.

Aquest 2020 que ja finalitza podria no haver-se presentat mai, podria haver estat anònim, provisional… Passatger…

Un any amb massa noms i cognoms… cada xifra que sumava ens ha llevat una història, una vida, finalitzada massa aviat.

Hem deixat al tinter moltes paraules per pronunciar… molts braços que, sense abraçada, s’han quedat orfes. Molts petons que sense rostre s’han diluït dins una mar sense nom.

Però ens ha tocat viure-ho, patir-ho i superar-ho.

Treballant units davant una mateixa fita: salvar i protegir, cuidar i mantenir.

Empenyent junts hem pogut superar alguns obstacles, deixant en cada dia viscut i barallat, un tros de cadascun de nosaltres… ben emprat, amb gust batallat, burlant en infinitat d’ocasions un destí incert.

Hem descobert i sentit des del més profund que la solidaritat estava a cada casa, a cada porta…

Continuarem lluitant!!!

Esperonant i detenint l’escomesa d’aquesta pandèmia.

Potser aquest 2020 hagi estat un any d’aprenentatges, de consciència, reconeixent que l’humà està per sobre del profà.

Que el dolor que ens ha deixat aquest any  s’esvaeixi dins la foscor en què va començar.

Llums i ombres

,
Residents de Les Hortènsies (Alella) - FSFA

Els dies de vegades es compliquen, es tornen difícils…

La incertesa i la por poden envoltar-nos.

El virus continua a l’aguait, expectant, intentant trencar cada barrera que aixequem.

La lluita no acaba… anem guanyant petites batalles, petits avenços, que fan grans les metes que tenim per davant.

Els cribratges i les mesures de contenció fan possible descobrir bretxes que poden obrir-se i avançar-nos als problemes abans que s’agreugin.

Però el risc zero no existeix.

La professionalitat de cadascun dels treballadors, la seva obstinació i l’obligatorietat que comporta la seva vocació fan que es superin grans adversitats i que de cada flaquesa sorgeixi una fortalesa desconeguda.

Tancar a l’exterior significa emparar l’interior. Els usuaris són la màxima prioritat i per això les mesures de protecció i contenció s’extremen.

La línia de foc segueix oberta a cada racó, a cada cantonada, dins de cada casa…

Siguem rigorosos en el nostre dia a dia, perquè el virus no dóna treva, ens espera…

Perquè sense hoste no pot sobreviure.

MAI no oblidem les mesures bàsiques de protecció: mascareta, rentat de mans i distància física.

Com més rigorosos siguem tots, abans superarem els inconvenients que poden sorgir.

No és tan difícil, no pensis només en tu. Els altres, potser, són més importants.

SEGUIM VIA.

Piscina i discapacitat en temps de Covid

,
Piscina, discapacitat i Covid - Les Hortènsies - FSFA

La piscina, en temps de Covid, també ha canviat.

Com bé sabeu, les activitats s’han modificat. Seguint els protocols vigents i més actuals del Servei de Salut de la Generalitat, la piscina s’ha pogut obrir en les millors i més òptimes condicions d’higiene, amb limitació de la capacitat d’aforament a les instal·lacions.

Amb una meticulositat mil·limètrica es formen petits grups, de no més de dues persones, per a l’activitat terapèutica a la piscina.

La piscina és una manera lúdica de relaxar-nos i de tonificar els músculs.

Els trencaclosques en què s’han convertit les antigues sales, ara anomenades unitats de convivència, es van ajustant a poc a poc, creant una nova normalitat dins l’excepcionalitat del moment.

Han anat canviant, no en la seva essència, però si en la seva forma.

La teràpia duta a terme és molt similar a la que es feia abans, encara que l’activitat es realitza només i exclusivament dins la nostra bombolla habitual de convivència.

Després de cada sessió terapèutica o lúdica, sigui en grups de dues persones o en sessions individuals, la piscina es neteja i higienitza amb cura, de manera que quedi perfectament asèptica i preparada per al següent torn.

El calendari realitzat pels equips de Treball inclou totes les unitats de convivència, tenint en compte les necessitats terapèutiques de tots i cadascun de nosaltres.

És un dia a dia a què ens anem acostumant, sense aglomeracions, gaudint una altra vegada de les mateixes instal·lacions de les quals disposàvem, però reduint el nombre de persones que hi assistim alhora.

Com en el tarannà diari que portem tots habitualment, les bombolles de convivència no es barregen, evitant riscos innecessaris.

És difícil no poder veure tots els companys junts ara, però és necessari per a poder fer-ho en un futur.

La distància ens acostarà

,
Residents Les Hortènsies

Com prendre’s la vida amb distància i que dins aquesta distància no ens perdem…

És difícil, mantenir-se serè, davant aquesta bogeria…..

Em separo, però vull estar proper, tan a prop teu que pugui dibuixar-te a les fosques.

M’aparto i em giro, t’ignoro… tinc por per tu, per mi, per tots…

Et miro de reüll, d’amagat, analitzant els moviments més lleus… escairat, a l’aguait.

Observo noves formes, per a reconèixer-te…

Les olors han canviat, un tamís filtra unes aromes que abans m’eren familiars, ara m’aclimato a formes originals per a identificar-te.

Les mascaretes són tan iguals que ens fan semblar anònims, despersonalitzats.

De vegades em perdo en un sense sentit, dins un caos que em genera incertesa, neguit, causat per quelcom que mai no hauria imaginat, alguna cosa que mai no m’havien explicat…

Em creia tan segur…

No és la por d’emmalaltir, és la por a morir…

Les notícies parlen d’un virus que viu a l’aire, que no es veu ni es toca, però pot matar-te…

Això em fa sentir petit, vacil·lant, com oscil·lat sobre una corda fluixa on no veus la mà que la tiba.

En la distància que tant m’aclapara, no vull perdre’t.

Sé que aquesta és la millor manera que tenim per a tornar a trobar-nos a reunir-nos, a celebrar i gaudir.

Més aviat que tard, tot passarà, però el sacrifici mutu és necessari.

Jo estic disposat a fer-lo, segueix-me, el camí cada vegada és més curt.

Amb la teva ajuda, la distància ens acostarà.

Centre de dia a la Residència per a persones amb discapacitat Les Hortènsies

El centre de Dia constitueix un espai dins del Centre Residencial les Hortènsies on l’aprenentatge i la socialització són un dels factors bàsics per al desenvolupament psicomotriu i social dels nois i noies que el formen, igual que en qualsevol plaça residencial dels nostres centres.

Les activitats del C.A.E. a la Residència les Hortènsies continuen el seu calendari habitual, modificat puntualment si fos necessari.

Es funciona com un grup de bombolla habitual, sense contacte amb la resta de residents, amb monitors i amb un educador de referència destinats exclusivament a aquesta unitat.

Cada dia, abans d’entrar, es realitza el cribratge pautat pel Departament de Salut i avalat pels protocols interns del centre, vigilant en tot moment si es presenta alguna simptomatologia susceptible de ser identificada com a Covid 19.

Després del cribratge ve el més divertit: les activitats, els companys i els monitors….

Existeix un ampli ventall de tasques, algunes agraden més que unes altres, però els monitors i monitores faciliten la feina dinamitzant i donant suport allà on és més necessari.

Cada activitat aporta noves perspectives i noves actituds.

Els colors donen vida… Lluminosos, opacs, és igual… en barrejar-los sorgeix un Arc de Sant Martí de llum, brillant i encoratjador….

Les activitats brinden un creixement, no solament en habilitats manuals o espacials, sinó en la forma d’acostar-se al món, de socialitzar,  de compartir i de gaudir d’un bon aprenentatge al costat dels companys d’aula.

Experiències que, extrapolades a l’àmbit familiar i col·lectiu, augmenten la intensitat del creixement emocional.