Segell de web mèdica acreditada

, , ,
Segell WMA Web Mèdica Acreditada

Per quart any consecutiu, la pàgina web de la Fundació Sant Francesc D’Assis, obté el Segell WMA Web Mèdica Acreditada, que certifica que la informació referida a la pàgina és totalment de confiança i qualitat.

El procés acreditatiu és un servei ofert pel col·legi de Metges de Barcelona per garantir, mitjançant l’atorgament del segell acreditatiu, que tota la informació plasmada a la pàgina web és segura i de confiança.

El procés de validació comporta un estudi meticulós i acurat per part de diversos grups d’experts que repassen amb deteniment cada apartat, cada notícia, cada article…

Valoren i examinen tota la informació bolcada a la web i certifiquen el bon ús i la bona praxi que es realitza des d’aquesta.

El segell garanteix que la informació plasmada i notificada compleix amb tots els criteris del document Principis de la Bona Pràctica de WMA (Web Mèdica Acreditada).

És la manera més segura de poder accedir a contingut fiable a la xarxa.

Des d’aquesta plataforma volem donar les gràcies a metges, infermeres, professionals de la salut, educatius i socials i a tots els implicats a dotar de qualitat i confiança cada pàgina web que ostenta aquest segell.

 

Certificat WMA Web Mèdica Acreditada - Miniatura

 

Reflexions

, , ,

Viure a una residència és molt més complex que estar ingressat dins una institució.

De vegades s’entén que en estar ingressat a una entitat la teva vida s’empetiteix, es limita, t’aïlla…

Però avui us explicaré petites experiències que fan que la meva vida hagi crescut en intensitat, riquesa i vivències.

A la residència ens sentim dins d’una gran família, paral·lela al nucli familiar.

Entre tots, companys i treballadors, es creen vincles que ens uneixen com a baules d’una idèntica cadena, que va girant dia a dia en la mateixa direcció.

Moltes hores compartides, durant les quals ens expliquem les nostres angoixes, les nostres pors… les nostres alegries.

Plorem junts, riem junts, estimem junts…

Ens sentim escoltats, abrigallats!!! Únics dins de la pluralitat.

I com a amics que som… compartim moments inoblidables,

Implicats tots,en el nostre benestar, sabent oferir-nos a cada moment el que necessitem, el que anhelem, el que somiem…

No sols participem en activitats, festes i excursions de grup, moltes vegades els treballadors ens ofereixen la seva experiència i el seu temps, per a gaudir-lo amb nosaltres, i és aquí quan et sents més únic, més annex, més especial que mai.

Perquè els sentiments ens agrupen, ens defineixen…

Per aquests moments m’engrandeixo, em prolongo, esclato!!!

Gràcies per fer-me ser, estar i sentir!!!

Sant Francesc d’Assís, la nostra festa!

El nostre Patró Sant Francesc d’Assís ens ha deixat ensenyances molt valuoses.

Seguint els passos i lliçons del nostre patró, ho celebrem com es mereix, amb il·lusió i alegria.

Fidels al seu amor vers els animals, nosaltres professem el mateix sentiment cap a ells.
Accepten sense jutjar i entenen sense preguntar.

Com sempre, la temàtica de la festa gira dins del món dels animals i, a part d’allò més lúdic de la festivitat, aprenem coses noves i en moltes ocasions ens imbuïm dins ells…

Els jocs es divideixen per unitats i cadascuna d’elles té una dificultat i una intenció determinada.

Un dels jocs més divertits ha estat una versió personalitzada de la gallineta cega, en què en comptes d’utilitzar el tacte per a reconèixer als animals hem hagut d’utilitzar l’oïda, imitant el so de l’animal que ens havia tocat.

Cada joc ens derivava al coneixement dels seus costums, des del seu menjar favorit a les anècdotes més divertides.

Cadascun de nosaltres s’identifica amb un animal determinat, l’afinitat és innata i generalment desconeixem per què…

El que si és cert és que ens fascina el seu món, el seu hàbitat i la seva manera de relacionar-se amb l’entorn.

La festa és gran, és la nostra festa major, on donem i rebem el millor de nosaltres, de vosaltres, de tots…

Festa nipona a Les Hortènsies

I mitjançant els sons d’un gran Gong ha donat inici la festa temàtica d’aquest mes.

Japó, la seva cultura i la seva particular idiosincràsia s’han emmotllat a la nostra manera de viure la festa.

Menys austers, més expressius i menys moderats, ens hem endinsat en un món que es diferencia molt del nostre.

Clafit de tradicions mil·lenàries, anem coneixent com és la vida molt més enllà dels límits fronterers.

Japó ens refereix un àmbit i un espai molt diferent del que coneixem.

Transgressor en infinitat d’aspectes, l’esperit nipó ens mostra com la col·lectivitat és important perquè la individualitat no perdi les seves particularitats.

El Japó et sorprèn per infinitat de circumstàncies…

La mil·limètrica cura de tradicions mil·lenàries et submergeix per moments dins un període pretèrit de la història.

La música acompassa ritmes harmònics i pausats, la seva gastronomia és senzilla i elegant; és una cuina que cada vegada va prenent més força al món occidental.

Al Japó es conjuga un món ancestral i llegendari al costat d’una comunitat avantguardista en tecnologia i societat.

…I nosaltres, anem aprenent mes a mes el que s’amaga darrera fronteres que ara com ara ens són físicament infranquejables.

Vivint dins la música

Vivint dins la música

La música forma part del nostre dia a dia, és un motor que ens empeny, que ens dóna vida.

La compartim i la fem nostra, i en moments delicats ens centrem a gaudir-la en solitari per a refugiar-nos dins les seves melodies.

Cada to, cada cadència, ens mostra uns espais diferents, únics.

Aviva la nostra imaginació i ens reporta a vivències que estaven tancades i s’acaben despertant…

Els sons, acompassats amb els tons vocals dels nostres cantants favorits, fan que les emocions floreixin.

La música té aquesta capacitat especial de reconfortar-nos, d’animar a compartir, de fer que els ressons ens uneixin.

Compassos que, en sonar, fan que només mirant-nos parlem tots el mateix idioma, i ballem, ballem sense parar, percebent les sensacions individuals de cadascun de nosaltres.

És més que una activitat, és una manera de ser, de viure, de comunicar-nos, de gaudir…

De vegades fem els nostres propis instruments musicals i els acoblem als compassos de la música.

Art, cultura i vida, la música és l’instrument que punteja tecla a tecla, corda a corda, les notes del pentagrama dibuixat en la nostra memòria.

Festa temàtica hawaiana

Aquest mes hem ballat i gaudit de la temàtica Hawaiana.

Color, alegria i balls variats ens han acostat a una de les illes més famoses del món.

Les danses habituals d’aquesta peculiar illa ens parlen de la seva història i tradicions, explicades a cada lletra, a cada paraula, en la memòria no escrita del seu poble. Parlen de personatges importants, i de passatges memorials que existeixen a un arxiu popular que perdura en la tradició oral, passant de generació en generació.

Hawaii, per la seva ubicació geogràfica, és un compendi de cultures… Tant americanes com asiàtiques, amb un estil de vida peculiar i diferent.

La televisió ens ha mostrat sempre una imatge idíl·lica de Hawaii.

Un dels trets característics és el regal als viatgers d’un collaret o corona de flors fresques, amb la qual el poble hawaià mostra els seus respectes i bons desitjos al visitant, demostrant d’aquesta manera la idiosincràsia dels hawaians, acollidors i alegres.

El Hula hula, el ball autòcton més representatiu, ha mogut els nostres malucs fins a l’extenuació, fent que ens sentim transportats a una illa recòndita, immersos en les seves platges i passejant pels seus carrers, assaborint cada tros de l’illa.

Al costat d’esports típics, transformem en un guirigall cada sala.

Pletòrics en sentir-nos dins d’una història meravellosa, riem i compartim amb els nostres companys cada minut que Hawaii ens lliura.

Aloha amics… Hola i adéu, afecte i amor.

La comunicació emocional

La comunicació emocional

Un cop per setmana fem el taller d’expressió i comunicació audiovisual.

L’activitat es crea amb l’objectiu de potenciar les habilitats comunicatives.

El llenguatge audiovisual s’entén com un llenguatge multisensorial i mixt, ja que és la suma del llenguatge visual amb l’auditiu. És compost per la imatge i el so, fent possible que aquesta combinació transmeti idees i sensacions a un receptor.

Els missatges audiovisuals ajuden i donen pes al procés comunicatiu.

Una de les activitats que ens permeten posar en pràctica i fomentar l’expressió, comprensió i comunicació és l’anomenada “Conta-contes”.

Creem una simbiosi entre recursos tradicionals i recursos tecnològics.

Estem endinsats en l’era de les TIC (tecnologies de la informació i comunicació) i aprofitem aquest fet per actualitzar-nos, enriquir-nos i emprar noves metodologies de treball més modernes i dinàmiques.

Escenifiquem contes populars amb titelles creades pels residents, acompanyades de la figura del narrador clàssic, però d’igual manera visualitzem i escoltem el mateix conte, des d’una pantalla i amb una posada en escena diferent, amb personatges de dibuixos o reals.

Del teatret tradicional ens quedem amb l’emoció d’esperar impacients que surti el personatge d’entre el teló. De les pantalles, ens emocionen les músiques i l’edició.

De totes dues vessants, destaquem com a primordial l’objectiu de comprendre les intencions comunicatives d’aquells que ens envolten.

D’una manera o altra, els contes ens permeten traslladar-nos a multitud d’indrets imaginaris.

Ens permeten gaudir de les faules i llegendes més conegudes. Compartim les emocions que ens desperten les històries que escoltem i visualitzem.

Aprenem i ens divertim junts, però sobretot sumem experiències positives.

 

Tamara Marchante.

Els nostres records

És difícil viatjar dins d’aquest petit món nostre, per això, els viatges virtuals que en Marino, el nostre educador, ens proporciona són una eina especial que ens fa poder tornar a visitar els nostres pobles o ciutats d’origen.

La ubicació al mapa és essencial, ja que de vegades és difícil saber a quina distància estem d’on vam néixer i veure el recorregut que vàrem fer fins a arribar aquí.

Recordar la nostra infància, un viatge al passat que rememora una infantesa viscuda amb intensitat.

Làmina rere làmina, fotograma a fotograma, aconseguim fer una visita virtual per on vam començar a donar els nostres primers passos… i les vivències s’intensifiquen esquinçant a la memòria el que crèiem oblidat.

Compartim amb els nostres amics i companys edificis i carrers pels quals moltes vegades passejàvem.

Alguns llocs han canviat, carrers més amplis, menys rústics, però amb el mateix encant que posseïen.

Molts edificis ja no existeixen, però recordem el que anteriorment hi havia, perquè en algun cas era la nostra casa.

On estava el cinema on vèiem dues pel·lícules i el nodo, ara hi ha un supermercat immens… els temps canvien…

Cada dia li toca a un company, com a protagonista que és, explicar-nos com era el seu poble, el seu barri, la seva família…

Ens motiva a recordar i a explicar com era la nostra vida abans d’arribar aquí.

Comentem els menjars típics, sobretot les postres, i per un moment, encara podem assaborir-los.

Per un dia, tornem al nostre poble i fem que els nostres companys ens acompanyin.

Vivències i aprenentatges en pràctiques de Treball Social

Treball social a Les Hortènsies

Hola Hortènsies!

Hola, sóc l’Ariadna Martinez, tinc 21 anys i vinc a explicar-vos la meva experiència dins el món del Treball Social al Centre Residencial Les Hortènsies, com a alumna de pràctiques.

Vaig arribar el passat mes de febrer sense saber molt bé què em trobaria en una residència, no coneixia molt l’àmbit però estava disposada a endinsar-m’hi i conèixer de què es tractava, el seu funcionament, qui en forma part…

Treballar conjuntament amb un equip implicat m’ha ajudat molt a sentir-me còmode, escoltada i, a més, a aplicar tot allò que havia après en forma de teoria, a la realitat de la residència.

Vaig començar a conèixer algunes de les famílies i els usuaris, que en poc temps s’han fet un raconet en mi. Sembla que el treball social està molt associat al despatx, però dins i fora d’aquest coneixes a moltes persones, moltes històries diferents, moltes vivències… i això és el que més m’emporto d’aquesta experiència.

Penso que una treballadora social és la persona intermediària, sobretot en aquests temps complicats, entre aquells usuaris que viuen a la residència i les famílies que es troben lluny d’aquests. És qui hi ha darrera de la gestió dels tràmits, però també qui et respondrà quan tinguis un dubte sobre la majoria de coses que et puguis plantejar, segurament tingui la resposta.

Tractar amb les famílies ha estat molt gratificant, ja que sempre m’he sentit com una referent en acompanyar-los a les visites, en parlar amb ells de camí a les sales, per telèfon, etc. També el tracte amb els usuaris que he pogut conèixer ha estat divertit i amistós, i sobretot el record que em quedarà d’ells. Són persones molt agraïdes i m’han tret molts somriures en aquests últims mesos.

Gràcies Cristina per ensenyar-me tot el que he après, que no és poc, i per acompanyar-me en aquest aprenentatge tant important com són les pràctiques. Puc dir que em sento una miqueta més a prop de ser una treballadora social tan implicada com tu. Estic molt agraïda pel tracte que he rebut en aquest temps i espero que tot segueixi anant a millor.

Ens tornarem a veure,

Ariadna.

Festa mexicana

México lindo y querido… cuando yo te vuelva a ver…

Viva Mexico mi cuate!!!

Avui les Hortènsies sonen a ranxeres i fa olor de fesols amb sabor a xile…

Amb llimona i sal, el Tequila… avui aquí és llimonada…

Poble orgullós, audaç i senzill, cultura andina, enigmàtica, guardiana de secrets fins i tot encara avui indesxifrables.

La societat mexicana és multiètnica i multicontinental, una barreja entre l’oriünd i el colonialisme posterior.

Homes i dones de sentiments extrems, passionals. Les tristeses i les alegries les entonen amb vehemència.

Amb Mèxic tenim grans similituds i alhora grans diferències que fan que aquest país sigui únic en cultura i idiosincràsia.

Temperamentals i acollidors, els mexicans, amb els seus barrets d’ala ampla i guitarra en mà, ens delecten amb cançons que des de ben petits, ens han acompanyat.

Als seus vestits típics, tant homes com dones, hi llueixen amb orgull símbols indígenes que tenen una relació directa amb la cultura maia i asteca.

Diversos, variats i acolorits, ens endinsem de ple en un país que ens porta cap a allò més intrínsec de l’ésser humà.

I farem nostra una de les frases de la pintora mexicana Frida Kahlo:

“Tria una persona que et miri com si fossis màgia.”

Tornem a la mar

De mica en mica, tot tendeix a tornar a una relativa normalitat i per fi hem pogut reprendre les sortides a la mar.

Gaudir-ne, acaparar-la braçada rere braçada, i sentir que ens estava esperant.

Diàfana, neta, fluint… onada rere onada.

Submergits, ens impregnem de la sal, de la seva olor… i del sol bronzejant-nos.

El pessigolleig de la sorra als nostres peus té la capacitat de difuminar els moments més foscos que hem viscut.

Capbussons i ofegades!!!

Som com avesats i mítics marins, dibuixant vaixells sobre l’escuma que forma l’aigua en arribar a la riba.

Després d’un bon bany, no hi ha res millor que asseure’s en una guingueta on assaborir un gelat, un refresc, un petit tast.

Cal recuperar forces, que nedar desgasta molt.

I després… a casa, amb el sabor d’un matí intensament divertit.

L’inici de les excursions, les sortides a l’exterior, l’estiu… ens va reafirmant en la nova etapa que comença, gaudint dels petits plaers que ens ofereix la vida.

Amb mesura, amb prudència, sense pressa… Però sense pausa.

 

ESTE VERANO, SÍ QUE HAY PLAYA… ¡¡¡VAYA VAYA!!!

Tibidabo. Jornades per a persones amb discapacitat funcional

Aquest any, sí, per fi!!!

Les Jornades de portes obertes per a les persones amb discapacitat funcional han tornat a reobrir-se després de l’aturada derivada de la covid-19.

És una de les sortides que més hem enyorat, el Tibidabo és per a nosaltres com tocar el cel amb la punta dels dits, l’excursió per excel·lència, una de les millors experiències de l’any.

Motxilles preparades, entrepans, aigua, sucs, crema solar… no ens faltava de res.
Colors, sons, riures, molts riures, riallades que compartim al costat dels nostres companys.

…I les atraccions eren allí, com sempre, tal com les havíem somiat durant l’any de la pandèmia …

Menys bulliciós, sense aglomeracions. Les mesures de seguretat continuen vigents, encara que anem acostant-nos a poc a poc a una certa normalitat.

Replet de màgia i felicitat, tots ens encaminem a gaudir de les nostres merescudes jornades de portes obertes.

Els cavalls, cavalcant sobre un cercle infinit, ens estaven esperant, sublims, altius.

Pujats en la sínia, expectants, asseguts a les petites tarteres que es balancegen sobre una Barcelona magnifica, grandiosa i impressionant, ens sentim les persones més importants de l’univers.

Cada atracció ens proporciona una experiència única, enriquidora i irrepetible, una explosió d’adrenalina que va trencant trosset a trosset totes les pors i incerteses que ens han acompanyat durant massa temps.

L’espera ha valgut la pena… Perquè després de la tempesta, sempre ve una bonança.