Salut Mental, vellesa i discapacitat: el risc de l’eclipsament diagnòstic

, , , ,

La salut mental és la principal preocupació sanitària en l’actualitat per al 62% de la població. Ha desplaçat a altres malalties com ara el càncer, l’obesitat o el tabaquisme. Hom pot patir una malaltia mental. De fet, segons l’Organització Mundial de la Salut, 1 de cada 4 persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida.

Aquest percentatge inclou persones grans i/o amb discapacitat intel·lectual, col·lectius en risc d’eclipsament diagnòstic. L’eclipsament diagnòstic és un biaix cognitiu en l’àmbit sanitari pel qual els professionals atribueixen nous símptomes físics o conductuals a una condició prèvia, com ara una discapacitat intel·lectual, l’envelliment o una malaltia crònica, sense investigar altres causes.

Malestar encara que no s’expressi en paraules

Així, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual, usuàries prioritàries de Les Hortènsies, un canvi de conducta, irritabilitat, aïllament o alteracions del son poden expressar un malestar emocional, no han d’atribuir-se automàticament i no a la pròpia discapacitat.

Per aquest motiu, és important conèixer bé cada persona: les seves rutines, la seva manera de comunicar-se i què li fa sentir segura. Quan alguna cosa canvia, cal preguntar-se per què. A més a més, cal coordinar-se amb els serveis de salut de referència i amb les famílies per tal de donar la millor resposta possible.

Vellesa no equival a tristesa permanent

Quelcom semblant pot passar amb les persones grans, que FSFA atén principalment a Can Torras i Montseny. Sovint es pensa que és lògic que una persona gran estigui més apagada. I és clar que la solitud no desitjada, el dol, la pèrdua d’autonomia o les malalties cròniques poden afectar a l’estat d’ànim.

Però cal no confondre moments baixos puntuals amb la tristesa persistent, la pèrdua d’interès o l’aïllament. Aquests no són part normal de l’envelliment, sinó que poden ser conseqüència d’una malaltia mental. Detectar-los a temps i actuar millora la qualitat de vida de la gent gran.

En aquests sentit, és important incorporar activitats que donen sentit al dia i espais per conversar. També, promoure el contacte amb les famílies i el seguiment de l’equip o els equips professionals que atenguin a la persona, sigui des del , tant centre de salut, el d’atenció intermèdia, l’hospital o la residència.

Així, amb totes les persones, però més amb la gent gran o amb discapacitat, l’observació sense idees preconcebudes esdevé clau per detectar els problemes de salut mental i abordar-los adequadament. La celebració del Dia Mundial de la Salut Mental és un bon moment per defensar un millor abordatge de salut mental, vellesa I discapacitat, I dir no a l’eclipsament diagnòstic

/by

1 d’octubre, Dia Internacional de les Persones Grans: envellir amb drets

, , , ,

Cada 1 d’octubre se celebra el Dia Internacional de les Persones Grans, instituït per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1990. És una jornada per reconèixer l’aportació de les persones grans a la societat i per recordar que envellir amb dignitat és un dret, no un privilegi.

A FSFA convivim cada dia amb aquesta realitat. Les persones grans que atenem no són només usuàries d’un servei: són persones amb una història, uns desitjos i uns drets que mereixen ser escoltats i respectats. És per aquest motiu que l’atenció es fa des d’una visió integral i humana, amb un model centrat en la persona. I no sense esforços.

El perfil de les persones usuàries dels nostres centres és molt divers. Entre la gent gran usuària de Can Torras, Montseny i Les Hortènsies, ens trobem amb persones amb condicions complexes. A l’edat es poden afegir altres circumstàncies, com ara l’autisme, la discapacitat intel·lectual o les malalties neurodegeneratives.

Atendre-les implica comptar amb professionals amb una formació, unes aptituds i unes actituds que no sempre opten per la gent gran a l’hora de desenvolupar la seva carrera. Implica, a més a més, recursos materials específics. Tot plegat, en un context d’envelliment creixent i pressupostos curts.

Per aquests motius, FSFA se suma a les reivindicacions d’aquest Dia Internacional de les Persones Grans. Una jornada que va celebrar per endavant el CR Montseny, participant aquest dissabte de la Gran Festa Sènior al Complex Esportiu Municipal de El Masnou. L’acte, amb 400 persones assistents, va permetre gaudir de dinar, música i ball organitzat per commemorar aquest dia.

/by

Can Torras acull una trobada de direccions de comunicació de la Barcelona Metropolitana Nord

, ,

La riquesa de l’ intercanvi. Can Torras ha acollit aquest dijous, 14 de maig, una trobada de direccions de comunicació de la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord. Encapçalades per Cristina Moragas, dircom de la Regió, a qui acompanyava Maria Weisz, una desena de institucions va acudir a la reunió.

Concretament, Gutmann; Fundació Sanitària Mollet; Consorci Sanitari del Maresme; Badalona Serveis Assistencials; Hospital Germans Trias; Gerència d’Atenció Primària i a la Comunitat Barcelonès Nord i Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental de l’ICS; ICO; Consorci Sanitari de Terrassa; Comunitat Terapèutica del Maresme; i, Fundació Hospital de l’Esperit Sant.

La trobada de direccions de comunicació va començar amb la rebuda de la doctora Carla Gutiérrez, directora mèdica de Can Torras. Després de les paraules de benvingudes, l’equip de comunicació de la FSFA, va presentar l’entitat i com s’enfoca la seva comunicació.  Aleshores, els participants van interessar-se per la realitat de la Fundació i la seva estratègia comunicativa.

A continuació, Moragas va prendre la paraula per  explicar les novetats del departament de Salut i de la Regió. Entre elles, la celebració de la II Jornada de Comunicació i Salut, i la I d’Administratius en Salut. A més a més, va anunciar-se una sessió formativa relacionada amb la gestió de ressenyes,  en ser una problemàtica comuna a molts centres.

/by

Dia Mundial de la Infermeria: Les nostres infermeres, el nostre futur

, , , ,

“Les nostres infermeres, el nostre futur. Les infermeres empoderades salven vides”. Un lema potent per a un dia especial, el Dia Internacional de la Infermeria, que es conmemora cada 12 de maig. La data triada conmemora el naixement de Florence Nightingale. Aquesta infermera nascuda a Florència al 1820 està considerada la mare de la infermeria moderna. Nightingale va crear el primer model conceptual i va ser capaç de demostrar la importància de les cures.

Tal i com assenyala el Consell Internacional d’Infermeria, cada dia, les infermeres salven i milloren vides. L’impacte de la seva feina és més gran quan estan adequadament empoderades.  Per aquest motiu, en un moment de pressió global extraordinària,  el repte és fer els canvis estructurals necessaris per aprofitar el poder de la força laboral d’infermeria. Aquesta força és clau per millorar els resultats de salut i oferir una atenció primària fiable i centrada en la persona. Sense ella, transformar els sistemes de salut i abordar els majors reptes sanitaris del nostre món no és possible.

Més enllà dels reptes, en el dia a dia, a FSFA, infermers i infermeres es centren en brindar la millor atenció a les persones usuàries. No ho tenen fàcil. L’atenció a la gent gran, a les persones en situacions de final de vida o amb discapacitat té una complexitat afegida. Malgrat açò, són peça clau del model assistencial de la Fundació, un model d’atenció integral, globalitzat i interdisciplinari. El Dia Mundial de la Infermeria esdevé el moment perfecte per recordar el seu paper i agrair el seu compromís, la seva professionalitat i el seu caliu.

Infermeria en xifres

Cal recordar que a Catalunya hi ha gairebé 50.000 professionals d’infermeria. Emperò, es necessiten prop de 20.000 infermeres per assolir la ràtio mitjana de la Unió Europea. Són dades del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC).

Segons aquesta institución, a més de la mancança de personal es detecta una mala salut laboral i fugida de talent. Així, un estudi de 2026 reflecteix que el 67% de les infermeres a Catalunya es plantegen deixar la professió. I s’ho plantegen a causa de la falta de conciliació laboral i personal.

 

/by

La importància del rentat de mans

, , , ,

La higiene de les mans esdevé especialment important en l’atenció sanitària, tant per part dels pacients i els acompanyants, com per part dels professionals. Cal recordar que diversos estudis mostren com les mans actuen de vector en la transmissió d’infeccions.

És així perquè poden contaminar les superfícies que amb posterioritat tocaran els mateixos malalts. També, perquè en contactar les mans amb superfícies o objectes contaminats, i tocar després els malalts, sense haver fet una higiene prèvia, poden contribuir a la propagació dels gèrmens.

Reduir el risc de transmissió de malalties és, per tant, responsabilitat de tothom. I és senzill, cal un petit gest, el rentat de mans, una acció que, tal i com recorda el Dia Mundial de la Higiene de Mans que es celebra cada 5 de maig, salva vides.

Está científicament provat que l’acció per evitar que les mans actuïn com a vector i que es recomana amb més freqüència, és la seva fricció amb preparats alcohòlics. Altra opciò és rentar-se les mans amb aigua i sabó. És important fer-ho molt curosament i, en el cas dels professionals sanitaris, en diferents moments.

En aquest sentit, es fixen cinc per a la higiene de mans, amb l’objectiu comú d’evitar la colonització de gèrmens i la seva propagació. Aquests moments són abans de tocar el pacient i  de realitzar una tasca de neteja o aséptica, i desprès del risc d’exposició a líquids corporals; desprès de tocar el paciente i d’estar en contacte amb l’entorn del paciente.

Més enllà de l’ambit sanitari

La responsabilitat, però, com hem dit és cosa de tothom. Hom ha d’incorporar en la vida diària la higiene de mans. Mullar-se les amb aigua tèbia, ensabonar-se-les, fregar-se-les bé durant 20 segons, esbandir-se-les amb aigua abundant i eixugar-se-les amb una tovallola neta, en diferents moments del dia comporta grans beneficis.

Pots saber-ne més de la higiene de mans en la nostra infografia i en el Canal Salut de la Generalitat.

/by

Una ullada a la higiene postural

, , , ,

Sobrecàrregues, lesions muscoesquelètiques, dolors poden ser derivades indesitjades de la feina.  La solució? Una bona higiene postural. Es a dir, l’adopció de postures i la realització de moviments o esforços correctes durant l’activitat o el repòs. Una correcció que, en mantenir l’equilibri i l’alineació del cós, contribueix a evitar lesions, dolors i altres problemes de salut.

Mantenir-la a la feina és clau. Les pautes per fer-ho varien depenent del tipus de treball. Abasten des de mantenir una bona postura en estar dret a aixecar pes flexionant els genolls en lloc de l’esquena. Inclouen, també, seure correctament i evitar postures estàtiques perllongades. I han d’aplicar-se a la resta d’activitats del dia a dia.

En el context del Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball i del Dia del Treballador, compartim un petit fulletó sobre higiene postural. A FSFA, ens fem ressò també  del programa “Esquena Sana”  de la Generalitat de Catalunya. Podreu trobar més informació sobre aquest programa pitjant aquí.  A la vostra mà està ara fer de la higiene postural una aliada de la vostra salut i el vostre benestar personal i professional.

Tríptico higiene postural

Tríptico higiene postural

/by

Caliu i roses al Sant Jordi de la Fundació Sant Francesc d’Assís

, , , ,

FSFA viu Sant Jordi entre la bulla del carrer i la tendresa al voltant d’una taula parada de llibres, roses i manualitats. Així, la festa de les roses i les lletres s’ha escolat per tots els centres amb activitats que han anat més enllà del dia 23. En dies previs, tallers de manualitats i decoració els centres amb  motius relacionats amb Sant Jordi.

I ja avui, 23 d’abril, s’han viscut els moments més especials. Així, Montseny rebia la tradicional visita de la Fundació ‘la Caixa’. Marc Simó, el seu sotsdirector general, acompanyat de David Velasco, director d’Humanització, i Montse Buisan, directora corporativa de Projectes Socials, ha complit amb el que ja és tradició.

Tots tres han portat roses i han regalat roses a les residents amb discapacitat visual.  L’atenció d’aquestes va a càrrec d’un veterà projecte de la fundació catalana. El dia d’abans, aquesta tradició havia estat protagonitzada pels voluntaris de Caixabank. Un any més, van acostar-se al centre masnoví per regalar roses a les persones usuàries.

Paradetes

Per la seva banda, Les Hortènsies ha gaudit de Sant Jordi amb una paradeta al bell mig del poble, on han muntat altra paradeta, que ha estat ben animada al llarg del matí.  Finalment, el grup “Papallones Solidàries” de El Masnou ha instal·lat la seva paradeta a les portes de Can Torras.

Dracs i petits detalls, obsequis, a més de roses, donaven la benvinguda al centre sociosanitari alellenc. Moltes persones -professionals i visitants- s’han aturat una estoneta per fer-se amb un detall i compartir l’esperit d’aquesta diada tan especial que no deixa ningú indiferent.

Així,  FSFA s’ha sumat un any més a una de les tradicions més estimades i arrelades a Catalunya. La celebració de diades com aquesta suposa una eina fonamental en el procés terapèutic i l’acompanyament de les persones ateses, una mostra del compromís de la Fundació amb el seu model d’atenció centrada en les persones. 
/by

Drets dels pacients: la necessària corresponsabilitat

, , , ,

A tot dret li pertoca un deure. Cal recordar-ho cada cop que plantegem una exigència. També avui, Dia Europeu dels Drets dels Pacients. Aprofitem per recordar-los. El primer de tots, l’accés a l’atenció sanitària. Es a dir, la persona té dret a rebre una assistència de qualitat, en igualtat de condicions, sense que pugui haver cap discriminació.

A més, l’atenció ha de fer-se amb respecte a la dignitat, valors i creences personals, protegint les dades personals i la informació mèdica. Aquesta informació ha de ser clara i comprensible, contribuint tot plegat a garantir el dret a participar i decidir sobre la pròpia salut i els tractaments per cuidar-la.

Aquest marc en el que es desenvolupa la relació entre pacients i món sanitari té, però, la contrapartida dels deures. Doncs, la salut no depèn de l’administració i el personal sanitari, depèn de la corresponsabilitat. Cada persona té un paper clau per fer efectius el drets que se li reconeixen en qualitat de pacient.

Així, el primer deure és cuidar la pròpia salut, incorporant hàbits de vida saludable i seguint recomanacions mèdiques.  El segon, es fer un ús responsable dels serveis, la qual cosa implica dos més, complir normes i horaris i donar informació veraç. Finalment, cal mantenir una actitud respectuosa amb professionals i altres persones usuàries.

Pots trobar un petit resum al notre fulletó i en el portal de Departament de Salut.

 

/by

La rehabilitació en la Malaltia de Parkinson

, ,

Avui és el Dia Mundial del Parkinson. Una jornada  fixada al calendari amb l’objectiu d’ampliar la consciència i la comprensió d’aquesta malaltia neurodegenerativa. El parkinson continua envoltat de desconeixement i prejudicis. Així, per exemple, sol associar-se a persones grans  quan el 15 per cent de qui pateix aquesta malaltia té menys de 50 anys.  La malaltia de Parkinson (MP) no té cura, però hi ha recursos que ajuden a controlar els símptomes, mantenir l’autonomia i millorar la vida de les persones malaltes.

És el cas de Servei de Rehabilitació de FSFA. Aquest servei, integrat per fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals, té com objectiu principal que les persones afectades puguin portar una vida el més autònoma possible segons l’estadi en el que es trobin. “El principi que guia la intervenció és la prevenció dels dèficits funcionals associats a la MP i el manteniment de les funcions preservades”, afirma Raquel Rodrigo.

La cap del Servei de Rehabilitació explica que “entre les intervencions per assolir aquest objectiu es troben l’assessorament per mantenir la rutina diària i a l’hora d’adaptar el domicili, i l’orientació sobre productes de suport. A més a més, està l’entrenament de noves habilitats per aconseguir formes alternatives de realitzar les activitats. I, finalment, l’educació  per la salut del pacient, familiars i cuidadors”.

 L’abordatge de la MP a FSFA

Segons detalla Rodrigo, la primera acció que es fa és valorar l’estadi funcional en el que es troba la persona. Aquesta valoració també té en compte les activitats que realitza, el seu entorn i la forma com les fa a diari. Un cop feta la valoració, es marquen, conjuntament amb la persona afectada i la seva família, els objectius específics a aconseguir.

Aquests objectius podrien ser la millora l’amplitud del moviment i prevenir les limitacions articulars provocades per la rigidesa; la millora o el manteniment de la coordinació motriu de les extremitats superiors e inferiors; la millora i manteniment de funcions cognitives, sensorials i perceptuals; o, entrenar la marxa, les activitats bàsiques i instrumentals de la vida diària o l’ús de productes de suport.

D’acord amb aquests objectius es planifica i dissenya un pla de tractament que s’adapta segons evolucioni la malaltia i s’alteri la funcionalitat de la persona. El Servei de Rehabilitació, i, en determinats casos, el Servei Mèdic acompanyen el tractament. La persona amb MP, i la seva família, compten així amb un valuós recurs per fer-li front.

Dit això, si vols saber més sobre la MP, pots visitar el web de la Federació Espanyola de Parkison. Trobaràs molta informació i recursos. A més a més, amb motiu del Dia Mundial de Parkison aquesta entitat ha llançat la campanya “No soy Párkinson”. La iniciativa cerca visibilitzar les barreres socials i la incomprensió que moltes persones enfronten en el seu dia a dia.

/by

FSFA a la Jornada d’Espais de Reflexió Ètica en Serveis Socials

, ,
Noves passes cap a una atenció més humana, respectuosa i centrada en la persona. Fundació Sant Francesc d’Assís ha participat a la Jornada d’Espais de Reflexió Ètica en Serveis Socials (ERESS). Ho ha fet de la mà de Joan Francesc Romero, infermer de Can Torras, referent en eutanàsia i coordinador del Comité d’Ètica Assistencial de FSFA. Romero va ser l’encarregat de preparar i presentar un dels documents clau pel que fa als ERESS, la seva guia de constitució.

Cal dir que en el marc del Consell de Drets Socials i Autonomia Personal, s’ha constituit el Grup de Treball sobre els ERESS de La Unió. El seu l’objectiu és de reforçar la integració dels valors ètics en la pràctica assistencial. La jornada, organitzada per La Unió, va comptar amb participació de professionals de diferents centres i serveis.  Entre ells, l’esmentat Romero, així com Begoña Román i Cristina Lasmarias Martínez. Ambdues van oferir una anàlisi profunda del material elaborat, a més de compartir reflexions inspiradores per continuar desenvolupant aquests espais.

En aquest sentit, els ERESS es consoliden com una eina fonamental per garantir els drets de les persones i promoure la dignitat, l’autonomia i el benestar. També serveixen per donar suport a la presa de decisions assistencials. Finalment, poden contribuir a  impulsar una cultura professional basada en el bon tracte. La rellevància que poden tenir aquests espais revaloritza l’impuls que fa La Unió pel que fa als Espais de Reflexió Ètica en Serveis Socials i la feina feta per Romero, en elaborar la guia de la seva constitució.

 

 

 

 

 

/by

Marta Manau: «Amb la feina amb gossos aconsegueixo millorar el benestar de les persones»

, ,

Un seguit de carícies, saltirons i somriures. La satisfacció de la feina feta i el benestar de la persona usuària. Tot això és la intervenció assistida amb gossos que es desenvolupa a Les Hortènsies. El centre de FSFA especialitzat en persones amb discapacitat psíquica ofereix aquesta intervenció de la mà del Proyecto Tan Amigos.

Cal dir que assistir a una sessió és comprovar com innovar en l’atenció es tradueix en alegria i benestar. Un benestar que no entén d’entrebancs ni limitacions. Que es nodreix d’una interacció ben fonamentada en la bondat dels gossos que hi participen, en aquest cas Max, Baloo i Lola . I també de la perícia de Marta Manau, tècnica en intervencions assistides amb gossos i educadora canina.

En parlem

FSFA.- Marta, en què consisteix la intervenció assistida amb gossos?

M. M.- L’activitat té una rutina que sempre consisteix en fer una benvinguda al gos. Després es desenvolupa una activitat on es treballen diversos objectius que s’han plantejant abans amb el centre ja siguin individuals o grupals i després sempre ens acomiaden del gos amb una carícia, un premi per donar per tancada la sessió. Aquesta és la dinàmica.

FSFA.- En aquest sentit, què es pretén amb aquesta intervenció?

M.M.- Intentar aconseguir tots els beneficis que ens anem proposant. Poc a poc, tots alhora, d’un en un…tot depèn de la situació i el context de la persona, però sempre ens centrem en millorar el benestar de la persona. Si una persona és feliç només tocant al gos o observant, inclús, n’hi ha prou, i hi ha altres persones que volen involucrar-se molt més, que treballen molt bé i aquí es treballen tots els nivells, cognitius, físics, temes de comunicació, d’habilitats socials, gestió emocional, control dels impulsos…i també la coneixença del que és el món caní i com tractar respectuosament al gos, com comunicar-se amb ell, aconseguir que ens faci cas si li demanem alguna cosa.

FSFA.- Finalment, què és el més gratificant d’aquesta activitat?

M.M.- El més gratificant de l’activitat per mi és veure que amb la meva feina aconsegueixo millorar el benestar d’aquestes persones, encara que sigui repetitiu és una feina molt gratificant, dura perquè et trobes en situacions molt complicades, però a mi em compensa personalment, i puc fer la feina amb els meus gossos, que això encara em compensa més.

Autonomia i benestar de les persones residents

La intervenció assistida amb gossos és un dels recursos que Les Hortènsies fa servir amb l’objectiu de potenciar les habilitats de les persones usuàries. Aquesta potenciació afavoreix l’augment del seu grau d’autonomia i l’alentiment de l’envelliment.

Els diferents recursos sostenen un model assistencial que prioritza la qualitat de vida i el benestar. Un model biopsicosocial d’atenció integral, globalitzat i interdisciplinari que respecta totes les dimensions de la persona atesa.

/by

Doctora Castillo: «La disposició de temps tan curta és la principal dificultat que tenim»

,

Daniela Castillo Barros és de Barranquilla, Colòmbia. Va estudiar la carrera de medicina a la Universitat del Norte, pionera en recerca de malalties tropicals. Cal dir que la recerca li interessava aleshores, però quan va començar l’internat es va enamorar del tracte amb el pacient. Arriba a Espanya al 2017. Inicialment geriatria no era una de les especialitats que tenia al cap, però «amb la COVID vaig veure la necessitat i urgència en l’atenció integral i humana que necessiten aquests pacients».

Pel que fa a la vida més enllà de la feina, la doctora Castillo afirma que és esportista al mateix nivell que mèdica -«hi inverteixo molt de temps»—, reconeix. Així, actualment practica volley platja i ioga, «molt diferents però complementàries», afirma. I ho fa mentre traballa a la unitat de Convalescència de Can Torras. 

Parlem amb la doctora Castillo amb motiu del 8M.

FSFA.- Què és el que més li agrada de la seva professió?

DCB.- El que m’agrada més és que cada dia s’aprèn alguna cosa. Cada dia. Cap no és igual a l’anterior. I aquest aprenentatge no és necessàriament de medicina, sinó de la vida.

FSFA.- I per contra, el que menys?

DCB.- El que m’agrada menys la disposició de temps tan curta, que tenim per a cada pacient, per a cada vida.

FSFA.- En aquest sentit, a quines dificultats s’enfronta com a metgessa?

DCB.- Sobretot aquest és el punt que ens genera més dificultats. Hem d’obtenir tota la informació clínica necessària per determinar un diagnòstic, en el menor temps, alhora de no deshumanitzar el tracte amb el pacient.

FSFA.- Per altra banda, creieu que hi ha diferència entre metge home o dona?

DCB.- Actualment i cada cop menys percebem diferències amb companys homes. Les dones hem demostrat la nostra capacitat, dedicació a la feina com a metgesses. Ara vaig encaminada a ampliar els meus coneixements a l’atenció pal·liativa.

FSFA.- Finalment, què diria a una noia que està estudiant medicina en aquest moment?

DCB.- A les joves que estan estudiant ara que hi ha temps per a tot. I encara que creguis que saber el nom d’aquest enzim no et servirà per a alguna cosa en el futur, ja veuràs com la seva implicació va més enllà del que sembla i totes les dificultats de la carrera, el sacrifici, i afany val la pena.

Unitat de convalescència

Al centre Can Torras atenem persones que pateixen malalties cròniques o que estan en un procés de convalescència temporal i requereixen d’una atenció sanitària continuada, especialitzada i de qualitat.

Treballem amb plans terapèutics interdisciplinaris per donar resposta a les múltiples i complexes necessitats que tenen les persones que atenem.

/by