Salut Mental, vellesa i discapacitat: el risc de l’eclipsament diagnòstic

, , , ,

La salut mental és la principal preocupació sanitària en l’actualitat per al 62% de la població. Ha desplaçat a altres malalties com ara el càncer, l’obesitat o el tabaquisme. Hom pot patir una malaltia mental. De fet, segons l’Organització Mundial de la Salut, 1 de cada 4 persones patirà un problema de salut mental al llarg de la seva vida.

Aquest percentatge inclou persones grans i/o amb discapacitat intel·lectual, col·lectius en risc d’eclipsament diagnòstic. L’eclipsament diagnòstic és un biaix cognitiu en l’àmbit sanitari pel qual els professionals atribueixen nous símptomes físics o conductuals a una condició prèvia, com ara una discapacitat intel·lectual, l’envelliment o una malaltia crònica, sense investigar altres causes.

Malestar encara que no s’expressi en paraules

Així, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual, usuàries prioritàries de Les Hortènsies, un canvi de conducta, irritabilitat, aïllament o alteracions del son poden expressar un malestar emocional, no han d’atribuir-se automàticament i no a la pròpia discapacitat.

Per aquest motiu, és important conèixer bé cada persona: les seves rutines, la seva manera de comunicar-se i què li fa sentir segura. Quan alguna cosa canvia, cal preguntar-se per què. A més a més, cal coordinar-se amb els serveis de salut de referència i amb les famílies per tal de donar la millor resposta possible.

Vellesa no equival a tristesa permanent

Quelcom semblant pot passar amb les persones grans, que FSFA atén principalment a Can Torras i Montseny. Sovint es pensa que és lògic que una persona gran estigui més apagada. I és clar que la solitud no desitjada, el dol, la pèrdua d’autonomia o les malalties cròniques poden afectar a l’estat d’ànim.

Però cal no confondre moments baixos puntuals amb la tristesa persistent, la pèrdua d’interès o l’aïllament. Aquests no són part normal de l’envelliment, sinó que poden ser conseqüència d’una malaltia mental. Detectar-los a temps i actuar millora la qualitat de vida de la gent gran.

En aquests sentit, és important incorporar activitats que donen sentit al dia i espais per conversar. També, promoure el contacte amb les famílies i el seguiment de l’equip o els equips professionals que atenguin a la persona, sigui des del , tant centre de salut, el d’atenció intermèdia, l’hospital o la residència.

Així, amb totes les persones, però més amb la gent gran o amb discapacitat, l’observació sense idees preconcebudes esdevé clau per detectar els problemes de salut mental i abordar-los adequadament. La celebració del Dia Mundial de la Salut Mental és un bon moment per defensar un millor abordatge de salut mental, vellesa I discapacitat, I dir no a l’eclipsament diagnòstic

1 d’octubre, Dia Internacional de les Persones Grans: envellir amb drets

, , , ,

Cada 1 d’octubre se celebra el Dia Internacional de les Persones Grans, instituït per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 1990. És una jornada per reconèixer l’aportació de les persones grans a la societat i per recordar que envellir amb dignitat és un dret, no un privilegi.

A FSFA convivim cada dia amb aquesta realitat. Les persones grans que atenem no són només usuàries d’un servei: són persones amb una història, uns desitjos i uns drets que mereixen ser escoltats i respectats. És per aquest motiu que l’atenció es fa des d’una visió integral i humana, amb un model centrat en la persona. I no sense esforços.

El perfil de les persones usuàries dels nostres centres és molt divers. Entre la gent gran usuària de Can Torras, Montseny i Les Hortènsies, ens trobem amb persones amb condicions complexes. A l’edat es poden afegir altres circumstàncies, com ara l’autisme, la discapacitat intel·lectual o les malalties neurodegeneratives.

Atendre-les implica comptar amb professionals amb una formació, unes aptituds i unes actituds que no sempre opten per la gent gran a l’hora de desenvolupar la seva carrera. Implica, a més a més, recursos materials específics. Tot plegat, en un context d’envelliment creixent i pressupostos curts.

Per aquests motius, FSFA se suma a les reivindicacions d’aquest Dia Internacional de les Persones Grans. Una jornada que va celebrar per endavant el CR Montseny, participant aquest dissabte de la Gran Festa Sènior al Complex Esportiu Municipal de El Masnou. L’acte, amb 400 persones assistents, va permetre gaudir de dinar, música i ball organitzat per commemorar aquest dia.

Ramón, un centenari al centre residencial Montseny

, ,
A Montseny som casa i som família. Compartir el dia a dia i també els moments especials. Com ara l’aniversari de Ramón García Fernández. El 4 de setembre va complir 100 anys i hi va haver festa grossa a la nostra residència. Companys, companys i professionals van voler fer-li costat. I no van ser els únics.  L’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, i les regidores Isabel Alfaro i Yulay Martínez, van acudir al centre i li van lliurar un obsequi en nom de l’Ajuntament.
 
Així, l’efemèride va tenir un to també d’all més institucional. La visita dels representants municipal va contribuir a subratllar la importància de la gent gran i de la seva cura. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, hi ha més de 3.000 persones al país. 8 de cada 10 són dones, i la resta, homes, i el nombre total de centenaris es duplica cada 10 anys. A més a més, Catalunya compta amb gairebé mig milió de persones de 80 anys o més.
 
Recursos com el centre residencial Montseny són la resposta a les necessitats d’aquest creixent grup de població. A aquest centre masnoví atenem de forma continuada a persones d’edat avançada, que precisen supervisió i ajuda en les necessitats de la vida diària. Treballem a partir del model d’Atenció Centrada en la Persona), proporcionant  una atenció integral i interdisciplinària. A més a més, vetllem per totes les dimensions de la persona i de la seva realitat sociofamiliar.

Celebrar un centenari com el de Ramón suposa un motiu de profunda alegria per a un equip professional compromès amb la seva feina. És la vida validant que una bona atenció pot ser determinant en la qualitat de vida i en el benestar de les persones. Persones que, malgrat, el pas dels anys i la fragilitat que hi poden tenir, estimen, somnien i volen viure cada dia amb la màxima plenitud possible. Per molt d’anys, Ramón i totes les persones centenàries!

 
 

Montseny: Sant Pere li pren el relleu a Sant Joan

, ,

Grans celebracions, com ara Sant Joan, però també petites, i igualment engrescadores. Montseny va celebrar el passat 8 de juliol Sant Pere. Ho va fer de manera participada, amb molta il·lusió sense que la forta calor fos impediment. L’ombra de dels pins, el caliu, la música i un bon ‘pica-pica’ van ser els aliats per un matí de luxe.

Com sempre, al nostre centre residencial de El Masnou, una festa és més que un dia. Les professionals van preparar per endavant unes dinàmiques. A la festa, tothom va gaudir del seu desenvolupament. També del directe de Formigonera, que amb la seva música va omplir de ritme la trobada.

Hi havia somriures, rialles, balls, converses i després el compartir menjar i beure. En tot moment, es refrescaven els i les assistents, els ventalls feien companyia. Passaven els minuts per confirmar l’alegria i aquesta convicció de Montseny que petites celebracions, com Sant Pere, són les que deixen gran empremta.

Sant Pere i Sant Pau

Segons femturisme.cat, les Festes de Sant Pere i Sant Pau són una celebració tradicional. Té lloc a diverses localitats de Catalunya a finals de juny. Aquestes festes tenen una forta arrel religiosa, però també han evolucionat per convertir-se en esdeveniments populars amb activitats lúdiques, culturals i folklòriques.

A més a més,  moltes poblacions catalanes, Sant Pere és venerat com a patró dels pescadors, fet que fa que les localitats costaneres, com Cambrils o el barri marítim del Serrallo a Tarragona, tinguin una vinculació especial amb aquestes festivitats.

En aquests indrets, és tradicional celebrar processons marineres, on la imatge de Sant Pere és portada en barques engalanades i acompanyada per fidels i pescadors. La jornada es completa amb benediccions del mar i ofrenes florals per demanar protecció i bonança per als mariners.

 

Montseny viu la seva revetlla de Sant Joan

, ,

De nord a sud. D’est a oest. A la vora de la mar o al bell mig de petits pobles de l’interior. Catalunya ha viscut la Nit de Sant Joan i també ho ha fet Montseny. El centre de persones grans de la FSFA ha celebrat aquest dimarts la seva la revetlla de Sant Joan amb una petita festa al jardí del centre.

Ho ha fet compartint una de les tradicions més estimades de casa nostra. Així, les persones residents van elaborar una manualitat en forma de foguera. A més, en uns paperets van escriure els seus desitjos i il·lusions per al proper any. Aleshores, durant l’activitat, aquests desitjos van cremar-se simbòlicament en una petita foguera.

S’ha complert d’aquesta manera amb la tradició vinculada al solstici d’estiu. Aquesta que fa del foc un element purificador; la que permet deixar enrere allò que no volem i donar la benvinguda a nous somnis i esperances. Una tradició que comparteixen milers de persones al territori i a tants de punts del món.

Tal i com expliquen des de la direcció de Montsey, «la celebració ha comptat amb la participació de persones residents, familiars i professionals». A més del ritus del foc, no va faltar la música tradicional catalana. «Tots junts vam cantar “Volem pa amb oli”, una cançó que va despertar records, somriures i moltes ganes de participar», diuen.

El gran ambient ha fet que l’equip assistencial hagi volgut donar les gràcies a totes les persones que vam voler compartir un moment tan especial. Un cop més, a Montseny es comprova com les festes arrelades a les tradicions i la cultura catalanes, com ara la revellta de Sant Joan, contribueixen són una de les millors eines per afavorir la qualitat de vida de les persones residents.

Dia Mundial de la Infermeria: Les nostres infermeres, el nostre futur

, , , ,

“Les nostres infermeres, el nostre futur. Les infermeres empoderades salven vides”. Un lema potent per a un dia especial, el Dia Internacional de la Infermeria, que es conmemora cada 12 de maig. La data triada conmemora el naixement de Florence Nightingale. Aquesta infermera nascuda a Florència al 1820 està considerada la mare de la infermeria moderna. Nightingale va crear el primer model conceptual i va ser capaç de demostrar la importància de les cures.

Tal i com assenyala el Consell Internacional d’Infermeria, cada dia, les infermeres salven i milloren vides. L’impacte de la seva feina és més gran quan estan adequadament empoderades.  Per aquest motiu, en un moment de pressió global extraordinària,  el repte és fer els canvis estructurals necessaris per aprofitar el poder de la força laboral d’infermeria. Aquesta força és clau per millorar els resultats de salut i oferir una atenció primària fiable i centrada en la persona. Sense ella, transformar els sistemes de salut i abordar els majors reptes sanitaris del nostre món no és possible.

Més enllà dels reptes, en el dia a dia, a FSFA, infermers i infermeres es centren en brindar la millor atenció a les persones usuàries. No ho tenen fàcil. L’atenció a la gent gran, a les persones en situacions de final de vida o amb discapacitat té una complexitat afegida. Malgrat açò, són peça clau del model assistencial de la Fundació, un model d’atenció integral, globalitzat i interdisciplinari. El Dia Mundial de la Infermeria esdevé el moment perfecte per recordar el seu paper i agrair el seu compromís, la seva professionalitat i el seu caliu.

Infermeria en xifres

Cal recordar que a Catalunya hi ha gairebé 50.000 professionals d’infermeria. Emperò, es necessiten prop de 20.000 infermeres per assolir la ràtio mitjana de la Unió Europea. Són dades del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC).

Segons aquesta institución, a més de la mancança de personal es detecta una mala salut laboral i fugida de talent. Així, un estudi de 2026 reflecteix que el 67% de les infermeres a Catalunya es plantegen deixar la professió. I s’ho plantegen a causa de la falta de conciliació laboral i personal.

 

La importància del rentat de mans

, , , ,

La higiene de les mans esdevé especialment important en l’atenció sanitària, tant per part dels pacients i els acompanyants, com per part dels professionals. Cal recordar que diversos estudis mostren com les mans actuen de vector en la transmissió d’infeccions.

És així perquè poden contaminar les superfícies que amb posterioritat tocaran els mateixos malalts. També, perquè en contactar les mans amb superfícies o objectes contaminats, i tocar després els malalts, sense haver fet una higiene prèvia, poden contribuir a la propagació dels gèrmens.

Reduir el risc de transmissió de malalties és, per tant, responsabilitat de tothom. I és senzill, cal un petit gest, el rentat de mans, una acció que, tal i com recorda el Dia Mundial de la Higiene de Mans que es celebra cada 5 de maig, salva vides.

Está científicament provat que l’acció per evitar que les mans actuïn com a vector i que es recomana amb més freqüència, és la seva fricció amb preparats alcohòlics. Altra opciò és rentar-se les mans amb aigua i sabó. És important fer-ho molt curosament i, en el cas dels professionals sanitaris, en diferents moments.

En aquest sentit, es fixen cinc per a la higiene de mans, amb l’objectiu comú d’evitar la colonització de gèrmens i la seva propagació. Aquests moments són abans de tocar el pacient i  de realitzar una tasca de neteja o aséptica, i desprès del risc d’exposició a líquids corporals; desprès de tocar el paciente i d’estar en contacte amb l’entorn del paciente.

Més enllà de l’ambit sanitari

La responsabilitat, però, com hem dit és cosa de tothom. Hom ha d’incorporar en la vida diària la higiene de mans. Mullar-se les amb aigua tèbia, ensabonar-se-les, fregar-se-les bé durant 20 segons, esbandir-se-les amb aigua abundant i eixugar-se-les amb una tovallola neta, en diferents moments del dia comporta grans beneficis.

Pots saber-ne més de la higiene de mans en la nostra infografia i en el Canal Salut de la Generalitat.

Una ullada a la higiene postural

, , , ,

Sobrecàrregues, lesions muscoesquelètiques, dolors poden ser derivades indesitjades de la feina.  La solució? Una bona higiene postural. Es a dir, l’adopció de postures i la realització de moviments o esforços correctes durant l’activitat o el repòs. Una correcció que, en mantenir l’equilibri i l’alineació del cós, contribueix a evitar lesions, dolors i altres problemes de salut.

Mantenir-la a la feina és clau. Les pautes per fer-ho varien depenent del tipus de treball. Abasten des de mantenir una bona postura en estar dret a aixecar pes flexionant els genolls en lloc de l’esquena. Inclouen, també, seure correctament i evitar postures estàtiques perllongades. I han d’aplicar-se a la resta d’activitats del dia a dia.

En el context del Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball i del Dia del Treballador, compartim un petit fulletó sobre higiene postural. A FSFA, ens fem ressò també  del programa “Esquena Sana”  de la Generalitat de Catalunya. Podreu trobar més informació sobre aquest programa pitjant aquí.  A la vostra mà està ara fer de la higiene postural una aliada de la vostra salut i el vostre benestar personal i professional.

Tríptico higiene postural

Tríptico higiene postural

Caliu i roses al Sant Jordi de la Fundació Sant Francesc d’Assís

, , , ,

FSFA viu Sant Jordi entre la bulla del carrer i la tendresa al voltant d’una taula parada de llibres, roses i manualitats. Així, la festa de les roses i les lletres s’ha escolat per tots els centres amb activitats que han anat més enllà del dia 23. En dies previs, tallers de manualitats i decoració els centres amb  motius relacionats amb Sant Jordi.

I ja avui, 23 d’abril, s’han viscut els moments més especials. Així, Montseny rebia la tradicional visita de la Fundació ‘la Caixa’. Marc Simó, el seu sotsdirector general, acompanyat de David Velasco, director d’Humanització, i Montse Buisan, directora corporativa de Projectes Socials, ha complit amb el que ja és tradició.

Tots tres han portat roses i han regalat roses a les residents amb discapacitat visual.  L’atenció d’aquestes va a càrrec d’un veterà projecte de la fundació catalana. El dia d’abans, aquesta tradició havia estat protagonitzada pels voluntaris de Caixabank. Un any més, van acostar-se al centre masnoví per regalar roses a les persones usuàries.

Paradetes

Per la seva banda, Les Hortènsies ha gaudit de Sant Jordi amb una paradeta al bell mig del poble, on han muntat altra paradeta, que ha estat ben animada al llarg del matí.  Finalment, el grup “Papallones Solidàries” de El Masnou ha instal·lat la seva paradeta a les portes de Can Torras.

Dracs i petits detalls, obsequis, a més de roses, donaven la benvinguda al centre sociosanitari alellenc. Moltes persones -professionals i visitants- s’han aturat una estoneta per fer-se amb un detall i compartir l’esperit d’aquesta diada tan especial que no deixa ningú indiferent.

Així,  FSFA s’ha sumat un any més a una de les tradicions més estimades i arrelades a Catalunya. La celebració de diades com aquesta suposa una eina fonamental en el procés terapèutic i l’acompanyament de les persones ateses, una mostra del compromís de la Fundació amb el seu model d’atenció centrada en les persones. 

Drets dels pacients: la necessària corresponsabilitat

, , , ,

A tot dret li pertoca un deure. Cal recordar-ho cada cop que plantegem una exigència. També avui, Dia Europeu dels Drets dels Pacients. Aprofitem per recordar-los. El primer de tots, l’accés a l’atenció sanitària. Es a dir, la persona té dret a rebre una assistència de qualitat, en igualtat de condicions, sense que pugui haver cap discriminació.

A més, l’atenció ha de fer-se amb respecte a la dignitat, valors i creences personals, protegint les dades personals i la informació mèdica. Aquesta informació ha de ser clara i comprensible, contribuint tot plegat a garantir el dret a participar i decidir sobre la pròpia salut i els tractaments per cuidar-la.

Aquest marc en el que es desenvolupa la relació entre pacients i món sanitari té, però, la contrapartida dels deures. Doncs, la salut no depèn de l’administració i el personal sanitari, depèn de la corresponsabilitat. Cada persona té un paper clau per fer efectius el drets que se li reconeixen en qualitat de pacient.

Així, el primer deure és cuidar la pròpia salut, incorporant hàbits de vida saludable i seguint recomanacions mèdiques.  El segon, es fer un ús responsable dels serveis, la qual cosa implica dos més, complir normes i horaris i donar informació veraç. Finalment, cal mantenir una actitud respectuosa amb professionals i altres persones usuàries.

Pots trobar un petit resum al notre fulletó i en el portal de Departament de Salut.

 

Arbre de primavera: Montseny dona la benvinguda a la nova estació

, ,

Amb un espectacular arbre de primavera. Així ha donat Montseny la benvinguda a la nova estació. L’arbre és el fruit d’un projecte molt especial per a totes les persones residents i professionals de la residencia assistida que FSFA té a El Masnou.

Així ho explica la seva directora, Carolina Fernández. “La seva construcció ha estat totalment compartida. Han participat els residents, creant cada detall amb les seves mans amb paper reciclat d’altres manualitats”.  Més enllà del propi treball manual, l’arbre és símbol d’arrels i somnis.

“Amb ell hem transformat un racó del centre que necessitava més llum i vida. I el que ha passat ha estat preciós: no només ha canviat l’espai, també l’energia. El nostre arbre, juntament amb el somriure dels residents, ha omplert aquest racó de color, de calidesa i de sentit”, detalla Fernández.

La directora de Montseny comenta que al centre els agrada pensar que, “igual que passa a la natura, encara que l’hivern ho apagui tot una mica, quan torna la llum… la vida reneix. Les branques que semblaven seques tornen a florir”.

Tan engrescadora és l’ombra que projecta aquest arbre de primavera tan especial que la idea del centre es cuidar-lo i fer-lo créixer durant tota la primavera i l’estiu. Han volgut començar amb un nodridor adob de paraules.

Quan torna la llum,
la vida es desperta a poc a poc.
El que semblava adormit,
torn a florir entre les mans.
I en cada pètal senzill,
hi ha una història que continua bategant.

 

 

Montseny celebra un Carnestoltes de luxe

, ,

Amb la il·lusió dels grans petits que són. Així ha celebrat Carnestoltes a la Residència Montseny. El centre que FSFA té al Masnou es va omplir de color, música i somriures. La decoració va esclatar de taronja, verd, groc, vermell. Les màscares van cobrir cares i parets. Melodies de mil sons van omplir els espais i van alegrar els cors.

Així, les rutines de cada dia es van convertir en un caos organitzat on la diversió manava. Al Carnestoltes, Montseny va viure un dels moments més esperats de l’any. Tant per a les persones residents com per a les i els professionals. Les imatges ho expliquen. El que és evident –la dedicació per preparar la festa i l’alegria de celebrar-la–, però també l’intangible.

«Participar en activitats com Nadal, Carnestoltes o Sant Jordi contribueix al benestar emocional, cognitiu i físic de la gent gran. Els fa gaudir mentre els ajuda a socialitzar i els permet revifar la memòria recordant tradicions. A més, per als professionals també suposa poder introduir creativitat en l’atenció a les persones residents», expliquen des de Montseny.

I és que sovint darrere d’una disfressa, d’un taller o d’una festa a Montseny n’hi ha molt més. Hi ha un centre residencial que treballa d‟acord amb un model d‟Atenció Centre a la Persona. Així, des d’una perspectiva integral, holística i interdisciplinària, velamps per totes les dimensions de la persona, així com per la realitat sociofamiliar.

Les Hortènsies

També Les Hortènsies va sumar-se a la celebració de Carnestoltes. Un any més, residentes i professionals van retrobar-se amb la tradició i la bulla.  Perruqueria, pastisseria, medicina…inspiraven disfresses i contagiaven d’alegria l’ambient.