Un Nadal complex

Un Nadal pacient

Aquest Nadal és complex, aliè a l’esperat… diferent.

Ens trobem en un moment delicat de la pandèmia i per això hem de continuar sent prudents, curosos i previnguts.

És important que en aquestes dates tan especials, seguim meticulosament les mesures de prevenció i protecció vers el Sars-Cov2.

No serà el Nadal esperat, però podem assaborir-lo mesuradament, perquè ens n’esperen molts més.

Gaudim d’aquest temps sense presses, sense aglomeracions, sempre dins del nostre entorn més proper…

Ja vindran els menjars multitudinaris als quals estàvem acostumats, on la casa és desbordada de tota la família, dels amics… però enguany, no és el millor moment per fer-ho…

Que aquestes circumstàncies tan adverses, no ens privi de la felicitat que comporten aquestes festes i deixem que inundi els racons de la nostra llar.

Acolorida, vestida per a esperar-la i gaudir-la com es mereix, però d’una manera diferent.

Tornem a ser pacients i recordem que entre tots ho podem fer possible.

Bon Nadal encara que les circumstàncies no siguin les anhelades.

Síndrome d’immobilitat

Síndrome d'immobilitat

Parlem de la síndrome d’immobilitat com del conjunt de símptomes i signes que dóna l’estat de repòs perllongat de moltes persones amb discapacitat, tant intel·lectual com física, i que poden afectar greument l’estat de salut.

Conseqüències generals de la immobilització.

La immobilització pot produir efectes secundaris greus en totes les etapes de la vida, però sobretot en persones amb greus dependències.

El repòs perllongat pot agreujar considerablement la capacitat funcional  i donar diversos símptomes físics, psíquics i metabòlics.

En general poden ésser causa d’ immobilitat totes les molèsties agudes i les malalties invalidants cròniques. Els motius principals de pèrdua d’autonomia són les malalties músculoesquelètiques, les neurològiques i les cardiovasculars. És important no oblidar els dèficits sensorials, els accidents de caigudes i la iatrogènia (efectes secundaris) farmacològica.

Alteracions cardiovasculars

  • Hipotensió arterial
  • Disminució de la tolerància a l’esforç
  • Trombosi venosa 

El repòs perllongat al llit ens produirà una dificultat per mantenir la pressió arterial en posició vertical.

La immobilització en decúbit produeix una pèrdua de volum sanguini (plasmàtic) i una disminució de to muscular que fa augmentar la capacitat venosa a les extremitats inferiors. En el moment d’ aixecar-se disminueix el retorn venós.

El cos reacciona davant d’aquesta anomalia. Com?

El cor funciona més ràpid amb taquicàrdia i hi ha una vasoconstricció reactiva. Però això pot no ser suficient, i aleshores es poden produir edemes a les cames, als turmells, etc.

En persones d’edat es dóna una major freqüència de fenòmens trombòtics, que augmenten amb el repòs al llit. La tromboflebitis i l’embòlia pulmonar són complicacions associades a la immobilitat.

Alteracions respiratòries

  • Disminució de la pressió arterial d’oxigen
  • Pneumònia
  • Atelectasia (pulmó col·lapsat)

Amb el decúbit apareixen canvis en la funció pulmonar. El diafragma es desplaça en situació cefàlica (de baix a dalt) i disminueix la mida de la caixa toràcica. El flux de sang pulmonar inicialment augmenta a costa de la sang acumulada en les extremitats inferiors. Mentre que quan s’està dret predomina la respiració toràcica, en el decúbit són els moviments de la paret abdominal els més importants.

Tot això causa modificacions en alguns volums pulmonars, i té com a conseqüència una disminució de la ventilació pulmonar, tot afavorint una patologia pulmonar que en diem atelectasia (alvèols que estan col·lapsats).

El repòs perllongat és un factor que contribueix també a l’aparició de pneumònies perquè dificulta l’eliminació de secrecions.

Alteracions  músculoesquelètiques

  • Atròfia muscular
  • Anquilosi
  • Contractures
  • Osteoporosi
  • Distròfia simpàtica reflexa
  • Malalties reumàtiques.

La immobilització perllongada produeix canvis en les estructures articulars i periarticulars. Apareix una proliferació de teixit connectiu en l’espai articular i l’escurçament de músculs i lligaments  periarticulars. Com a conseqüència, ens trobem amb anquilosi i contractures.

Sabem que la pèrdua de mineral ossi és una de les complicacions de la immobilitat. Es detecta una pèrdua de calci per orina i una reducció de la densitat òssia. La immobilització també intensifica l’osteoporosi secundària a una causa primària: osteoporosi involutiva, distròfia simpàtica reflexa, malalties reumàtiques.

Amb la immobilització, i a causa d’absència d’estímuls mecànics, apareix un augment de la resorció òssia  una disminució de la formació.

Alteracions gastrointestinals

  • Restrenyiment
  • Impactació fecal
  • Incontinència fecal

El restrenyiment i la impactació fecal són complicacions freqüents de les persones immobilitzades.

Existeix una disminució del trànsit intestinal en els pacients allitats.

L’acumulació de femta al sigma i al recte és el primer pas, després s’absorbeix el contingut d’aigua i dóna lloc a fecalomes i a la impactació fecal, que pot ser causa de falses diarrees amb secreció de moc per irritació, incontinència  urinària, incontinència fecal, confusió, dolor abdominal,…

Alteracions genitourinàries

  • Càlculs urinaris
  • Incontinència urinària
  • Infeccions d’orina

La immobilitat predisposa a la formació de càlculs urinaris. També és un factor precipitant d’incontinència, d’una manera especial s’associa a altres processos afavoridors, com ara quadres confusionals, fàrmacs, infecció d’orina, trastorns conductuals, deliris…

El repòs perllongat pot afavorir les infeccions urinàries, perquè en decúbit la coordinació entre la contracció vesical i el relaxament de la musculatura del periné i de l’esfínter extern és més difícil i la retenció urinària afavoreix la infecció d’orina.

Alteracions del SNC i psicològiques

  • Ansietat
  • Depressió
  • Quadres confusionals
  • Alteracions de l’equilibri
  • Deteriorament cognitiu

Val a dir que aquests símptomes són més difícils de valorar en el cas dels nostres residents amb discapacitat intel·lectual profunda, però es poden donar.

Els malalts immobilitzats presenten una alteració sensorial que modifica la percepció espacial i temporal, provoca reaccions d’ansietat i de depressió, quadres confusionals i pot agreujar un deteriorament de funcions superiors.

Si a  això li sumem els dèficits que presenten les persones amb discapacitat intel·lectual, podem comprendre la gravetat del quadre.

Alteracions cutànies

  • Nafres per pressió

Les úlceres per pressió són un problema relativament freqüent en persones sotmeses a repòs perllongat, més important si la persona és gran. Aquestes lesions es produeixen per isquèmia, ja que la pressió sobre la pell produeix oclusió dels vasos sanguinis. Si dura poc temps, veiem com a conseqüència una hiperèmia (envermelliment) reactiva.

L’oclusió de vasos sanguinis persisteix, es formen edemes intersticials, flictenes, i posteriorment hemorràgies, necrosi del teixit subcutani i muscular. Finalment apareix necrosi de dermis i epidermis.

Factors afavoridors de les úlceres per pressió: immobilitat, incontinència, malnutrició o la deshidratació.

Hem d’ estar molt atents sempre que tenim una persona atesa amb síndrome d’ immobilitat, perquè es pot descompensar ràpidament i fer que es vegi afectat el seu pronòstic.

La Jean Bouin 2021

Video de TV3 sobre la sortida de l’equip de la FSFA a la Jean Bouin 2021

 

Les cadires voladores tornen a posar-se en moviment!!!

La Jean Bouin, la primera carrera des de la pandèmia, és per a nosaltres el reinici de la nostra incursió al món esportiu.

Carrera vertiginosa, cremant asfalt, derrapant davant corbes sinuoses, assaborint la velocitat, el vent a la cara i els somriures de tots els participants.

Uns caminant, uns altres corrent… cadascú dins les seves capacitats.

En un ambient entre esportiu i festiu, ens reunim amb amics que fa temps que no vèiem, compartint junts les nostres petites experiències.

Tenim la capacitat d’adaptar-nos a qualsevol activitat, a qualsevol circumstància, per complexa que sembli. Amb la vostra ajuda som capaços de tot.

Som persones amb necessitats especials sí, però els voluntaris fan del seu esforç la nostra felicitat.

Ens llancen com un coet cap a la meta, potser no arribem els primers, però la creuem sentint-nos guanyadors, pletòrics i contents, desbordant adrenalina.

Després de la carrera,anem a l’àrea d’avituallament… cal reposar forces… i després, a celebrar-ho tots junts.

A poc a poc anem assolint petits reptes, petites batalles que, guanyades, ens porten al podi dels triomfadors.

Integrats en un món que mai haguéssim pensat que pogués ser part de nosaltres, heu fet possible l’impossible … Amb constància i esforç, amb afecte i dedicació.

Recordant-nos sempre que:

“La discapacitat no és un impediment, és tan sols una diferència”

 

Funcionament de la bugaderia: cura, seguretat i higiene

, , ,

El servei de bugaderia de la Fundació Sant Francesc d’Assís (FSFA) dona cobertura a tots els centres que la formen: Centre Residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual Les Hortènsies, CSAI Can Torras i Residència assistida per a gent gran Montseny.

El número total d’usuaris que atenen els centres de la FSFA oscil·la entorn a les 340 persones. A aquest número s’ha de sumar la neteja i desinfecció dels uniformes de tots els treballadors de la FSFA, aproximadament 475 persones.

La bugaderia està ubicada al CSAI Can Torras (Alella) i funciona de dilluns a diumenge des de les sis de la matinada fins les tres de la tarda.

L’equip professional consta de cinc treballadores que desenvolupen la seva tasca amb 8 rentadores, 7 assecadores i una planxadora (calandra). Les treballadores disposen d’una fitxa tècnica i de seguretat amb informació de tots els productes que utilitzen per tal de garantir l’ús correcte de tots aquests.

La roba passa per un procés des de que es recull als diferents centres de la FSFA, fins que arriba a la bugaderia i retorna al centre d’inici. A continuació, us detallem aquest procés breument:

  1. La roba bruta es separa i classifica pels professionals de cadascuns dels centres de la FSFA, segons sigui roba blanca, de color, llenceria, tovalloles, uniformes o pitets. Desprès es transporta a la bugaderia per la seva neteja i desinfecció.
  2. La roba bruta arriba a la bugaderia pel servei de transport propi de la FSFA.
  3. Les professionals de la bugaderia preparen la roba per rentar-la en funció dels seus colors:
    • Roba blanca i pijames
    • Roba de color.
    • Roba de color vermell: aquesta roba es renta separada de la resta degut a que normalment destenyeix molt.
  4. La roba, ja separada, es renta a les rentadores. Depenent del color i del teixit s’utilitzarà un programa de rentat o un altre amb uns productes i unes temperatures diferents per cada un (entre 35 i 50 graus centígrads). Per tal de dispensar els productes necessaris per cada programa de rentat, el servei de bugaderia disposa de dos equips (un per cada quatre rentadores) que s’encarreguen de subministrar, mitjançant un sistema de tubs, els productes automàticament en la seva mesura correcta.
  5. La roba neta es trasllada a les assecadores, on s’eixuga a una temperatura entre 40 i 70 graus centígrads. La llenceria es passa per la calandra.
  6. La roba neta, finalment, es transporta des de la bugaderia al centre que correspongui per tal que els usuaris la tinguin neta i disponible per utilitzar. Cadascun dels centres de la FSFA disposen de personal propi de rober que, una vegada arriba la roba neta, s’encarreguen de distribuir-la a les diferents habitacions dels usuaris així com de col·locar els uniformes del personal.

Durant el procés de neteja es segueixen alhora diferents mesures per la cura de la roba i pel seu correcte procés de neteja. Algunes de les més importants són:

  • La roba del CR Les Hortènsies, del CSAI Can Torras i de la RSD Montseny no es barreja. El procés de rentat es fa per torns. Quan estan rentant la roba del CR Les Hortènsies, per exemple, la roba del CASI Can Torras està emmagatzemada en un passadís al costat de la bugaderia, per tal que la roba no comparteixi espais i no es barregi. També separen de la roba dels usuaris el material com els pitets, tovalloles, barnussos, llençols, etc.
  • Quan la roba arriba tacada de femta rep un procés diferent. Aquesta roba arriba ja separada des dels diferents centres de la FSFA i passa per diferents processos de rentat.

Pel que fa als productes de neteja utilitzats, tots aquests estan aprovats per sanitat i són productes antial·lèrgics. El servei de bugaderia utilitza un producte neutralitzant que garanteix l’eliminació de restos dels altres productes a les peces de roba.

Per últim, el servei de bugaderia de la FSFA i els responsables de cada centre, donen diferents recomanacions a les famílies en funció de quina roba portar als seus familiars i/o tutelats, per tal que la roba no es faci malbé i no es destenyeixi. Les més importants són:

  • El gènere de polièster és molt recomanable ja que no destenyeix.
  • És recomanable l’ús de colors clars, preferentment en pijames degut a que es renten amb lleixiu i es descoloren fàcilment.
  • El teixit de llana és recomanable que no s’utilitzi , ja que s’encongeix i es fa malbé més fàcilment degut a les temperatures que s’utilitzen en el procés de rentat de la roba.
  • Preferentment que la roba no sigui vermella ja que destenyeix molt les altres peces de roba.

Pel volum d’usuaris que atenen els diferents centres de la FSFA és molt important el correcte etiquetatge de la roba per evitar pèrdues i per col·locar la que correspon a cada usuari/a al seu armari.

Encara que es segueixen diversos controls de qualitat durant tot el procés de classificació, rentat i eixugat de la roba, es poden produir incidents que fan que la roba es faci malbé o es pugui perdre. Per aquest motiu, preguem ens disculpin si succeeix algun d’aquests errors.

Elías Cano / Cristina Gordillo
Alumne pràctiques TS / Treballadora social CR i CAE Les Hortènsies

El laberint d’Horta

El laberint d’Horta és un espai especial, es un jardí històric i alhora un museu. Es el més antic de la ciutat. Es va començar a construir l’any 1791 i es va finalitzar, en una primera fase, el 1808.

En principi, va ser dissenyat per a fer les delícies de l’alta burgesia catalana i perquè la reialesa espanyola pogués delectar-se amb els diferents espais creats.

El 1971 es va obrir definitivament al públic.

Degut a la seva bellesa i espectacularitat, s’hi han rodat diverses pel·lícules.

Verd i tranquil, convida a la reflexió i al diàleg, a la introspecció i a l’algaravia, una eclecsi de biodiversitat botànica i ornamental.

És una àrea amb profuses escultures, diversos estanys, cascades i fonts, on destaca el seu famós laberint, basat en el mite grec del Minotaure.

…I nosaltres, ens endinsem com Teseu a la revolta d’Ariadna, evitant en tot el possible al Minotaure… que és una bestiola molt moguda…

Els parterres, d’un verd que enlluernen, ens van obrint pas cap a racons on apareixen figures d’una bellesa singular, avivant la nostra curiositat per conèixer històries noves.

… I els nostres monitors ens expliquen contes mitològics, llegendes d’amor i de guerra, que es reflecteixen a cada escultura que s’erigeix davant de nosaltres.

I sortim del laberint tot recordant:

Entra, sortiràs sense marrada

el laberint és senzill

no cal el cabdell

que va donar Ariadna a Teseu.

Tornem a Sant Mateu

Sant Mateu ens esperava, amb tota la seva magnificència àmplia i esplendorosa.

Ara tot va agafant una velocitat, compassada, mesurada.

Tornem a sentir, a compartir, a veure tot el que fins ara estava censurat, limitat.

Les sortides tornen a ser l’eix del nostre dia, i Déu!!! Com les gaudim!

Caminar pels corriols de la muntanya de Sant Mateu és tota una experiència.

Potser avui tenim una visió diferent de les experiències que vivim, ara el temps el discorrem d’una altra manera, acaronant cada segon.

Tot es torna més viu i intens.

Intentem degustar cada segon com si fos l’últim, cada experiència, cada sensació… tot torna a ser únic i irrepetible.

La vida ens ensenya, de vegades de manera devastadora, que el temps és efímer i finit.

Dissipem el temps sense tot just percebre’l, però és el temps el que ens erosiona a nosaltres…

Al passat hi vam ser, al present hi som i al futur hi serem.

Visquem dels moments, sense avançar esdeveniments.

Vivint el present sabrem esperar el futur sense ànsies, sense presses, tastant-lo com si fos la primera vegada.

Pensem en present. Perquè el futur es torna present quan es viu.

La castanyada a Les Hortènsies

La nostra castanyera, abillada amb les seves millors gal·les, ha repartit castanyes., moniatos i panellets.

Generosa i divertida, ens ha sorprès amb un berenar especial.

L’olor de la tardor s’ha filtrat a poc a poc entre nosaltres.

Aromes càlids i intensos, que ens recorden retalls de vida ja passats, que reprenen els ja presents.

Vinga castanyera, que amb el teu fogó i el teu faldó de quadres ets la figura més entranyable d’aquesta estació que ens acosta a l’hivern.

Iaieta cordial i afectuosa que ens porta any rere any els tradicionals dolços que a la seva caldera, elabora amb afecte i cura.

Repartint alegria per tot arreu, compassem els teus passos amb la famosa cançó que tots coneixem.

… I, com sempre, has fet que la nostra castanyada sigui la millor de les festes.

Halloween 2021

Ja han tornat, ja són aquí, els esperits que pesarosos es passegen entre les tenebres, entre mons alterns, observant-nos, veient com dins el nostre tarannà diari, en aquest dia, els esperàvem.

Lliures d’expressar-se tal qual són, aquí tenen el millor dels escenaris.

Els nostres riures els acompanyen i a nosaltres, els seus espants ens diverteixen.

Dia diferent, anàrquic i cordial… que els nostres convidats són el primer, i ens aclimatem a les seves formes i quefers.

Xiscles, crits i penombres ens acompanyen!!!

La boira obre un camí eteri, que els indica la direcció més directa a casa nostra.
Cada unitat de convivència s’ambienta com en un petit avern, fantasmagòric, tel·lúric i aterridor.

I és aquí on els dos mons conviuen i es retroalimenten l’un de l’altre, gaudint de bromes i jocs.

Amics dels nostres amics, entenem les seves penes i pesars i avui els retornem riures i diversions.

Ells ens porten dosis d’adrenalina que, canalitzades, ens transporten al seu món, amb mesura i condescendència.

Entre udols i riallades, el nostre matí ha estat l’esperat, gaudit i compartit, tot esperant que, any rere any, tornin per a compartir la seva millor nit i el nostre millor dia.

Tornant de mica en mica a una normalitat pre-Covid

Tornant a la normalitat pre-Covid

Sembla que, per fi, la situació epidemiològica vers la pandèmia del coronavirus que hem sofert, ha millorat substancialment, encara que, com sempre, hem de seguir les recomanacions del departament de sanitat, que manté encara algunes mesures de seguretat.

La positivitat en Sars -Cov-2, és cada vegada més petita i les situacions crítiques dins les quals ens hem vist immersos van deixant pas a un futur per fi esperançador.

Els dies difícils es van deixant enrere i apareixen escenaris nous, més similars als que la pandèmia ens va obligar a renunciar.

Necessitem sentir-nos, envoltar-nos i celebrar que junts hem superat una etapa molt complicada, convulsa i kafkiana.

No ens oblidarem mai dels amics, companys, coneguts… de totes aquelles persones de qui desconeixem els noms i que, prematurament, van veure truncats tots els seus somnis a causa d’aquesta maleïda malaltia, ni les seqüeles que aquesta ha deixat en molts dels que la van patir. Ara és temps de tornar, de restablir, d’acceptar-nos dins les nostres fragilitats i de veure que, com a persones que som, hem guanyat en solidaritat i en humanitat.

Entre tots hem vist que la força de cadascun de nosaltres ha estat capaç d’aguantar i de batallar… empenyent units en una mateixa direcció, trobant un camí per a poder continuar recorrent-lo junts.

Època de sofriment, però també de superació.

Fem balanç de tot el que hem après, d’allò desitjat i allò perdut… i veiem al nostre voltant totes les persones que ens han acompanyat, ens han ajudat i s’han deixat la pell per nosaltres en aquest impàs.

Per ells i per nosaltres, Gràcies, no érem conscients de l’extraordinària implicació tant personal com professional demostrada.

Ara toca tornar a reconstruir-nos, i sabem que els d’abans, els de sempre… sou aquí.

Visita al Parc de Joaquim Passi

A Sant Andreu de Llavaneres es troba un parc molt especial, un lloc per poder passejar i relaxar-se dins la serpentejada quotidianitat a la qual estem imbuïts.

És un lloc molt ben cuidat, on la connexió amb la natura fa que el temps pugui alentir-se i per uns moments recobrar part del que hem perdut.

El temps discorre més a poc a poc, deixant pas a altres sensacions…

Els ànecs circulen lliurement al nostre costat… inesperats companys, en un petit viatge dins la natura.

Aromes i tonalitats noves ens anuncien el canvi d’estació, acostant-nos a una incipient tardor que acaba de despertar.

Travessar ponts sobre petits llacs, el so de l’aigua, asseure’ns en un banc i contemplar com els colors canvien segons avança la llum del sol, és una experiència enriquidora.

Per a nosaltres, els indrets nous ens aporten vivències noves, enriquint el nostre dia a dia, i compartint el nostre passeig amb els companys que encara no l’han gaudit.

Natura, animals i bona companyia han fet d’un matí normal una jornada diferent.

Segell de web mèdica acreditada

, , ,
Segell WMA Web Mèdica Acreditada

Per quart any consecutiu, la pàgina web de la Fundació Sant Francesc D’Assis, obté el Segell WMA Web Mèdica Acreditada, que certifica que la informació referida a la pàgina és totalment de confiança i qualitat.

El procés acreditatiu és un servei ofert pel col·legi de Metges de Barcelona per garantir, mitjançant l’atorgament del segell acreditatiu, que tota la informació plasmada a la pàgina web és segura i de confiança.

El procés de validació comporta un estudi meticulós i acurat per part de diversos grups d’experts que repassen amb deteniment cada apartat, cada notícia, cada article…

Valoren i examinen tota la informació bolcada a la web i certifiquen el bon ús i la bona praxi que es realitza des d’aquesta.

El segell garanteix que la informació plasmada i notificada compleix amb tots els criteris del document Principis de la Bona Pràctica de WMA (Web Mèdica Acreditada).

És la manera més segura de poder accedir a contingut fiable a la xarxa.

Des d’aquesta plataforma volem donar les gràcies a metges, infermeres, professionals de la salut, educatius i socials i a tots els implicats a dotar de qualitat i confiança cada pàgina web que ostenta aquest segell.

 

Certificat WMA Web Mèdica Acreditada - Miniatura

 

Reflexions

, , ,

Viure a una residència és molt més complex que estar ingressat dins una institució.

De vegades s’entén que en estar ingressat a una entitat la teva vida s’empetiteix, es limita, t’aïlla…

Però avui us explicaré petites experiències que fan que la meva vida hagi crescut en intensitat, riquesa i vivències.

A la residència ens sentim dins d’una gran família, paral·lela al nucli familiar.

Entre tots, companys i treballadors, es creen vincles que ens uneixen com a baules d’una idèntica cadena, que va girant dia a dia en la mateixa direcció.

Moltes hores compartides, durant les quals ens expliquem les nostres angoixes, les nostres pors… les nostres alegries.

Plorem junts, riem junts, estimem junts…

Ens sentim escoltats, abrigallats!!! Únics dins de la pluralitat.

I com a amics que som… compartim moments inoblidables,

Implicats tots,en el nostre benestar, sabent oferir-nos a cada moment el que necessitem, el que anhelem, el que somiem…

No sols participem en activitats, festes i excursions de grup, moltes vegades els treballadors ens ofereixen la seva experiència i el seu temps, per a gaudir-lo amb nosaltres, i és aquí quan et sents més únic, més annex, més especial que mai.

Perquè els sentiments ens agrupen, ens defineixen…

Per aquests moments m’engrandeixo, em prolongo, esclato!!!

Gràcies per fer-me ser, estar i sentir!!!