Festa temàtica australiana

Aquest mes ens endinsem en un país curiós, multicultural i exòtic.

És particular per naixement, alhora que extens, temerari i aventurer.

Austràlia al costat de Nova Zelanda, serien les antípodes d’Espanya.

Posseeix un ampli territori, però per comparativa, consta d’una relativa poca població malgrat la seva superfície territorial.

Gran part d’Austràlia es compon de desert i zones amb un clima sec i de vegades hostil.

Australia és un paradís per als amants dels animals, ja que posseeix una fauna única, però cal estar ben atents perquè alguns exemplars són extremadament perillosos.

Els australians són molt nets i curosos amb la natura i amb l’entorn, per a ells és la conjunció única vers el seu tarannà diari.

És un país multicultural i amb una mentalitat oberta, disposat a assimilar i a gaudir de les particularitats que ofereixen altres cultures.

Orgullosos del seu llegat multiètnic, reclamen que tots els ciutadans respectin i compleixin les seves lleis i valors socials.

La música forma una part important de la seva vida diària, ja que a les reunions socials, tan transcendentals per a ells, està sempre present.

Una barreja entre allò pretèrit i allò més avantguardista la converteix en original, alegre i rítmica, i nosaltres ens hi unim amb delit i eufòria.

D’Austràlia hem après quelcom de la seva gastronomia, la seva cultura i la seva forma de vida.

A cada festa temàtica, saltem de toll en toll descobrint països i continents

Els Reis d’Orient

Per molt que passin els anys, per més o menys edat que tinguem, la il·lusió de l’arribada dels Reis d’orient és la més esperada, la més sospirada…

Són tres amics incondicionals que poden, amb la seva màgia, sortejar qualsevol impediment per complex que sigui.

..I van venir… sobre camells alats que, recorrent els llocs més recòndits, estaven ara i aquí, a casa nostra,

Contagiant-nos de la seva alegria i afermant la etèria aliança amb nosaltres.

Portaven sacs replets de regals embolicats en núvols de colors, amb sabor de vainilla, maduixa i xocolata.

Ens van portar la felicitat del millor dia, de les millors hores.

Els regals anhelats van arribar puntuals… una il·lusió satisfeta, un somni complert.

Malgrat les dificultats en què ens hem trobat en aquests temps, ells ens han continuat oferint la satisfacció de saber-nos especials, de tornar a aquests dies, una mica confusos, el sentit de la seva espera, el significat dels desitjos complerts.

Els Reis de l’Orient ens han tornat a trobar feliços, expectants… com en aquest primer dia que van aparèixer sense esperar-los, dins de cada història que els nostres avis ens explicaven de ben petits.

Que res no pugui ennuvolar la màgia, que any rere any, a l’Epifania, ens transportem a un espai on tots nosaltres siguem els més estimats.

Un any per descobrir

,
Bon any nou !!

Un nou any s’obre pas davant nostre. Mudable, amb dubtes, fatigat, però ple alhora d’esperances.

L’ampolla de cava destapada omple la copa de cada familiar, de cada amic que, a la nostra taula o al nostre centre, brinda perquè els dies esdevenidors ens siguin més lleugers, menys incerts.

El cansament que ens deixa aquesta pandèmia és dur, de vegades difícil de gestionar i en alguns moments ple de mancances.

Però la força, la il·lusió i els anhels de superació faran que les jornades que ens esperen dilueixin la nebulosa viscuda i ens retornin a un cicle de vida més precís.

Les vacunes continuaran contribuint a la contenció d’aquesta pandèmia. Junt amb l’embranzida de tots i cadascun de nosaltres, aconseguiran que puguem conviure sense por amb aquesta malaltia que acabarà sent tan endèmica com la grip.

Tenim per davant 365 dies en què descobrir entorns nous, persones desconegudes i generar inèdits somriures que ens acostaran als qui tenim lluny.

Un any esperat per a seguir, per a conèixer i per a estimar,

Res no és etern, res no dura tota una vida… allò que no és bo també pot ser passatger, encara que sembli que el temps avanci més lentament.

Que aquest any ens acosti i ens abraci amb la mateixa il·lusió que quan esperem el millor amic, aquell més estimat.

FELIÇ ANY NOU!!!

Jubilacions 2020 / 2021 a la FSFA

, , ,

… I es continuen sumant les jubilacions a la FSFA, un merescut descans després d’una vida laboral activa i productiva.

Un canvi al tarannà diari, l’aclimatació a una nova manera de veure i de gaudir de la vida, potser més pausada, dedicant més temps a les activitats que es queden relegades per falta de temps.

Oportunitats noves, projectes posposats… una etapa per descobrir i gaudir.

La jubilació s’entoma amb força, amb ànsia… amb infinitat d’objectius…

La família, els amics, el creixement personal…

Milers d’esborranys que s’han forjat poc a poc en la memòria… ara ja poden ser un fet.

El nostre programa de voluntariat continua obert i en ell, com en d’altres… podeu participar.

La Fundació estaria encantada que forméssiu part del programa, ja que sempre sereu part de nosaltres.

Gràcies per la implicació personal i professional que heu demostrat en els moments més crítics d’aquesta maleïda pandèmia.

Tots i cadascuna de les persones que us jubileu tindreu sempre, en aquesta entitat, un lloc d’honor.

Celebrem amb molt d’afecte aquesta nova singladura que us espera.

Gràcies per haver-hi estat!!!

RAMON
PETRA
FRANCISCA
ANA MARIA
ANTONIO
ROSARIO
ANTONIO
MARIA
MARIA LUZ DIVINA
TERESA
JOSEP Mª
MOSTAPHA
ADELA
MARIA AURELIA
MANUELA
ELIDIA
REMEDIOS
MARIA DOLORES

Santa Llúcia

Santa Llúcia ha començat amb els seus colors, la seva llum…

Noves olors que ens transporten… anunciant l’inici del període Nadalenc.

Anhels, esperances, il·lusions…

L’època esperada i màgica que ens porta somnis inconclusos, projectes nous.

Els tons daurats i platejats es configuren a la nostra ment com un conglomerat d’idees que es projecten àvidament al nostre interior i a poc a poc fan eclosió, fins a fer-nos rebrotar.

El vermell il·lumina el camí de l’epifania, on ens esperen esdeveniments nous, cobejats…

Santa Llúcia ens porta cap a Nadal endinsant-nos vers una mar d’il·lusions, de sensacions prodigioses.

Un Nadal complex

Un Nadal pacient

Aquest Nadal és complex, aliè a l’esperat… diferent.

Ens trobem en un moment delicat de la pandèmia i per això hem de continuar sent prudents, curosos i previnguts.

És important que en aquestes dates tan especials, seguim meticulosament les mesures de prevenció i protecció vers el Sars-Cov2.

No serà el Nadal esperat, però podem assaborir-lo mesuradament, perquè ens n’esperen molts més.

Gaudim d’aquest temps sense presses, sense aglomeracions, sempre dins del nostre entorn més proper…

Ja vindran els menjars multitudinaris als quals estàvem acostumats, on la casa és desbordada de tota la família, dels amics… però enguany, no és el millor moment per fer-ho…

Que aquestes circumstàncies tan adverses, no ens privi de la felicitat que comporten aquestes festes i deixem que inundi els racons de la nostra llar.

Acolorida, vestida per a esperar-la i gaudir-la com es mereix, però d’una manera diferent.

Tornem a ser pacients i recordem que entre tots ho podem fer possible.

Bon Nadal encara que les circumstàncies no siguin les anhelades.

Síndrome d’immobilitat

Síndrome d'immobilitat

Parlem de la síndrome d’immobilitat com del conjunt de símptomes i signes que dóna l’estat de repòs perllongat de moltes persones amb discapacitat, tant intel·lectual com física, i que poden afectar greument l’estat de salut.

Conseqüències generals de la immobilització.

La immobilització pot produir efectes secundaris greus en totes les etapes de la vida, però sobretot en persones amb greus dependències.

El repòs perllongat pot agreujar considerablement la capacitat funcional  i donar diversos símptomes físics, psíquics i metabòlics.

En general poden ésser causa d’ immobilitat totes les molèsties agudes i les malalties invalidants cròniques. Els motius principals de pèrdua d’autonomia són les malalties músculoesquelètiques, les neurològiques i les cardiovasculars. És important no oblidar els dèficits sensorials, els accidents de caigudes i la iatrogènia (efectes secundaris) farmacològica.

Alteracions cardiovasculars

  • Hipotensió arterial
  • Disminució de la tolerància a l’esforç
  • Trombosi venosa 

El repòs perllongat al llit ens produirà una dificultat per mantenir la pressió arterial en posició vertical.

La immobilització en decúbit produeix una pèrdua de volum sanguini (plasmàtic) i una disminució de to muscular que fa augmentar la capacitat venosa a les extremitats inferiors. En el moment d’ aixecar-se disminueix el retorn venós.

El cos reacciona davant d’aquesta anomalia. Com?

El cor funciona més ràpid amb taquicàrdia i hi ha una vasoconstricció reactiva. Però això pot no ser suficient, i aleshores es poden produir edemes a les cames, als turmells, etc.

En persones d’edat es dóna una major freqüència de fenòmens trombòtics, que augmenten amb el repòs al llit. La tromboflebitis i l’embòlia pulmonar són complicacions associades a la immobilitat.

Alteracions respiratòries

  • Disminució de la pressió arterial d’oxigen
  • Pneumònia
  • Atelectasia (pulmó col·lapsat)

Amb el decúbit apareixen canvis en la funció pulmonar. El diafragma es desplaça en situació cefàlica (de baix a dalt) i disminueix la mida de la caixa toràcica. El flux de sang pulmonar inicialment augmenta a costa de la sang acumulada en les extremitats inferiors. Mentre que quan s’està dret predomina la respiració toràcica, en el decúbit són els moviments de la paret abdominal els més importants.

Tot això causa modificacions en alguns volums pulmonars, i té com a conseqüència una disminució de la ventilació pulmonar, tot afavorint una patologia pulmonar que en diem atelectasia (alvèols que estan col·lapsats).

El repòs perllongat és un factor que contribueix també a l’aparició de pneumònies perquè dificulta l’eliminació de secrecions.

Alteracions  músculoesquelètiques

  • Atròfia muscular
  • Anquilosi
  • Contractures
  • Osteoporosi
  • Distròfia simpàtica reflexa
  • Malalties reumàtiques.

La immobilització perllongada produeix canvis en les estructures articulars i periarticulars. Apareix una proliferació de teixit connectiu en l’espai articular i l’escurçament de músculs i lligaments  periarticulars. Com a conseqüència, ens trobem amb anquilosi i contractures.

Sabem que la pèrdua de mineral ossi és una de les complicacions de la immobilitat. Es detecta una pèrdua de calci per orina i una reducció de la densitat òssia. La immobilització també intensifica l’osteoporosi secundària a una causa primària: osteoporosi involutiva, distròfia simpàtica reflexa, malalties reumàtiques.

Amb la immobilització, i a causa d’absència d’estímuls mecànics, apareix un augment de la resorció òssia  una disminució de la formació.

Alteracions gastrointestinals

  • Restrenyiment
  • Impactació fecal
  • Incontinència fecal

El restrenyiment i la impactació fecal són complicacions freqüents de les persones immobilitzades.

Existeix una disminució del trànsit intestinal en els pacients allitats.

L’acumulació de femta al sigma i al recte és el primer pas, després s’absorbeix el contingut d’aigua i dóna lloc a fecalomes i a la impactació fecal, que pot ser causa de falses diarrees amb secreció de moc per irritació, incontinència  urinària, incontinència fecal, confusió, dolor abdominal,…

Alteracions genitourinàries

  • Càlculs urinaris
  • Incontinència urinària
  • Infeccions d’orina

La immobilitat predisposa a la formació de càlculs urinaris. També és un factor precipitant d’incontinència, d’una manera especial s’associa a altres processos afavoridors, com ara quadres confusionals, fàrmacs, infecció d’orina, trastorns conductuals, deliris…

El repòs perllongat pot afavorir les infeccions urinàries, perquè en decúbit la coordinació entre la contracció vesical i el relaxament de la musculatura del periné i de l’esfínter extern és més difícil i la retenció urinària afavoreix la infecció d’orina.

Alteracions del SNC i psicològiques

  • Ansietat
  • Depressió
  • Quadres confusionals
  • Alteracions de l’equilibri
  • Deteriorament cognitiu

Val a dir que aquests símptomes són més difícils de valorar en el cas dels nostres residents amb discapacitat intel·lectual profunda, però es poden donar.

Els malalts immobilitzats presenten una alteració sensorial que modifica la percepció espacial i temporal, provoca reaccions d’ansietat i de depressió, quadres confusionals i pot agreujar un deteriorament de funcions superiors.

Si a  això li sumem els dèficits que presenten les persones amb discapacitat intel·lectual, podem comprendre la gravetat del quadre.

Alteracions cutànies

  • Nafres per pressió

Les úlceres per pressió són un problema relativament freqüent en persones sotmeses a repòs perllongat, més important si la persona és gran. Aquestes lesions es produeixen per isquèmia, ja que la pressió sobre la pell produeix oclusió dels vasos sanguinis. Si dura poc temps, veiem com a conseqüència una hiperèmia (envermelliment) reactiva.

L’oclusió de vasos sanguinis persisteix, es formen edemes intersticials, flictenes, i posteriorment hemorràgies, necrosi del teixit subcutani i muscular. Finalment apareix necrosi de dermis i epidermis.

Factors afavoridors de les úlceres per pressió: immobilitat, incontinència, malnutrició o la deshidratació.

Hem d’ estar molt atents sempre que tenim una persona atesa amb síndrome d’ immobilitat, perquè es pot descompensar ràpidament i fer que es vegi afectat el seu pronòstic.

La Jean Bouin 2021

Video de TV3 sobre la sortida de l’equip de la FSFA a la Jean Bouin 2021

 

Les cadires voladores tornen a posar-se en moviment!!!

La Jean Bouin, la primera carrera des de la pandèmia, és per a nosaltres el reinici de la nostra incursió al món esportiu.

Carrera vertiginosa, cremant asfalt, derrapant davant corbes sinuoses, assaborint la velocitat, el vent a la cara i els somriures de tots els participants.

Uns caminant, uns altres corrent… cadascú dins les seves capacitats.

En un ambient entre esportiu i festiu, ens reunim amb amics que fa temps que no vèiem, compartint junts les nostres petites experiències.

Tenim la capacitat d’adaptar-nos a qualsevol activitat, a qualsevol circumstància, per complexa que sembli. Amb la vostra ajuda som capaços de tot.

Som persones amb necessitats especials sí, però els voluntaris fan del seu esforç la nostra felicitat.

Ens llancen com un coet cap a la meta, potser no arribem els primers, però la creuem sentint-nos guanyadors, pletòrics i contents, desbordant adrenalina.

Després de la carrera,anem a l’àrea d’avituallament… cal reposar forces… i després, a celebrar-ho tots junts.

A poc a poc anem assolint petits reptes, petites batalles que, guanyades, ens porten al podi dels triomfadors.

Integrats en un món que mai haguéssim pensat que pogués ser part de nosaltres, heu fet possible l’impossible … Amb constància i esforç, amb afecte i dedicació.

Recordant-nos sempre que:

“La discapacitat no és un impediment, és tan sols una diferència”

 

Funcionament de la bugaderia: cura, seguretat i higiene

, , ,

El servei de bugaderia de la Fundació Sant Francesc d’Assís (FSFA) dona cobertura a tots els centres que la formen: Centre Residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual Les Hortènsies, CSAI Can Torras i Residència assistida per a gent gran Montseny.

El número total d’usuaris que atenen els centres de la FSFA oscil·la entorn a les 340 persones. A aquest número s’ha de sumar la neteja i desinfecció dels uniformes de tots els treballadors de la FSFA, aproximadament 475 persones.

La bugaderia està ubicada al CSAI Can Torras (Alella) i funciona de dilluns a diumenge des de les sis de la matinada fins les tres de la tarda.

L’equip professional consta de cinc treballadores que desenvolupen la seva tasca amb 8 rentadores, 7 assecadores i una planxadora (calandra). Les treballadores disposen d’una fitxa tècnica i de seguretat amb informació de tots els productes que utilitzen per tal de garantir l’ús correcte de tots aquests.

La roba passa per un procés des de que es recull als diferents centres de la FSFA, fins que arriba a la bugaderia i retorna al centre d’inici. A continuació, us detallem aquest procés breument:

  1. La roba bruta es separa i classifica pels professionals de cadascuns dels centres de la FSFA, segons sigui roba blanca, de color, llenceria, tovalloles, uniformes o pitets. Desprès es transporta a la bugaderia per la seva neteja i desinfecció.
  2. La roba bruta arriba a la bugaderia pel servei de transport propi de la FSFA.
  3. Les professionals de la bugaderia preparen la roba per rentar-la en funció dels seus colors:
    • Roba blanca i pijames
    • Roba de color.
    • Roba de color vermell: aquesta roba es renta separada de la resta degut a que normalment destenyeix molt.
  4. La roba, ja separada, es renta a les rentadores. Depenent del color i del teixit s’utilitzarà un programa de rentat o un altre amb uns productes i unes temperatures diferents per cada un (entre 35 i 50 graus centígrads). Per tal de dispensar els productes necessaris per cada programa de rentat, el servei de bugaderia disposa de dos equips (un per cada quatre rentadores) que s’encarreguen de subministrar, mitjançant un sistema de tubs, els productes automàticament en la seva mesura correcta.
  5. La roba neta es trasllada a les assecadores, on s’eixuga a una temperatura entre 40 i 70 graus centígrads. La llenceria es passa per la calandra.
  6. La roba neta, finalment, es transporta des de la bugaderia al centre que correspongui per tal que els usuaris la tinguin neta i disponible per utilitzar. Cadascun dels centres de la FSFA disposen de personal propi de rober que, una vegada arriba la roba neta, s’encarreguen de distribuir-la a les diferents habitacions dels usuaris així com de col·locar els uniformes del personal.

Durant el procés de neteja es segueixen alhora diferents mesures per la cura de la roba i pel seu correcte procés de neteja. Algunes de les més importants són:

  • La roba del CR Les Hortènsies, del CSAI Can Torras i de la RSD Montseny no es barreja. El procés de rentat es fa per torns. Quan estan rentant la roba del CR Les Hortènsies, per exemple, la roba del CASI Can Torras està emmagatzemada en un passadís al costat de la bugaderia, per tal que la roba no comparteixi espais i no es barregi. També separen de la roba dels usuaris el material com els pitets, tovalloles, barnussos, llençols, etc.
  • Quan la roba arriba tacada de femta rep un procés diferent. Aquesta roba arriba ja separada des dels diferents centres de la FSFA i passa per diferents processos de rentat.

Pel que fa als productes de neteja utilitzats, tots aquests estan aprovats per sanitat i són productes antial·lèrgics. El servei de bugaderia utilitza un producte neutralitzant que garanteix l’eliminació de restos dels altres productes a les peces de roba.

Per últim, el servei de bugaderia de la FSFA i els responsables de cada centre, donen diferents recomanacions a les famílies en funció de quina roba portar als seus familiars i/o tutelats, per tal que la roba no es faci malbé i no es destenyeixi. Les més importants són:

  • El gènere de polièster és molt recomanable ja que no destenyeix.
  • És recomanable l’ús de colors clars, preferentment en pijames degut a que es renten amb lleixiu i es descoloren fàcilment.
  • El teixit de llana és recomanable que no s’utilitzi , ja que s’encongeix i es fa malbé més fàcilment degut a les temperatures que s’utilitzen en el procés de rentat de la roba.
  • Preferentment que la roba no sigui vermella ja que destenyeix molt les altres peces de roba.

Pel volum d’usuaris que atenen els diferents centres de la FSFA és molt important el correcte etiquetatge de la roba per evitar pèrdues i per col·locar la que correspon a cada usuari/a al seu armari.

Encara que es segueixen diversos controls de qualitat durant tot el procés de classificació, rentat i eixugat de la roba, es poden produir incidents que fan que la roba es faci malbé o es pugui perdre. Per aquest motiu, preguem ens disculpin si succeeix algun d’aquests errors.

Elías Cano / Cristina Gordillo
Alumne pràctiques TS / Treballadora social CR i CAE Les Hortènsies

El laberint d’Horta

El laberint d’Horta és un espai especial, es un jardí històric i alhora un museu. Es el més antic de la ciutat. Es va començar a construir l’any 1791 i es va finalitzar, en una primera fase, el 1808.

En principi, va ser dissenyat per a fer les delícies de l’alta burgesia catalana i perquè la reialesa espanyola pogués delectar-se amb els diferents espais creats.

El 1971 es va obrir definitivament al públic.

Degut a la seva bellesa i espectacularitat, s’hi han rodat diverses pel·lícules.

Verd i tranquil, convida a la reflexió i al diàleg, a la introspecció i a l’algaravia, una eclecsi de biodiversitat botànica i ornamental.

És una àrea amb profuses escultures, diversos estanys, cascades i fonts, on destaca el seu famós laberint, basat en el mite grec del Minotaure.

…I nosaltres, ens endinsem com Teseu a la revolta d’Ariadna, evitant en tot el possible al Minotaure… que és una bestiola molt moguda…

Els parterres, d’un verd que enlluernen, ens van obrint pas cap a racons on apareixen figures d’una bellesa singular, avivant la nostra curiositat per conèixer històries noves.

… I els nostres monitors ens expliquen contes mitològics, llegendes d’amor i de guerra, que es reflecteixen a cada escultura que s’erigeix davant de nosaltres.

I sortim del laberint tot recordant:

Entra, sortiràs sense marrada

el laberint és senzill

no cal el cabdell

que va donar Ariadna a Teseu.

Tornem a Sant Mateu

Sant Mateu ens esperava, amb tota la seva magnificència àmplia i esplendorosa.

Ara tot va agafant una velocitat, compassada, mesurada.

Tornem a sentir, a compartir, a veure tot el que fins ara estava censurat, limitat.

Les sortides tornen a ser l’eix del nostre dia, i Déu!!! Com les gaudim!

Caminar pels corriols de la muntanya de Sant Mateu és tota una experiència.

Potser avui tenim una visió diferent de les experiències que vivim, ara el temps el discorrem d’una altra manera, acaronant cada segon.

Tot es torna més viu i intens.

Intentem degustar cada segon com si fos l’últim, cada experiència, cada sensació… tot torna a ser únic i irrepetible.

La vida ens ensenya, de vegades de manera devastadora, que el temps és efímer i finit.

Dissipem el temps sense tot just percebre’l, però és el temps el que ens erosiona a nosaltres…

Al passat hi vam ser, al present hi som i al futur hi serem.

Visquem dels moments, sense avançar esdeveniments.

Vivint el present sabrem esperar el futur sense ànsies, sense presses, tastant-lo com si fos la primera vegada.

Pensem en present. Perquè el futur es torna present quan es viu.

La castanyada a Les Hortènsies

La nostra castanyera, abillada amb les seves millors gal·les, ha repartit castanyes., moniatos i panellets.

Generosa i divertida, ens ha sorprès amb un berenar especial.

L’olor de la tardor s’ha filtrat a poc a poc entre nosaltres.

Aromes càlids i intensos, que ens recorden retalls de vida ja passats, que reprenen els ja presents.

Vinga castanyera, que amb el teu fogó i el teu faldó de quadres ets la figura més entranyable d’aquesta estació que ens acosta a l’hivern.

Iaieta cordial i afectuosa que ens porta any rere any els tradicionals dolços que a la seva caldera, elabora amb afecte i cura.

Repartint alegria per tot arreu, compassem els teus passos amb la famosa cançó que tots coneixem.

… I, com sempre, has fet que la nostra castanyada sigui la millor de les festes.