Dia Mundial d’Higiene de Mans

Una atenció neta i segura comença per tu

Des de l’any 2009 l’OMS impulsa el Dia Mundial de la Higiene de mans.

L’atenció neta, incloent-hi les millors pràctiques en matèria d’higiene de mans, i la funció cabdal que tenen els professionals de la infermeria.

La higiene de les mans constitueix la principal mesura per evitar la transmissió de gèrmens perjudicials i protegir els professionals. Tots els professionals i qualsevol persona que participi directa o indirectament en l’atenció a un pacient, ha de realitzar una correcta higiene de les mans i conèixer com i quan ho ha de realitzar.

Fes servir un preparat a base d’alcohol:

  • Abans de tocar un pacient
  • Abans de realitzar una tècnica asèptica/neta
  • Després del risc de contacte amb líquids biològics
  • Després de tocar un pacient
  • Després de tocar l’entorn del pacient

SALVA VIDES, NETEJA LES TEVES MANS

Lídia Garrote Moliner

Directora de Cures

Dia Internacional del Treball Social

L’altre dia vaig tenir una conversa molt interessant amb els dos alumnes de pràctiques de Grau de TS de la UB que aquest any han estat assignats a la nostra Fundació. Durant la mateixa, vaig voler reflexionar amb ells sobre el nostre paper com a professionals del TS. Volia saber la visió que tenien les persones del seu entorn respecte l’abast dels seus estudis i alhora la seva pròpia. La veritat és que un dels motius principals que sempre m’ha motivat a l’hora de poder comptar amb els / les alumnes de pràctiques de Grau de TS en la nostra Institució, a banda de seguir en contacte amb la il·lusió pròpia del que comença un camí nou, ha estat la possibilitat de poder transmetre’ls el que considero és l’essència de la nostra professió.

L’acompanyament vital sense prejudicis, amb visió de potenciació de capacitats, amb una base d’empoderament i de responsabilitat compartida, de forma temporal, i sempre orientat cap a la recerca d’una evolució personal i de canvi desitjat. La nostra aparició ha de ser sempre viscuda des del màxim respecte per la situació de l’altre. La capacitat d’empatia ha d’estar molt present al igual que la consciència de que la nostra influència serà la que l’altre vulgui que sigui. No hem d’oblidar que a l’acompanyar processos vitals, la nostra visió és limitada a una temporalitat determinada. La persona té una història de vida prèvia i posterior. Ens estem enfocant en un moment determinat.

Les eines que portem a la nostra motxilla laboral, moltes d’elles derivades de la nostra experiència professional, dels estudis realitzats i de la nostra capacitat d’entendre la nostra professió com acompanyament en el processos de canvi personal, ens ajudaran en moltes ocasions; però considero que l’autoconeixement i el treball propi de creixement personal són claus per poder fer front al dia a dia de la nostra tasca diària. Estem en contacte permanent amb les emocions, de vegades amb la preocupació extrema, el patiment relacionat amb la pèrdua, l’estrès derivat de mancances bàsiques greus, la injustícia social, etc… Comptem, en la majoria dels casos, amb una capacitat de resiliència molt desenvolupada. Aquesta ens permet poder adaptar-nos a situacions de canvi continu.

Amb tot això penso que continua sent molt important el fet de continuar reivindicant el nostre paper en aquesta societat, la importància del nostre rol com agents claus en l’acompanyament del canvi personal i comunitari. Aquest darrer és un camp, el de treballar amb la comunitat, en el que considero cal que estiguem cada vegada més presents i amb el convenciment que la nostra aportació ajudarà a facilitar el canvi col·lectiu. Aquesta reivindicació l’entenc des de la formació continuada, la professionalitat ben entesa en el nostre treball diari, el compromís amb els nostres objectius i decisions, la fidelitat als propis valors, i el transmetre a cada persona atesa la idea de que estem al seu costat. Estic convençut que aquest acompanyament hauria de ser sense prejudicis, des de l’empatia i el respecte absolut.

Per últim, en aquest dia tan assenyalat pel nostre col·lectiu, voldria aprofitar per reconèixer la feina dels / les nostres predecessors/ es que en situacions, considero molt complicades, van continuar lluitant per tal de poder dignificar la nostra professió. Desitjo que aconseguim visualitzar molt més la nostra tasca diària, facilitant una visió professional i propera de la mateixa.

 

Xavier Martín
Director de Treball Social i Atenció l’Usuari– FSFA

 

Presentació del Pla Estratègic 2022-2026

El 14 de març es va celebrar la presentació del Pla Estratègic 2022-2026 de la Fundació Sant Francesc d’Assís (FSFA) (descarrega aquí), un esdeveniment que va aconseguir un gran èxit en assistència, gràcies a la gran participació de personalitats del sector empresarial i entitats socials.

Aquesta presentació va comptar amb la participació del Sr. Jaume Vilardaga, President de la FSFA, la Sra. Marta Segura Bonet , Directora General de l’Autonomia Personal i Discapacitat, i la Sra. Aina Plaza, Directora General de Planificació en Salut. Posant en valor la tasca de la Fundació en el sector d’atenció Intermedia, i la nostra relevancia en el projecte singular de l’atenció integral a la discapacitat i salut mental.

Durant l’acte, la Dra. Candela Calle, Directora General de la FSFA, va presentar el Pla Estratègic de la Fundació, el qual té com a objectiu potenciar l‘atenció integral centrada en la persona per millorar els resultats en salut, amb unes línies estratègiques alineades amb l’Agenda 2030 i els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per ser referents en el territori i potenciar el model en xarxa.

Agraïm la participació de l’Il·lm. Sr. Jaume Oliveras, Alcalde de l’Ajuntament del Masnou, i l’Il·lm. Sr. Marc Almendro, Alcalde de l’Ajuntament d’Alella, que van ser presents durant l’acte i van oferir tot el seu suport a les propostes presentades.

Des de la Fundació, treballem per millorar la salut i la qualitat de vida de les persones que pateixen malalties cròniques o discapacitats, així com dels seus familiars i cuidadors/es.

La nostra tasca es basa en una atenció personalitzada i integral, que abasta des dels aspectes mèdics fins als socials i emocionals.

Amb aquest nou pla estratègic, estem compromesos a continuar treballant per millorar la vida de les persones i a avançar cap a un futur més just i sostenible.

En defensa de les dones cuidadores

A lo largo de mi vida laboral y, sobre todos en los últimos años de mi carrera dedicados de forma específica a la fisioterapia geriátrica, me he encontrado con comentarios del tipo “ las mujeres aquí trabajan por vocación”.

Quiero explicar que el contexto de estos comentarios es el de “por este motivo pueden aguantarlo todo, porque trabajan por vocación”.

Hay una realidad en el mundo de los cuidados a la gente mayor, en que la mayor parte del personal somos mujeres y esto viene dado por el sistema patriarcal en el que los cuidados de la familia, siguen recayendo en mayor medida en la mujer, por el simple hecho de serlo.

Las mujeres trabajamos en el ámbito de la geriatría y de los cuidados además de por vocación, motivo que tendría que valer para cualquier trabajador, indistintamente de si es hombre o mujer, por una cuestión de necesidad laboral en sí misma. Cosa que tendría que mover también a los hombres y, sin embargo, la proporción es ínfima.

Creo que es necesario una revisión de los convenios de geriatría, porque en sí mismos colocan a los cuidados y a sus principales valedoras, las mujeres, en una situación de menosprecio.

Mejorando los convenios se empodera no solo a los cuidados, sino a las mujeres que somos principal motor en ellos.

 

Eva Lozano
Fisioterapeuta  – CR Montseny

Dia Mundial de l’Eficiència Energètica

La Fundació Sant Francesc d’Assis, fa una aposta clara per la sostenibilitat i pels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030.

 

La Fundació Sant Francesc d’Assis ha iniciat dintre del seu pla estratègic i la línia de responsabilitat social corporativa (RSC) el desenvolupament d’un projecte d’autoconsum d’energia solar fotovoltaica, fomentant així l’ús d’energia procedent de fonts renovables.

La iniciativa, finançada per la Fundació, ajuda a complir amb les exigències del Pla Energètic de la Generalitat de Catalunya i l’Horitzó 2030, reduint l’emissió de gasos d’efecte hivernacle mitjançant l’abastiment del Centre Sociosanitari Can Torras amb energies netes.

La instal·lació, considerada d’autoconsum sense excedents i connectada a la xarxa interior, consta de 119 mòduls solars, de 54.15 kWp de potència i pressupostats en 52.937,50 € , s’han instal·lat a la coberta de tot l’edifici annex on es situa gran part de l’activitat assistencial del centre.

El disseny del projecte està dintre del Pla estratègic 2022-2026 de la Fundació i de la línia estratègica dos de responsabilitat social corporativa, i també dóna resposta a l’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 7. Garantir l’accés a una energia assequible, segura i sostenible i a l’ODS 13. Acció Climàtica.

L’ús de les energies renovables suposa un canvi en el model energètic amb importants beneficis  tècnics, ambientals, socials i econòmics.

Per una banda, aquest projecte comporta un important estalvi econòmic, reduint el cost que suposa consumir energia de la xarxa elèctrica. L’estalvi mínim anual, calculat en base als preus de facturació d’anys anteriors, serà de 21.272€, propiciant una reducció de la factura energètica.

Per altra banda, l’aposta per aquesta font d’energia té beneficis significatius tècnics i ambientals, ja que la transformació fotovoltaica no genera residus, és una energia de lliure disposició i no produeix contaminació acústica. Així mateix, permet aprofitar els espais buits en els que hi ha una bona radiació solar, necessita poc manteniment i la seva vida útil és estimada en torn als 30 anys, amb un període d’amortització aproximadament de 2,48 anys.

També, hem de dir, que al consumir electricitat en el mateix lloc on es produeix, evita el transport, i impacta positivament a l ‘ODS 13. Acció climàtica. I a més ajudarà a canviar els hàbits i els comportaments de les persones, sent  un exemple per la societat.

El canvi climàtic exigeix un nou model d’utilitzar l’energia i, en aquest sentit l’energia solar és respectuosa amb el medi ambient, ja que disminueix l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i no requereix la tala dels boscos, ni construcció de  tanques per emmagatzemar  combustible.

La instal·lació solar fotovoltaica, que s’ha executat aquest any constitueix una primera fase a la que seguiran altres en els pròxims mesos, incrementant el número de panells  solars als centres de la Fundació.

Purificació de l’aire del sistema Safeair

 

 

A la FSFA, el nostre compromís constant amb la millora ens ha permès consolidar-nos com a referent en el sector assistencial. Per això, ens hem proposat millorar l’ambient del nostre centre residencial per a persones amb discapacitat de Les Hortènsies.

Hem decidit instal·lar el sistema Safeair de l’empresa catalana Safeinnova per garantir la purificació de l’aire i la desinfecció de superfícies, eliminant elements patògens com bacteris i virus.

Aquest sistema no només garanteix la salut de pacients i treballadors/es, sinó que també millora la qualitat de l’aire, reduint la presència de gasos perillosos considerats pel ministeri de transició ecològica i l’Organització Mundial de la Salut com a compostos extremadament perillosos.

Hem escollit l’equip Safeair perquè està fabricat a Barcelona, el que ens ofereix garanties sobre el seu manteniment i funcionament adequat, així com també perquè ha estat certificat per INSTITUT DE CIÈNCIA DE MATERIALS DE BARCELONA (ICMAB-CSIC), pertanyent al Consell Superior d’Investigacions Científiques.

En aquest primer projecte, en col·laboració amb l’empresa Safeinnova , hem realitzat un estudi exhaustiu per configurar una instal·lació que garanteixi una protecció òptima de l’aire del centre.

A la FSFA, posem les persones en el centre de totes les nostres decisions, treballant per garantir el benestar de pacients i treballadors/es.

Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència

En el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència la FSFA vol retre un homenatge a aquelles dones que en el transcurs de la història s’han vist atacades i/o silenciades pel seu interès i exercici en la investigació i la ciència.

Al llarg del temps, a la dona se li ha imposat un rol social que havia de ser la seva única aspiració vital: ser una proveïdora de cures competent complint amb la terna filla-esposa-mare. Les dones que van sortir del camí previst i aprovat socialment van ser durament castigades per això amb la mort en alguns casos, l’ostracisme en altres, el menyspreu cap a la seva feina o apropiant-se de la seva obra i atribuint-la a un home. Totes aquestes dones van ser “invisibilitzades” als llibres d’Història o només esmentades breument i amb un paper menor.

Cal esperar a finals del S.XX perquè es plantegi la igualtat de gènere a la ciència i tecnologia. A la web de Asociación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas (AMIT), hi ha un breu esquema dels passos que es van fer per cercar la igualtat en aquests camps, des dels anys 70 fins a la fundació d’aquesta associació el 2001-2002 (a sota de l’esquema esmentat es troben els objectius d’aquesta associació, així com les accions específiques per assolir-los).

La invisibilitat de la dona a la ciència té el nom d’Efecte Matilda. El concepte té el seu origen a l’Efecte Mateu, terme creat pel sociòleg Robert K. Merton per referir-se a la menor atenció, consideració i reconeixement que reben els treballs realitzats per professionals poc o gens coneguts (p.ex. joves investigadors, autors no consagrats) a comparació amb obres similars realitzades per autors consagrats o famosos, encara que poden ser aquestes últimes de pitjor qualitat. Es va anomenar Efecte Mateu per les paraules de Mateu l’evangelista “Traieu-li el talent per donar-li-ho al qui en té deu, perquè a qui en té, se’l donarà i en tindrà més, però al que no en té, se li traurà encara el que té” (Mateu 25: 14-30, La paràbola dels talents).

La historiadora Margaret W. Rossiter el 1993 va prendre com a base l’Efecte Mateu per encunyar l’expressió Efecte Matilda i denunciar el menyspreu, si no l’eliminació de la contribució de les dones a la investigació i al desenvolupament d’invents a favor dels homes. Va escollir el nom en honor a Matilda Joslyn Gage, sufragista nord-americà de finals del s. XIX que va lluitar pel dret de les dones i de les minories. Ella va ser una de les primeres dones a denunciar i descriure aquesta situació a través del seu assaig Woman as an inventor (Dones com a inventores) escrivint encara que l’educació científica a la dona li va ser negada enormement, alguns dels invents més importants del món es deuen a ella” i “la proporció d’inventors femenins (amb patents) és molt menor que la de masculins, cosa que es deu al fet que la dona no posseeix la mateixa de llibertat que l’home.

L’any 2021, l’associació AMIT crea la iniciativa #NoMoreMatildas que té com a objectiu principal donar a conèixer referents femenins per a les científiques i tecnòlogues del futur. A més, proveeix d’informació dirigida cap a la comunitat educativa i periodistes per tal de promoure el coneixement i el reconeixement de les dones en els àmbits científics i tecnològics.

Enllaços  recomenats:


Carolina López
Neuropsicòloga i psicòloga general sanitària – CSAI Can Torras

Jornada del Voluntariat 2023

El passat 10 de gener es va dur a terme la XIII Jornada del Voluntariat de la Fundació Sant Francesc d’Assís.

Per nosaltres, és d’agrair la col·laboració de les persones voluntàries als nostres centres, ja que ens donen suport per cobrir una part important en el benestar emocional dels usuaris/es.

La Fundació compta amb voluntaris que col·laboren  en diferents activitats als centres.

La primera part d’aquesta jornada es va iniciar amb la intervenció de la Dra. Candela Calle, Directora General de la FSFA, que va donar la benvinguda a tots els assistents.

La Dr. Candela Calle donant la benvinguda als voluntaris

Seguidament, la Sra. Cristina Gordillo, treballadora social, va fer la presentació de la Jornada, juntament amb el Sr. Xavier Martín, director de treball social i atenció al usuari.

Sra. Cristina Gordillo, treballadora social
Sr. Xavier Martín, director de treball social i atenció al usuari.

Posteriorment, la Sra. Noelia Ruano, treballadora social, va realitzar una breu explicació del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), que gestiona la FSFA.

Sra. Noelia Ruano, treballadora social

La segona part d’aquesta jornada va consistir en la realització d’un taller de Mindfulness, adreçat tant als voluntaris com als professionals, on ens van donar eines per reduir l’estrès i l’ansietat, millorant així el benestar emocional.
Com a cloenda de la jornada es va dur a terme un pica-pica, que va servir perquè totes les persones voluntàries i els treballadors ens poguéssim relacionar.
Pica-pica amb els voluntaris

 

Des de la FSFA volem donar les gràcies a tots els nostres voluntaris/es per la seva dedicació desinteresada i sempre amb ganes de col·laborar.


Maite Bordas
Alumna de pràctiques de Treball Social – CR Les Hortènsies

Presentació SAD al CR Les Hortènsies

Després de dos anys aturats, a causa de la pandèmia de la Covid- 19, vam reprendre el Projecte de Sessions Informatives per a famílies i/o tutors legals. Emmarcada dins d’aquest Projecte, el passat 30 de novembre de 2022 a les 12h va tenir lloc al Centre Residencial i CAE Les Hortènsies la xerrada on es va parlar sobre el “Servei d’Atenció Domiciliària”.

La Sra. Cristina Gordillo, treballadora social del CR i CAE Les Hortènsies, va donar la benvinguda a tots els assistents i va presentar a les seves companyes Noelia Ruano, treballadora social del SAD de la FSFA, qui va desenvolupar el contingut de la sessió i a la Maite Bordas, alumna de pràctiques de Treball Social de la Universitat de Barcelona, que va fer un resum dels objectius de la sessió i va exposar dades generals dels usuaris del centre.

El contingut d’aquesta xerrada va ser complex degut a la gran informació existent, però es va intentat sintetitzar donant informació d’allò més rellevant i d’utilitat pels assistents. D’entre altres coses, es va explicar en què consisteix el servei, com es fa, a qui s’atén, que es vol aconseguir, els professionals que treballen, etc.

La sessió va comptar amb un nombre important d’assistents, tant familiars com professionals, que van mostrar el seu interès pel tema tractat exposant els dubtes que tenien, i als quals es va donar resposta. La participació va ser molt bona, i això va fer que la sessió fos més dinàmica.

A tots els assistents se’ls hi va fer entrega d’un dossier amb la informació que s’havia exposat a la xerrada i d’un qüestionari per valorar el contingut d’aquesta, el seu grau de satisfacció i on poguessin fer algunes propostes de temes del seu interès per tractar en futures sessions informatives.

Volem donar les gràcies a tots els assistents i convidar a totes les persones, tant de dintre com de fora de la Fundació Sant Francesc d’Assís, a participar en futures sessions que organitzarem i de les quals els anirem informant.

Maite Bordas
Alumna de pràctiques de Treball Social – CR Les Hortènsies

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

El Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat / Diversitat Funcional va ser declarat l’any 1992 per l’Assemblea General de les Nacions Unides, mitjançant la resolució 47/3.

L’objectiu de celebrar aquesta jornada és promoure els drets i el benestar de les persones amb diversitat funcional en tots els àmbits de la societat i conscienciar sobre la seva situació al conjunt de la ciutadania.

Pot ser que a l’iniciar l’article, la lectura se us hagi ralentitzat al llegir Discapacitat/Diversitat funcional, doncs anem per bon camí perquè la intencionalitat de qui us escriu era aquesta.

Els canvis en la nomenclatura i l’extensió del seu us són fruit de l’evolució dels estudis teòrics dels diferents enfocaments històrics: el mèdic, el social o els més actuals basats en els models biopsicosocials. La nomenclatura més utilitzada fins ara és la de discapacitat però des de fa uns anys el concepte de diversitat funcional creix amb força. L’ús d’aquest concepte neix als anys 60 i 70 als Estats Units en el FVI (del moviment social Foro de Vida Independent) liderat per persones amb diversitat funcional que treballaven pel seu empoderament. Com bé haureu deduït el significat de cadascun dels conceptes es descriu per si sol, el primer “discapacitat”= falta de capacitat / “diversitat”= diferent.

El FVI va posar de manifest que el seu col·lectiu patia marginació davant la seva diversitat ja que l’accessibilitat no era universal per tots els col·lectius. També posaven èmfasi que usant la terminologia de discapacitat, la societat emprava els termes relacionats amb deficiències, amb les connotacions socials negatives existents sobre aquests conceptes. Al parlar de diversitat funcional, parlem d’una manera de ser i fer les coses diferents.

Actualment, tot i l’expansió de l’ús del terme diversitat funcional i les actuacions des de les administracions per universalitzar procediments els quals puguin ser aprofitats per tota la ciutadania, entitats tan potents com la AAIDD (American Association on Intellectual and Developmental Disabilities) segueixen usant el terme discapacitat, ja que la necessitat de suports individuals o específics segueix també sent necessària.

Tant si parlem en un terme com en l’altre, al detectar necessitats d’adaptació individual o de servei, des de la FSFA sempre hem tingut present establir aquests suports. A les Hortènsies on treballem específicament amb persones amb discapacitat psíquica o diversitat funcional psíquica, tenim molt present aquesta condició de discapacitat des de l’àrea sanitària, psicoeducativa i social per establir suports i intervencions individualitzades que queden reflectides en el Pla Individual de cada persona atesa.

Però és essencial tenir en compte a la persona com a membre d’una ciutadania, com diu el paradigma de diversitat funcional, i és aquesta ciutadania la que ha de garantir l’accessibilitat universal. En aquests termes per exemple a Les Hortènsies reflectim en procediments i protocols el dret efectiu com a ciutadans.

Senzill i obvi, però el dret a la intimitat, a l’elecció, a establir vincles amb qui ells volen, a decidir sobre les activitats en les quals volen participar, l’adaptabilitat del Centre a les seves característiques funcionals, als seus interessos i vetllar perquè els puguin dur a terme és un deure i un repte que la Institució i tots els que hi treballem hi creiem.

Els estimem i, sobretot, els respectem i sabem que són ciutadans de ple dret, d’aquí la importància de la nostra feina per garantir el seu benestar.

 

Montse Marco
Directora Tècnica – CR Les Hortènsies

Ètica de les organitzacions sanitàries i els Comitès d’Ètica Assistencial

,

Els deures de les organitzacions sanitàries (a partir d’ara sols direm organitzacions), més enllà de les responsabilitats legals i econòmiques, sorgeixen de la interrelació amb el seu entorn, de les noves i cada cop més reivindicades demandes socials i dels acords assumits en matèria de les pròpies polítiques corporatives (OBID 2004).

En aquest sentit, i concretament en l’àmbit sanitari, els comitès d’ètica assistencial (CEA) o els darrerament anomenats comitès d’ètica de les organitzacions (CEO), a més d’ocupar-se de l’ètica clínica han d’avançar cap a una reflexió centrada en les organitzacions i com la seva cultura assistencial, estructura i funcionament condicionen els conflictes ètics o en fan aparèixer de nous.

Per entendre en què consisteix l’ètica de les organitzacions i quin paper hi juguen els comitès d’ètica cal descriure dos marcs referencials confluents; per un cantó és necessari definir l’ètica dins les organitzacions sanitàries i, per altra banda, conèixer quines són les funcions dels CEA i el seu recorregut durant aquests darrers anys.

Sols les persones es poden considerar agents morals donat que gaudeixen d’autonomia i capacitat per exercir-la. És a dir, la persona pren decisions sobre la base d’un coneixement interioritzat dels seus valors, creences i interessos, pondera les decisions abans de prendre-les i n’assumeix les conseqüències.

Alhora, la qualitat intrínseca de la persona com a ésser en relació amb si mateix, amb els altres i amb l’entorn al qual pertany la situa dins la gradació de la vulnerabilitat, és a dir, la persona també és subjecte moral. Subjecte i agent moral són qualitats arrelades en el que entenem per moral autònoma i heterònoma.

La primera té a veure amb el que, a partir de les pròpies creences i valores, vertebra la identitat moral de la persona. La moral heterònoma és externa a l’individu, prové del seu entorn, un entorn estructurat a partir de creences, valors i normes acceptades per la col·lectivitat.

Aquestes distincions són una de les primeres causes de dilemes ètics donat que l’exercici de l’autonomia moral de la persona sovint entra en conflicte amb la de l’altre o amb la del seu entorn. L’ètica organitzacional ve determinada per com incideix en les persones que la integren i per com l’entorn al qual pertany influeix en la mateixa organització. En paraules de Quintana (2015) es pot definir com: “… l’articulació, aplicació i avaluació dels valors rellevants i posicionaments morals d’una organització, que la defineixen tant internament com externament”.

Les organitzacions també prenen decisions basades en valors, principis i estratègies, les ponderen i n’assumeixen les conseqüències; per analogia, comparteixen les característiques i atributs de les persones, així que, fent-ne un paral·lelisme, podem defensar la tesi que les organitzacions són agents morals (donat que configuren un entorn) i alhora, subjectes morals (donat que pertanyen a un entorn).

En tant que integrades per persones i entenent que l’eix de qualsevol ètica d’una organització sanitària és la persona, l’ètica de les organitzacions se circumscriu dins un marc conceptual que compren la persona des d’una ètica de la responsabilitat i conscient de la inherent complexitat que es dona en l’entramat de les relacions humanes.

Així que, els valors (com a principis rectors), la responsabilitat i consciència corporativa construeixen la identitat ètica de qualsevol organització. Quan les persones ateses se senten tractades com a persones i no com casos clínics, quan els professionals se senten valorats i empoderats i quan els gestors perceben que el seu lideratge ètic és acollit amb credibilitat, s’estableix un clima de qualitat en les relacions humanes que determina el nivell ètic de l’organització.

Una gestió ètica aporta valor al bon govern en nodrir de principis i valors les seves estratègies, model i cultura assistencial. Es tracta d’assegurar que les seves estructures, objectius, processos i resultats siguin coherents amb uns valors ètics compartits i alhora respectuosos amb l’autonomia moral de les persones que la integren.

L’elaboració d’un codi ètic, el seguiment de la RSC i l’elaboració d’un pla de qualitat són línies mestres que marquen una intenció ètica que ha d’anar més enllà d’una declaració d’intencions, ha de venir il·lustrada de la mà d’una ètica institucional ben definida i compromesa.

D’altra banda, l’organització està sotmesa a un entorn dinàmic i canviant que ve determinat per diferents tipus de polítiques que influeixen sobre el seu comportament i insinuen les línies a seguir. L’aparició de noves lleis, la situació econòmica, les polítiques socials, les noves tecnologies i els avenços científics, atien les polítiques internes i el marc ètic de les organitzacions. Així que l’ètica d’una organització ve determinada per la seva doble condició d’agent i subjecte moral i la confluència amb aquesta doble condició intrínseca a tota persona.

Els primers CEA es van constituir amb finalitats de caràcter decisori (Jonsen 1998) evolucionant cap a la reflexió i la recomanació no vinculant al mateix temps que la societat començava a reivindicar l’autonomia de la persona en la presa de decisions en l’àmbit de la salut.

Actualment, les funcions dels CEA continuen sent les mateixes que les que tradicionalment han ocupat les seves principals activitats: assessoria i reflexió en la presa de decisions, elaboració de protocols, recomanacions i guies, i formació en bioètica. Des de la creació del primer CEA a l’estat espanyol l’any 1981 a l’Hospital Sant Joan de Déu fins a l’actualitat, els CEA s’han anat estenent per tot el territori.

Però, tot i el gran desplegament dels CEA a les institucions sanitàries i el consens que les que no disposin d’un CEA de referència operatiu (propi o extern) els mancarà un organigrama complet (Altisent 2019), els comitès d’ètica continuen sent els grans desconeguts dins les organitzacions sanitàries. Potser s’ha arribat a una situació d’estancament i la bioètica aplicada a l’ètica clínica, la que aborda la relació metge-pacient i el sentit ètic de les professions sanitàries ha d’avançar cap a l’ètica de les organitzacions, considerada el segon estadi evolutiu de la bioètica (Simón 2002).

Fruit d’un cert esgotament del model dels CEA vigents, la necessitat d’una ètica de les organitzacions es va començar a plantejar l’any 1995 gràcies a la JCAHO (Joint Comission for Accreditation of Healthcare Organization) en incloure dins el seu manual d’acreditació “ètica de les Organitzacions” referències als drets dels pacients amb nous criteris i estàndards vinculats a la qualitat assistencial. Juntament amb l’evolució dels drets humans, el reconeixement dels principis de dignitat i autonomia de la persona i el seu reclam per part de la població, els primers anys del segle XXI han vingut marcats pel desig d’assolir un desenvolupament que apunta cap a objectius de sostenibilitat (OBID 2004) incorporant-hi a més, conceptes fins ara menystinguts com la no discriminació, equitat, igualtat i gènere (OBID 2004); conceptes reivindicats històricament per la bioètica i transversals als seus principis.

L’aprovació de l’Agenda 2030 per a un desenvolupament sostenible recull aspectes en els quals la bioètica ha de participar, i és en l’àmbit de les organitzacions sanitàries, a través dels CEA o CEO, on ha de trobar el seu espai.

En institucions sanitàries amb una marcada vocació social com ho és la nostra, cal disposar d’un marc ètic que ajudi a construir un entorn primmirat amb els drets de les persones i la defensa de la seva autonomia moral. Podem considerar que l’ètica, en tant que resposta a la demanda de l’antre (Mèlich 2018), també pot ser terapèutica si ajuda a corregir el biaix existent entre les necessitats de les persones i la capacitat de l’organització i els seus professionals per a satisfer-les.

Els CEA han d’actuar com a gota malaia proposant i reclamant espais d’intervenció que afavoreixin la reflexió i l’acció ètica, impregnant el conjunt de l’organització amb una manera de fer responsable, conscient i compromesa amb els drets i dignitat de totes les persones que la integren.

 

 

Joan Fsc. Romero
Infermer – CSAI Can Torras
Coordinador del CEA – FSFA

Dia Mundial de la MPOC

El Dia Mundial de la MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica) se celebra el tercer dimecres de novembre. És una data destacada per l’OMS i la Iniciativa Mundial contra la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica en la qual es promou a nivell mundial una major comprensió de la malaltia i una millor atenció als pacients afavorint estratègies de prevenció, detecció precoç i intervenció primerenca de la patologia.  

La prevalença ha augmentat en els últims deu anys, sobretot en dones, així com la taxa d’infradiagnòstics.  

Actualment, és la tercera causa de mortalitat en la població general i l’OMS preveu que l’any 2030 la MPOC representi la tercera causa més important de mortalitat a tot el món.  

Una de les principals causes de la malaltia és l’exposició a llarg termini a gasos o partícules, en la majoria dels casos fum de tabac, irritants com la contaminació ambiental i l’exposició a partícules de pols i substàncies químiques en el lloc de treball.  

La MPOC pot ser causa de multitud de complicacions en l’àmbit de la salut. Constitueix el factor de risc més freqüent per a l’ingrés hospitalari per pneumònia, els problemes cardíacs, el càncer de pulmó, la hipertensió pulmonar i fins i tot la depressió ocasionada per la dificultat per a respirar i l’impediment per a fer determinades activitats.  

La grip també constitueix un risc afegit en aquests pacients, de fet, l’MPOC es troba sempre dins dels 3 factors de risc més freqüents per a patir grip complicada o greu, conjuntament amb la diabetis i les malalties cardiovasculars.  

La MPOC diagnosticada a temps i amb el tractament adequat pot retardar la seva progressió. Ha d’evitar-se que es produeixin exacerbacions, pel fet que augmenten la morbi-mortalitat i empitjoren la qualitat de vida dels pacients. Una única exacerbació clínicament rellevant pot associar-se a un augment significatiu de la taxa de deteriorament de la funció pulmonar, una reducció de l’esperança de vida i un major risc de mortalitat.  

Per tot això, és molt important que les persones amb MPOC es vacunin cada any enfront de la grip i enfront del pneumococ, mantinguin un pes adequat, realitzin activitat física, segueixin una dieta equilibrada, evitin el tabac i els ambients amb pols o amb productes químics irritants en l’aire.  

Per saber-ne més: 

Organització Mundial de la Salut (OMS)  

http://www.who.int/respiratory/copd/es/ 

Jennifer Knäpper
Directora Assistèncial – Fundació Sant Francesc d’Assís
Directora – CSAI Can Torras