Comença la tardor amb una nova edició de Tarannà (Núm. 92)

,

En aquesta edició de Tarannà, ressonen els últims espetecs de l’estiu.

Després de l’aturada estival tornem a estar de nou en marxa amb idees, projectes i energies renovades, desitjosos de retrobar-nos amb vosaltres, com de costum.

Com el cronòmetre que no para de calcular el temps segon a segon, nosaltres anem afegint anys al nostre full de ruta.

A la festa mexicana cantem al son dels mariachis brindant amb un il·lusori tequila que tenia gust a glòria. Taral·lejant les amargues lletres que només la  Chabela Vargas era capaç d’endolcir amb aquesta veu fallida pels excessos…Va jugar, potser va guanyar o va perdre… però la qüestió és que va viure.

 

“La vida es la ruleta en la que apostamos todos”

Ch.V.

 

També celebrem la Oktoberfest;  la festa de la cervesa alemanya, elaborant una cervesa artesanal feta d’ordi, llúpol, llevat i sense ni una mica d’alcohol.

Anar a fer “shopping” és la millor teràpia contra la depressió i els mals humors. No ens calen ni psicòlegs ni teràpia de grup ni bols de xocolata. Només necessitem un il·limitat compte corrent i a viure que són dos dies.

La Setena Sessió de L’etiqueta a taula, posa punt i final a una sèrie d’articles on ens ensenyaven el bon fer, devant d’una taula de cinc forquilles.

El Doctor Muñoz ens aconsella davant un problema molt comú entre les dones d’una certa edat… La osteoporosis, el nom dóna respecte eh?

El receptari d’Isabel i els horòscops tanquen el nostre tarannà número 92.

 

 

El torn de nit, un anonimat relatiu

, , ,

La nostra feina és continuada com un cercle, infinita, atemporal. Entrem, sortim, ens agrupem.

Som un engranatge que no deixa de funcionar, baules d’una mateixa cadena, una roda sempiterna que mai deixa de girar.

El torn de matí dóna pas al de tarda i aquest al de nit, i així es connecten aquestes peces, en un continu anar i venir.

El torn de nit és potser el que ens sembla més enigmàtic, treballen a destemps. Quan acaba el dia, el torn de nit comença la seva jornada.

Són els que romanen en vigília quan tots descansem. Davant la calma que dóna la nit ells imprimeixen moviment.

Ens donen tranquil·litat, res no queda a l’atzar ni al descuit, sempre hi ha algú que està alerta, vigilant….

I nosaltres, que som el cercle, girarem indefinidament.

Tarannà, la nostra revista

,

Per a nosaltres Tarannà, significa una mica quelcom més que una revista.

Tarannà és el mirall en el qual es reflecteix el que realitzem diàriament en Les Hortènsies, una finestra oberta on podeu mirar, gaudir i evidentment participar-hi.

Plasmem les nostres, experiències i projectes, on el dia a dia pot ser igual o similar al nostre; bé… de vegades és més divertit.

És dinàmic, àgil, productiu, vivaç, alegre.

Entrem, sortim, ens barallem, ens reconciliem, una gran família a força d’anys de convivència

Hem creat un vincle de lleialtat i confiança difícil de trencar

Tarannà significa al cap i a la fi, una manera de viure.

 

NOTA: Trobaràs la Revista Tarannà a la recepció del centre residencial Les Hortènsies. Si vols més informació, escriu-nos aquí!

Grup d’ajuda mútua (GAM) de la Residència Montseny

,

El fet d’ingressar en una Residència no només té repercussions en el propi usuari, si no que també repercuteix de forma directa en els familiars. La majoria de vegades són els propis familiars els qui veuen necessari l’ ingrés de la persona, encara que aquesta ja no pugui decidir per ella mateixa degut al deteriorament cognitiu que pateix.

Aquest fet crea un sentiment de culpabilitat entre els familiars i a la vegada genera esperances d’una millor qualitat de vida per al resident, aspecte que genera sentiments contradictoris difícils de sobreportar.

Degut a aquesta situació, es va veure la necessitat de crear un GAM (Grup d’Ajuda Mútua) per tal que, tant els familiars que estan vivint aquesta situació per primera vegada, com aquells que ja portin temps vivint-la, poguessin tenir un espai de conversa i ajuda mútua que els hi permetés afrontar aquesta situació d’una millor manera.

El GAM es va iniciar al Març i hem fet una sessió cada mes, sent l’última al Juny, per tal de deixar passar les vacances d’estiu. Al setembre tornarem renovats i amb mes força!

Durant aquests mesos hem pogut compartir tot una sèrie de sentiments i opinions que han permès a les famílies portar aquesta situació una mica millor. Les opinions dels membres del GAM han estat molt positives i venien a cada sessió amb ganes i il·lusió.

Volem continuar duent a terme aquest grup ja que creiem que té efectes molt positius i és un espai on les famílies es senten completament en confiança. Hem aconseguit crear uns vincles forts i d’ajuda mútua i esperem, de cara a les pròximes sessions, continuar amb aquesta dinàmica de col·laboració i suport!

Jornades del voluntariat 2017

, , ,

Com cada any, la Fundació Sant Francesc d´Assís, fa un homenatge a les persones que desinteressadament, ens ofereixen el millor d’ells mateixos.

L’organització de l’esdeveniment, recau anualment en una de les tres residències; Les Hortènsies, El Monteny o Can Torras; que successivament, es van alternant.

Aquest any li ha tocat el torn a Can Torras i com en ocasions anteriors, la implicació és total i absoluta.

Als voluntaris se’ls obsequia amb un petit present; en aquesta ocasió és una motxilla elaborada per les usuàries de la Residència El Monseny, el dibuix estampat en la borsa, ho realitzen els nois de la Residència Les Hortènsies i la dedicatòria l’escriu Francisco Rosales, un pacient del centre Sociosanitari Can Torras.

Tambien se’ls guardona amb un diploma acreditatiu i una banda honorífica.

Després, ens anem de menjar a un popular restaurant de la zona, on tots podem intercanviar impressions i exposar nous objectius i inquietuds.
Aquest projecte de voluntariat, ens engrandeix a tots; si som grans, també és gràcies a vosaltres.

GRÀCIES.

 

Voluntaris a la Fundació

,

El voluntariat és un dels pilars més importants de la nostra Fundació.

Cada dia ens dediquen part del seu temps i molt dels seus coneixements.

Tenim voluntaris que porten amb nosaltres anys, i uns altres que a poc a poc es van sumant a aquesta gran tasca.

És molt difícil compensar i valorar materialment tot l’esforç que els voluntaris realitzen; és una tasca impossible de remunerar. En quant quantificaríem l’esforç, la disponibilitat i el coneixement de tots els nostres voluntaris…?

Són un nodrit grup de persones disposades a col·laborar en totes i cadascuna de les activitats que es plantegen.

Col·laboradors, actius, hàbils i desinteressats, aquest es el perfil dels voluntaris que treballen amb nosaltres.

Si et ve de gust compartir les teves habilitats i el teu temps amb nosaltres, aquí tens el teu espai; on els nostres residents valoren cada minut que els hi dediqueu.

Gràcies.