«La confianza recolza la tasca que duem a terme a Càritas»

,

Nou agraïment a Fundació Sant Francesc d’Assís. Càritas Diocesana de Barcelona ha adreçat una carta a FSFA per agrair la seva col·laboració les passades festes nadalenques. Ho ha fet a través de Rosa Maria Riembau, la seva referent al Masnou.

Així, la missiva dirigida a Candela Calle, directora general de l’entitat, destaca com «la confiança que heu dispositat en nosaltres, recolza la tasca que duem a terme a Càritas i concretament a la campanya “Al Masnou, el Nadal més solidari”, a més d’ajudar «a fer xarxa».

En aquest sentit, Riembau explica que per Càritas l’any ha estat «molt especial», en tant s’han incrementat el nombre de famílies ateses. Per aquenta raó, «el suport que particulars, empreses o entitats ens puguin donar, és molt ben rebut i agraït», afirma la carta d’agraïment a Fundació Sant Francesc d’Assís.

La gratitud, però va de tornada. Col·laboracions com les de les passades festes contribueixen a fer més nítida la visió de FSFA. Aquesta no és altra que ser una institució de referència en l’àmbit de la salut i social que vetlli per la qualitat de l’atenció i el benestar de les persones. Una visión que implica coordinar-se amb altres entitats i participar en diferents projectes, com ara aquest de Càritas.

Càritas Diocesana

Cal recordar que, Càritas és una entitat depenent que integra a diferents persones vinculadas a l’Esglèsia católica que adreçada a acollir i treballar amb les persones en situació de pobresa i necessitat. Ho fa procurant que siguin protagonistes del seu propi alliberament, des del compromís de la comunitat cristiana. Aquesta tasca inclou l’acció social, la sensibilització de la societat i la denúncia de les situacions d’injustícia social.

Pots llegir la carta, pitxant aquí.

/by

Dia Mundial contra el Càncer

,

Com cada 4 de Febrer, arriba el Dia Mundial contra el Càncer. Aquesta celebració, promoguda per la Unió Internacional per al Control del Càncer (UICC, per les seves sigles en anglès) amb el suport de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és sensibilitzar la població mundial sobre el càncer, amb una incidència especial en l’àmbit de la prevenció.

El càncer és considerat el problema sociosanitari més important a nivell nacional i mundial. Segons l’Observatori del Càncer de l’Associació Espanyola contra el Càncer, es preveu que per al 2030 hi hagi més de 330.000 casos nous de càncer a Espanya. Això vol dir que una de cada tres dones i un de cada dos homes patiran aquesta malaltia al llarg de la seva vida, amb un diagnòstic cada 1,8 minuts.

En aquest sentit, a Catalunya, al 2023 la incidència del càncer el 2023 ha estat de 42.111 nous diagnòstics, 23.945 en homes i 18.166 en dones. Aquestes xifres mostren un augment dels casos del 11,59% respecte a 2022, on el nombre de casos va ser de 37.736. La taxa de supervivència a 5 anys també ha augmentat percentualment respecte a 2022, sent més alta en dones, un 65,3%, que en homes, un 53,7%.

Les reivindicacions

Per açò, el Dia Mundial contra el Càncer i sota el lema “Per unes cures més justes”, es fa una crida a l’acció als governs de tot el món perquè, entre d’altres qüestions, es fomenti una atenció centrada en el pacient que reconegui les necessitats úniques de tots els grups de pacients i promogui la seva participació en les decisions sobre la seva salut.

També es demana que es treballi sobre els determinants socials sistèmics de la salut que impedeixen que una persona accedeixi a l’atenció oncològica i abordar els prejudicis i les suposicions basades en diversos marcadors socials treballant amb les comunitats per a aconseguir programes més eficaços i centrats en les persones.

La UICC demana que el benestar de tots els ciutadans se situï en el centre de les polítiques sanitàries per a garantir que totes les persones tinguin el mateix accés a l’atenció que salva vides, sense importar les seves circumstàncies. Fundació Sant Francesc d’Assís s’afegeix a aquesta demanda fent-se ressò de la celebració d’aquest Dia Mundial contra el Càncer.

 

/by

Taller “Cervell i demències” a CR Montseny

, ,

CR Montseny va acollir el passat 30 de gener, de 10:30 a 12 hores el taller “Cervell i demències”. Carolina López, neuropsicòloga de la FSFA, va ser l’encarregada d’oferir a l’equip tècnic del centre aquesta activitat formativa. L’objectiu, ampliar coneixements i eines per abordar amb solvència el dia a dia dels deterioraments cognitius i les seves afectacions.

En aquest sentit, asseguren des del centre que «tots els professionals han de ser coneixedors i integrar aquests coneixements». Per aquest motiu, s’espera repetir aquest taller amb el personal auxiliar en les properes setmanes. La conveniència està justificada, més en el context d’una societat en la que augment l’esperança de vida.

Incidència de les demències i el deteriorament cognitiu lleu

Cal recordar que, a Catalunya, a l’any 2020, el 1,2% (93.702 persones) de la població catalana presentava algun tipus de demència. Predominaven les dones, que representaven el 68,9% de les persones afectades, i amb una edat mitjana de 82,4 anys.

A més a més, el percentatge global de persones amb demència i deteriorament cognitiu lleu (DCL) s’incrementa amb l’edat. Així, afecta el 7,9% de la població de 65 anys i més (116.183 persones) i arriba fins al 25% en la població de 85 anys i més (62.501 persones). Aquestes dades es combinen amb les que quantifiquen els riscos associats a la morbiditat, multimorbiditat i les malalties cròniques en aquestes persones.

Per tot açò,  s’imposa un abordatge que inclogui la prevenció, el diagnòstic, el tractament integral i l’atenció continuada de la persona fins la fase de demencia avançada i final de vida. CR Montseny, com a centre especialitzat en persones grans, s’ajuda de tallers com “Cervell i demències” per millorar dia a dia la seva atenció.

Pots trobar més informació pitxant aquí.

/by

Dia Mundial de l’Educació Ambiental

El dia 24 de Gener parlàvem del dia internacional de l’educació donant èmfasi a l’importància d’aquesta educació per tal de garantir un desenvolupament respectuós i assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Avui, dia 26 de Gener és el dia mundial de l’educació ambiental, peça clau per a generar canvis duradors. Una educació ambiental sòlida ens permet pendre decisions informades i adoptar pràctiques sostenibles en el nostre dia a dia.

/by

Dia Internacional de l’Educació

,

Avui és el Dia internacional de l’Educació. L’educació és clau per al desenvolupament sostenible i també per FSFA. A l’Agenda 2030, es reconeix que l’educació és essencial per assolir l’èxit dels 17 objectius de desenvolupament sostenible. En aquest sentit, l’objectiu número 4 parla de garantir una educació de qualitat inclusiva i equitativa i promoure oportunitats d’aprenentatge per a tothom. I és que, tothom està criadat a protagonizar la transformació que persegueixen els ODS.

FSFA hi creu. Per acò, ha assumit el repte que llança  l’Organització de Naciones Unides- Actua ara- i va marcar les seves línees estratègiques emmarcades en els ODS més adequats a la seva missió, visió, valors i propòsit. Així per exemple, la seva quarta línia estratègica- Persones competents i compromeses – inclou la potenciació de programes de formació continuada i la promoció de convenis amb escoles, centres formatius i universitats, entre d’altres fites. Podeu consultar els nostres ODS i línies estratègiques aquí.

Día Internacional de l’Educació

Cal recordar que el Día Internacional de l’Educació va ser proclamar per l’ONU en 2019. L’objectiu, conscienciar la població mundial sobre la importància de l’educació per assolir els objectius de l’Agenda 2030. La UNESCO, organització de l’ONU dedicada a l’educació, la ciència i la cultura, impulsa la sisena edició d’aquesta efeméride sota el lema “Aprendre per una pau duradora”.

/by

FSFA assisteix a la Jornada del Pla de salut 2021-2025 de la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord organitzada per l’Institut Català de la Salut.

,

Una posada en escena de la cartera de serveis, dels projectes dels professionals i, sobretot, de totes les sinèrgies que es fan des i amb els proveïdors.   Així  podria resumir-se la Jornada del Pla de salut 2021-2025 de la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord. La trobada, organitzada per  l’Institut Català de la Salut, va celebrar-se aquest dimecres a l’Auditori Taulí de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, i comptà amb la participació de més de 300 professionals  de la salut, agents socials i representants del món local, entre d’altres

Candela Calle, directora general de FSFA, acompanyada per Kilian Lansaque, director de RSC i Estratègia de la fundació, va assistir a una jornada on van presentar-se projectes singulars de diferents proveïdors que, des d’una mirada territorial i de malalt, posen en valor el sector sanitari i social. En aquest sentit, la trobada va permetre conèixer 12 bones pràctiques en salut desenvolupades en aquesta regió sanitària -que ha completat un 43 per cent de les accions del Pla de salut-i que volen ser exportables a tot el país.

Van ser una vintena de professionals del Barcelonès Nord, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental els encarregats d’exposar les experiències escollides, entre un total de 150 presentades a l’organització, que representen totes les línies assistencials (primària, hospitalària, intermèdia i salut mental) i àmbits com la farmàcia, la salut pública o la participació ciutadana, i es vinculen a les quatre estratègies del Pla, igualtat d’oportunitats al llarg de la vida, promoció d’entorns saludables, integració de l’atenció a la salut i palanques de canvi transversals.

La jornada es va tancar amb una conferencia de Xesco Espar, exentrenador d’handbol del FC Barcelona sobre la motivació en els equips, i les paraules de gratitud del gerent de la Regió Sanitària Barcelona Metropolitana Nord, Arturo Míguez, qui va reconèixer les experiències presentades i el treball dels professionals, entre els quals, la jornada va palesar la necessitat d’anar anant caminant cap a la integració i que l’agència sanitària i social ha de donar resposta a la realitat de tots els proveïdors del sistema.

/by

Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió

Tristesa, apatia, desesperança, falta d’energia, trastorns en el son i la gana, baixa autoestima, aïllament…i en els casos més greus, suïcidi. Més de 300 milions de persones al món- més de 700.000 al país- pateixen depressió, segons l’Organització Mundial de la Salud i l’Enquesta de Salut de Catalunya.

Aquesta malaltia, que contribueix de forma important en la morbiditat i la mortalitat, es considerada com la primera causa mundial de discapacitat, que a més té associat un fort estigma. No obstant això,  fins i tot en els casos més greus, pot ser tractada psiquiàtricament, psicológica i farmacològic i tenir cura.

FSFA s’afegeix al Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió que es celebra avui, 13 de gener, que pretèn de sensibilitzar, prevenir i orientar a la población sobre aquesta malaltia que tothom patir i pot arribar a ser crónica o recurrent. Amb aquest objectiu, i per si voleu saber una mica més, us compartim “Conviure amb la depressió” un document de Fidel Masreal, que va publicar el Departament de Salut de Catalunya.

/by

Terapeuta Ocupacional

Què és la Teràpia Ocupacional?

La Teràpia Ocupacional és una disciplina que sovint passa desapercebuda, però que té un paper essencial a la vida de moltes persones.

La Teràpia Ocupacional té els seus orígens als segles XVIII i XIX, durant els canvis en el model d’atenció mèdica i social que es van produir a Europa.

Les principals figures que van contribuir al naixement de la Teràpia Ocupacional van ser, en primer lloc, Phillippe Pinel a França i William Tuke a Anglaterra reformant l’atenció a la salut mental, introduint pràctiques més humanes i centrades en l’ocupació per tractar a les persones amb malalties mentals.  També cal destacar la figura de Florence Nightingale i la seva visió de la infermeria moderna, posant l’atenció en la importància de l’ocupació i l’entorn de recuperació dels pacients.

El reconeixement com disciplina mèdica terapèutica va arribar per la contribució de la Teràpia Ocupacional durant la Primera Guerra Mundial, ajudant als veterans de guerra a recuperar-se i reincorporar-se a la societat.

Durant el segle XX la Teràpia Ocupacional ha continuat evolucionant establint-se organitzacions professionals, programes educatius universitaris definint marcs de referència i models de pràctica professional. D’aquesta manera ha esdevingut una part integral de l’atenció social i sanitària, aplicant-se a l’àmbit sanitari, sociosanitari, educatiu i social; transformant les vides de les persones de  tot el món mitjançant l’ocupació.

Segons el Col·legi Oficial de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya (COTOC): “els terapeutes ocupacionals són professionals preparats per valorar, diagnosticar, identificar, prevenir i tractar problemes relacionats amb l’ocupació (autocura, productivitat i oci) de les persones, famílies o grups afectats per un problema de salut que interfereix directament en el seu grau d’autonomia. La funció del terapeuta ocupacional és facilitar que una persona amb dificultats funcionals pugui participar en aquelles activitats quotidianes que siguin rellevants en la seva vida.”

Segons la World Federation of Occupational Therapists (WFOT 2012): “els terapeutes ocupacionals són professionals de la salut que realitzen una atenció centrada en la persona relacionada amb promocionar la salut i el benestar mitjançant l’ocupació. Treballen amb persones i comunitats per proporcionar les habilitats per portar a terme les ocupacions o activitats que escullin fer, que necessitin fer, o que els agradaria fer; o modificar l’activitat o l’entorn perquè això sigui possible.

Per tant, l’objectiu principal del terapeuta ocupacional és millorar la qualitat de vida i la independència de les persones que presenten un dèficit de motor, cognitiu, senso-perceptiva o psicosocial, capacitant-les per poder participar activament a les seves activitats quotidianes.

Des d’un punt de vista general, les funcions dels terapeutes ocupacionals són:

  • Assistencials
  • Docència
  • Administrativa
  • Investigació
  • Prevenció de la dependència
  • Informar/educar
  • Assessorament adaptacions i productes de suport
  • Formació contínua

Les funcions d’un terapeuta ocupacional en un Centre Sanitari d’Atenció Intermèdia com Can Torras?

Als Centres Sanitaris d’Atenció Intermèdia (CSAI) es dona atenció a persones que es troben en període de convalescència o que necessiten cures de llarga estada per un procés sanitari i/o social.

El primer que fa el terapeuta ocupacional és valorar la funcionalitat de la persona per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD) i si hi ha alguna afectació dels components d’execució (motor, cognitiu, senso-perceptual i psicosocial) necessaris per poder dur-les a terme.

Un cop feta la valoració es planifica l’atenció i la intensitat que la persona necessita mitjançant un pla de tractament individualitzat que se centra en objectius específics de rehabilitació i millora de la qualitat de vida, que s’assolirà amb activitats terapèutiques.

El terapeuta ocupacional s’enfoca a mantenir i millorar la independència funcional de la persona per dur a terme les ABVD com per exemple menjar, dutxar-se, pentinar-se, rentar-se les dents i vestir-se.

També treballa en la prevenció de complicacions relacionades amb d’immobilitat mitjançant ortesis i/o l’adaptació de l’entorn amb productes de suport.

Així com proporciona estratègies i tècniques als familiars i cuidadors per facilitar la cura de la persona.

Per donar una atenció integral, el terapeuta ocupacional treballa de forma interdisciplinària amb altres professionals de disciplines com fisioteràpia, infermeria, psicologia, medicina, logopèdia i treball social.

I en una Residència de Gent Gran com el Montseny?

A una Residència de Gent Gran el terapeuta ocupacional intenta mantenir la funcionalitat motora dels residents per poder allargar en el temps la seva col·laboració realitzant les ABVD, i retardar la davallada funcional que dona lloc a dependre de terceres persones. També intenta mantenir les capacitats cognitives i perceptives preservades per retardar el procés de deteriorament associat a les demències.

Per què és important la figura del terapeuta ocupacional?

  • Mantenir i/o incrementar l’autonomia de les persones, disminuint la despesa de l’atenció social i sanitària
  • Reduir la necessitat d’ajuda d’una tercera persona
  • Retardar la institucionalització
  • Millorar la qualitat de vida de les persones

On es pot estudiar Terapia Ocupacional a Catalunya?

Escola Universitària d’Infermeria i Teràpia Ocupacional (EUIT, antiga EU Creu Roja)

Centre adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona

C/ de la Riba 90, 08221 Terrassa

www.euit.fdsll.cat

93 783 77 77

informacio@euit.fdsll.cat

 

Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar

Universitat de Vic

C/ Sagrada Família 7, 08500 Vic

www.uvic.cat

93 886 12 22

 

REFERÈNCIES

  • Santos del Riego, S. (2005)” Terapia Ocupacional del siglo XIX al XXI. Historia y concepto de ocupación”. Rehabilitación, 39 (4), 179-184.
  • Col·legi Oficial de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya (COTOC) www.cotoc.cat
  • World Federation of Occupational Therapists (WFOT) www.wfot.org
  • Sociedad Española de Geriatría y Gerontología. Grupo de trabajo de Terapia Ocupacional. www.segg.es
/by

Entrevista amb Cristina Maya Bayón, Cap de Cures de la residència El Montseny

 

Entrevista amb Cristina Maya Bayón, Cap de Cures de la residència El Montseny i infermera amb màster de salut mental.

 

Per treballar a Salut mental cal comptar amb una especialitat?

Sí, sol ser un dels requisits exigits per treballar a salut mental. Has de disposar o bé de l’especialitat o bé del màster. Si no és molt complicat poder treballar i /o aconseguir una plaça com a infermera en aquest àmbit en el sector públic.

Jo no tinc l’especialitat d’infermeria en salut mental, sinó que tinc un màster en infermeria psiquiàtrica i salut mental de l’UAB, a més de 14 anys d’experiència en aquest àmbit.

 

Com valores el fet que existeixin especialitats dins de la professió d’infermeria?

Quan vaig començar a treballar a salut mental encara no disposava  del màster i jo notava que em faltaven coneixements sobre aquesta tipologia de pacients a més de seguretat a l’hora d’actuar en situacions agudes per això em vaig decidir a fer-ho.

Tant el màster com l’especialitat t’aporten coneixements i eines per abordar i tractar a pacients afectats d’algun tipus de trastorn psiquiàtric o addicció.

El fet que existeixi especialitats dins de la infermeria, i òbviament a altres professions, és molt  i molt positiu, ja que augmenta l’excel·lència professional, i en el nostre cas la qualitat de les cures.

 

Per què vas decidir dedicar-te a aquesta branca?

Quan vaig acabar la carrera no tenia clar a quina branca dedicar-me, però el món de la psiquiatria i addiccions sempre m’ha cridat l’atenció, m’apassiona conèixer com funciona el nostre cervell i com s’originen i es manifesten les diferents patologies psiquiàtriques, com més inusuals són els símptomes, més curiositat em desperten.

A més és una feina poc rutinària i monòtona, com a infermera el servei que més m’agrada són les urgències de salut mental.

 

Com va ser la teva experiència professional a Noruega?

A Espanya vaig treballar vuit anys i mig a salut mental, sis anys a urgències i aguts, i després dos anys a addiccions.

Després d’aquest temps i aquestes experiències, vaig decidir marxar fora del país, a Noruega, on vaig continuar treballant en aquest mateix àmbit.

Vaig estar cinc anys, i vaig poder comprovar que es treballava d’una manera molt diferent. Durant 3 d’aquests 5 anys, em vaig especialitzar en una estratègia terapèutica desconeguda a Espanya les sigles de la qual en anglès són BET (Basal Exposure Therapy que traduït seria Teràpia d’Exposició Basal) i està basat en el concepte d’Atenció Centrada a la Persona (ACP). És una feina que es fa de manera individual professional-pacient en què és molt important la comunicació i el contacte ‘’tu a tu’’, això ens permet fer un perfil del pacient basat en la seva conducta que ens permet ensenyar-li a identificar els signes i símptomes de les descompensacions psiquiàtriques de manera precoç i donar-li eines per a gestionar-ho de forma autònoma reduint així les visites a urgències, ingressos a unitats d’aguts i l’ús de la medicació eventual.

 

En el teu cas que tens  experiència laboral en dos sistemes sanitaris, el català i el noruec, quines són les diferències en formació i en la manera de treballar de la figura d’infermeria?

El sistema sanitari català i noruec són molt diferents, tots dos tenen els seus pros i contres. El català té una elevada especialització, molt bona formació dels professionals; tant de metges, com infermers, com TCAE.

En el cas del noruec, la seva formació és més fluixa, són menys anys; i infermeria ni tan sols és una carrera universitària. Per tant, hi ha una diferència abismal en formació, i això, clarament, repercuteix en l’assistència.

Per contra, el sistema noruec té més recursos econòmics i tenen una ràtio de personal molt millor que la que tenim a Catalunya. I això els permet proporcionar una millor atenció.

Allà durant la teva jornada pots dedicar-te a només a un o dos pacients, i, en canvi, aquí en el mateix tipus d’unitat en tens 12, per la qual cosa no tens capacitat per fer el mateix abordatge i donar la mateixa atenció, allà podia sortir cada dia a fer una volta amb els únics 2 pacients que portava, anar al súper i comprar ingredients per fer un pastís i fer-lo junts a la cuina que teníem a la unitat pels pacients, aquestes activitats són molt útils per conèixer al pacient i que es sentí segur i acompanyat, la qual cosa en l’àmbit de salut mental és essencial, i això ho podíem fer en una unitat d’aguts, aquí això és impensable.

Una combinació entre els recursos del sistema noruec i la formació i especialització catalans seria un sistema sanitari excel·lent.

/by

Drets dels Pacients

 

La Carta Europea dels Drets dels Pacients és un document que recull 14 punts fonamentals que estableixen els drets i responsabilitats dels pacients a Europa:

  1. Dret a Mesures Preventives:
    Tot individu té dret a un servei apropiat per a prevenir la malaltia
  2. Dret a l’accés:
    Tot individu té dret a l’accés als serveis sanitaris que requereixi. Els serveis sanitaris han de garantir un accés equivalent per a tots, sense discriminació deguda als recursos financers, lloc de residència, tipus de malaltia o temps d’accés als serveis.
  3. Dret a la informació:
    Tot individu té dret a l’accés a tota mena d’informació sobre el seu estat de salut, els serveis sanitaris i com utilitzar-los així com a tot el que la recerca científica i la innovació tecnològica pugui procurar.
  4. Dret al consentiment:
    Tot individu té dret a l’accés a tota la informació que pugui permetre-li participar activament en les decisions que concerneixin la seva salut; aquesta informació és un prerequisit per a qualsevol procediment i tractament, incloent-hi la participació en la recerca científica.
  5. Dret a la lliure elecció:
    Tot individu té dret a triar lliurement entre els diferents procediments de tractaments i proveïdors basant-se en una informació adequada.
  6. Dret a la privacitat i confidencialitat:
    Tot individu té dret a la confidencialitat sobre la informació personal, incloent-hi informació sobre el seu estat de salut i diagnòstic potencial o procediments terapèutics, així com a la protecció de la seva privacitat durant la realització dels exàmens de diagnòstic, visites d’especialistes i tractaments mèdics o quirúrgics en general.
  7. Dret al respecte del temps del pacient:
    Tot individu té dret a rebre el tractament necessari en un període de temps predeterminat i ràpid. Aquest dret s’aplica a cada fase del tractament.
  8. Dret al compliment dels estàndards de qualitat:
    Tot individu té dret a l’accés a serveis d’alta qualitat basats en l’especificació i compliment d’estàndards precisos.
  9. Dret a la Seguretat:
    Tot individu té dret a estar lliure del mal causat pel pobre funcionament dels serveis de salut, els errors mèdics i la negligència professional, i el dret d’accés als serveis de salut i tractaments que compleixin amb estàndards d’alta seguretat.
  10. Dret a la innovació:
    Tot individu té dret a l’accés a procediments innovadors, incloent-hi procediments de diagnòstic, segons els estàndards internacionals i independentment de consideracions econòmiques o financeres.
  11. Dret a evitar dolor i sofriment innecessaris:
    Tot individu té dret a evitar tot el sofriment i el dolor possibles, en cada fase de la seva malaltia.
  12. Dret a un tractament personalitzat:
    Tot individu té dret a programes de diagnòstic o terapèutics adaptats en la mesura del possible a les seves necessitats personals.
  13. Dret a reclamar:
    Tot individu té dret a reclamar si ha sofert un mal i el dret a rebre una resposta o informació addicional.
  14. Dret a la compensació:
    Tot individu té dret a rebre una compensació suficient dins d’un període de temps raonablement curt quan hagi sofert un mal físic, moral o psicològic causat per un tractament proporcionat en un servei de salut.

 

Referència :

CARTA EUROPEA DE LOS DERECHOS DE LOS PACIENTES. Disponible en línia: https://www.ohchr.org/en/professionalinterest/pages/internationalhumanrightsstandards.aspx

/by

Xerrada nova llei de mesures de suport en l’exercici de la capacitat juridica

Des de l’àrea social del CR i CAE Les Hortènsies s’ha iniciat l’any 2023 amb la intenció de continuar amb el Projecte de Sessions Informatives adreçades als familiars i/o assistents dels nostres usuaris/es.

Paral·lelament, s’ha fet extensiu aquest projecte a professionals del sector, que vulguin assistir a les sessions informatives per conèixer el tema que es tracta o bé ampliar la seva informació.

Emmarcada dins d’aquest projecte, el dia 22 de març a les 11:30h va tenir lloc al CR i CAE Les Hortènsies la xerrada on es va parlar sobre “La Nova Llei de Mesures de Suport en l’Exercici de la Capacitat Jurídica”.

Per començar es va donar la benvinguda a tots els assistents per part de la treballadora social del centre, Sra. Cristina Gordillo, que va desenvolupar una petita introducció i va proporcionar algunes dades rellevants en relació als usuaris del CR i CAE Les Hortènsies.

La xerrada va comptar amb la presència i expertesa de l’advocada de la Fundació Santa Clara, Sra. Montserrat Calvet, que va explicar els canvis que s’han produït a la llei i com aquests canvis podien afectar als usuaris del centre. També va participar la coordinadora de la Fundació Santa Clara, Sra. Mireia Arch, exposant com està gestionant la Fundació aquest canvi en la Llei.

Esmentar també que entre els objectius d’aquesta xerrada estava el oferir una informació útil a tots els assistents. Degut a ser un tema important i que afecta directament a la gran majoria de persones ateses al CR i CAE Les Hortènsies, es van generar una gran quantitat de preguntes a les quals les ponents van donar resposta.

La participació a la xerrada va ser molt alta, assistint tant familiars de persones usuàries del nostre servei, així com treballadores socials d’altres entitats i persones externes a la Fundació Sant Francesc d’Assís.

A tots els assistents se’ls hi va fer entrega d’un qüestionari per valorar el contingut de la xerrada, el seu grau de satisfacció i on poguessin fer algunes propostes de temes del seu interés per tractar en futures sessions informatives. A la vegada, s’enviarà a tots els assistents la informació exposada perquè puguin consultar-la.

Des d’aquestes línies volem donar les gràcies a tots els assistents i convidar a totes les persones, tant de dintre com de fora de la Fundació Sant Francesc d’Assís, a participar en futures sessions que organitzarem i de les quals els anirem informant.

 

Cristina Gordillo

Treballadora social – CR i CAE Les Hortènsies

 

/by

Fenotip conductual de les persones amb síndrome de down i intervencions psicoeducatives

Quan plantegem pautes d’intervenció psicoeducativa en persones amb síndrome de Down hi ha molts factors a tenir en compte, habilitats cognitives i adaptatives, salut de la persona, estratègies prèvies d’intervenció en aprenentatges, personalitat i les consegüents respostes pròpies de la persona a les intervencions, família i entorn en què es produiran els aprenentatges.

Estudis conductuals desenvolupats respecte a les conductes de les persones amb discapacitat, han centrat l’atenció en els fenotips conductuals. Aquests estudis han trobat patrons conductuals d’espectre ampli, coincidents en persones amb el mateix síndrome, igual que succeeix amb el fenotip orgànic que els identifica, amb tota la variabilitat individual possible i que els diferencia d’altres síndromes. (1)

Aquestes característiques ens ajuden als professionals a plantejar intervencions adaptades a la persona, establint bases psicopedagògiques fruit d’aquests estudis fenotípics. Així doncs, si sabem que les persones amb síndrome de Down, en el processament de la informació, els estímuls visuals els integren amb major facilitat que els auditius, els utilitzarem els dos, usant eines de suport visual com a element integrador de l’aprenentatge i així estimular la seva intel·ligència, tenint en compte que les competències cognitives de les persones amb síndrome de Down són molt diverses també.

És important, doncs, treballar des de la infància per desenvolupar processos lògics en la vida quotidiana que els permetin desenvolupar procediments cognitius (López Melero, 2005)

Quan plantegem contextos d’aprenentatge amb persones amb síndrome de Down, tenim en compte aquestes característiques pròpies del síndrome en els processos cognitius, les habilitats adaptatives, la comunicació, la socialització.

En els processos cognitius, la lentitud per processar i codificar la informació i dificultat per interpretar-la, elaborar-la i respondre als seus requeriments, fa que els resulti dificultós en major o menor grau, els processos de conceptualització, abstracció, generalització i transferència dels aprenentatges. Altres aspectes cognitius afectats són la desorientació espacial i temporal, i els problemes amb el càlcul aritmètic, en especial el càlcul mental (Lopez Melero, 1991).

En aquest context, el treball en l’adquisició d’aprenentatges requereix ser reforçat amb constància, elements motivacionals, per diferents vies sensorials i d’experimentació. Alhora que treballar el què s’ha après en diferents contextos per consolidar i poder aplicar el que han après a altres situacions.

Les dificultats en el treball autònom els pot portar a la inacció, la negació o a la resistència. Per aquest motiu, des de ben petits s’ha de fomentar el treball exploratori davant aquestes dificultats amb l’objectiu que prenguin interès a resoldre-les, des de demanar ajuda a arribar a executar-ho per si mateix. La constància de les persones que l’acompanyen i els elements motivacionals en aquest procés, de nou són essencials.

L’obstinació o la compulsió com a característiques conductual poden ser elements facilitadors de l’aprenentatge si de ben petits es dirigeix cap a les competències a adquirir a través d’hàbits de treball. Aprofitar aquest element és essencial en l’aprenentatge, ja que alhora es poden redirigir possibles trastorns de conducta derivats d’aquesta obstinació si la persona dirigeix aquesta obstinació a evitar situacions no plaents però necessàries per a una màxima autonomia i salut.

Pel que fa a la comunicació, la tendència a abreujar frases i una reduïda modulació emocional fa que l’expressió estigui més afectada que la comprensió, lligada aquesta última, al treball visual dels processos cognitius plantejats anteriorment. Per treballar l’expressió, l’observació i la imitació és un dels seus punts forts i els ajuda a adquirir nou vocabulari i modulacions que en la infància potser no els són necessaris, però que a la vida adulta i a l’ampliar els cercles socials de relació, els resultaran molt útils.

En la competència social no només juga un paper important la comunicació i l’entorn en el qual es desenvolupen, sinó també l’ús de les noves tecnologies com a elements generadors de continguts d’interès per tota la població en general sent una gran eina per treballar el retraïment social. Participar en projectes comunitaris des de la infància, formals o informals, permet ampliar les opcions de participació i inclusió social.

En conclusió, l’aprenentatge continuat individualitzat a través d’estratègies multisensorials pràctiques en situacions diferents, treballant de la concreció a l’abstracció (Stenberg, 1988), la constància junt amb la flexibilitat i el vincle amb les persones que ajuden a la persona amb síndrome de Down a adquirir coneixements i hàbits d’autonomia en totes les esferes, permeten el repte de la inclusió educativa i social que altres tenim vers ells. I que ells, des del moment que tenen consciència de si mateixos i de formar part d’una comunitat, comparteixen amb nosaltres.

Des d’aquesta perspectiva hem de garantir els drets com a ciutadans de les persones amb Síndrome de Down, i donada la idiosincràsia de cada individu, cal que garantim una bona atenció precoç durant la infància i també terapèutica durant tot el procés de vida per tal que puguin assolir una vida plena en l’edat adulta i en la vellesa, quan apareixen malalties neurodegeneratives.

Les reformes fetes en l’àmbit legislatiu com l’escola inclusiva o la reforma del Codi Civil en la transformació dels suports a la capacitat jurídica de les persones en situació de discapacitat intel·lectual, avalen les actuacions encaminades a potenciar la plena inclusió de les persones amb discapacitat amb els suports individuals necessaris. Promovent també la inclusió escolar, l’autonomia, la participació ciutadana, un oci de la qualitat i la inclusió laboral. Aquestes reformes permeten que persones amb un mateix diagnòstic, però amb habilitats adaptatives i desenvolupaments cognitius ben diferents, puguin desenvolupar una vida amb suports específics, podent dur una vida plenament normalitzada o accedint a recursos socials de suport per aquells que ho necessiten.

Us convido a que visiteu la web: EXIT21.org vinculada a la Fundació Catalana Síndrome de Down una web de notícies feta per persones amb discapacitat on mostren la seva visió periodística tant del món de la discapacitat i de la síndrome Down com de notícies d’altre interès.

 

Bibliografia:

(1) Veure estudi: Behavioural observations in children with Down’s syndrome. Pueschel, Bernier y Pezzullo, 1991

Estimulación cognitiva en personas adultas con síndrome de Down. Inma Mateos, Roser Fernández, Olga Bruna, Sara Signo, Mercè Gimeno, Myriam Guerra, Glòria Canals.Artículos Nº/38 junio 2021

El fenotipo conductual en el síndrome de Down Jesús Flórez Fundación Síndrome de Down de Cantabria Fundación Iberoamericana Down21

Programación educativa para escolares con síndrome de Down. Emilio Ruiz Rodríguez
Fundación Síndrome de Down de Cantabria

Articulo profesional: El porqué de algunas conductas (Fundación iberoamericana down21. Canal Down21.org)

Revista internacional de audición y lenguaje, logopedia, apoyo a la integración y multiculturalidad. ISSN: 2387-0907, Dep. Legal: J -67- 2016 Volumen 2, Número 3, julio, 2016 http://riai.jimdo.com/ 204

Propuestas de intervención educativa en síndrome de Down. (Proposals for educational intervention in Down syndrome.) Noelia Ruíz Vallejos Graduada en Educación Infantil. Universidad de Jaén (España) Noeliar_vallejos@hotmail.com Páginas 204-211

Coordinadora de l’article:

  • Montse Marco Anguera
    Direcció Tècnica CR Les Hortènsies
/by