Persones grans i/o amb pluripatologies COVID-19

, , ,
Atenció mèdica Fb

Com amb qualsevol virus, les persones grans amb malalties prèvies i/o immunodeprimides són les persones més fràgils enfront de qualsevol episodi d’epidèmia.

El COVID-19 és, en aquests moments, el virus al qual cal prestar especial atenció, ja que en principi afecta amb una major intensitat i virulència a persones d’edat avançada i/o amb patologies prèvies.

El sistema immunitari amb l’edat s’alenteix, i combat més lentament qualsevol virus.

El COVID 19 posseeix un alt risc de contagi al nostre país, i a la resta del món.

El gran problema del Covid -19 és la seva ràpida propagació i el desconeixement que es té de com actua i els seus possibles efectes secundaris.

Al marge de les contencions que cada govern aconselli i/o imposi hauríem de realitzar una protecció comunitària.

Ser solidaris i conscients que qualsevol de nosaltres pot ser un potencial transmissor.

Davant aquesta potencialitat, hauríem de minimitzar riscos i evitar en tot el possible, aglomeracions i llocs molt concorreguts de gent.

Ara és un temps de contenció personal, per a protegir-nos i protegir al col·lectiu més vulnerable

Tota la societat, individu per individu, ha de cuidar i protegir a les persones amb una sensibilitat clínica més alta.

En una epidèmia la salut d’altres persones depèn del comportament individual.

Frenar la velocitat de transmissió és un dels principals objectius i d’alguna manera, “aixafar la corba”!!!

#Frenem la corba.

Més informació:  Pla d’actuació per pandèmies. Protecció civil, Generalitat de Catalunya.

La importància de rentar-se les mans front el COVID-19

Per què es fa tant d’èmfasi a la freqüent rentada de mans i un bon assecat d’aquestes?

El virus és una nanopartícula en què la baula més dèbil és el greix.

El sabó la dissol, quedant el virus inactiu.

Quan manca o hi ha absència del sabó, s’ha de fer servir gels desinfectants, aquests tenen com a element bàsic el sabó, juntament amb alcohol d’alta graduació.

L’explicació és estudiada i científica: el sabó destrueix la capa de greix que protegeix al virus, que li permet sobreviure i propagar-se.

Gairebé tots els productes antibacterians estan compostos d’alcohol i sabó que és el que ajuda a matar el virus.

Els gels hidroalcohòlics són d’utilitat quan és impossible o dificultós trobar una aixeta i sabó.

El greix és l’hàbitat idoni que necessita el coronavirus per a propagar-se.

Les mans és una de les formes més vehiculars per a la propagació de qualsevol virus, d’aquí la importància de la seva freqüent rentada amb sabó.

“Si tenemos el virus en las manos todavía no estamos infectados. El virus aún está fuera del cuerpo. Pero con las manos solemos tocarnos la nariz, la boca, los ojos… y por ahí el coronavirus sí que se puede colar dentro de nuestro cuerpo.

Y con el virus en las manos o en la piel de la cara también podemos pasárselo a otra persona al darles la mano o darles un beso.”

El fet de rentar-se les mans per a frenar la infecció, no és només higiènic, sinó que rere d’això, hi ha un estudi i mètode científic.

 


Video de com rentar-se les mans.
Més informació: Higiene de mans. Seguretat dels pacients, Gencat.

Bibliografia

Paul Thordason, professor de l’Escola de Química de la Universitat de Nova Gal·les del Sud (Austràlia),

Alberto Sicilia Periodista i físic espanyol.

Hàbits saludables. Canalsalut, Gencat.

Palli Thordason a Twitter

 

Propagació virus

 

 

Preguntas y respuestas frecuentes sobre el nuevo Coronavirus

Termometro y medicacion

¿Qué son los coronavirus?

Los coronavirus son una amplia familia de virus que normalmente afectan sólo a los animales. Algunos tienen la capacidad de transmitirse de los animales a las personas. En este caso producen cuadros clínicos que van desde el resfriado común hasta enfermedades más graves, como ocurre con el coronavirus que causó el síndrome respiratorio agudo grave (SARS) y el coronavirus causante del síndrome respiratorio de Oriente Medio (MERS).

¿Qué es el nuevo coronavirus y qué produce?

Es un nuevo tipo de coronavirus que puede afectar a las personas y se ha detectado por primera vez en diciembre de 2019 en la ciudad de Wuhan, provincia de Hubei, en China. Todavía hay muchas cuestiones que se desconocen en relación a la enfermedad que produce que es la denominada COVID-19. Los síntomas más comunes de esta enfermedad COVID-19 incluyen fiebre, tos, y sensación de falta de aire. En algunos casos también puede haber síntomas digestivos como diarrea y dolor abdominal. En casos más graves puede causar neumonía, dificultad importante para respirar, fallo renal e incluso la muerte. Los casos más graves, generalmente ocurren en personas ancianas o que padecen alguna otra enfermedad que ocasiona insuficiencia cardiaca, respiratoria o renal o problemas de inmunidad. Se recuerda en todo caso que la mortalidad de esta enfermedad es baja (1-3%).

¿De qué forma se puede adquirir la infección?

La infección es transmisible de persona enferma a persona sana y su contagiosidad depende de la cantidad del virus en las vías respiratorias. Para que se produzca la infección de la persona sana es necesitaría un contacto directo de las secreciones respiratorias de una persona infectada (a través de las gotitas que se producen al toser, estornudar, etc.) con las mucosas de la nariz, boca, ojos de otra persona no infectada. Parece poco probable la transmisión por el aire a distancias mayores de uno o dos metros.

¿Qué puedo hacer para protegerme?

Hay que seguir las medidas genéricas de protección individual frente a enfermedades respiratorias que incluyen realizar una higiene de manos frecuente (lavado con agua y jabón o soluciones alcohólicas), especialmente antes y después de contacto directo con personas enfermas o su entorno y cubrirse la boca y la nariz con pañuelos desechables o con el codo al toser o estornudar. Estas medidas, además, protegen frente a otras enfermedades frecuentes como la gripe. No hay que tomar precauciones especiales con los animales en España, ni con los alimentos, para evitar esta infección.

Para proteger a las personas que atendemos en los centros de la FSFA, que en general presentan un estado de salud frágil, es vital evitar la presencia en el centro de familiares o personal que presenten febrícula o fiebre junto con síntomas respiratorios, aunque sean leves, hasta la resolución de esta situación clínica.

¿Existe un tratamiento para el COVID-19?

No existe un tratamiento específico para el nuevo coronavirus pero se están empleando algunos antivirales que han demostrado cierta eficacia en estudios recientes. Sí existen muchos tratamientos para el control de sus síntomas por lo que la asistencia sanitaria mejora el pronóstico.

¿Cómo se protege el personal sanitario que atienden a pacientes con la enfermedad?

El kit es el mismo que cuando hay cualquier enfermedad respiratoria que se contagia por las gotas de los estornudos o la tos. Bata de manga larga desechable, guantes y mascarilla. En caso de hacer una exploración o alguna maniobra en la que sea probable tener contacto con secreciones, por ejemplo, aerosoles, las mascarillas tienen que ser de tipo FFP 2-3 y hay que utilizar protectores para los ojos (gafas). Si no es para esa situación más arriesgada, basta con la mascarilla corriente. El mono es totalmente innecesario.

¿Qué tengo que hacer si he regresado de zonas de riesgo (China, Italia, Irán) o lo ha hecho algún familiar de un paciente?

Las personas que regresan de alguna zona de riesgo y que tienen buen estado de salud pueden llevar una vida normal, en familia, con amigos y, en general, en el ámbito escolar y laboral.

Si en los 14 días posteriores al regreso del viaje desarrollasen síntomas respiratorios (fiebre, tos y sensación de falta de aire), deberán quedarse en su domicilio y contactar con los servicios de salud telefónicamente llamando al 112. Los servicios sanitarios valorarán su estado de salud y el antecedente de viaje y el posible contacto con casos de coronavirus.

El Ministerio de Sanidad actualiza sus recomendaciones a viajeros en la web, que incluye las recomendaciones específicas sobre el nuevo coronavirus.

¿Hay alguna medida especial sobre las mercancías que se reciben desde zonas de riesgo?

La Comisión Europea no ha adoptado ninguna medida adicional en relación a los controles oficiales que se realizan sobre las diferentes mercancías de uso o consumo humano procedentes de las zonas donde hay transmisión sostenida. Por tanto, por el momento se seguirán aplicando las mismas recomendaciones que hasta ahora, no existiendo ninguna restricción ni recomendación específica relativa al movimiento de mercancías.

¿Qué es la cuarentena y qué papel juega en la prevención del COVID-19?

Es la separación y restricción de movimientos impuesta a una persona que puede haber estado en contacto con una fuente de infección pero que está completamente asintomática. El objetivo de la cuarentena es lograr que, en el caso de que la persona se hubiera infectado, no transmita a su vez la infección a otros. La realización de cuarentena sólo tiene sentido para aquellas enfermedades que se pueden transmitir durante el periodo asintomático, es decir, antes de que en la persona se muestre síntomas de enfermedad.

¿Qué medidas tenemos que adoptar en nuestro entorno?

De momento en Catalunya todos los pacientes infectados, por leves que sean, están en el Hospital Clínic, en una zona especialmente habilitada para infecciones. Pero el aumento de casos y esa levedad tan frecuente ha llevado al Departament de Salut a mantener una parte en aislamiento domiciliario.

 

Alella, 5 de marzo 2020.

 

Más información: http://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/c/coronavirus-2019-ncov/

Consell de Participació de Centres

,

Què són els consells de participació de centres

El Consell de Participació de Centre és un òrgan de participació, coordinació i consulta per a totes les persones que en formen part o que en depenen.

És un dels mètodes pel qual el departament de Benestar Social i Família intenta integrar en el procés de participació, disseny i implementació en el centre als usuaris, familiars, treballadors, responsables de la Direcció i de l’Administració pública, amb l’objectiu de quantificar i valorar la qualitat dels serveis.

En funció del reglament establert per la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, ha d’establir-se un procés de participació democràtica.

Quines són les seves funcions

  • Informar anualment sobre la programació general de les activitats del servei.
  • Rebre informació periòdica de la marxa general del servei.
  • Elaborar i aprovar el projecte de reglament de règim interior del servei i les seves modificacions.
  • Informar sobre la memòria anual, que ha de contenir l’avaluació de resultats terapèutics, socials i econòmics, de caràcter públic, del servei.
  • Fer propostes de millora del servei.
  • Fer públics els resultats de la participació.

Podeu consultar més informació sobre aquest tema al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Us informem que el passat mes de desembre es va renovar i ratificar el Consell de Participació a la Residència les Hortènsies.

Resum de la Memòria d’activitat 2019 de la Residència Montseny

,
Residència Geriàtrica Montseny - El Masnou

La residència el Montseny té una capacitat per a 70 persones en règim residencial.

La tipologia de les places establertes es de 18 d´ICASS i 52 de règim privat.

La finalitat prioritària del la Residència el Montseny és l’assistència i/o atenció de les persones grans que requereixin cures i supervisió continuada, professional i de qualitat .

L’objectiu prioritari de la Residència el Montseny és garantir i fomentar la prestació d’uns serveis de qualitat que millorin el dia a dia de les persones ateses, oferint un servei individual integrat i rehabilitador.

Disposem d’un equip multidisciplinari que cobreix totes les necessitats de la vida diària de ‘usuari, incloent també serveis externs opcionals.

El grup de voluntariat adherit a la Residència el Montseny participa activament en el tarannà diari de la residència i dels seus usuaris.

La residència el Montseny intenta millorar de forma continuada les seves prestacions, ja sigui invertint en la formació del personal, en millores estructurals o en renovació de material, estant sempre a primera en línia vers els avenços tecnològics i socials.

Resumim a continuació els principals indicadors d’activitat del centre. Podeu consultar-ne més detalls a la Memòria Anual de la Residència Montseny 2019.

Vers la impossibilitat de ser atès a casa  

Sexe persones ateses 2019

Homes 23
Dones 74
Total 97

 

Tipologia places (2019)

ICASS 18
Privats 52

 

Graus de dependència 2019

Grau III 24
Grau II 32
Grau I 5
Denegats 1
No tramitats 6
Pendents resolució 4
Total 72

 

Procedència ingressos 2019

HUGTIP CAN RUTI 3
ALTRES 1
CAN TORRAS 7
DOMICILI 5
MONTSENY 3
SERVEI DE RESIDENCIA ASSISTIDA 3
SERVEIS DE LLAR RESIDENCIA 6
CLINICA DEL CARME 2
CLINICA QUIRON 2

 

Franges d’edat 2019

entre 60 i 69 8
entre 70 i 79 10
entre 80 i 89 50
> de 90 29

 

Motius altes 2019

SERVEIS DE LLAR RESIDENCIA 3
DOMICILI 3
ALTRES 2
EXITUS 13
TRASLLAT A RESIDÈNCIA SOCIAL 3
ALTA VOLUNTARIA 3
TRASLLAT HOSPITAL D’AGUTS 6
TOTAL 33

 

 

Resum de la Memòria d’activitat 2019 de la Residència Les Hortènsies

,
Residència Les Hortènsies - FSFA

La residència les Hortènsies pertany a la Fundació Sant Francesc D’Assís (FSFA).

És un centre residencial per a l’acolliment i tractament de persones amb discapacitat intel·lectual associada o no a trastorns de conducta.

El Centre Residencial Les Hortènsies disposa de 156 places de règim residencial i 12 places de  centre de dia o C.A.E.

Segueix un model d’atenció integral globalitzat i interdisciplinari, respectant totes les dimensions de la persona i la seva realitat sòcio-familiar.

Es dona un servei de qualitat per a la millora de  les activitats de la vida diària de les persones ateses,  mitjançant una atenció individual, rehabilitadora i educativa.

Promou la inclusió a la comunitat amb activitats externes a la residència  que potencien  la  participació en esdeveniments culturals, esportius i de caràcter lúdic.

El voluntariat es un pilar fonamental dins la Fundació, i un puntal clau a la Residència les Hortènsies que permet ampliar i diversificar activitat, tallers  i sortides externes.

La Residència les Hortènsies  es un important referent dins el servei de la discapacitat, tant al Maresme com al Barcelonès.

L’actualització constant de les seves  infraestructures, ajudes tècniques i formació del professionals la manté sempre a la avantguarda de qualsevol esdeveniment amb projecció de futur.

Presentem a continuació un resum dels principals indicadors d’activitat de La Residència Les Hortènsies segons es detalla en la seva Memoria d’Activitat 2019. 

 

USUARIS ATESOS

Usuaris atesos  CAE  RSD
Any 2019 12 160

 

INGRESSOS I BAIXES RSD 2019

Ingressos Baixes
Gener 2 1
Febrer 0 0
Març 0 1
Abril 1 1
Maig 2 1
Juny 0 0
Juliol 0 0
Agost 0 0
Setembre 0 0
Octubre 0 0
Novembre 0 0
Desembre 0 0

 

PROCEDÈNCIA INGRESSOS RSD 2019

Procedència Ingressos RSD 2019
Domicili familiar 3
Residència 2

 

SEXE USUARIS RSD I CAE 2019

Homes RSD 78 49%
Dones RSD 82 51%
Homes CAE 8 67%
Dones CAE 4 33%

 

FRANGES EDAT USUARIS CAE 2019

Menys de 21 anys 1
De 21 a 50 anys 10
De 51 a 70 anys 0
Més de 70 anys 1

 

FRANGES EDAD USUARIS RSD 2019

Menys de 21 anys 2
De 21 a 50 anys 63
De 51 a 70 anys 85
Més de 70 anys 10

 

GRAUS DE DEPENDÈCIA RSD CAE 2019

RSD CAE
GRAU III 142 10
GRAU II 18 1
GRAU I 0 1

 

INTERVENCIONS ÀREA TREBALL SOCIAL 2019

Valoracions seguiment usuaris 177
Valoracions inicials usuaris 6
Entrevistes seguiment famílies 46

 

PARTICIPACIÓ A LES COLONIES 2019

ANY 2016 15
ANY 2017 16
ANY 2018 15
ANY 2019 14

 

INCAPACITACIONS 2019

Residència CAE
Incapacitats 158 12
En tràmit 1 0
Guarda de fet 1 0

 

Resum de la memòria anual 2019 del Centre Sociosanitari Can Torras

,
Centre Sociosanitari Can Torras. Seu de la FSFA

Presentem a continuació un resum dels principals indicadors d’activitat del Centre Sociosanitari d’Atenció Intermèdia Can Torras, segons es detalla en la seva Memòria d’Activitat 2019.

 

Activitat global 2019

POBLACIÓ ATESA 2019 CSAI Can Torras

Persones ateses 809
Ingressos 677
Altes 684
Estades previstes 42.040
Estades efectuades 43.595 (101,8%)
Estada mitja (dies) 54

 

ORIGEN INGRESSOS 2019 CSAI Can Torras

Domicili 81 12%
Hospital de dia 1 0,1%
Residència 4 0,6%
Convalescència 22 3,2%
Llarga Estada 8 1,2%
Hospital Aguts 545 80,5%
HUGTiP 515 76,1% 94,5%
HMB 3 0,4% 0,6%
HES 4 0,6% 0,7%
Guttman 0 0,0% 0,0%
H.Mataró 11 1,6% 2,0%
Altres 12 1,8% 2,2%
PIUC 16   2,4%

 

DESTÍ ALTES 2019 CSAI Can Torras

Voluntària 6 0,9%
Domicili 396 57,9%
Hospital de dia 0 0,0%
Residència 123 18,0%
Èxitus 76 11,1%
SS 31 4,5%
Hospital d’Aguts 52 7,6%

 

Activitat de Llarga Estada 2019

 

POBLACIÓ ATESA 2019 LLARGA ESTADA

Persones ateses 264
Ingressos 201
Altes 210
Estades concertades 21.677
Estades efectuades 21.677 (100%)
Estada mitja (dies) 82,1

 

ORIGEN INGRESSOS 2019 LLARGA ESTADA

Domicili 31   15,4
Hospital de dia 0   0,0%
Residència 1   0,5%
Convalescència 5   2,5%
Llarga Estada 0   0,0%
Hospital Aguts 162,0   80,6%
HUGTiP 157 78,1% 96,9%
HMB 2 1,0% 1,2%
HES 0 0,0% 0.0%
Guttman 0 0,0% 0.0%
H.Mataró 2 1,0% 1.2%
Altres 1 0,5% 0.6%
PIUC 2 1,0%  

 

En general els ingressos majoritàriament procedeixen dels diferents Hospitals d’Aguts del nostre sector.

 

DESTI ALTES 2019 LLARGA ESTADA

Voluntària 2 1,0%
Domicili  91 43,3%
Hospital de dia 0 0,0%
Residència 52 24,8%
Èxitus 41 19,5%
SS 4 1,9%
Hospital d’Aguts 20 9,5%

 

Majoritàriament els pacients donats d´alta tornen al seu domicili o, depenent de la patologia, ingressen a un centre Residencial.

 

Activitat de Mitja Estada 2019

 

POBLACIÓ ATESA 2019 MITJA ESTADA

Persones ateses 381
Ingressos 345
Altes 341
Estades concertades 13.238
Estades efectuades 13.238 (100%)
Estada mitja (dies) 34,7

 

ORIGEN INGRESSOS 2019 MITJA ESTADA

Domicili 18 5,2%
Hospital de dia 1 0,3%
Residència 3 0,9%
Convalescència 0 0,0%
Llarga Estada 3  0,9%
Hospital Aguts 306 88,7%
HUGTiP 283 82,0% 92,5%
HMB 1 0,3% 0,3%
HES 4 1,2% 1,3%
Guttman 0 0,0% 0,0%
H.Mataró 9 2,6% 2,9%
Altres 9 2,6% 2,9%
PIUC 14   4,1%

 

Un gran nombre d’ingressos tenen com a procedència els diferents Hospitals d’Aguts del nostre sector, seguit del retorn al propi domicili.

 

DESTÍ ALTES 2019 MITJA ESTADA

Voluntària 4 1,2%
Domicili 222 65,1%
Hospital de dia 0 0,0%
Residència 46 13,5%
Èxitus 34 10,0%
SS 10 2,9%
Hospital d’Aguts 25 7,3%

 

Un cop són donats d’alta, una gran part dels usuaris retornen al seu domicili, seguit del segon item mes alt,  l’ingrés a algun centre residencial.

 

Activitat Hospital de Dia 2019

 

POBLACIÓ ATESA 2019 HOSPITAL DE DIA

Persones ateses 60
Ingressos 36
Altes 35
Estades concertades 5.586
Estades efectuades 5.759 (103,1%)
Estada mitja (dies) 96,0

 

ORIGEN INGRESSOS 2019 HOSPITAL DE DIA

Domicili 11 30,6%
Hospital de dia 0 0,0%
Residència 0 0,0%
Convalescència 17 47,2%
Llarga Estada 5 13,9%
Hospital Aguts 3 8,3%

 

DESTÍ ALTES 2019 HOSPITAL DE DIA

Voluntària 0 0,0%
Domicili 26 74,3%
Hospital de dia 0 0,0%
Residència 3 8,6%
Èxitus 0 0,0%
SS 1 2,9%
Hospital d’Aguts 5 14,3%

 

Activitat Pla Nacional d´Urgències de Catalunya 2019

 

POBLACIÓ ATESA 2019 PIUC

Altes  70       88,6 %
Estades efectuades 457
Estada mitja (dies) 6,5

 

DESTÍ ALTES 2019 PIUC

Voluntària 0 0,0%
Domicili 36 51,4%
Hospital de dia 0 0,0%
Residència 16 22,9%
Èxitus 0 0,0%
SS 16 22,9%
Hospital d’Aguts 2 2,9%

Activitat Privada Complementària 2019

 

POBLACIÓ ATESA 2019 ACT. PRIVADA COMPLEMENT.

Persones ateses 34
Ingressos 25
Altes 28
Estada mitja (dies) 72,5
Estades Pressupostades 1.460
Estades Realitzades 2.464 (168.8%)

 

Nou programa de gestió documental de la FSFA

Can Torras - Fundació Sant Francesc d'Assís

“QUIONIA SYSTEM INFORMATION”

Adherir-nos al programa de gestió Quionia System Information, neix de la necessitat de gestionar la documentació diària de l’actiu immobiliari.

D’una manera pràctica i senzilla es pot tramitar tota la informació recurrent dels tres centres que configuren la Fundació en matèria de llicències, butlletins, inspeccions… així com la gestió de totes les incidències internes i externes, inventari, tipologia de les avaries… i així, poder atendre-les en el mínim temps possible.

A aquesta plataforma s’envien totes les incidències de la FSFA relacionades amb Obres i Serveis, i des d’aquí, mitjançant un sistema telemàtic, es redirigeixen als responsables de cada centre.

Aquests gestionen la seva reparació, quedant les incidències i actuacions registrades en una gran base de dades.

Mitjançant aquest programa es fa un seguiment continuat de cada avaria, que es va etiquetant com a oberta, tancada o pendent de resolució.

Procurant avançar-nos en tot allò que impliqui innovació i progrés, apostem per aquest Programa de Gestió Documental necessari per a una Fundació que creix en millores i ha d’estar preparada per adaptar-se a futures necessitats.

 

Més informació: https://www.simbioe.com/2020/01/

Venes varicoses o “varius”

Consells mèdics

Què són?

Una formació varicosa és un terme mèdic que correspon al que col.loquialment s’anomena varius. Les venes afectades de varicosi estan permanentment dilatades i porten al mal funcionament de les vàlvules venoses.

Les venes varicoses visibles semblen realment cordills blau-negre, inflats, tortuosos, antiestètics.

Quina funció fan les vàlvules venoses?

La xarxa de venes serveix per a drenar la sang “utilitzada” de les venes capil·lars i els teixits del cos, i per tornar aquesta sang al cor.

La circulació venosa és ajudada en el seu retorn al cor per la rítmica acció absorbent de la respiració, la contracció muscular en les extremitats i les vàlvules situades en les venes de les cames.

Si les parets de les venes fossin rígides, els rítmics moviments respiratoris de la paret toràcica podrien ser suficients per arrossegar cap ella tota la sang disponible en el sistema venós.

Al contrari, les parets de les venes no són rígides, ni tan sols similars a les parets de les artèries, fortament musculars i elàstiques.

La gravetat ajuda a la sang venosa del cap i del coll a tornar al cor.

Però la circulació venosa de les cames ha d’ascendir contra la força de la gravetat, i les vàlvules situades a les venes profundes i superficials donen un indispensable “impuls ascendent” a la sang en el seu camí de tornada.

Les vàlvules venoses estan disposades de tal manera que el corrent sanguini que es dirigeix al cor ha de passar a través d’ elles. Impedeixen “el retrocés” de la sang i estan situades a intervals irregulars al llarg de les venes principals, trobant-se en els punts de comunicació entre els sistemes venosos profund i superficial en les extremitats inferiors.

Els dos conjunts de venes (profund i superficial) de les cames es troben ubicats, com els seus noms indi-quen, prop de la superfície de la pell i profundament sota d’ella.

El joc superficial de venes, el sistema safé, s’estén entre les capesprofundes de la cama i la pell, envoltat de greix subcutani.

El conjunt profund, anomenat venes femorals , s’estén entre compartiments musculars molt a l’interior de la cama.

Aquests dos sistemes es connecten a la zona del genoll i les engonals. En aquestes zones es troben situades importants vàlvules.

Els dos sistemes es connecten també per mitjà de cert número de venes de comunicació proveïdes de vàlvules. D’aquesta manera, el corrent sanguini pot recórrer molts camins alterns.

Les venes afectades de varicosi estan permanentment dilatades i porten al mal funcionament de les vàlvules que regulen el retorn de la sang de les extremitats fins al cor.

L’anomalia és visible principalment en les venes superficials de les cames.

Hi ha més dones que homes amb venes varicoses.

Com es desenvolupen les venes varicoses?

El responsable de les varicositats en les cames és la fallida de les vàlvules encarregades de regular la comunicació entre els sistemes venosos profunds i superficial.

Quan les vàlvules no eviten ja el retrocés de la columna de sang venosa superficial, causa la detecció i l’estancament de la sang.

Hi ha diversos factors que contribueixen al desenvolupament d’aquesta patologia:

  • infeccions
  • lesions que provoquen obstrucció de la circulació venosa
  • sang venosa poc oxigenada
  • productes residuals metabòlics
  • factors congènits
  • embaràs
  • obesitat

Restar molt de temps dempeus pot agreujar una tendència preexistent a la formació de venes varicoses.

L’ obesitat és un factor que contribueix al desenvolupament o agravació de venes varicoses existents.

Factors congènits

Els factors congènits són importants. Sembla existir un defecte innat presentat com una debilitació de les parets de les venes.

S’ha observat una tendència familiar a les varicositats, que es manifesten a una edat més jove en aquells individus els progenitors dels quals, un d’ells o ambdós, han patit el defecte.

Riscos durant l’embaràs

L’augment de la incidència de venes varicoses durant l’embaràs no coincideix amb la idea que l’augment de la pressió sobre les venes de les cames produeixen aquest fenomen. Les venes dilatades apareixen a vegades en el segon o tercer mes d’embaràs.

Les vens varicoses que es presenten o desenvolupen durant l’ embaràs, o que són agreujades per l’embaràs, han de ser objecte d’ una acurada vigilància a causa del perill d’infecció (flebitis) de la vena.

Una mitja elàstica fins al genoll serà suficient en la majoria dels casos.

No obstant, si les varius s’agreugen o es fan massa molestes, pot ser necessària una intervenció quirúrgica. Per regla general, les varius disminueixen de tamany després del part.

Símptomes

Les varicositats produeixen símptomes de tensió, cremor, o coïssor de la pell.

Els primers símptomes són la pesadesa i una sensació d’entumiment a nivell dels turmells.

Sovint, després de caminar molt o de romandre dempeus durant llargs períodes de temps, es nota una sensació de rigidesa de les cames.

No hi ha sensacions doloroses, excepte quan existeix una ulceració de la pell o una infecció de la vena.

La presència de petites venes dilatades immediatament per sota de la superfície de la pell és també un símptoma de la presència de varicositats.

Complicacions

Una zona de pigmentació o decoloració marró de la pell pot ser un símptoma d’irritació i desnutrició local de la pell degut a un estancament de la sang venosa.

Amb molta freqüència, això succeeix abans de la formació d’una úlcera cutània.

Altra complicació varicosa potser la ruptura d’una de les venes, amb pèrdua d’una considerable quantitat de sang. Aquest tipus d’hemorràgia pot controlar-se fàcilment elevant i la cama i aplicant un fort embenatge en el lloc afectat.

Una altra complicació freqüent és la dermatitis varicosa o inflamació de la pell damunt de la vena varicosa. Acostuma a produir-se en el terç inferior de la cama.

Aquesta dermatitis varicosa anuncia freqüentment una úlcera cutània, produïda per una desnutrició local i irritació de la pell deguda a un estancament venós de la zona .

Es pot infectar per bactèries o fongs.

Tractaments no quirúrgics

El tractament no operatori de les venes varicoses de les cames té en compte la utilització de mitja elàstica.

El principi dels embenatges o mitges elàstiques és molt simple: la pressió elàstica sobre les venes dilatades obliga la sang a discórrer per altres canals venosos que poden transportar-la més eficaçment envers el cor.

Els embenatges o mitges elàstiques comprimeixen les venes superficials, desvien la sang venosa a través de la vena profunda i ajuden eficaçment al seu retorn al cor.

Cirurgia

La cirurgia de les venes varicoses està destinada a extirpar les venes superficials inflades o dilatades juntament amb el sistema de vàlvules defectuós.

D’aquesta manera s’evita l’estancament de la sang venosa i s’ajuda a la circulació normal envers al cor desviant la sang de la resta de venes al sistema venós profund de la cama.

La intervenció més senzilla és potser la lligadura i separació del sistema venós superficial en la seva unió amb el sistema venós profund a les engonals, i la sutura de totes les petites ramificacions venoses que parteixen d’aquesta zona.

 

Dr. Antoni Lluis Muñoz

 

Informació addicional

L’artrosi segons la seva localització

Mans

Afecta sobre tot les articulacions interfalàngiques proximals i interfalàngiques distals i trapezi metacarpiana.

Acostuma a ser de desenvolupament asimptomàtic, encara que l’afecció de la trapezi metacarpiana o rizartrosi del polze amb freqüència és dolorosa, en especial en els moviments.

Un quadre especial és el corresponent a l’artrosi erosiva, que afecta a les articulacions interfalàngiques distals, a les interfalàngiques proximals i a les metacarpofalàngiques, amb freqüents episodis de brots inflamatoris. Radiològicament hi ha importants erosions.

Es planteja el diagnòstic diferencial amb l’artritis reumatoide.

Maluc

És més freqüent en l’home, és la més simptomàtica, des de l’inici hi ha dolor.

Inicialment aquest es presenta solament amb la deambulació o la càrrega, però després es pot desenvolupar amb els canvis de posició i fins i tot en repòs.

Al mateix temps hi ha una limitació important de la mobilitat amb tendència a la rigidesa o posició en flexió i rotació externa.

L’afectació difusa és la millor tolerada, atès que es manté millor la congruència articular malgrat la profundització del cap femoral a l’acetàbul.

El dolor pot ser referit a l’engonal, glutis, regió troc anterea, cresta ilíaca i fins i tot el genoll.

Genoll

S’afecten sobre tot els compartiments intern i femoro patel·lar (la patel·la és la ròtula).

És molt freqüent la presència d’artrosi secundària a  genu varum o genu valgum  X .

Són freqüents els cruixits.

En ocasions pot haver graus moderats de sinovitis amb lleu tumefacció o brots aguts amb gran vessament de líquid sinovial, en general de tipus mecànic.

Amb l’evolució acostuma a haver tendència a la fixació en flexió e incapacitat funcional, que pot provocar graus importants d’inestabilitat.

Afectació vertebral

És la localització on més fàcilment s’atribueix un significat patològic a signes radiològics.

Els osteòfits vertebrals  (prominències vertebrals a les vores) són molt freqüents a partir dels 40 anys en persones que mai no han tingut cap molèstia.

El síndrome cervical cefàlic s’atribueix en moltes ocasions a l’artrosi quan es troba una radiologia positiva sense que aquesta sigui la responsable.

Altres localitzacions

L’afectació primària del colze, l’espatlla i el turmell és molt poc freqüent.

Més comú és l’esterno-clavicular, així com la primera metatars falàngica.

Artrosi generalitzada

Es parla d’artrosi generalitzada quan hi ha afectació de més de tres grups articulars.

Existeixen dos patrons clínics: un patró que afecta més a les dones: interfalàngica proximal, interfalàngica distal, trapeciometacarpiana, primer metatars falàngica, genolls, i un segon patró que afecta més als homes: canells i maluc.

 

Dr Antoni L Muñoz

Aquesta informació no substitueix el consell mèdic, i abans de prendre qualsevol decisió sobre el tema sempre és recomanable consultar l’especialista.

Podeu trobar més informació a: http://canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/article/Artrosi

Sessió informativa sobre el rol dels cuidadors informals i el procés de dol

GAM: Grups d’Ajuda Mútua

Aquest any 2019 hem volgut continuar amb el Projecte de Sessions Informatives per a famílies i/o tutors legals, arrel de la bona acollida que ha tingut i el volum d’assistents que han assistit a les darreres xerrades durant el 2018 i el 2019.

Emmarcada dins d’aquest Projecte, el passat 11 de desembre a les 11:30h va tenir lloc al Centre Residencial i CAE Les Hortènsies la xerrada sobre “EL ROL DELS CUIDADORS INFORMALS I EL PROCÉS DE DOL”.

En primer lloc, la treballadora social del centre, la Sra. Cristina Gordillo va donar la benvinguda a tots els assistents, tot i que en aquesta ocasió, el contingut de la present xerrada va ser desenvolupat pel Sr. Sergi Canal, alumne de pràctiques de Treball Social del centre, i posteriorment per la Sra. Judit Monterde, educadora del centre, la qual va fer una posterior reflexió sobre el criteri dels professionals del centre en relació a la necessitat d’informar als usuaris sobre les possibles defuncions dintre dels seus respectius nuclis familiars.

En aquesta ocasió, es va decidir triar aquesta temàtica, en primer lloc, perquè considerem, correspon a un tema d’interès general i amb el que ens podem trobar tots en un moment determinat de la nostra vida, i en segon lloc, amb l’objectiu d’informar i empoderar a totes aquelles famílies que cuiden els usuaris del centre, especialment d’aquelles que tenen els seus familiars en règim de CAE, i per tant, diàriament adopten el rol de cuidadores informals de persones amb discapacitat intel·lectual.

Així doncs, els objectius principals d’aquesta xerrada van ser:

  • Proporcionar una informació d’interès sobre el rol dels cuidadors informals i el procés de dol.
  • Informar sobre els principals recursos dels que disposen les persones cuidadores informals.
  • Integrar ambdós temàtiques: els processos de dol que viuen les persones cuidadores no professionals.
  • Resoldre els possibles dubtes relació als temes tractats.

Els temes principals que es van tractar i desenvolupar es van dividir en dos parts: primerament es va realitzar una aproximació a la realitat dels cuidadors informals, i posteriorment, es va tractar en profunditat el concepte de dol i procés de dol, amb l’objectiu principal d’explicar els principals dols que pateixen les persones cuidadores, especialment, en el moment que adopten el rol de cuidadores principals de familiars en situació de dependència i vulnerabilitat. D’aquesta manera, els principals temes que es van tractar són els següents:

  • Què entenem per cuidador/a informal?
  • Principals diferències entre els cuidadors informals / no professionals i els cuidadors formals / professionals.
  • Principals funcions del cuidador/a informal responsable de l’atenció d’un familiar amb discapacitat intel·lectual i/o amb trastorns de conducta.
  • La importància de cuidar-se per poder cuidar.
  • Recursos dels que disposen les persones cuidadores no professionals (acompanyament, cursos formatius, espais virtuals, Grups d’Ajuda Mútua, recursos econòmics i serveis, etc.)
  • Realitat del procés de dol: definició del concepte, principals tipus i etapes dels dols existents i els dols que poden patir els cuidadors en l’atenció de persones amb discapacitat intel·lectual.

Posteriorment, la Sra. Judit Monterde, com a professional de l’àrea educativa del centre, va facilitar una sèrie d’orientacions per a les famílies i/o tutors legals d’usuaris del centre, per la comunicació i acompanyament del dol als seus familiars en situació de dependència. En aquest context, va remarcar la importància i necessitat de comunicar les defuncions als familiars amb discapacitat intel·lectual, sempre i quan, els hi facilitin un “espai” que permeti potenciar l’expressió de sentiments, reconèixer les reaccions pròpies del dol, acceptar les emocions viscudes, treballar els records, participar als rituals funeraris, etc.

A tots els assistents se’ls hi va fer entrega d’un dossier amb la informació que s’havia exposat a la xerrada. En aquesta ocasió es va considerar rellevant facilitar informació sobre el llistat d’ entitats que realitzen cursos formatius per a cuidadors informals a Barcelona i municipis propers, sobre el llistat de pàgines webs que ofereixen orientació i acompanyament als cuidadors, i sobre els municipis de Catalunya que disposen de Grups d’Ajuda Mútua per a cuidadors informals.

Podeu trobar aquests llistats aquí:

També es va fer entrega d’un qüestionari per valorar el contingut de la xerrada i  el grau de satisfacció obtingut d’aquesta i, finalment, es va oferir un espai on els assistents poguessin fer propostes de temes del seu interès personal per tractar en futures sessions.

Esmentar per últim que les persones que vulguin rebre el dossier informatiu que es va lliurar a la sessió, es poden posar en contacte amb la Sra. Cristina Gordillo, treballadora social del centre.

Donem les gràcies a tots els participants per la seva assistència i convidem a totes les persones, tant de dintre com de fora de la Fundació Sant Francesc d’Assis, a participar en futures sessions que organitzarem i de les quals els anirem informant.

 

Sergi Canal Aguilera

Alumne de pràctiques de Treball Social
CR i CAE Les Hortènsies

Sessió informativa per a famílies a la FSFA

Els ponents.

Sopar de germanor

Un any més ens hem retrobat…

A vegades, per horaris de treball, torns alterns, nit, dia… és difícil poder concretar un dia perquè els tres centres que formen la FSFA puguem coincidir compartint un bon sopar.

… Difícil, però no impossible.

Els tres centres, com si fóssim un, hem celebrat el fet d’estar junts, de finalitzar i començar un altre any més, estant tots… i sumant…

L’engranatge continua funcionant, com un gran rellotge suís, precís, modèlic i actualitzat.

Són moments per a conversar, compartir experiències i comentar projectes nous.

Tres centres particularment diferents compartint un mateix objectiu, el benestar de les persones.

Els uniformes blancs donen pas a un ball de vestits de colors, barreja de perfums, de sabates de taló….

L’ambient, replet d’hilaritat, companyonia i despreocupació, ens convida a la complicitat, a la diversió i al ball.

El protocol deixa pas a l’espontaneïtat a l’afecte i al coneixement d’altres realitats molt pròximes.

D’edats i cultures diferents, tots tenim molt a aportar a aquesta gran comunitat que ens representa.

Que els dies esdevenidors ens deixin un racó per a poder retrobar-nos.

CAMINANT JUNTS SOM MÉS GRANS I MÉS FORTS.