Els trastorns del son poden ser de molt diversos tipus segons el problema sigui la dificultat per agafar el son, per dormir un mínim d’hores, per no adormir-se en moments inapropiats, per un excés de son o per conductes anormals mentre s’està adormit.

Les causes poden ser també molt diverses, i cal fer una bona anàlisi prèvia per tal de trobar amb el tractament més adequat.

El Dr. Muñoz, metge de la Fundació, resumeix què cal tenir en compte a l’hora d’avaluar-los.

Dades anamnèsiques i exploratòries

Exposem a continuació les principals dades anamnèsiques i exploratòries a obtenir en l’estudi de trastorns del son.

1. Dades anamnèsiques

Cal buscar dades de malalties sistèmiques que poden interferir en el son: insuficiència respiratòria, si el pacient ronca amb pauses respiratòries, insuficiència cardíaca, cefalees migranyoses, etc. Cal buscar fàrmacs que poden interferir.

Història del son: patrons normals previs, aparició de símptomes durant el son (ansietat, malsons, etc ), factors desencadenants, seqüeles diürnes de descansar malament.

Història psicopatològica: antecedents familiars de trastorn del son, ansietat o depressió o altre quadre psiquiàtric intercurrent i canvis de personalitat.

2. Dades exploratòries

Pols, pressió arterial, pes/alçada, exploració cardiopulmonar, ventilació nasal, úvula o paladar tou, macroglòssia (llengua gran), absència de dentició.

En casos seleccionats: analítica (hemograma, proves hepàtiques, creatinina, ions, proves de tiroides), ECG (electrocardiograma), EEG (electroencefalograma, laboratori de son per a polisomnografia).

Hipersomnia

S’ ha de sospitar quan el pacient es queixa perquè “dorm malament”, però en canvi  declara “haver de dormir durant el dia de forma irrefrenable” varies vegades.

Hipersòmnia orgànica

Apnea del son: Detecció de la respiració durant uns 10 segons més de 5 vegades per hora, en general en homes que ronquen i obesos. Produeix símptomes colaterals com cefalea, pèrdua de memòria, canvis de personalitat, depressió, etc. El diagnòstic i l’abordatge terapèutic d’ambdues entitats correspon a centres especialitzats (laboratoris del son). 

Narcolèpsia

Existeixen atacs irresistibles de son que acostumen a associar-se a:

1. Cataplèxia (pèrdua del to muscular al riure o experimentar emocions intenses)
2. Al·lucinacions (visuals o tàctils )
3. Paràlisi del son (el pacient és incapaç de moure’s, però “sent” el que succeeix a l’habitació, sense despertar-se.

Trastorns psicopatològics. Inclou ansietat, depressió (amb insomni o hipersòmnia), psicosi, trastorns de la personalitat, etc.

Hipersòmnia primària. El seu diagnòstic i teràpia corresponen a un centre especialitzat.

Insomni

Aquest diagnòstic solament s’estableix si s’adverteix una falta de son que provoca un deteriorament de l’activitat general o un cansament important durant la vigília. La falta de son pot quantificar-se en menys de 6 hores dormides en 24h, almenys durant 3 dies de la setmana al llarg d’un mes.

Insomni per causes orgàniques: Pot ser patiments directament causants de dolor o malestar (angina, insuficiència respiratòria, mioclònies nocturnes, apnea nocturna. etc).

Alguns fàrmacs poden alterar la fase REM: antihipertensius (reserpina, metildopa, bloquejadors Beta liposolubles com el propanolol), antiparkinsonians, opiacis, corticoides a altes dosis. Així com els estimulants com cafè, tabac i alcohol.

Ansietat i/o depressió: Els trastorns adaptatius (ansietat reactiva a patiment orgànic o a un estrès psicosocial) la depressió major, la distímia i l’ansietat generalitzada, l’angoixa o el trastorn obsessiu acostumen a cursar amb insomni.

Trastorn del ritme son-vigília

1. Avançat-retardat: Alteració del ritme circadià. La persona de manera natural se’n va al llit a les 20.00h per llevar-se a les 3.00h del matí o, al contrari, se n’aniria al llit, per llevar-se a les 10.00h del mati  (tipus retardat). Aquest ritme circadià s’oposa a les normes socials i, per tant, és viscut com un problema.
2. Desorganitzat: Degut a una falta de requeriments externs, la qual cosa porta a la persona a dormir durant el dia.
3. Canviant, produït per requeriments ambientals que obliguen a la persona a canvis de torns laboral o a desfasament horari (viatges freqüents, reunions socials, etc..)

Dr. Antoni Lluis Muñoz

No hi ha dubte del paper que té la nutrició en la prevenció i tractament de les malalties cardíaques.

Encara que aparegui de forma sobtada, l’atac de cor és simplement la culminació d’un procés que a vegades va començar dècades enrere.

Causes i desenvolupament

El desenvolupament del drama és el següent :

• La primera etapa, que és la més llarga, és absolutament silenciosa. Durant aquest temps, el greix i el colesterol es van dipositant, molt lentament, en les parets dels vasos sanguinis.
• Poc a poc els dipòsits de greix es van fent grans i el resultat és que les artèries s’estrenyen cada vegada més.
• A vegades, en algun moment del procés, conegut com arteriosclerosi, s’esdevé un senyal d’alarma: dolors al pit o angina.
• Però molt sovint la malaltia segueix silenciosa sense donar cap avís, fins que en un moment donat una trombosi (coàgul) apareix de sobte en una de les artèries que subministren sang al cor. És en aquest moment quan moltes de les víctimes s’assabenten que tenen problemes a les artèries.

Factors de risc

• Edat. El risc de patir un atac de cor augmenta amb l’edat, i els homes el pateixen amb més freqüència que les dones .
• Alt nivell de colesterol. Les persones amb nivells de colesterol de 265 o superiors tenen quatre vegades més probabilitats de patir un atac de cor que aquells amb nivells de 190 o menys.
• Tabac. L’ hàbit del tabac és un poderós factor de risc per patir un atac de cor.
• Hipertensió arterial. Els malalts que poden controlar les seves xifres de pressió arterial disminueixen el risc de patir malalties de cor.

Aquest tres últims factors de risc han estat notícia durant dècades.

El paper del colesterol

Entre les persones amb un nivell alt de colesterol total, la gran majoria té molt colesterol LDL (Lipoproteïnes de baixa densitat), que és l’anomenat “el tipus dolent”.

Heu sentit a parlar del colesterol “bo” o Colesterol HDL (Lipoproteïnes d’alta densitat). Les troballes demostren que la millor mesura del risc no és la suma total de colesterol en sang, sinó la relació entre el colesterol total i el colesterol HDL.

Consells de prevenció

Si teniu un HDL baix, seguiu l’ exemple d’aquells que fan exercici regularment, no fumeu i mantingueu el pes controlat.

Una de les claus és reduir la quantitat de greix saturat que ingerim.

Dr. Antoni Muñoz