Trastorns del son

Trastorns de la son

Els trastorns del son poden ser de molt diversos tipus segons el problema sigui la dificultat per agafar el son, per dormir un mínim d’hores, per no adormir-se en moments inapropiats, per un excés de son o per conductes anormals mentre s’està adormit.

Les causes poden ser també molt diverses, i cal fer una bona anàlisi prèvia per tal de trobar amb el tractament més adequat.

El Dr. Muñoz, metge de la Fundació, resumeix què cal tenir en compte a l’hora d’avaluar-los.

Dades anamnèsiques i exploratòries

Exposem a continuació les principals dades anamnèsiques i exploratòries a obtenir en l’estudi de trastorns del son.

1. Dades anamnèsiques

Cal buscar dades de malalties sistèmiques que poden interferir en el son: insuficiència respiratòria, si el pacient ronca amb pauses respiratòries, insuficiència cardíaca, cefalees migranyoses, etc. Cal buscar fàrmacs que poden interferir.

Història del son: patrons normals previs, aparició de símptomes durant el son (ansietat, malsons, etc ), factors desencadenants, seqüeles diürnes de descansar malament.

Història psicopatològica: antecedents familiars de trastorn del son, ansietat o depressió o altre quadre psiquiàtric intercurrent i canvis de personalitat.

2. Dades exploratòries

Pols, pressió arterial, pes/alçada, exploració cardiopulmonar, ventilació nasal, úvula o paladar tou, macroglòssia (llengua gran), absència de dentició.

En casos seleccionats: analítica (hemograma, proves hepàtiques, creatinina, ions, proves de tiroides), ECG (electrocardiograma), EEG (electroencefalograma, laboratori de son per a polisomnografia).

Hipersomnia

S’ ha de sospitar quan el pacient es queixa perquè “dorm malament”, però en canvi  declara “haver de dormir durant el dia de forma irrefrenable” varies vegades.

Hipersòmnia orgànica

Apnea del son: Detecció de la respiració durant uns 10 segons més de 5 vegades per hora, en general en homes que ronquen i obesos. Produeix símptomes colaterals com cefalea, pèrdua de memòria, canvis de personalitat, depressió, etc. El diagnòstic i l’abordatge terapèutic d’ambdues entitats correspon a centres especialitzats (laboratoris del son). 

Narcolèpsia

Existeixen atacs irresistibles de son que acostumen a associar-se a:

  1. Cataplèxia (pèrdua del to muscular al riure o experimentar emocions intenses)
  2. Al·lucinacions (visuals o tàctils )
  3. Paràlisi del son (el pacient és incapaç de moure’s, però “sent” el que succeeix a l’habitació, sense despertar-se.

Trastorns psicopatològics. Inclou ansietat, depressió (amb insomni o hipersòmnia), psicosi, trastorns de la personalitat, etc.

Hipersòmnia primària. El seu diagnòstic i teràpia corresponen a un centre especialitzat.

 

Insomni

Aquest diagnòstic solament s’estableix si s’adverteix una falta de son que provoca un deteriorament de l’activitat general o un cansament important durant la vigília. La falta de son pot quantificar-se en menys de 6 hores dormides en 24h, almenys durant 3 dies de la setmana al llarg d’un mes.

Insomni per causes orgàniques: Pot ser patiments directament causants de dolor o malestar (angina, insuficiència respiratòria, mioclònies nocturnes, apnea nocturna. etc).

Alguns fàrmacs poden alterar la fase REM: antihipertensius (reserpina, metildopa, bloquejadors Beta liposolubles com el propanolol), antiparkinsonians, opiacis, corticoides a altes dosis. Així com els estimulants com cafè, tabac i alcohol.

Ansietat i/o depressió: Els trastorns adaptatius (ansietat reactiva a patiment orgànic o a un estrès psicosocial) la depressió major, la distímia i l’ansietat generalitzada, l’angoixa o el trastorn obsessiu acostumen a cursar amb insomni.

Trastorn del ritme son-vigília

  1. Avançat-retardat: Alteració del ritme circadià. La persona de manera natural se’n va al llit a les 20.00h per llevar-se a les 3.00h del matí o, al contrari, se n’aniria al llit, per llevar-se a les 10.00h del mati  (tipus retardat). Aquest ritme circadià s’oposa a les normes socials i, per tant, és viscut com un problema.
  2. Desorganitzat: Degut a una falta de requeriments externs, la qual cosa porta a la persona a dormir durant el dia.
  3. Canviant, produït per requeriments ambientals que obliguen a la persona a canvis de torns laboral o a desfasament horari (viatges freqüents, reunions socials, etc..)

 

 

Dr. Antoni Lluis Muñoz

0 comentaris

Escriu un comentari

Tens alguna cosa a dir?
Deixa'ns la teva opinió!

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *