Consell de Participació de Centres

,

Què són els consells de participació de centres

El Consell de Participació de Centre és un òrgan de participació, coordinació i consulta per a totes les persones que en formen part o que en depenen.

És un dels mètodes pel qual el departament de Benestar Social i Família intenta integrar en el procés de participació, disseny i implementació en el centre als usuaris, familiars, treballadors, responsables de la Direcció i de l’Administració pública, amb l’objectiu de quantificar i valorar la qualitat dels serveis.

En funció del reglament establert per la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, ha d’establir-se un procés de participació democràtica.

Quines són les seves funcions

  • Informar anualment sobre la programació general de les activitats del servei.
  • Rebre informació periòdica de la marxa general del servei.
  • Elaborar i aprovar el projecte de reglament de règim interior del servei i les seves modificacions.
  • Informar sobre la memòria anual, que ha de contenir l’avaluació de resultats terapèutics, socials i econòmics, de caràcter públic, del servei.
  • Fer propostes de millora del servei.
  • Fer públics els resultats de la participació.

Podeu consultar més informació sobre aquest tema al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Us informem que el passat mes de desembre es va renovar i ratificar el Consell de Participació a la Residència les Hortènsies.

Resum de la Memòria d’activitat 2019 de la Residència Montseny

,
Residència Geriàtrica Montseny - El Masnou

La residència el Montseny té una capacitat per a 70 persones en règim residencial.

La tipologia de les places establertes es de 18 d´ICASS i 52 de règim privat.

La finalitat prioritària del la Residència el Montseny és l’assistència i/o atenció de les persones grans que requereixin cures i supervisió continuada, professional i de qualitat .

L’objectiu prioritari de la Residència el Montseny és garantir i fomentar la prestació d’uns serveis de qualitat que millorin el dia a dia de les persones ateses, oferint un servei individual integrat i rehabilitador.

Disposem d’un equip multidisciplinari que cobreix totes les necessitats de la vida diària de ‘usuari, incloent també serveis externs opcionals.

El grup de voluntariat adherit a la Residència el Montseny participa activament en el tarannà diari de la residència i dels seus usuaris.

La residència el Montseny intenta millorar de forma continuada les seves prestacions, ja sigui invertint en la formació del personal, en millores estructurals o en renovació de material, estant sempre a primera en línia vers els avenços tecnològics i socials.

Resumim a continuació els principals indicadors d’activitat del centre. Podeu consultar-ne més detalls a la Memòria Anual de la Residència Montseny 2019.

Vers la impossibilitat de ser atès a casa  

Sexe persones ateses 2019

Homes 23
Dones 74
Total 97

 

Tipologia places (2019)

ICASS 18
Privats 52

 

Graus de dependència 2019

Grau III 24
Grau II 32
Grau I 5
Denegats 1
No tramitats 6
Pendents resolució 4
Total 72

 

Procedència ingressos 2019

HUGTIP CAN RUTI 3
ALTRES 1
CAN TORRAS 7
DOMICILI 5
MONTSENY 3
SERVEI DE RESIDENCIA ASSISTIDA 3
SERVEIS DE LLAR RESIDENCIA 6
CLINICA DEL CARME 2
CLINICA QUIRON 2

 

Franges d’edat 2019

entre 60 i 69 8
entre 70 i 79 10
entre 80 i 89 50
> de 90 29

 

Motius altes 2019

SERVEIS DE LLAR RESIDENCIA 3
DOMICILI 3
ALTRES 2
EXITUS 13
TRASLLAT A RESIDÈNCIA SOCIAL 3
ALTA VOLUNTARIA 3
TRASLLAT HOSPITAL D’AGUTS 6
TOTAL 33

 

 

Resum de la Memòria d’activitat 2019 de la Residència Les Hortènsies

,
Residència Les Hortènsies - FSFA

La residència les Hortènsies pertany a la Fundació Sant Francesc D’Assís (FSFA).

És un centre residencial per a l’acolliment i tractament de persones amb discapacitat intel·lectual associada o no a trastorns de conducta.

El Centre Residencial Les Hortènsies disposa de 156 places de règim residencial i 12 places de  centre de dia o C.A.E.

Segueix un model d’atenció integral globalitzat i interdisciplinari, respectant totes les dimensions de la persona i la seva realitat sòcio-familiar.

Es dona un servei de qualitat per a la millora de  les activitats de la vida diària de les persones ateses,  mitjançant una atenció individual, rehabilitadora i educativa.

Promou la inclusió a la comunitat amb activitats externes a la residència  que potencien  la  participació en esdeveniments culturals, esportius i de caràcter lúdic.

El voluntariat es un pilar fonamental dins la Fundació, i un puntal clau a la Residència les Hortènsies que permet ampliar i diversificar activitat, tallers  i sortides externes.

La Residència les Hortènsies  es un important referent dins el servei de la discapacitat, tant al Maresme com al Barcelonès.

L’actualització constant de les seves  infraestructures, ajudes tècniques i formació del professionals la manté sempre a la avantguarda de qualsevol esdeveniment amb projecció de futur.

Presentem a continuació un resum dels principals indicadors d’activitat de La Residència Les Hortènsies segons es detalla en la seva Memoria d’Activitat 2019. 

 

USUARIS ATESOS

Usuaris atesos  CAE  RSD
Any 2019 12 160

 

INGRESSOS I BAIXES RSD 2019

Ingressos Baixes
Gener 2 1
Febrer 0 0
Març 0 1
Abril 1 1
Maig 2 1
Juny 0 0
Juliol 0 0
Agost 0 0
Setembre 0 0
Octubre 0 0
Novembre 0 0
Desembre 0 0

 

PROCEDÈNCIA INGRESSOS RSD 2019

Procedència Ingressos RSD 2019
Domicili familiar 3
Residència 2

 

SEXE USUARIS RSD I CAE 2019

Homes RSD 78 49%
Dones RSD 82 51%
Homes CAE 8 67%
Dones CAE 4 33%

 

FRANGES EDAT USUARIS CAE 2019

Menys de 21 anys 1
De 21 a 50 anys 10
De 51 a 70 anys 0
Més de 70 anys 1

 

FRANGES EDAD USUARIS RSD 2019

Menys de 21 anys 2
De 21 a 50 anys 63
De 51 a 70 anys 85
Més de 70 anys 10

 

GRAUS DE DEPENDÈCIA RSD CAE 2019

RSD CAE
GRAU III 142 10
GRAU II 18 1
GRAU I 0 1

 

INTERVENCIONS ÀREA TREBALL SOCIAL 2019

Valoracions seguiment usuaris 177
Valoracions inicials usuaris 6
Entrevistes seguiment famílies 46

 

PARTICIPACIÓ A LES COLONIES 2019

ANY 2016 15
ANY 2017 16
ANY 2018 15
ANY 2019 14

 

INCAPACITACIONS 2019

Residència CAE
Incapacitats 158 12
En tràmit 1 0
Guarda de fet 1 0

 

Resum de la memòria anual 2019 del Centre Sociosanitari Can Torras

,
Centre Sociosanitari Can Torras. Seu de la FSFA

Presentem a continuació un resum dels principals indicadors d’activitat del Centre Sociosanitari d’Atenció Intermèdia Can Torras, segons es detalla en la seva Memòria d’Activitat 2019.

 

Activitat global 2019

POBLACIÓ ATESA 2019 CSAI Can Torras

Persones ateses 809
Ingressos 677
Altes 684
Estades previstes 42.040
Estades efectuades 43.595 (101,8%)
Estada mitja (dies) 54

 

ORIGEN INGRESSOS 2019 CSAI Can Torras

Domicili 81 12%
Hospital de dia 1 0,1%
Residència 4 0,6%
Convalescència 22 3,2%
Llarga Estada 8 1,2%
Hospital Aguts 545 80,5%
HUGTiP 515 76,1% 94,5%
HMB 3 0,4% 0,6%
HES 4 0,6% 0,7%
Guttman 0 0,0% 0,0%
H.Mataró 11 1,6% 2,0%
Altres 12 1,8% 2,2%
PIUC 16   2,4%

 

DESTÍ ALTES 2019 CSAI Can Torras

Voluntària 6 0,9%
Domicili 396 57,9%
Hospital de dia 0 0,0%
Residència 123 18,0%
Èxitus 76 11,1%
SS 31 4,5%
Hospital d’Aguts 52 7,6%

 

Activitat de Llarga Estada 2019

 

POBLACIÓ ATESA 2019 LLARGA ESTADA

Persones ateses 264
Ingressos 201
Altes 210
Estades concertades 21.677
Estades efectuades 21.677 (100%)
Estada mitja (dies) 82,1

 

ORIGEN INGRESSOS 2019 LLARGA ESTADA

Domicili 31   15,4
Hospital de dia 0   0,0%
Residència 1   0,5%
Convalescència 5   2,5%
Llarga Estada 0   0,0%
Hospital Aguts 162,0   80,6%
HUGTiP 157 78,1% 96,9%
HMB 2 1,0% 1,2%
HES 0 0,0% 0.0%
Guttman 0 0,0% 0.0%
H.Mataró 2 1,0% 1.2%
Altres 1 0,5% 0.6%
PIUC 2 1,0%  

 

En general els ingressos majoritàriament procedeixen dels diferents Hospitals d’Aguts del nostre sector.

 

DESTI ALTES 2019 LLARGA ESTADA

Voluntària 2 1,0%
Domicili  91 43,3%
Hospital de dia 0 0,0%
Residència 52 24,8%
Èxitus 41 19,5%
SS 4 1,9%
Hospital d’Aguts 20 9,5%

 

Majoritàriament els pacients donats d´alta tornen al seu domicili o, depenent de la patologia, ingressen a un centre Residencial.

 

Activitat de Mitja Estada 2019

 

POBLACIÓ ATESA 2019 MITJA ESTADA

Persones ateses 381
Ingressos 345
Altes 341
Estades concertades 13.238
Estades efectuades 13.238 (100%)
Estada mitja (dies) 34,7

 

ORIGEN INGRESSOS 2019 MITJA ESTADA

Domicili 18 5,2%
Hospital de dia 1 0,3%
Residència 3 0,9%
Convalescència 0 0,0%
Llarga Estada 3  0,9%
Hospital Aguts 306 88,7%
HUGTiP 283 82,0% 92,5%
HMB 1 0,3% 0,3%
HES 4 1,2% 1,3%
Guttman 0 0,0% 0,0%
H.Mataró 9 2,6% 2,9%
Altres 9 2,6% 2,9%
PIUC 14   4,1%

 

Un gran nombre d’ingressos tenen com a procedència els diferents Hospitals d’Aguts del nostre sector, seguit del retorn al propi domicili.

 

DESTÍ ALTES 2019 MITJA ESTADA

Voluntària 4 1,2%
Domicili 222 65,1%
Hospital de dia 0 0,0%
Residència 46 13,5%
Èxitus 34 10,0%
SS 10 2,9%
Hospital d’Aguts 25 7,3%

 

Un cop són donats d’alta, una gran part dels usuaris retornen al seu domicili, seguit del segon item mes alt,  l’ingrés a algun centre residencial.

 

Activitat Hospital de Dia 2019

 

POBLACIÓ ATESA 2019 HOSPITAL DE DIA

Persones ateses 60
Ingressos 36
Altes 35
Estades concertades 5.586
Estades efectuades 5.759 (103,1%)
Estada mitja (dies) 96,0

 

ORIGEN INGRESSOS 2019 HOSPITAL DE DIA

Domicili 11 30,6%
Hospital de dia 0 0,0%
Residència 0 0,0%
Convalescència 17 47,2%
Llarga Estada 5 13,9%
Hospital Aguts 3 8,3%

 

DESTÍ ALTES 2019 HOSPITAL DE DIA

Voluntària 0 0,0%
Domicili 26 74,3%
Hospital de dia 0 0,0%
Residència 3 8,6%
Èxitus 0 0,0%
SS 1 2,9%
Hospital d’Aguts 5 14,3%

 

Activitat Pla Nacional d´Urgències de Catalunya 2019

 

POBLACIÓ ATESA 2019 PIUC

Altes  70       88,6 %
Estades efectuades 457
Estada mitja (dies) 6,5

 

DESTÍ ALTES 2019 PIUC

Voluntària 0 0,0%
Domicili 36 51,4%
Hospital de dia 0 0,0%
Residència 16 22,9%
Èxitus 0 0,0%
SS 16 22,9%
Hospital d’Aguts 2 2,9%

Activitat Privada Complementària 2019

 

POBLACIÓ ATESA 2019 ACT. PRIVADA COMPLEMENT.

Persones ateses 34
Ingressos 25
Altes 28
Estada mitja (dies) 72,5
Estades Pressupostades 1.460
Estades Realitzades 2.464 (168.8%)

 

Nou programa de gestió documental de la FSFA

Can Torras - Fundació Sant Francesc d'Assís

“QUIONIA SYSTEM INFORMATION”

Adherir-nos al programa de gestió Quionia System Information, neix de la necessitat de gestionar la documentació diària de l’actiu immobiliari.

D’una manera pràctica i senzilla es pot tramitar tota la informació recurrent dels tres centres que configuren la Fundació en matèria de llicències, butlletins, inspeccions… així com la gestió de totes les incidències internes i externes, inventari, tipologia de les avaries… i així, poder atendre-les en el mínim temps possible.

A aquesta plataforma s’envien totes les incidències de la FSFA relacionades amb Obres i Serveis, i des d’aquí, mitjançant un sistema telemàtic, es redirigeixen als responsables de cada centre.

Aquests gestionen la seva reparació, quedant les incidències i actuacions registrades en una gran base de dades.

Mitjançant aquest programa es fa un seguiment continuat de cada avaria, que es va etiquetant com a oberta, tancada o pendent de resolució.

Procurant avançar-nos en tot allò que impliqui innovació i progrés, apostem per aquest Programa de Gestió Documental necessari per a una Fundació que creix en millores i ha d’estar preparada per adaptar-se a futures necessitats.

 

Més informació: https://www.simbioe.com/2020/01/

Venes varicoses o “varius”

Consells mèdics

Què són?

Una formació varicosa és un terme mèdic que correspon al que col.loquialment s’anomena varius. Les venes afectades de varicosi estan permanentment dilatades i porten al mal funcionament de les vàlvules venoses.

Les venes varicoses visibles semblen realment cordills blau-negre, inflats, tortuosos, antiestètics.

Quina funció fan les vàlvules venoses?

La xarxa de venes serveix per a drenar la sang “utilitzada” de les venes capil·lars i els teixits del cos, i per tornar aquesta sang al cor.

La circulació venosa és ajudada en el seu retorn al cor per la rítmica acció absorbent de la respiració, la contracció muscular en les extremitats i les vàlvules situades en les venes de les cames.

Si les parets de les venes fossin rígides, els rítmics moviments respiratoris de la paret toràcica podrien ser suficients per arrossegar cap ella tota la sang disponible en el sistema venós.

Al contrari, les parets de les venes no són rígides, ni tan sols similars a les parets de les artèries, fortament musculars i elàstiques.

La gravetat ajuda a la sang venosa del cap i del coll a tornar al cor.

Però la circulació venosa de les cames ha d’ascendir contra la força de la gravetat, i les vàlvules situades a les venes profundes i superficials donen un indispensable “impuls ascendent” a la sang en el seu camí de tornada.

Les vàlvules venoses estan disposades de tal manera que el corrent sanguini que es dirigeix al cor ha de passar a través d’ elles. Impedeixen “el retrocés” de la sang i estan situades a intervals irregulars al llarg de les venes principals, trobant-se en els punts de comunicació entre els sistemes venosos profund i superficial en les extremitats inferiors.

Els dos conjunts de venes (profund i superficial) de les cames es troben ubicats, com els seus noms indi-quen, prop de la superfície de la pell i profundament sota d’ella.

El joc superficial de venes, el sistema safé, s’estén entre les capesprofundes de la cama i la pell, envoltat de greix subcutani.

El conjunt profund, anomenat venes femorals , s’estén entre compartiments musculars molt a l’interior de la cama.

Aquests dos sistemes es connecten a la zona del genoll i les engonals. En aquestes zones es troben situades importants vàlvules.

Els dos sistemes es connecten també per mitjà de cert número de venes de comunicació proveïdes de vàlvules. D’aquesta manera, el corrent sanguini pot recórrer molts camins alterns.

Les venes afectades de varicosi estan permanentment dilatades i porten al mal funcionament de les vàlvules que regulen el retorn de la sang de les extremitats fins al cor.

L’anomalia és visible principalment en les venes superficials de les cames.

Hi ha més dones que homes amb venes varicoses.

Com es desenvolupen les venes varicoses?

El responsable de les varicositats en les cames és la fallida de les vàlvules encarregades de regular la comunicació entre els sistemes venosos profunds i superficial.

Quan les vàlvules no eviten ja el retrocés de la columna de sang venosa superficial, causa la detecció i l’estancament de la sang.

Hi ha diversos factors que contribueixen al desenvolupament d’aquesta patologia:

  • infeccions
  • lesions que provoquen obstrucció de la circulació venosa
  • sang venosa poc oxigenada
  • productes residuals metabòlics
  • factors congènits
  • embaràs
  • obesitat

Restar molt de temps dempeus pot agreujar una tendència preexistent a la formació de venes varicoses.

L’ obesitat és un factor que contribueix al desenvolupament o agravació de venes varicoses existents.

Factors congènits

Els factors congènits són importants. Sembla existir un defecte innat presentat com una debilitació de les parets de les venes.

S’ha observat una tendència familiar a les varicositats, que es manifesten a una edat més jove en aquells individus els progenitors dels quals, un d’ells o ambdós, han patit el defecte.

Riscos durant l’embaràs

L’augment de la incidència de venes varicoses durant l’embaràs no coincideix amb la idea que l’augment de la pressió sobre les venes de les cames produeixen aquest fenomen. Les venes dilatades apareixen a vegades en el segon o tercer mes d’embaràs.

Les vens varicoses que es presenten o desenvolupen durant l’ embaràs, o que són agreujades per l’embaràs, han de ser objecte d’ una acurada vigilància a causa del perill d’infecció (flebitis) de la vena.

Una mitja elàstica fins al genoll serà suficient en la majoria dels casos.

No obstant, si les varius s’agreugen o es fan massa molestes, pot ser necessària una intervenció quirúrgica. Per regla general, les varius disminueixen de tamany després del part.

Símptomes

Les varicositats produeixen símptomes de tensió, cremor, o coïssor de la pell.

Els primers símptomes són la pesadesa i una sensació d’entumiment a nivell dels turmells.

Sovint, després de caminar molt o de romandre dempeus durant llargs períodes de temps, es nota una sensació de rigidesa de les cames.

No hi ha sensacions doloroses, excepte quan existeix una ulceració de la pell o una infecció de la vena.

La presència de petites venes dilatades immediatament per sota de la superfície de la pell és també un símptoma de la presència de varicositats.

Complicacions

Una zona de pigmentació o decoloració marró de la pell pot ser un símptoma d’irritació i desnutrició local de la pell degut a un estancament de la sang venosa.

Amb molta freqüència, això succeeix abans de la formació d’una úlcera cutània.

Altra complicació varicosa potser la ruptura d’una de les venes, amb pèrdua d’una considerable quantitat de sang. Aquest tipus d’hemorràgia pot controlar-se fàcilment elevant i la cama i aplicant un fort embenatge en el lloc afectat.

Una altra complicació freqüent és la dermatitis varicosa o inflamació de la pell damunt de la vena varicosa. Acostuma a produir-se en el terç inferior de la cama.

Aquesta dermatitis varicosa anuncia freqüentment una úlcera cutània, produïda per una desnutrició local i irritació de la pell deguda a un estancament venós de la zona .

Es pot infectar per bactèries o fongs.

Tractaments no quirúrgics

El tractament no operatori de les venes varicoses de les cames té en compte la utilització de mitja elàstica.

El principi dels embenatges o mitges elàstiques és molt simple: la pressió elàstica sobre les venes dilatades obliga la sang a discórrer per altres canals venosos que poden transportar-la més eficaçment envers el cor.

Els embenatges o mitges elàstiques comprimeixen les venes superficials, desvien la sang venosa a través de la vena profunda i ajuden eficaçment al seu retorn al cor.

Cirurgia

La cirurgia de les venes varicoses està destinada a extirpar les venes superficials inflades o dilatades juntament amb el sistema de vàlvules defectuós.

D’aquesta manera s’evita l’estancament de la sang venosa i s’ajuda a la circulació normal envers al cor desviant la sang de la resta de venes al sistema venós profund de la cama.

La intervenció més senzilla és potser la lligadura i separació del sistema venós superficial en la seva unió amb el sistema venós profund a les engonals, i la sutura de totes les petites ramificacions venoses que parteixen d’aquesta zona.

 

Dr. Antoni Lluis Muñoz

 

Informació addicional

L’artrosi segons la seva localització

Mans

Afecta sobre tot les articulacions interfalàngiques proximals i interfalàngiques distals i trapezi metacarpiana.

Acostuma a ser de desenvolupament asimptomàtic, encara que l’afecció de la trapezi metacarpiana o rizartrosi del polze amb freqüència és dolorosa, en especial en els moviments.

Un quadre especial és el corresponent a l’artrosi erosiva, que afecta a les articulacions interfalàngiques distals, a les interfalàngiques proximals i a les metacarpofalàngiques, amb freqüents episodis de brots inflamatoris. Radiològicament hi ha importants erosions.

Es planteja el diagnòstic diferencial amb l’artritis reumatoide.

Maluc

És més freqüent en l’home, és la més simptomàtica, des de l’inici hi ha dolor.

Inicialment aquest es presenta solament amb la deambulació o la càrrega, però després es pot desenvolupar amb els canvis de posició i fins i tot en repòs.

Al mateix temps hi ha una limitació important de la mobilitat amb tendència a la rigidesa o posició en flexió i rotació externa.

L’afectació difusa és la millor tolerada, atès que es manté millor la congruència articular malgrat la profundització del cap femoral a l’acetàbul.

El dolor pot ser referit a l’engonal, glutis, regió troc anterea, cresta ilíaca i fins i tot el genoll.

Genoll

S’afecten sobre tot els compartiments intern i femoro patel·lar (la patel·la és la ròtula).

És molt freqüent la presència d’artrosi secundària a  genu varum o genu valgum  X .

Són freqüents els cruixits.

En ocasions pot haver graus moderats de sinovitis amb lleu tumefacció o brots aguts amb gran vessament de líquid sinovial, en general de tipus mecànic.

Amb l’evolució acostuma a haver tendència a la fixació en flexió e incapacitat funcional, que pot provocar graus importants d’inestabilitat.

Afectació vertebral

És la localització on més fàcilment s’atribueix un significat patològic a signes radiològics.

Els osteòfits vertebrals  (prominències vertebrals a les vores) són molt freqüents a partir dels 40 anys en persones que mai no han tingut cap molèstia.

El síndrome cervical cefàlic s’atribueix en moltes ocasions a l’artrosi quan es troba una radiologia positiva sense que aquesta sigui la responsable.

Altres localitzacions

L’afectació primària del colze, l’espatlla i el turmell és molt poc freqüent.

Més comú és l’esterno-clavicular, així com la primera metatars falàngica.

Artrosi generalitzada

Es parla d’artrosi generalitzada quan hi ha afectació de més de tres grups articulars.

Existeixen dos patrons clínics: un patró que afecta més a les dones: interfalàngica proximal, interfalàngica distal, trapeciometacarpiana, primer metatars falàngica, genolls, i un segon patró que afecta més als homes: canells i maluc.

 

Dr Antoni L Muñoz

Aquesta informació no substitueix el consell mèdic, i abans de prendre qualsevol decisió sobre el tema sempre és recomanable consultar l’especialista.

Podeu trobar més informació a: http://canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/article/Artrosi

Sessió informativa sobre el rol dels cuidadors informals i el procés de dol

GAM: Grups d’Ajuda Mútua

Aquest any 2019 hem volgut continuar amb el Projecte de Sessions Informatives per a famílies i/o tutors legals, arrel de la bona acollida que ha tingut i el volum d’assistents que han assistit a les darreres xerrades durant el 2018 i el 2019.

Emmarcada dins d’aquest Projecte, el passat 11 de desembre a les 11:30h va tenir lloc al Centre Residencial i CAE Les Hortènsies la xerrada sobre “EL ROL DELS CUIDADORS INFORMALS I EL PROCÉS DE DOL”.

En primer lloc, la treballadora social del centre, la Sra. Cristina Gordillo va donar la benvinguda a tots els assistents, tot i que en aquesta ocasió, el contingut de la present xerrada va ser desenvolupat pel Sr. Sergi Canal, alumne de pràctiques de Treball Social del centre, i posteriorment per la Sra. Judit Monterde, educadora del centre, la qual va fer una posterior reflexió sobre el criteri dels professionals del centre en relació a la necessitat d’informar als usuaris sobre les possibles defuncions dintre dels seus respectius nuclis familiars.

En aquesta ocasió, es va decidir triar aquesta temàtica, en primer lloc, perquè considerem, correspon a un tema d’interès general i amb el que ens podem trobar tots en un moment determinat de la nostra vida, i en segon lloc, amb l’objectiu d’informar i empoderar a totes aquelles famílies que cuiden els usuaris del centre, especialment d’aquelles que tenen els seus familiars en règim de CAE, i per tant, diàriament adopten el rol de cuidadores informals de persones amb discapacitat intel·lectual.

Així doncs, els objectius principals d’aquesta xerrada van ser:

  • Proporcionar una informació d’interès sobre el rol dels cuidadors informals i el procés de dol.
  • Informar sobre els principals recursos dels que disposen les persones cuidadores informals.
  • Integrar ambdós temàtiques: els processos de dol que viuen les persones cuidadores no professionals.
  • Resoldre els possibles dubtes relació als temes tractats.

Els temes principals que es van tractar i desenvolupar es van dividir en dos parts: primerament es va realitzar una aproximació a la realitat dels cuidadors informals, i posteriorment, es va tractar en profunditat el concepte de dol i procés de dol, amb l’objectiu principal d’explicar els principals dols que pateixen les persones cuidadores, especialment, en el moment que adopten el rol de cuidadores principals de familiars en situació de dependència i vulnerabilitat. D’aquesta manera, els principals temes que es van tractar són els següents:

  • Què entenem per cuidador/a informal?
  • Principals diferències entre els cuidadors informals / no professionals i els cuidadors formals / professionals.
  • Principals funcions del cuidador/a informal responsable de l’atenció d’un familiar amb discapacitat intel·lectual i/o amb trastorns de conducta.
  • La importància de cuidar-se per poder cuidar.
  • Recursos dels que disposen les persones cuidadores no professionals (acompanyament, cursos formatius, espais virtuals, Grups d’Ajuda Mútua, recursos econòmics i serveis, etc.)
  • Realitat del procés de dol: definició del concepte, principals tipus i etapes dels dols existents i els dols que poden patir els cuidadors en l’atenció de persones amb discapacitat intel·lectual.

Posteriorment, la Sra. Judit Monterde, com a professional de l’àrea educativa del centre, va facilitar una sèrie d’orientacions per a les famílies i/o tutors legals d’usuaris del centre, per la comunicació i acompanyament del dol als seus familiars en situació de dependència. En aquest context, va remarcar la importància i necessitat de comunicar les defuncions als familiars amb discapacitat intel·lectual, sempre i quan, els hi facilitin un “espai” que permeti potenciar l’expressió de sentiments, reconèixer les reaccions pròpies del dol, acceptar les emocions viscudes, treballar els records, participar als rituals funeraris, etc.

A tots els assistents se’ls hi va fer entrega d’un dossier amb la informació que s’havia exposat a la xerrada. En aquesta ocasió es va considerar rellevant facilitar informació sobre el llistat d’ entitats que realitzen cursos formatius per a cuidadors informals a Barcelona i municipis propers, sobre el llistat de pàgines webs que ofereixen orientació i acompanyament als cuidadors, i sobre els municipis de Catalunya que disposen de Grups d’Ajuda Mútua per a cuidadors informals.

Podeu trobar aquests llistats aquí:

També es va fer entrega d’un qüestionari per valorar el contingut de la xerrada i  el grau de satisfacció obtingut d’aquesta i, finalment, es va oferir un espai on els assistents poguessin fer propostes de temes del seu interès personal per tractar en futures sessions.

Esmentar per últim que les persones que vulguin rebre el dossier informatiu que es va lliurar a la sessió, es poden posar en contacte amb la Sra. Cristina Gordillo, treballadora social del centre.

Donem les gràcies a tots els participants per la seva assistència i convidem a totes les persones, tant de dintre com de fora de la Fundació Sant Francesc d’Assis, a participar en futures sessions que organitzarem i de les quals els anirem informant.

 

Sergi Canal Aguilera

Alumne de pràctiques de Treball Social
CR i CAE Les Hortènsies

Sessió informativa per a famílies a la FSFA

Els ponents.

Sopar de germanor

Un any més ens hem retrobat…

A vegades, per horaris de treball, torns alterns, nit, dia… és difícil poder concretar un dia perquè els tres centres que formen la FSFA puguem coincidir compartint un bon sopar.

… Difícil, però no impossible.

Els tres centres, com si fóssim un, hem celebrat el fet d’estar junts, de finalitzar i començar un altre any més, estant tots… i sumant…

L’engranatge continua funcionant, com un gran rellotge suís, precís, modèlic i actualitzat.

Són moments per a conversar, compartir experiències i comentar projectes nous.

Tres centres particularment diferents compartint un mateix objectiu, el benestar de les persones.

Els uniformes blancs donen pas a un ball de vestits de colors, barreja de perfums, de sabates de taló….

L’ambient, replet d’hilaritat, companyonia i despreocupació, ens convida a la complicitat, a la diversió i al ball.

El protocol deixa pas a l’espontaneïtat a l’afecte i al coneixement d’altres realitats molt pròximes.

D’edats i cultures diferents, tots tenim molt a aportar a aquesta gran comunitat que ens representa.

Que els dies esdevenidors ens deixin un racó per a poder retrobar-nos.

CAMINANT JUNTS SOM MÉS GRANS I MÉS FORTS.

Patologia osteoarticular

Poliartritis

El terme poliartritis constitueix un repte en el diagnòstic i és molt freqüent en la pràctica mèdica diària.

El primer que s’ha d’ establir és si es tracta d’un pacient amb poliartritis, o si el quadre de dolor es deu a altres causes: tendinitis, miositis, neuropaties, malalties òssies, fibromialgia.

El terme artritis implica inflamació articular, que no és difícil d’objectivar. La tumefacció i el dolor són les característiques més constants. L’envermelliment és freqüent en algunes malalties, com la gota i l’artritis infecciosa, i és més rar en l’ artritis reumatoidea  i el lupus eritematós sistèmic. El vessament articular pot fer-se més evident en algunes localitzacions (genolls, colzes, turmells). En articulacions més profundes (malucs, espatlles) els signes inflamatoris són menys aparents o estan absents: en aquests casos, la limitació articular en tots els plans suggereix l’existència d’una artritis.

Diagnòstic

Història Clínica

El símptoma principal que refereix el pacient acostuma a ser el dolor. L’inici  brusc del dolor és més freqüent en les artritis per microcristalls (gota, condrocalcinosi), i en les bacterianes, que, malgrat ser més freqüent l’afectació d’ una sola articulació, poden presentar-se també en forma de dos articulacions o més afectades.

La distribució de les articulacions afectades constitueix un punt important pel diagnòstic. L’artritis reumatoidea acostuma a iniciar-se en les petites articulacions de mans, canells i peus, amb una distribució simètrica. Les espondili artropaties (espondilitis anquilosant, artritis reactiva associada a malaltia inflamatòria intestinal o artropatia psoriàsica) acostumen a mostrar una distribució asimètrica, amb predomini a les extremitats inferiors.

L’artritis que comença en una articulació i després se’n va a una altra és pròpia de la febre reumàtica i d’alguns casos d’artritis gonocòccia. En el lupus és freqüent l’afecció de petites articulacions de mans i acostuma a existir una dissociació entre el dolor i la impotència funcional que refereix el malalt i els signes inflamatoris objectivats.

La rigidesa matutina és un criteri per al diagnòstic de l’artritis reumatoidea. L’antecedent de dolor lumbar de característiques inflamatòries, que el que no va relacionant amb el moviment, pot tenir dolor en repòs, és suggestiu de l’espondilitis.

Les artritis víriques, l’artritis reumatoidea, el lupus i altres malalties generals poden cursar amb febre que no solen pujar de més de 38º. Cal tenir en compte que els antiinflamatoris tipus (Voltarén, Ibuprofeno…) són potents antitèrmics, per això si interessa conèixer les característiques de la febre, és aconsellable evitar la seva administració durant 48h, i donar altres fàrmacs.

L’astènia (cansament) és un dels símptomes més freqüents del lupus i pot constituir una manifestació inicial d’un brot de lupus.

La història sobre els hàbits sexuals del pacient pot ser important. L’artritis gonocòccia, l’artritis associada a l’ hepatitis B o els trastorns reumatològics relacionats amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH) són més freqüents en pacients amb major promiscuïtat sexual.

L’afectació ocular pot acompanyar a nombroses malalties reumàtiques inflamatòries. La afectació cardíaca és freqüent en la febre reumàtica, en l’espondilitis i en molts pacients amb lupus i artritis reumatoidea. La nefropatia és característica del lupus i d’algunes formes de vasculitis sistèmica.

Les parestèsies (sensació com de formigueig, de rampes) acostuma a estar en relació amb una neuropatia per atrapament (síndrome del túnel carpià) o bé ser conseqüència d’una mononeuritis múltiple, com passa en diverses formes  de vasculitis.

 

Dr. Antoni Lluís Muñoz

La prevenció de les errades de medicació a la FSFA

Xerrada sobre prevenció d'errors de medicació - FSFA

El passat 21 de novembre de 2019 dues infermeres de l’ equip assistencial de la Residencia Les Hortènsies, la Neus Manzano i l’Elizabeth Pedrosa, van presentar la forma de preparació i administració de Medicaments que fem a la Residència , i com afecta a la prevenció d’ errades de medicació.

Vam exposar també com serà el sistema de preparació i administració amb les innovacions que hem realitzat a la Fundació Sant Francesc d’ Assis.

 

Presentació de la xerrada en PDF

Consulta aquí la xerrada sobre prevenció d’errors en la medicació (PDF).

 

 

 

Funcionalitats del nou programa de gestió de persones Integrho

De cara a l’adaptació a les noves tecnologies i augurant reptes futurs, hem optat per la implementació del programa de gestió de personal Integrho, que és a tots els efectes un desafiament, no solament tecnològic, sinó també social.

Un programa de recursos humans que simplificarà, optimitzarà i agilitarà el sistema de comunicació i gestió del departament de RH amb els treballadors i serveis externs contractats.

Una eina que prestarà un vincle transversal, fluid i precís, amb el departament de RRHH.

El programa està compost per set mòduls creats a la intranet de la FSFA a més de la signatura digital, una eina, que agilitarà del procés de contractació.

  • Mòdul itg/*CORE: Regularitza i relaciona tots els mòduls del sistema.
  • Mòdul itg/*PAYTROLL: Gestió de nòmines.
  • Mòdul itg/*EIS: Portal per a empleat i mànagers, d’ús personal.
  • Mòdul itg/*MOBILE: App per a telèfons mòbils Android/IOS.
  • Mòdul itg/TIME: Planificació horària i de torns de treball.
  • Mòdul itg/*HRP: Gestió de calendaris i llocs de treball.
  • Mòdul itg/E4BI: Gestió de dades.
  • Mòdul / E-SING: Sistema de signatura electrònica.

Un canvi exponencial en la gestió de personal, pensat per i per a les persones.

En els següents enllaços tindreu una informació molt més precisa:

I aquí us podeu descarregar els articles complets: