Entrades

Sessió informativa sobre el Testament Vital (DVA) i el Comitè d’Ètica

Xerrada per a famílies a la FSFA

Aquest any 2019 es vol continuar amb el Projecte de Sessions Informatives per a famílies i/o tutors legals, arrel de la bona acollida que ha tingut i el volum d’assistents a les xerrades organitzades durant l’any 2018 i 2019.

Emmarcada dins d’aquest Projecte, el passat 26 de setembre a les 11:30h va tenir lloc al Centre Residencial i CAE Les Hortènsies la xerrada on es va parlar sobre el “DOCUMENT DE VOLUNTATS ANTICIPADES (DVA) / TESTAMENT VITAL” per una banda, i sobre “EL COMITÈ D’ÈTICA ASSISTENCIAL DE LA FSFA” per una altra.

Per començar es va donar la benvinguda a tots els assistents per part de la Sra. Cristina Gordillo, treballadora social del centre, que va desenvolupar el contingut del primer tema de la sessió (DVA), i per part del Sr. Joan Francesc Romero, president del Comitè d’Ètica de la FSFA, que es va encarregar de desenvolupar la segona temàtica de la jornada.

Els objectius fonamentals d’aquesta xerrada han estat:

  1. Proporcionar informació d’interès general en relació al DVA / Testament Vital.
  2. Facilitar un model orientatiu del DVA / Testament Vital.
  3. Donar a conèixer el Comitè d’Ètica Assistencial de la FSFA.
  4. Resoldre dubtes en relació al tema tractat.

Dins del contingut d’aquesta xerrada s’han explicat diferents temes d’interés general. En primer lloc, s’ha facilitat una primera aproximació al concepte de DVA, especificant:

  • La definició marcada per l’actual Llei 21/200 del 29 de desembre.
  • El contingut recomanable que ha de tenir un DVA.
  • Els procediments que s’han de seguir per elaborar-lo.
  • La renovació i revocació que li pertoca.
  • La utilització i límits que té en la pràctica.

Podeu consultar més informació sobre el DVA a la web de la Generalitat de Catalunya.

En segon lloc, atenent a la segona temàtica de la xerrada, s’ha ofert la informació pertitent al Comitè d’Ètica Assitencial de la FSFA. Dintre dels temes que s’han tractat, en destaquem els següents:

  • Definició del Comitè d’Ètica.
  • Objectius i funcions del Comitè d’Ètica.
  • Explicació i objetius dels següents procediments mèdics: eutanasia, sedació pal·liativa i suicidi assistit.
  • Explicació d’un cas real per contrastar tota la informació proporcionada.

Podeu consultar més informació a la pàgina del Comitè d’Ètica de la FSFA.

Esmentar també que aquesta xerrada pretenia oferir una informació útil als familiars dels usuaris del centre, entenent que aquests últims, no tenen la oportunitat d’elaborar el DVA a causa de les seves situacions de discapacitat i d’incapacitat judicial.

Els assistents van mostrar el seu interés pel tema tractat i es van resoldre els principals dubtes que van sorgir.

A tots els assistents se’ls hi va fer entrega d’un dossier amb la informació que s’havia exposat a la xerrada: un document informatiu sobre el DVA, un model orientatiu del DVA, la sol·licitud d’inscripció al DVA de la Generalitat de Catalunya, un document sobre els principals dubtes i preguntes en relació al DVA i un díptic informatiu sobre el Comitè d’Ètica Assistencial de la FSFA.

També es va fer entrega d’un qüestionari per valorar el contingut de la xerrada, així com del grau de satisfacció obtingut d’aquesta i finalment, es va oferir un espai on els assistents poguessin fer propostes de temes d’interés a tratar en altres sessions.

Donem les gràcies a tots els participants per la seva assistència i convidem a totes les persones, tant de dintre com de fora de la Fundació Sant Francesc d’Assís, a participar en futures sessions que organitzarem i de les quals els anirem informant.

 

Cristina Gordillo
Treballadora social
CR i CAE Les Hortènsies

/by

Accidents vasculars cerebrals (ictus)

Pacients Can Torras

Què són els ictus i com es manifesten

Els ictus tenen una ampla gama de manifestacions, des dels símptomes transitoris, en què normalment es produeix una isquèmia, es a dir una zona del cervell privada de rec sanguini, momentani, però suficient per donar símptomes: el cap atordit, pèrdua de coneixement, dificultat en la parla, fins l’accident vascular que pot produir la mort.

El terme mèdic que descriu millor els mecanismes dels ictus és la malaltia vascular cerebral, atès que la causa subjacent és una fallida en el subministrament de sang al cervell.

Per què és important actuar amb urgència

En els últims anys, els grans avenços en el diagnòstic i tractament dels trastorns cardiovasculars s’han estès al diagnòstic i tractament del pacient que ha patit un ictus.

En els últims anys s’han desenvolupat uns protocols d’actuació d’urgències mèdiques per activar els equips mèdics- terapèutics en el cas de produir-se un accident vascular cerebral, perquè el temps és un enemic.

Com més temps passi des que es produeix l’episodi fins que es diagnostica i es comença el tractament, pitjor pronòstic hi haurà.

Quan es produeix un bloqueig dins una de les artèries majors que irriguen el cervell, el subministrament de sang queda interromput i la zona afectada deixa de funcionar. Si aquesta situació es prolonga durant minuts, les cèl·lules cerebrals de la zona afectada moren. Aquests efectes són produïts per un coàgul obstructiu a una artèria, o una compressió, espasme o constricció d’una arteria suficient en extensió per interrompre el flux de sang.

L’efecte d’aquesta interrupció de subministrament de sang al cervell és immediat i en molts casos fa que es perdin moltes funcions del cos.

Per exemple, una petita zona del cervell dirigeix el control d’un braç o d’una cama. Si aquesta zona queda afectada, el pacient perd el control d’aquest braç o de la cama. El membre queda debilitat (pèrdua de força) o paralitzat.

Si la zona afectada és força gran, es produeix la paralització de tot un costat del cos (hemiplègia). La zona afectada és la part del cos contrària al costat afectat del cervell.

Quines són les causes dels ictus

La causa més freqüent dels accidents vasculars cerebrals és el bloqueig d’una arteria com a resultat de la formació d’un coàgul in situ o trombo (trombosi).

La segueix en importància l’hemorràgia cerebral produïda per un vessament o ruptura d’una artèria dins el cervell. Això pot ser provocat per un aneurisma arterial que es trenca (l’aneurisma és com una bossa plena de sang formada per la dilatació de les parets arterials), o per la formació d’un angioma (un tumor format per vasos sanguinis).

La tercera de les causes més freqüents és el bloqueig d’una artèria deguda a un èmbol o coàgul que s’ha després d’un coàgul major d’una altra part del cos, habitualment el cor. Aquest coàgul viatja mitjançant la circulació arterial fins al cervell, on s’allotja en un lloc suficientment estret com per a retenir-lo i bloquejar així el flux de sang més enllà d’aquest punt.

La compressió provocada per tumors o per inflamació de teixits cerebrals pot impedir també el flux de sang.
Malgrat els importants progressos realitzats, el tractament dels ictus planteja molts problemes.

Quin és el seu tractament

Avui en dia la terapèutica consisteix en cirurgia, anticoagulants, vasodilatadors, corticoides, agents destinats a dissoldre coàguls…

L’ús de vasodilatadors (agents que dilaten els vasos sanguinis) tendeix a millorar l’espasme arterial que va lligat a certes formes d’hemorràgia intracranial i a permetre que les parts contigües del cervell, no afectades per l’hemorràgia, rebin un subministrament suficient de sang.

El problema que plantegen els vasodilatadors és que la dilatació generalitzada dels vasos sanguinis poden disminuir el subministrament de sang a la zona afectada.

Tanmateix, l’administració d’anticoagulants implica certs riscos, amb la possibilitat d’una posterior extensió de l’hemorràgia intracraniana que ha provocat l’accident vascular cerebral.

Dr Antoni Lluis Muñoz

/by

El consentiment informat

,
Consentiment informat

L’article 43 de la Constitució Espanyola fou objecte d’una regulació específica en l’àmbit de l’Estat a través de la llei 14/1986 de 25/4 general de Sanitat, on es recull el dret a rebre informació completa i continuada, verbal i escrita, sobre el procés assistencial i determinar la necessitat prèvia d’obtenir el consentiment escrit de l’usuari per a la realització de qualsevol intervenció.

5 elements claus del procés de decisió compartida

  1. Coneixement de les característiques i expectatives personals del pacient
  2. Establir una bona relació
  3. Presentar l’evidència i facilitar el diàleg
  4. Facilitar informació recomanada amb criteri mèdic, tenint en compte les preferències del pacient.

Què és el consentiment informat?

El consentiment informat és un procés en que el pacient dóna la conformitat lliure, voluntària i conscient, manifestada en ple ús de les seves facultats després de rebre la informació adequada perquè tingui lloc una actuació que afecta la seva salut.

La informació compren, com a mínim, la naturalesa, la finalitat de l’acte mèdic que es proposa, els seus riscs i les seves conseqüències.

La informació mèdica la donarà sempre el metge responsable de l’acte mèdic.

Què s’ha d’informar?

En què consisteix el procediment o actuació mèdica que es proposa.

  1. Beneficis de la intervenció o tractament mèdic enfront a altres alternatives
  2. Indicacions de l’actuació mèdica
  3. Conseqüències importants del procediment proposat
  4. Riscs típics ( inherents al procediment
  5. Rscs personalitzats

El titular del dret a la informació és el pacient.

En el cas que el pacient no tingui capacitat per entendre la informació a causa del seu estat físic o psíquic, la informació es donarà a les persones anomenades pel malalt, com a representants o vinculades a ell per raons familiars o de fet.

El consentiment atorgat per representació serà quan:

  1. El pacient no sigui capaç de prendre decisions o el seu estat físic o psíquic no el permeti fer-se càrrec de la seva situació.
  2. Que el pacient estigui incapacitat legalment.

Bibliografia: Quaderns de la Bona Praxi. Publicacions Col·legi de metges de Barcelona. Quadern nº 25

Antoni Lluis Muñoz
Metge de la Residència Les Hortènsies

/by

Discapacitat i violència de gènere

Resum de la conferència donada per la Sra Asun Pié, professora dels estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya

ÀGORA. Guttmann Barcelona. Carrer Garcilaso , 57

Bàsicament hi ha dos models des deel punt de vista sociològic que expliquen el conflicte de gènere, la dominància d’ un gènere respecte a l’altre.

  1. Model mèdic Rehabilitador: Ho explicaria com una tragèdia personal, hi hauria una dominació professional.
  2. Model social: Teoria de la opressió social. Es tractaria d’un problema social. Vindria a dir que a l’estructura social occidental capitalista, ja li va bé la dominància de gènere des del punt de vista productiu.

El subjecte del feminisme no és solament la defensa de la dona en contra de la figura de l’ home, representa un canvi en el paradigma de tota la societat patriarcal.

S’entén que una conducta és violenta cap a altres persones, no solament quan es produeix una agressió física, sinó també en conductes d’omissió o de negligències deliberades.

A la nostra societat en general, conductes que atempten contra la dignitat de les persones succeeixen sovint, podem dir que estan normalitzades. Per això hem d’ estar molt atents en el cas de persones amb discapacitat, que pel fet de ser-ho, són un col·lectiu molt fràgil i vulnerable.

Conductes de no considerar a les persones amb discapacitat com a persones amb els mateixos drets que les que no tenen discapacitat , és no considerar-les “vàlides”, perquè no tenen el perfil que la societat instaurada atorga, és no considerar-les capaces. I això ho hem d’ evitar.

És important aprofundir en aquest tema, desenvolupar sistemes institucionals per evitar conductes inapropiades envers a persones vulnerables, i oferir el recolzament i la força que necessiten.

Hem de començar per modificar l’educació dels nostres fills i filles, des d’una perspectiva de futur immediat, que prenguin consciència dels valors humans i que tots i totes som iguals, que ningú està per sobre de l’altre amb els mateixos drets.

Antoni L Muñoz
Fundació Sant Francesc d’Assís (FSFA).

/by

Sessió per a famílies “Participació de les famílies i/o tutors legals al CR i CAE Les Hortènsies”

Sessions informatives per a famílies al CR i CAE Les Hortènsies Començament de la xerrada.
Sessions informatives per a famílies al CR i CAE Les Hortènsies Sessions informatives per a famílies al CR i CAE Les Hortènsies Sessions informatives per a famílies al CR i CAE Les Hortènsies Sessions informatives per a famílies al CR i CAE Les Hortènsies

Aquest any 2019 es vol continuar amb el Projecte de Sessions Informatives per a famílies i/o tutors legals, arrel de la bona acollida que ha tingut i el volum d’assistents a les xerrades organitzades durant l’any 2018.

Emmarcada dins d’aquest Projecte, el passat 27 de març a les 12h va tenir lloc al Centre Residencial i CAE Les Hortènsies la xerrada on es va parlar sobre la “Participació de les famílies i/o tutors legals al CR i CAE Les Hortènsies”.

Per començar es va donar la benvinguda a tots els assistents per part de la Sra. Ana Ruzafa, directora del centre, i per part de la Sra. Cristina Gordillo, treballadora social del centre, que va desenvolupar el contingut del tema de la sessió.

Els objectius fonamentals d’aquesta xerrada han estat:

  1. Proporcionar informació d’interès general en relació a com poden participar les famílies i/o tutors legals al CR i CAE Les Hortènsies.
  2. Donar a conèixer la pàgina web de la FSFA.
  3. Donar valor a la implicació de les famílies i/o tutors legals al CR i CAE Les Hortènsies i recordar les seves obligacions.
  4. Resoldre dubtes en relació al tema tractat.

Dins del contingut d’aquesta xerrada s’han explicat diferents temes d’interés general:

  • El Consell de Participació de Centres: funcions, membres que el formen, la llei que el regula, etc.
  • Diari Tarannà: objectiu de la seva creació, periodicitat, seccions que té, persona de referència, com col·laborar en aquest, etc.
  • Projecte de Voluntariat de la FSFA: objectius, perfil dels voluntaris, difusió del projecte, etc.
  • Web de la FSFA: s’explica com està conformada la pàgina web, com col·laborar en aquesta, persona de referència, etc.
  • La implicació de les famílies i/o tutors legals al CR i CAE Les Hortènsies: la definició d’implicació familiar, a nivell legal on es regulen els deures dels tutors vers la persona incapacitada, mecanismes de les famílies i/o tutors legals per implicar-se amb els usuaris, etc.

Per engrandir la xerrada, exposar la seva experiència i resoldre dubtes van col·laborar en aquesta sessió informativa una voluntària del CR i CAE Les Hortènsies, Sra. Nuria Cajaraville, i la persona encarregada de la confecció del Diari Tarannà i les xarxes socials, Sra. Pilar Amaro. A aquestes els hi donem especialment les gràcies per la seva col·laboració.

Els assistents van mostrar el seu interés pel tema tractat i es van resoldre els dubtes que es van plantejar.

A tots els assistents se’ls hi va fer entrega d’un dossier amb la informació que s’havia exposat a la xerrada i d’un qüestionari per valorar el contingut d’aquesta, el seu grau de satisfacció i on poguessin fer algunes propostes de temes del seu interés per tractar en futures sessions informatives.

Donem les gràcies a tots els participants per la seva assistència i convidem a totes les persones, tant de dintre com de fora de la Fundació Sant Francesc d’Assís, a participar en futures sessions que organitzarem i de les quals els anirem informant.

Cristina Gordillo

Treballadora social

CR i CAE Les Hortènsies

 

/by

Sessió per a famílies sobre el Certificat de Discapacitat

, ,
Xerrada sobre el certificat de discapacitat Comença la xerrada. La Cristina puntualitzant el conceptes més bàsics.
Xerrada sobre el certificat de discapacitat Xerrada sobre el certificat de discapacitat Xerrada sobre el certificat de discapacitat Xerrada sobre el certificat de discapacitat

Emmarcada dintre del Projecte de Sessions Informatives per a famílies, tutors legals i professionals, el passat dimecres 3 d’octubre a les 12h va tenir lloc al Centre Residencial i CAE Les Hortènsies la xerrada on es va parlar sobre “El Certificat de Discapacitat”.

Es va donar la benvinguda a tots els assistents i especialment als professionals del Centre d’Atenció a la Discapacitat de Badalona, treballadores socials i psicològa, que van engrandir la sessió exposant els avantatges a nivell social, econòmic, etc., dels quals poden beneficiar-se les persones valorades amb un grau de discapacitat.

Els objectius fonamentals d’aquesta xerrada eren proporcionar informació d’interès sobre el certificat de discapacitat, informar de com poder sol·licitar una revisió o bé el reconeixement del grau de discapacitat i resoldre els dubtes que poguessin sorgir.

Com en anteriors xerrades s’han mostrat dades específiques, en relació a la discapacitat, dels usuaris d’Hortènsies per donar a conèixer el perfil d’usuaris que atenem.

La sessió va comptar amb un número important d’assistents que van mostrar el seu interès i van fer una valoració molt positiva del tema tractat. Van exposar els dubtes que tenien i tant les professionals del CAD de Badalona com la treballadora social del centre Les Hortènsies van donar resposta.

Paral·lelament també van assistir professionals de diferents entitats, com la treballadora social de la Residència per a persones amb discapacitat física La Gavina d’Alella, la treballadora social de l’àrea bàsica de salut que engloba el municipi d’Alella, El Masnou, Teia i Ocata i una de les treballadores socials dels Serveis Socials de l’Ajuntament d’Alella.

A tots els assistents se’ls hi va fer entrega d’un dossier amb la informació que s’havia exposat a la xerrada i d’un qüestionari per valorar el contingut d’aquesta, el seu grau de satisfacció i on poguessin fer algunes propostes de temes del seu interés per tractar en futures sessions informatives.

Donem les gràcies a tots els assistents i convidem a totes les persones, tant de dintre com de fora de la Fundació Sant Francesc d’Assís, a participar en futures sessions que organitzarem i de les quals els anirem informant.

 

Cristina Gordillo
Treballadora social
CR i CAE Les Hortènsies

/by

Enquestes online

Enquestes online a la FSFA Les vostres valoracions; podeu triar entre una de les tres opcions.
Enquestes online a la FSFA Enquestes online a la FSFA Enquestes online a la FSFA Enquestes online a la FSFA Enquestes online a la FSFA

Com ja sabeu, des de fa diversos mesos, s’ha posat en funcionament a la FSFA el servei d’enquestes de satisfacció de forma digital. D’aquesta manera es fa online una explotació de les dades subministrades de forma automatitzada.

Aquestes enquestes són una eina indispensable per conèixer el grau de satisfacció de les nostres instal·lacions i serveis, i així poder modificar els elements que siguin considerats més deficitaris o que requereixin de major supervisió.

Anteriorment, aquestes enquestes s’oferien als usuaris o familiars mitjançant uns qüestionaris en paper que calia emplenar i posteriorment fer l’explotació de les dades de forma artesanal, sent un procés onerós i lent, en definitiva poc pràctic.

Creiem que aquest servei online és visualment més agradable, més senzill en la seva execució i més eficient a l’hora de analitzar les puntuacions que s’atorguen a cada servei o instal·lació. Hem intentat que fos colorista, divertit i interactiu per obtenir una eina fàcil i assequible per tot els usuaris i familiars dels nostres centres assistencials.

Temps moderns es mereixen serveis moderns.

/by

Sessió per a famílies sobre el sistema de prestacions de la Seguretat Social

,
Xerrada per a famílies sobre prestacions Seguretat Social Comença la xerrada.
Xerrada per a famílies sobre prestacions Seguretat Social Xerrada per a famílies sobre prestacions Seguretat Social Xerrada per a famílies sobre prestacions Seguretat Social Xerrada per a famílies sobre prestacions Seguretat Social

El dimecres 27 de juny a les 12h va tenir lloc al Centre Residencial i CAE Les Hortènsies la segona Xerrada, enmarcada dintre del Projecte de Sessions Informatives per a famílies i/o tutors legals, en la qual es va tractar el tema “Prestacions del Sistema de la Seguretat Social a nivell contributiu i no contributiu”.

La Sra. Ana Ruzafa, com a directora del centre, va donar la benvinguda a tots els assistents i va donar pas a la treballadora social del CR i CAE Les Hortènsies, Sra. Cristina Gordillo, que va desenvolupar el tema de la sessió.

El contingut d’aquesta xerrada ha estat complexe degut a la gran informació existent, però s’ha intentat sintetitzar donant informació d’allò més rellevant i d’utilitat pels assistents. S’ha parlat de les pensions d’orfandat, de jubilació, de prestació per fill a càrrec, de viduïtat, de la prestació no contributiva d’invalidesa, d’entre d’altres.

També s’han mostrat dades sobre les pensions / prestacions que reben els nostres usuaris i s’ha pogut veure aquelles que tenen més incidència al centre.

La sessió va comptar amb un número important d’assistents que van mostrar el seu interès pel tema tractat exposant els dubtes que tenien, i als quals es va donar resposta.

A tots els assistents se’ls hi va fer entrega d’un dossier amb la informació que s’havia exposat a la xerrada i d’un qüestionari per valorar el contingut d’aquesta, el seu grau de satisfacció i on poguessin fer algunes propostes de temes del seu interés per tractar en futures sessions informatives.

Volem donar les gràcies a tots els assistents i convidar a totes les persones, tant de dintre com de fora de la Fundació Sant Francesc d’Assís, a participar en futures sessions que organitzarem i de les quals els anirem informant.

/by

Jornada del Comitè de Bioètica de Catalunya sobre la Planificació de Decisions Anticipades en Salut Mental

,
Jornades de Bioètica de Catalunya

El 24 d’abril, el CEAFSFA va assistir a  la Jornada sobre la Planificació de Decisions Anticipades en Salut Mental (PDA[1]) a la Sala d’Actes del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Durant l’acte es van presentar els documents sobre la Planificació de Decisions Anticipades (PDA) en Salut Mental, de la Federació de Salut Mental de Catalunya, i el document elaborat pel Comitè de Bioètica de Catalunya sobre El Respecte a la Voluntat de la Persona amb Trastorn Mental i/o Addiccions[2].

El nou paradigma de l’atenció centrada en la persona i el Model Català de Planificació de Decisions Anticipades

Abans de fer el resum  del contingut d’aquesta jornada convindria fer esment al nou paradigma d’atenció centrada en la persona  que forma part de les principals estratègies de les polítiques per al benestar dels ciutadans per als pròxims anys (Pla de Salut de Catalunya 2016-2020[3]).

En els diferents àmbits d’atenció a les persones, també i especialment en el sanitari, cada cop més s’emfatitza la necessitat de situar la persona en el centre de la relació assistencial. Tota persona té dret a participar, en la mesura de la seva competència, en les decisions corresponents a l’atenció a la seva salut.

Per a fer real la participació de la persona en el procés assistencial disposem principalment del DVA (document amb reconeixement i base  legal des de fa anys, basat en el respecte a l’autonomia de la persona i de gran utilitat a l’hora d’expressar i fer conèixer les voluntats de la persona al final de la seva vida) i del PDA (que es complementa amb el DVA, que forma part del pla d’acció del Departament de Salut, que no necessita cap reconeixement legal i que constitueix el nucli conceptual i dialèctic del procés pel qual es promou que el pacient colideri totes les decisions escaients a la seva salut, sobretot en situacions de final de vida).

La utilització d’aquests documents encara és escassa, d’aquí el desenvolupament del Model Català de Planificació de Decisions Anticipades (MCPDA[4]).

 

Jornades de Bioètica de Catalunya

Jornada del Comitè de Bioètica de Catalunya sobre la Planificació de Decisions Anticipades en Salut Mental. Maig de 2018.

Principals recomanacions del Comitè de Bioètica

És dins aquest context de nou paradigma assistencial que el passat 24 d’abril es van presentar aquests dos documents. El document elaborat pel Comitè de Bioètica de Catalunya “ El Respecte a la Voluntat de la Persona amb Trastorn Mental i/o Addiccions: document de voluntats anticipades i planificació de decisions anticipades” que té com a principal objectiu analitzar els problemes ètics que planteja la utilització de les directrius anticipades i fer propostes per avançar en la implementació en el nostre entorn del DVA i  del PDA en salut mental.

Destaquen com  a principals problemes ètics la valoració de la competència de la persona i l’acceptació o rebuig del tractament.

La principal recomanació que fa el Comitè de Bioètica de Catalunya és que el MCPDA és una estratègia vàlida en salut mental. En la presentació de l’informe “Planificació de Decisions Anticipades (PDA) en Salut Mental”  es van posar en relleu les dificultats per introduir la PDA en salut mental i les oportunitats que ofereix la implementació d’aquets model assistencial.

Va destacar la reflexió sobre la manca d’experiència que té el sector de la salut mental en la utilització d’aquest model així que es va animar a tots els agents implicats a implementar-lo amb valentia i aporta les seves experiències.
_

Referències i informació addicional sobre la Planificació de Decisions Anticipades en Salut Mental

[1]Informe sobre la PDA en Salut Mental a Catalunya (PDF)

[2]Respecte a la Voluntat de la Persona amb trastorn mental  i/o addicció (PFD)

[3]  PLA de SALUT de CATALUNYA 2016-2010 (PDF)

[4]MCPDA (PDF)

/by

Sessions informatives per a famílies: “Previsió de tutors legals”

Xerrada sobre previsió de tutors legals La Residència i CAE Les Hortènsies (Fundació Sant Francesc d’Assís) va rebre el recolzament de la Fundació Tutelar Santa Clara en aquesta exposició conjunta.
Xerrada sobre previsió de tutors legals Xerrada sobre previsió de tutors legals Xerrada sobre previsió de tutors legals

El passat 28 de març a les 12h va tenir lloc al Centre Residencial i CAE Les Hortènsies la primera Xerrada, enmarcada dins el Projecte de Sessions Informatives per a famílies, en la qual es va tractar el tema “Previsió de Futurs Tutors Legals”.

La Sra. Ana Ruzafa, com a directora del centre, va donar la benvinguda a tots els assistents. Posteriorment la treballadora social de Les Hortènsies, Sra. Cristina Gordillo, va començar a tractar el tema de la sessió donant dades d’interès general i dades específiques del centre, explicant la importància de preveure qui volem que sigui el futur tutor del nostre familiar, com fer aquest tràmit, etc. Va acabar donant peu a la intervenció de la coordinadora de la Fundació Tutelar Santa Clara, Sra. Mireia Arch, que va explicar què son les Fundacions Tutelars, com s’organitzen, les tasques que realitzen, etc.

La sessió va comptar amb un gran número d’assistents que van mostrar el seu interès pel tema tractat, exposant els seus dubtes al final de la xerrada en un torn de preguntes.

A tots els assistents se’ls hi va fer entrega d’un dossier amb la informació que s’havia exposat a la xerrada i d’un qüestionari per valorar el contingut d’aquesta, el seu grau de satisfacció i la possibilitat de fer propostes de temes del seu interés per tractar en futures sessions informatives.

Volem donar les gràcies a tots els assistents i convidar a totes les persones, tant de dins com de fora de la Fundació Sant Francesc d’Assís, a participar en futures sessions que organitzarem i de les quals els anirem informant.

Què és el projecte de sessions informatives per a famílies?

Les sessions informatives per a famílies tenen per objectiu millorar la qualitat del servei de Treball Social i complementar la tasca que es realitza diàriament a la Residència i CAE Les Hortènsies, donant resposta a les inquietuds i/o dubtes dels familiars i/o tutors legals de persones amb discapacitat intel·lectual.

Les sessions es celebren a la pròpia Residència i CAE Les Hortènsies per facilitar l’accessibilitat als familiars i/o tutors legals dels usuaris i tenen una periodicitat trimestral, amb un total de 4 sessions l’any.

/by

Sessions informatives per a famílies a la Residència i CAE Les Hortènsies

,
Sessions informatives per a famílies a Les Hortènsies
Sessions informatives per a famílies a Les Hortènsies Sessions informatives per a famílies a Les Hortènsies Sessions informatives per a famílies a Les Hortènsies

L’àrea de Treball Social de la Residència i Centre d’Atenció Especialitzada (CAE) Les Hortènsies atén les demandes individualitzades realitzades pels familiars dels usuaris del Centre.

Degut al volum d’usuaris atesos, resulta complicat proporcionar als seus familiars i/o tutors legals informació general del seu interès.

Amb l’objectiu de millorar la qualitat del servei de Treball Social i complementar la tasca que es realitza diàriament es crea el projecte de “Sessions informatives per a famílies” per tal de donar resposta a les inquietuds i/o dubtes dels familiars i/o tutors legals de persones amb discapacitat intel·lectual.

La persona responsable de l’elaboració i execució del projecte és la Treballadora Social de la Residència i CAE Les Hortènsies.

Per altra banda, els beneficiaris directes del projecte són els familiars i/o tutors legals dels usuaris del servei de Residència i CAE. Els beneficiaris indirectes del projecte son els propis usuaris, els quals es veuran afavorits per la informació, recursos, orientació, … proporcionada als seus familiars i/o tutors legals.

Per últim, informar que les sessions es portaran a terme a la pròpia Residència i CAE Les Hortènsies per facilitar l’accessibilitat als familiars i/o tutors legals dels usuaris i tindràn una periodicitat trimestral, amb un total de 4 sessions l’any.

La primera sessió informativa es realitzarà el proper dimecres 28 de març de 2018 a les 12h a la pròpia Residència i CAE Les Hortènsies i es tractarà el tema “La Previsió de Futurs Tutors Legals“.

Cristina Gordillo
Treballadora Social
Residència i CAE Les Hortènsies

/by

Seguim amb el Grup d’Ajuda Mútua!

,

Reemprenem les activitats del Grup d’Ajuda Mútua (GAM) de la Residència Montseny. En aquesta ocasió, hem treballat les emocions, a través del curtmetratge “Absència”, dirigit per Javi Muñoz i amb els actors: Joan Dalmau, Emma Vilarassau, Ivana Baquero, Nina, etc.

El curt ens explica la història d’en Pere, un ancià de 80 anys que pateix alzheimer. La seva malaltia afectarà directament a la seva família i a totes les decisions que hauran de prendre. Tot i la duresa de la situació, troben la manera de comunicar-se amb en Pere: no amb les paraules, però a través dels sentiments i les emocions.

Grans experiències compartides amb les famílies que participen del GAM…

Què és el GAM?

El GAM (Grup d’Ajuda Mútua) de la Residència Montseny és un espai de conversa i ajuda mútua pensat per facilitar que els familars dels residents, ja sigui els que estan vivint l’ingrés d’una persona per primera vegada, com aquells que ja portin temps vivint-la, puguin afrontar aquesta situació d’una millor manera.

Estàs interessat en el GAM? Escriu-nos!

/by