Un tarannà de juliol (Núm 112)

Juliol, esplendorós, se’ns apareix com l’herald de l’esdevenidor, de l’esperat.

L’estiu avança ja a pas veloç, acostant-nos a dies ociosos i càlids.

Les hores es marcaran en rellotges ficticis on les estridents alarmes ressonaran en estades alienes, com en una realitat paral·lela.

Els aniversaris continuen festejant-se i nosaltres, fidels a la cita mensual, ens sumem a felicitar i a celebrar-ho amb els nostres companys.

Les Jornades de la Gent Gran Activa d’Alella tota una amalgama de tallers i activitats, en les quals hem participat i de les que hem gaudit.
Portugal s’ha instal·lat com per encanteri, en el nostre tarannà diari, catifes de colors, música i gastronomia, ens fan conèixer una mica més, aquesta cultura tan propera.

El Tibidabo, aquest enrenou meravello, esperat cada any, com un dels grans dies que marquem en el nostre calendari.

La Fira d’Artesania, la fi d’un curs i l’inici de les vacances.

Una festa compartida amb els més pròxims, els més estimats.

Sant Joan, nit de foc, de bruixes i bruixots, la benvinguda al solstici d’estiu.

Les receptes de la nostra amiga Isabel, va ampliant els paladars més exquisits.
I els astres… continuen girant sumant-nos en un remolí d’emocions oposades.

Ja estan aquí les esperades vacances, a gaudir-les… nosaltres us esperem a la tornada.

AMICS… UNA FORTA ABRAÇADA!!!

Si us ve de gust saber-ne més, podeu trobar la revista Tarannà en la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies.

Fira d’artesania 2019

Acaba el curs, i tornem a celebrar-lo… un nou cicle, una nova etapa.

Una ocasió especial on podem mostrar els nostres treballs, el que fem dia rere dia, realitzats als tallers, amb major o pitjor fortuna, però amb una dedicació absoluta.

És un treball delicat, precís, acolorit, original i pràctic.

Cada objecte porta en si moltes hores, molta perseverança, i sobretot, molta il·lusió.
Exposar la nostra obra ens envaeix no només de felicitat, sinó també d’orgull.

Les nostres habilitats, l’imaginat, plasmat en un paper… una imatge sobre llenç…

Fusta, ceràmica, pintura… oberts a qualsevol taller al qual se’ns repti, nosaltres, que som curiosos per natura, ens imbuïm en les labors més àrdues.

Els materials de textures variades i condicions dispars, no són un impediment per a la creació, l’important és la idea, la invenció, plasmar el prototip, el projecte.

I vosaltres, amics, familiars sou els que millor valoreu l’esforç, la tenacitat i les hores de dedicació.

És el nostre petit homenatge als quals seguiu de prop una trajectòria que té un principi, però no un final.

I el millor de la festa, poder estar junts, parlar, riure, ballar, brindar…

En definitiva el millor de dia és compartir aquests moments amb vosaltres, els que no falteu els que sense poder estar… hi sou.

Salut i Bona Revetlla!!!

Festa temàtica: Portugal

Portugal al costat d’Espanya, conformen la península Ibèrica.

La història de tots dos països durant molts anys avançava en paral·lel, fins que a causa de la idiosincràsia de cadascun d’ells, van prendre rumbs diferents.

Portugal, encara conserva l’encant de ciutats i pobles antics, tradicions oposades…

Les seves gents, afables i acollidores fan d’aquest país un lloc idíl·lic per a visitar gaudir.

El seu patrimoni cultural és ampli i ric, la mescla de civilitzacions, ha fet de Portugal un conglomerat de tradicions, costums i estils variats, oferint-li un encant singular.

Pels seus carrers poden veure els vestigis de civilitzacions pretèrites que van deixar una empremta que ha perdurat en el temps.

Portugal ha estat un país de navegants, d’exploradors, obrint els ulls a nous mons, noves cultures.

El gall de Barcelos, és l’emblema oficial lusità, el significat del qual diu molt d’aquest país, representa l’honestedat, la confiança, la integritat i l’honor, també li confereix ser portador de bona fortuna.

Bon vi i bona taula, una cuina típicament mediterrània.

Els fados, música típica portuguesa, ens parlen de malenconia i duel, tragèdia i dolor, sons intimistes que t’endinsen en la reflexió, arribant pel cap alt profund, al més ocult …

El festival de les flors, típic de l’illa de Madeira és un homenatge a la primavera, al sol, al color… és la metamorfosi, el renaixement… Un missatge d’amor i respecte a la naturalesa.

És una explosió de vitalitat i alegria.

Portugal és un país on la imaginació et transporta a històries no viscudes, però si somiades.

XII Jornades de la gent gran activa

, , ,

Com cada any, a Alella se celebren les jornades de la Gent Gran activa, i la participació s’incrementa a mesura que augmenta l’oferta d’activitats.

L’Ajuntament d’Alella organitza un bateria important d’activitats on les persones de més edat, al costat de la resta d’alellencs, d’edats dispars, col·laboren activament tant en l’organització com en la participació.

La Gent Gran és la protagonista, són les seves jornades, els seus dies, els seus moments… un reconeixement popular i corporatiu, on tot el municipi s’involucra.

Ser gran, no significa estancar-se, sinó compassar els tempos, harmonitzar el cos a la seva nova cadència.

La FSFA al costat de la Fundació Tutelar Santa Clara, La Fundació Aymar i Puig i el Centre de dia Els Rosers, inaugurem aquestes jornades amb el pregó de benvinguda des del balcó del consistori, realitzant i participat en el lipdub.

La disparitat d’activitats és tal, que té cabuda tothom, sigui per edat o per afinitat, l’important és l’eclèctic, la miscel·lània i el gaudiment.

Del 28 de maig fins al 8 de juny, el poble d’Alella entra en una remolí de tallers, activitats, tertúlies… que activen a alellencs i als veïns dels pobles circumdants que desitgin participar.

Els usuaris i residents de la FSFA intenten apuntar-se al màxim d’activitats possibles, en aquesta ocasió hem assistit al Teatre de Contes, amb l’escenificació de l’obra: El Casament de la Rateta, els actors de la qual, són els usuaris de la Residència Els Rosers, on compartim amb els més petits de la casa la màgia de les històries representades.

En el Taller d’Art intergeneracional, conjuntament els avis i àvies, els nens de la Llar i el jove del PFI-PTT hem preparat la decoració de les taules per al 78è Dinar de la Vellesa.

La festa màgica amb l´escola Bressol El Campanar.

I la nostra participació conclou inscrivint-nos en la Caminada Popular, una ruta saludable pel poble, adaptada a persones amb mobilitat reduïda.

Mens sana in corpore sano

Les Jornades de la Gent Gran, unes jornades compartides i gaudides al costat de tot un poble abocat en les persones que tenen més anys.

Veniu, participeu i apreneu.

Un tarannà de juny (Núm 111)

Juny es presenta esplendorós, lliurador, expectant… davant un incipient estiu, desitjat, colorit i càlid.

És un avanç davant de l’esperat, el somiat, l’imaginat…

L’estiu s’acosta i ansiosos i il·lusionats ens avancem al sol, a la mar, als dies que han de venir, atents, alegres i vivaços… alliberats.

Dies ociosos, exempts d’obligacions, on estan per escriure vivències noves, rellotges que no marcaran hores, despertadors que adormit, per fi descansaran.

Temps sense planificar, anàrquics, esvalotats i plens.

Els aniversaris augmenten les xifres de la nostra història, deixant-nos impreses noves imatges que s’afegiran a la memòria… a vegades vaga, unes altres excessivament atenta.

La fira d’abril ha acolorit de verd i blanc els ampits dels nostres balcons, que, replets de geranis multicolors, regenten lúdiques nits.

Cinema, llibres… tota una aventura per descobrir, en Kérity, la casa dels contes.

En el Pont del Petroli, admirant el coratge de la mar.

La nostra primera incursió com runners de la mà d’Egoísmo Positivo  i de tots els voluntaris que ens van prestar la seva velocitat.

Les jornades del voluntariat, el moment de gaudir junts, de debatre, de reunir-nos tots, de ser els vostres amfitrions en unes jornades que us pertanyen.

Gràcies per tot el que sou!!!

Treballar entre els fogons amb la Isabel, es fa més plaent sabent l’espectacular resultat de les seves receptes.

I els horòscops que a vegades ens parlen de futurs incerts…

Amics, una abraçada!!!

 

Si us ve de gust saber-ne més, podeu trobar la revista Tarannà a la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies.

La fira d’Abril

“Yo iba de peregrina y me cogiste de la mano,
Me preguntaste el nombre, me subiste a caballo,
Fuimos contando las flores que salen nuevas en mayo,
Y me di cuenta enseguida que estabas enamorado. “

 

La Fira d’Abril pot considerar-se la festa que commemora la primavera a Andalusia.
Fanalets, casetes, esclats de cavalls…

Festa, algaravia, colors i música on es balla i es beu amb despreocupació, gaudint d’una celebració que dura set dies, amb les seves respectives nits, fent-se de vegades difícil de distingir el dia de la nit, ja que el gentío i l’espectacle, no tenen descans.

Les calesses acompanyen als visitants per tot el recinte, omplint de colorit cada carrer de la fira.

L’olor de pescaito frito, pernil, chocos, seitons, caçó en adob, gambes, llagostins… una amalgama de fragància que ens embarguen en un festí gastronòmic, maridat amb cervesa, rebujito i manzanilla.

Els vestits campers i els vestits de faralaes, amb els seus brodats i les seves vistoses tonalitats es passegen per la fira, descobrint-nos la casta andalusa i alguns dels seus petits secrets.

A la nostra Fira d’Abril hi van faltar algunes banalitats, però gaudim d’allò més important..

LA FESTA!!!

 

¡¡¡Y QUE ME QUITEN LO BAILAO!!!

Tallers de calendaris

No sé si sou coneixedors del nostre taller de calendaris.

És un calendari col·lectiu que es penja als menjadors de la zona de Masia i la de les Hortènsies.

Un treball gran i vists amb colors diferents, segons el dia de la setmana.

En ell marquem les fites més importants del nostre dia a dia, els esdeveniments que determinen el tarannà de tots els que vivim en aquesta casa.

Allà assenyalen les festes i pengem una foto al dia de l’aniversari de cada un.

Tots estan molt contents de col·laborar en la confecció del calendari pintant els
números, les lletres i els dibuixos, retallant els símbols i muntant els fulls de mes.

Cada dia destapem el número del mes i esperem amb il·lusió els aniversaris, les festes temàtiques, les sortides…

Per poder compartir amb els companys, totes i cadascuna de les fites assenyalades.

Una agenda col·lectiva i compartida que ens recorda el full de ruta a seguir.

 

 

Montse Martínez

Animadora SocioCultural.

Una jornada de cinema

Kérity, la casa dels contes.

Una sorprenent herència farà que un nen descobreixi el fascinant món que s’amaga entre les pàgines d’un llibre.

…I a la immensa pantalla del cinema, esclata la màgia.

Personatges de llibres antics, de contes explicats sempiternament, relaten les seves històries.

Es desdobleguen de les grafies i adquireixen moviment, veu, personalitats dispars…

Davant el temor de la desaparició de les seves històries, es desencadena una carrera contrarellotge i Nat, sense saber llegir encara, s’implica en descobrir i ajudar als fantàstics éssers que habiten dins llibres i llibres acumulats a la seva biblioteca.

Kérity, és una pel·lícula basada en un conte francès, que convida al lector a continuar somiant, a no perdre aquesta capacitat de sorpresa i fascinació, que com a nens, és innata, i que a vegades perdem al créixer.

És la iniciació a submergir-se en el món de la lectura, a gaudir d’ella, i a no perdre de vista els grans contes clàssics, d’on emergeixen grans històries actuals.

La implicació, l’amistat i la tenacitat per aconseguir el seu objectiu, fan d’aquesta pel·lícula una aventura trepidant i imprescindible, no només per als més petits, sinó per a tot el públic.

Tendra i emotiva, imbuïts en un món digitalitzat, ens convida a no perdre de vista el màgic món que s’oculta als llibres, els seus personatges, les històries que conten i les que apunten…

Un al·legat a no perdre de vista la paraula impreses, fulles i capítols on trobar altres realitats fantàstiques, il·lusòries i prodigioses.

La paraula escrita, és la rúbrica dels somnis.

Visita al Jardí Botànic de Barcelona

Un jardí temàtic enmig de la gran Ciutat…

Cosmopolita i enriquidora, Barcelona ens ofereix disparitat d’espais per gaudir i admirar.

En aquest itinerari, podem observar i fruir d’una gran varietat d’espècies florals de diferents llocs del món.

Plantes exòtiques, acolorides, aromàtiques… altres més de secà com el cactus, d’una originalitat paradoxal.

El temps pren una dimensió especial quan t’endinses en aquest remolí botànic, la diversificació, la procedència de cada espècie i la seva adaptació a un hàbitat estrany, la fa més interessant.
Poder admirar exemplars diferents sense necessitat de desplaçar-nos al lloc de procedència el fa, si no més, si curiós.

Estudiosos i aficionats a la botànica, poden aquí passar llargues hores d’estudi i contemplació, ampliant coneixements o observant des d’una manera empírica, l’evolució de la flora no autòctona en un hàbitat creat artificialment per la seva recerca i delectança.

Anteriorment, aquest lloc era utilitzat com a abocador a l’abril de 1999, es va inaugurar com a Jardí Botànic.

Si t’agrada gaudir de la tranquil·litat i desitges passar un matí o tarda diferent, no deixis de visitar-ho, de cap manera et deixarà indiferent.

La pau i els silencis que ofereixen la natura ens fan més lleugers.

Què són els canvis posturals? Per què són necessaris, i com cal fer-los?

    Què són els canvis posturals?

Els canvis posturals són modificacions del cos en l’espai que en persones sanes es fan de manera natural i autònoma, com per exemple, quan dormim o quan romanem asseguts en una cadira un temps prolongat.

En persones dependents, aquests canvis han de realitzar-se per personal sanitari, en cas de romandre ingressats en centres (hospital, residència…), o a casa per un familiar o cuidador amb formació específica.

Objectius

  1. Proporcionar confort.
  2. Evitar UPP
  3. Disminuir les possibles complicacions respiratòries, circulatòries i deformitats articulars.

Amb quina freqüència cal fer-los?

En termes generals seran de cada 2 h diürns i cada 3-4 h nocturns, afavorint el descans. Aquesta freqüència pot variar depenent de les indicacions del personal sanitari.

1. Decúbit supí

Decúbit supí

Decúbit supí

És important protegir les zones de risc (cap i EEII) evitar hiperextensions o la hiperextensions cervical.

Algunes variacions poden ser:

  • Posició de confort
  • En usuaris portadors de SNG/*PEG o problemes respiratoris, recordar elevar el capçal 30è.
  • En usuaris amb problemes de retorn venós, s’ha d’elevar les EEII.
Variacions decúbit supí

Variacions de decúbit supí: posició de confort

Variacions decúbit supí

Variacions de decúbit supí: En usuaris portadors de SNG/*PEG o problemes respiratoris, recordar elevar el capçal 30è.

Variacions decúbit supí

Variacions de decúbit supí: En usuaris amb problemes de retorn venós, s’ha d’elevar les EEII.

2. Decúbit lateral

L’usuari es posiciona estirat sobre un costat del seu cos, paral·lel al sòl, pot ser del costat esquerre o dret. Per a assegurar aquesta postura és necessari l’ús de coixins.

Variacions posturals - decúbit lateral

Decúbit lateral

3. Sedestació

És la postura més comuna en usuaris que utilitzen cadira de rodes. Els canvis posturals en aquesta posició pretenen canviar zones de suport localitzades en la zona isquiàtica (glutis). Un exemple pot ser bascular i reclinar la cadira de rodes, si aquesta ho permet o utilitzar coixins, tovalloles enrotllades, … o canviar la cadira de rodes per una butaca (si la patologia de l’usuari ho permet).

A tenir en compte:

  • En cada canvi postural és necessari aplicar olis hiperoxigenats en zones de risc i prominències òssies.
  • Cal valoració i control diari d’aquestes zones de risc i prominències òssies.
  • Cal registrar els canvis posturals, en una roda horària, per a evitar ser repetits

Informació elaborada pel Servei d´infermeria i Fisioteràpia de la Residència Les Hortènsies.

Un tarannà de maig (Núm 110)

Maig, el mes de les flors, de la claredat, del color…
Maig ens aparta de la foscor, del fred, de l’hivern…

Ens mostra una llum diferent, com l’objectiu d’una càmera fotogràfica, que es va obrint progressivament, captant la lluminositat dels dies esdevenidors, recordant-nos que l’estiu s’acosta inexorablement, calorós, feliç i espontani, colorit, asimètric i loquaç.

Maig ens ensenya que el temps segueix un ritme acord, estacional i caduc.

Els aniversaris continuen marcant fites, a vegades dubitativess, però que ens mostren la levitat de la realitat.

El Jardí botànic de Montjuïc, una glopada d’aire fresc dins de la ciutat, un petit receptacle de la flora mediterrània, alguna, aliena, al nostre hàbitat.

A la protectora de Masnou experimentem sensacions dispars, la concomitància amb els animals, la sinèrgia, els sentiments encontrats….

La muntanya ens ofereix un sotrac de llibertat, de calma, de desconnexió…

Irlanda no només s’assaboreix dins una Guinness, nosaltres ho hem fet al so de la seva música, les seves llegendes i la seva gastronomia.

El diumenge de rams, on sortim a beneir palmes, palmons i llorer

Amb els ous de Pasqua hem fet malabars, era com una gran Matrioshka, on apareixien ous de diferents mesures.

La mona… rodona, quadrada, rectangular… tots hem degustat les millors creacions.

I Sant Jordi…. El dia de la rosa, del llibre, de l’amistat, de l’amor, el dia on ens trobem sense enfrontar-nos.

El dia que es fusionen cultura i sentiments.

Amics… una abraçada!!!

 

Si us ve de gust saber-ne més, podeu trobar la revista Tarannà a la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies.

Un matí al teatre “Hansel i Gretel”

Hi ha contes difícils, amables, divertits. Desmesurats…. Fabulosos….

Poden ser contes figuratius, viscuts… catàrtics,

Els contes narren històries, al principi, irreals, però potser, situades en el context adequat, siguin més veraços del que puguem o volguéssim creure.

De vegades la realitat és tan dura i difícil, que es fa complexa transformar-la.

La línia entre el que és verídic i el figurat és tan fina com pot ser-ho entre el seny i el deliri.

 

Hansel i Gretel, el conte escenificat que vam anar a veure al teatre Blas Infante a Badalona, forma part d’una de les recopilacions que van fer els germans Grimm de contes alemanys de tradició oral, el llibre es deia Contes per a la infància i la llar.

Les seves primeres edicions van ser censurades, a causa de la cruesa de les situacions, la perversitat dels personatges i la dinàmica del relat.

Es va considerar que era un escrit extremadament complex i cruel, i es va convidar als germans Grimm a modificar-lo.

Una manera d’endolcir la realitat, les crueses d’anys convulsos, foscos i plens d’incògnites.

Els germans Grimm van comentar que aquests contes, no estaven destinats per a la lectura dels més petits, sinó que estaven escrits per a un públic adult, que podia ser coneixedor de la rugositat de l’època en la qual aquests estaven basats.

Mare, madrastra, fuita, abandonament…

La història d’en Hansel i la Gretel, àdhuc rectificada… sorprèn, intimida,..

Ens encanta el teatre, l’escenificació i en concret en aquesta obra, vam aprendre que dos nens, amb argúcia i tenacitat, aconsegueixen, unificant forces, una mateixa fi.

Combinant individualitats, podem ser invencibles.