Concurs solidari

Els treballadors de la Residència les Hortènsies van tenir una generosa iniciativa: desdejuni i berenar de truites solidàries.

Cada treballador, voluntàriament, va elaborar una truita.

La matèria primera…de lliure elecció, tan sols una premissa a seguir… la rodonesa del seu contorn.

L’ingredient principal… ou, però fusionats i emulsionats amb pebrot, patates, espinacs, bacó, mongetes….

Un llarg etcètera d’aliments que podem trobar en qualsevol cuina.

Una gamma variada, cridanera i original digna dels més avantatjats xefs.

La socorreguda truita es va convertir en l’epicentre de tots els paladars.

Exposades per al seu tast a les instal·lacions de la Residència Les Hortènsies, l’hora de l’esmorzar i del berenar aquest dia va ser més festiva de l’habitual, i sobretot solidària.

Un euro més la voluntat va ser el cost de cada tapa.

…I la voluntat va ser àmplia.

Creacions singulars de persones compromeses.

Tot el recaptat ha anat a una causa solidària, en aquest cas, als Pallapupas. L’encomiable labor que desenvolupen els dignifica.

Són iniciatives com aquesta les que no solament defineixen les persones que hi participen, sinó també a la fundació a la qual pertanyen, la FSFA.

Un Tarannà de febrer (Núm. 107)

Febrer emergeix díscol, insolent i anàrquic.

Divertit i indisciplinat ens mostra esdeveniments passats i presents.

Saltant entre dates, regira l’any que comença i el que acaba, perquè després, els mesos que estan per venir, puguin ordenar els esdeveniments, i ser més precisos, i metòdics.

Aniversaris celebrats, annexant edats a la nostra crònica… Vivències compartides, viscudes i gaudides.

El Patge Reial el missatger de somnis, de missives, el pròxim a aquests esperats mags, els faedors de realitats.

…I van venir!!!

Els Reis d’Orient, van liderar una caravana real, portant sobre camells alats, sacs plens d’il·lusions, d’anhels continguts… de demandes vetllades…

I aquest matí hipnòtic va ser el frenesí de l’inici i el termini de l’epifania.

L’any, després del període nadalenc,, torna a una tòpica i típica realitat, i les activitats normalitzen el nostre esdevenir diari.

La visita a la Fàbrica de la Cacaolat, primera activitat extraescolar de l’any… I aquest inici promet…

En començar les rebaixes, nosaltres… els primers de la fila!!!

En Miguel, ens deixa les seves elucubracions… pensem…

Cal Boter… La Residència les Hortènsies,  antiga casa d’en Ferrer i Guardia… casa teva… casa nostra.

El receptari de la Isabel, es va renovant contínuament, educant paladars neòfits i seduint als veterans.

El Doctor Muñoz inicia nou temari en el nostre compendi clínic.

I els astres van girant, zigzaguejant i alineant paradoxals configuracions, i nosaltres, els mortals… seguim aquest vaivé que entremaliades van marcant les constel·lacions.

 

AMICS… UNA ABRAÇADA!!!

Si us ve de gust saber-ne més, podeu trobar la revista Tarannà a la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies.

Residència Les Hortènsies, antiga casa del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia

“Cerquem les arrels” és una iniciativa i un projecte de la Biblioteca d’Alella Ferrer i Guàrdia, un centre cultural, actiu i progressista, que emprèn moltes i variades activitats pedagògiques.

L’acte consistia en realitzar un itinerari guiat per conèixer la vinculació històrica i patrimonial  d’en Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i lliurepensador català que va néixer a Alella el 10 de gener de 1859.

Ara es compleixen 160 anys del seu naixement, moment adient per fer memòria i no perdre la visió. d’aquest personatge històric que fundà l’Escola Moderna.

Ens va deixar un llegat d’idees progressista i una nova perspectiva d’enfocar l’educació dels nens i nenes.

Empírica, progressista i avançada… Un aprenentatge més obert i liberal, desenvolupant ments que pensin per si mateixes, dilatades al que és nou, als moviments científics i intel·lectuals que despuntaven en els cercles més progressistes de Europa i Nord Amèrica a principis del segle XX.

Instruint a homes i dones dins d’uns valors humans i pedagògics, aliens al que estava establert, en una època pretèrita i succintament fosca.

En Quico de Cal Boter, un noi, entremaliat i rebel, que va créixer a Alella, on el detingueren abans d’afusellar-lo….

La casa on va viure, Cal Boter, ara la Residència les Hortènsies, pertany a la Fundació Sant Francesc d’Assís, es dedica també a l’educació, una educació especial amb nois i noies especials, amb uns valors dels quals en Ferrer i Guàrdia estaria complagut i satisfet.

És un orgull per nosaltres poder compartir part de la seva història… que en part, també és la nostra.

La coral de Les Hortènsies

La música, en gairebé totes les seves modalitats, forma part del nostre tarannà diari.

Melodies immemorials van esculpint una biografia musical de la qual de vegades no som conscients, però que va sumant-se al nostre bagatge.

Un so, un to, una simfonia, ens acosta a un record, a un somriure, o a algun lament.

Al llarg dels segles la música ha acompanyat a l’ésser humà en el seu esdevenir quotidià, fent la seva existència una mica més lleugera i plaent.
Com a activitat dins del quadre anual del curs, hem format una coral, un grup variat de companys que gaudim cantant i escoltant música.

Configurem una amalgama de veus atípiques, anàrquiques, asimètriques, dessincronitzades… fins que… el mestre amb la seva batuta, acobla i disciplina les tessitures i els tempos.

El nostre extravagant cor és divertit, obedient, bromista…
Tons aguts, greus, … Sopranos, tenors, baixos, contralts…

Els que comencen, els que coregen la tornada… els de la dreta, els de l’esquerra… i el director, com dibuixant un llenç amb la seva batuta, unifica i harmonitza les veus.

La música equilibra sentiments, els desborda, els enerva, els apaivaga…

La música és… el pentagrama de les emocions.

Visita a la fàbrica del Cacaolat

No, no, l’aventura amb els productes de xocolata, no ha acabat, aquesta vegada la Cacaolat, ha obert les seves portes, de bat a bat, per poder veure i experimentar de primera mà com i on es fabrica un dels batuts més famosos i antics que coneixem.

Qualsevol hora és bona per a un batut de xocolata.

Al matí et desperta i a la tarda, t’injecta l’energia suficient per  continuar afrontant els embats del dia.

El seu gust varia en funció de la temperatura a la qual es pren, calent, temperat o fred.

Ens van explicar la història de l’elaboració i distribució del Cacaolat, una història àmplia i intensa, no exempta de contratemps, que amb enginy i superació van poder superar i solucionar.

És considerat el primer batut de fabricació industrial del món.

El cacau és el fruit d’una planta tropical, i els grans utilitzats en aquest cas, provenen de Costa de Marfil i de l Àfrica Occidental.

Hi ha diversos tipus de cacau, l’empleat per a elaborar el Cacaolat, és el del tipus foraster, el sabor més fidel des de l’any 1933, que és quan va aparèixer per primera vegada.

La varietat en grandàries i formats, els fa pràctics i suportables, podent així gaudir-los en qualsevol moment del dia.

L’envasament s’ha anat adaptant als nous temps, ajustant-se a les circumstàncies i necessitats que cada canvi temporal comporta.

Podríem fer una cronologia històrica ordenant tots els envasos de Cacaolat.

És més que curiós conèixer el procés d’elaboració d’un producte tan pròxim a nosaltres i del qual no et planteges ni quins van ser els seus inicis ni la seva continuïtat.

Com es fa el que prenem… tota una curiositat.

Concurs de pastissos

A la feina passem gran part del nostre temps, i dia rere dia, any rere any, amb els companys es van creant aliances, amistats i complicitats.

Veient les mateixes cares, escoltant les mateixes veus, abraçant les mateixes espatlles…

El rostre que et somriu, la veu que t´explica la seva història, les mans que et recullen si caus…

…I així,  poc  poc, en fer-se les relacions més estretes, es va forjant una petita fraternitat, en què no només uneix el treball, sinó també un important sentiment de companyonia i de grup.

A la feina, de vegades, els problemes quotidians poden quedar en un segon lloc.

Amb el teu company rius, bromeges i maquines… quelcom que ens permet evadir-nos i sentir-nos més lleugers.

També hi ha rancúnies, mirades de gairell… com a tota família que es preï… amb les seves coses de més i de menys.

Fem sopars, menjars i alguns esdeveniments.

Un clàssic de la Residència les Hortènsies és compartir receptes de cuina, aquesta vegada amb un concurs de pastissos.

El dia dels paladars dolços, on, entre cavil·lacions esquitxades de farina i ous empolvorats de sucre, hem realitzat creacions al més alt nivell culinari.

Entre rialles, degustacions i cabrioles amb la dieta, el matí ha estat entretingut i original.

El premi real… compartir amb els companys una exquisida jornada de treball.
Els paladars dolços debaten i bromegen, entre porció i porció de pastís.

El patge reial

Esperant-ho però sense avisar, el patge reial, ha instal·lat una bústia màgica, de vius colors, expressiva, flexible…

Capaç de transportar una ingent quantitat de missives fins a l´Orient sense necessitat de moure’s, estàtica i àgil alhora.

Em mira, m’atrapa, em parla…

L’emissari somriu, és amable, regi…

Tremolo amb la carta entre els meus dits, vacil·lo, m’aproximo, em paralitzo…

El patge reial m’acosta, em parla en silenci.

Coneix cadascun dels desitjos que s’amaguen en el més recòndit del meu somni, m’enrojolo… tinc por…

Escolta paraules sense pronunciar, llegeix caràcters exempts de grafia, taral·leja una música sense acords…

Una mà ferma i invisible em convida a acostar-me a la ranura de la bústia, que aparenta un badall divertit.

M’estremeixo… a poc a poc el recel i les pors semblen desaparèixer, em reafirmo, sóc un jo, exempt de dubtes, de suspicàcies, de trasbals.

La meva carta és la carta, la gran missiva als Reis d’Orient, on sense ambages, puc explicar, implorar, que una quimera, una utopia pot ser tangible, corpòria, que un somni no es pot quedar al llimbs, abocat a la vorera de la fantasia.

I el que avui és solament una il·lusió, demà pot tornar-se una evident realitat.

Sopar de Nadal

, , , ,

El sopar d’empresa és el moment més adequat per a conèixer-nos fora de l’àmbit laboral, sense pressions, sense estrès, sense presses…

El  blanc cedeix el pas als colors, una gamma variada i divertida que, combinada, ens personalitza.

Riallades d’entusiasme, abraçades de lleialtat… dosi de confiança i companyonia.

Brolla l’algaravia, la festa, la hilaritat…

Les noves generacions i les pretèrites, es conjuguen en una mateixa persona.

L’entusiasme empeny, els degans instruïm, cedint un llegat que oferim amb afecte i zel als joves que despunten.

Un trajecte a seguir, prenent el testimoni dels qui hem crescut amb la Fundació.

Som tres centres, tres identitats molt diferents, amb marcades personalitats.

Dispars i limítrofs, la pertinença al mateix grup ens uneix, ens fa sòlids, ens enforteix…

La força està en cada persona que, unida i mantenint les seves particularitats, forma un grup dotat d’identitat… orgullós.

Tenim un llarg camí per recórrer, i junts progressarem, amb fermesa, perseverança i amistat.

Fem via, fem Fundació.

Any nou

Un nou any, un nou inici…

Hem deixat enrere dotze mesos, 365 dies que han passat com un tret sense destinació, xampurrejant moments i instants irrepetibles.

Daguerreotips de vivències impreses en el més profund de la consciència, que sumen records en un àlbum, que com un núvol virtual, anem ampliant.

Diluirem els dies més infausts, les nits més ombrívoles…

Sumits en la penombra, ni s’avança, ni s’oblida.

Enganyant el subconscient, el més fosc canviarà la paleta de colors, amagant una realitat que de vegades ens paralitza, i… ens deixarà seguir avançant.

Dies nous afegirem a la biografia, al bagatge de motxilles plenes, esperances d’un present per viure i un futur amb què somiar.

L’any nou ens dóna, no ens treu… encara li falta molt itinerari per arrabassar-nos una sola fulla del calendari.

Pujats en el vagó que el destí ha disposat a la nostra andana, iniciarem una nova aventura.

En aquesta singladura, seguim junts, de la mà, colze a colze…

Gaudirem d’històries, encara no escrites, que compartides ens faran millors.

 

BON ANY… BON TRAJECTE.

Un tarannà de gener (Núm. 106)

El 2019 arriba amb força, entusiasta i nou, després de dotze mesos amb dies clars i ombrívols, on es podia passar del negre al blanc en mil·lèsimes de segon.

Any convuls, rebel, enaltidor, imaginatiu, dador i usurpador, embogit pels temps i les estades.

Ens ha atorgat el diapasó que compta els dies, la complexitat de conjugar dades, dates i persones en un mateix instant i a una mateixa avantsala.

Hem compartit, gaudit, units i distanciats, de moments únics i irrepetibles.

 

L’any que ja s’acaba a alguns els ha retornat històries perdudes, memòries enterrades, amics extraviats… i ha remolcat afliccions i malenconies.

Uns altres, s´han perdut dins la memòria…

A nosaltres ens deixa amb aniversaris celebrats, festes temàtiques, on hem conegut cultures i tradicions.

Fires que ens inciten al gaudi d’allò que és caduc.

Una Festa de Nadal celebrada i compartida.

 

Un Tió que torna a casa després de passar llargs mesos al bosc dels seus ancestres.

Santa, que, juganer i grassonet, es despenja del seu mític món, per portar-nos part d’aquesta màgia que desprèn.

La creativitat de la Isabel amb les seves receptes culinàries.

…Els astres, que indolents, no acaben mai la seva partida de daus…

Aquest any que acaba, ens donà gosadia, felicitat i energia per continuar junts molts anys més.

Compartint, la vida val la pena, els anys sumen, no resten i la llum, sempre preval davant les ombres.

FELIÇ ANY AMICS, JUNTS ACABEM AQUEST, I JUNTS SEGUIREM EL SEGÜENT

 

SALUT I FORÇA!!!

 

Si us ve de gust saber-ne més, podeu trobar la revista Tarannà a la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies.

La festa de Nadal

La festa de totes les festes, la més entranyable, la degana.

Ens reunim, participem, iniciem aquest tram meravellós que ens indica que el nadal està a prop.

El nostre nadal comença quan, al costat de vosaltres, podem compartir els somriures dels moments perduts, dels recuperats.

Et trobo, et rescato i et gaudeixo.

El passat, el present i el futur, es congelen…i quedem nosaltres, els de sempre, atrapats en ràfegues de fotografies, que perpetuaran la vivència del moment, de l’instant, fent perenne el caduc.

El ritme frenètic de celebracions, es multiplicarà exponencialment i nosaltres ens emmotllarem al ritme que ens marqui el temps.

El Tió, Papa Noel, els reis d’Orient…

Fets extraordinàriament prodigiosos que s’acceleraran en els dies que han de venir.

La màgia ocuparà tots i cadascun dels esdeveniments que aquestes dates ens concediran.

L’enyorança dels que no hi són, dels que van marxar massa ràpid, s’instal·larà en un privilegiat racó de la nostra memòria, deixant-los aquest lloc que els pertanyerà per sempre.

I amb la sorpresa que encara ens dóna la ingenuïtat, viurem aquestes dates amb fascinació intensitat, i frenesí.

FELIÇ NADAL AMICS I QUE L’ANY QUE ESTÀ PER ARRIBAR ENS RETORNI
PART D’AQUESTA ALEGRIA QUE EL TEMPS S’ENCARREGÀ
D’ARRABASSAR-NOS.

Fira de Santa Llúcia

La Fira de Santa Llúcia és el mercat emblemàtic de Barcelona, que dóna el tret de sortida a les festes nadalenques.

Abans del 13 de desembre, s’instal·len més de 200 parades.

Aglutinades al voltant de la Catedral de Barcelona, impregnen ja, d’esperit nadalenc, el barri antic de la ciutat.

Pels carrers el so de campanetes i nadales, recorre edificis, casa i comerços, començant a engalanar-se les parets de vermell i daurat.

Productes artesanals, figures nadalenques que decoren pessebres i arbres nadalencs.

Fileres de Tions sense aniversaris complerts, que han baixat dels boscos, nounats i despistats, buscant una llar on trobar caliu i suport.

Allà, engreixaran i engreixaran aquestes festes i a la nit de Nadal, cantant i a cop de bastó, es desprendran de tots els regals que han crescut a les seves rodones panxes.

Les imatges dels tradicionals caganers, immortalitzant a personatges coneguts, en qualsevol dels àmbits públics, són característics a les parada de la Fira.

És tot un honor i un homenatge que t’immortalitzin com a caganer.

Segons la tradició tenir-lo al pessebre, porta sort i alegria l’any que està per despuntar.

Ambient festiu i familiar, alegre, somrient…

 

Els preparatius del Nadal ens retornen a tots a aquesta indolent infància, on els somnis semblen tenir una tangible realitat.
On tot és possible, fins i tot que es colin per la xemeneia personatges màgics i extraordinaris.