Comença la tardor amb una nova edició de Tarannà (Núm. 92)

,

En aquesta edició de Tarannà, ressonen els últims espetecs de l’estiu.

Després de l’aturada estival tornem a estar de nou en marxa amb idees, projectes i energies renovades, desitjosos de retrobar-nos amb vosaltres, com de costum.

Com el cronòmetre que no para de calcular el temps segon a segon, nosaltres anem afegint anys al nostre full de ruta.

A la festa mexicana cantem al son dels mariachis brindant amb un il·lusori tequila que tenia gust a glòria. Taral·lejant les amargues lletres que només la  Chabela Vargas era capaç d’endolcir amb aquesta veu fallida pels excessos…Va jugar, potser va guanyar o va perdre… però la qüestió és que va viure.

 

“La vida es la ruleta en la que apostamos todos”

Ch.V.

 

També celebrem la Oktoberfest;  la festa de la cervesa alemanya, elaborant una cervesa artesanal feta d’ordi, llúpol, llevat i sense ni una mica d’alcohol.

Anar a fer “shopping” és la millor teràpia contra la depressió i els mals humors. No ens calen ni psicòlegs ni teràpia de grup ni bols de xocolata. Només necessitem un il·limitat compte corrent i a viure que són dos dies.

La Setena Sessió de L’etiqueta a taula, posa punt i final a una sèrie d’articles on ens ensenyaven el bon fer, devant d’una taula de cinc forquilles.

El Doctor Muñoz ens aconsella davant un problema molt comú entre les dones d’una certa edat… La osteoporosis, el nom dóna respecte eh?

El receptari d’Isabel i els horòscops tanquen el nostre tarannà número 92.

 

 

El torn de nit, un anonimat relatiu

, , ,

La nostra feina és continuada com un cercle, infinita, atemporal. Entrem, sortim, ens agrupem.

Som un engranatge que no deixa de funcionar, baules d’una mateixa cadena, una roda sempiterna que mai deixa de girar.

El torn de matí dóna pas al de tarda i aquest al de nit, i així es connecten aquestes peces, en un continu anar i venir.

El torn de nit és potser el que ens sembla més enigmàtic, treballen a destemps. Quan acaba el dia, el torn de nit comença la seva jornada.

Són els que romanen en vigília quan tots descansem. Davant la calma que dóna la nit ells imprimeixen moviment.

Ens donen tranquil·litat, res no queda a l’atzar ni al descuit, sempre hi ha algú que està alerta, vigilant….

I nosaltres, que som el cercle, girarem indefinidament.

Tarannà, la nostra revista

,

Per a nosaltres Tarannà, significa una mica quelcom més que una revista.

Tarannà és el mirall en el qual es reflecteix el que realitzem diàriament en Les Hortènsies, una finestra oberta on podeu mirar, gaudir i evidentment participar-hi.

Plasmem les nostres, experiències i projectes, on el dia a dia pot ser igual o similar al nostre; bé… de vegades és més divertit.

És dinàmic, àgil, productiu, vivaç, alegre.

Entrem, sortim, ens barallem, ens reconciliem, una gran família a força d’anys de convivència

Hem creat un vincle de lleialtat i confiança difícil de trencar

Tarannà significa al cap i a la fi, una manera de viure.

 

NOTA: Trobaràs la Revista Tarannà a la recepció del centre residencial Les Hortènsies. Si vols més informació, escriu-nos aquí!

Dies de platja

L´Estiu sense platja, no es estiu, i nosaltres com bons minyons, i fent cas a les tradicions, anem cap a la mar sense pensar-ho gaire.

Juguem amb les ones, a la vora del mar, parlem de les nostres coses i juguem a fer castells de sorra.

La sal en envolta, i el nostre cos se empapa de salnitre.

El regust a mar ens porta records, i també pensament de futur. Què he de fer, el que m´agradaria fer, el que faré demà.

La mar té un efecte màgic, quan mires la seva immensitat, veus com n’ets de petit.

La seva grandesa et dóna força i vitalitat.

Esquinça el món dels somnis i la fantasia, i no saps per què, però un petit ressort s’obre, i la teva infància comença a esbrossar-se a poc a poc i els dies de platges passades comencen a projectar-se, fotograma a fotograma.

La mar, el mar, la mar ¡Solo la mar!
R.Alberti.

El tarannà de l’agost (Núm. 91)

El número 91 de Tarannnà ens convida a gaudir de la festa americana, amb
Crispetes, una cheeseburguer i una Coca-Cola XXL; contemplant l’estàtua de la llibertat emmarcada sobre el riu Hudson.

I com cada mes… vinga aniversaris, és que som tants… Felicitats My Friends.

El calendari del payéss, poc s’equivoca ja, que la saviesa popular és més que una dita, llegir-ho és tot un misteri per descobrir. Us convido a fer-ho, és d’allò més amè.

Sempre hi ha regles a l’hora de compartir taula i estovalles, no hem d’obviar-les, ja que mai sabrem a quina taula estarem convidats.

L’apartat gastronòmic l’alimenta la nostra companya Isabel que ja anireu veient com es supera mes a mes.

Les prediccions astrals són com a poc interessants, vegem com es passegen els astres aquest estiu.

La nostra Fundació ha canviat d’imatge, una imatge més dinàmica i actual.

Les persones han estat sempre el més important per a la Fundació, i potser aquest logotip engloba més aquest terme.

Una Fundació dedicada a les persones.

Un tarannà d’estiu (Núm. 90)

Ja està a punt el nostre diari Tarannà del Juliol.

Tenim de tot, com sempre.

Us en faré cinc cèntims ..

Els aniversaris dels qui es fan més grans; pastís, coca-cola i un petit detall;
I com no podia ser d´altra manera… una mica de ball.

De les festes temàtiques, que fem cada mes, al juliol, ens hem apropat a França, Montmartre, la Boheme, deleitant-nos amb un menú típicament francès.

Les col·laboracions d’amics i familiars són sempre benvingudes al nostre diari, i la Sra. Antonia Sole participa activament amb nosaltres, publicant curiosos i interessants articles que fan les delícies dels nostres lectors.

A casa nostra, la Residència les Hortènsies, fem habitualment sortides i excursions. Aquesta vegada ens ho hem passat pipa al Tibidabo.

La Fira d’artesania és un clàssic i ja hem arribat a la vint-i-dosena edició.
Amics i familiars ens fan costat a la nostra festa, i nosaltres no ho podem agrair més.

I per Sant Joan… petards, garlandes, ball… en poques paraules.. .Festa!!!

El Doctor Muñoz té una secció fixa al Tarannà, ens dóna el toc mes il·lustrat i cultural del nostre diari.

No podia faltar un apartat gastronòmic, del qual se n´ocupa la nostra companya Isabel, i us puc garantir que cada recepta és millor que l´anterior.

I per tancar el nostre diari, la secció astrològica dóna un toc d´humor de què mai estem sobrats.

Esperem que amb el Tarannà pogueu veure com és el nostre dia a dia i que gaudiu amb nosaltres de totes les nostres activitats.

Una abraçada amics.
Diari Tarannà.

La Fira d’Artesania

Cada any tanquem el curs amb una Fira, en el nostre cas d’artesania.

Exposem treballs manuals, la feina de tot un any. El que vam crear en els tallers de fusteria, costura, i els treballs que fem a la sala amb els educadors i monitors.

Un poti-poti de produccions pròpies, originals i exclusives.

Podeu trobar des d’imants per a la nevera fins a testos on col·locar una exòtica planta.

L’important d’aquesta fira, a part que pogueu seguir la nostra trajectòria professional, és poder reunir-nos amb les nostres famílies i amics, i compartir amb vosaltres una tarda diferent, amb una bona copa de cava i com no, en aquestes dates un tros de coca de Sant Joan.

Gràcies per acompanyar-nos en aquest gran dia.

Una abraçada!

La nostra revetlla de Sant Joan

Arriba una nit màgica, plena de sortilegis, fogueres i disbauxa.

Petards, garlandes de colors, ball i “pachanga”,

Celebrem el solstici d’estiu com marca la tradició, expulsant el dolent i atraient el que és bo.

Rituals màgics, realitzats amb major o menor encert, que potser puguin determinar la nostra sort la resta de l’any.

L’aigua, el sol, el foc i la terra… un homenatge a la natura, a la vida, a les forces ocultes que no coneixem.

Sant Joan és la nit d’allò desconegut, dels encanteris, dels amors fugaços…

La nit més curta de l’any és per nosaltres un altre motiu de celebració, una festa de la qual cal gaudir amb mesura.

Bona Revetlla!!!

Jornades del voluntariat 2017

, , ,

Com cada any, la Fundació Sant Francesc d´Assís, fa un homenatge a les persones que desinteressadament, ens ofereixen el millor d’ells mateixos.

L’organització de l’esdeveniment, recau anualment en una de les tres residències; Les Hortènsies, El Monteny o Can Torras; que successivament, es van alternant.

Aquest any li ha tocat el torn a Can Torras i com en ocasions anteriors, la implicació és total i absoluta.

Als voluntaris se’ls obsequia amb un petit present; en aquesta ocasió és una motxilla elaborada per les usuàries de la Residència El Monseny, el dibuix estampat en la borsa, ho realitzen els nois de la Residència Les Hortènsies i la dedicatòria l’escriu Francisco Rosales, un pacient del centre Sociosanitari Can Torras.

Tambien se’ls guardona amb un diploma acreditatiu i una banda honorífica.

Després, ens anem de menjar a un popular restaurant de la zona, on tots podem intercanviar impressions i exposar nous objectius i inquietuds.
Aquest projecte de voluntariat, ens engrandeix a tots; si som grans, també és gràcies a vosaltres.

GRÀCIES.

 

Circ de jocs

Va ser una tarda diferent, on el circ es va plantar al nostre pati i va construir una fàbrica de somnis.

Gràcies per fer-nos sentir la màgia per un dia.

Esperem que torneu aviat amb els vostres sortilegis per sorprendre’ns.

GRÀCIES!!!

 

 

Contes inclusius

Al nostre poble, Alella, terra d’uns dels millors vins i caves de la nostra terra, fan un munt d’activitats, on sempre estem convidats.

Aquesta vegada hem anat a veure i escoltar un dels contes de l’Elisabeth Ulibarri, El Viatge del Vi.

Un peculiar conte sobre el vi, fent un singular i virtual viatge de l’Olimp a l’Inframón, on intenta pugnar i fer ombra a l’ambrosia, la beguda del déus; suau, deliciosa i que confereix la immortalitat als déus.

La Biblioteca Ferrer i Guàrdia és l’escenari on es desenvolupen aquests contes, adaptats per a persones amb pluridiscapacitat.

És una literatura participativa i interactiva, que arriba directament als sentits, on les paraules queden en un segon pla, i ens submergim en una història meravellosa i plena.

Esperem amb il·lusió una altra tanda de contes perquè ens ha encantat.

Agraïts a l’Ajuntament d´Alella per convidar-nos i a la Montse Marco per apuntar-nos a la llista.

Festa francesa

“Liberte, égalité i fraternité, vive la France”!!!

… I a casa van arribar les idees, les aromes, la música i la bohème francesa.

Ho preparem tot, fins a l’últim detall per recrear l’ambient del barri de Montmartre. On es donaven cita els més prestigiosos artistes de l’època. No podien faltar les cançons d’Édith Piaf; sempre entre el cel i l’infern, entre el col·laboracionisme alemany i la resistència francesa.

“Todo lo que he hecho en la vida ha sido desobedecer.” E.P.

Després de la temàtica francesa, esperem amb ànsies quin país visitarem el pròxim mes. Per imbuir-nos del seu paisatge, cultura i gastronomia.