Festa temàtica Irlandesa

El verd inunda una Irlanda, humida, aguerrida, intrèpida, lluitadora, i familiar.

Al llarg de la seva història, ha sabut reconduir situacions socialment conflictives.

Sempre debatent-se entre dues opcions religioses, àdhuc a costa d’un alt preu…

Han arribat a un consens davant la disparitat, i totes dues Irlandes, La República Irlandesa i la Irlanda del Nord, pertanyent al Regne Unit, conviuen i es respecten, acceptant les seves diferències.

Degustant una pinta, negra o rossa, una Guinness, et farà recordar part de la seva història, del seu folklore, de la màgia dels seus boscos, els seus castells, les seves gents…

La tradició popular irlandesa és àmplia i rica, en ella destaca una de les seves llegendes més famoses, els Leprenchauns.
Petits homenets verds que apareixen i desapareixen al seu atzar.

Éssers màgics, entremaliats i divertits, custodis de grans tresors, són portadors de sort si aconsegueixes atrapar-los.
Acostumen a aparèixer després de la sortida de l’Arc de Sant Martí, juganers i esquius.

El dia de l’orgull irlandès o The Patrick Day, s’inunda d’aquests follets verds protagonistes dels festeigs propis del dia.

El trèvol de tres fulles, de connotacions cèltiques, i l’arpa, tots dos símbols irlandesos, ens parlen d’una terra misteriosa i sobrenatural, imaginativa on fades i gnoms és barregen amb els seus habitants.

A Irlanda podem aprendre a perdre’ns i retrobar-nos a dimensions alternatives.

El taller de mosaic

Cada dijous a la tarda, al taller de la residència Les Hortènsies, fem el taller de Mosaic.

La tècnica de mosaic es remunta a l’època dels romans, i a Catalunya està molt arrelada amb el trencadís de Gaudi i les formes orgàniques del modernisme.

Primer preparem el taller, protegim les taules amb papers i plàstics, ens posem la bata i agafem el material que es troba disposat en ordre damunt d’una taula. Les rajoles, la talladora, les peces ja preparades, les coles, els cubells per l’aigua, les esponges, espàtules, recipients i massilles… Reciclem rajoles que ja no serveixen els donem un nou ús i una nova vida.

Agafem el suport on encolarem les peces, un test o una fusta, anem encolant amb ordre amb el pinzell, combinant colors fins a cobrir tota la superfície. Cada un al seu ritme, amb la seva personalitat s’esforça per realitzar la tasca.

Quan les rajoletes ja són seques aleshores la propera sessió quan tot sigui ben sec hem de preparar la massilla per omplir les juntes. Quan el treball està acabat en regalem un a la família i els següents els posem a la venda. Potser aquest any en tornem a vendre molts, com l’any passat, a la fira d’artesania de l’estiu.

Aquest any tenim treballs nous apart dels testos gran i petits, hem fet penjadors, estalvia tovalles,…

A l’hora d’acabar cada un recull els seu treball i el seu espai, posem les bates en una bossa i fins la setmana vinent.

Montse Martínez
Animadora sociocultural

Formació en la gestió de la prevenció a l’empresa

, , , ,

Inaugurem les aules de formació de la Fundació amb una sessió sobre la gestió de la Prevenció de Riscos Laborals a l’empresa.

El Director Tècnic d’IPR Laboral va exposar a les diverses direccions les línies de comandament de la FSFA d’una manera molt exemplificada, el significat d’integrar la Prevenció en una organització empresarial, tant en temes documentals com operatius.

Aquesta jornada vol ser l’inici del camí que la FSFA s’ha proposat seguir en l’àmbit de la PRL actualitzant documentació, procediments, operacions, …per tal de consolidar i vincular encara més la relació amb el sistema de qualitat integral en la que es troba immersa la Fundació.

Un tarannà d’abril (Núm. 109)

Abril s’enlaira temorós, sortint d’un març dubitatiu i erràtic, sec ennuvolat i atípicament càlid.

Despunten ja els incipients contrasts de llum, de colors… que obriran pas al inici de la primavera..

Desitjosos de sol i calidesa, abril, ens donarà l’obertura d’una simfonia que encapçalarà, ara, els seus primers acords.

Els aniversaris es van repetint mes rere mes, amic rere amic, creixent junts, fent nostra la mateixa història.

Estefania, una companya que eventualment ha treballat amb nosaltres, ens deixa un testimoniatge escrit del seu pas per la nostra casa.

Una experiència única i diferent no solament per a ella, per a nosaltres ha estat més que un plaer conèixer-la.

El Senyor del Carnestoltes es va presentar sobtat i cuitat, irònic i burlesc.
Els inicis del carnestoltes!!!l

Les seves normes el calendari, la disbauxa, la gosadia el gaudiment….

El Dijous Gras, Carnestoltes, la Pinyata, el Dimecres de Cendra… per…després, ràpid, escapar jactanciós i decidit, perquè…

La senyora Quaresma apareix… règia, rigorosa i fosca… posant ordre en el caos i pautes  que regulen els dies, fent-los … Metòdics, adustos i austers.

Venècia amb les seves góndoles, canals i història, és plata aquí per a donar-nos una petita lliçó de cultura i de coneixement.

L’acostament a cultures diferents ens il·lustra i ens mostra noves formes de vida… de gaudir-la.

El Cosmocaixa ens va portar a un dubte raonable…. Va ser el creador de Tintín un visionari, un avançat al seu temps o tan sols un somiador, un il·lús precís…

La cuina d’Isabel ens continua regalant exquisideses que el nostre paladar assaboreix amb fruïció.

I els astres que modelen els dies al seu atzar, deixant-nos en molts cassos… atònits.

 

AMICS UNA ABRAÇADA

Si us ve de gust saber-ne més, podeu trobar la revista Tarannà a la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies.

Festa veneciana

La bella i idealitzada Venècia, envoltada de canals on les góndoles és bransolejant al compàs del cant de Il gondoliero.

Aigua, estanys, canals…

Venècia, està construïda en un arxipèlag de 118 illes, unides entre si per més de 400 ponts.

Va ser una república des del segle IX governada per un Dux fins a la seva annexió a Itàlia en el segle XVIII.

Venècia és una Ciutat sobre les aigües, i això comporta alguns inconvenients en la vida quotidiana dels venecians.

Existeixen dos tipus de marees que afecten a Venècia en diferents èpoques de l’any, la marea alta, i la marea baixa.

Ambdues es toquen als extrems.

La marea alta, danya, els fonaments de cases i altres edificis.

Durant la marea baixa, els canals s’assequen i la Ciutat s’impregna d’una olor viciada..

Cap ciutat per bella que sigui està exempta dels rigors meteorològics.

Endinsar-se a Venècia és viure una història no escrita, un conte romàntic, un somni del qual és costós despertar-se.

Deixant volar la imaginació podríem veure a Giacomo Casanova saltant de pòrtic en pòrtic, a Marco Polo abans d’embarcar-se en la seva recerca de la ruta de la seda, les notes musicals de Vivaldi, ressonant en cada Racó de la Ciutat….

Perquè Venècia àdhuc la seva extensió, és gran i imponent.

Les festes temàtiques són per a nosaltres, una manera d’endinsar-nos en indrets i tradicions desconeguts, descobrint-nos nous mons, noves maneres de coexistir.

Resum de la Memòria d’Activitat 2018 de Les Hortènsies

,

El Centre Residencial Les Hortènsies pertany a la Fundació Sant Francesc d’Assis i atén a persones amb discapacitat intel·lectual amb necessitat de suport generalitzat per la realització de les activitats més bàsiques de la vida diària, amb problemes de salut  i/o amb trastorns de conducta.

Disposa de 156 places d’acolliment residencial i 12 places d’acolliment diürn (Centre d’Atenció Especialitzada).

Segueix un model d’atenció integral, globalitzat i interdisciplinari, respectant totes les dimensions de la persona i la seva realitat sòcio-familiar.

Promou la seva presència i participació en la comunitat on està immersa i contribueix a la integració i  normalització de les persones amb discapacitat.

El objectiu general del centre,  es garantir i promoure  la pl restació d’uns serveis de qualitat  per tal de millorar la qualitat de vida de les persones ateses mitjançant una atenció  individual, integral  rehabilitadora i educativa.

L´ampli ventall d´activitats externes, son integradores, lúdiques i culturals, on els usuaris gaudeixen a alhora que aprenen.

El voluntariat és una part fonamental al centre residencial les Hortènsies, ja que gràcies a la seva dedicació, les sortides externes són més freqüents, i les activitats internis més diverses.

A l’any 2018 s’ha posat en marxa un projecte, elaborat des de l’àrea de Treball Social del CR i CAE Les Hortènsies, per realitzar sessions informatives periòdiques i donar resposta a les inquietuds i/o dubtes dels familiars i/o representants legals dels usuaris.

La Residencia les Hortènsies es un dels  centre de referència al maresme, degut no solament per la seva labor integradora, rehabilitadora i educativa, si no també per ser capdavanters en noves tecnologies que faciliten la qualitat vital diària  dels usuaris. 

Presentem a continuació un resum dels principals indicadors d’activitat del 2018. Podeu consultar més detall a la Memòria d’Activitat 2018 Les Hortènsies

Usuaris atesos

Usuaris atesos CAE RSD
Any 2018 13 163

Ingressos i Baixes RSD 2018

Ingressos i Baixes RSD 2018 Ingressos Baixes
Gener 1 0
Febrer 1 3
Març 2 0
Abril 0 1
Maig 0 0
Juny 1 0
Juliol 0 0
Agost 0 1
Setembre 1 0
Octubre 0 1
Novembre 2 2
Desembre 0 0

Procedència Ingressos RSD i CAE 2018

Domicili familiar 4
Residència 2
Centre sanitari 2
Escola Educació Especial (CAE) 1

Sexe usuaris RSD i CAE 2018

Homes RSD 79 48%
Dones RSD 84 52%
Homes CAE 9 69%
Dones CAE 4 31%

Franges d’edat usuaris CAE 2018

Menys de 21 anys 1
De 21 a 50 anys 11
De 51 a 70 anys 1
Més de 70 anys 0

Franges d’edat usuaris RSD 2018

Menys de 21 anys 2
De 21 a 50 anys 68
De 51 a 70 anys 86
Més de 70 anys 7

Graus de dependència RSD 2018

Graus de dependència RSD CAE
GRAU III 145 11
GRAU II 18 1
GRAU I 0 1

Intervencions àrea Treball Social 2018

Valoracions seguiment usuaris 147
Valoracions inicials usuaris 8
Entrevistes seguiment famílies 83

Participació a les colònies Hortènsies 2018

ANY 2015 19
ANY 2016 15
ANY 2017 16
ANY 2018 15

Incapacitacions 2018

INCAPACITACIONS 2018 RSD CAE
Incapacitats 159 12
En tràmit 2 1
Guarda de fet 2 0

Activitats motrius

En aquest centre treballem la motricitat cada dia i si pot ser d’una manera lúdica millor que millor.

Si hem de fer un esforç físic, que sigui amb un somriure.

Sovint, l’animador ens porta jocs divertits, com “el paracaigudes”, on la majoria de companys s’ho passa molt bé.

Aquesta activitat consisteix en que cadascú de nosaltres hem d’agafar amb les mans un extrem de la tela, aquesta és rodona i per tant, hem de fer un cercle entre nosaltres. Ràpidament comença l’acció, perquè mentre ens expliquen que farem, alguns companys impacients ja comencen a moure el paracaigudes.

El primer que fem es bellugar el paracaigudes i no vegis com bufa el vent… eI segon és observar com es creen ones, ens agrada fixar-nos en els efectes causats pels nostres moviments.

Després, ens demanen que sense deixar d’agafar el paracaigudes parem de moure’l, llavors aquest cau pel seu propi pes i de sobte ens diuen “1,2 i 3  AMUNT!!”, quan aixequem els braços tots junts és molt impressionant perquè el paracaigudes arriba fins el sostre i fa la forma d’una tenda d’acampada gegant. Repetim diverses vegades i fiquem el cap, fins i tot hi ha algun valent que passa per sota.

Per últim, ens posen sobre el paracaigudes primer una pilota que hem d’evitar que vagi fora d’aquest i caigui a terra. Després ens posen una altra pilota més petita perquè entre tots nosaltres aconseguim ficar la pilota pel forat del mig del paracaigudes. Quan ho aconseguim ho celebrem molt perquè és dificilíssim. Bon treball en equip nois!!

D’aquesta manera treballem i millorem diferents aspectes com la coordinació, la força, la flexibilitat, l’equilibri, l’atenció, el treball en grup, enfortim vincles entre nosaltres i, en definitiva, gaudim d’una jornada lúdica amena fent activitat física, sempre adaptada a les nostres capacitats.

Marc Ruzafa

Un tarannà de març (Núm. 108)

Març apareix com un bufit eixordador, intrigant i perillós, més variable i rigorós.

Ens dóna i ens lleva al seu atzar, sentenciós i rígid, obliga i atrapa, persegueix…

Els anys van passant i a la nostra biografia s’acumulen anys sobre anys.

Àfrica ha aparegut davant els nostres ulls amb aquest enigma que la magnifica, esquerpa i tendra, severa i generosa.

Un continent ardu i miscel·lani, que clama inclusió, cooperació…

Unes terres i unes gents que miren a un món que passa massa de pressa quasi sense veure’ls.

Noves jubilacions… Canvis de ritmes, d’activitats, de prioritats…

El teatre, les seves representacions i històries, l’escenificació d’un conegut conte que atreu i alhora pertorba…. Hansel i Gretel.

En les segones rebaixes ens hem deixat els últims estalvis que ens quedaven, ara toca tornar a economitzar.

El Doctor Muñoz ens aporta mes rere mes nous coneixements sobre medicina, les seves contribucions marquen el fil més tècnic del nostre Tarannà.

El receptari de la Isabel acarona els nostres paladars amb nous sabors i textures.

I els astres… que en el seu afany de prevaler l’un sobre l’altre, ens fa la vida una mica més complicada.

UNA ABRAÇADA AMICS, ENS CONTINUEM… CONEIXENT.

Si us ve de gust saber-ne més, podeu trobar la revista Tarannà a la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies.

Poc temps… una gran experiència

,

Hola! Sóc l’Estefania, la noia que ha estat treballant a la FSFA, mes concretament a la recepció del Centre residencial Les Hortènsies, des de l’estiu fins ara.

Faig aquest escrit per poder acomiadar-me, sinó de tots, de la majoria de les persones amb qui d’una manera o altra he compartit aquest temps a les Hortènsies.

Volia agrair a els/les companyes, als residents i a totes les famílies el tracte i l’afecte que m’han donat des del principi, m’he sentit una més de la família.

Jo, que venia d’altres mons que en res s’assemblaven a aquest, en entrar aquí vaig descobrir la importància que té el fet de tenir un equip, que a part de professionalitat tingui qualitat humana, complementant-se i treballant colze amb colze amb l’única finalitat del benestar de totes les persones que viuen a la residència.

Mai no m’hagués imaginat la quantitat d’aspectes a tenir en compte en la cura diària dels residents i la dedicació que requereixen.

Tampoc que se’m faria tan difícil acomiadar-me de tots ells; m’han alegrat cada dia, hem creat un vincle molt bonic, m’han donat molt d’amor i han tret la meva versió més afectuosa, jo que sempre m’he considerat bastant desenganxada i esquerpa.

Estic contenta d’haver viscut aquesta experiència que, sobretot a nivell personal, ha estat molt enriquidora i en la qual he conegut a grans PERSONES.

Només volia donar-vos les gràcies a tots, aquí conclou una bona etapa laboral en què se’n va una recepcionista però, a partir d’ara sense bata, tornarà una amiga.

Moltes gràcies a tots. Deixo una petita pinzellada del que ha estat el meu pas per aquesta casa, per aquesta Fundació.

FINS AVIAT!
Estefania Villalobos

Festa africana

Àfrica és color, llum, música… Penombra

Potser és la seva manera de superar les adversitats a les quals aquest continent ha d’enfrontar-se diàriament.

Per al forà, Àfrica és un misteri, una incògnita, un continent ampli i extravagant.

Per a l’africà, l’oriünd, Àfrica és treball, duresa, sequedat…. Lament.

És aspra per fora però dolça i acollidora per dins.

Generosa, gentil i agosarada.

L’atzabeja, té una dilatada gradació de tonalitats, brillants, mats… el mateix color, és en si diferent.
Colonitzada per altres països, Àfrica és eclèctica, la base de la seva cultura i història, es barreja sobretot amb l’europea i l’americana, retroalimentant-se mútuament, i aportant-se entre si, doctrines, tradicions i dogmes dispars.

Primitives tribus i clans, com en una bretxa atemporal, coexisteixen amb altres cultures més avançades tecnològicament, creant així, un ventall variat d’usos i confessions.

Santeria, superstició, vudú… interrogants a una existència que no respon ni a preguntes ni a precs.

Àfrica, la fascinació, la disparitat, la sorpresa… el rigor.

Voluntaris creatius

Els tallers que organitzen els voluntaris són variats i creatius.

Ens regalen coneixements, comparteixen i saben fomentar el gaudiment de cada sessió com si fos única.

Les activitats són proposades per ells, i consensuades amb els grups de treball i els seus responsables, basant-se en les necessitats lúdiques i educatives més adequades als nostres interessos.

En aquesta ocasió Rosi i Puri, vénen cada dijous, amb una puntualitat espartana, i converteixen una tarda quotidiana en una jornada singular.

Divertides i pròximes, ens contagien el seu bon humor.

La temàtica del seu taller, és la cura de cos en el seu vessant més artístic, en particular, la manicura i el maquillatge.

Amb la seva simpatia i paciència, ens il·lustren de tots els productes existents en el mercat.

Com tractar-los, la diversitat de colors i les variabilitats de combinacions existents,
no deixant de costat la concordança de colors, les seves gammes i compaginar l’elegància amb la disparitat de gustos i preferències.

És un taller diferent, informal, didàctic i amè.

La cura de les mans, és important, atès que la gesticulació forma part de la nostra comunicació, una comunicació mancada de fonemes i morfemes, però que és un dels llenguatges més primigenis que existeix i que conscient o inconscientment, capta la nostra atenció i ens parla en un altre idioma, un idioma on  quasi no podem controlar emocions o sentiments, i mostra part de la nostra personalitat, a vegades fragments que intentem amagar, però que aquest deixa entreveure.

Els voluntaris i voluntàries, creen, estan, comparteixen, ofereixen… són un dels puntals on es fonamenten els valors de la FSFA.

GRÀCIES PER TANT!!!

Concurs solidari

Els treballadors de la Residència les Hortènsies van tenir una generosa iniciativa: desdejuni i berenar de truites solidàries.

Cada treballador, voluntàriament, va elaborar una truita.

La matèria primera…de lliure elecció, tan sols una premissa a seguir… la rodonesa del seu contorn.

L’ingredient principal… ou, però fusionats i emulsionats amb pebrot, patates, espinacs, bacó, mongetes….

Un llarg etcètera d’aliments que podem trobar en qualsevol cuina.

Una gamma variada, cridanera i original digna dels més avantatjats xefs.

La socorreguda truita es va convertir en l’epicentre de tots els paladars.

Exposades per al seu tast a les instal·lacions de la Residència Les Hortènsies, l’hora de l’esmorzar i del berenar aquest dia va ser més festiva de l’habitual, i sobretot solidària.

Un euro més la voluntat va ser el cost de cada tapa.

…I la voluntat va ser àmplia.

Creacions singulars de persones compromeses.

Tot el recaptat ha anat a una causa solidària, en aquest cas, als Pallapupas. L’encomiable labor que desenvolupen els dignifica.

Són iniciatives com aquesta les que no solament defineixen les persones que hi participen, sinó també a la fundació a la qual pertanyen, la FSFA.