El mar, la mar… s’instal·la en la nostra vida, sense adonar-nos-en, com en marors, ens cerca, ens troba i ens retorna a la riba, d’on potser mai deguérem partir.

El mar, el salnitre, la brisa, l’onatge i les tempestes emboliquen la vida de cada marí, que amb les seves xarxes esmicola el que sa profunditat ens ofereix.

No és només una professió, és una forma de vida on les tonalitats blavoses varien i es combinen, a la profunditat, entre la llum, el silenci i l’abisme.

La humitat cala els ossos…
Vaixells de petit i gran calat solquen mars inhòspits i embravits.

Homes i dones adobats a base de tempestats i calitges, de mestral, llevant, tramuntana, garbí…

Entre àncores i xarxes observen l’estrella polar que en el seu trajecte, sempre guiarà la seva travessia.

Una copa de rom al compàs de les cançons marineres, crearà vincles imperibles de connivència i companyonia.

Llargs viatges, ports interminables…

I a la mar s’esperen… braçada a braçada.

El poble àrab, orgullós, hospitalari, ancestral i multicultural, presenta una complexitat afegida… la seva cultura és extensa, rica i dispersa, ja que no solament parlem d’un territori, sinó que àrab és tot aquell poble unificat per un mateix idioma, una mateixa llengua, un conglomerat atípic i heterogeni de tradicions, un ventall multiforme i multicultural.

Acolorit i gris, conviu a vegades, en una fràgil harmonia.

L’àrab pot ser musulmà o cristià, no és la religió el nexe d’unió, encara que una gran part d’àrabs, professin la religió de Mahoma i els seus imants.

En la nostra festa temàtica hem intentat no solament simular les vestidures aràbigues, sinó participar també d’una les seves grans tradicions… la henna, tintures sobre la pell, on podem escriure part de la nostra història, sentiments i imaginació.

Amb henna hem realitzat dibuixos als braços, el front, les mans…com si es tractés d’una cerimònia… simbòlica, màgica, invocant la bona sort i la salut.

La cerimònia del Te àrab, també difereix del grup ètnic i o cultural.
Els gustos són variats i la invitació és signe d’acolliment en el grup o la comunitat.
S’ofereix gairebé sempre acompanyat de dolços, perquè el te és més que una beguda, és una mostra d’hospitalitat, d’acceptació.

És l’essència d’un poble que xarrup a xarrup et convida a conèixer a les persones que conviuen a cada tribu, a cada poble, a cada ciutat…

Aràbia i la seva amplitud se’ns queden petita en imaginar-la.