Entrades

Patologia osteoarticular

Poliartritis

El terme poliartritis constitueix un repte en el diagnòstic i és molt freqüent en la pràctica mèdica diària.

El primer que s’ha d’ establir és si es tracta d’un pacient amb poliartritis, o si el quadre de dolor es deu a altres causes: tendinitis, miositis, neuropaties, malalties òssies, fibromialgia.

El terme artritis implica inflamació articular, que no és difícil d’objectivar. La tumefacció i el dolor són les característiques més constants. L’envermelliment és freqüent en algunes malalties, com la gota i l’artritis infecciosa, i és més rar en l’ artritis reumatoidea  i el lupus eritematós sistèmic. El vessament articular pot fer-se més evident en algunes localitzacions (genolls, colzes, turmells). En articulacions més profundes (malucs, espatlles) els signes inflamatoris són menys aparents o estan absents: en aquests casos, la limitació articular en tots els plans suggereix l’existència d’una artritis.

Diagnòstic

Història Clínica

El símptoma principal que refereix el pacient acostuma a ser el dolor. L’inici  brusc del dolor és més freqüent en les artritis per microcristalls (gota, condrocalcinosi), i en les bacterianes, que, malgrat ser més freqüent l’afectació d’ una sola articulació, poden presentar-se també en forma de dos articulacions o més afectades.

La distribució de les articulacions afectades constitueix un punt important pel diagnòstic. L’artritis reumatoidea acostuma a iniciar-se en les petites articulacions de mans, canells i peus, amb una distribució simètrica. Les espondili artropaties (espondilitis anquilosant, artritis reactiva associada a malaltia inflamatòria intestinal o artropatia psoriàsica) acostumen a mostrar una distribució asimètrica, amb predomini a les extremitats inferiors.

L’artritis que comença en una articulació i després se’n va a una altra és pròpia de la febre reumàtica i d’alguns casos d’artritis gonocòccia. En el lupus és freqüent l’afecció de petites articulacions de mans i acostuma a existir una dissociació entre el dolor i la impotència funcional que refereix el malalt i els signes inflamatoris objectivats.

La rigidesa matutina és un criteri per al diagnòstic de l’artritis reumatoidea. L’antecedent de dolor lumbar de característiques inflamatòries, que el que no va relacionant amb el moviment, pot tenir dolor en repòs, és suggestiu de l’espondilitis.

Les artritis víriques, l’artritis reumatoidea, el lupus i altres malalties generals poden cursar amb febre que no solen pujar de més de 38º. Cal tenir en compte que els antiinflamatoris tipus (Voltarén, Ibuprofeno…) són potents antitèrmics, per això si interessa conèixer les característiques de la febre, és aconsellable evitar la seva administració durant 48h, i donar altres fàrmacs.

L’astènia (cansament) és un dels símptomes més freqüents del lupus i pot constituir una manifestació inicial d’un brot de lupus.

La història sobre els hàbits sexuals del pacient pot ser important. L’artritis gonocòccia, l’artritis associada a l’ hepatitis B o els trastorns reumatològics relacionats amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH) són més freqüents en pacients amb major promiscuïtat sexual.

L’afectació ocular pot acompanyar a nombroses malalties reumàtiques inflamatòries. La afectació cardíaca és freqüent en la febre reumàtica, en l’espondilitis i en molts pacients amb lupus i artritis reumatoidea. La nefropatia és característica del lupus i d’algunes formes de vasculitis sistèmica.

Les parestèsies (sensació com de formigueig, de rampes) acostuma a estar en relació amb una neuropatia per atrapament (síndrome del túnel carpià) o bé ser conseqüència d’una mononeuritis múltiple, com passa en diverses formes  de vasculitis.

 

Dr. Antoni Lluís Muñoz

La prevenció de les errades de medicació a la FSFA

Xerrada sobre prevenció d'errors de medicació - FSFA

El passat 21 de novembre de 2019 dues infermeres de l’ equip assistencial de la Residencia Les Hortènsies, la Neus Manzano i l’Elizabeth Pedrosa, van presentar la forma de preparació i administració de Medicaments que fem a la Residència , i com afecta a la prevenció d’ errades de medicació.

Vam exposar també com serà el sistema de preparació i administració amb les innovacions que hem realitzat a la Fundació Sant Francesc d’ Assis.

 

Presentació de la xerrada en PDF

Consulta aquí la xerrada sobre prevenció d’errors en la medicació (PDF).

 

 

 

Funcionalitats del nou programa de gestió de persones Integrho

De cara a l’adaptació a les noves tecnologies i augurant reptes futurs, hem optat per la implementació del programa de gestió de personal Integrho, que és a tots els efectes un desafiament, no solament tecnològic, sinó també social.

Un programa de recursos humans que simplificarà, optimitzarà i agilitarà el sistema de comunicació i gestió del departament de RH amb els treballadors i serveis externs contractats.

Una eina que prestarà un vincle transversal, fluid i precís, amb el departament de RRHH.

El programa està compost per set mòduls creats a la intranet de la FSFA a més de la signatura digital, una eina, que agilitarà del procés de contractació.

  • Mòdul itg/*CORE: Regularitza i relaciona tots els mòduls del sistema.
  • Mòdul itg/*PAYTROLL: Gestió de nòmines.
  • Mòdul itg/*EIS: Portal per a empleat i mànagers, d’ús personal.
  • Mòdul itg/*MOBILE: App per a telèfons mòbils Android/IOS.
  • Mòdul itg/TIME: Planificació horària i de torns de treball.
  • Mòdul itg/*HRP: Gestió de calendaris i llocs de treball.
  • Mòdul itg/E4BI: Gestió de dades.
  • Mòdul / E-SING: Sistema de signatura electrònica.

Un canvi exponencial en la gestió de personal, pensat per i per a les persones.

En els següents enllaços tindreu una informació molt més precisa:

I aquí us podeu descarregar els articles complets:

Problemes otorrinolaringològics: què són i com es tracten

estetoscopi

Patologia de la faringe

La faringe es divideix en tres regions: la nasofaringe, l’orofaringe i la laringofaringe.

Nasofaringe

La patologia més freqüent és la derivada de la presència d’una hipertròfia adenoidea, sempre a l’infància, que poden originar una obstrucció de les trompes d’Eustaqui i provocar l’aparició d’otitis secretora.

Com a conseqüència de la hipertrofia adenoidea, la respiració nasal pot estar compromesa, i la veu estarà afectada, originant canvis a l’estructura nasal i oclusions dentals defectuoses.

Però el més important és l’aparició d’una insuficiència respiratòria nasal, sobre tot en nens de menys de 2 anys, ja que són fonamentalment respiradors nasals.

A l’adult la patologia més freqüent de la nasofaringe (o també anomenada cavum) és el carcinoma, que pot presentar-se com una otitis secretora unilateral.

Altres signes i símptomes que poden estar presents a l’inici clínic de la malaltia: són obstrucció nasal, aparició d’un gangli laterocervical posterosuperior.

Orofaringe

La majoria de les faringitis agudes o amigdalitis són víriques, originades per un microorganisme adenovirus i rinovirus.

La bacteria streptococo és la causant de la majoria de les infeccions bacterianes.

S’ha de poder diagnosticar primer si la causa és vírica o bacteriana.

Es tracta d’un procés febril, amb dolor faringi, presència d’exsudat amigdalar i ganglis inflamats ( adenitis) cervicals.

La infecció bacteriana cursarà habitualment amb febre més elevada, dolor més intens i major exsudat i reacció ganglionar que les infeccions per adenovirus.

Les complicacions de les faringitis bacterians poden donar abscessos al voltant de les amígdales, amb major incidència en adults joves.

La penicil·lina és el tractament més segur per les amigdalitis.

Indicacions de l’amigdalectomia

  • Amigdalitis recurrents
  • Amigdalitis causants de convulsions febrils
  • Abscessos periamigdalar (a prop de les amígdales)
  • Hipertròfia amigdalat obstructiva

S’ha de valorar bé, perquè és una intervenció que comporta riscos.

Faringitis crònica (faringitis seca)

El símptoma fonamental és la sensació de cos estrany que s’acompanya de dolor localitzat a la faringe, i en ocasions irradiats vers els oïdes, que té com a característica comuna la milloria de les molèsties amb la humidificació.

El tractament consisteix en eliminar els factors agreujants, proporcionant humidificació i evitar l´estossec voluntari.

Es pot humidificar mitjançant la instil·lació de sèrum fisiològic a través de les foses nasals.

En els casos de dolor molt intens es pot administrar antiinflamatoris.

Laringofaringe

Alteracions de la veu

Des del punt de vista clínic les alteracions de la veu es classifiquen en tres grups: la veu hipernasal, la veu hiponasal i les disfonies.

La veu hipernasal està present és característica de pacients que presenten un paladar enfonsat. Problema anatòmic.

La veu hiponasal és el tipus de veu característica que apareix en una obstrucció (refredat).

Les disfonies agudes són habitualment degudes a laringitis bacterianes o víriques, que apareixen en el curs d’infeccions del tracte respiratori superior (gola, nas).

El seu tractament es basa en el repòs de veu, la humidificació local amb l’aplicació d’inhalacions i l’administració d’antiinflamatoris.

A les disfonies que persisteixen més d 10 dies cal instaurar un tractament específic.

S’ha d’explorar la laringe, ja que poden estar afectades les cordes vocals.

El mateix s’ha de fer amb una veu ennassada secundaria a lesions ocupants d’espai a l’hipofaringe i a d’epiglotis.

Els nòduls són causats per la mala utilització de les cordes vocals, sovint agreujat pel tabaquisme. Molt freqüent en mestres, cantants…).

Cal fer teràpia de la veu mitjançant reeducació.

Els  pòlips són formacions pediculades, que no desapareixen malgrat de fer foniatria .

Han de ser tractats amb cirurgia.

Dr Antoni Luis Muñoz 

(Foto: Sharon McCutcheon)

L’auca, una eina generadora de propostes i reptes per al nostre canvi de model assistencial

,

Els professionals de la Residència el Montseny han publicat un article, pioner en el sector, a la plataforma SCiO Health.

SCiO Health és una comunitat de professionals que comparteixen bones pràctiques en gestió en l’àrea de la salut.

Aquesta plataforma permet publicar i consultar les experiències dutes a terme per part de diferents organitzacions, creant alhora un fons comú de d’experiències.

Els professionals del Montseny expliquem la nostra experiència de canvi de model assistencial i presentem un document de treball: l’Auca, que és el resultat de tot aquest procés entorn una idea impulsora, la necessitat de recollir, compartir i transmetre una informació essencial per a nosaltres i que consisteix en saber quina vida volen dur a terme les persones que viuen a casa nostra i què fer perquè això sigui possible.

Un únic document implica tot l’equip de suport i sintetitza el Pla d’Atenció i Vida de cada persona. Unifica els criteris a l’hora de dissenyar i donar suport el Pla d’Atenció i Vida (AUCA) de cada persona.

L’AUCA  és un conjunt de pictogrames on es plasmen diferents episodis del dia a dia de cada persona a fi de conèixer per part de tothom què volen, com volen ser atesos, quins suports necessiten, quines capacitats  tenen i quins són els seus interessos i projectes.

L’AUCA és nou, original i pràctic.

Es un procés on treballen en conjunt els propis usuaris, els professionals i si es considera necessari els seus familiars.

És una síntesi del Pla d’Atenció i Vida de cada persona ingressada a la nostra residència, a casa nostra.

La idea és facilitar el dia a dia dels usuaris ingressats, fent-los més senzill un procés d’adaptació al tarannà residencial.

Pots consultar aquí l’article: https://www.sciohealth.org/bp/lauca-una-eina-generadora-de-propostes-i-reptes-per-al-nostre-proces-de-canvi-de-model-assistencial

I descarregar-te aquí un exemple d’AUCA: https://fundaciosfda.cat/wp-content/uploads/2019/11/273-PAIV-AUCA.pdf

Exemple AUCA

 

Procés d’acreditació d’infermers i infermeres

,

Procés d'acreditació infermera

Finalment s’ha aprovat el  DECRET 180/2019, de 27 d’agost, pel qual es regula el procediment d’acreditació de les infermeres i els infermers per a l’exercici de la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà. Amb això s’intenta donar resposta a una situació anòmala i a una demanda històrica de les infermeres de Catalunya.

Aquest pas és important perquè dóna seguretat jurídica a una activitat que les infermeres i els infermers realitzen de manera quotidiana,  posa en valor les relacions interprofessionals i el treball en equip, ajuda a mantenir la qualitat i la continuïtat assistencials i  garanteix la seguretat clínica de les persones ateses. Amb l’acreditació es podrà prescriure medicaments i productes sanitaris no subjectes a la prescripció mèdica

Així doncs, s’ha obert el procés per demanar l’acreditació seguint dos procediments possibles, l’ordinari (de caràcter indefinit i on la implicada haurà de sol·licitar-ho individual i telemàticament) i l’extraordinari. Aquesta darrera via va dirigida a totes aquelles entitats que estiguin adherides al SISCAT i amb una duració de 4 mesos des de la publicació del decret. És per aquest motiu que el Director d’Infermeria de Can Torras ha reunit a tot l’equip d’infermeria per informar dels continguts del RD, del procés a seguir i de recollir la documentació necessària.

Els requisits per poder demanar l’acreditació per a la dispensació de medicaments i productes no subjectes a prescripció mèdica són, en el cas de l’àmbit de cures generals, estar en possessió del títol de grau en infermeria, diplomatura en infermeria o ATS o equivalent i acreditar una experiència laboral mínima d’un any com a infermera. En cas de no tenir aquesta experiència mínima, com és el cas de les recent graduades, aquestes hauran de  superar un curs d’adaptació gratuït i online, de 5h i amb contingut vinculat a la receptació i sistemes d’informació. En el cas de voler-se acreditar en cures especialitzades, cal disposar també del títol d’infermera especialista i acreditar una experiència mínima d’1 any com a infermera especialista, és a dir, en un lloc de treball reconegut com a tal. Les IIR’s, que no tindran l’any d’experiència, poden també aconseguir l’acreditació superant el curs d’adaptació.

Segons el text del projecte de decret, l’administració té un termini de 6 mesos per a respondre a les sol·licituds d’acreditació, moment en què s’hauran d’haver resolt les adaptacions al Sistema Integrat de Recepta Electrònica (SIRE) que possibilitin l’accés de les infermeres acreditades i puguin dispensar medicaments i productes sanitaris no subjectes a prescripció mèdica a través de la recepta electrònica.

Pel que fa als medicaments subjectes a prescripció mèdica, aquests estan pendents de l’elaboració de protocols i guies de pràctica clínica per part de la Comisión Permanente de Farmacia del Consejo Interterritorial del SNS i que disposa de dos anys de termini per a resoldre, segons estableix el Real Decreto 1302/2018.

La donació de sang

Enfermeria Can Torras

La sang només podem obtenir-la d’altres persones, ja que és un compost altament complex, que cap científic ha pogut reproduir de manera artificial.

D’aquí el paper tan important que tenim com a ciutadans perquè els bancs de sang dels nostres hospitals estiguin proveïts de reserves de sang.

Què es fa amb la sang que donem

Una vegada se’ns extreu la sang, aquesta és sotmesa a exhaustives anàlisis, i si hi hagués qualsevol anomalia en alguna d’aquestes anàlisis la comunicació és immediata.

Aquesta sang no tan sols és fa servir per a casos d’emergència, sobretot en èpoques d’estiu, quan les reserves baixen de manera alarmant, sinó per l´ús diari a les intervencions quirúrgiques i tractament de diverses malalties:

  • Operació de maluc: 6-8 unitats.
  • Part Complicat: 4-6 unitats.
  • Accident de trànsit: 20-30 unitats.
  • Aneurisma trencat: 30-40 unitats.
  • Trasplantament de cor: 20 unitats.
  • Trasplantament de fetge: 30 unitats.
  • Trasplantament de medul·la òssia: 50 unitats.

Un acte senzill, ràpid i fàcil… la teva sang pot salvar moltes vides.

CONSCIENCIEM-NOS!

Neus Manzano
Infermera de la Residència les Hortènsies

Accidents vasculars cerebrals (ictus)

Pacients Can Torras

Què són els ictus i com es manifesten

Els ictus tenen una ampla gama de manifestacions, des dels símptomes transitoris, en què normalment es produeix una isquèmia, es a dir una zona del cervell privada de rec sanguini, momentani, però suficient per donar símptomes: el cap atordit, pèrdua de coneixement, dificultat en la parla, fins l’accident vascular que pot produir la mort.

El terme mèdic que descriu millor els mecanismes dels ictus és la malaltia vascular cerebral, atès que la causa subjacent és una fallida en el subministrament de sang al cervell.

Per què és important actuar amb urgència

En els últims anys, els grans avenços en el diagnòstic i tractament dels trastorns cardiovasculars s’han estès al diagnòstic i tractament del pacient que ha patit un ictus.

En els últims anys s’han desenvolupat uns protocols d’actuació d’urgències mèdiques per activar els equips mèdics- terapèutics en el cas de produir-se un accident vascular cerebral, perquè el temps és un enemic.

Com més temps passi des que es produeix l’episodi fins que es diagnostica i es comença el tractament, pitjor pronòstic hi haurà.

Quan es produeix un bloqueig dins una de les artèries majors que irriguen el cervell, el subministrament de sang queda interromput i la zona afectada deixa de funcionar. Si aquesta situació es prolonga durant minuts, les cèl·lules cerebrals de la zona afectada moren. Aquests efectes són produïts per un coàgul obstructiu a una artèria, o una compressió, espasme o constricció d’una arteria suficient en extensió per interrompre el flux de sang.

L’efecte d’aquesta interrupció de subministrament de sang al cervell és immediat i en molts casos fa que es perdin moltes funcions del cos.

Per exemple, una petita zona del cervell dirigeix el control d’un braç o d’una cama. Si aquesta zona queda afectada, el pacient perd el control d’aquest braç o de la cama. El membre queda debilitat (pèrdua de força) o paralitzat.

Si la zona afectada és força gran, es produeix la paralització de tot un costat del cos (hemiplègia). La zona afectada és la part del cos contrària al costat afectat del cervell.

Quines són les causes dels ictus

La causa més freqüent dels accidents vasculars cerebrals és el bloqueig d’una arteria com a resultat de la formació d’un coàgul in situ o trombo (trombosi).

La segueix en importància l’hemorràgia cerebral produïda per un vessament o ruptura d’una artèria dins el cervell. Això pot ser provocat per un aneurisma arterial que es trenca (l’aneurisma és com una bossa plena de sang formada per la dilatació de les parets arterials), o per la formació d’un angioma (un tumor format per vasos sanguinis).

La tercera de les causes més freqüents és el bloqueig d’una artèria deguda a un èmbol o coàgul que s’ha després d’un coàgul major d’una altra part del cos, habitualment el cor. Aquest coàgul viatja mitjançant la circulació arterial fins al cervell, on s’allotja en un lloc suficientment estret com per a retenir-lo i bloquejar així el flux de sang més enllà d’aquest punt.

La compressió provocada per tumors o per inflamació de teixits cerebrals pot impedir també el flux de sang.
Malgrat els importants progressos realitzats, el tractament dels ictus planteja molts problemes.

Quin és el seu tractament

Avui en dia la terapèutica consisteix en cirurgia, anticoagulants, vasodilatadors, corticoides, agents destinats a dissoldre coàguls…

L’ús de vasodilatadors (agents que dilaten els vasos sanguinis) tendeix a millorar l’espasme arterial que va lligat a certes formes d’hemorràgia intracranial i a permetre que les parts contigües del cervell, no afectades per l’hemorràgia, rebin un subministrament suficient de sang.

El problema que plantegen els vasodilatadors és que la dilatació generalitzada dels vasos sanguinis poden disminuir el subministrament de sang a la zona afectada.

Tanmateix, l’administració d’anticoagulants implica certs riscos, amb la possibilitat d’una posterior extensió de l’hemorràgia intracraniana que ha provocat l’accident vascular cerebral.

Dr Antoni Lluis Muñoz

Estudi psicosocial al CSAI Can Torras

,

Aquestes darreres setmanes s’ha estat realitzant al CSAI Can Torras un estudi Psicosocial on han pogut participar tots els treballadors que així ho han desitjat.

Per poder desenvolupar i facilitar la participació en l’estudi, els tècnics de prevenció de l’empresa IPR Laboral, SPA de la FSFA, han realitzat diverses sessions segons els torns i horaris de treball (matí, tarda i nit).

Els tècnics han estat presents en totes i cadascuna les jornades per a prèviament fer una sessió formativa sobre que és un estudi psicosocial, quina era la metodologia a utilitzar, presentar el qüestionari, en aquest cas seguint el model F-Psico del INSHT, i resoldre els possibles dubtes que es poguessin produir durant la seva realització.

Una vegada obtinguts i analitzats els resultats, i a partir de les recomanacions fetes pels tècnics de prevenció treballarem conjuntament per tal der poder posar en valor aquells punts favorables, millorar aquells altres on hi hagi possibilitat, … per tal d’aconseguir el major grau de satisfacció de tots nosaltres dins el nostre ambient de treball.

Discapacitat i violència de gènere

Resum de la conferència donada per la Sra Asun Pié, professora dels estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya

ÀGORA. Guttmann Barcelona. Carrer Garcilaso , 57

Bàsicament hi ha dos models des deel punt de vista sociològic que expliquen el conflicte de gènere, la dominància d’ un gènere respecte a l’altre.

  1. Model mèdic Rehabilitador: Ho explicaria com una tragèdia personal, hi hauria una dominació professional.
  2. Model social: Teoria de la opressió social. Es tractaria d’un problema social. Vindria a dir que a l’estructura social occidental capitalista, ja li va bé la dominància de gènere des del punt de vista productiu.

El subjecte del feminisme no és solament la defensa de la dona en contra de la figura de l’ home, representa un canvi en el paradigma de tota la societat patriarcal.

S’entén que una conducta és violenta cap a altres persones, no solament quan es produeix una agressió física, sinó també en conductes d’omissió o de negligències deliberades.

A la nostra societat en general, conductes que atempten contra la dignitat de les persones succeeixen sovint, podem dir que estan normalitzades. Per això hem d’ estar molt atents en el cas de persones amb discapacitat, que pel fet de ser-ho, són un col·lectiu molt fràgil i vulnerable.

Conductes de no considerar a les persones amb discapacitat com a persones amb els mateixos drets que les que no tenen discapacitat , és no considerar-les “vàlides”, perquè no tenen el perfil que la societat instaurada atorga, és no considerar-les capaces. I això ho hem d’ evitar.

És important aprofundir en aquest tema, desenvolupar sistemes institucionals per evitar conductes inapropiades envers a persones vulnerables, i oferir el recolzament i la força que necessiten.

Hem de començar per modificar l’educació dels nostres fills i filles, des d’una perspectiva de futur immediat, que prenguin consciència dels valors humans i que tots i totes som iguals, que ningú està per sobre de l’altre amb els mateixos drets.

Antoni L Muñoz
Fundació Sant Francesc d’Assís (FSFA).

Formació en gestió de residus

Al llarg d’aquestes darreres setmanes tot el personal de Can Torras ha assistit, mitjançant diverses sessions, a una formació sobre la gestió transversal de residus del centre.

Vam poder identificar tots els tipus de residus que produïm, tant els assimilables als d’origen domèstic com aquells que depenen directament de l’activitat del centre.

Cal tenir present que abans de reciclar, concepte que tots tenim molt present i fixat com a principal, hi ha dos altres conductes que hem d’avantposar per tal de ser el màxim d’eficients davant la gestió de residus: Reduir i Reutilitzar.

Finalment, ens van identificar les diverses tipologies de residus, classificats en grups, i quins són els sistemes que hem de fer servir per a identificar, separar, emmagatzemar i transportar-los amb el màxim de seguretat possible. Gràcies a aquest punt vam poder intercanviar opinions, resoldre dubtes concrets de la nostre activitat i obtenir respostes que ens han de servir per a millorar la gestió dels mateixos.

Curs de lideratge

Curs impartit a la Residència les Hortènsies en horari laboral per l’equip Directiu i Tècnic de la FSFA.

El líder neix o es fa… potser totes dues coses.

No és fàcil fer que un grup de treball, funcioni correctament, sòlid, eficaç i sense anul·lar a cap les individualitats que ens fan únics.

Les directrius marcades faran que tant el grup com l’individu creixi en paral·lel i desenvolupin habilitats i capacitats per a aconseguir alhora, objectius col·lectius i individuals.

L’important és que el grup se senti còmode i ben liderat, aglutinat cap a una fi comuna, respectant les particularitats de cada component i aconseguint d’ells un notable rendiment.

Un bon líder no és qui més destaca, sinó qui amb habilitats innates o adquirides, sap arribar a la persona.

Empatia, respecte, confiança… Tres qualitats bàsiques que hauria d’ostentar una persona que ha de liderar un equip.

Aconseguir el màxim profit de les aptituds i actituds de cada membre del col·lectiu, fa que una persona sàpiga liderar, sense eclipsar a cap dels seus membres.

Aconseguir els objectius assenyalats, enfortint la cohesió de l’equip i ampliant així el rendiment col·lectiu, positivant l’ego individual.

La gestió dels possibles conflictes dins del grup és una de les tasques més importants del lideratge, la reconducció d’aquests farà que l’engranatge de l’equip, funcioni correctament.

Cada col·laborador té un rol específic dins de l’equip, la labor del líder és potenciar-lo i dirigir-lo cap a la cooperació conjunta per a així obtenir un objectiu comú.

Equilibrar la motivació i la responsabilitat, crear i saber comunicar eficaçment la idea o l’objectiu que es vol aconseguir, ajudant a créixer a cada persona.

El grup s’enforteix optimitzant tots els recursos que estan al nostre abast.