Entrades

Visita al CR Montseny dels i les joves del projecte SINGULARS

Programa Singulars CR Montseny Bridge4Mobility Programa Singulars CR Montseny Bridge4Mobility
Programa Singulars CR Montseny Bridge4Mobility Programa Singulars CR Montseny Bridge4Mobility Programa Singulars CR Montseny Bridge4Mobility

 

Avui hem signat un acord de col·laboració entre el CR Montseny i l’empresa Bridge4Mobility, per la realització d’accions socials amb els joves, en el marc dels projectes SINGULARS, subvencionats pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.

Bridge4Mobility, és una empresa que fomenta la mobilitat internacional dels joves talents, oferint l’oportunitat d’una experiència de formació i treball internacional a Àustria i Alemanya.

Els i les joves que participen d’aquest programa, estan fent la capacitació d’idioma, en aquest cas l’alemany, per tal de poder viatjar el proper mes d’agost a Alemanya. En el país d’origen cursaran una FP Dual en l’especialitat de Tècnics en Infermeria.

Avui en el CR Montseny, han pogut aprendre les dinàmiques d’un centre d’atenció de gent gran, com ens organitzem i quin són els perfils dels tècnics del nostre centre.

Per finalitzar la visita al centre, els i les joves han realitzat un taller amb els usuaris, on han fet un seguit de jocs per tal de distraure’ls i passar un bon moment amb ells.

 

Programa Singulars CR Montseny Bridge4Mobility
Programa Singulars CR Montseny Bridge4Mobility
Programa Singulars CR Montseny Bridge4Mobility
/by

Creació de la comissió d’igualtat

Comissió d'igualtat FSFA

Benvolguts/ Benvolgudes

Ens adrecem a totes les persones treballadores de la Fundació Sant Francesc d’Assis, per informar-vos de la creació de la Comissió d’Igualtat FSFA.

Aquesta iniciativa respon principalment a l’acompliment legal de tota empresa, que ha de presentar un Pla d’Igualtat (Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.) amb una vigència màxima de 4 anys.

Aquesta Comissió està formada tant per treballadors/es de diferents àmbits assistencials així com per representants legals dels treballadors de cada un dels centre de la Fundació.

L’objectiu de la comissió es identificar, impulsar, avaluar i realitzar un seguiment del Pla d’Igualtat, mitjançant una metodologia estructurada i basada amb les recomanacions de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta comissió té l’esperit de vetllar per a la millora continuada i d’impulsar totes aquelles accions que vagin a favor de la igualtat efectiva entre dones i homes.

Atentament

Comissió d’Igualtat de la Fundació Sant Francesc d’Assis.

/by

Programa d’acompanyament als professionals Fundació Galatea

Suyport psicològic a professionals de la Salut per sobrecàrrega Covid-19

La Fundació Galatea, sempre capdavantera en el recolzament emocional dirigit principalment als professionals de la salut i l’àmbit social, ha obert una línia de suport psicològic i emocional per poder emparar el patiment sofert pels equips de treball que, a primera línia de foc, s’han vist sobrepassats per l’envestida i contenció d’aquesta pandèmia.

La convulsió d’aquests temps ha donat lloc a una ansietat addicional en tots i cadascun dels professionals que, en la seva dedicació i vocació, s’han vist desbordats per una situació excepcional.

La Fundació Galatea, juntament amb l’impuls de la Fundació la Caixa, ha posat a l’abast dels professionals un sèrie de serveis gratuïts per a poder alleugerir la càrrega addicional patida a causa del sobreesforç que ha comportat la Covid-19.

La Fundació Galatea, ofereix un servei de suport psicològic online, dins una plataforma telemàtica que preserva en tot moment la confidencialitat dels professionals.

Dins del programa d’acompanyament als professionals hi ha varietat de serveis i avantatges:

  • Suport emocional: Web App de GestioEmocional.cat
  • Cura del Cos: Plataforma de “DiR a casa”, la cadena de gimnasos Dir posa a l’abast dels professionals sanitaris el seus serveis gratuïtament amb classes per streaming i/o vídeos per poder visualitzar-los en qualsevol moment que es desitgi.

Hi ha un apartat específic de beneficis i descomptes en diferents serveis i productes.

  • Serveis de cura: cangur, gent gran, persones amb diversitat funcional
  • Alimentació i supermercats
  • Mobilitat: tallers i serveis, renting i lloguer
  • Esport i activitat física: articles esportius, gimnasos i wellness
  • Restaurants
  • Llar i serveis: mobles i decoració, carburant, llum i gas, serveis per a la llar, mascotes i jardineria, planxa i tintoreria
  • Compres: Moda, farmàcia i parafarmàcia, tecnologia i electrodomèstics, perfumeria i cosmètica

Per poder accedir al Programa d’acompanyament a professionals només cal registrar-se amb el correu electrònic corporatiu a:

https://catsalut.vipdistrict.com/

Gràcies a totes i cadascuna de les entitats que cuideu dels que cuiden

Fundació Galatea: https://www.fgalatea.org/ca/

Suyport psicològic a professionals de la Salut per sobrecàrrega Covid-19

/by

Reflexió post-COVID-19

, , ,
Pacient de 74 anys recuperat de Covid-19 a Can Torras
Pacient de 74 anys recuperat de Covid-19 a Can Torras

L’edat no és un impendiment per sortir-se’n a Can Torras

La Fundació Sant Francesc d’Assis té tres centres molt diferenciats entre sí i amb particularitats molt específiques: un centre sanitari d’atenció intermèdia, un centre residencial per a persones grans i un centre residencial per a persones amb discapacitat.

Jo diria que els principals aspectes a destacar en aquesta etapa tant crítica que ens ha tocat viure, han estat l’encert de les decisions estratègiques que en el seu dia la FSFA va definir:

  1. La sanitarització del centres: els tres centres funcionen amb el mateix model d’assistència sanitària i social que es caracteritza per posar les persones al centre, per l’estreta connexió entre tots els serveis per assegurar el treball multidisciplinari i per disposar d’una estructura sanitària potent en cada un d’ells, tant de personal com de recursos, que en moments puntuals pot estar recolzada per la del centre d’atenció intermèdia.
  2. Lideratges potents i equips de suport eficaços: Unes direccions de centre potents que han identificat les necessitats de forma precoç i uns serveis corporatius centrals que han gestionat l’obtenció d’aquestes ràpidament i que les han distribuït de forma equilibrada. Aquesta ha estat la base per poder-nos enfrontar a situacions difícils durant aquesta etapa.
  3. Equips de treball compromesos que han sabut fer front, amb molta professionalitat i proximitat humana, a una situació sobtada i excepcional. Sanitaris, personal auxiliar, educadors, personal de manteniment, bugaderia, neteja… han demostrat el seu compromís davant circumstàncies molt adverses. Ens han donat a tots una lliçó de treball en equip, precisió tècnica i tracte humà.
  4. La flexibilitat i capacitat d’adaptació: Els nostres centres sempre han estat estructures flexibles i amb una gran capacitat d’adaptació a les necessitats que la societat ens demana en cada moment per davant dels nostres interessos. Aquesta experiència ens ha facilitat poder efectuar totes les adaptacions funcionals que hem hagut de realitzar d’una forma àgil.
  5. La capacitat de donar respostes amb els recursos de que disposem en cada moment: Hem fet servir tota la nostra inventiva per fer front, en un context de recursos limitats, a una realitat nova, totalment aliena a la nostra quotidianitat. Tothom ha mostrat una increïble capacitat per afrontar, amb els recursos de que disposava, una situació que semblava, en un inici, que ens anava a sobrepassar.
  6. L’empatia i la solidaritat són valors claus en situacions de crisi: Ens han sorprès molt positivament les nombroses mostres de solidaritat per part del nostre entorn immediat: la col·laboració desinteressada de persones anònimes, empreses i ajuntaments que s’han mobilitzat a tots els nivells per fer-nos donació de material específic per la contenció de la Covid19.

Aquesta proximitat i recolzament ha estat més sentida encara, davant l’allunyament que d’altres Institucions o Administracions han demostrat.

En definitiva, una vegada més, la realitat ens demostra que una estratègia institucional fonamentada i ben estructurada ha estat essencial per superar l’adversitat en moments difícils.

De ben segur que un cop superada la fase aguda, no podrem tornar a les estructures anteriors, ens haurem d’organitzar d’una altra manera i caldrà un període de reflexió, no molt llarg, per incloure en la nostra quotidianitat d’atenció a les persones, totes les lliçons apreses en aquest temps turmentós.

Josep M. Cuartero.

/by

Com fer una mascareta

 

No hi ha mascaretes per a tothom? No passa res, des de la FSFA us expliquem com hem fet les nostres mascaretes per protegir-nos a nosaltres i als nostres residents de la infecció per Covid-19.

Ànim voluntariós i treballadors, i moltes gràcies per la vostra ajuda!

Cuidem-nos!!!

 

Com fer una mascareta

 

 

/by

Nou programa de gestió documental de la FSFA

Can Torras - Fundació Sant Francesc d'Assís

“QUIONIA SYSTEM INFORMATION”

Adherir-nos al programa de gestió Quionia System Information, neix de la necessitat de gestionar la documentació diària de l’actiu immobiliari.

D’una manera pràctica i senzilla es pot tramitar tota la informació recurrent dels tres centres que configuren la Fundació en matèria de llicències, butlletins, inspeccions… així com la gestió de totes les incidències internes i externes, inventari, tipologia de les avaries… i així, poder atendre-les en el mínim temps possible.

A aquesta plataforma s’envien totes les incidències de la FSFA relacionades amb Obres i Serveis, i des d’aquí, mitjançant un sistema telemàtic, es redirigeixen als responsables de cada centre.

Aquests gestionen la seva reparació, quedant les incidències i actuacions registrades en una gran base de dades.

Mitjançant aquest programa es fa un seguiment continuat de cada avaria, que es va etiquetant com a oberta, tancada o pendent de resolució.

Procurant avançar-nos en tot allò que impliqui innovació i progrés, apostem per aquest Programa de Gestió Documental necessari per a una Fundació que creix en millores i ha d’estar preparada per adaptar-se a futures necessitats.

 

Més informació: https://www.simbioe.com/2020/01/

/by

L’artrosi segons la seva localització

Mans

Afecta sobre tot les articulacions interfalàngiques proximals i interfalàngiques distals i trapezi metacarpiana.

Acostuma a ser de desenvolupament asimptomàtic, encara que l’afecció de la trapezi metacarpiana o rizartrosi del polze amb freqüència és dolorosa, en especial en els moviments.

Un quadre especial és el corresponent a l’artrosi erosiva, que afecta a les articulacions interfalàngiques distals, a les interfalàngiques proximals i a les metacarpofalàngiques, amb freqüents episodis de brots inflamatoris. Radiològicament hi ha importants erosions.

Es planteja el diagnòstic diferencial amb l’artritis reumatoide.

Maluc

És més freqüent en l’home, és la més simptomàtica, des de l’inici hi ha dolor.

Inicialment aquest es presenta solament amb la deambulació o la càrrega, però després es pot desenvolupar amb els canvis de posició i fins i tot en repòs.

Al mateix temps hi ha una limitació important de la mobilitat amb tendència a la rigidesa o posició en flexió i rotació externa.

L’afectació difusa és la millor tolerada, atès que es manté millor la congruència articular malgrat la profundització del cap femoral a l’acetàbul.

El dolor pot ser referit a l’engonal, glutis, regió troc anterea, cresta ilíaca i fins i tot el genoll.

Genoll

S’afecten sobre tot els compartiments intern i femoro patel·lar (la patel·la és la ròtula).

És molt freqüent la presència d’artrosi secundària a  genu varum o genu valgum  X .

Són freqüents els cruixits.

En ocasions pot haver graus moderats de sinovitis amb lleu tumefacció o brots aguts amb gran vessament de líquid sinovial, en general de tipus mecànic.

Amb l’evolució acostuma a haver tendència a la fixació en flexió e incapacitat funcional, que pot provocar graus importants d’inestabilitat.

Afectació vertebral

És la localització on més fàcilment s’atribueix un significat patològic a signes radiològics.

Els osteòfits vertebrals  (prominències vertebrals a les vores) són molt freqüents a partir dels 40 anys en persones que mai no han tingut cap molèstia.

El síndrome cervical cefàlic s’atribueix en moltes ocasions a l’artrosi quan es troba una radiologia positiva sense que aquesta sigui la responsable.

Altres localitzacions

L’afectació primària del colze, l’espatlla i el turmell és molt poc freqüent.

Més comú és l’esterno-clavicular, així com la primera metatars falàngica.

Artrosi generalitzada

Es parla d’artrosi generalitzada quan hi ha afectació de més de tres grups articulars.

Existeixen dos patrons clínics: un patró que afecta més a les dones: interfalàngica proximal, interfalàngica distal, trapeciometacarpiana, primer metatars falàngica, genolls, i un segon patró que afecta més als homes: canells i maluc.

 

Dr Antoni L Muñoz

Aquesta informació no substitueix el consell mèdic, i abans de prendre qualsevol decisió sobre el tema sempre és recomanable consultar l’especialista.

Podeu trobar més informació a: http://canalsalut.gencat.cat/ca/detalls/article/Artrosi

/1 Comment/by

Sessió informativa sobre el rol dels cuidadors informals i el procés de dol

Sessió informativa per a famílies a la FSFA Els ponents.
Sessió informativa per a famílies a la FSFA Sessió informativa per a famílies a la FSFA Sessió informativa per a famílies a la FSFA Sessió informativa per a famílies a la FSFA

GAM: Grups d’Ajuda Mútua

Aquest any 2019 hem volgut continuar amb el Projecte de Sessions Informatives per a famílies i/o tutors legals, arrel de la bona acollida que ha tingut i el volum d’assistents que han assistit a les darreres xerrades durant el 2018 i el 2019.

Emmarcada dins d’aquest Projecte, el passat 11 de desembre a les 11:30h va tenir lloc al Centre Residencial i CAE Les Hortènsies la xerrada sobre “EL ROL DELS CUIDADORS INFORMALS I EL PROCÉS DE DOL”.

En primer lloc, la treballadora social del centre, la Sra. Cristina Gordillo va donar la benvinguda a tots els assistents, tot i que en aquesta ocasió, el contingut de la present xerrada va ser desenvolupat pel Sr. Sergi Canal, alumne de pràctiques de Treball Social del centre, i posteriorment per la Sra. Judit Monterde, educadora del centre, la qual va fer una posterior reflexió sobre el criteri dels professionals del centre en relació a la necessitat d’informar als usuaris sobre les possibles defuncions dintre dels seus respectius nuclis familiars.

En aquesta ocasió, es va decidir triar aquesta temàtica, en primer lloc, perquè considerem, correspon a un tema d’interès general i amb el que ens podem trobar tots en un moment determinat de la nostra vida, i en segon lloc, amb l’objectiu d’informar i empoderar a totes aquelles famílies que cuiden els usuaris del centre, especialment d’aquelles que tenen els seus familiars en règim de CAE, i per tant, diàriament adopten el rol de cuidadores informals de persones amb discapacitat intel·lectual.

Així doncs, els objectius principals d’aquesta xerrada van ser:

  • Proporcionar una informació d’interès sobre el rol dels cuidadors informals i el procés de dol.
  • Informar sobre els principals recursos dels que disposen les persones cuidadores informals.
  • Integrar ambdós temàtiques: els processos de dol que viuen les persones cuidadores no professionals.
  • Resoldre els possibles dubtes relació als temes tractats.

Els temes principals que es van tractar i desenvolupar es van dividir en dos parts: primerament es va realitzar una aproximació a la realitat dels cuidadors informals, i posteriorment, es va tractar en profunditat el concepte de dol i procés de dol, amb l’objectiu principal d’explicar els principals dols que pateixen les persones cuidadores, especialment, en el moment que adopten el rol de cuidadores principals de familiars en situació de dependència i vulnerabilitat. D’aquesta manera, els principals temes que es van tractar són els següents:

  • Què entenem per cuidador/a informal?
  • Principals diferències entre els cuidadors informals / no professionals i els cuidadors formals / professionals.
  • Principals funcions del cuidador/a informal responsable de l’atenció d’un familiar amb discapacitat intel·lectual i/o amb trastorns de conducta.
  • La importància de cuidar-se per poder cuidar.
  • Recursos dels que disposen les persones cuidadores no professionals (acompanyament, cursos formatius, espais virtuals, Grups d’Ajuda Mútua, recursos econòmics i serveis, etc.)
  • Realitat del procés de dol: definició del concepte, principals tipus i etapes dels dols existents i els dols que poden patir els cuidadors en l’atenció de persones amb discapacitat intel·lectual.

Posteriorment, la Sra. Judit Monterde, com a professional de l’àrea educativa del centre, va facilitar una sèrie d’orientacions per a les famílies i/o tutors legals d’usuaris del centre, per la comunicació i acompanyament del dol als seus familiars en situació de dependència. En aquest context, va remarcar la importància i necessitat de comunicar les defuncions als familiars amb discapacitat intel·lectual, sempre i quan, els hi facilitin un “espai” que permeti potenciar l’expressió de sentiments, reconèixer les reaccions pròpies del dol, acceptar les emocions viscudes, treballar els records, participar als rituals funeraris, etc.

A tots els assistents se’ls hi va fer entrega d’un dossier amb la informació que s’havia exposat a la xerrada. En aquesta ocasió es va considerar rellevant facilitar informació sobre el llistat d’ entitats que realitzen cursos formatius per a cuidadors informals a Barcelona i municipis propers, sobre el llistat de pàgines webs que ofereixen orientació i acompanyament als cuidadors, i sobre els municipis de Catalunya que disposen de Grups d’Ajuda Mútua per a cuidadors informals.

Podeu trobar aquests llistats aquí:

També es va fer entrega d’un qüestionari per valorar el contingut de la xerrada i  el grau de satisfacció obtingut d’aquesta i, finalment, es va oferir un espai on els assistents poguessin fer propostes de temes del seu interès personal per tractar en futures sessions.

Esmentar per últim que les persones que vulguin rebre el dossier informatiu que es va lliurar a la sessió, es poden posar en contacte amb la Sra. Cristina Gordillo, treballadora social del centre.

Donem les gràcies a tots els participants per la seva assistència i convidem a totes les persones, tant de dintre com de fora de la Fundació Sant Francesc d’Assis, a participar en futures sessions que organitzarem i de les quals els anirem informant.

 

Sergi Canal Aguilera

Alumne de pràctiques de Treball Social
CR i CAE Les Hortènsies

Sessió informativa per a famílies a la FSFA

Els ponents.

/by

Patologia osteoarticular

Poliartritis

El terme poliartritis constitueix un repte en el diagnòstic i és molt freqüent en la pràctica mèdica diària.

El primer que s’ha d’ establir és si es tracta d’un pacient amb poliartritis, o si el quadre de dolor es deu a altres causes: tendinitis, miositis, neuropaties, malalties òssies, fibromialgia.

El terme artritis implica inflamació articular, que no és difícil d’objectivar. La tumefacció i el dolor són les característiques més constants. L’envermelliment és freqüent en algunes malalties, com la gota i l’artritis infecciosa, i és més rar en l’ artritis reumatoidea  i el lupus eritematós sistèmic. El vessament articular pot fer-se més evident en algunes localitzacions (genolls, colzes, turmells). En articulacions més profundes (malucs, espatlles) els signes inflamatoris són menys aparents o estan absents: en aquests casos, la limitació articular en tots els plans suggereix l’existència d’una artritis.

Diagnòstic

Història Clínica

El símptoma principal que refereix el pacient acostuma a ser el dolor. L’inici  brusc del dolor és més freqüent en les artritis per microcristalls (gota, condrocalcinosi), i en les bacterianes, que, malgrat ser més freqüent l’afectació d’ una sola articulació, poden presentar-se també en forma de dos articulacions o més afectades.

La distribució de les articulacions afectades constitueix un punt important pel diagnòstic. L’artritis reumatoidea acostuma a iniciar-se en les petites articulacions de mans, canells i peus, amb una distribució simètrica. Les espondili artropaties (espondilitis anquilosant, artritis reactiva associada a malaltia inflamatòria intestinal o artropatia psoriàsica) acostumen a mostrar una distribució asimètrica, amb predomini a les extremitats inferiors.

L’artritis que comença en una articulació i després se’n va a una altra és pròpia de la febre reumàtica i d’alguns casos d’artritis gonocòccia. En el lupus és freqüent l’afecció de petites articulacions de mans i acostuma a existir una dissociació entre el dolor i la impotència funcional que refereix el malalt i els signes inflamatoris objectivats.

La rigidesa matutina és un criteri per al diagnòstic de l’artritis reumatoidea. L’antecedent de dolor lumbar de característiques inflamatòries, que el que no va relacionant amb el moviment, pot tenir dolor en repòs, és suggestiu de l’espondilitis.

Les artritis víriques, l’artritis reumatoidea, el lupus i altres malalties generals poden cursar amb febre que no solen pujar de més de 38º. Cal tenir en compte que els antiinflamatoris tipus (Voltarén, Ibuprofeno…) són potents antitèrmics, per això si interessa conèixer les característiques de la febre, és aconsellable evitar la seva administració durant 48h, i donar altres fàrmacs.

L’astènia (cansament) és un dels símptomes més freqüents del lupus i pot constituir una manifestació inicial d’un brot de lupus.

La història sobre els hàbits sexuals del pacient pot ser important. L’artritis gonocòccia, l’artritis associada a l’ hepatitis B o els trastorns reumatològics relacionats amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH) són més freqüents en pacients amb major promiscuïtat sexual.

L’afectació ocular pot acompanyar a nombroses malalties reumàtiques inflamatòries. La afectació cardíaca és freqüent en la febre reumàtica, en l’espondilitis i en molts pacients amb lupus i artritis reumatoidea. La nefropatia és característica del lupus i d’algunes formes de vasculitis sistèmica.

Les parestèsies (sensació com de formigueig, de rampes) acostuma a estar en relació amb una neuropatia per atrapament (síndrome del túnel carpià) o bé ser conseqüència d’una mononeuritis múltiple, com passa en diverses formes  de vasculitis.

 

Dr. Antoni Lluís Muñoz

/by

La prevenció de les errades de medicació a la FSFA

Xerrada sobre prevenció d'errors de medicació - FSFA

El passat 21 de novembre de 2019 dues infermeres de l’ equip assistencial de la Residencia Les Hortènsies, la Neus Manzano i l’Elizabeth Pedrosa, van presentar la forma de preparació i administració de Medicaments que fem a la Residència , i com afecta a la prevenció d’ errades de medicació.

Vam exposar també com serà el sistema de preparació i administració amb les innovacions que hem realitzat a la Fundació Sant Francesc d’ Assis.

 

Presentació de la xerrada en PDF

Consulta aquí la xerrada sobre prevenció d’errors en la medicació (PDF).

 

 

 

/by

Funcionalitats del nou programa de gestió de persones Integrho

De cara a l’adaptació a les noves tecnologies i augurant reptes futurs, hem optat per la implementació del programa de gestió de personal Integrho, que és a tots els efectes un desafiament, no solament tecnològic, sinó també social.

Un programa de recursos humans que simplificarà, optimitzarà i agilitarà el sistema de comunicació i gestió del departament de RH amb els treballadors i serveis externs contractats.

Una eina que prestarà un vincle transversal, fluid i precís, amb el departament de RRHH.

El programa està compost per set mòduls creats a la intranet de la FSFA a més de la signatura digital, una eina, que agilitarà del procés de contractació.

  • Mòdul itg/*CORE: Regularitza i relaciona tots els mòduls del sistema.
  • Mòdul itg/*PAYTROLL: Gestió de nòmines.
  • Mòdul itg/*EIS: Portal per a empleat i mànagers, d’ús personal.
  • Mòdul itg/*MOBILE: App per a telèfons mòbils Android/IOS.
  • Mòdul itg/TIME: Planificació horària i de torns de treball.
  • Mòdul itg/*HRP: Gestió de calendaris i llocs de treball.
  • Mòdul itg/E4BI: Gestió de dades.
  • Mòdul / E-SING: Sistema de signatura electrònica.

Un canvi exponencial en la gestió de personal, pensat per i per a les persones.

En els següents enllaços tindreu una informació molt més precisa:

I aquí us podeu descarregar els articles complets:

/by

Problemes otorrinolaringològics: què són i com es tracten

estetoscopi

Patologia de la faringe

La faringe es divideix en tres regions: la nasofaringe, l’orofaringe i la laringofaringe.

Nasofaringe

La patologia més freqüent és la derivada de la presència d’una hipertròfia adenoidea, sempre a l’infància, que poden originar una obstrucció de les trompes d’Eustaqui i provocar l’aparició d’otitis secretora.

Com a conseqüència de la hipertrofia adenoidea, la respiració nasal pot estar compromesa, i la veu estarà afectada, originant canvis a l’estructura nasal i oclusions dentals defectuoses.

Però el més important és l’aparició d’una insuficiència respiratòria nasal, sobre tot en nens de menys de 2 anys, ja que són fonamentalment respiradors nasals.

A l’adult la patologia més freqüent de la nasofaringe (o també anomenada cavum) és el carcinoma, que pot presentar-se com una otitis secretora unilateral.

Altres signes i símptomes que poden estar presents a l’inici clínic de la malaltia: són obstrucció nasal, aparició d’un gangli laterocervical posterosuperior.

Orofaringe

La majoria de les faringitis agudes o amigdalitis són víriques, originades per un microorganisme adenovirus i rinovirus.

La bacteria streptococo és la causant de la majoria de les infeccions bacterianes.

S’ha de poder diagnosticar primer si la causa és vírica o bacteriana.

Es tracta d’un procés febril, amb dolor faringi, presència d’exsudat amigdalar i ganglis inflamats ( adenitis) cervicals.

La infecció bacteriana cursarà habitualment amb febre més elevada, dolor més intens i major exsudat i reacció ganglionar que les infeccions per adenovirus.

Les complicacions de les faringitis bacterians poden donar abscessos al voltant de les amígdales, amb major incidència en adults joves.

La penicil·lina és el tractament més segur per les amigdalitis.

Indicacions de l’amigdalectomia

  • Amigdalitis recurrents
  • Amigdalitis causants de convulsions febrils
  • Abscessos periamigdalar (a prop de les amígdales)
  • Hipertròfia amigdalat obstructiva

S’ha de valorar bé, perquè és una intervenció que comporta riscos.

Faringitis crònica (faringitis seca)

El símptoma fonamental és la sensació de cos estrany que s’acompanya de dolor localitzat a la faringe, i en ocasions irradiats vers els oïdes, que té com a característica comuna la milloria de les molèsties amb la humidificació.

El tractament consisteix en eliminar els factors agreujants, proporcionant humidificació i evitar l´estossec voluntari.

Es pot humidificar mitjançant la instil·lació de sèrum fisiològic a través de les foses nasals.

En els casos de dolor molt intens es pot administrar antiinflamatoris.

Laringofaringe

Alteracions de la veu

Des del punt de vista clínic les alteracions de la veu es classifiquen en tres grups: la veu hipernasal, la veu hiponasal i les disfonies.

La veu hipernasal està present és característica de pacients que presenten un paladar enfonsat. Problema anatòmic.

La veu hiponasal és el tipus de veu característica que apareix en una obstrucció (refredat).

Les disfonies agudes són habitualment degudes a laringitis bacterianes o víriques, que apareixen en el curs d’infeccions del tracte respiratori superior (gola, nas).

El seu tractament es basa en el repòs de veu, la humidificació local amb l’aplicació d’inhalacions i l’administració d’antiinflamatoris.

A les disfonies que persisteixen més d 10 dies cal instaurar un tractament específic.

S’ha d’explorar la laringe, ja que poden estar afectades les cordes vocals.

El mateix s’ha de fer amb una veu ennassada secundaria a lesions ocupants d’espai a l’hipofaringe i a d’epiglotis.

Els nòduls són causats per la mala utilització de les cordes vocals, sovint agreujat pel tabaquisme. Molt freqüent en mestres, cantants…).

Cal fer teràpia de la veu mitjançant reeducació.

Els  pòlips són formacions pediculades, que no desapareixen malgrat de fer foniatria .

Han de ser tractats amb cirurgia.

Dr Antoni Luis Muñoz 

(Foto: Sharon McCutcheon)

/by