Entrades

Una jornada de cinema

Kérity, la casa dels contes.

Una sorprenent herència farà que un nen descobreixi el fascinant món que s’amaga entre les pàgines d’un llibre.

…I a la immensa pantalla del cinema, esclata la màgia.

Personatges de llibres antics, de contes explicats sempiternament, relaten les seves històries.

Es desdobleguen de les grafies i adquireixen moviment, veu, personalitats dispars…

Davant el temor de la desaparició de les seves històries, es desencadena una carrera contrarellotge i Nat, sense saber llegir encara, s’implica en descobrir i ajudar als fantàstics éssers que habiten dins llibres i llibres acumulats a la seva biblioteca.

Kérity, és una pel·lícula basada en un conte francès, que convida al lector a continuar somiant, a no perdre aquesta capacitat de sorpresa i fascinació, que com a nens, és innata, i que a vegades perdem al créixer.

És la iniciació a submergir-se en el món de la lectura, a gaudir d’ella, i a no perdre de vista els grans contes clàssics, d’on emergeixen grans històries actuals.

La implicació, l’amistat i la tenacitat per aconseguir el seu objectiu, fan d’aquesta pel·lícula una aventura trepidant i imprescindible, no només per als més petits, sinó per a tot el públic.

Tendra i emotiva, imbuïts en un món digitalitzat, ens convida a no perdre de vista el màgic món que s’oculta als llibres, els seus personatges, les històries que conten i les que apunten…

Un al·legat a no perdre de vista la paraula impreses, fulles i capítols on trobar altres realitats fantàstiques, il·lusòries i prodigioses.

La paraula escrita, és la rúbrica dels somnis.

Un matí al teatre “Hansel i Gretel”

Hi ha contes difícils, amables, divertits. Desmesurats…. Fabulosos….

Poden ser contes figuratius, viscuts… catàrtics,

Els contes narren històries, al principi, irreals, però potser, situades en el context adequat, siguin més veraços del que puguem o volguéssim creure.

De vegades la realitat és tan dura i difícil, que es fa complexa transformar-la.

La línia entre el que és verídic i el figurat és tan fina com pot ser-ho entre el seny i el deliri.

 

Hansel i Gretel, el conte escenificat que vam anar a veure al teatre Blas Infante a Badalona, forma part d’una de les recopilacions que van fer els germans Grimm de contes alemanys de tradició oral, el llibre es deia Contes per a la infància i la llar.

Les seves primeres edicions van ser censurades, a causa de la cruesa de les situacions, la perversitat dels personatges i la dinàmica del relat.

Es va considerar que era un escrit extremadament complex i cruel, i es va convidar als germans Grimm a modificar-lo.

Una manera d’endolcir la realitat, les crueses d’anys convulsos, foscos i plens d’incògnites.

Els germans Grimm van comentar que aquests contes, no estaven destinats per a la lectura dels més petits, sinó que estaven escrits per a un públic adult, que podia ser coneixedor de la rugositat de l’època en la qual aquests estaven basats.

Mare, madrastra, fuita, abandonament…

La història d’en Hansel i la Gretel, àdhuc rectificada… sorprèn, intimida,..

Ens encanta el teatre, l’escenificació i en concret en aquesta obra, vam aprendre que dos nens, amb argúcia i tenacitat, aconsegueixen, unificant forces, una mateixa fi.

Combinant individualitats, podem ser invencibles.

El taller de mosaic

Cada dijous a la tarda, al taller de la residència Les Hortènsies, fem el taller de Mosaic.

La tècnica de mosaic es remunta a l’època dels romans, i a Catalunya està molt arrelada amb el trencadís de Gaudi i les formes orgàniques del modernisme.

Primer preparem el taller, protegim les taules amb papers i plàstics, ens posem la bata i agafem el material que es troba disposat en ordre damunt d’una taula. Les rajoles, la talladora, les peces ja preparades, les coles, els cubells per l’aigua, les esponges, espàtules, recipients i massilles… Reciclem rajoles que ja no serveixen els donem un nou ús i una nova vida.

Agafem el suport on encolarem les peces, un test o una fusta, anem encolant amb ordre amb el pinzell, combinant colors fins a cobrir tota la superfície. Cada un al seu ritme, amb la seva personalitat s’esforça per realitzar la tasca.

Quan les rajoletes ja són seques aleshores la propera sessió quan tot sigui ben sec hem de preparar la massilla per omplir les juntes. Quan el treball està acabat en regalem un a la família i els següents els posem a la venda. Potser aquest any en tornem a vendre molts, com l’any passat, a la fira d’artesania de l’estiu.

Aquest any tenim treballs nous apart dels testos gran i petits, hem fet penjadors, estalvia tovalles,…

A l’hora d’acabar cada un recull els seu treball i el seu espai, posem les bates en una bossa i fins la setmana vinent.

Montse Martínez
Animadora sociocultural

Resum de la Memòria 2018 de la Residència Montseny

Exposem un breu resum de l’activitat duta a terme l’any 2108 en la Residència el Montseny, centre que pertany a la Fundació Privada Sant Francesc d’Assís

La residència el Montseny té una capacitat per a 70 persones en règim residencial.

Es tracta d’una residència assistida, la finalitat de la qual és atendre a persones grans que requereixen cures i supervisió a causa de problemes de salut i/o socials, mitjançant una atenció continuada i professional.

L´objectiu general de la Residència el Montseny és garantir i promoure la prestació d’uns serveis de qualitat per tal de millorar la vida de les persones ateses mitjançant una atenció individual, integral i rehabilitadora.

Disposem d´un equip multidisciplinar que avarca totes les necessitat de la vida diària de l´usuari, incloent també serveis externs opcionals.

Es promou la informació, i l´organització del grup de voluntaris que participen activament en el tarannà diari de la residencia.

La residencia el Montseny intenta millorar de forma continuada les seves prestacions, ja sigui invertint en la formació del personal, millores estructural i renovació de material, estat sempre a primera en línia vers els avançaments s tecnològics y socials.

Resumim a continuació els principals indicadors d’activitat del Centre. Podeu consultar-ne més detalls a la Memòria Anual de la Residència El Montseny.

Persones ateses 2018

Homes 24
Dones 75
TOTAL 99

Graus de dependència 2018

Grau III 43
Grau II 34
Grau I 6
No valorat 16
TOTAL 99

Procedència dels ingressos 2018

Centre sociosanitari 18
Domicili 10
Centre hospitalari 2
Altre residència 2
TOTAL 32

Franges d’edat

Entre 50 i 69 8
De 70 a 79 10
De 80a 89 49
Més de 90 32

Motius baixa

Èxitus 24
Trasllat RSD Privada 3
Retorn domicili 2
Ingrés CSS 1
Canvi a plaça ICASS 1
Ingrés hospitalari 1
Trasllat RSD ICASS 0
TOTAL 32

Activitats motrius

En aquest centre treballem la motricitat cada dia i si pot ser d’una manera lúdica millor que millor.

Si hem de fer un esforç físic, que sigui amb un somriure.

Sovint, l’animador ens porta jocs divertits, com “el paracaigudes”, on la majoria de companys s’ho passa molt bé.

Aquesta activitat consisteix en que cadascú de nosaltres hem d’agafar amb les mans un extrem de la tela, aquesta és rodona i per tant, hem de fer un cercle entre nosaltres. Ràpidament comença l’acció, perquè mentre ens expliquen que farem, alguns companys impacients ja comencen a moure el paracaigudes.

El primer que fem es bellugar el paracaigudes i no vegis com bufa el vent… eI segon és observar com es creen ones, ens agrada fixar-nos en els efectes causats pels nostres moviments.

Després, ens demanen que sense deixar d’agafar el paracaigudes parem de moure’l, llavors aquest cau pel seu propi pes i de sobte ens diuen “1,2 i 3  AMUNT!!”, quan aixequem els braços tots junts és molt impressionant perquè el paracaigudes arriba fins el sostre i fa la forma d’una tenda d’acampada gegant. Repetim diverses vegades i fiquem el cap, fins i tot hi ha algun valent que passa per sota.

Per últim, ens posen sobre el paracaigudes primer una pilota que hem d’evitar que vagi fora d’aquest i caigui a terra. Després ens posen una altra pilota més petita perquè entre tots nosaltres aconseguim ficar la pilota pel forat del mig del paracaigudes. Quan ho aconseguim ho celebrem molt perquè és dificilíssim. Bon treball en equip nois!!

D’aquesta manera treballem i millorem diferents aspectes com la coordinació, la força, la flexibilitat, l’equilibri, l’atenció, el treball en grup, enfortim vincles entre nosaltres i, en definitiva, gaudim d’una jornada lúdica amena fent activitat física, sempre adaptada a les nostres capacitats.

Marc Ruzafa

Concurs solidari

Els treballadors de la Residència les Hortènsies van tenir una generosa iniciativa: desdejuni i berenar de truites solidàries.

Cada treballador, voluntàriament, va elaborar una truita.

La matèria primera…de lliure elecció, tan sols una premissa a seguir… la rodonesa del seu contorn.

L’ingredient principal… ou, però fusionats i emulsionats amb pebrot, patates, espinacs, bacó, mongetes….

Un llarg etcètera d’aliments que podem trobar en qualsevol cuina.

Una gamma variada, cridanera i original digna dels més avantatjats xefs.

La socorreguda truita es va convertir en l’epicentre de tots els paladars.

Exposades per al seu tast a les instal·lacions de la Residència Les Hortènsies, l’hora de l’esmorzar i del berenar aquest dia va ser més festiva de l’habitual, i sobretot solidària.

Un euro més la voluntat va ser el cost de cada tapa.

…I la voluntat va ser àmplia.

Creacions singulars de persones compromeses.

Tot el recaptat ha anat a una causa solidària, en aquest cas, als Pallapupas. L’encomiable labor que desenvolupen els dignifica.

Són iniciatives com aquesta les que no solament defineixen les persones que hi participen, sinó també a la fundació a la qual pertanyen, la FSFA.

Residència Les Hortènsies, antiga casa del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia

“Cerquem les arrels” és una iniciativa i un projecte de la Biblioteca d’Alella Ferrer i Guàrdia, un centre cultural, actiu i progressista, que emprèn moltes i variades activitats pedagògiques.

L’acte consistia en realitzar un itinerari guiat per conèixer la vinculació històrica i patrimonial  d’en Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i lliurepensador català que va néixer a Alella el 10 de gener de 1859.

Ara es compleixen 160 anys del seu naixement, moment adient per fer memòria i no perdre la visió. d’aquest personatge històric que fundà l’Escola Moderna.

Ens va deixar un llegat d’idees progressista i una nova perspectiva d’enfocar l’educació dels nens i nenes.

Empírica, progressista i avançada… Un aprenentatge més obert i liberal, desenvolupant ments que pensin per si mateixes, dilatades al que és nou, als moviments científics i intel·lectuals que despuntaven en els cercles més progressistes de Europa i Nord Amèrica a principis del segle XX.

Instruint a homes i dones dins d’uns valors humans i pedagògics, aliens al que estava establert, en una època pretèrita i succintament fosca.

En Quico de Cal Boter, un noi, entremaliat i rebel, que va créixer a Alella, on el detingueren abans d’afusellar-lo….

La casa on va viure, Cal Boter, ara la Residència les Hortènsies, pertany a la Fundació Sant Francesc d’Assís, es dedica també a l’educació, una educació especial amb nois i noies especials, amb uns valors dels quals en Ferrer i Guàrdia estaria complagut i satisfet.

És un orgull per nosaltres poder compartir part de la seva història… que en part, també és la nostra.

La coral de Les Hortènsies

La música, en gairebé totes les seves modalitats, forma part del nostre tarannà diari.

Melodies immemorials van esculpint una biografia musical de la qual de vegades no som conscients, però que va sumant-se al nostre bagatge.

Un so, un to, una simfonia, ens acosta a un record, a un somriure, o a algun lament.

Al llarg dels segles la música ha acompanyat a l’ésser humà en el seu esdevenir quotidià, fent la seva existència una mica més lleugera i plaent.
Com a activitat dins del quadre anual del curs, hem format una coral, un grup variat de companys que gaudim cantant i escoltant música.

Configurem una amalgama de veus atípiques, anàrquiques, asimètriques, dessincronitzades… fins que… el mestre amb la seva batuta, acobla i disciplina les tessitures i els tempos.

El nostre extravagant cor és divertit, obedient, bromista…
Tons aguts, greus, … Sopranos, tenors, baixos, contralts…

Els que comencen, els que coregen la tornada… els de la dreta, els de l’esquerra… i el director, com dibuixant un llenç amb la seva batuta, unifica i harmonitza les veus.

La música equilibra sentiments, els desborda, els enerva, els apaivaga…

La música és… el pentagrama de les emocions.

Concurs de pastissos

A la feina passem gran part del nostre temps, i dia rere dia, any rere any, amb els companys es van creant aliances, amistats i complicitats.

Veient les mateixes cares, escoltant les mateixes veus, abraçant les mateixes espatlles…

El rostre que et somriu, la veu que t´explica la seva història, les mans que et recullen si caus…

…I així,  poc  poc, en fer-se les relacions més estretes, es va forjant una petita fraternitat, en què no només uneix el treball, sinó també un important sentiment de companyonia i de grup.

A la feina, de vegades, els problemes quotidians poden quedar en un segon lloc.

Amb el teu company rius, bromeges i maquines… quelcom que ens permet evadir-nos i sentir-nos més lleugers.

També hi ha rancúnies, mirades de gairell… com a tota família que es preï… amb les seves coses de més i de menys.

Fem sopars, menjars i alguns esdeveniments.

Un clàssic de la Residència les Hortènsies és compartir receptes de cuina, aquesta vegada amb un concurs de pastissos.

El dia dels paladars dolços, on, entre cavil·lacions esquitxades de farina i ous empolvorats de sucre, hem realitzat creacions al més alt nivell culinari.

Entre rialles, degustacions i cabrioles amb la dieta, el matí ha estat entretingut i original.

El premi real… compartir amb els companys una exquisida jornada de treball.
Els paladars dolços debaten i bromegen, entre porció i porció de pastís.

El patge reial

Esperant-ho però sense avisar, el patge reial, ha instal·lat una bústia màgica, de vius colors, expressiva, flexible…

Capaç de transportar una ingent quantitat de missives fins a l´Orient sense necessitat de moure’s, estàtica i àgil alhora.

Em mira, m’atrapa, em parla…

L’emissari somriu, és amable, regi…

Tremolo amb la carta entre els meus dits, vacil·lo, m’aproximo, em paralitzo…

El patge reial m’acosta, em parla en silenci.

Coneix cadascun dels desitjos que s’amaguen en el més recòndit del meu somni, m’enrojolo… tinc por…

Escolta paraules sense pronunciar, llegeix caràcters exempts de grafia, taral·leja una música sense acords…

Una mà ferma i invisible em convida a acostar-me a la ranura de la bústia, que aparenta un badall divertit.

M’estremeixo… a poc a poc el recel i les pors semblen desaparèixer, em reafirmo, sóc un jo, exempt de dubtes, de suspicàcies, de trasbals.

La meva carta és la carta, la gran missiva als Reis d’Orient, on sense ambages, puc explicar, implorar, que una quimera, una utopia pot ser tangible, corpòria, que un somni no es pot quedar al llimbs, abocat a la vorera de la fantasia.

I el que avui és solament una il·lusió, demà pot tornar-se una evident realitat.

Any nou

Un nou any, un nou inici…

Hem deixat enrere dotze mesos, 365 dies que han passat com un tret sense destinació, xampurrejant moments i instants irrepetibles.

Daguerreotips de vivències impreses en el més profund de la consciència, que sumen records en un àlbum, que com un núvol virtual, anem ampliant.

Diluirem els dies més infausts, les nits més ombrívoles…

Sumits en la penombra, ni s’avança, ni s’oblida.

Enganyant el subconscient, el més fosc canviarà la paleta de colors, amagant una realitat que de vegades ens paralitza, i… ens deixarà seguir avançant.

Dies nous afegirem a la biografia, al bagatge de motxilles plenes, esperances d’un present per viure i un futur amb què somiar.

L’any nou ens dóna, no ens treu… encara li falta molt itinerari per arrabassar-nos una sola fulla del calendari.

Pujats en el vagó que el destí ha disposat a la nostra andana, iniciarem una nova aventura.

En aquesta singladura, seguim junts, de la mà, colze a colze…

Gaudirem d’històries, encara no escrites, que compartides ens faran millors.

 

BON ANY… BON TRAJECTE.

L’efecte Mozart

Segur que en algun moment de les nostres vides, tots hem sentit parlar de l’efecte que produeixen certes melodies en el nostre cervell.

Això és l’anomenat “efecte Mozart”: la influència que té certa música (especialment, peces de W. A. Mozart) en el desenvolupament intel·lectual i creatiu de les persones (encara que, especialment, dels bebès).

Fins i tot ha arribat a demostrar-se que escoltar aquestes peces musicals pot ajudar no només a desenvolupar la intel·ligència, sinó també a atenuar els efectes d’algunes malalties cròniques, com pot ser l’Alzheimer.

I és que l’art de l’estimulació sensorial és molt extens, hi ha mil maneres de descobrir tot allò que ens envolta, conjugant l’estimulació intel·lectual amb la diversió, o la relaxació.

Acompanyar els matins amb música, desenvolupar el sentit del tacte explorant textures i formes, o deixar-se il·luminar per llums de colors són exemples de com percebre el món a través dels nostres sentits.

Raúl Páez.