El patge reial
Esperant-ho però sense avisar, el patge reial, ha instal·lat una bústia màgica, de vius colors, expressiva, flexible…
Capaç de transportar una ingent quantitat de missives fins a l´Orient sense necessitat de moure’s, estàtica i àgil alhora.
Em mira, m’atrapa, em parla…
L’emissari somriu, és amable, regi…
Tremolo amb la carta entre els meus dits, vacil·lo, m’aproximo, em paralitzo…
El patge reial m’acosta, em parla en silenci.
Coneix cadascun dels desitjos que s’amaguen en el més recòndit del meu somni, m’enrojolo… tinc por…
Escolta paraules sense pronunciar, llegeix caràcters exempts de grafia, taral·leja una música sense acords…
Una mà ferma i invisible em convida a acostar-me a la ranura de la bústia, que aparenta un badall divertit.
M’estremeixo… a poc a poc el recel i les pors semblen desaparèixer, em reafirmo, sóc un jo, exempt de dubtes, de suspicàcies, de trasbals.
La meva carta és la carta, la gran missiva als Reis d’Orient, on sense ambages, puc explicar, implorar, que una quimera, una utopia pot ser tangible, corpòria, que un somni no es pot quedar al llimbs, abocat a la vorera de la fantasia.
I el que avui és solament una il·lusió, demà pot tornar-se una evident realitat.
