Entrades

Un mural de colors

,

El nostre dia a dia, com el vostre, ha canviat, però a poc a poc anem tornant a una certa normalitat, amb mesura, sense pressa però sense pausa, amb alegria, amb bon humor i amb moltes ganes de fer coses…

Encara que no puguem sortir de la Residència, ni fer excursions ni festes, no ens avorrim, fem un altre tipus d’activitats.

No per això… Les trobem a faltar.

Els grups de treball són ara més reduïts, minimitzant riscos evitem problemes.

Els nostres monitors i monitores ens han explicat aquesta situació tan especial, tan excepcional… un virus que ni es veu ni se sent, petit i sigil·lós, ha regirat a la vida de totes les persones a cada racó del planeta.

Hem vist com tot l’equip de professionals que ens atenen s’han abocat vers nosaltres, buscant la nostra protecció i fer-nos més fàcil i suportable aquesta situació.

Realment, la vida pot canviar-te en dècimes de segon, però no en som conscients…
No poder veure-us és difícil, però si nosaltres podem suportar-ho, vosaltres també.

Aquest sacrifici, aquestes restriccions, són pel bé de tots.

Les noves tecnologies ens han permès fer videoconferències i fotografies, que, difoses per les nostres xarxes socials, us mostren que estem bé, que no ens falten somriures, que no estem sols, que la vida segueix, encara que sigui d’una manera diferent.

Avui us volem donar a vosaltres, amics, familiars, coneguts… una injecció de positivisme, d’esperança, d’estimació.

Estem fent un mural per penjar-lo a l’exterior de la Residència i dir-vos a tots i cadascun de vosaltres que tirarem endavant, que tot anirà bé, que ens retrobarem i compensarem el temps que hem estat sense veure’ns.

Potser ara valorem més les petites coses, els petits detalls els petits moments que són realment els que ens alimenten anímicament.

Possiblement les circumstàncies no seran com abans durant un temps… Però hem d’aclimatar-nos a les condicions que la vida ens posa al davant, amb força, sense por…

Recordeu…

Us sabem a prop fins i tot en la distància.

Campanya #Joactuo

, ,
Campanya #JoActuo

S’ha engegat una campanya sota el hashtag #JoActuo per crear consciència i responsabilitat.

Nosaltres actuem

Quedar-se a casa és actuar.

Fer un vídeo, ajudar una veïna, cuidar la mare, donar classes en streaming o cantar a la finestra també és actuar!

Totes i tots podem trobar més d’una manera d’actuar per aturar el coronavirus i els seus efectes nocius.

El Sistema de Salut de Catalunya col.labora amb aquesta campanya, i de moment ha penjat alguns vídeos als diferents canals del Departament de Salut, en particular a la web de Canal Salut.

Objectiu

  • Solidaritat: Agraint la feina dels sanitaris.
  • Cridar a l’acció : Divulgant i transmetre missatges de col·laboració i/o suport aquí pugui necessitar-lo.

“La campanya #JoActuo té com a objectiu fomentar i agrair, alhora, tots els esforços que està fent la ciutadania per superar amb èxit aquesta pandèmia quedant-se a casa.”

Aquí els  enllaços de Twitter, Instagram, Facebook i Telegram:

 

Iniciativa impulsada pel Sistema de Salut i el Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya.

 Junts ho aconseguirem!!!

Més informació i referències:

 

La foto de capçalera és de http://www.joactuo.cat/

No et quedis enrere!!!

,

Aquí us deixem un resum de les carreres en què hem participat enguany.

Any intens, productiu i lúdic.

I seguim… La nostra trajectòria té més forma més impuls, més intensitat…

Aquest 2020 tenim un calendari de carreres de les quals us anirem informant puntualment.

T’ho poden explicar, llegir, imaginar… però també pots participar.

Si vols córrer amb nosaltres, animar-nos o simplement acompanyar-nos… seràs benvingut.

Corrent al teu costat tot se’m fa més lleuger.

El Rei Carnestoltes

,

La Festa de Carnaval arriba al seu final.

Després de més d’una setmana de colors, música i ambient, arriba la Quaresma… tot torna al seu lloc i recuperem el dia a dia.

Hem passat un dies molt alegres i divertits amb l’arribada dels reis del carnaval: hem pintat, hem decorat, hem rigut, hem plorat, hem menjat dolços, hem ballat, hem recordat…

Ara, el calendari ens porta dies tranquils, l’arribada de la Primavera, de la Pasqua i molt més!! Us anirem explicant, amb molt de gust, el nostre dia a dia!

Bona Quaresma!  

 

Com tots sabreu, estem a Carnaval i tot és festa i diversió però… Perquè el celebrem? Aquí va la història:

Fa molt i molt temps, en un poble hi governava un Rei anomenat Carnestoltes i era el rei del carnaval. Cada any, per aquestes dates, apareixia disfressat i permetia a tothom divertir-se de la manera que cadascú volgués. I tothom, com si estiguessin embruixats, ho feien. Uns, passaven dia i nit ballant, d’altres aprofitaven per a disfressar-se i cometre malifetes rere la màscara, uns feien baralles de taronges, tomàquets i ous; alguns menjaven i menjaven sense parar; també els hi donava per fer bromes pesades als demés… Com poder veure, el que havia de ser divertit es va convertir en desordenat i perillós.

Tot aquest desgavell no li agradava gens a la Senyora Quaresma, que és una senyora vella de set cames, poc menjadora i no amiga de tanta festa. Ella sempre avisava: “això no és bo, es llença molt menjar, les bromes són molt perilloses, es produeixen robatoris… S’ha d’aturar tot això o passarà una desgracia”.

El Senyor Carnestoltes no feia cas: “Baaaah!!, ets una vella xaruga, sosa, avorrida i envejosa… vés-te’n a casa teva a menjar-te el teu bacallà i deixa’ns divertir-nos!”

En veure que el Senyor Carnestoltes no li feia ni cas i temorosa que passés alguna cosa greu, la Senyora Quaresma va decidir lluitar contra el rei a la seva manera. Mentre ell animava a la gent a sortir de casa, anar de festa, cometre malifetes: robar xuxes, córrer pels passadissos, jugar a pilota per dins les cases, tirar els papers de colors a terra pels carrers, fer grans banquets llençant a la brossa tot el que sobrava, cantar a la biblioteca… Ella intentava desfer l’embruix, convèncer a la gent que aquella actitud no era bona, que s’havien de calmar.

Ella es va passar molts dies intentant que la gent ho entengués, perquè atrets per tanta diversió, es deixaven portar pel Carnestoltes. Però poc a poc, potser cansats ja de tanta festa, els vilatans del poble es van anar posant del costat de la vella Quaresma fins que ningú va seguir al Rei Carnestoltes, que es va trobar de cop avorrit i sol.

Quan tothom es va donar compte de les destrosses, la brutícia i els robatoris, van declarar al rei Carnestoltes com a culpable de tot i el van castigar: només podrà menjar espines de peix i espinacs durant els quaranta dies que durarà el regnat de la Reina Quaresma.

Durant aquests quaranta dies, com havien desaprofitat i llençat tant menjar, haurien de menjar sopes amb oli, aigua i verdures i només els diumenges podrien menjar peix. I és per això que al final del regnat del Rei Carnestoltes, va acabar amb “l’enterrament de la sardina”. Amb la Sardina van enterrar les malifetes comeses i van iniciar una nova vida en la que hauran de recuperar-se de tant de desgavell inconscient i reparar les destrosses, aprenent a conviure i a divertir-se en pau.

 

Aquest any, el regnat del Rei Carnestoltes ha estat del 20 de febrer (inici amb Dijous Gras) i ha finalitzat el 26 (final amb Dimecres de Cendra). La quaresma són 5 diumenges més el diumenge de Rams, que serà el dia 5 d’abril. El dia 13 d’abril serà Dilluns de Pasqua.

 

Us deixem aquí una bonica il.lustració de Carme Sala pintada per una de les seves joves artistes. Podeu trobar-ne més al seu blog la Meva Maleta:

La vella quaresma - il.lustració Carme Rara

Il.lustració del blog la Meva Maleta de Carme Sala.

 

Pol Nord

Desconegut, aventurer i gèlid, el Pol Nord, és un lloc misteriós, ignot, solitari i fred.

Pol Nord i Pol Sud, Àrtic i Antàrtic tots dos pols són l’eix de rotació de la terra.

Grans expedicions i uns pocs i aguerrits aventurers s’han endinsat en aquestes terres.

El gel ho inunda tot, el pinzella i el perfila, el submergeix, l’amaga… sota les seves plaques de neu, poden trobar-se veritables enigmes.

Les condicions climatològiques el fan difícil d’explorar.

Al Pol Sud no s’hi ha trobat per, ara cap assentament de pobladors oriünds d’aquestes terres, ara tan sols l’habiten temporalment científics en estacions permanents de recerca.

Els Inuits o mal anomenats esquimals, són un poble nòmada establert en el Pol Nord amb una cultura, mitologia, tradicions… única i autòctona.

L’estil de vida dels inuits s’adapta a condicions climàtiques extremes.

La severitat del clima condiciona la seva vida social i familiar. Viuen generalment en comunitats i segueixen les migracions dels animals que cacen per a subsistir.

Els pols, grans desconeguts ens han estat avui una mica més propers.

Passejos

L’activitat del passeig no solament  és lúdica, sinó també educativa i  sanitària.

La manca de mobilització d’alguns dels nostres residents, que tendeixen a dur un ritme de vida sedentària, els comporta un problema de sobrepès que afecta a les seves habilitats motrius per la possible pèrdua de mobilitat i flexibilitat.

Amb aquest pla de treball intentarem oferir una estona d’exercici físic individual o en petit grup, per tal de potenciar aquesta mobilització.

En aquest projecte hi participaran aquells usuaris que ho requereixin, prèvia valoració de l’àrea sanitària.

 

Les sessions es porten a terme en espais exteriors, i també  a diferents llocs de la residència que facilitin el tipus d’exercici a realitzar: pati exterior, escales …

L´objectiu general és disminuir el sobrepès i potenciar la mobilitat i la flexibilitat.

A l’exterior acostumem a fer passejos diaris pel poble i els seus voltants aprofitant l’exercici per treballar alhora la inclusió i la relació amb els veïns.

L’activitat també ens permet conèixer indrets nous i aprofitar les rutes més interessants d’Alella i les seves rodalies.

El taller d’Art

El Taller d´Art és creatiu i de dibuix i lliure

Aquesta activitat està adreçada als residents de la secció d’Hortènsies. Treballem el collage amb paper i pintura, a més d’altres tècniques de volum com el fang, la plastilina, la pasta de paper i el paper maché.

Adaptem la feina a cada usuari i treballem tant en grans superfícies com en detall.

Preparem la sala, protegim les taules amb papers i plàstics, ens posem la bata i agafem el material que es troba disposat en ordre damunt d’una taula. Papers, coles, pinzells,…

Cada canvi d’estació significa un canvi a la decoració de la Residència,
Treballem l´Art.

L’art de la bellesa amb materials generalment reciclats.

Tots estan molt contents de poder participar en la decoració de la residència i ho demostren amb la dedicació i concentració amb què fan la feina, per senzilla o complexa que sigui.

 

Montse Martinez
Animadora Sociocultural

Preparatius nadalencs

El Nadal comencem a assaborir-lo mentre l’esperem.

És una època especial, dolça, tendra, familiar…

Els preparatius són uns entrants a l’esperat, l’imaginat.

Somnis plens de màgia que esperem amb una il·lusió inusitada.

El Tió descendeix del seu bosc encantat, amagat entre boires, traçant un camí que només ell coneix, invisible al profà.

En cada casa, al costat de cada foguera, un Tió escanyolit, s’agotzona sota la seva manta vermellosa, menjant i engreixant, per a després, en Nit de Nadal, oferir els seus regals al so de cançons infantils.
El Tió, el nostre Tió, sempre a casa per Nadal.

L’Arbre Nadalenc…, boles, garlandes de colors, campanetes i una estrella gegant que despunta de la seva copa, donant visibilitat als reis d’orient perquè en el seu trajecte no perdin el Nord…

El Pessebre, atapeït de figures, és com un petit poble en moviment, personatges emblemàtics i anònims escenifiquen passatges de l’època, i cada any, se sumen figures que l’engrandeixen, no solament en grandària, sinó també en intensitat.

Papà Noel salta per xemeneies i lluernes… rabassut, galtaplè i accelerat, jocós i gentil, dibuixant somriures amb els seus llapis de colors.

I després es despengen aquests dies que impresos al calendari ens imbueixen dins el Nadal.
L´any nou, se’ns presenta amb nous reptes, noves oportunitats.

Els Reis d’Orient, eterns, atemporals… cavalcant sobre camells alats, ens regalen somnis, realitats, anhels …

I amb ells, el període nadalenc finalitza … Una mica malenconiosos, una mica contents…

Haver gaudit d’aquesta època ens injecta dosi d’il·lusió per a continuar somiant la resta de l’any.

BON NADAL!!!

Festa cubana

Cuba és alegria, color i hospitalitat, dins d’un marc econòmic – social a vegades difícil i amb infinitats de reminiscències passades.

El poble cubà, directe, obert i dinàmic, beu de cultures diverses, principalment europea i africana, sent aquesta una mescla que els fa inigualables.

D’històries convulses, ha sabut treure el millor de cada conflicte juxtaposant i modificant tradicions d’altres cultures per a afegir-les al seu ja ric repertori tradicional.

Indiscutiblement, alguna cosa que distingeix a Cuba és la seva música, salsa, mambo… així viuen, així dansen.

Frescor i algaravia que contagia al forà acabant aquest, embadalit i mimetitzat amb l’entorn i amb les seves gents.

La religió catòlica i la santeria fan de Cuba un país supersticiós i respectuós cap a la vida i la mort, barrejant mons divergents, llums i ombres.

La vida i la mort conviuen en un mateix univers, en un mateix punt, entenent i respectant els espais que cadascun ocupa.

Cuba t’acull, t’agita, t’ensenya i comparteix.

País al qual es torna després de conèixer-lo, s’estima després de viure’l, se sent després d’escoltar-lo.

Conte inclusiu Xocolata Paint

Els contes inclusius són contes dirigits a tots els públics, amb una particularitat, també estan adaptats a persones amb alguna diversitat funcional.

Són contes que inclouen la disparitat de pluralitats, condicionant-los perquè persones amb necessitats especials puguin imbuir-se a la història i ser partícips d’aquesta experiència.

Aquest any, organitzat per l’Ajuntament d’Alella, s’ha representat a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia el Conte – Taller Xocolatada Paint, una activitat literària i sensorial on poder degustar un conte, assaborir-lo i olorar-lo.

La textura a la varietat de les xocolates, els colors i les olors, fan que el conte prengui vida i ens atrapi en un carrusel de sensacions.

La història… un home planta un arbre on creix xocolata… senzill, molt senzill… i d´aquesta història surten infinitats de sensacions.

Com un arbre que fa florir somriures que compartim, pintem i assaborim.

L’olor, la textura, el gust… un conte màgic no sols en la seva escenificació, sinó en el seu context, un entorn adaptat, modificat i expressat.

Un joc que explica una història, em menjo el conte, sóc la rondalla… sóc… aquesta història.

Un relat gastronòmic, al·legòric i quimèric que entre serpentegis imaginatius ens ensenya a gaudir.

Una història que és olor… és tacte, és gust…

Un maridatge innovador i inigualable que et fa ser part  del conte.

Castanyada a la Residència El Montseny

Ha arribat la Tardor!

Amb l’arribada de la tardor, el Montseny es tenyeix de colors vermells, grocs i marrons i arriba la Castanyada!

Als avis els hi agrada molt la festa de la castanyada perquè és una festa molt dolça.

Així doncs, com cada any hem fet els panellets.

Hem sortit al mercat a comprar tots els ingredients i fruits de tardor per decorar la casa.

Ens hem posat ‘mans a la massa’ per fer els tradicionals panellets i ens han quedat brutals: de pinyons (els més difícils i els més sol·licitats…), d’ametlla, de cirera, de coco, d’ametlla crocant… Nyaam!

Hem fet la festa de la Castanyada. La Neus ha vingut a tocar i a cantar cançons que ens han fet vibrar… hem menjat moniatos, castanyes i panellets, tot remullat amb vi dolç.

Laia Noi

Un tarannà de Halloween

Els rebels impenitents vaguen triomfants en un dia que per calendari els pertany.

Dansen i udolen penes mil·lenàries que no posseeixen ni perdó ni assossec.

Ànimes turmentades per pors i temors intangibles i incommensurables.

En aquest dia, intenten unificar dos mons superposats, cohabitar amb els altres, els corporis, finits i tangibles.

Es desplacen sigil·losos, fregant, gairebé sense tocar, murmurant paraules de desconsol.

Úniques hores per compartir i manifestar sentiments inconclusos, accions congelades en el temps i l’espai, conflictes no dirimits.

Es despengen d’una densa boira que distorsionen els sentits, i es presenten gotets i atrevits.

Llargues Danses de la Mort al so d’una música constant, un tarannà sense finalitat ni objectiu.

Els diferents, els anàlegs, ballen avui sons mundans intentant ajuntar realitats paral·leles.

I la castanyera àvia fidel centenària i atemporal que ens acompanya any rere any.

Una cita sempiterna. L’olor de castanyes acabades de rostir, moniatos dolços i saborosos …

Un temps que ens conviden al recolliment, recordant-nos que la tardor, ja implantat, ens farà més intrínsecs … Menys efímers.

Un especial Tarannà de Halloween us explicarà una experiència única i irrepetible.

Podeu trobar la nostra revista a la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies.

AMICS, UNA ABRAÇADA RERE LES OMBRES POT OMPLIR-NOS DE LLUM.