Entrades

Festa temàtica australiana

Aquest mes ens endinsem en un país curiós, multicultural i exòtic.

És particular per naixement, alhora que extens, temerari i aventurer.

Austràlia al costat de Nova Zelanda, serien les antípodes d’Espanya.

Posseeix un ampli territori, però per comparativa, consta d’una relativa poca població malgrat la seva superfície territorial.

Gran part d’Austràlia es compon de desert i zones amb un clima sec i de vegades hostil.

Australia és un paradís per als amants dels animals, ja que posseeix una fauna única, però cal estar ben atents perquè alguns exemplars són extremadament perillosos.

Els australians són molt nets i curosos amb la natura i amb l’entorn, per a ells és la conjunció única vers el seu tarannà diari.

És un país multicultural i amb una mentalitat oberta, disposat a assimilar i a gaudir de les particularitats que ofereixen altres cultures.

Orgullosos del seu llegat multiètnic, reclamen que tots els ciutadans respectin i compleixin les seves lleis i valors socials.

La música forma una part important de la seva vida diària, ja que a les reunions socials, tan transcendentals per a ells, està sempre present.

Una barreja entre allò pretèrit i allò més avantguardista la converteix en original, alegre i rítmica, i nosaltres ens hi unim amb delit i eufòria.

D’Austràlia hem après quelcom de la seva gastronomia, la seva cultura i la seva forma de vida.

A cada festa temàtica, saltem de toll en toll descobrint països i continents

Un any per descobrir

,
Bon any nou !!

Un nou any s’obre pas davant nostre. Mudable, amb dubtes, fatigat, però ple alhora d’esperances.

L’ampolla de cava destapada omple la copa de cada familiar, de cada amic que, a la nostra taula o al nostre centre, brinda perquè els dies esdevenidors ens siguin més lleugers, menys incerts.

El cansament que ens deixa aquesta pandèmia és dur, de vegades difícil de gestionar i en alguns moments ple de mancances.

Però la força, la il·lusió i els anhels de superació faran que les jornades que ens esperen dilueixin la nebulosa viscuda i ens retornin a un cicle de vida més precís.

Les vacunes continuaran contribuint a la contenció d’aquesta pandèmia. Junt amb l’embranzida de tots i cadascun de nosaltres, aconseguiran que puguem conviure sense por amb aquesta malaltia que acabarà sent tan endèmica com la grip.

Tenim per davant 365 dies en què descobrir entorns nous, persones desconegudes i generar inèdits somriures que ens acostaran als qui tenim lluny.

Un any esperat per a seguir, per a conèixer i per a estimar,

Res no és etern, res no dura tota una vida… allò que no és bo també pot ser passatger, encara que sembli que el temps avanci més lentament.

Que aquest any ens acosti i ens abraci amb la mateixa il·lusió que quan esperem el millor amic, aquell més estimat.

FELIÇ ANY NOU!!!

Un Nadal complex

Un Nadal pacient

Aquest Nadal és complex, aliè a l’esperat… diferent.

Ens trobem en un moment delicat de la pandèmia i per això hem de continuar sent prudents, curosos i previnguts.

És important que en aquestes dates tan especials, seguim meticulosament les mesures de prevenció i protecció vers el Sars-Cov2.

No serà el Nadal esperat, però podem assaborir-lo mesuradament, perquè ens n’esperen molts més.

Gaudim d’aquest temps sense presses, sense aglomeracions, sempre dins del nostre entorn més proper…

Ja vindran els menjars multitudinaris als quals estàvem acostumats, on la casa és desbordada de tota la família, dels amics… però enguany, no és el millor moment per fer-ho…

Que aquestes circumstàncies tan adverses, no ens privi de la felicitat que comporten aquestes festes i deixem que inundi els racons de la nostra llar.

Acolorida, vestida per a esperar-la i gaudir-la com es mereix, però d’una manera diferent.

Tornem a ser pacients i recordem que entre tots ho podem fer possible.

Bon Nadal encara que les circumstàncies no siguin les anhelades.

La Jean Bouin 2021

Video de TV3 sobre la sortida de l’equip de la FSFA a la Jean Bouin 2021

 

Les cadires voladores tornen a posar-se en moviment!!!

La Jean Bouin, la primera carrera des de la pandèmia, és per a nosaltres el reinici de la nostra incursió al món esportiu.

Carrera vertiginosa, cremant asfalt, derrapant davant corbes sinuoses, assaborint la velocitat, el vent a la cara i els somriures de tots els participants.

Uns caminant, uns altres corrent… cadascú dins les seves capacitats.

En un ambient entre esportiu i festiu, ens reunim amb amics que fa temps que no vèiem, compartint junts les nostres petites experiències.

Tenim la capacitat d’adaptar-nos a qualsevol activitat, a qualsevol circumstància, per complexa que sembli. Amb la vostra ajuda som capaços de tot.

Som persones amb necessitats especials sí, però els voluntaris fan del seu esforç la nostra felicitat.

Ens llancen com un coet cap a la meta, potser no arribem els primers, però la creuem sentint-nos guanyadors, pletòrics i contents, desbordant adrenalina.

Després de la carrera,anem a l’àrea d’avituallament… cal reposar forces… i després, a celebrar-ho tots junts.

A poc a poc anem assolint petits reptes, petites batalles que, guanyades, ens porten al podi dels triomfadors.

Integrats en un món que mai haguéssim pensat que pogués ser part de nosaltres, heu fet possible l’impossible … Amb constància i esforç, amb afecte i dedicació.

Recordant-nos sempre que:

“La discapacitat no és un impediment, és tan sols una diferència”

 

Tornem a Sant Mateu

Sant Mateu ens esperava, amb tota la seva magnificència àmplia i esplendorosa.

Ara tot va agafant una velocitat, compassada, mesurada.

Tornem a sentir, a compartir, a veure tot el que fins ara estava censurat, limitat.

Les sortides tornen a ser l’eix del nostre dia, i Déu!!! Com les gaudim!

Caminar pels corriols de la muntanya de Sant Mateu és tota una experiència.

Potser avui tenim una visió diferent de les experiències que vivim, ara el temps el discorrem d’una altra manera, acaronant cada segon.

Tot es torna més viu i intens.

Intentem degustar cada segon com si fos l’últim, cada experiència, cada sensació… tot torna a ser únic i irrepetible.

La vida ens ensenya, de vegades de manera devastadora, que el temps és efímer i finit.

Dissipem el temps sense tot just percebre’l, però és el temps el que ens erosiona a nosaltres…

Al passat hi vam ser, al present hi som i al futur hi serem.

Visquem dels moments, sense avançar esdeveniments.

Vivint el present sabrem esperar el futur sense ànsies, sense presses, tastant-lo com si fos la primera vegada.

Pensem en present. Perquè el futur es torna present quan es viu.

La castanyada a Les Hortènsies

La nostra castanyera, abillada amb les seves millors gal·les, ha repartit castanyes., moniatos i panellets.

Generosa i divertida, ens ha sorprès amb un berenar especial.

L’olor de la tardor s’ha filtrat a poc a poc entre nosaltres.

Aromes càlids i intensos, que ens recorden retalls de vida ja passats, que reprenen els ja presents.

Vinga castanyera, que amb el teu fogó i el teu faldó de quadres ets la figura més entranyable d’aquesta estació que ens acosta a l’hivern.

Iaieta cordial i afectuosa que ens porta any rere any els tradicionals dolços que a la seva caldera, elabora amb afecte i cura.

Repartint alegria per tot arreu, compassem els teus passos amb la famosa cançó que tots coneixem.

… I, com sempre, has fet que la nostra castanyada sigui la millor de les festes.

Halloween 2021

Ja han tornat, ja són aquí, els esperits que pesarosos es passegen entre les tenebres, entre mons alterns, observant-nos, veient com dins el nostre tarannà diari, en aquest dia, els esperàvem.

Lliures d’expressar-se tal qual són, aquí tenen el millor dels escenaris.

Els nostres riures els acompanyen i a nosaltres, els seus espants ens diverteixen.

Dia diferent, anàrquic i cordial… que els nostres convidats són el primer, i ens aclimatem a les seves formes i quefers.

Xiscles, crits i penombres ens acompanyen!!!

La boira obre un camí eteri, que els indica la direcció més directa a casa nostra.
Cada unitat de convivència s’ambienta com en un petit avern, fantasmagòric, tel·lúric i aterridor.

I és aquí on els dos mons conviuen i es retroalimenten l’un de l’altre, gaudint de bromes i jocs.

Amics dels nostres amics, entenem les seves penes i pesars i avui els retornem riures i diversions.

Ells ens porten dosis d’adrenalina que, canalitzades, ens transporten al seu món, amb mesura i condescendència.

Entre udols i riallades, el nostre matí ha estat l’esperat, gaudit i compartit, tot esperant que, any rere any, tornin per a compartir la seva millor nit i el nostre millor dia.

La tardor a la Residència El Montseny

A la Residència el Montseny ja ha arribat la tardor i les activitats estiuenques van donant pas a altres activitats més addients al canvi d’estació.

La tardor s’enlaira tímidament, a poc a poc s’accelera, fins a detonar en tota la seva immensitat.

És una estació que ens aclimatarà a una altra més extrema, més introspectiva, menys explosiva…

El paisatge va canviant de tonalitat, els colors terres avancen sobre els establerts i l’entorn es modifica.

Varien les festivitats i la gastronomia es torna menys lleugera.

Tot va canviant, és una estació que transita entre l’estiu i l’hivern, un moviment que ens acosta, de la calor al fred sense violència, però amb pas ferm, sense demora.

I nosaltres, encantats de rebre-la, ja que dins el nostre dia a dia, ens aporta experiències importants i summament interessants.

Ens imbuïm en aquest nou període, madurs i conscients de totes les novetats que han d’esdevenir.

I com no, en aquest despuntar, en aquest espai, compartirem amb vosaltres totes les sorpreses que ens esperen.

Vivint dins la música

Vivint dins la música

La música forma part del nostre dia a dia, és un motor que ens empeny, que ens dóna vida.

La compartim i la fem nostra, i en moments delicats ens centrem a gaudir-la en solitari per a refugiar-nos dins les seves melodies.

Cada to, cada cadència, ens mostra uns espais diferents, únics.

Aviva la nostra imaginació i ens reporta a vivències que estaven tancades i s’acaben despertant…

Els sons, acompassats amb els tons vocals dels nostres cantants favorits, fan que les emocions floreixin.

La música té aquesta capacitat especial de reconfortar-nos, d’animar a compartir, de fer que els ressons ens uneixin.

Compassos que, en sonar, fan que només mirant-nos parlem tots el mateix idioma, i ballem, ballem sense parar, percebent les sensacions individuals de cadascun de nosaltres.

És més que una activitat, és una manera de ser, de viure, de comunicar-nos, de gaudir…

De vegades fem els nostres propis instruments musicals i els acoblem als compassos de la música.

Art, cultura i vida, la música és l’instrument que punteja tecla a tecla, corda a corda, les notes del pentagrama dibuixat en la nostra memòria.

La comunicació emocional

La comunicació emocional

Un cop per setmana fem el taller d’expressió i comunicació audiovisual.

L’activitat es crea amb l’objectiu de potenciar les habilitats comunicatives.

El llenguatge audiovisual s’entén com un llenguatge multisensorial i mixt, ja que és la suma del llenguatge visual amb l’auditiu. És compost per la imatge i el so, fent possible que aquesta combinació transmeti idees i sensacions a un receptor.

Els missatges audiovisuals ajuden i donen pes al procés comunicatiu.

Una de les activitats que ens permeten posar en pràctica i fomentar l’expressió, comprensió i comunicació és l’anomenada “Conta-contes”.

Creem una simbiosi entre recursos tradicionals i recursos tecnològics.

Estem endinsats en l’era de les TIC (tecnologies de la informació i comunicació) i aprofitem aquest fet per actualitzar-nos, enriquir-nos i emprar noves metodologies de treball més modernes i dinàmiques.

Escenifiquem contes populars amb titelles creades pels residents, acompanyades de la figura del narrador clàssic, però d’igual manera visualitzem i escoltem el mateix conte, des d’una pantalla i amb una posada en escena diferent, amb personatges de dibuixos o reals.

Del teatret tradicional ens quedem amb l’emoció d’esperar impacients que surti el personatge d’entre el teló. De les pantalles, ens emocionen les músiques i l’edició.

De totes dues vessants, destaquem com a primordial l’objectiu de comprendre les intencions comunicatives d’aquells que ens envolten.

D’una manera o altra, els contes ens permeten traslladar-nos a multitud d’indrets imaginaris.

Ens permeten gaudir de les faules i llegendes més conegudes. Compartim les emocions que ens desperten les històries que escoltem i visualitzem.

Aprenem i ens divertim junts, però sobretot sumem experiències positives.

 

Tamara Marchante.

Els nostres records

És difícil viatjar dins d’aquest petit món nostre, per això, els viatges virtuals que en Marino, el nostre educador, ens proporciona són una eina especial que ens fa poder tornar a visitar els nostres pobles o ciutats d’origen.

La ubicació al mapa és essencial, ja que de vegades és difícil saber a quina distància estem d’on vam néixer i veure el recorregut que vàrem fer fins a arribar aquí.

Recordar la nostra infància, un viatge al passat que rememora una infantesa viscuda amb intensitat.

Làmina rere làmina, fotograma a fotograma, aconseguim fer una visita virtual per on vam començar a donar els nostres primers passos… i les vivències s’intensifiquen esquinçant a la memòria el que crèiem oblidat.

Compartim amb els nostres amics i companys edificis i carrers pels quals moltes vegades passejàvem.

Alguns llocs han canviat, carrers més amplis, menys rústics, però amb el mateix encant que posseïen.

Molts edificis ja no existeixen, però recordem el que anteriorment hi havia, perquè en algun cas era la nostra casa.

On estava el cinema on vèiem dues pel·lícules i el nodo, ara hi ha un supermercat immens… els temps canvien…

Cada dia li toca a un company, com a protagonista que és, explicar-nos com era el seu poble, el seu barri, la seva família…

Ens motiva a recordar i a explicar com era la nostra vida abans d’arribar aquí.

Comentem els menjars típics, sobretot les postres, i per un moment, encara podem assaborir-los.

Per un dia, tornem al nostre poble i fem que els nostres companys ens acompanyin.

Vivències i aprenentatges en pràctiques de Treball Social

Treball social a Les Hortènsies

Hola Hortènsies!

Hola, sóc l’Ariadna Martinez, tinc 21 anys i vinc a explicar-vos la meva experiència dins el món del Treball Social al Centre Residencial Les Hortènsies, com a alumna de pràctiques.

Vaig arribar el passat mes de febrer sense saber molt bé què em trobaria en una residència, no coneixia molt l’àmbit però estava disposada a endinsar-m’hi i conèixer de què es tractava, el seu funcionament, qui en forma part…

Treballar conjuntament amb un equip implicat m’ha ajudat molt a sentir-me còmode, escoltada i, a més, a aplicar tot allò que havia après en forma de teoria, a la realitat de la residència.

Vaig començar a conèixer algunes de les famílies i els usuaris, que en poc temps s’han fet un raconet en mi. Sembla que el treball social està molt associat al despatx, però dins i fora d’aquest coneixes a moltes persones, moltes històries diferents, moltes vivències… i això és el que més m’emporto d’aquesta experiència.

Penso que una treballadora social és la persona intermediària, sobretot en aquests temps complicats, entre aquells usuaris que viuen a la residència i les famílies que es troben lluny d’aquests. És qui hi ha darrera de la gestió dels tràmits, però també qui et respondrà quan tinguis un dubte sobre la majoria de coses que et puguis plantejar, segurament tingui la resposta.

Tractar amb les famílies ha estat molt gratificant, ja que sempre m’he sentit com una referent en acompanyar-los a les visites, en parlar amb ells de camí a les sales, per telèfon, etc. També el tracte amb els usuaris que he pogut conèixer ha estat divertit i amistós, i sobretot el record que em quedarà d’ells. Són persones molt agraïdes i m’han tret molts somriures en aquests últims mesos.

Gràcies Cristina per ensenyar-me tot el que he après, que no és poc, i per acompanyar-me en aquest aprenentatge tant important com són les pràctiques. Puc dir que em sento una miqueta més a prop de ser una treballadora social tan implicada com tu. Estic molt agraïda pel tracte que he rebut en aquest temps i espero que tot segueixi anant a millor.

Ens tornarem a veure,

Ariadna.