Entrades

Vivint dins la música

Vivint dins la música

La música forma part del nostre dia a dia, és un motor que ens empeny, que ens dóna vida.

La compartim i la fem nostra, i en moments delicats ens centrem a gaudir-la en solitari per a refugiar-nos dins les seves melodies.

Cada to, cada cadència, ens mostra uns espais diferents, únics.

Aviva la nostra imaginació i ens reporta a vivències que estaven tancades i s’acaben despertant…

Els sons, acompassats amb els tons vocals dels nostres cantants favorits, fan que les emocions floreixin.

La música té aquesta capacitat especial de reconfortar-nos, d’animar a compartir, de fer que els ressons ens uneixin.

Compassos que, en sonar, fan que només mirant-nos parlem tots el mateix idioma, i ballem, ballem sense parar, percebent les sensacions individuals de cadascun de nosaltres.

És més que una activitat, és una manera de ser, de viure, de comunicar-nos, de gaudir…

De vegades fem els nostres propis instruments musicals i els acoblem als compassos de la música.

Art, cultura i vida, la música és l’instrument que punteja tecla a tecla, corda a corda, les notes del pentagrama dibuixat en la nostra memòria.

La comunicació emocional

La comunicació emocional

Un cop per setmana fem el taller d’expressió i comunicació audiovisual.

L’activitat es crea amb l’objectiu de potenciar les habilitats comunicatives.

El llenguatge audiovisual s’entén com un llenguatge multisensorial i mixt, ja que és la suma del llenguatge visual amb l’auditiu. És compost per la imatge i el so, fent possible que aquesta combinació transmeti idees i sensacions a un receptor.

Els missatges audiovisuals ajuden i donen pes al procés comunicatiu.

Una de les activitats que ens permeten posar en pràctica i fomentar l’expressió, comprensió i comunicació és l’anomenada “Conta-contes”.

Creem una simbiosi entre recursos tradicionals i recursos tecnològics.

Estem endinsats en l’era de les TIC (tecnologies de la informació i comunicació) i aprofitem aquest fet per actualitzar-nos, enriquir-nos i emprar noves metodologies de treball més modernes i dinàmiques.

Escenifiquem contes populars amb titelles creades pels residents, acompanyades de la figura del narrador clàssic, però d’igual manera visualitzem i escoltem el mateix conte, des d’una pantalla i amb una posada en escena diferent, amb personatges de dibuixos o reals.

Del teatret tradicional ens quedem amb l’emoció d’esperar impacients que surti el personatge d’entre el teló. De les pantalles, ens emocionen les músiques i l’edició.

De totes dues vessants, destaquem com a primordial l’objectiu de comprendre les intencions comunicatives d’aquells que ens envolten.

D’una manera o altra, els contes ens permeten traslladar-nos a multitud d’indrets imaginaris.

Ens permeten gaudir de les faules i llegendes més conegudes. Compartim les emocions que ens desperten les històries que escoltem i visualitzem.

Aprenem i ens divertim junts, però sobretot sumem experiències positives.

 

Tamara Marchante.

Els nostres records

És difícil viatjar dins d’aquest petit món nostre, per això, els viatges virtuals que en Marino, el nostre educador, ens proporciona són una eina especial que ens fa poder tornar a visitar els nostres pobles o ciutats d’origen.

La ubicació al mapa és essencial, ja que de vegades és difícil saber a quina distància estem d’on vam néixer i veure el recorregut que vàrem fer fins a arribar aquí.

Recordar la nostra infància, un viatge al passat que rememora una infantesa viscuda amb intensitat.

Làmina rere làmina, fotograma a fotograma, aconseguim fer una visita virtual per on vam començar a donar els nostres primers passos… i les vivències s’intensifiquen esquinçant a la memòria el que crèiem oblidat.

Compartim amb els nostres amics i companys edificis i carrers pels quals moltes vegades passejàvem.

Alguns llocs han canviat, carrers més amplis, menys rústics, però amb el mateix encant que posseïen.

Molts edificis ja no existeixen, però recordem el que anteriorment hi havia, perquè en algun cas era la nostra casa.

On estava el cinema on vèiem dues pel·lícules i el nodo, ara hi ha un supermercat immens… els temps canvien…

Cada dia li toca a un company, com a protagonista que és, explicar-nos com era el seu poble, el seu barri, la seva família…

Ens motiva a recordar i a explicar com era la nostra vida abans d’arribar aquí.

Comentem els menjars típics, sobretot les postres, i per un moment, encara podem assaborir-los.

Per un dia, tornem al nostre poble i fem que els nostres companys ens acompanyin.

Vivències i aprenentatges en pràctiques de Treball Social

Treball social a Les Hortènsies

Hola Hortènsies!

Hola, sóc l’Ariadna Martinez, tinc 21 anys i vinc a explicar-vos la meva experiència dins el món del Treball Social al Centre Residencial Les Hortènsies, com a alumna de pràctiques.

Vaig arribar el passat mes de febrer sense saber molt bé què em trobaria en una residència, no coneixia molt l’àmbit però estava disposada a endinsar-m’hi i conèixer de què es tractava, el seu funcionament, qui en forma part…

Treballar conjuntament amb un equip implicat m’ha ajudat molt a sentir-me còmode, escoltada i, a més, a aplicar tot allò que havia après en forma de teoria, a la realitat de la residència.

Vaig començar a conèixer algunes de les famílies i els usuaris, que en poc temps s’han fet un raconet en mi. Sembla que el treball social està molt associat al despatx, però dins i fora d’aquest coneixes a moltes persones, moltes històries diferents, moltes vivències… i això és el que més m’emporto d’aquesta experiència.

Penso que una treballadora social és la persona intermediària, sobretot en aquests temps complicats, entre aquells usuaris que viuen a la residència i les famílies que es troben lluny d’aquests. És qui hi ha darrera de la gestió dels tràmits, però també qui et respondrà quan tinguis un dubte sobre la majoria de coses que et puguis plantejar, segurament tingui la resposta.

Tractar amb les famílies ha estat molt gratificant, ja que sempre m’he sentit com una referent en acompanyar-los a les visites, en parlar amb ells de camí a les sales, per telèfon, etc. També el tracte amb els usuaris que he pogut conèixer ha estat divertit i amistós, i sobretot el record que em quedarà d’ells. Són persones molt agraïdes i m’han tret molts somriures en aquests últims mesos.

Gràcies Cristina per ensenyar-me tot el que he après, que no és poc, i per acompanyar-me en aquest aprenentatge tant important com són les pràctiques. Puc dir que em sento una miqueta més a prop de ser una treballadora social tan implicada com tu. Estic molt agraïda pel tracte que he rebut en aquest temps i espero que tot segueixi anant a millor.

Ens tornarem a veure,

Ariadna.

Sant Joan 2021

Sant Joan, nit màgica i enigmàtica, precursora d’un esdevenir anònim, sense escriure.

La porta a un solstici més desitjat que mai, després de travessar un hivern fosc i tenebrós, marcat enguany, per la duresa i devastació que ens ha portat una malaltia desconeguda a la nostra història.

La llum es va obrint i els colors sorgeixen vacil·lants, tímids, fins i tot difuminats, per a poder brillar sota el sol de l’estiu amb tota la seva esplendor.

Cremant a les fogueres la por i la solitud, ressorgiran de les cendres els dies brillants que ens acostaran als volguts, als estimats…

La nit més breu ens portarà dies més llargs, distàncies més curtes…

Amb cura i amb mesura invoquem als esperits afins, bruixes i bruixots, que entre conjurs i encanteris ens retornin à temps perduts.

Que el passat s’eclipsi i s’estengui un futur que espera ser gaudit amb delit.

Petards eixordadors ordeixen la desaparició de ressons silenciosos que encara acompanyen massa incerteses.

Que els fantasmes es perdin en una boira espessa, no deixant-los trobar un camí precís, desdibuixant-se dins un túnel del qual no puguin recular.

Invoquem la màgia i la il·lusió de la nit de Sant Joan perquè faci reals els somnis perduts i ens retorni somriures ara ocults entre màscares i panys.

Que els fats ens siguin propicis en l’inici d’un camí que acabem de començar.

Tibidabo. Jornades per a persones amb discapacitat funcional

Aquest any, sí, per fi!!!

Les Jornades de portes obertes per a les persones amb discapacitat funcional han tornat a reobrir-se després de l’aturada derivada de la covid-19.

És una de les sortides que més hem enyorat, el Tibidabo és per a nosaltres com tocar el cel amb la punta dels dits, l’excursió per excel·lència, una de les millors experiències de l’any.

Motxilles preparades, entrepans, aigua, sucs, crema solar… no ens faltava de res.
Colors, sons, riures, molts riures, riallades que compartim al costat dels nostres companys.

…I les atraccions eren allí, com sempre, tal com les havíem somiat durant l’any de la pandèmia …

Menys bulliciós, sense aglomeracions. Les mesures de seguretat continuen vigents, encara que anem acostant-nos a poc a poc a una certa normalitat.

Replet de màgia i felicitat, tots ens encaminem a gaudir de les nostres merescudes jornades de portes obertes.

Els cavalls, cavalcant sobre un cercle infinit, ens estaven esperant, sublims, altius.

Pujats en la sínia, expectants, asseguts a les petites tarteres que es balancegen sobre una Barcelona magnifica, grandiosa i impressionant, ens sentim les persones més importants de l’univers.

Cada atracció ens proporciona una experiència única, enriquidora i irrepetible, una explosió d’adrenalina que va trencant trosset a trosset totes les pors i incerteses que ens han acompanyat durant massa temps.

L’espera ha valgut la pena… Perquè després de la tempesta, sempre ve una bonança.

Comença l’estiu

Estiu a Les Hortènsies

Iniciem un estiu com si fos el primer en molt de temps.

La pandèmia, les mesures de contenció… la por…

Sabem que no tot ha passat, que encara hem de ser moderats, prudents i seguir en tot moment les mesures de seguretat que Sanitat ens indiqui.

Tots vacunats, ens sentim més confiats, més protegits.

Poc a poc, les restriccions es van relaxant i la situació epidemiològica millora, la qual cosa ens vaticina un estiu mitjanament normal, amb la seva llum, els seus colors, la seva calor…

Aspirem a recuperar una certa normalitat en les activitats a l’exterior, les culturals, les d’oci…

Les que ens permetin relacionar-nos i gaudir de l’estiu, sempre amb la mesura a què ja sabem adaptar-nos.

Som conscients de tot el que ha significat i significa aquesta maleïda malaltia, per això entenem que no serà un estiu com els que hem viscut abans, però sí que serà millor.

Es presenten dies amplis, en què la lluminositat i una gamma ingent de colors alegraran jornades noves, i nosaltres, disposats a l’aventura i assedegats d’escenaris nous, volem delectar-nos.

… I pintarem de blau la mar que ens embolica i de groc el sol que ens escalfa, pinzellant de colors desiguals els instants que, esdevenidors, alegraran jornades retornades.

Jornades del voluntariat 2021

Després de l’obligada aturada a què ens hem vist abocats per l’entrada i envestida de la Covid-19, que ha capgirat a tots i cadascun dels nostres centres, reiniciem tímidament les noves Jornades del Voluntariat.

Un petit testeig, com una nova represa després d’aquest impàs de tancament.

Els nostres voluntaris, fins i tot sense poder ser presents, han treballat en molts aspectes durant la pandèmia.

Han donat suport a la falta de material per frenar l’escomesa d’aquesta pandèmia que a tots ens ha descol·locat, han fet suport emocional a través de trucades telefòniques i/o videotrucades, i ens han transmès força quan a vegades defallíem.

Des de cada casa, tots els voluntaris ens han seguit i ens han ajudat dins un recorregut incert, terrible i devastador.

Enguany reprenem, fins i tot amb més empenta, unes Jornades que homenatgen la tasca encomiable de cadascuna de les persones que, d’una manera o una altra, ens ofereixen el millor de sí mateixos.

Aquest any ens acompanyen alguns voluntaris del projecte Alella poble Cuidador, amb el qual la FSFA col·labora activament, per donar tot el suport necessari a les persones del poble que requereixen un recolzament especial al final de la seva vida, explicant el seu projecte i les seves impressions.

Des de cada centre es marquen els objectius i les directrius a seguir aquest any.

No podem seguir sense els voluntaris, un dels pilars que fonamenten els nostres principis i un dels puntals més importants de la nostra Fundació.

Encara que tímidament, enguany si!!!

Menys bulliciós, més moderat més… físicament distanciats, seguint totes les mesures de seguretat que ens marca Sanitat.

Però no per això menys emotiu ni menys important, perquè es tracta de retrobar-nos, de tornar a veure’ns i poder celebrar unes Jornades que ens pertoquen.

Que aquestes Jornades del Voluntariat siguin el preludi de l’avanç i el progrés de tots els projectes que ens van quedar pendents i dels futurs!!!

Per vosaltres som!!!

Gràcies per ser-hi sempre, quan i on és necessari.

Festa grega 2021

Forta, culta, mil·lenària… un esperó dins la il·lustració de tota una història compartida per infinitat de pobles i països.

Grècia creix en cadascun de nosaltres sense saber-ho.

Paraules, política, albir…

Som Grècia en gran part del vocabulari que utilitzem habitualment.

Edificis amb estructures que ens parlen de la seva història, reproduint-la i adaptant-la a la nostra.

El culte al cos, a la perfecció, a l’esport, filosofia en estat pur, intel·lectuals que ens van ajudar a pensar i a dilucidar el més existencial de l’ésser humà.

L’exercici físic era per als grecs un estil de vida, una activitat que des de petits practicaven. Els seus gimnasos en gran manera són els nostres.

Per a aquesta festa hem adaptat cada unitat de convivència, per assaborir petites parcel·les d’un país tan especial.

Música, esport, art…

Totes les facetes que feien de Grècia la precursora d’una història mil·lenària, que roman indestructible davant el transcurs del temps. Un camí pel qual l’ésser humà ha anat avançant i desenvolupant les idees i reflexions que els grans filòsofs grecs es plantejaven a les seves escoles.

Grècia ens porta l’alegria de continuar coneixent la cultura, la gastronomia, el folklore i el més representatiu d’un país tant agermanat amb la humanitat.

“L’home és la mesura de totes les coses”

Els videojocs i la diversitat intel·lectual

La tecnologia a l’abast de la diversitat funcional.

Els temps avancen i nosaltres ho fem amb ells.

Les noves tecnologies ens interessen i tenim la capacitat d’adaptar-nos a un futur menys analògic.

El que és nou tendeix a facilitar els entrebancs que de vegades tenim, i la ciència, en tots els seus camps, no deixa de progressar i d’emmotllar-se a les necessitats especials que de vegades tenim.

Per a nosaltres és tan sols un joc, però el seu rerefons és molt més complex.

Amb els videojocs es cobreixen necessitats tant lúdiques com psicopedagògiques: estimulació cognitiva, capacitat òculoespacial, motricitat fina…

És una interessant eina educativa que cobreix diverses funcions.

Un petit comandament amb diversos botons i un extens camp de potencialitats.

La facultat de predir i planificar el següent moviment, anticipant-nos a situacions que poden ser, en principi, una mica complexes segons les capacitats de cada integrant.

La retentiva és un dels factors a tenir en compte, ja que de manera natural s’interioritzen accions amb celeritat i precisió.

Concentració i exactitud davant el més imminent, l’atzar aquí no hi té cabuda.

Un desafiament nou al qual ens enfrontem i aprenem clic a clic.

Viatges virtuals

Els viatges virtuals són una de les activitats amb les quals més gaudim.

És una activitat curiosa i que desperta la nostra imaginació fins a límits insospitats. Com en les festes temàtiques que us anem explicant periòdicament, coneixem països i cultures diferents.

Amb els viatges culturals ens imbuïm de ple en pobles i ciutats que, en tota la seva esplendor, es plasmen a la televisió i ens ofereixen escenaris on cadascun de nosaltres s’endinsa i viu, com en el cel·luloide, històries imaginades.

Cada imatge estimula la nostra imaginació i ens deriva per camins que els nostres peus mai no han trepitjat.

Però com la ment és prodigiosament meravellosa, som capaços d’endinsar-nos dins un món virtual i acoblar experiències viscudes amb les ideades.

És una manera original que motiva la nostra capacitat de percepció oferint-nos paisatges, llocs secrets, edificis emblemàtics, on ens submergim, viatjant a llocs que desconeixíem.

Virtualment recorrem el món, gaudint a cada moment d’espectacles i panoràmiques als quals ara podem oferir-los un nom, i que cadascun de nosaltres el viu i el comparteix d’una manera diferent.

Realment l’univers és infinit i la tecnologia ens brinda l’opció de poder conèixer-ho.

13es Jornades de la Gent gran activa Alella 2021

Com cada any, la FSFA participa de manera activa en aquestes jornades, perquè anem sumant anys i, com no, vivències.

Després d’una aturada a causa de la crisi pandèmica de la Covid-19, enguany, de forma no presencial tornem a ser aquí, plens de projectes i activats… que l’edat no és cap impediment per a dur a terme qualsevol activitat que el cos ens permeti i la ment ens motivi.

Aquestes Jornades no es viuen amb la quotidianitat a la qual estem acostumats, la mesures de seguretat encara continuen vigents i és en la forma telemàtica en què tenim aquesta vegada la veu, el ressò.

La pandèmia, ara amb millors indicadors epidemiològics i gràcies a la vacunació, està canviant molts costums als quals estàvem habituats.

La tornada a la normalitat no és lleugera, a poc a poc anirem avançant.

Els més grans de la Residència les Hortènsies hem participat al pregó que dóna el tret de sortida d’aquestes jornades:

Sent aquesta vegada una mica atípica, els organitzadors i tècnics de l’ajuntament es van desplaçar a la residència per gravar un vídeo, que al costat del missatge d’altres residències d’Alella inauguren aquestes jornades.

Paràgrafs que contenen un missatge esperançador, en què el més important és poder deixar enrere l’aïllament, la tristor i la por.

Tornar a compartir, a gaudir a somiar…

Una altra de les activitats de la qual hem estat partíceps, al costat de la Residència el Montseny, és en l’intercanvi d’una planta.

Cada residència tria un test que ens ha proporcionat l’ajuntament i nosaltres el decorem, amb imaginació i afecte, plasmant en colors la il·lusió de tornar a reiniciar-nos, trobar-nos i divertir-nos junts.

Després es regala a una altra entitat, reflectint així la unió de tot un poble, abocat a les persones de més edat.

Malgrat tot, l’alegria no ens marxa, i des d’aquí us diem:
Que continuï la gresca!!!
Visca la festa de la Gent Gran!!!
Aprofitem-la!!!

Comencem la festa, comencem l’inici dels 13e Jornades de la Gent Gran Activa!!!