Entrades

Festa xinesa a Les Hortènsies

La Xina, incommensurable, en extensió i en profunditat… àmplia, reservada i misteriosa.

La gran muralla ens encercla i ens tanca… tan secreta com ignota, tan bella com fonda.

És una de les civilitzacions més antigues del món.

Les grans dinasties regnants van fer de la Xina un imperi gairebé desconegut, original, exòtic i estrambòtic, no exempt d’una fèrria privacitat.

La Xina posseeix un món propi, una escriptura, una exòtica cultura que atrau qualsevol profà.

Cada lletra del seu alfabet és com un petit pictograma, on cada grafia sembla un laberint, un abecedari molt particular per als profans, basat en una associació de símbols.

Difícil sí… però no impossible…

Ritualistes i tradicionals posseeixen un horòscop propi i un inici d’any diferent de la resta del món.

L’any nou Xinès és un dels esdeveniments més importants per a tots els xinesos, una data en què es produeixen infinitat de desplaçaments per a poder celebrar el començament de l’any al seu lloc d’origen.

El drac xinès representa la vitalitat i la creativitat, símbol de prosperitat i sort, és l’animal sagrat representatiu d’aquesta gran nació, on les tradicions i la superstició formen part de la vida diària.

La família és la base de la societat xinesa, una institució en què tots els seus membres formen una unitat gairebé indestructible.

Les pagodes són el centre de la religió, sobretot la budista, i el seu nom significa temple de religions orientals. Generalment alberguen relíquies sagrades.

El gegant asiàtic es va basar des de l’antiguitat en un govern en què l’emperador posseïa un control absolut de tot el país. Diferents dinasties van governar la Xina des dels seus inicis fins a la Revolució Xinesa, que va canviar de manera exponencial la seva direcció política.

La Xina captiva per la seva originalitat. És l’aparador d’allò inventat, del que és nou, de l’esdevenidor.

Després de la vacunació… il·lusió!

Després de la vacunació, il·lusió!

Qui no ha sentit por davant la incertesa, davant el que és desconegut, davant aquest abisme al qual ens hem vist immersos…

I per poder sortir d’aquest infern, les vacunes ens han donat un bri d’esperança.

Cert que ara com ara no són la panacea, però a nosaltres aquesta vacuna ens ha canviat la vida, ens sentim més segurs, més tranquils.

La incertesa a poc a poc ha anat diluint-se, donant lloc a una dosi d’optimisme, de realitat.

Una normalització gradual de la nostra vida diària que ens ha permès tornar a relacionar-nos amb les nostres famílies,

Les visites, les sortides de cap de setmana, passejos que fins ara teníem parcialment restringits…

Tornar a fer activitats que fins ara estaven prohibides il·lumina cada somriure que projectem quan ens despertem de bon matí.

Percebem la vida d’una manera diferent, més propera a una realitat passada i desitjada.

Les mesures de prevenció es continuen mantenint: rentat de mà, distància física, mascareta, ventilació, neteja de superfícies,…

Sou coneixedors que s’han sectoritzat els espais, ens relacionem i vivim dins les nostres bombolles de convivència. No oblidem que ara com ara, la vacuna no evita la malaltia.

Es continuen realitzant cribratges setmanals mitjançant PCR a les persones que per motius personals i/o mèdics no han estat vacunades.

Als treballadors i/o usuaris vacunats que puguin presentar qualsevol possible símptoma compatible amb la covid, se’ls fa un Test d’Antígens, confirmant o no la positivitat en la Covid-19.

Hem de dir que vers la vacuna, la positivitat en Covid ha disminuït estrepitosament.

La vacuna complica la infecció, no l’evita. Crea anticossos que combaten el virus i fa que els possibles efectes més adversos de la malaltia no puguin afectar-nos.

Estem vacunats i ens sentim més segurs, menys fràgils.
Aquesta vacuna ens ha donat confiança i, sobretot, felicitat…

Una Pasqua diferent

Aquesta Pasqua ha estat divertida, original i memorable.

Com tot des que va començar aquesta pandèmia… Ha estat diferent.

Ja no celebrem les macro festes a què estàvem acostumats, ara tot ho fem en ‘petit comitè, és a dir, dins les nostres bombolles de convivència.

Cada grup realitza un joc diferent, adaptat a les capacitats cognitives i psicomotrius dels components dels seus membres.

Aquestes petites festes tenen un atractiu especial. Són més tranquil·les, menys bullicioses, però les gaudim de la mateixa manera.

Potser la intimitat que ofereixen els grups de convivència fa que les interaccions amb els nostres companys siguin més intenses. Reforcen l’amistat i la complicitat, quelcom que que dona un nou gir a la nostra vida en comú.

Som persones versàtils i, consegüentment, ens adaptem als nous models de convivència que la vida ens presenta.

La Pasqua, celebrada als nostres jardins privats, ens ha portat jocs i música, ous de xocolata i bunyols de vent, riures i aquesta jovialitat que desprenem sempre que, tots junts, ens proposem una fi comuna. …
En aquest cas: ser feliços, gaudir i compartir.

La pasqua, plena de pollets grocs i panells de colors, ens ha recordat que l’hivern dona pas a la primavera i que després de les pinzellades negres sobre llenços grisos, existeix un arc de Sant Martí de mil matisos amb què delectar-nos.

Psicomotricitat amb Fitball

La psicomotricitat fa que es pugui realitzar la conjugació de l’intel·lecte, el coneixement i les emocions mitjançant el moviment.

És tan educatiu com terapèutic i constitueix una forma divertida d’aprendre.

L’exercici no solament te una fita lúdica, sinó que també amplia la nostra capacitat mental.

Sigui de manera individual o col·lectiva, el coneixement del nostre cos mitjançant el moviment fa que sigui més senzill poder expressar les nostres emocions i fer que la relació entre els nostres companys i amb l’exterior sigui més pròxima i enriquidora.

Es treballa la coordinació, la lateralitat, l’equilibri, la resistència i la força.

En aquesta sessió hem utilitzat el Fitball, una pilota de grans dimensions amb què fem una sèrie d’exercicis que involucren múltiples conjunts musculars.

Mitjançant aquesta immensa pilota es millora l’equilibri i la coordinació.

El Fitball aguditza els nostres reflexos i enforteix al mateix temps els músculs abdominals i de l’esquena, la qual cosa ens fa més resistents a les lesions.

I tot això sense oblidar que dels exercicis en fem un joc en què participem i gaudim entre tots.

Taller d’identificació d’objectes a la Residència El Montseny

Al taller d’identificació d’objectes es treballa amb materials adaptats per a persones amb grans demències i persones amb deficiències visuals greus per tal d’activar el seu intel.lecte i avivar la memòria i els records.

És summament important l’estimulació cogno-sensitiva per a persones que pateixen un deteriorament significatiu, i també per a les persones cegues, a qui intentem continuar enriquint i estimulant l’intel·lecte i la imaginació.

El material que es fa servir per dur a terme aquesta activitat té diverses textures i determinades dimensions.

Es realitza com un puzzle, en què l’usuari ha d’identificar l’estructura de la peça i col.locar-la al lloc corresponent d’un plafó que se li proporciona.

Es treballa amb persones que pateixen grans dependències i amb persones amb dèficit visual.
A causa del deteriorament cognitiu, moltes persones, no reconeixen la diversitat de materials, però mitjançant el tacte i la manipulació dels materials treballem no solament l’intel·lecte, sinó també la motricitat fina.

Les persones amb un dèficit visual greu tenen el sentit del tacte molt desenvolupat i els és més fàcil i senzill reconèixer les peces.

Després també treballem les sensacions i el tacte de diversos objectes que no estan al seu abast dins la seva vida diària, com petxines, cargols…. disposats dins d’una caixa.

En reconèixer aquests objectes, la memòria s’activa i la vivor de l’intel·lecte reconeix llocs, moments, persones i sensacions determinades, que es comparteixen entre tots, recordant anècdotes… i les rialles omplen tota la sala.

Resulta un moment únic, ple de somriures, que comporta per a tots nosaltres una intensitat emocional especial.

Laia Noy.

En el video podeu veure com es fa la identificació d’objectes en un dels tallers de la Residència El Montseny.

Hollywood a Les Hortènsies

… I el meravellós món de Hollywood es va presentar a les Hortènsies…
Replet de tota la seva esplendor, pletòric, creatiu i espectacular.

A la TV hem vist pel·lícules increïbles que ens han transportat més enllà d’on estem, fent-nos somiar i viure històries increïbles i memorables.

Hollywood és un món a part… tancat, però que t’ofereix una varietat de vides i vivències que traspassen en moltes ocasions la realitat.

Et conviden a recrear-te en novel·les impensades, vivint rondalles dins universos superposats, on recrear la imaginació i obrir la ment a nous escenaris, en moltes ocasions inversemblants.

Desplegar l’intel·lecte a noves expectatives et fa coneixedor de l’existència de les diversitats de mons i vivències existents.

Sentiments amagats que afloren a cada finestra que el cinema ens obre.

El setè art és capaç de representar les al·lucinacions i malsons més extraordinaris.

Qualsevol història, per fantàstica que sigui, es fa real… La capacitat inventiva de la ment humana és sorprenent.

I entre crispetes i cel·luloides en infinitat de formats, avui som part del món hollywoodià que ens acosta al més llunyà.

La vella quaresma

Arriba la Vella Quaresma a la casa!!!

Quan arriba l’avorrida però popular Sra. Quaresma, significa que s’acaba el Carnaval…

Tot el que era color, ballaruca i disbauxa, es calma per entomar set setmanes de tranquil·litat.

És una tradició popular i cristiana que ens explica que és una època de repensar els nostres actes i de no fer excessos en el menjar.

La quaresma dura 40 dies i comença just el dia en què es crema el Carnestoltes, el dimecres de cendra.

Com veieu, la Vella Quaresma té SET cames, que les anirem serrant a mida que passin les setmanes fins el diumenge de Pasqua, que dona la benvinguda a la Setmana Santa.

Així, aquest any, de l’1 al 5 d’abril serà la Setmana Santa i el dilluns dia 5 serà el dia de la Mona.

Des de la Residència Montseny, seguirem celebrant, celebrant tot el que puguem!!!

Amb alegria i dedicació, amb els avis i àvies i amb tot l’equip!!!

Laia Noy

Carnestoltes a Les Hortènsies

 

Potser podríem intentar enganyar a la Covid amb una disfressa diferent, intentant amagar-nos de les seves urpes…

Encoberts dins unes robes transparents i de coloraines, el virus podria esquivar-nos… és una opció ….Ho sé… és una entelèquia…

El Carnestoltes va seguir el seu ritme i nosaltres el vàrem gaudir amb totes les mesures de contenció i protecció necessàries.

Ja no fem les festes multitudinàries d’abans…. ara són més petites, sempre dins la nostra bombolla de convivència. Són diferents, però no per això menys divertides.

Potser els lligams amb els nostres companys es fan cada vegada més ferms, més intensos….
El Senyor del Carnestoltes ens porta dies de riures i disbauxa, i en temps difícils ens fa oblidar per un moment les dificultats sobrevingudes que portem arrossegant gairebé un any…

Divertits i eixerits, ens hem endinsat en un univers de fantasia i de riures, inventant-nos un món, una vida diferent, mirant per ull aliens una realitat alternativa.

Colors, música i ball endolceixen aquestes festes en què, tot dansant, formem cercles concèntrics on ens sentim cada vegada més pròxims.

El Pregó d’En Carnestoltes, el Dijous Gras, el Carnestoltes amb tota la seva plenitud, l’enterrament de la sardina…

Dies en què hem tingut el plaer d’assaborir, de ser uns altres, de ser diferents i alhora… també ser els mateixos…

Que el Carnestoltes no pot amagar l’essència de cadascun de nosaltres…

I en arribar la Quaresma … Que ens anuncia dies de recolliment…. ens retirem…. callats i púdics … Encara que…

Demanarem una petita dispensa … Per poder passar-la una miqueta més relaxats…

Festa anglesa a Les Hortènsies

Anglaterra, amb tota la seva majestuositat, es va instal·lar per un dia a casa nostra.

És una illa immensa i meravellosa que amaga secrets inescrutables…com Stonehenge, un suposat observatori astronòmic que servia per a predir les estacions.

Peculiar, diferent, flegmàtica i profunda, Gran Bretanya ens ha mostrat alguns dels seus misteris i curiositats.

País guerrer i lluitador, que ha sabut batallar i defensar la seva idiosincràsia, conciliant amb vehemència les disparitats que s’han anat presentant,al llarg de la seva convulsa història, en un territori amb unes identitats molt encontrades.

Els seus soldats, aguerrits i implacables han deixat impresa a sang i foc una petjada indeleble en cada racó d’aquesta illa.

Avantguardistes en idees i avançats tecnològicament, és un país que no hem de perdre mai com a referència. Cal observar-lo i estudiar-lo amb deteniment.

Visitar Anglaterra és passejar-se sobre vermellons autobusos de dues plantes, contemplant la grandesa de Big Ben al compàs del… God Save the Queen.

El canvi de guàrdia dels “Bobbies” enfront del Palau de Buckingham és un dels espectacles més esperats pels visitants, que es fotografien junt a uns soldats impertèrrits i ferms.

Les típiques cabines telefòniques són una de les imatges amb què s’identifica aquest país. Com a la Tardis del Doctor Who, per a fer un viatge atemporal.

Màgia als seus boscos i amagatalls de somni, que s’obren després de voltejar qualsevol cantonada.

Aquesta composició harmoniosa de passat i present fan d’aquesta illa un país que augura un futur prometedor.

Els Reis d Orient en un any de pandèmia

Els Reis dOrient a la Residència Les Hortènsies

Aquesta pandèmia no ha pogut enterbolir la il·lusió que representen per nosaltres aquestes festes, sobretot la visita dels Reis d’Orient, a qui enviem els nostres missatges més sincers i emotius.

Són tan màgics que ens poden fer oblidar pandèmies, dolor i oblit.

Tan especials que tenen aquesta capacitat de fer-nos sentir, per un dia, originals, únics, diferents…

Els Reis Mags són monarques que entenen del bé i del mal, de l’amor i de la lluita, de pèrdues i de retrobaments.

Aquesta vegada han tornat com cada any, com sempre, diàfans, profunds, sincers…
Perquè és el seu dia… El nostre, el de tots.

Cada Rei, sobre un alat camell, ha vingut per portar-nos part d’aquesta alegria estancada, continguda…

Hem tancat moltes emocions en la nostra part més recòndita, i només ells són capaços de fer-nos implosionar d’optimisme, diversió i desimboltura.

Fent-nos saber que, tot i ser un any complicat, no ha d’estar exempt de desitjos i d’il·lusions.

Cada rei, sobre camells alats, ha pogut solcar entre mar i aire indrets remots i ignots, portant infinitat de somnis que hem anat acumulant tots aquests dies i mesos…

Sabem que vindreu carregats de regals, però el que més desitgem i necessitem és que ens retorneu a una vida normal i que la salut estigui per sobre de qualsevol cosa.

Reis de la màgia i dels somnis, feu que aquest despropòsit desaparegui, com si hagués estat un maleït malson.

Gràcies per tornar, com cada any, carregats d’il·lusió, fantasia i esperança.

Un Nadal diferent

,
Residents del Centre per a persones grans Montseny (El Masnou) - FSFA

Potser aquest Nadal no és el més desitjat, ni el més esperat…

És un Nadal diferent, atípic, d’alguna manera, més auster, menys profús… és com un espai en blanc que emplenarem amb altres vivències.

Cada any he pogut gaudir de vosaltres en aquestes dates tan assenyalades, però aquest, ara, potser no pugui fer-ho de la mateixa manera…

Aquest virus ens ha anat minant a poc a poc… Implacable, devastador…

La meva vida ha estat i serà llarga, extensa, plena… he vist i experimentat tant dolor com felicitat.

En aquestes festes hem de ser conseqüents, pragmàtics… Encara que ens dolgui i sigui difícil.

Us podria ensenyar cent mil formar de lluitar, perquè la vida no és fàcil.

Jo he après a viure-la, a assaborir-la, a treure el millor profit d’ella.

De la vida tinc el millor, la meva família, els meus amics, records i vivències que vull seguir emmagatzemant, perquè no permetré que aquest virus s’endugui tot allò pel que he lluitat, pel que lluitaré, pel que he estimat i estimaré.

I si he de fer un parèntesi a la meva vida, ho faré sabent que en el següent graó hi sereu els de sempre, els estimats, els desitjats, els imprescindibles.

Aquest Nadal potser només són unes línies per escriure, un pentagrama per compondre.

És hora de valorar els moments en què si podíem veure’ns, abraçar-nos, gaudir-nos.

És un Nadal que pot marcar la resta de la nostra vida.

No és temps d’arriscar, sinó de prevenir.

Vindran temps millors i aquests temps vull viure’ls amb vosaltres.

Si em quedo a la residència… sabeu que no estarem sols… monitors i companys faran d’aquestes festes nadalenques un petit festival del qual podrem gaudir, fins i tot en la vostra absència.

Salvar Nadal és prevenir, contenir i mesurar.

Nadal és una data marcada al calendari… El meu Nadal és cada dia que pugui gaudir-te.

Piscina i discapacitat en temps de Covid

,
Piscina, discapacitat i Covid - Les Hortènsies - FSFA

La piscina, en temps de Covid, també ha canviat.

Com bé sabeu, les activitats s’han modificat. Seguint els protocols vigents i més actuals del Servei de Salut de la Generalitat, la piscina s’ha pogut obrir en les millors i més òptimes condicions d’higiene, amb limitació de la capacitat d’aforament a les instal·lacions.

Amb una meticulositat mil·limètrica es formen petits grups, de no més de dues persones, per a l’activitat terapèutica a la piscina.

La piscina és una manera lúdica de relaxar-nos i de tonificar els músculs.

Els trencaclosques en què s’han convertit les antigues sales, ara anomenades unitats de convivència, es van ajustant a poc a poc, creant una nova normalitat dins l’excepcionalitat del moment.

Han anat canviant, no en la seva essència, però si en la seva forma.

La teràpia duta a terme és molt similar a la que es feia abans, encara que l’activitat es realitza només i exclusivament dins la nostra bombolla habitual de convivència.

Després de cada sessió terapèutica o lúdica, sigui en grups de dues persones o en sessions individuals, la piscina es neteja i higienitza amb cura, de manera que quedi perfectament asèptica i preparada per al següent torn.

El calendari realitzat pels equips de Treball inclou totes les unitats de convivència, tenint en compte les necessitats terapèutiques de tots i cadascun de nosaltres.

És un dia a dia a què ens anem acostumant, sense aglomeracions, gaudint una altra vegada de les mateixes instal·lacions de les quals disposàvem, però reduint el nombre de persones que hi assistim alhora.

Com en el tarannà diari que portem tots habitualment, les bombolles de convivència no es barregen, evitant riscos innecessaris.

És difícil no poder veure tots els companys junts ara, però és necessari per a poder fer-ho en un futur.