Tornem a Sant Mateu

Sant Mateu ens esperava, amb tota la seva magnificència àmplia i esplendorosa.

Ara tot va agafant una velocitat, compassada, mesurada.

Tornem a sentir, a compartir, a veure tot el que fins ara estava censurat, limitat.

Les sortides tornen a ser l’eix del nostre dia, i Déu!!! Com les gaudim!

Caminar pels corriols de la muntanya de Sant Mateu és tota una experiència.

Potser avui tenim una visió diferent de les experiències que vivim, ara el temps el discorrem d’una altra manera, acaronant cada segon.

Tot es torna més viu i intens.

Intentem degustar cada segon com si fos l’últim, cada experiència, cada sensació… tot torna a ser únic i irrepetible.

La vida ens ensenya, de vegades de manera devastadora, que el temps és efímer i finit.

Dissipem el temps sense tot just percebre’l, però és el temps el que ens erosiona a nosaltres…

Al passat hi vam ser, al present hi som i al futur hi serem.

Visquem dels moments, sense avançar esdeveniments.

Vivint el present sabrem esperar el futur sense ànsies, sense presses, tastant-lo com si fos la primera vegada.

Pensem en present. Perquè el futur es torna present quan es viu.