Entrades

Festa japonesa

Japó, l’imperi del sol naixent, el tron del crisantem, una cultura oriental curiosa i exòtica.

On preval el grup davant l’individu, on les tradicions són la seva forma de vida, i l’honor, l’obligació i el deure una màxima en la seva existència.

Amb un sentit de l’humor difícil d’entendre, els nipons són respectuosos, cerimoniosos i bons amfitrions.

La seva cultura mil·lenària, es centra en la meditació, la bellesa i la natura.

Els jardins japonesos són espais de pau dins de la ciutat, és la seva necessitat de no perdre el contacte amb la natura; dotant-ho d’un rerefons emocional, on buidar i bolcar les inquietuds i anhels de l’individu.

Tot jardí posseeix la personalitat del seu creador, no havent-hi mai dos iguals.

La cultura nipona ens ha arribat moltes vegades a través dels mitjans de comunicació, d’ells coneixem les geishes, els lluitadors de sumo, els guerrers ninjas…

Últimament la gastronomia japonesa està fent les delícies dels occidentals, amb plats senzills, suculents i, apetitosos.

Com a bons mediterranis, seguirem descobrint cultures i respectant-les com respectem la nostra.

Visita al Cosmocaixa

Al CosmoCaixa hem pogut experimentar, observar i conèixer realitats alternatives.

Botons i maquinàries que et porten a universos nous, i al coneixement empíric de noves tecnologies.

No tot és el que sembla.

El blau es torna verd en canviar el prisma amb el qual es mira.

Animals aquàtics, recreats en un hàbitat que no és el seu habitual, grans, petits i multicolors.

Observar-los et sumeixi en una placidesa excepcional i conèixer la seva història, et sorprèn.

Les maquetes dels primers homes i dones que van habitar la terra, et deixa atordit, l’evolució humana, segles rere segles han fet que ara siguem diferents, a la part que iguals.

L´Australopithecus, l’homo hábilis, l´homo sapiens… diferents noms en l’evolució fins a arribar a nosaltres.

Una esfera gairebé màgica que transforma el seu raig en tocar el cristall.

La taula que semblava transferir poders als qui estàvem al voltant.

Una bicicleta, que al pedalejar dóna energia suficient per veure imatges en un plasma, sense necessitat de llum o combustible.

El bosc humit l’encant de la natura en un espai recreat perquè es despertin els sentits.

Trix el rei dels llangardaixos gegants, d’una època pretèrita a nosaltres, un animal televisiu, que alhora que t’atreu, et paralitza de por.

Misteris que descoberts t’obren la ment a una nova visió de la ciència.

ESTEM PREPARATS PER Al FUTUR!!!

Visita al MACBA

La visita al MACBA va ser curiosa, instructiva i molt cultural.

La visió de tantes obres d’art juntes ens va sorprendre, i entre nosaltres vam poder debatre les estranyes i diferents sensacions que ens produïen les creacions.

L’exposició es deia “Sota la superfície”, i ens convidava a veure més enllà d’allò que els ulls veuen i observen.

Què s’amaga després de la realitat que contemplem?

Cal submergir-se en l’exposat per veure que després del que observem pot haver-hi fins i tot una antítesi del que aparentment es distingeix.

No solament es veu i s’observa pels ulls, cal interioritzar la creació, a l’artista, i treure les teves pròpies conclusions.

Són obres per sentir, i cadascú percep i sent d’una manera diferent.

De vegades, la complexitat de les obres feia difícil una interpretació, però entre tots intentem dilucidar una definició.

Potser nosaltres trobem a faltar una mica la interacció tàctil amb les obres, però bé …, va ser una manera diferent de gaudir de l’art contemporani; que, al nostre món, és un gran desconegut.

“Esto lo hago hasta yo, sí, pero no lo hiciste”.
Graig Damraver

Jornades de la gent gran activa

, , ,

La FSFA, junt amb la Fundació Tutelar Santa Clara, la Fundació Aymar i Puig i el Centre de dia Residència El Rosers, ens vam encarregar de fer el pregó de benvinguda i de realitzar un Lipdub; donant el tret de sortida a les jornades de la Gent Gran Activa, organitzades per l’ajuntament d’Alella.

L’activitat no està renyida amb l’edat, i aquestes jornades, que ja són les onzenes, ens donen la raó.

Infinitat d’activitats des del 25 de maig fins al 3 de juny, totes elles dedicades als més grans, però on també tenen cabuda els mitjans i els més petits.

Des de tallers de cuina, de lectura, memòria, marxa nòrdica, sol pelvià, ioga, art intergeneracional, … fins a… relacions i emocions, contes, balls, rutes saludables, Open de Dòmino, Còctels…

Com a cloenda, un dinar d’Homenatge a la Gent Gran d’Alella, amb una arrossada feta i servida per voluntaris i voluntàries del poble.

Nosaltres ens vam apuntar a quatre activitats: el Teatre de contes, la Ruta saludable, Taller d’art Intergeneracional, i Anem de festa al Campanar.

En el Teatre de contes, els avis de la Residència els Rosers, explicaren un munt d’històries a tots els que érem allà, fent les delícies de grans i petits.

Els avis volien que els menuts de la casa, no oblidessin mai el que és la màgia d’un conte.

L’endemà, ens vam atrevir amb la ruta saludable.

Vestits d’aguerrits esportistes, ens encaminarem a recórrer tants km com ens posessin per davant.

Després una exhibició de Boccia (esport paralímpic similar a la petanca)
Els Companys de la Residència la Gavina ens van oferir tota una exhibició.

Art Intergeneracional, va ser  la última activitat on vam participar.

Avis, petit, i nosaltres com a mitjans, vam preparar la decoració de les taules pel dinar de l’Homenatge a la vellesa

És divertit compaginar les habilitats de generacions tan dispars.

De festa al Campanar, música i ball amb els avis i àvies de l’escola i del nostre municipi i amb l’associació de dones Montserrat Roig.

Els mes grans, ens donen una gran lliçó, l’edat no et fa mes o menys actiu, es l’actitud davant la vida ela que marca els anys.

 

GRÀCIES AMICS, FINS LA PROPERA!!!

Jean Leon o el tresor d’en Ceferino

És la nostra segona incursió en el món del vi, i de la seva elaboració.

Els contes inclusius, adaptats per a persones amb pluridiscapacitat, és desenvolupen a la biblioteca d’Alella, a càrrec de l’autora Elisabeth Ulibarri.

En aquest conte s’explica el periple que va realitzar Ceferino Carrión fins a arribar a Hollywood, i com allà, canviant el seu nom al de Jean Leon, va obtenir un dels millors vins que EEUU va poder paladejar.

Va comprar unes hectàrees de terreny en l’Alt Penedès, i plantant ceps de Cabernet Sauvignon, Merlot i Chardonnay, elabora un dels millors vins de la comarca.

La seva passió pel bon vi i la bona taula, li va portar tan lluny, que fins i tot Ronald Reagan va triar aquest  per ser servit a la celebració  de la seva investidura.

Malgrat les vicissituds de la vida, els somnis poden fer-se realitat, i aquest gran somiador i apassionat del vi, va saber portar de Catalunya a EEUU uns vins que van degustar els més famosos actors i actrius de Hollywood.

Conte que de manera senzilla ens submergeix en la cultura vinícola del nostre poble, Alella.
Gaudint pas a pas del creixement, elaboració, i plaer d’una bona collita.

Carn fa carn, vi fa sang.

Festa grega

Grècia, una de les civilitzacions més pròsperes de tot occident.

D’allà van sorgir grans filòsofs, arquitectes, polítics…

El bressol de la cultura i l’origen de la democràcia com a forma de govern.

El Sirtaki, ball tradicional grec, que es va fer popular amb Zorba el grec.

Espetec de dits i comença el compàs… braç sobre el braç del Company… en fila.

Comença amb una cadència lenta, parsimoniosa, accelerant-se el ritme, fins a convertir-ho en una simfonia de moviments i acords festius i vigorosos.

Els Jocs Olímpics van emergir a Olímpia, on individus de diferents nacionalitats demostraven la seva destresa en qualsevol de les formes gimnàstiques on desitgessin destacar.

Nosaltres intentem realitzar una carrera de relleus; sembla fàcil però d’això gens ni mica, perquè aquí, cadascú té el seu ritme, i aquests no ho canvien així com així.

El pla és el següent:

Que em cau el testimoni, que no corres, que t’entretens, que t’equivoques de carrer, que a aquest no li toca, em toca a mi, toma… mirant enrere i… ja s’ha estampat.
La verge!!!! Acabar-los ha estat un miracle.
Ala, que ja hem fet l’exercici d’una setmana, estic servit.

 

 Citius, altius, fortiu (“más rápido, más alto y más fuerte”)

 

I jo…no sóc aquest.

La Pasqua

El pollastre grassonet i rodonet ens visita sala per sala, nodrida d’una quantitat ingent d’ous de xocolata.
Vermells, verds, grocs…

Embolicats en papers brillants i de vius colors, esperant que, amb la il·lusió que comporta aquest dilluns de pasqua, els trobem d’un en un.

La nostra gallina sembla que té vida pròpia, elegant i envanida, ens mira amb recel, ens vigila… solament un per persona que som molt llaminers i la temptació és gran.

“Por una mirada un mundo.
Por una sonrisa un cielo.
Por un beso…
¿Tú no me darías dos huevos por un beso?”

I la gallina, com una amant altiva, coneixedora de la seva autoritat, es resisteix i amb la seva mirada al meu món, intenta picotejant-me, sí, dissimuladament, intento robar-li un dels seus preuats ous…

Apa!!!, ni que fossin els de Faberge!!!

I amb el meu ou de xocolata, me’n vaig amb la música a una altra banda.

Que graciosa i divertida és, però… de mala llet en té per donar i per vendre. .

Au!!!, gallina garrepa, que la propera vegada em faré el ronso i amb l’habilitat d’un prestidigitador me n’emportaré dos pel preu d’un.

Sessions informatives per a famílies a la Residència i CAE Les Hortènsies

,

L’àrea de Treball Social de la Residència i Centre d’Atenció Especialitzada (CAE) Les Hortènsies atén les demandes individualitzades realitzades pels familiars dels usuaris del Centre.

Degut al volum d’usuaris atesos, resulta complicat proporcionar als seus familiars i/o tutors legals informació general del seu interès.

Amb l’objectiu de millorar la qualitat del servei de Treball Social i complementar la tasca que es realitza diàriament es crea el projecte de “Sessions informatives per a famílies” per tal de donar resposta a les inquietuds i/o dubtes dels familiars i/o tutors legals de persones amb discapacitat intel·lectual.

La persona responsable de l’elaboració i execució del projecte és la Treballadora Social de la Residència i CAE Les Hortènsies.

Per altra banda, els beneficiaris directes del projecte són els familiars i/o tutors legals dels usuaris del servei de Residència i CAE. Els beneficiaris indirectes del projecte son els propis usuaris, els quals es veuran afavorits per la informació, recursos, orientació, … proporcionada als seus familiars i/o tutors legals.

Per últim, informar que les sessions es portaran a terme a la pròpia Residència i CAE Les Hortènsies per facilitar l’accessibilitat als familiars i/o tutors legals dels usuaris i tindràn una periodicitat trimestral, amb un total de 4 sessions l’any.

La primera sessió informativa es realitzarà el proper dimecres 28 de març de 2018 a les 12h a la pròpia Residència i CAE Les Hortènsies i es tractarà el tema “La Previsió de Futurs Tutors Legals“.

Cristina Gordillo
Treballadora Social
Residència i CAE Les Hortènsies

Festa brasilera

…Brasillllll, tarararara….tarararaaaaaa Brasil, Brasil…

Sentir Brasil, és moviment de malucs assegurat.
Música, color i alegria.
Moviments acompassats, sensuals.
Ritmes constants i bulliciosos.

La Samba i la bossa nova es barregen entre la bullícia d’una multitud de persones que tendeixen a oblidar les incerteses de la seva realitat al compàs de les melodies.

En un mestissatge entre l’europeu i l’africà, va néixer la cadència carioca.
Que no solament s’observa en la música i el ball, sinó unificant-se en un estil de vida, fent-la sorprenent i insòlita.
El caràcter brasiler ens sorprèn per l’entusiasme, l’alegria i la seva hilaritat innata. Un poble optimista i jovial que ens obliga a seguir el seu pas frenètic de despreocupació.

Una festa divertida que hem combinat amb un photocall atrevit i una mica insolent.

Oariá raiô.
Obá, Obá, Obá.

Mas que nada
Sai da minha frente eu quero passar
Pois o samba está animado
O que eu quero é sambar.

Que ningú ens prohibeixi ballar samba!!!!

Aquí van les danses més agosarades de les nostres festes temàtiques.

Records en un calaix

A la Mari-Luz li encanta mirar fotos, fotos antigues de la seva família i amics. De bons moments, de felicitat compartida.

Somriures que quedaran eternament plasmats, instantànies de tota una vida.

Els seus pares, ja morts, els seus germans, nebots… i com no, també de bons amics.

I a la Mari, que ho comparteix tot, també li agrada fer partícips els seus amics d’aquests moments memorables, ara ja immortals.

La Mari-Luz i l’Elena, encara que de vegades divergeixen en les seves opinions, gaudeixen de la seva mútua companyia.

La Mari-Luz buscant fotos entre els seus records.
 -Mira ves, aquí tenia yo veinte añitos…
-Ves… mi madre y yo… igualitas

I l’Elena mirant-les embadalida.

No hi ha res millor que compartir petits records amb un bon amic. És com reviure de nou aquells moments en què ens sentíem eternament feliços.

Dijous gras

El dia de la truita marca l’inici del carnestoltes.

Com no podem batallar entre fogons… falten fogons i sobren mans, la proposta és un viatge virtual al voltant de l’elaboració d’una truita.

Tot un repte!!!

La truita a l’hora de la seva elaboració dóna molt de joc, ja que el farcit pot ser d’allò més variat.

En aquest cas, ens centrarem en la tan socorreguda i deliciosa truita de patates.

Ingredients: ous, oli, patates, sal i ceba al gust.
Rodona i groga, sucosa o quallada.
El boquet és variat però l’apetit intens.

La matèria prima… de la millor qualitat.
Pelar, tallar fregir…

El secret és batre els ous seguint el compàs d’una monòtona balada, sense pressa, però sense pausa, escoltant el tritllejar de la forquilla contra el plat.

La barreja és la desconstrucció d’una truita, cal compondre-la, donar-li una forma esfèrica, compacta al tall.

Un parell de voltes i els grocs van canviant de tonalitats, del més intens al més tènue.

La truita ja està rematada, llesta perquè el Rei de la disbauxa doni seu veredicte.

En aquest dijous gras el rei del carnestoltes es converteix en el tastador oficial de tan preuada vianda.

Qui es s´endurà el premi?
Els més reconeguts xefs es baten en dol.

Que guanyi el millor!!!

Jubilacions a la FSFA 2017

,

Aquest any a la FSFA s’han jubilat quatre companyes.

Des de la FSFA no podem estar més orgullosos d’haver compartit amb vosaltres tants anys d’una laboriositat continuada.

Al principi, tots som uns complets desconeguts, que amb els anys anem formant un gran cercle de compromís, professionalitat i amistat. Les antigues generacions, donen pas a les noves, que amb energies renovades i innovadores, recullen el testimoni que els cedeixen les seves companyes.

Aquest any hem volgut instaurar un petit acte d’agraïment a les persones que es jubilant a la nostre FSFA i que han compartit amb nosaltres molts anys.

A la FSFA la prioritat són les persones, les que atenem però molt especialment les que hi treballen, i molt més especials són encara les que fa anys que formen part d’ella i que han estat les que l’han portat fins el que és ara.

Amb el vostre exemple diari heu determinat el caràcter de la FSFA.

La Fundació és el que son les persones que formen part d’ella, i vosaltres en sou una part essencial.

No volem renunciar als vostres valors, al vostre exemple i al compromís que heu demostrat durant tots aquest anys.

Es per això que os demanem que mantingueu una relació el més estreta possible amb la Fundació, en l’àmbit que preferiu i de la forma que us sigui més còmoda, però us continuem necessitant per transmetre tot el que sou.

Teniu a les persones més joves que se incorporen a la Fundació, com a legítims representants de la nostra historia.

Esperem que gaudiu d’aquesta etapa de la vostra vida, on se us obre un infinit ventall d’oportunitats.

SORT I BONA VIDA COMPANYES.
A LA FSFA TINDREU SEMPRE LA VOSTRA SEGONA CASA