Entrades

Un Nadal diferent

,
Residents del Centre per a persones grans Montseny (El Masnou) - FSFA

Potser aquest Nadal no és el més desitjat, ni el més esperat…

És un Nadal diferent, atípic, d’alguna manera, més auster, menys profús… és com un espai en blanc que emplenarem amb altres vivències.

Cada any he pogut gaudir de vosaltres en aquestes dates tan assenyalades, però aquest, ara, potser no pugui fer-ho de la mateixa manera…

Aquest virus ens ha anat minant a poc a poc… Implacable, devastador…

La meva vida ha estat i serà llarga, extensa, plena… he vist i experimentat tant dolor com felicitat.

En aquestes festes hem de ser conseqüents, pragmàtics… Encara que ens dolgui i sigui difícil.

Us podria ensenyar cent mil formar de lluitar, perquè la vida no és fàcil.

Jo he après a viure-la, a assaborir-la, a treure el millor profit d’ella.

De la vida tinc el millor, la meva família, els meus amics, records i vivències que vull seguir emmagatzemant, perquè no permetré que aquest virus s’endugui tot allò pel que he lluitat, pel que lluitaré, pel que he estimat i estimaré.

I si he de fer un parèntesi a la meva vida, ho faré sabent que en el següent graó hi sereu els de sempre, els estimats, els desitjats, els imprescindibles.

Aquest Nadal potser només són unes línies per escriure, un pentagrama per compondre.

És hora de valorar els moments en què si podíem veure’ns, abraçar-nos, gaudir-nos.

És un Nadal que pot marcar la resta de la nostra vida.

No és temps d’arriscar, sinó de prevenir.

Vindran temps millors i aquests temps vull viure’ls amb vosaltres.

Si em quedo a la residència… sabeu que no estarem sols… monitors i companys faran d’aquestes festes nadalenques un petit festival del qual podrem gaudir, fins i tot en la vostra absència.

Salvar Nadal és prevenir, contenir i mesurar.

Nadal és una data marcada al calendari… El meu Nadal és cada dia que pugui gaudir-te.

Piscina i discapacitat en temps de Covid

,
Piscina, discapacitat i Covid - Les Hortènsies - FSFA

La piscina, en temps de Covid, també ha canviat.

Com bé sabeu, les activitats s’han modificat. Seguint els protocols vigents i més actuals del Servei de Salut de la Generalitat, la piscina s’ha pogut obrir en les millors i més òptimes condicions d’higiene, amb limitació de la capacitat d’aforament a les instal·lacions.

Amb una meticulositat mil·limètrica es formen petits grups, de no més de dues persones, per a l’activitat terapèutica a la piscina.

La piscina és una manera lúdica de relaxar-nos i de tonificar els músculs.

Els trencaclosques en què s’han convertit les antigues sales, ara anomenades unitats de convivència, es van ajustant a poc a poc, creant una nova normalitat dins l’excepcionalitat del moment.

Han anat canviant, no en la seva essència, però si en la seva forma.

La teràpia duta a terme és molt similar a la que es feia abans, encara que l’activitat es realitza només i exclusivament dins la nostra bombolla habitual de convivència.

Després de cada sessió terapèutica o lúdica, sigui en grups de dues persones o en sessions individuals, la piscina es neteja i higienitza amb cura, de manera que quedi perfectament asèptica i preparada per al següent torn.

El calendari realitzat pels equips de Treball inclou totes les unitats de convivència, tenint en compte les necessitats terapèutiques de tots i cadascun de nosaltres.

És un dia a dia a què ens anem acostumant, sense aglomeracions, gaudint una altra vegada de les mateixes instal·lacions de les quals disposàvem, però reduint el nombre de persones que hi assistim alhora.

Com en el tarannà diari que portem tots habitualment, les bombolles de convivència no es barregen, evitant riscos innecessaris.

És difícil no poder veure tots els companys junts ara, però és necessari per a poder fer-ho en un futur.

Centre de dia a la Residència per a persones amb discapacitat Les Hortènsies

El centre de Dia constitueix un espai dins del Centre Residencial les Hortènsies on l’aprenentatge i la socialització són un dels factors bàsics per al desenvolupament psicomotriu i social dels nois i noies que el formen, igual que en qualsevol plaça residencial dels nostres centres.

Les activitats del C.A.E. a la Residència les Hortènsies continuen el seu calendari habitual, modificat puntualment si fos necessari.

Es funciona com un grup de bombolla habitual, sense contacte amb la resta de residents, amb monitors i amb un educador de referència destinats exclusivament a aquesta unitat.

Cada dia, abans d’entrar, es realitza el cribratge pautat pel Departament de Salut i avalat pels protocols interns del centre, vigilant en tot moment si es presenta alguna simptomatologia susceptible de ser identificada com a Covid 19.

Després del cribratge ve el més divertit: les activitats, els companys i els monitors….

Existeix un ampli ventall de tasques, algunes agraden més que unes altres, però els monitors i monitores faciliten la feina dinamitzant i donant suport allà on és més necessari.

Cada activitat aporta noves perspectives i noves actituds.

Els colors donen vida… Lluminosos, opacs, és igual… en barrejar-los sorgeix un Arc de Sant Martí de llum, brillant i encoratjador….

Les activitats brinden un creixement, no solament en habilitats manuals o espacials, sinó en la forma d’acostar-se al món, de socialitzar,  de compartir i de gaudir d’un bon aprenentatge al costat dels companys d’aula.

Experiències que, extrapolades a l’àmbit familiar i col·lectiu, augmenten la intensitat del creixement emocional.

El Far West a Les Hortènsies

L’Oest Americà ha inundat les unitats de convivència de les Hortènsies!!!
Inèdit, salvatge, hostil… i alhora captivador, imaginatiu i aventurer.

Terra feixuga, de dones i homes avesats en mil batalles, buscant noves oportunitats, noves terres a conquerir.

La manca de recursos i la superpoblació van ser un dels esperons de la conquesta del llunyà Oest, on existien ja assentaments de tribus ameríndies oriündes d’aquestes terres, que van veure torbat el seu tarannà per culpa del xoc cultural i per l’ànsia de conquesta territorial…

La perspectiva d’una vida precària a les seves ciutats va donar origen a una perillosa aventura relatada en llibres i filmografies, les mítiques pel·lícules de vaquers de Hollywood …. Els westerns HOLLYWOOD.

Nosaltres hem tret el millor d’aquesta època per a delectar-nos i gaudir del Far West com es mereix, com ens mereixem.

Per un dia hem estat Vaquers revòlver en mà, hem visitat un Saloon i hem assaborit un whisky casolà i apte per a abstemis.

Un passeig virtual pel desert d’Arizona que envolta l’Oest Americà, jugant amb els enormes i mítics cactus.

Barret en mà, perdonavides, pinxos i riallers, hem gaudit d’una nova aventura temàtica.

Com el Far West ho hi ha res!!!

Halloween

Els nostres monstres no entenen de pandèmies ni malalties, ells segueixen el seu periple especial… sense presses, sabent-se els triats, els temuts els immunes…

És el seu dia, i han decidit venir i passejar-se entre nosaltres.
Per a ells un virus és tan sols … Un lleuger somni…

I com un incandescent malson van aparèixer en grup, solitaris, arrossegant penes i laments.

Torturats per condemnes perennes vénen a compartir aquesta festa, dissortats, burlescos i jocosos.

Mort o esglai!!!

Truc o tracte!!!

Dónes o pagues!!!

Sense por a la por, alliberats, però condemnats eternament.

Fidels al dia que els pertany, es prenen la seva festa amb seriositat…

… I la comparteixen, sabent que nosaltres, encantats, sabrem gaudir-los a la seva manera… a la nostra …

Aquesta vegada, amb més llums que ombres…

Entre balls i jocs hem assaborit d’un Halloween diferent i original, sentint-los a prop, gairebé atrapant-los… però ells… esquivant les nostres temptatives.

El dia dels immortals ens ha ofert un matí de riures, i esglais, un dia compartit entre el profà i el diví, l’atemporalitat i el que és efímer…

Danseu, danseu, ombres perpètues aquí us estarem esperant… el mateix dia a la mateixa hora d’un any qualsevol.

Posant color al blanc i negre del confinament

Els nostres usuaris han elaborat un mural decoratiu i de temàtica lliure per penjar-lo a la façana de la nostra residència.

Han expressat les seves idees i els seus desitjos a través de la pintura.

El confinament d’aquests mesos ha fet possible buscar noves alternatives de treball i crear noves vies de comunicació.

El mural mostra un dibuix lliure i és una representació gràfica de la il·lusió que mantenen els nostres residents envers el futur.

Som conscients que les sortides a l’exterior no les podem realitzar encara, no obstant, els nois i noies tenen molt present la sortida que més gaudeixen de l’any: Anar al Tibidabo, i han volgut que aquesta sigui la temàtica del seu dibuix.

En la part central del mural, s’observa una sínia, col·loquialment coneguda com a “noria”, element representatiu del parc d’atraccions i que ens permet observar la grandesa de la ciutat de Barcelona. Les cabines d’aquesta atracció queden representades per les mans dels nostres usuaris. Cada mà una cabina de colors, com l’original.

En la part inferior, queda representada l’estació de la primavera, plena de flors i papallones. Hem utilitzat esponges amb les formes desitjades i els nostres dits per dibuixar les tiges de les flors.

Per acabar, el cel del nostre mural està ple d’estrelles. Estrelles que aporten llum. Una llum tant necessària i que ens il·lumina el camí en aquest moments tant complexos.

Famílies, esperem que us agradi! El mural està dedicat a tots vosaltres!

 

Tamara Marchante

Un mural de colors

,

El nostre dia a dia, com el vostre, ha canviat, però a poc a poc anem tornant a una certa normalitat, amb mesura, sense pressa però sense pausa, amb alegria, amb bon humor i amb moltes ganes de fer coses…

Encara que no puguem sortir de la Residència, ni fer excursions ni festes, no ens avorrim, fem un altre tipus d’activitats.

No per això… Les trobem a faltar.

Els grups de treball són ara més reduïts, minimitzant riscos evitem problemes.

Els nostres monitors i monitores ens han explicat aquesta situació tan especial, tan excepcional… un virus que ni es veu ni se sent, petit i sigil·lós, ha regirat a la vida de totes les persones a cada racó del planeta.

Hem vist com tot l’equip de professionals que ens atenen s’han abocat vers nosaltres, buscant la nostra protecció i fer-nos més fàcil i suportable aquesta situació.

Realment, la vida pot canviar-te en dècimes de segon, però no en som conscients…
No poder veure-us és difícil, però si nosaltres podem suportar-ho, vosaltres també.

Aquest sacrifici, aquestes restriccions, són pel bé de tots.

Les noves tecnologies ens han permès fer videoconferències i fotografies, que, difoses per les nostres xarxes socials, us mostren que estem bé, que no ens falten somriures, que no estem sols, que la vida segueix, encara que sigui d’una manera diferent.

Avui us volem donar a vosaltres, amics, familiars, coneguts… una injecció de positivisme, d’esperança, d’estimació.

Estem fent un mural per penjar-lo a l’exterior de la Residència i dir-vos a tots i cadascun de vosaltres que tirarem endavant, que tot anirà bé, que ens retrobarem i compensarem el temps que hem estat sense veure’ns.

Potser ara valorem més les petites coses, els petits detalls els petits moments que són realment els que ens alimenten anímicament.

Possiblement les circumstàncies no seran com abans durant un temps… Però hem d’aclimatar-nos a les condicions que la vida ens posa al davant, amb força, sense por…

Recordeu…

Us sabem a prop fins i tot en la distància.

Campanya #Joactuo

, ,
Campanya #JoActuo

S’ha engegat una campanya sota el hashtag #JoActuo per crear consciència i responsabilitat.

Nosaltres actuem

Quedar-se a casa és actuar.

Fer un vídeo, ajudar una veïna, cuidar la mare, donar classes en streaming o cantar a la finestra també és actuar!

Totes i tots podem trobar més d’una manera d’actuar per aturar el coronavirus i els seus efectes nocius.

El Sistema de Salut de Catalunya col.labora amb aquesta campanya, i de moment ha penjat alguns vídeos als diferents canals del Departament de Salut, en particular a la web de Canal Salut.

Objectiu

  • Solidaritat: Agraint la feina dels sanitaris.
  • Cridar a l’acció : Divulgant i transmetre missatges de col·laboració i/o suport aquí pugui necessitar-lo.

“La campanya #JoActuo té com a objectiu fomentar i agrair, alhora, tots els esforços que està fent la ciutadania per superar amb èxit aquesta pandèmia quedant-se a casa.”

Aquí els  enllaços de Twitter, Instagram, Facebook i Telegram:

 

Iniciativa impulsada pel Sistema de Salut i el Col·legi del Màrqueting i la Comunicació de Catalunya.

 Junts ho aconseguirem!!!

Més informació i referències:

 

La foto de capçalera és de http://www.joactuo.cat/

No et quedis enrere!!!

,

Aquí us deixem un resum de les carreres en què hem participat enguany.

Any intens, productiu i lúdic.

I seguim… La nostra trajectòria té més forma més impuls, més intensitat…

Aquest 2020 tenim un calendari de carreres de les quals us anirem informant puntualment.

T’ho poden explicar, llegir, imaginar… però també pots participar.

Si vols córrer amb nosaltres, animar-nos o simplement acompanyar-nos… seràs benvingut.

Corrent al teu costat tot se’m fa més lleuger.

El Rei Carnestoltes

,

La Festa de Carnaval arriba al seu final.

Després de més d’una setmana de colors, música i ambient, arriba la Quaresma… tot torna al seu lloc i recuperem el dia a dia.

Hem passat un dies molt alegres i divertits amb l’arribada dels reis del carnaval: hem pintat, hem decorat, hem rigut, hem plorat, hem menjat dolços, hem ballat, hem recordat…

Ara, el calendari ens porta dies tranquils, l’arribada de la Primavera, de la Pasqua i molt més!! Us anirem explicant, amb molt de gust, el nostre dia a dia!

Bona Quaresma!  

 

Com tots sabreu, estem a Carnaval i tot és festa i diversió però… Perquè el celebrem? Aquí va la història:

Fa molt i molt temps, en un poble hi governava un Rei anomenat Carnestoltes i era el rei del carnaval. Cada any, per aquestes dates, apareixia disfressat i permetia a tothom divertir-se de la manera que cadascú volgués. I tothom, com si estiguessin embruixats, ho feien. Uns, passaven dia i nit ballant, d’altres aprofitaven per a disfressar-se i cometre malifetes rere la màscara, uns feien baralles de taronges, tomàquets i ous; alguns menjaven i menjaven sense parar; també els hi donava per fer bromes pesades als demés… Com poder veure, el que havia de ser divertit es va convertir en desordenat i perillós.

Tot aquest desgavell no li agradava gens a la Senyora Quaresma, que és una senyora vella de set cames, poc menjadora i no amiga de tanta festa. Ella sempre avisava: “això no és bo, es llença molt menjar, les bromes són molt perilloses, es produeixen robatoris… S’ha d’aturar tot això o passarà una desgracia”.

El Senyor Carnestoltes no feia cas: “Baaaah!!, ets una vella xaruga, sosa, avorrida i envejosa… vés-te’n a casa teva a menjar-te el teu bacallà i deixa’ns divertir-nos!”

En veure que el Senyor Carnestoltes no li feia ni cas i temorosa que passés alguna cosa greu, la Senyora Quaresma va decidir lluitar contra el rei a la seva manera. Mentre ell animava a la gent a sortir de casa, anar de festa, cometre malifetes: robar xuxes, córrer pels passadissos, jugar a pilota per dins les cases, tirar els papers de colors a terra pels carrers, fer grans banquets llençant a la brossa tot el que sobrava, cantar a la biblioteca… Ella intentava desfer l’embruix, convèncer a la gent que aquella actitud no era bona, que s’havien de calmar.

Ella es va passar molts dies intentant que la gent ho entengués, perquè atrets per tanta diversió, es deixaven portar pel Carnestoltes. Però poc a poc, potser cansats ja de tanta festa, els vilatans del poble es van anar posant del costat de la vella Quaresma fins que ningú va seguir al Rei Carnestoltes, que es va trobar de cop avorrit i sol.

Quan tothom es va donar compte de les destrosses, la brutícia i els robatoris, van declarar al rei Carnestoltes com a culpable de tot i el van castigar: només podrà menjar espines de peix i espinacs durant els quaranta dies que durarà el regnat de la Reina Quaresma.

Durant aquests quaranta dies, com havien desaprofitat i llençat tant menjar, haurien de menjar sopes amb oli, aigua i verdures i només els diumenges podrien menjar peix. I és per això que al final del regnat del Rei Carnestoltes, va acabar amb “l’enterrament de la sardina”. Amb la Sardina van enterrar les malifetes comeses i van iniciar una nova vida en la que hauran de recuperar-se de tant de desgavell inconscient i reparar les destrosses, aprenent a conviure i a divertir-se en pau.

 

Aquest any, el regnat del Rei Carnestoltes ha estat del 20 de febrer (inici amb Dijous Gras) i ha finalitzat el 26 (final amb Dimecres de Cendra). La quaresma són 5 diumenges més el diumenge de Rams, que serà el dia 5 d’abril. El dia 13 d’abril serà Dilluns de Pasqua.

 

Us deixem aquí una bonica il.lustració de Carme Sala pintada per una de les seves joves artistes. Podeu trobar-ne més al seu blog la Meva Maleta:

La vella quaresma - il.lustració Carme Rara

Il.lustració del blog la Meva Maleta de Carme Sala.

 

Pol Nord

Desconegut, aventurer i gèlid, el Pol Nord, és un lloc misteriós, ignot, solitari i fred.

Pol Nord i Pol Sud, Àrtic i Antàrtic tots dos pols són l’eix de rotació de la terra.

Grans expedicions i uns pocs i aguerrits aventurers s’han endinsat en aquestes terres.

El gel ho inunda tot, el pinzella i el perfila, el submergeix, l’amaga… sota les seves plaques de neu, poden trobar-se veritables enigmes.

Les condicions climatològiques el fan difícil d’explorar.

Al Pol Sud no s’hi ha trobat per, ara cap assentament de pobladors oriünds d’aquestes terres, ara tan sols l’habiten temporalment científics en estacions permanents de recerca.

Els Inuits o mal anomenats esquimals, són un poble nòmada establert en el Pol Nord amb una cultura, mitologia, tradicions… única i autòctona.

L’estil de vida dels inuits s’adapta a condicions climàtiques extremes.

La severitat del clima condiciona la seva vida social i familiar. Viuen generalment en comunitats i segueixen les migracions dels animals que cacen per a subsistir.

Els pols, grans desconeguts ens han estat avui una mica més propers.

Passejos

L’activitat del passeig no solament  és lúdica, sinó també educativa i  sanitària.

La manca de mobilització d’alguns dels nostres residents, que tendeixen a dur un ritme de vida sedentària, els comporta un problema de sobrepès que afecta a les seves habilitats motrius per la possible pèrdua de mobilitat i flexibilitat.

Amb aquest pla de treball intentarem oferir una estona d’exercici físic individual o en petit grup, per tal de potenciar aquesta mobilització.

En aquest projecte hi participaran aquells usuaris que ho requereixin, prèvia valoració de l’àrea sanitària.

 

Les sessions es porten a terme en espais exteriors, i també  a diferents llocs de la residència que facilitin el tipus d’exercici a realitzar: pati exterior, escales …

L´objectiu general és disminuir el sobrepès i potenciar la mobilitat i la flexibilitat.

A l’exterior acostumem a fer passejos diaris pel poble i els seus voltants aprofitant l’exercici per treballar alhora la inclusió i la relació amb els veïns.

L’activitat també ens permet conèixer indrets nous i aprofitar les rutes més interessants d’Alella i les seves rodalies.