El Rei Carnestoltes

,

La Festa de Carnaval arriba al seu final.

Després de més d’una setmana de colors, música i ambient, arriba la Quaresma… tot torna al seu lloc i recuperem el dia a dia.

Hem passat un dies molt alegres i divertits amb l’arribada dels reis del carnaval: hem pintat, hem decorat, hem rigut, hem plorat, hem menjat dolços, hem ballat, hem recordat…

Ara, el calendari ens porta dies tranquils, l’arribada de la Primavera, de la Pasqua i molt més!! Us anirem explicant, amb molt de gust, el nostre dia a dia!

Bona Quaresma!  

 

Com tots sabreu, estem a Carnaval i tot és festa i diversió però… Perquè el celebrem? Aquí va la història:

Fa molt i molt temps, en un poble hi governava un Rei anomenat Carnestoltes i era el rei del carnaval. Cada any, per aquestes dates, apareixia disfressat i permetia a tothom divertir-se de la manera que cadascú volgués. I tothom, com si estiguessin embruixats, ho feien. Uns, passaven dia i nit ballant, d’altres aprofitaven per a disfressar-se i cometre malifetes rere la màscara, uns feien baralles de taronges, tomàquets i ous; alguns menjaven i menjaven sense parar; també els hi donava per fer bromes pesades als demés… Com poder veure, el que havia de ser divertit es va convertir en desordenat i perillós.

Tot aquest desgavell no li agradava gens a la Senyora Quaresma, que és una senyora vella de set cames, poc menjadora i no amiga de tanta festa. Ella sempre avisava: “això no és bo, es llença molt menjar, les bromes són molt perilloses, es produeixen robatoris… S’ha d’aturar tot això o passarà una desgracia”.

El Senyor Carnestoltes no feia cas: “Baaaah!!, ets una vella xaruga, sosa, avorrida i envejosa… vés-te’n a casa teva a menjar-te el teu bacallà i deixa’ns divertir-nos!”

En veure que el Senyor Carnestoltes no li feia ni cas i temorosa que passés alguna cosa greu, la Senyora Quaresma va decidir lluitar contra el rei a la seva manera. Mentre ell animava a la gent a sortir de casa, anar de festa, cometre malifetes: robar xuxes, córrer pels passadissos, jugar a pilota per dins les cases, tirar els papers de colors a terra pels carrers, fer grans banquets llençant a la brossa tot el que sobrava, cantar a la biblioteca… Ella intentava desfer l’embruix, convèncer a la gent que aquella actitud no era bona, que s’havien de calmar.

Ella es va passar molts dies intentant que la gent ho entengués, perquè atrets per tanta diversió, es deixaven portar pel Carnestoltes. Però poc a poc, potser cansats ja de tanta festa, els vilatans del poble es van anar posant del costat de la vella Quaresma fins que ningú va seguir al Rei Carnestoltes, que es va trobar de cop avorrit i sol.

Quan tothom es va donar compte de les destrosses, la brutícia i els robatoris, van declarar al rei Carnestoltes com a culpable de tot i el van castigar: només podrà menjar espines de peix i espinacs durant els quaranta dies que durarà el regnat de la Reina Quaresma.

Durant aquests quaranta dies, com havien desaprofitat i llençat tant menjar, haurien de menjar sopes amb oli, aigua i verdures i només els diumenges podrien menjar peix. I és per això que al final del regnat del Rei Carnestoltes, va acabar amb “l’enterrament de la sardina”. Amb la Sardina van enterrar les malifetes comeses i van iniciar una nova vida en la que hauran de recuperar-se de tant de desgavell inconscient i reparar les destrosses, aprenent a conviure i a divertir-se en pau.

 

Aquest any, el regnat del Rei Carnestoltes ha estat del 20 de febrer (inici amb Dijous Gras) i ha finalitzat el 26 (final amb Dimecres de Cendra). La quaresma són 5 diumenges més el diumenge de Rams, que serà el dia 5 d’abril. El dia 13 d’abril serà Dilluns de Pasqua.

 

Us deixem aquí una bonica il.lustració de Carme Sala pintada per una de les seves joves artistes. Podeu trobar-ne més al seu blog la Meva Maleta:

La vella quaresma - il.lustració Carme Rara

Il.lustració del blog la Meva Maleta de Carme Sala.