Entrades

El Rei Carnestoltes

,

La Festa de Carnaval arriba al seu final.

Després de més d’una setmana de colors, música i ambient, arriba la Quaresma… tot torna al seu lloc i recuperem el dia a dia.

Hem passat un dies molt alegres i divertits amb l’arribada dels reis del carnaval: hem pintat, hem decorat, hem rigut, hem plorat, hem menjat dolços, hem ballat, hem recordat…

Ara, el calendari ens porta dies tranquils, l’arribada de la Primavera, de la Pasqua i molt més!! Us anirem explicant, amb molt de gust, el nostre dia a dia!

Bona Quaresma!  

 

Com tots sabreu, estem a Carnaval i tot és festa i diversió però… Perquè el celebrem? Aquí va la història:

Fa molt i molt temps, en un poble hi governava un Rei anomenat Carnestoltes i era el rei del carnaval. Cada any, per aquestes dates, apareixia disfressat i permetia a tothom divertir-se de la manera que cadascú volgués. I tothom, com si estiguessin embruixats, ho feien. Uns, passaven dia i nit ballant, d’altres aprofitaven per a disfressar-se i cometre malifetes rere la màscara, uns feien baralles de taronges, tomàquets i ous; alguns menjaven i menjaven sense parar; també els hi donava per fer bromes pesades als demés… Com poder veure, el que havia de ser divertit es va convertir en desordenat i perillós.

Tot aquest desgavell no li agradava gens a la Senyora Quaresma, que és una senyora vella de set cames, poc menjadora i no amiga de tanta festa. Ella sempre avisava: “això no és bo, es llença molt menjar, les bromes són molt perilloses, es produeixen robatoris… S’ha d’aturar tot això o passarà una desgracia”.

El Senyor Carnestoltes no feia cas: “Baaaah!!, ets una vella xaruga, sosa, avorrida i envejosa… vés-te’n a casa teva a menjar-te el teu bacallà i deixa’ns divertir-nos!”

En veure que el Senyor Carnestoltes no li feia ni cas i temorosa que passés alguna cosa greu, la Senyora Quaresma va decidir lluitar contra el rei a la seva manera. Mentre ell animava a la gent a sortir de casa, anar de festa, cometre malifetes: robar xuxes, córrer pels passadissos, jugar a pilota per dins les cases, tirar els papers de colors a terra pels carrers, fer grans banquets llençant a la brossa tot el que sobrava, cantar a la biblioteca… Ella intentava desfer l’embruix, convèncer a la gent que aquella actitud no era bona, que s’havien de calmar.

Ella es va passar molts dies intentant que la gent ho entengués, perquè atrets per tanta diversió, es deixaven portar pel Carnestoltes. Però poc a poc, potser cansats ja de tanta festa, els vilatans del poble es van anar posant del costat de la vella Quaresma fins que ningú va seguir al Rei Carnestoltes, que es va trobar de cop avorrit i sol.

Quan tothom es va donar compte de les destrosses, la brutícia i els robatoris, van declarar al rei Carnestoltes com a culpable de tot i el van castigar: només podrà menjar espines de peix i espinacs durant els quaranta dies que durarà el regnat de la Reina Quaresma.

Durant aquests quaranta dies, com havien desaprofitat i llençat tant menjar, haurien de menjar sopes amb oli, aigua i verdures i només els diumenges podrien menjar peix. I és per això que al final del regnat del Rei Carnestoltes, va acabar amb “l’enterrament de la sardina”. Amb la Sardina van enterrar les malifetes comeses i van iniciar una nova vida en la que hauran de recuperar-se de tant de desgavell inconscient i reparar les destrosses, aprenent a conviure i a divertir-se en pau.

 

Aquest any, el regnat del Rei Carnestoltes ha estat del 20 de febrer (inici amb Dijous Gras) i ha finalitzat el 26 (final amb Dimecres de Cendra). La quaresma són 5 diumenges més el diumenge de Rams, que serà el dia 5 d’abril. El dia 13 d’abril serà Dilluns de Pasqua.

 

Us deixem aquí una bonica il.lustració de Carme Sala pintada per una de les seves joves artistes. Podeu trobar-ne més al seu blog la Meva Maleta:

La vella quaresma - il.lustració Carme Rara

Il.lustració del blog la Meva Maleta de Carme Sala.

 

Sopar de germanor

Un any més ens hem retrobat…

A vegades, per horaris de treball, torns alterns, nit, dia… és difícil poder concretar un dia perquè els tres centres que formen la FSFA puguem coincidir compartint un bon sopar.

… Difícil, però no impossible.

Els tres centres, com si fóssim un, hem celebrat el fet d’estar junts, de finalitzar i començar un altre any més, estant tots… i sumant…

L’engranatge continua funcionant, com un gran rellotge suís, precís, modèlic i actualitzat.

Són moments per a conversar, compartir experiències i comentar projectes nous.

Tres centres particularment diferents compartint un mateix objectiu, el benestar de les persones.

Els uniformes blancs donen pas a un ball de vestits de colors, barreja de perfums, de sabates de taló….

L’ambient, replet d’hilaritat, companyonia i despreocupació, ens convida a la complicitat, a la diversió i al ball.

El protocol deixa pas a l’espontaneïtat a l’afecte i al coneixement d’altres realitats molt pròximes.

D’edats i cultures diferents, tots tenim molt a aportar a aquesta gran comunitat que ens representa.

Que els dies esdevenidors ens deixin un racó per a poder retrobar-nos.

CAMINANT JUNTS SOM MÉS GRANS I MÉS FORTS.

La festa de Nadal

Ens tornem a retrobar, riallers, somniadors i alegres, potser són aquestes festes que ens posen nostàlgics, fent-nos retrocedir en el temps, recordant esdeveniments passats i retroalimentant-nos de pretèrits.

És un privilegi estar amb els nostres amics i familiars a l’entrada d’aquesta època nadalenca que la vivim amb una intensitat inusitada.

Són festivitats especials que ens acosten i ens uneixen, celebrant d’un en un, cada dia d’aquest calendari d’advent.

Per a dedicar-vos el millor dels nostres desitjos, ens hem preparat dia rere dia, taller rere taller, aula rere aula…

Assajant, dibuixant, elaborant …

Que el nostre nadal sigui el de tots… particular, imaginària, grupal…

És la invitació sempiterna pels de sempre, els que no falten, els que no poden estar, els recents arribats, tots els que som, estem i vam ser-hi…

Temps de família i amics, de poques solituds, d’algunes absències, de grans abraçades…

Que en aquests dies tots i cadascun de nosaltres pugui portar al seu interior, pinzellades màgiques de colors que ocultin una mica l’opacitat de les hores fosques.

AMICS… BON NADAL FELIÇ ANY I MILLOR VIDA.

Festa cubana

Cuba és alegria, color i hospitalitat, dins d’un marc econòmic – social a vegades difícil i amb infinitats de reminiscències passades.

El poble cubà, directe, obert i dinàmic, beu de cultures diverses, principalment europea i africana, sent aquesta una mescla que els fa inigualables.

D’històries convulses, ha sabut treure el millor de cada conflicte juxtaposant i modificant tradicions d’altres cultures per a afegir-les al seu ja ric repertori tradicional.

Indiscutiblement, alguna cosa que distingeix a Cuba és la seva música, salsa, mambo… així viuen, així dansen.

Frescor i algaravia que contagia al forà acabant aquest, embadalit i mimetitzat amb l’entorn i amb les seves gents.

La religió catòlica i la santeria fan de Cuba un país supersticiós i respectuós cap a la vida i la mort, barrejant mons divergents, llums i ombres.

La vida i la mort conviuen en un mateix univers, en un mateix punt, entenent i respectant els espais que cadascun ocupa.

Cuba t’acull, t’agita, t’ensenya i comparteix.

País al qual es torna després de conèixer-lo, s’estima després de viure’l, se sent després d’escoltar-lo.

Festa argentina

Argentina, terra que compila multitud de cultures, de civilitzacions, de trànsit o establertes permanentment.

Grups ètnics agrupats per ideologies, tradicions i llocs d’origen, és un país que rep, acull i estableix.

Infinitat de costums…

Les cultures es multipliquen, i conviuen retroalimentant-se, creixent i funcionant com una sola, sense perdre la seva identitat.

A l’Argentina podem conèixer, compaginar i gaudir del seu esperit alegre i alhora tràgic, el contrast que sorprèn i captiva.

El tango, seductor i dramàtic, et fa ballar en una combinació única de parella, agitant una tristor que s’acompassa amb els acords de la música i la cadència de la lletra.

La seva gastronomia ja la fa original, el tall argentí de la carn, li dóna un particular sabor, abans fins i tot de cuinar-la.

Com a bon i gran productor de vins, la verema forma part del seu folklore habitual, celebrant i degustant els sabors de les seves millors vinyes.

L’esport nacional és el futbol, de la seva pedrera han sorgit grans jugadors que han marcat importants fites a la història d’aquest esport i d’aquest país, rubricant èpoques que quedaran en els annals de la història.

No et sentiràs estrany com a viatger, és com un petit retrobament amb les arrels culturals de cada visitant.

De l’Argentina te n’enamores tan sols escoltant-la…

Festa marinera

El mar, la mar… s’instal·la en la nostra vida, sense adonar-nos-en, com en marors, ens cerca, ens troba i ens retorna a la riba, d’on potser mai deguérem partir.

El mar, el salnitre, la brisa, l’onatge i les tempestes emboliquen la vida de cada marí, que amb les seves xarxes esmicola el que sa profunditat ens ofereix.

No és només una professió, és una forma de vida on les tonalitats blavoses varien i es combinen, a la profunditat, entre la llum, el silenci i l’abisme.

La humitat cala els ossos…
Vaixells de petit i gran calat solquen mars inhòspits i embravits.

Homes i dones adobats a base de tempestats i calitges, de mestral, llevant, tramuntana, garbí…

Entre àncores i xarxes observen l’estrella polar que en el seu trajecte, sempre guiarà la seva travessia.

Una copa de rom al compàs de les cançons marineres, crearà vincles imperibles de connivència i companyonia.

Llargs viatges, ports interminables…

I a la mar s’esperen… braçada a braçada.

Festa àrab

El poble àrab, orgullós, hospitalari, ancestral i multicultural, presenta una complexitat afegida… la seva cultura és extensa, rica i dispersa, ja que no solament parlem d’un territori, sinó que àrab és tot aquell poble unificat per un mateix idioma, una mateixa llengua, un conglomerat atípic i heterogeni de tradicions, un ventall multiforme i multicultural.

Acolorit i gris, conviu a vegades, en una fràgil harmonia.

L’àrab pot ser musulmà o cristià, no és la religió el nexe d’unió, encara que una gran part d’àrabs, professin la religió de Mahoma i els seus imants.

En la nostra festa temàtica hem intentat no solament simular les vestidures aràbigues, sinó participar també d’una les seves grans tradicions… la henna, tintures sobre la pell, on podem escriure part de la nostra història, sentiments i imaginació.

Amb henna hem realitzat dibuixos als braços, el front, les mans…com si es tractés d’una cerimònia… simbòlica, màgica, invocant la bona sort i la salut.

La cerimònia del Te àrab, també difereix del grup ètnic i o cultural.
Els gustos són variats i la invitació és signe d’acolliment en el grup o la comunitat.
S’ofereix gairebé sempre acompanyat de dolços, perquè el te és més que una beguda, és una mostra d’hospitalitat, d’acceptació.

És l’essència d’un poble que xarrup a xarrup et convida a conèixer a les persones que conviuen a cada tribu, a cada poble, a cada ciutat…

Aràbia i la seva amplitud se’ns queden petita en imaginar-la.

Festa de Sant Pere al Montseny

El dia 27 de juny vam celebrar l’esmorzar amb famílies de festa major al Montseny.

Com cada any, la casa es va omplir de banderoles i colors per celebrar sant Pere i unir-nos a la resta d’activitats de Festa Major que s’organitzen pel poble.

Vam gaudir del ja ‘clàssic’ esmorzar de xocolata desfeta i pastes diverses, xurros i melindros!

Els avis i àvies els hi va encantar l’esmorzar i sobretot poder compartir-lo amb els seus familiars propers, amics i voluntaris.

Seguidament, vam tenir els minuts musicals.

Aquest cop, a càrrec del duet de la residència, la Sra. Maria Lluïsa al teclat (resident de 93 anys) i en Joan Francesc al saxofon soprano (el nostre infermer).

Una actuació sorpresa va procedir el duet: El Tenor Jose Alberto Aznar, que va sorprendre el públic amb les cançons ‘de ayer, de hoy y de siempre…’.

Per acabar, vam fer el sorteig de la panera amb un Gran Bingo!!! Moltes Felicitats als guanyadors!

Us desitgem un bon estiu!

Fira d’artesania 2019

Acaba el curs, i tornem a celebrar-lo… un nou cicle, una nova etapa.

Una ocasió especial on podem mostrar els nostres treballs, el que fem dia rere dia, realitzats als tallers, amb major o pitjor fortuna, però amb una dedicació absoluta.

És un treball delicat, precís, acolorit, original i pràctic.

Cada objecte porta en si moltes hores, molta perseverança, i sobretot, molta il·lusió.
Exposar la nostra obra ens envaeix no només de felicitat, sinó també d’orgull.

Les nostres habilitats, l’imaginat, plasmat en un paper… una imatge sobre llenç…

Fusta, ceràmica, pintura… oberts a qualsevol taller al qual se’ns repti, nosaltres, que som curiosos per natura, ens imbuïm en les labors més àrdues.

Els materials de textures variades i condicions dispars, no són un impediment per a la creació, l’important és la idea, la invenció, plasmar el prototip, el projecte.

I vosaltres, amics, familiars sou els que millor valoreu l’esforç, la tenacitat i les hores de dedicació.

És el nostre petit homenatge als quals seguiu de prop una trajectòria que té un principi, però no un final.

I el millor de la festa, poder estar junts, parlar, riure, ballar, brindar…

En definitiva el millor de dia és compartir aquests moments amb vosaltres, els que no falteu els que sense poder estar… hi sou.

Salut i Bona Revetlla!!!

Festa temàtica: Portugal

Portugal al costat d’Espanya, conformen la península Ibèrica.

La història de tots dos països durant molts anys avançava en paral·lel, fins que a causa de la idiosincràsia de cadascun d’ells, van prendre rumbs diferents.

Portugal, encara conserva l’encant de ciutats i pobles antics, tradicions oposades…

Les seves gents, afables i acollidores fan d’aquest país un lloc idíl·lic per a visitar gaudir.

El seu patrimoni cultural és ampli i ric, la mescla de civilitzacions, ha fet de Portugal un conglomerat de tradicions, costums i estils variats, oferint-li un encant singular.

Pels seus carrers poden veure els vestigis de civilitzacions pretèrites que van deixar una empremta que ha perdurat en el temps.

Portugal ha estat un país de navegants, d’exploradors, obrint els ulls a nous mons, noves cultures.

El gall de Barcelos, és l’emblema oficial lusità, el significat del qual diu molt d’aquest país, representa l’honestedat, la confiança, la integritat i l’honor, també li confereix ser portador de bona fortuna.

Bon vi i bona taula, una cuina típicament mediterrània.

Els fados, música típica portuguesa, ens parlen de malenconia i duel, tragèdia i dolor, sons intimistes que t’endinsen en la reflexió, arribant pel cap alt profund, al més ocult …

El festival de les flors, típic de l’illa de Madeira és un homenatge a la primavera, al sol, al color… és la metamorfosi, el renaixement… Un missatge d’amor i respecte a la naturalesa.

És una explosió de vitalitat i alegria.

Portugal és un país on la imaginació et transporta a històries no viscudes, però si somiades.

La fira d’Abril

“Yo iba de peregrina y me cogiste de la mano,
Me preguntaste el nombre, me subiste a caballo,
Fuimos contando las flores que salen nuevas en mayo,
Y me di cuenta enseguida que estabas enamorado. “

 

La Fira d’Abril pot considerar-se la festa que commemora la primavera a Andalusia.
Fanalets, casetes, esclats de cavalls…

Festa, algaravia, colors i música on es balla i es beu amb despreocupació, gaudint d’una celebració que dura set dies, amb les seves respectives nits, fent-se de vegades difícil de distingir el dia de la nit, ja que el gentío i l’espectacle, no tenen descans.

Les calesses acompanyen als visitants per tot el recinte, omplint de colorit cada carrer de la fira.

L’olor de pescaito frito, pernil, chocos, seitons, caçó en adob, gambes, llagostins… una amalgama de fragància que ens embarguen en un festí gastronòmic, maridat amb cervesa, rebujito i manzanilla.

Els vestits campers i els vestits de faralaes, amb els seus brodats i les seves vistoses tonalitats es passegen per la fira, descobrint-nos la casta andalusa i alguns dels seus petits secrets.

A la nostra Fira d’Abril hi van faltar algunes banalitats, però gaudim d’allò més important..

LA FESTA!!!

 

¡¡¡Y QUE ME QUITEN LO BAILAO!!!

Festa temàtica Irlandesa

El verd inunda una Irlanda, humida, aguerrida, intrèpida, lluitadora, i familiar.

Al llarg de la seva història, ha sabut reconduir situacions socialment conflictives.

Sempre debatent-se entre dues opcions religioses, àdhuc a costa d’un alt preu…

Han arribat a un consens davant la disparitat, i totes dues Irlandes, La República Irlandesa i la Irlanda del Nord, pertanyent al Regne Unit, conviuen i es respecten, acceptant les seves diferències.

Degustant una pinta, negra o rossa, una Guinness, et farà recordar part de la seva història, del seu folklore, de la màgia dels seus boscos, els seus castells, les seves gents…

La tradició popular irlandesa és àmplia i rica, en ella destaca una de les seves llegendes més famoses, els Leprenchauns.
Petits homenets verds que apareixen i desapareixen al seu atzar.

Éssers màgics, entremaliats i divertits, custodis de grans tresors, són portadors de sort si aconsegueixes atrapar-los.
Acostumen a aparèixer després de la sortida de l’Arc de Sant Martí, juganers i esquius.

El dia de l’orgull irlandès o The Patrick Day, s’inunda d’aquests follets verds protagonistes dels festeigs propis del dia.

El trèvol de tres fulles, de connotacions cèltiques, i l’arpa, tots dos símbols irlandesos, ens parlen d’una terra misteriosa i sobrenatural, imaginativa on fades i gnoms és barregen amb els seus habitants.

A Irlanda podem aprendre a perdre’ns i retrobar-nos a dimensions alternatives.