Entrades

La fira d’Abril

“Yo iba de peregrina y me cogiste de la mano,
Me preguntaste el nombre, me subiste a caballo,
Fuimos contando las flores que salen nuevas en mayo,
Y me di cuenta enseguida que estabas enamorado. “

 

La Fira d’Abril pot considerar-se la festa que commemora la primavera a Andalusia.
Fanalets, casetes, esclats de cavalls…

Festa, algaravia, colors i música on es balla i es beu amb despreocupació, gaudint d’una celebració que dura set dies, amb les seves respectives nits, fent-se de vegades difícil de distingir el dia de la nit, ja que el gentío i l’espectacle, no tenen descans.

Les calesses acompanyen als visitants per tot el recinte, omplint de colorit cada carrer de la fira.

L’olor de pescaito frito, pernil, chocos, seitons, caçó en adob, gambes, llagostins… una amalgama de fragància que ens embarguen en un festí gastronòmic, maridat amb cervesa, rebujito i manzanilla.

Els vestits campers i els vestits de faralaes, amb els seus brodats i les seves vistoses tonalitats es passegen per la fira, descobrint-nos la casta andalusa i alguns dels seus petits secrets.

A la nostra Fira d’Abril hi van faltar algunes banalitats, però gaudim d’allò més important..

LA FESTA!!!

 

¡¡¡Y QUE ME QUITEN LO BAILAO!!!

Festa temàtica Irlandesa

El verd inunda una Irlanda, humida, aguerrida, intrèpida, lluitadora, i familiar.

Al llarg de la seva història, ha sabut reconduir situacions socialment conflictives.

Sempre debatent-se entre dues opcions religioses, àdhuc a costa d’un alt preu…

Han arribat a un consens davant la disparitat, i totes dues Irlandes, La República Irlandesa i la Irlanda del Nord, pertanyent al Regne Unit, conviuen i es respecten, acceptant les seves diferències.

Degustant una pinta, negra o rossa, una Guinness, et farà recordar part de la seva història, del seu folklore, de la màgia dels seus boscos, els seus castells, les seves gents…

La tradició popular irlandesa és àmplia i rica, en ella destaca una de les seves llegendes més famoses, els Leprenchauns.
Petits homenets verds que apareixen i desapareixen al seu atzar.

Éssers màgics, entremaliats i divertits, custodis de grans tresors, són portadors de sort si aconsegueixes atrapar-los.
Acostumen a aparèixer després de la sortida de l’Arc de Sant Martí, juganers i esquius.

El dia de l’orgull irlandès o The Patrick Day, s’inunda d’aquests follets verds protagonistes dels festeigs propis del dia.

El trèvol de tres fulles, de connotacions cèltiques, i l’arpa, tots dos símbols irlandesos, ens parlen d’una terra misteriosa i sobrenatural, imaginativa on fades i gnoms és barregen amb els seus habitants.

A Irlanda podem aprendre a perdre’ns i retrobar-nos a dimensions alternatives.

Festa veneciana

La bella i idealitzada Venècia, envoltada de canals on les góndoles és bransolejant al compàs del cant de Il gondoliero.

Aigua, estanys, canals…

Venècia, està construïda en un arxipèlag de 118 illes, unides entre si per més de 400 ponts.

Va ser una república des del segle IX governada per un Dux fins a la seva annexió a Itàlia en el segle XVIII.

Venècia és una Ciutat sobre les aigües, i això comporta alguns inconvenients en la vida quotidiana dels venecians.

Existeixen dos tipus de marees que afecten a Venècia en diferents èpoques de l’any, la marea alta, i la marea baixa.

Ambdues es toquen als extrems.

La marea alta, danya, els fonaments de cases i altres edificis.

Durant la marea baixa, els canals s’assequen i la Ciutat s’impregna d’una olor viciada..

Cap ciutat per bella que sigui està exempta dels rigors meteorològics.

Endinsar-se a Venècia és viure una història no escrita, un conte romàntic, un somni del qual és costós despertar-se.

Deixant volar la imaginació podríem veure a Giacomo Casanova saltant de pòrtic en pòrtic, a Marco Polo abans d’embarcar-se en la seva recerca de la ruta de la seda, les notes musicals de Vivaldi, ressonant en cada Racó de la Ciutat….

Perquè Venècia àdhuc la seva extensió, és gran i imponent.

Les festes temàtiques són per a nosaltres, una manera d’endinsar-nos en indrets i tradicions desconeguts, descobrint-nos nous mons, noves maneres de coexistir.

Festa africana

Àfrica és color, llum, música… Penombra

Potser és la seva manera de superar les adversitats a les quals aquest continent ha d’enfrontar-se diàriament.

Per al forà, Àfrica és un misteri, una incògnita, un continent ampli i extravagant.

Per a l’africà, l’oriünd, Àfrica és treball, duresa, sequedat…. Lament.

És aspra per fora però dolça i acollidora per dins.

Generosa, gentil i agosarada.

L’atzabeja, té una dilatada gradació de tonalitats, brillants, mats… el mateix color, és en si diferent.
Colonitzada per altres països, Àfrica és eclèctica, la base de la seva cultura i història, es barreja sobretot amb l’europea i l’americana, retroalimentant-se mútuament, i aportant-se entre si, doctrines, tradicions i dogmes dispars.

Primitives tribus i clans, com en una bretxa atemporal, coexisteixen amb altres cultures més avançades tecnològicament, creant així, un ventall variat d’usos i confessions.

Santeria, superstició, vudú… interrogants a una existència que no respon ni a preguntes ni a precs.

Àfrica, la fascinació, la disparitat, la sorpresa… el rigor.

Sopar de Nadal

, , , ,

El sopar d’empresa és el moment més adequat per a conèixer-nos fora de l’àmbit laboral, sense pressions, sense estrès, sense presses…

El  blanc cedeix el pas als colors, una gamma variada i divertida que, combinada, ens personalitza.

Riallades d’entusiasme, abraçades de lleialtat… dosi de confiança i companyonia.

Brolla l’algaravia, la festa, la hilaritat…

Les noves generacions i les pretèrites, es conjuguen en una mateixa persona.

L’entusiasme empeny, els degans instruïm, cedint un llegat que oferim amb afecte i zel als joves que despunten.

Un trajecte a seguir, prenent el testimoni dels qui hem crescut amb la Fundació.

Som tres centres, tres identitats molt diferents, amb marcades personalitats.

Dispars i limítrofs, la pertinença al mateix grup ens uneix, ens fa sòlids, ens enforteix…

La força està en cada persona que, unida i mantenint les seves particularitats, forma un grup dotat d’identitat… orgullós.

Tenim un llarg camí per recórrer, i junts progressarem, amb fermesa, perseverança i amistat.

Fem via, fem Fundació.

Any nou

Un nou any, un nou inici…

Hem deixat enrere dotze mesos, 365 dies que han passat com un tret sense destinació, xampurrejant moments i instants irrepetibles.

Daguerreotips de vivències impreses en el més profund de la consciència, que sumen records en un àlbum, que com un núvol virtual, anem ampliant.

Diluirem els dies més infausts, les nits més ombrívoles…

Sumits en la penombra, ni s’avança, ni s’oblida.

Enganyant el subconscient, el més fosc canviarà la paleta de colors, amagant una realitat que de vegades ens paralitza, i… ens deixarà seguir avançant.

Dies nous afegirem a la biografia, al bagatge de motxilles plenes, esperances d’un present per viure i un futur amb què somiar.

L’any nou ens dóna, no ens treu… encara li falta molt itinerari per arrabassar-nos una sola fulla del calendari.

Pujats en el vagó que el destí ha disposat a la nostra andana, iniciarem una nova aventura.

En aquesta singladura, seguim junts, de la mà, colze a colze…

Gaudirem d’històries, encara no escrites, que compartides ens faran millors.

 

BON ANY… BON TRAJECTE.

La festa de Nadal

La festa de totes les festes, la més entranyable, la degana.

Ens reunim, participem, iniciem aquest tram meravellós que ens indica que el nadal està a prop.

El nostre nadal comença quan, al costat de vosaltres, podem compartir els somriures dels moments perduts, dels recuperats.

Et trobo, et rescato i et gaudeixo.

El passat, el present i el futur, es congelen…i quedem nosaltres, els de sempre, atrapats en ràfegues de fotografies, que perpetuaran la vivència del moment, de l’instant, fent perenne el caduc.

El ritme frenètic de celebracions, es multiplicarà exponencialment i nosaltres ens emmotllarem al ritme que ens marqui el temps.

El Tió, Papa Noel, els reis d’Orient…

Fets extraordinàriament prodigiosos que s’acceleraran en els dies que han de venir.

La màgia ocuparà tots i cadascun dels esdeveniments que aquestes dates ens concediran.

L’enyorança dels que no hi són, dels que van marxar massa ràpid, s’instal·larà en un privilegiat racó de la nostra memòria, deixant-los aquest lloc que els pertanyerà per sempre.

I amb la sorpresa que encara ens dóna la ingenuïtat, viurem aquestes dates amb fascinació intensitat, i frenesí.

FELIÇ NADAL AMICS I QUE L’ANY QUE ESTÀ PER ARRIBAR ENS RETORNI
PART D’AQUESTA ALEGRIA QUE EL TEMPS S’ENCARREGÀ
D’ARRABASSAR-NOS.

Festa escocesa

Terra inhòspita, verda, brava, salvatge i acollidora.

Escòcia sona a gaites amb gust a whisky, embolicada en faldilles de quadres, gorres i bosses de cuir penjades a la cintura.

Màgia i misteri circumden els boscos i muntanyes escoceses i un mar indòmit sacseja les seves costes.

Territori enigmàtic, envolta una cultura ancestral on es passegen druides i animals fantàstics com el monstre del llac Ness.

El vestit tradicional escocès ofereix una elegància innata, en tots dos gèneres, encara que sempre ens ve a la ment el Kilt o faldilla que utilitzen els homes. Els colors en els quadres de les faldilles, indiquen la pertinença a un clan determinat.

Escòcia és una terra on els clans tenen un paper determinant en la societat, sobretot en segles posteriors al nostre.

Era la pertinença a un grup que els proporciona un sentiment d’identitat.

Ara el seu ús és típicament cerimonial, i relegat a noces, batejos o funerals.

Cabells vermells que ondegen al vent, Escòcia és pèl-roja i guerrera.

Sant Andreu, el seu patró, se celebra amb tot l’honor que li correspon, es la seva festa nacional, ja que ell representa tots els valors que posseeixen els escocesos.

Nosaltres, avui coneixerem una petita part de la seva cultura, un entrant, per poder, un dia, degustar-la, en tota la seva esplendor.

Slàinten!!!
(Salut)

Preparem la Festa de Nadal a la Residència Montseny

Al Centre residencial per a persones grans Montseny (El Masnou) preparem en equip la nostra tradicional Festa de Nadal.

La castanyada

És impossible pensar en la castanyera sense sentir un polsim de nostàlgia.

L’olor de castanyes acabades de torrar, moniatos dolços, saborosos, gairebé caramel·litzats.

Panellets de diversos sabors, elaborats generalment per les matriarques de la casa.

La família i els amics al costat d’una càlida foguera, que ens recorda l’inici del fred, que al costat del foc que torra les castanyes, ens reconforta.

La castanyera, dona generosa, regala castanyes i dolços que acompanyats amb moscatell, fan més saborós aquest usatge.

Festa dedicada a les ànimes dels difunts, una ofrena als que van traspassar el llindar del conegut i es van endinsar en un món enigmàtic i paradoxal que superposa realitats.

Potser aquesta olor de castanyes recentment rostides pugui travessar els minúsculs porus d’aquestes parets imaginàries, per transportar-los de tornada encara que solament sigui un dia, i poder compartir amb nosaltres la festa que els hi pertany.

Vigília de Tots Sants

Novament, el túnel del terror va ser l’escenari triat pels nostres hostes que, com cada any, ocupen gairebé sense adonar-nos totes les dependències de la nostra casa.

Una mica especials ho són, però ningú no és perfecte i nosaltres, com a bons amfitrions, assumim la seva presència.

Iniciats, mil·lenni rere mil·lenni en les tècniques de l’escarn, de l’espant i del feréstec, són uns mestres en l’art de la sorpresa i el desconcert.

Passadissos ennegrits i intimidatoris, guanyen terreny a les aules asèptiques i ordenades, a les habitacions polides i als passadissos amplis i lluminosos.

Una torbadora opacitat campa sobre nosaltres, com una boira aclaparadora que et va indicant un camí sense itinerari, sense ressenyes ni indicacions.

I aquest camí vetllat no està exempt de sons, extraordinaris i inquietants…

Els crits dels sense nom reboten al costat dels xiscles d’animals incerts, i en la boira apareixen rostres inexpressius que van adoptant solidesa.

Ens miren, ens observen… Riuen… ens envolten… i de sobte… es difuminen…

Desconfiats i amb una hilaritat irònica i desconcertant comparteixen el dia on dos mons contraposats, el prosaic i el sobrenatural, es fusionen, i ambdues realitats són corpòries i tangibles.

…I la boira, tal com va arribar va desaparèixer, al costat d’aquests pelegrins d’ombres, que en la seva curiositat ens visiten any després d’anys, per sentir-se potser, menys orfes.

Dia de Sant Francesc d’Assís

Sant Francesc d’Assís, patró dels veterinaris, del medi ambient, dels animals.

L’amic del llop.

Ho celebrem com es mereix, donant als animals un paper preponderant.

Tant és la raça, la grandària o el gènere, aquí hi ha sempre un grup d’amics disposats a dedicar-li part del seu temps.

El gos, el gat, el conill, la girafa, el llangardaix… és igual com d’exòtics siguin, som com una gran arca de Noè, aquí hi caben tots.

Cadascú, pinzell en mà, comença a traçar els trets de l’animal amb què se sent més identificat, i, mirant-nos, ens sorprenem els uns dels altres.

Ovelles, serps, vaques, cavalls… en el més recòndit de nosaltres habita un animal que, tot i no tenir-lo a prop, alimentem dia a dia.

No va ser l’atzar ni la casualitat l’elecció del nom de la FSFA.

Mossèn Jaume Aran, el fundador de la FSFA va voler que sota l’ideari de Sant Francesc d’Assís es fonamentessin els valors de la Fundació i de les persones que la integren.

En alguns dels seus textos trobem la matriu on aquesta filosofia franciscana ens porta a prioritzar sempre els més necessitats, els més incompresos, els més oblidats… fent nostres les seves paraules:

Que no busqui jo tant,
ser consolat com consolar;
ser comprès, com comprendre;
ser estimat, com estimar.
Perquè,
donant és com es rep;
oblidant, com es troba;
perdonant, com s’és perdonat.

Sant Francesc d´Assis

Hem de tendir a la perfecció, o el que és el mateix, esforçar-nos per aconseguir el nostre fi mitjançant la unió.

I aquí ens trobem, essent instruments dels seus pensaments.

La festa de les bombolles és el colofó final, boles immenses, transparents, que suren al nostre voltant, sumint-nos en un món translúcid des del qual es pot veure la vida des d’un altre angle, potser més intuïtiu i primigeni.