Entrades

Festa temàtica hawaiana

Aquest mes hem ballat i gaudit de la temàtica Hawaiana.

Color, alegria i balls variats ens han acostat a una de les illes més famoses del món.

Les danses habituals d’aquesta peculiar illa ens parlen de la seva història i tradicions, explicades a cada lletra, a cada paraula, en la memòria no escrita del seu poble. Parlen de personatges importants, i de passatges memorials que existeixen a un arxiu popular que perdura en la tradició oral, passant de generació en generació.

Hawaii, per la seva ubicació geogràfica, és un compendi de cultures… Tant americanes com asiàtiques, amb un estil de vida peculiar i diferent.

La televisió ens ha mostrat sempre una imatge idíl·lica de Hawaii.

Un dels trets característics és el regal als viatgers d’un collaret o corona de flors fresques, amb la qual el poble hawaià mostra els seus respectes i bons desitjos al visitant, demostrant d’aquesta manera la idiosincràsia dels hawaians, acollidors i alegres.

El Hula hula, el ball autòcton més representatiu, ha mogut els nostres malucs fins a l’extenuació, fent que ens sentim transportats a una illa recòndita, immersos en les seves platges i passejant pels seus carrers, assaborint cada tros de l’illa.

Al costat d’esports típics, transformem en un guirigall cada sala.

Pletòrics en sentir-nos dins d’una història meravellosa, riem i compartim amb els nostres companys cada minut que Hawaii ens lliura.

Aloha amics… Hola i adéu, afecte i amor.

Festa mexicana

México lindo y querido… cuando yo te vuelva a ver…

Viva Mexico mi cuate!!!

Avui les Hortènsies sonen a ranxeres i fa olor de fesols amb sabor a xile…

Amb llimona i sal, el Tequila… avui aquí és llimonada…

Poble orgullós, audaç i senzill, cultura andina, enigmàtica, guardiana de secrets fins i tot encara avui indesxifrables.

La societat mexicana és multiètnica i multicontinental, una barreja entre l’oriünd i el colonialisme posterior.

Homes i dones de sentiments extrems, passionals. Les tristeses i les alegries les entonen amb vehemència.

Amb Mèxic tenim grans similituds i alhora grans diferències que fan que aquest país sigui únic en cultura i idiosincràsia.

Temperamentals i acollidors, els mexicans, amb els seus barrets d’ala ampla i guitarra en mà, ens delecten amb cançons que des de ben petits, ens han acompanyat.

Als seus vestits típics, tant homes com dones, hi llueixen amb orgull símbols indígenes que tenen una relació directa amb la cultura maia i asteca.

Diversos, variats i acolorits, ens endinsem de ple en un país que ens porta cap a allò més intrínsec de l’ésser humà.

I farem nostra una de les frases de la pintora mexicana Frida Kahlo:

“Tria una persona que et miri com si fossis màgia.”

Sant Joan 2021

Sant Joan, nit màgica i enigmàtica, precursora d’un esdevenir anònim, sense escriure.

La porta a un solstici més desitjat que mai, després de travessar un hivern fosc i tenebrós, marcat enguany, per la duresa i devastació que ens ha portat una malaltia desconeguda a la nostra història.

La llum es va obrint i els colors sorgeixen vacil·lants, tímids, fins i tot difuminats, per a poder brillar sota el sol de l’estiu amb tota la seva esplendor.

Cremant a les fogueres la por i la solitud, ressorgiran de les cendres els dies brillants que ens acostaran als volguts, als estimats…

La nit més breu ens portarà dies més llargs, distàncies més curtes…

Amb cura i amb mesura invoquem als esperits afins, bruixes i bruixots, que entre conjurs i encanteris ens retornin à temps perduts.

Que el passat s’eclipsi i s’estengui un futur que espera ser gaudit amb delit.

Petards eixordadors ordeixen la desaparició de ressons silenciosos que encara acompanyen massa incerteses.

Que els fantasmes es perdin en una boira espessa, no deixant-los trobar un camí precís, desdibuixant-se dins un túnel del qual no puguin recular.

Invoquem la màgia i la il·lusió de la nit de Sant Joan perquè faci reals els somnis perduts i ens retorni somriures ara ocults entre màscares i panys.

Que els fats ens siguin propicis en l’inici d’un camí que acabem de començar.

Festa grega 2021

Forta, culta, mil·lenària… un esperó dins la il·lustració de tota una història compartida per infinitat de pobles i països.

Grècia creix en cadascun de nosaltres sense saber-ho.

Paraules, política, albir…

Som Grècia en gran part del vocabulari que utilitzem habitualment.

Edificis amb estructures que ens parlen de la seva història, reproduint-la i adaptant-la a la nostra.

El culte al cos, a la perfecció, a l’esport, filosofia en estat pur, intel·lectuals que ens van ajudar a pensar i a dilucidar el més existencial de l’ésser humà.

L’exercici físic era per als grecs un estil de vida, una activitat que des de petits practicaven. Els seus gimnasos en gran manera són els nostres.

Per a aquesta festa hem adaptat cada unitat de convivència, per assaborir petites parcel·les d’un país tan especial.

Música, esport, art…

Totes les facetes que feien de Grècia la precursora d’una història mil·lenària, que roman indestructible davant el transcurs del temps. Un camí pel qual l’ésser humà ha anat avançant i desenvolupant les idees i reflexions que els grans filòsofs grecs es plantejaven a les seves escoles.

Grècia ens porta l’alegria de continuar coneixent la cultura, la gastronomia, el folklore i el més representatiu d’un país tant agermanat amb la humanitat.

“L’home és la mesura de totes les coses”

13es Jornades de la Gent gran activa Alella 2021

Com cada any, la FSFA participa de manera activa en aquestes jornades, perquè anem sumant anys i, com no, vivències.

Després d’una aturada a causa de la crisi pandèmica de la Covid-19, enguany, de forma no presencial tornem a ser aquí, plens de projectes i activats… que l’edat no és cap impediment per a dur a terme qualsevol activitat que el cos ens permeti i la ment ens motivi.

Aquestes Jornades no es viuen amb la quotidianitat a la qual estem acostumats, la mesures de seguretat encara continuen vigents i és en la forma telemàtica en què tenim aquesta vegada la veu, el ressò.

La pandèmia, ara amb millors indicadors epidemiològics i gràcies a la vacunació, està canviant molts costums als quals estàvem habituats.

La tornada a la normalitat no és lleugera, a poc a poc anirem avançant.

Els més grans de la Residència les Hortènsies hem participat al pregó que dóna el tret de sortida d’aquestes jornades:

Sent aquesta vegada una mica atípica, els organitzadors i tècnics de l’ajuntament es van desplaçar a la residència per gravar un vídeo, que al costat del missatge d’altres residències d’Alella inauguren aquestes jornades.

Paràgrafs que contenen un missatge esperançador, en què el més important és poder deixar enrere l’aïllament, la tristor i la por.

Tornar a compartir, a gaudir a somiar…

Una altra de les activitats de la qual hem estat partíceps, al costat de la Residència el Montseny, és en l’intercanvi d’una planta.

Cada residència tria un test que ens ha proporcionat l’ajuntament i nosaltres el decorem, amb imaginació i afecte, plasmant en colors la il·lusió de tornar a reiniciar-nos, trobar-nos i divertir-nos junts.

Després es regala a una altra entitat, reflectint així la unió de tot un poble, abocat a les persones de més edat.

Malgrat tot, l’alegria no ens marxa, i des d’aquí us diem:
Que continuï la gresca!!!
Visca la festa de la Gent Gran!!!
Aprofitem-la!!!

Comencem la festa, comencem l’inici dels 13e Jornades de la Gent Gran Activa!!!

 

 

La Fira d’Abril de Les Hortènsies

La Fira d’Abril és una festa plena de colors, de música i d’alegria…

És la festivitat per antonomàsia que dóna la benvinguda a la primavera a Sevilla.
Els seus orígens són curiosos…

Dos regidors assentats a Sevilla, un català i l’altre basc, van idear la celebració d’una festa agrícola i ramadera.

Amb l’obtenció del beneplàcit de la reina Isabel II es va donar el tret d’assortida a aquesta cèlebre festa.

Fanalets tornassolats decoren cada unitat de convivència, en què tots ens preparem per arrencar per buleries o sevillanes, en una festa que a molts ens transporta als nostres orígens, fusionats amb la cultura autòctona en què vivim.

Sabates de taló i vestits de llunes, cuixals de cuir, barrets cordovesos i calesses decorades, emmarcades dins un photocall on ens és més fàcil imbuir-nos de tota aquesta xerinola que embolica una fira tan emblemàtica.

Abillats amb arracades rodones i cridaneres, penjolls, vestits de faralaes i pantalons camperols, comencem a gaudir-la, a assaborir-la.

Com una bona camarilla d’amics que som, ens reunim en improvisades casetes. I arrenca una festa en què la gastronomia té un paper preponderant… Aquest dia, la dieta queda a un segon pla…

I amb l’enllumenat comença una festa que, en els nostres petits nuclis de convivència, celebrem com els millors amants que som de la gresca i la xerinola.

Arrenca’t per la primera que en la segona et segueixo jo…

COMENCEM LA FESTA!!!

En Manolo i la Carmen, complint anys junts

Aniversaris a Les Hortènsies

Perquè junts creixem i vivim, i celebrem els nostres aniversaris l’un al costat de l’altre.

El mateix dia d’un any diferent van néixer en Manolo i la Carmen.

La nostra professió comporta una implicació emocional molt intensa i es crea una germanor impossible de fragmentar

Som una família àmplia i compacta, amb la qual riem, patim i avancem.

Any rere any afermem els llaços que, un dia determinat, van definir el transcurs de la nostra vida.

Creixem connectats i ens retroalimentem.

Vivim amb i per a ells, són un punt de referència que, en moltes ocasions, ens canalitzen dins els dies anònims.

Iguals i diferents, madurem per crear moments màgics i fer que el dia a dia us sigui innovador i diferent.

Junts hem descobert un món diferent, perquè després de tota una vida amb vosaltres, és impossible viure-la amb la intensitat que es mereix.

La vostra fortalesa ens ofereix l’embranzida quan els dies grisos ocupen aquests espais que ens habiten.

Seguim i continuarem complint anys junts, celebrant-los, tornant a compartir un pastís que, definit per porcions, marca un rellotge que dictamina que l’important és estar amb qui es desitja i no complir un calendari.

Un trajecte que ens unirà més enllà del temps i de l’espai, perquè som una mateixa història amb passatges diferents.

Un Sant Jordi diferent

El nostre Sant Jordi ha esclatat generós, ampli, diferent i una mica distant.

A causa de la pandèmia hem hagut d’adaptar-nos a nous escenaris, reinventar-nos i crear noves formes de gaudir-lo.

Però aquests reptes a nosaltres ens magnifiquen, i de cada fil en traiem mil puntades.

La residència s’ha cobert de pintes vermelles, el vermell de les roses ideades, treballades, inventades, que han pinzellat tots els racons de cada estada.

Sant Jordi, dia de la cultura, l’amor i l’amistat és un dia en què desbordem alegria.

Lluny de l’any passat, amb menys foscor, amb menys por.

Artesanies per a familiars i amics, als quals els recordem que tenir-los a prop és el més important per a nosaltres. De la manera més senzilla els ho fem saber.

Punt a punt, pètal a pètal, cada moment emprat a crear una petita rosa és un agraïment infinit, un remolí de sentiments que de vegades les paraules no saben definir…

La història escrita en cada perfilada rosa ens parla d’un passat, d’un present, d’un futur…

Imperceptibles històries escrites en cada fragment, que amb les nostres mans, modelem amb cura.

De vegades ens és difícil treballar-les… les nostres mans noten el pas del temps, de la vida…

Però saber-vos tan feliços, sentir-nos tan plens, fa que les dificultats es dilueixin

Per Sant Jordi us oferim i ens doneu, us tenim i ens teniu…

Un dia per a un homenatge, que es dilata vers els dies presents i esdevenidors.

Festa xinesa a Les Hortènsies

La Xina, incommensurable, en extensió i en profunditat… àmplia, reservada i misteriosa.

La gran muralla ens encercla i ens tanca… tan secreta com ignota, tan bella com fonda.

És una de les civilitzacions més antigues del món.

Les grans dinasties regnants van fer de la Xina un imperi gairebé desconegut, original, exòtic i estrambòtic, no exempt d’una fèrria privacitat.

La Xina posseeix un món propi, una escriptura, una exòtica cultura que atrau qualsevol profà.

Cada lletra del seu alfabet és com un petit pictograma, on cada grafia sembla un laberint, un abecedari molt particular per als profans, basat en una associació de símbols.

Difícil sí… però no impossible…

Ritualistes i tradicionals posseeixen un horòscop propi i un inici d’any diferent de la resta del món.

L’any nou Xinès és un dels esdeveniments més importants per a tots els xinesos, una data en què es produeixen infinitat de desplaçaments per a poder celebrar el començament de l’any al seu lloc d’origen.

El drac xinès representa la vitalitat i la creativitat, símbol de prosperitat i sort, és l’animal sagrat representatiu d’aquesta gran nació, on les tradicions i la superstició formen part de la vida diària.

La família és la base de la societat xinesa, una institució en què tots els seus membres formen una unitat gairebé indestructible.

Les pagodes són el centre de la religió, sobretot la budista, i el seu nom significa temple de religions orientals. Generalment alberguen relíquies sagrades.

El gegant asiàtic es va basar des de l’antiguitat en un govern en què l’emperador posseïa un control absolut de tot el país. Diferents dinasties van governar la Xina des dels seus inicis fins a la Revolució Xinesa, que va canviar de manera exponencial la seva direcció política.

La Xina captiva per la seva originalitat. És l’aparador d’allò inventat, del que és nou, de l’esdevenidor.

Una Pasqua diferent

Aquesta Pasqua ha estat divertida, original i memorable.

Com tot des que va començar aquesta pandèmia… Ha estat diferent.

Ja no celebrem les macro festes a què estàvem acostumats, ara tot ho fem en ‘petit comitè, és a dir, dins les nostres bombolles de convivència.

Cada grup realitza un joc diferent, adaptat a les capacitats cognitives i psicomotrius dels components dels seus membres.

Aquestes petites festes tenen un atractiu especial. Són més tranquil·les, menys bullicioses, però les gaudim de la mateixa manera.

Potser la intimitat que ofereixen els grups de convivència fa que les interaccions amb els nostres companys siguin més intenses. Reforcen l’amistat i la complicitat, quelcom que que dona un nou gir a la nostra vida en comú.

Som persones versàtils i, consegüentment, ens adaptem als nous models de convivència que la vida ens presenta.

La Pasqua, celebrada als nostres jardins privats, ens ha portat jocs i música, ous de xocolata i bunyols de vent, riures i aquesta jovialitat que desprenem sempre que, tots junts, ens proposem una fi comuna. …
En aquest cas: ser feliços, gaudir i compartir.

La pasqua, plena de pollets grocs i panells de colors, ens ha recordat que l’hivern dona pas a la primavera i que després de les pinzellades negres sobre llenços grisos, existeix un arc de Sant Martí de mil matisos amb què delectar-nos.

França a Les Hortènsies

Oh là là petit garçon!!!

I “la France”, tan pròxima en l’espai, s’ha obert davant nostre esplendorosa, divertida i gentil, oferint-nos el millor d’un país veí amb qui hem compartit història i una cultura que en moltes ocasions s’ha fusionat amb la nostra.

Un país acolorit que enamora només d’esmentar-lo.

Pintures en el rostre que ens recorden una moda pionera i explosiva, capaç de recórrer qualsevol catifa vermella amb una elegància natural, amb la qual es neix, amb la qual es creix….

França fa olor dels perfums que emergeixen dels jardins de Versalles, on la seva elaboració va agafar una empenta que encara conserva, pionera d’una creació que s’ha mantingut en el temps.

L’olor a França és atemporal, il·limitat, ens transporta amb tan sols tancar els ulls d’època en època, d’història en història… sense pensar… deixant-nos portar per les diverses fragàncies que els perfumers conjuguen en els seus recintes.

Hem visitat una torre Eiffel imaginària en què esglaons ficticis ens han portat a admirar el paisatge d’un París acollidor, tolerant i ple de glamur.

Els feliços 20, després de la pandèmia del 18, van ser una època d’infinitat d’avanços no solament tecnològics sinó en l’àmbit social, que van suposar un temps de canvi en què les persones van començar veure la vida d’una manera diferent, amb menys tocs de negre i gris.

I a Europa, París es va convertir en un remolí creatiu i festiu, catalitzant unes transformacions portades a d’altres ciutats, inundant el món d’esperança.

França imagina i crea tendències que la resta del món observa, analitza i emmotlla a la idiosincràsia de cada país.

França és un país extravertit que s’assaboreix cap a fora, que et deixan paladejar tots els seus sabors sense embafar-te.

Hollywood a Les Hortènsies

… I el meravellós món de Hollywood es va presentar a les Hortènsies…
Replet de tota la seva esplendor, pletòric, creatiu i espectacular.

A la TV hem vist pel·lícules increïbles que ens han transportat més enllà d’on estem, fent-nos somiar i viure històries increïbles i memorables.

Hollywood és un món a part… tancat, però que t’ofereix una varietat de vides i vivències que traspassen en moltes ocasions la realitat.

Et conviden a recrear-te en novel·les impensades, vivint rondalles dins universos superposats, on recrear la imaginació i obrir la ment a nous escenaris, en moltes ocasions inversemblants.

Desplegar l’intel·lecte a noves expectatives et fa coneixedor de l’existència de les diversitats de mons i vivències existents.

Sentiments amagats que afloren a cada finestra que el cinema ens obre.

El setè art és capaç de representar les al·lucinacions i malsons més extraordinaris.

Qualsevol història, per fantàstica que sigui, es fa real… La capacitat inventiva de la ment humana és sorprenent.

I entre crispetes i cel·luloides en infinitat de formats, avui som part del món hollywoodià que ens acosta al més llunyà.