Sant Joan 2021

Sant Joan, nit màgica i enigmàtica, precursora d’un esdevenir anònim, sense escriure.

La porta a un solstici més desitjat que mai, després de travessar un hivern fosc i tenebrós, marcat enguany, per la duresa i devastació que ens ha portat una malaltia desconeguda a la nostra història.

La llum es va obrint i els colors sorgeixen vacil·lants, tímids, fins i tot difuminats, per a poder brillar sota el sol de l’estiu amb tota la seva esplendor.

Cremant a les fogueres la por i la solitud, ressorgiran de les cendres els dies brillants que ens acostaran als volguts, als estimats…

La nit més breu ens portarà dies més llargs, distàncies més curtes…

Amb cura i amb mesura invoquem als esperits afins, bruixes i bruixots, que entre conjurs i encanteris ens retornin à temps perduts.

Que el passat s’eclipsi i s’estengui un futur que espera ser gaudit amb delit.

Petards eixordadors ordeixen la desaparició de ressons silenciosos que encara acompanyen massa incerteses.

Que els fantasmes es perdin en una boira espessa, no deixant-los trobar un camí precís, desdibuixant-se dins un túnel del qual no puguin recular.

Invoquem la màgia i la il·lusió de la nit de Sant Joan perquè faci reals els somnis perduts i ens retorni somriures ara ocults entre màscares i panys.

Que els fats ens siguin propicis en l’inici d’un camí que acabem de començar.