Caga tió

Era de nit, quan la finestra de la meva habitació es va obrir a poc a poc, sigilosament, i una lluna rodona, encegadora i amable, il·luminava una cambra que fins ara havia romàs opaca.

Vaig saltar sense pensar, descalç, aventurer, curiós… i un bosc ignot als meus ulls, es començava a obrir al meu voltant.

La llum de la lluna il·luminava un camí inexplorat, una invitació a emprendre un particular viatge on cada pedra semblava reproduir el cabalístic joc de l’oca.

L’herba gebrada marcava cada trepitjada i els ressons del bosc començaven a conjecturar-se en el meu cap. Sabia que el meu viatge acabaria allà on tu et trobessis.

Vaig escoltar uns sons que no m’eren aliens, i un punt vermell llunyà em va fer pensar que ja et tenia proper.

Vas aparèixer davant meu, impertèrrit, esfèric i somrient.

Em vas guiar al teu bosc, al màgic bosc on tots els Tions s’oculten, al costat de fades, elfs i gnoms.

Tu, el meu petit tronc d’arbre, que des de petit m’has acompanyat tots i cadascun dels meus Nadals, ja estàs trigant.

A aquestes dates, com sempre, a casa tens el teu lloc d’honor.

 

Tió, l’any que ve, tenim una altra cita.
T’estimem.

0 comentaris

Escriu un comentari

Tens alguna cosa a dir?
Deixa'ns la teva opinió!

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *