Entrades

La festa de Nadal

La festa de totes les festes, la més entranyable, la degana.

Ens reunim, participem, iniciem aquest tram meravellós que ens indica que el nadal està a prop.

El nostre nadal comença quan, al costat de vosaltres, podem compartir els somriures dels moments perduts, dels recuperats.

Et trobo, et rescato i et gaudeixo.

El passat, el present i el futur, es congelen…i quedem nosaltres, els de sempre, atrapats en ràfegues de fotografies, que perpetuaran la vivència del moment, de l’instant, fent perenne el caduc.

El ritme frenètic de celebracions, es multiplicarà exponencialment i nosaltres ens emmotllarem al ritme que ens marqui el temps.

El Tió, Papa Noel, els reis d’Orient…

Fets extraordinàriament prodigiosos que s’acceleraran en els dies que han de venir.

La màgia ocuparà tots i cadascun dels esdeveniments que aquestes dates ens concediran.

L’enyorança dels que no hi són, dels que van marxar massa ràpid, s’instal·larà en un privilegiat racó de la nostra memòria, deixant-los aquest lloc que els pertanyerà per sempre.

I amb la sorpresa que encara ens dóna la ingenuïtat, viurem aquestes dates amb fascinació intensitat, i frenesí.

FELIÇ NADAL AMICS I QUE L’ANY QUE ESTÀ PER ARRIBAR ENS RETORNI
PART D’AQUESTA ALEGRIA QUE EL TEMPS S’ENCARREGÀ
D’ARRABASSAR-NOS.

Festa escocesa

Terra inhòspita, verda, brava, salvatge i acollidora.

Escòcia sona a gaites amb gust a whisky, embolicada en faldilles de quadres, gorres i bosses de cuir penjades a la cintura.

Màgia i misteri circumden els boscos i muntanyes escoceses i un mar indòmit sacseja les seves costes.

Territori enigmàtic, envolta una cultura ancestral on es passegen druides i animals fantàstics com el monstre del llac Ness.

El vestit tradicional escocès ofereix una elegància innata, en tots dos gèneres, encara que sempre ens ve a la ment el Kilt o faldilla que utilitzen els homes. Els colors en els quadres de les faldilles, indiquen la pertinença a un clan determinat.

Escòcia és una terra on els clans tenen un paper determinant en la societat, sobretot en segles posteriors al nostre.

Era la pertinença a un grup que els proporciona un sentiment d’identitat.

Ara el seu ús és típicament cerimonial, i relegat a noces, batejos o funerals.

Cabells vermells que ondegen al vent, Escòcia és pèl-roja i guerrera.

Sant Andreu, el seu patró, se celebra amb tot l’honor que li correspon, es la seva festa nacional, ja que ell representa tots els valors que posseeixen els escocesos.

Nosaltres, avui coneixerem una petita part de la seva cultura, un entrant, per poder, un dia, degustar-la, en tota la seva esplendor.

Slàinten!!!
(Salut)

Preparem la Festa de Nadal a la Residència Montseny

Al Centre residencial per a persones grans Montseny (El Masnou) preparem en equip la nostra tradicional Festa de Nadal.

La castanyada

És impossible pensar en la castanyera sense sentir un polsim de nostàlgia.

L’olor de castanyes acabades de torrar, moniatos dolços, saborosos, gairebé caramel·litzats.

Panellets de diversos sabors, elaborats generalment per les matriarques de la casa.

La família i els amics al costat d’una càlida foguera, que ens recorda l’inici del fred, que al costat del foc que torra les castanyes, ens reconforta.

La castanyera, dona generosa, regala castanyes i dolços que acompanyats amb moscatell, fan més saborós aquest usatge.

Festa dedicada a les ànimes dels difunts, una ofrena als que van traspassar el llindar del conegut i es van endinsar en un món enigmàtic i paradoxal que superposa realitats.

Potser aquesta olor de castanyes recentment rostides pugui travessar els minúsculs porus d’aquestes parets imaginàries, per transportar-los de tornada encara que solament sigui un dia, i poder compartir amb nosaltres la festa que els hi pertany.

Vigília de Tots Sants

Novament, el túnel del terror va ser l’escenari triat pels nostres hostes que, com cada any, ocupen gairebé sense adonar-nos totes les dependències de la nostra casa.

Una mica especials ho són, però ningú no és perfecte i nosaltres, com a bons amfitrions, assumim la seva presència.

Iniciats, mil·lenni rere mil·lenni en les tècniques de l’escarn, de l’espant i del feréstec, són uns mestres en l’art de la sorpresa i el desconcert.

Passadissos ennegrits i intimidatoris, guanyen terreny a les aules asèptiques i ordenades, a les habitacions polides i als passadissos amplis i lluminosos.

Una torbadora opacitat campa sobre nosaltres, com una boira aclaparadora que et va indicant un camí sense itinerari, sense ressenyes ni indicacions.

I aquest camí vetllat no està exempt de sons, extraordinaris i inquietants…

Els crits dels sense nom reboten al costat dels xiscles d’animals incerts, i en la boira apareixen rostres inexpressius que van adoptant solidesa.

Ens miren, ens observen… Riuen… ens envolten… i de sobte… es difuminen…

Desconfiats i amb una hilaritat irònica i desconcertant comparteixen el dia on dos mons contraposats, el prosaic i el sobrenatural, es fusionen, i ambdues realitats són corpòries i tangibles.

…I la boira, tal com va arribar va desaparèixer, al costat d’aquests pelegrins d’ombres, que en la seva curiositat ens visiten any després d’anys, per sentir-se potser, menys orfes.

Dia de Sant Francesc d’Assís

Sant Francesc d’Assís, patró dels veterinaris, del medi ambient, dels animals.

L’amic del llop.

Ho celebrem com es mereix, donant als animals un paper preponderant.

Tant és la raça, la grandària o el gènere, aquí hi ha sempre un grup d’amics disposats a dedicar-li part del seu temps.

El gos, el gat, el conill, la girafa, el llangardaix… és igual com d’exòtics siguin, som com una gran arca de Noè, aquí hi caben tots.

Cadascú, pinzell en mà, comença a traçar els trets de l’animal amb què se sent més identificat, i, mirant-nos, ens sorprenem els uns dels altres.

Ovelles, serps, vaques, cavalls… en el més recòndit de nosaltres habita un animal que, tot i no tenir-lo a prop, alimentem dia a dia.

No va ser l’atzar ni la casualitat l’elecció del nom de la FSFA.

Mossèn Jaume Aran, el fundador de la FSFA va voler que sota l’ideari de Sant Francesc d’Assís es fonamentessin els valors de la Fundació i de les persones que la integren.

En alguns dels seus textos trobem la matriu on aquesta filosofia franciscana ens porta a prioritzar sempre els més necessitats, els més incompresos, els més oblidats… fent nostres les seves paraules:

Que no busqui jo tant,
ser consolat com consolar;
ser comprès, com comprendre;
ser estimat, com estimar.
Perquè,
donant és com es rep;
oblidant, com es troba;
perdonant, com s’és perdonat.

Sant Francesc d´Assis

Hem de tendir a la perfecció, o el que és el mateix, esforçar-nos per aconseguir el nostre fi mitjançant la unió.

I aquí ens trobem, essent instruments dels seus pensaments.

La festa de les bombolles és el colofó final, boles immenses, transparents, que suren al nostre voltant, sumint-nos en un món translúcid des del qual es pot veure la vida des d’un altre angle, potser més intuïtiu i primigeni.

Aniversaris

L’aniversari és la suma d’anys, d’experiència de vida, d’alegries i decepcions,
de celebracions i festejos.

La commemoració de la naixença és un fet cultural i cada cultura li dóna un matís diferent i únic.

El fet de bufar les veles neix entorn de la màgia i a la protecció de l’homenatjat, davant els dimonis i les males arts per així garantir la seva protecció durant l’any entrant (any solar).

Aquest dia estem més a prop d’allò diví, d’allò màgic, del dia que vam venir de no sabem on, començant un trajecte únic i irrepetible.

Des dels romans fins els nostres dies s’ha cregut que un àngel protector ens guia i ens protegeix des del nostre naixement fins a la nostra mort.

Les cançons i les estirades d’orella són un clàssic, i d’aquestes en fugim perquè a certes edats els pampos et queden com al Dumbo.

El dia del naixement queda marcat a foc al calendari, i a cada mes li correspon un signe zodiacal i unes línies astrològiques que, segons alguns, marquen per a tota la vida el nostre destí.

L’aniversari és una onomàstica especial, que any rere any anirà sumant dígits a la nostra biografia, i anirà marcant el trànsit de la infància a l’adolescència, a l’edat adulta, a la senectut…

És el principi d’un camí desconegut on potser, si ho desitja l’atzar, podem trobar-nos.

Us hi espero!!!

Festa Major d’Alella 2018

Sant Feliu és el patró del nostre poble, i nosaltres per honrar la seva figura, ho celebrem amb tots els honors.

Per aquestes dates, Alella surt al carrer, engalanada i perfumada, com una núvia abans dels esposalles.

Sant Feliu és pels alellencs i per nosaltres, que ho som d´adopció, una de les festes més importants de l´any, junt amb la de la Verema.

Timbalers, capgrossos i antics mariners cantant havaneres.

Ball, música i el bon vi que ruixa aquestes terres del maresme.

Els nostres capgrossos és passejan pel pati de la residència, fent un cercavila divertit i juganer.

¡¡¡I vestim un jardí!!!
Plantem, ragem i cuidem els planters!!!

Com si fos la festa de la primavera gironina, ornem el terra del nostre pati, fent catifes de colors.

I vestits de mariners i marineres, li cantem al Meu Avi, a la bella Lola i a la Gavina voladora!!!

 

Apa Nois!!!

Que comenci la festa!!!

 

 

 

Sant Joan al Centre residencial Les Hortènsies

Per Sant Joan invoquem l’aigua, la terra, l’aire i el foc.

Ens encomanem als esperits dels ancestres que poblen aquesta desconeguda dimensió, que als nostres ulls d’adult se’ns mostra esquiva, i apuntalen els murs que divideixen aquests mons paral·lels, que conviuen en harmonia si no convergeixen.

Perquè ens protegeixi de les fosques forces que habiten l’avern i no ens enterboleixin els dies dels quals hem de gaudir.

Que el so dels petards us espanti i l’olor de la pólvora ennuvoli els vostres sentits.

Que el foc purifiqui les ànimes errants i que la terra cobreixi les restes que us afligeixen.

Que l’aigua inundi i arrossegui les penes que amb dolor porteu i que l’aire us porti lluny, nets i purs, lliures ja de cadenes.

Us exhortem entre petards, bombetes i bengales que no entreu allà on no se us ha convidat, i amb danses, a seguir el ball que us porti de nou, als núvols d’un món semblant, però en oposades realitats.

Nosaltres celebrem Sant Joan lliures d’ombres.

 

Festa japonesa

Japó, l’imperi del sol naixent, el tron del crisantem, una cultura oriental curiosa i exòtica.

On preval el grup davant l’individu, on les tradicions són la seva forma de vida, i l’honor, l’obligació i el deure una màxima en la seva existència.

Amb un sentit de l’humor difícil d’entendre, els nipons són respectuosos, cerimoniosos i bons amfitrions.

La seva cultura mil·lenària, es centra en la meditació, la bellesa i la natura.

Els jardins japonesos són espais de pau dins de la ciutat, és la seva necessitat de no perdre el contacte amb la natura; dotant-ho d’un rerefons emocional, on buidar i bolcar les inquietuds i anhels de l’individu.

Tot jardí posseeix la personalitat del seu creador, no havent-hi mai dos iguals.

La cultura nipona ens ha arribat moltes vegades a través dels mitjans de comunicació, d’ells coneixem les geishes, els lluitadors de sumo, els guerrers ninjas…

Últimament la gastronomia japonesa està fent les delícies dels occidentals, amb plats senzills, suculents i, apetitosos.

Com a bons mediterranis, seguirem descobrint cultures i respectant-les com respectem la nostra.

Festa grega

Grècia, una de les civilitzacions més pròsperes de tot occident.

D’allà van sorgir grans filòsofs, arquitectes, polítics…

El bressol de la cultura i l’origen de la democràcia com a forma de govern.

El Sirtaki, ball tradicional grec, que es va fer popular amb Zorba el grec.

Espetec de dits i comença el compàs… braç sobre el braç del Company… en fila.

Comença amb una cadència lenta, parsimoniosa, accelerant-se el ritme, fins a convertir-ho en una simfonia de moviments i acords festius i vigorosos.

Els Jocs Olímpics van emergir a Olímpia, on individus de diferents nacionalitats demostraven la seva destresa en qualsevol de les formes gimnàstiques on desitgessin destacar.

Nosaltres intentem realitzar una carrera de relleus; sembla fàcil però d’això gens ni mica, perquè aquí, cadascú té el seu ritme, i aquests no ho canvien així com així.

El pla és el següent:

Que em cau el testimoni, que no corres, que t’entretens, que t’equivoques de carrer, que a aquest no li toca, em toca a mi, toma… mirant enrere i… ja s’ha estampat.
La verge!!!! Acabar-los ha estat un miracle.
Ala, que ja hem fet l’exercici d’una setmana, estic servit.

 

 Citius, altius, fortiu (“más rápido, más alto y más fuerte”)

 

I jo…no sóc aquest.

Festa brasilera

…Brasillllll, tarararara….tarararaaaaaa Brasil, Brasil…

Sentir Brasil, és moviment de malucs assegurat.
Música, color i alegria.
Moviments acompassats, sensuals.
Ritmes constants i bulliciosos.

La Samba i la bossa nova es barregen entre la bullícia d’una multitud de persones que tendeixen a oblidar les incerteses de la seva realitat al compàs de les melodies.

En un mestissatge entre l’europeu i l’africà, va néixer la cadència carioca.
Que no solament s’observa en la música i el ball, sinó unificant-se en un estil de vida, fent-la sorprenent i insòlita.
El caràcter brasiler ens sorprèn per l’entusiasme, l’alegria i la seva hilaritat innata. Un poble optimista i jovial que ens obliga a seguir el seu pas frenètic de despreocupació.

Una festa divertida que hem combinat amb un photocall atrevit i una mica insolent.

Oariá raiô.
Obá, Obá, Obá.

Mas que nada
Sai da minha frente eu quero passar
Pois o samba está animado
O que eu quero é sambar.

Que ningú ens prohibeixi ballar samba!!!!

Aquí van les danses més agosarades de les nostres festes temàtiques.