Kérity, la casa dels contes.

Una sorprenent herència farà que un nen descobreixi el fascinant món que s’amaga entre les pàgines d’un llibre.

…I a la immensa pantalla del cinema, esclata la màgia.

Personatges de llibres antics, de contes explicats sempiternament, relaten les seves històries.

Es desdobleguen de les grafies i adquireixen moviment, veu, personalitats dispars…

Davant el temor de la desaparició de les seves històries, es desencadena una carrera contrarellotge i Nat, sense saber llegir encara, s’implica en descobrir i ajudar als fantàstics éssers que habiten dins llibres i llibres acumulats a la seva biblioteca.

Kérity, és una pel·lícula basada en un conte francès, que convida al lector a continuar somiant, a no perdre aquesta capacitat de sorpresa i fascinació, que com a nens, és innata, i que a vegades perdem al créixer.

És la iniciació a submergir-se en el món de la lectura, a gaudir d’ella, i a no perdre de vista els grans contes clàssics, d’on emergeixen grans històries actuals.

La implicació, l’amistat i la tenacitat per aconseguir el seu objectiu, fan d’aquesta pel·lícula una aventura trepidant i imprescindible, no només per als més petits, sinó per a tot el públic.

Tendra i emotiva, imbuïts en un món digitalitzat, ens convida a no perdre de vista el màgic món que s’oculta als llibres, els seus personatges, les històries que conten i les que apunten…

Un al·legat a no perdre de vista la paraula impreses, fulles i capítols on trobar altres realitats fantàstiques, il·lusòries i prodigioses.

La paraula escrita, és la rúbrica dels somnis.

Cada dijous a la tarda, al taller de la residència Les Hortènsies, fem el taller de Mosaic.

La tècnica de mosaic es remunta a l’època dels romans, i a Catalunya està molt arrelada amb el trencadís de Gaudi i les formes orgàniques del modernisme.

Primer preparem el taller, protegim les taules amb papers i plàstics, ens posem la bata i agafem el material que es troba disposat en ordre damunt d’una taula. Les rajoles, la talladora, les peces ja preparades, les coles, els cubells per l’aigua, les esponges, espàtules, recipients i massilles… Reciclem rajoles que ja no serveixen els donem un nou ús i una nova vida.

Agafem el suport on encolarem les peces, un test o una fusta, anem encolant amb ordre amb el pinzell, combinant colors fins a cobrir tota la superfície. Cada un al seu ritme, amb la seva personalitat s’esforça per realitzar la tasca.

Quan les rajoletes ja són seques aleshores la propera sessió quan tot sigui ben sec hem de preparar la massilla per omplir les juntes. Quan el treball està acabat en regalem un a la família i els següents els posem a la venda. Potser aquest any en tornem a vendre molts, com l’any passat, a la fira d’artesania de l’estiu.

Aquest any tenim treballs nous apart dels testos gran i petits, hem fet penjadors, estalvia tovalles,…

A l’hora d’acabar cada un recull els seu treball i el seu espai, posem les bates en una bossa i fins la setmana vinent.

Montse Martínez
Animadora sociocultural

En aquest centre treballem la motricitat cada dia i si pot ser d’una manera lúdica millor que millor.

Si hem de fer un esforç físic, que sigui amb un somriure.

Sovint, l’animador ens porta jocs divertits, com “el paracaigudes”, on la majoria de companys s’ho passa molt bé.

Aquesta activitat consisteix en que cadascú de nosaltres hem d’agafar amb les mans un extrem de la tela, aquesta és rodona i per tant, hem de fer un cercle entre nosaltres. Ràpidament comença l’acció, perquè mentre ens expliquen que farem, alguns companys impacients ja comencen a moure el paracaigudes.

El primer que fem es bellugar el paracaigudes i no vegis com bufa el vent… eI segon és observar com es creen ones, ens agrada fixar-nos en els efectes causats pels nostres moviments.

Després, ens demanen que sense deixar d’agafar el paracaigudes parem de moure’l, llavors aquest cau pel seu propi pes i de sobte ens diuen “1,2 i 3  AMUNT!!”, quan aixequem els braços tots junts és molt impressionant perquè el paracaigudes arriba fins el sostre i fa la forma d’una tenda d’acampada gegant. Repetim diverses vegades i fiquem el cap, fins i tot hi ha algun valent que passa per sota.

Per últim, ens posen sobre el paracaigudes primer una pilota que hem d’evitar que vagi fora d’aquest i caigui a terra. Després ens posen una altra pilota més petita perquè entre tots nosaltres aconseguim ficar la pilota pel forat del mig del paracaigudes. Quan ho aconseguim ho celebrem molt perquè és dificilíssim. Bon treball en equip nois!!

D’aquesta manera treballem i millorem diferents aspectes com la coordinació, la força, la flexibilitat, l’equilibri, l’atenció, el treball en grup, enfortim vincles entre nosaltres i, en definitiva, gaudim d’una jornada lúdica amena fent activitat física, sempre adaptada a les nostres capacitats.

Marc Ruzafa

“Cerquem les arrels” és una iniciativa i un projecte de la Biblioteca d’Alella Ferrer i Guàrdia, un centre cultural, actiu i progressista, que emprèn moltes i variades activitats pedagògiques.

L’acte consistia en realitzar un itinerari guiat per conèixer la vinculació històrica i patrimonial  d’en Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i lliurepensador català que va néixer a Alella el 10 de gener de 1859.

Ara es compleixen 160 anys del seu naixement, moment adient per fer memòria i no perdre la visió. d’aquest personatge històric que fundà l’Escola Moderna.

Ens va deixar un llegat d’idees progressista i una nova perspectiva d’enfocar l’educació dels nens i nenes.

Empírica, progressista i avançada… Un aprenentatge més obert i liberal, desenvolupant ments que pensin per si mateixes, dilatades al que és nou, als moviments científics i intel·lectuals que despuntaven en els cercles més progressistes de Europa i Nord Amèrica a principis del segle XX.

Instruint a homes i dones dins d’uns valors humans i pedagògics, aliens al que estava establert, en una època pretèrita i succintament fosca.

En Quico de Cal Boter, un noi, entremaliat i rebel, que va créixer a Alella, on el detingueren abans d’afusellar-lo….

La casa on va viure, Cal Boter, ara la Residència les Hortènsies, pertany a la Fundació Sant Francesc d’Assís, es dedica també a l’educació, una educació especial amb nois i noies especials, amb uns valors dels quals en Ferrer i Guàrdia estaria complagut i satisfet.

És un orgull per nosaltres poder compartir part de la seva història… que en part, també és la nostra.

A la feina passem gran part del nostre temps, i dia rere dia, any rere any, amb els companys es van creant aliances, amistats i complicitats.

Veient les mateixes cares, escoltant les mateixes veus, abraçant les mateixes espatlles…

El rostre que et somriu, la veu que t´explica la seva història, les mans que et recullen si caus…

…I així,  poc  poc, en fer-se les relacions més estretes, es va forjant una petita fraternitat, en què no només uneix el treball, sinó també un important sentiment de companyonia i de grup.

A la feina, de vegades, els problemes quotidians poden quedar en un segon lloc.

Amb el teu company rius, bromeges i maquines… quelcom que ens permet evadir-nos i sentir-nos més lleugers.

També hi ha rancúnies, mirades de gairell… com a tota família que es preï… amb les seves coses de més i de menys.

Fem sopars, menjars i alguns esdeveniments.

Un clàssic de la Residència les Hortènsies és compartir receptes de cuina, aquesta vegada amb un concurs de pastissos.

El dia dels paladars dolços, on, entre cavil·lacions esquitxades de farina i ous empolvorats de sucre, hem realitzat creacions al més alt nivell culinari.

Entre rialles, degustacions i cabrioles amb la dieta, el matí ha estat entretingut i original.

El premi real… compartir amb els companys una exquisida jornada de treball.
Els paladars dolços debaten i bromegen, entre porció i porció de pastís.