Cansament pandèmic. Efectes psicològics

Cansament pandèmic

Fa massa temps que ens trobem dins d’una situació que ja comença a desbordar-nos.

Distància social, física, bombolla habitual de convivència, mascareta… un món que se’ns fa petit… un confinament interior que es va afermant cada vegada més en cadascun de nosaltres

De vegades no som conscients de com aquesta tremenda i crítica situació ens afecta.

Hi ha ferides que no es veuen, i aquestes són les més perilloses….

Ja ha passat gairebé un any des del començament d’aquesta terrible i tortuosa pandèmia i, entre confinaments estrictes i més moderats, ens sentim anímicament esgotats.

Els problemes per a gestionar les emocions fan que el nostre equilibri psicològic es deteriori.

L’estabilitat emocional s’ensorra, s’enfonsa, i el que abans era un problema passatger ara és una muntanya immensa i inaccessible.

Hi ha persones més fràgils. Les persones grans, sobretot les que viuen soles, han sofert en general un deteriorament cognitiu i físic important.

Els nens petits, en ple desenvolupament emocional i social, s’han vist confinats i sense poder relacionar-se amb altres nens, quelcom que pot afectar en un futur el seu desenvolupament interior, buscant i experimentant, maneres alternatives de manifestar les seves emocions.

És una anotació a tenir en compte. En un futur no gaire llunyà pagarem un preu molt alt al marge de l’impacte i l’expansió del SARS-CoV-2.

Segons els experts, després de la covid-19, la salut mental serà un dels grans problemes sanitaris al qual haurem d’enfrontar-nos.

Hem de ser conscients que sense aquestes mesures de contenció, hauria estat impossible minimitzar parcialment l’impacte d’un virus transmissible per via aèria que és altament contagiós i letal.

Però cal reconèixer aquest esgotament emocional, i sol·licitar l’ajuda necessària.

Estem tenint una exposició excessivament prolongada enfront d’una situació molt estressant i incerta, que produeix un desgast emocional tremend i exponencialment molt elevat.

El cansament pandèmic és present en tots i cadascun de nosaltres, però és en l’àmbit sanitari on els estralls són més importants i evidents.

Esgotament, incertesa, por, ansietat, depressió… un còctel emocional que afecta els sanitaris i la població en general, però sobretot les persones que estan en primera línia de foc, intentant apagar unes flames incandescents que quan semblen minvar… tornen a prendre… En algunes ocasions amb més forces… I l’ànim s’ensorra.

Després de la contenció de la pandèmia haurem d’enfrontar-nos a nosaltres mateixos. Però és sempre amb l’ajuda necessària que trobarem el suport per a superar totes i cadascuna de les osques que ens deixarà aquesta crítica situació.

La vacuna ens porta una gran dosi d’esperança, de veure que dins la foscor, la llum s’obre, amb claredat, sense fissures.

Els companys, la família els amics… tots els que hem lluitat i lluitarem, ens recolzarem per a superar qualsevol entrebanc. Tan sols una sola abraçada, la paraula mes dolça, el petó mes esperat, esvairà l’angoixa, els mal sons, la incertesa….

Es pot fer., i ho farem … Amb temps, amb ajuda si cal …

Junts seguirem endavant, sense por, amb fermesa, amb la força que ens dona saber que amb el nostre esforç hem aconseguit subjugar un enemic sibil·lí i implacable.

Més informació

La discapacitat intel.lectual (D.I.). Què és i com afecta la salut?

,

Durant la formació d’un metge es parla de passada de la discapacitat intel·lectual quan s’ aborden les malalties psiquiàtriques.

Les persones amb discapacitat intel.lectual i els seus cuidadors necessiten un esforç per part del metge i dels altres professionals implicats per a fer-se entendre. D’ una banda, per reduir l’angoixa i l’estrès en intentar comprendre el que se li demana, i de l’altra, per aconseguir comunicar-se.

Com podem definir la discapacitat intel·lectual?

Segons la darrera definició de l’American Association on Intellectual and Developmental Disabilities (AAIDD) (antigament Associació americana de Retard Mental), la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (D.I.) es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la seva conducta expressada en les habilitats adaptatives, socials i altres.

L’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual ha de ser necessàriament multidisciplinària.

L’atenció és complexa, i més encara si presenta malalties cròniques.

Està descrit que les persones amb D.I. freqüenten menys els recursos sanitaris que la població general, quan haurien d’anar-hi més; diversos estudis suggereixen que la falta d’assistència sanitària d’aquest col·lectiu és la principal causa de mort prematura en les persones amb D.I.

Hi ha 3 motius principals:

  • Un grau alt d’infradiagnòstic, i/o mal diagnòstic, o diagnòstic emmascarat
  • Un risc de iatrogènia superior (efectes que produïm els professionals mèdics amb els tractaments)
  • Una menor efectivitat dels tractaments, quant a l’adherència a tractaments.

Evolució en l’atenció a persones amb D.I.

Actualment hi ha un augment en la sensibilitat i el reconeixement de seves capacitats de les persones amb D.I., així com dels seus drets fonamentals.

Les Administracions tenen una posició més favorable pel que fa a la seva atenció.

No sempre ha estat així. Aquest col·lectiu de persones era sovint motiu d’incomprensió, temor i “diversió” en el passat.

S’ha hagut de lluitar molt per part dels familiars de les persones amb discapacitat intel·lectual per tal de remoure consciències.

No va ser fins a mitjans el segle XIX que es començà a reconèixer la necessitat d’educar-los.

Finalment, a partir dels anys 70 del segle passat, es va anar imposant una nova etapa de normalització, caracteritzada per la prevalença del model educatiu.

Incidència en la població general

La Discapacitat intel·lectual (D.I.) afecta entre el 1% i el 3% de la població.

A Catalunya afecta entre 75.000 i 225.000 persones (segons població IDESCAT a 1/1/2014).

Hi ha diferents factors que poden produir D.I. , i es poden agrupar en quatre categories:

  1. Trastorns genètics, com la síndrome X fràgil, la fenilcetonúria p la síndrome de Lesch-Nyhan.
  2. Trastorns cromosòmics, con la síndrome de Down, la síndrome de Prader- Willi i la síndrome d’Angelman.
  3. Causes biològiques, orgàniques i ambientals.
  4. Causes desconegudes

Altres malalties que afecten les persones amb D.I.

Segons l’informe SENECA, les malalties que afecten les persones amb D.I. serien neurològiques (epilèpsia) 18%, psiquiàtriques 18%, cardiovasculars 12%, urogenitals 11%, endocrinològiques 8%, dermatològiques 6%, hepàtiques i digestives (destaquen reflux i restrenyiment) 5%, respiratòries (pneumònies ) 4%, Otorrino (ORL) 3%, metabòliques 3% , al·lèrgies 2%, al·lèrgies medicamentoses 2%, renals 2%, reumàtiques 1%.

A totes aquestes patologies, cal afegir problemes de salut bucodental, patologia sensorial i trastorns de conducta.

Atenció a les persones amb D.I.
Els equips multidisciplinars

Hem de valorar la persona amb D.I. en cadascuna de les dimensions de vida, tenint en compte el model actual social i ecològic.

Sobre aquesta base formularem els problemes, els objectius i les estratègies o accions que emprendrem per a millorar les limitacions que hem detectat en cadascuna de les dimensions.

Aquesta tasca planificadora ha de comptar amb diferents professionals (psicòleg/ga, metge/ssa, fisioterapeuta, infermer/a, educador/a, treballador/a social, logopeda, etc) que han de fer una valoració conjunta de les accions a realitzar.

Pel que fa a la dimensió de la salut, moltes persones amb D.I. presenten patologia associada: neurològica, osteomuscular, conductes anòmales (agitació, auto i heteroagressions .

Aquestes patologies limiten el dia a dia, i a més a més cal afegir els efectes adversos o interaccions de múltiples fàrmacs; tractaments neurolèptics que ocasionen sedació, desmotivació, i afecten la interacció social, que es poden transformar en conductes disruptives.

Aquestes situacions poden dificultar processos d’aprenentatge quant a cura personal, i a tot allò que els hi faciliti l’autonomia.

Per tant, el metge ha d’intentar planificar la medicació que pugui produir els mínims efectes adversos, i al mateix temps sigui efectiva per a la simptomatologia que es vol tractar.

Així, facilitarem les intervencions d’altres professionals per a desenvolupar.

És important reconèixer les persones amb D.I. com a pacients crònics complexos, si es compleixen la combinació dels següents criteris:

  • La persona pateix diverses malalties alhora (multimorbiditat), o en pateix només una, però amb prou gravetat.
  • El seu abordatge conté alguns d’aquests elements:
    • Alta probabilitat de patir crisis amb molta simptomatologia i mal control.
    • Moltes derivacions a Urgències.
    • Malaltia progressiva.
  • Elevat consum de recursos i fàrmacs i risc iatrogènic (efectes secundaris que fan els fàrmacs sobre tot, o les nostres intervencions).
  • Entorn d’especial incertesa en les decisions i de dubtes en el maneig.
  • Necessitat d’activar i de gestionar l’accés a diferents dispositius i recursos, sovint per vies preferents.
  • Associació a fragilitat de base, pèrdua funcional, probabilitat de davallada aguda (funcional o cognitiva) o nova aparició de síndromes geriàtrics.
  • Situacions psicosocials adverses.

Dr. Antonio Luis Muñoz

 

Bibliografia.

Quaderns de la bona praxi. Col·legi de metges de Barcelona.

Vacunació a la Residència Les Hortènsies i a tota la FSFA

La vacunació segueix el seu ritme… accelerant-se… Ràpid, intens, i segur.

Ja s’estan vacunant els residents i professionals de la Residència El Montseny, del CSAI Can Torras i ara també de la Residència les Hortènsies!!!

A causa de la gran quantitat de persones a vacunar, els grups de sanitaris dedicats a aquesta tasca a tot el territori espanyol suporten un gran volum de treball.

Dins aquestes circumstàncies, i després d’un específic curs sobre la inoculació de la nova vacuna contra la Covid-19, les infermeres i infermers en la FSFA són els que s’ocupen de la seva administració, per a poder així tenir al menor temps possible a tots els residents i treballadors immunitzats.

El calendari és estricte i es complirà amb tota rigorositat.

La vacuna contra la covid-19 té una molt àmplia i bona acceptació entre els equips sanitaris, que albiren a la seva inoculació una via cada vegada més propera a la immunitat enfront de la pandèmia.
El camí no és fàcil… I menys en aquests moments en què la incertesa en moltes ocasions ens embarga.

Sense vacuna no hi ha solució possible enfront d’aquest terrible i esperpèntic escenari al qual ens enfrontem dia rere dia.

Potser tardarem a aconseguir una immunització total, potser siguin necessàries dosis de record enfront de les noves variants que segueixen apareixent … potser hem de conviure amb la covid-19 sempre, com hem fet amb la grip…

El context és complex, però la lluita no cessarà.

Aconseguirem tornar a retrobar aquest camí que fa gairebé un any va canviar la direcció de la nostra vida.

Què cal saber sobre les vacunes Covid-19 i la seva administració?

, , ,

Les vacunes actuals tenen la missió de fer que el propi cos sintetitzi anticossos (Ac) contra les espícules del coronavirus ( Proteïna S) que es presenten a les cèl·lules sanes, de manera que els virus no puguin entrar a les cèl·lules perquè són destruïts.

La investigació de les vacunes actuals (COVID 19) es basa en investigacions prèvies per altres coronavirus.

No s’ha saltat cap fase, s’han solapat algunes fases de la investigació clínica.

Els governs dels USA, UE, Xina i Rússia, així com la iniciativa privada, han posat molts diners per al desenvolupament de les vacunes.

Quin percentatge de la població hauria de vacunar-se?

Perquè les vacunes siguin segures, eficaces i disponibles, almenys un 70% (75-80%) de la població hauria de vacunar-se. Si la vacuna fos menys eficaç caldria que es vacunessin més persones per arribar al grau òptim d’ efectivitat.

És important que es vacuni un 60%-70% de la població mundial, és a dir uns 5.600 milions de persones, per tal de crear immunitat de grup.

La vacuna serà eficaç en la mesura que baixi la mortalitat, els símptomes greus i la progressió de la malaltia.

No sabem quant de temps duren els Ac després de tenir la malaltia, i tampoc no sabem quant duraran els Ac creats pel sistema immunitari després de la vacunació.

Hi ha una disminució dels títols d’Ac en aquells que s’han recuperat de la infecció de SARS-COV2.

Les persones que han passat la Covid-19 es poden vacunar.

Com actuen les vacunes contra la Covid-19?

Existeixen diversos tipus de vacunes:

1. Virus atenuats. Molt eficaç (Triple vírica, xarampió).
2. Virus inactivats. Es destrueixen els virus amb calor, o substàncies químiques.
3. Proteïnes (Grip)

Les vacunes noves com les de la COVID són a partir de vectors replicatius (fragments del RNA del virus), o a partir d’adenovirus.

La vacuna del coronavirus que provoca la Covid es fa al laboratori a partir d’un fragment del RNA del virus.

Aquest fragment de RNA s’embolcalla en una bossa lipídica, atès que les membranes cel·lulars estan formades per fosfolípids.

Quan entra al citoplasma produeix moltes còpies als ribosomes, i de tres fragments es formen les espícules de coronavirus, o també anomenada proteïna S, que sortirà de la cèl·lula. Durant dos dies es mostra fora de les cèl·lules, i és aleshores quan el sistema immunitari localitza aquesta anomalia a les cèl·lules sanes de l’individu i forma Ac (Immunoglobulines).

El tros de RNA no POT ENTRAR en el nucli cel·lular, que és on es troba el genoma, i per tant, no es pot barrejar amb el DNA.

La vacuna pot ser causa de Covid?

La vacuna amb RNA no conté el virus que provoca la Covid. Per tant, si un pacient contrau la malaltia després de la vacunació, aquesta no en pot ser la causa. Es pot haver contagiat dies abans o bé en dies successius.

Com s’ha d’administrar per generar immunitat?

La vacuna de Pfizer-BioNTech s’ha d’administrar dues vegades, separades 21 dies. La de Moderna també dues vegades, en aquest cas amb 29 dies de separació.

Un cop descongelada poden passar cinc dies abans de la seva degradació.

Als dotze dies de la primera dosi ja es pot veure una disminució de la corba de contagis, però l’eficàcia màxima es produeix als dotze dies de la segona dosi.

Queden dos temes pendents:

1. Quant duren els Ac que es formen a partir de la vacunació
2. En cas que un individu s’hagi vacunat o contragui la malaltia, i es mostri asimptomàtic, també pot contagiar.

Quins efectes secundaris pot produir la vacuna de Pfizer-BioNTech?

Els efectes secundaris es poden presentar als dos dies de la vacunació, i poden ser:

1. Dolor al lloc de la injecció 84%
2. Cansament 63%
3. Mal de cap 55%
4. Miàlgies 38%
5. Cefalea 32%
6. Artràlgies 24%
7. Febre 14%.
8. També urticària.

La vacuna no produeix pèrdua de gust ni d’ olfacte, i tampoc mal de gola.

Si es presenta febre, s’hauria de realitzar TAR ó PCR per a descartar COVID+.

Als 12 dies de la 1ª vacunació ja comença l’eficàcia.

Són recomanables per a tothom?

Les vacunes no són recomanables en dones embarassades o en dones que estan alletant perquè no en tenim casuística, és a dir, no s’ ha provat. Però en principi no estan contraindicades de manera absoluta.

Els pacients en tractament amb anticoagulants (Sintrom) poden rebre la vacuna,
l’únic problema és que cal pressionar sobre el punt d’injecció uns 2 minuts perquè podria sagnar. Els antiagregants no estan contraindicats.

I no hi ha altres fàrmacs ó patologies mèdiques que contraindiquin la vacuna.

Un altre aspecte és que, així que tinguem més vacunes diferents, es podrà decidir quin tipus de vacuna és la més convenient per a cada tipus de pacient (per edats, etc.).

Altres consideracions

En cas que un pacient tingui la malaltia amb símptomes, no es vacunarà. Podem esperar fins que ja no en tingui.

Cal continuar fent PCR de control a tothom, fins i tots als que es vacunaran per control de contagis. L´única diferència és que estem més protegits.

Cal mantenir les mesures de prevenció que s’estan seguint actualment.

En el cas que un pacient hagi patit COVID i tingui una serologia positiva AC IgG+, es podria esperar 3 mesos abans de procedir a la vacunació.

No es creu que la vacuna pugui ser la causa de malalties autoimmunes pel fet que l’exposició de la partícula (proteïna S) a les cèl·lules dura dos dies.

No es farà test d’Ac després de la vacunació, excepte en cas d’estudi de cobertures de la vacunació.

En cas d’un vacunat que presenti símptomes de COVID, per la vacunació no cal aïllament perquè la PCR seria Negativa.

Cal deixar clar que no s’administra el virus, sinó solament fragments de RNA que permeten la síntesi d’una proteïna del virus (Spike – proteïna S).

Dr. Antoni L Muñoz.

Més informació

Les vacunes Covid-19 al servei de farmàcia del CSAI Can Torras

,
Vacunes Covid-19 a Farmàcia CSAI Can Torras

La vacunació contra la Covid-19 comporta una complexitat afegida, que des del Servei de Farmàcia del CSAI Can Torras ens incentiva a realitzar una actualització dins les nostres instal·lacions i la modificació de protocols específics per a tal fi.

Són vacunes molt precises, amb unes necessitats de tractament minuciós i concret.

Com ja sabeu, la nostra tasca des de Farmàcia no només és l’adquisició, gestió i custòdia dels medicaments. Ens hem dedicat de ple a resoldre qualsevol obstacle per tal de mantenir la seva conservació, complint tots els criteris sanitaris i de control addients que comporta aquesta vacuna.

Hem hagut de pujar una altra nevera del control 9 d’Infermeria, ja que les vacunes han d’estar a una temperatura d’entre 2 i 8ºC per tal de poder mantenir la seva capacitat i la que tenim fixa ens pujava a més de 8º C. Així que vam decidir posar les vacunes a la nevera que registra de mitjana una temperatura d’entre 4-5ºC .

Dins el Servei de Farmàcia, com a tots els serveis de la FSFA, s’han incrementat les tasques en relació a la Covid 19, sense deixar de banda totes les accions de millora a la prescripció, dispensació i administració de medicació, resolent també tot tipus de consultes assistencials que puguin sorgir al respecte.

Seguim via!!!

El camí contra la lluita de la Covid 19 es cada vegada mes curt.

#JoEmVacuno per ells, per tu, per mi…

Vacunació Covid-19 a la Residència El Montseny FSFA

,
Vacunació Covid-19 a la Residència El Montseny - FSFA

Ja ha començat la vacunació de la Covid 19 a la FSFA.

Les primeres inoculacions s’han realitzat a la Residència el Montseny, tant a l’equip professional com a tots els usuaris, previ consentiment individual.

Després serà extensible a tots els residents i treballadors de la Fundació.

Aquest pot ser el principi de la fi… el que tant estàvem esperant….

A poc a poc, tots els sanitaris de primera línia, equips de treball i usuaris de totes les residències i centres sociosanitaris seran vacunats al mes ràpid possible.

Com a priorització, la vacunació s’injectarà als sanitaris que no hagin tingut una infecció confirmada de Covid 19, podent aquesta retardar-se uns 90 dies després de la positivitat en Sars-Cov-2.

L’índex de positivitat a les proves PCR i les possibles congestions del sistema sanitari fan peremptori que la vacunació no pugui dilatar-se molt en el temps.

Els residents positius en Covid-19 es vacunaran quan presenti negativitat en prova PCR.

500 sanitaris dividits en 25 equips, de 20 infermers i infermeres, més personal administratiu, s’encarregaran de la vacunació sistemàtica en torns de matí i tarda, en equips de 2 persones més un administratiu i/o administrativa.

Desplaçant-se per tota la geografia catalana.

Pel fet que la vacuna posseeix unes característiques concretes, tot el personal ha rebut una formació específica i adequada per a la seva administració.

Les residències de Gent Gran, Centres de persones amb Discapacitat i Sociosanitaris són prioritaris en aquesta primera campanya de vacunació, degut en principi a una major fragilitat clínica i a la dificultat en què es troben per a realitzar grups bombolla i/o aïllaments preventius davant la previsió d’un possible brot epidemiològic.

#JoEmVacuno

És l’inici d’una nova singladura que serà lenta però ferma.

És important recordar que, malgrat que la vacunació no podem abaixar la guàrdia, ni relaxar les mesures de prevenció.

Aquesta és tan sols la primera dosi, queda la segona….

Després de la segona, encara passarà un temps fins a poder crear immunitat de grup…

Seguim si us plau amb les mesures de prevenció:
Màscara, distancia física, rentat de mans …

I totes les mesures preventives que dictamini el ministeri de sanitat.

Això és una pandèmia que requereix de tots i cadascun de nosaltres per a poder frenar-la.

CONTINUEM EMPENYENT JUNTS!!!

Les vacunes de la Covid-19 i la responsabilitat social

Vacunes

Ja ha començat la campanya de vacunació front la Covid-19.

Una vacunació a escala mundial és un repte a què estan compromesos tots els governs. Diferents vacunes per a un mateix objectiu: aconseguir frenar l’expansió de la malaltia.

La Covid-19 continua avançant i l’única manera d’afrontar la seva envestida són les vacunes preventives que permetin assolir la immunitat de grup.

Arreu del món els laboratoris han treballat en una carrera contra rellotge. Dia rere dia, s’han dedicat a intentar contrarestar ferrament la pandèmia, fins a trobar la resposta més precisa.

Aquesta situació tan complexa ha posat des de l’inici de la pandèmia a tota la comunitat científica en peus de guerra. S’ha estat buscant el tractament més adequat i menys agressiu per a l’organisme tot intentant evitar els efectes més adversos.

Un virus que es transmet per vies respiratòries és imparable si no es realitza una profilaxi eficaç i contundent. Per aquesta circumstància és tan necessària la vacuna.

Aquesta pandèmia ha deixat al seu voltant un cost social i econòmic devastador, quelcom que és peremptori frenar i liquidar.

La vacuna, ara com ara, no exclou seguir mantenint les mesures de prevenció ja que la immunitat de grup del 70% no es preveu que es pugui assolir fins a la fi de l’estiu del 2021.

La primera dosi de la vacuna és efectiva en un 50%

La segona dosi, que ha d’injectar-se, passat el temps preceptiu establert pels científics, ja arribaria al 95% d’efectivitat.

No es descarten dosis d’actualització cada determinat temps, com en el cas de la vacuna de la grip.

No s’ha de tenir por a les vacunes, ara vivim més anys gràcies a elles, ja que ens han proporcionat immunitat enfront d’innombrables patògens.

La vacuna és l’única contenció de què disposem, la necessitem amb urgència per a poder parar aquesta pandèmia que ens ha impactat d’una forma tan desmesurada.

Com més persones vacunades hi hagi, més protecció tindrem en l’àmbit col·lectiu.

La vacunació és voluntària i gratuïta. Depèn de la voluntat de cadascú posar un gra més de sorra en aquest mur de contenció que precisem per a seguir avançant.

Vacunar-nos és una responsabilitat social que tots nosaltres hem de tenir present.

Més informació

Acomiadant un any complicat

,
Residents de Les Hortènsies (Alella) - FSFA

Enguany ha estat un any trist, difícil, fosc…. intens i alhora efímer. No l’hem viscut, l’hem sofert.

Any funest per a una generació que no havia viscut mai cap desastre.

Potser, com tots els anys, vàrem dipositar en ell moltes expectatives, moltes esperances, il·lusions… massa somnis…

Projectes truncats, dies que ens han abocat a un esgarrifós buit, a la foscor, a un túnel terrible i temible, a la pèrdua d’amics, coneguts i familiars. Una dolorosa cicatriu que perdurarà en el temps i l’espai.

Aquest 2020 que ja finalitza podria no haver-se presentat mai, podria haver estat anònim, provisional… Passatger…

Un any amb massa noms i cognoms… cada xifra que sumava ens ha llevat una història, una vida, finalitzada massa aviat.

Hem deixat al tinter moltes paraules per pronunciar… molts braços que, sense abraçada, s’han quedat orfes. Molts petons que sense rostre s’han diluït dins una mar sense nom.

Però ens ha tocat viure-ho, patir-ho i superar-ho.

Treballant units davant una mateixa fita: salvar i protegir, cuidar i mantenir.

Empenyent junts hem pogut superar alguns obstacles, deixant en cada dia viscut i barallat, un tros de cadascun de nosaltres… ben emprat, amb gust batallat, burlant en infinitat d’ocasions un destí incert.

Hem descobert i sentit des del més profund que la solidaritat estava a cada casa, a cada porta…

Continuarem lluitant!!!

Esperonant i detenint l’escomesa d’aquesta pandèmia.

Potser aquest 2020 hagi estat un any d’aprenentatges, de consciència, reconeixent que l’humà està per sobre del profà.

Que el dolor que ens ha deixat aquest any  s’esvaeixi dins la foscor en què va començar.

Un Nadal diferent

,
Residents del Centre per a persones grans Montseny (El Masnou) - FSFA

Potser aquest Nadal no és el més desitjat, ni el més esperat…

És un Nadal diferent, atípic, d’alguna manera, més auster, menys profús… és com un espai en blanc que emplenarem amb altres vivències.

Cada any he pogut gaudir de vosaltres en aquestes dates tan assenyalades, però aquest, ara, potser no pugui fer-ho de la mateixa manera…

Aquest virus ens ha anat minant a poc a poc… Implacable, devastador…

La meva vida ha estat i serà llarga, extensa, plena… he vist i experimentat tant dolor com felicitat.

En aquestes festes hem de ser conseqüents, pragmàtics… Encara que ens dolgui i sigui difícil.

Us podria ensenyar cent mil formar de lluitar, perquè la vida no és fàcil.

Jo he après a viure-la, a assaborir-la, a treure el millor profit d’ella.

De la vida tinc el millor, la meva família, els meus amics, records i vivències que vull seguir emmagatzemant, perquè no permetré que aquest virus s’endugui tot allò pel que he lluitat, pel que lluitaré, pel que he estimat i estimaré.

I si he de fer un parèntesi a la meva vida, ho faré sabent que en el següent graó hi sereu els de sempre, els estimats, els desitjats, els imprescindibles.

Aquest Nadal potser només són unes línies per escriure, un pentagrama per compondre.

És hora de valorar els moments en què si podíem veure’ns, abraçar-nos, gaudir-nos.

És un Nadal que pot marcar la resta de la nostra vida.

No és temps d’arriscar, sinó de prevenir.

Vindran temps millors i aquests temps vull viure’ls amb vosaltres.

Si em quedo a la residència… sabeu que no estarem sols… monitors i companys faran d’aquestes festes nadalenques un petit festival del qual podrem gaudir, fins i tot en la vostra absència.

Salvar Nadal és prevenir, contenir i mesurar.

Nadal és una data marcada al calendari… El meu Nadal és cada dia que pugui gaudir-te.

Llums i ombres

,
Residents de Les Hortènsies (Alella) - FSFA

Els dies de vegades es compliquen, es tornen difícils…

La incertesa i la por poden envoltar-nos.

El virus continua a l’aguait, expectant, intentant trencar cada barrera que aixequem.

La lluita no acaba… anem guanyant petites batalles, petits avenços, que fan grans les metes que tenim per davant.

Els cribratges i les mesures de contenció fan possible descobrir bretxes que poden obrir-se i avançar-nos als problemes abans que s’agreugin.

Però el risc zero no existeix.

La professionalitat de cadascun dels treballadors, la seva obstinació i l’obligatorietat que comporta la seva vocació fan que es superin grans adversitats i que de cada flaquesa sorgeixi una fortalesa desconeguda.

Tancar a l’exterior significa emparar l’interior. Els usuaris són la màxima prioritat i per això les mesures de protecció i contenció s’extremen.

La línia de foc segueix oberta a cada racó, a cada cantonada, dins de cada casa…

Siguem rigorosos en el nostre dia a dia, perquè el virus no dóna treva, ens espera…

Perquè sense hoste no pot sobreviure.

MAI no oblidem les mesures bàsiques de protecció: mascareta, rentat de mans i distància física.

Com més rigorosos siguem tots, abans superarem els inconvenients que poden sorgir.

No és tan difícil, no pensis només en tu. Els altres, potser, són més importants.

SEGUIM VIA.

Piscina i discapacitat en temps de Covid

,
Piscina, discapacitat i Covid - Les Hortènsies - FSFA

La piscina, en temps de Covid, també ha canviat.

Com bé sabeu, les activitats s’han modificat. Seguint els protocols vigents i més actuals del Servei de Salut de la Generalitat, la piscina s’ha pogut obrir en les millors i més òptimes condicions d’higiene, amb limitació de la capacitat d’aforament a les instal·lacions.

Amb una meticulositat mil·limètrica es formen petits grups, de no més de dues persones, per a l’activitat terapèutica a la piscina.

La piscina és una manera lúdica de relaxar-nos i de tonificar els músculs.

Els trencaclosques en què s’han convertit les antigues sales, ara anomenades unitats de convivència, es van ajustant a poc a poc, creant una nova normalitat dins l’excepcionalitat del moment.

Han anat canviant, no en la seva essència, però si en la seva forma.

La teràpia duta a terme és molt similar a la que es feia abans, encara que l’activitat es realitza només i exclusivament dins la nostra bombolla habitual de convivència.

Després de cada sessió terapèutica o lúdica, sigui en grups de dues persones o en sessions individuals, la piscina es neteja i higienitza amb cura, de manera que quedi perfectament asèptica i preparada per al següent torn.

El calendari realitzat pels equips de Treball inclou totes les unitats de convivència, tenint en compte les necessitats terapèutiques de tots i cadascun de nosaltres.

És un dia a dia a què ens anem acostumant, sense aglomeracions, gaudint una altra vegada de les mateixes instal·lacions de les quals disposàvem, però reduint el nombre de persones que hi assistim alhora.

Com en el tarannà diari que portem tots habitualment, les bombolles de convivència no es barregen, evitant riscos innecessaris.

És difícil no poder veure tots els companys junts ara, però és necessari per a poder fer-ho en un futur.

Test d’antígens per accelerar la recerca dels contagis de Covid-19

Test ràpid d'antígens

Els testos d’antigens s’implementaran en el sistema sanitari per al diagnòstic ràpid de la Covid-19.

Aquest tipus de tests es fan fonamentalment quan hi ha simptomatologia compatible amb la Covid-19,

El resultat tarda aproximadament uns 20 minuts, mentre que el de la prova PCR no acostuma a estar disponible fins 48 h després de la presa de la mostra.

En aquests moments, els testos d’antígens mostren una alta sensibilitat, millor que la dels que s’utilitzaven a l’inici, i poden complementar les proves PCR. Els tests d’antígens perden una mica de capacitat a l’hora de detectar positius asimptomàtics.

Es volen implementar en paral·lel a les PCR, per a una major detecció i control de la Covid-19.

La diferència entre tots dos és que els test PCR detecten material genètic del virus, i en canvi els testos ràpids d’antígens es basen en la detecció de les seves proteïnes característiques, que estan a la superfície del virus, a través dels antígens.

Quant a la seva fiabilitat, aquests testos aconsegueixen en aquests moments una sensibilitat aproximada del 95%.

La seva efectivitat dependrà sempre de si la responsabilitat individual és fèrria i disciplinada.

Cal recordar que una persona positiva (ja sigui asimptomàtica o no) ha de realitzar la quarantena corresponent que indiqui el seu facultatiu i/o el grup de seguiment Covid.

El control del Departament de Sanitat publica i l’Atenció Primària és imprescindible per a un òptim seguiment dels casos positius.

Amb els testos d’antígens s’accelera la capacitat de detecció del SARS-CoV-2, ja que els resultats s’obtenen d’una manera ràpida i senzilla i permeten descongestionar part del sistema sanitari fent un extens cribratge dins de grups poblacionals. D’aquesta manera es pot reduir la seva transmissió en la comunitat.

En aquesta segona onada de l’impacte de la Covid-19 els testos ràpids són una aposta de futur i una altra eina més per a frenar una ràpida expansió de la pandèmia.

Una gran ajuda per a poder anar recuperant part de la normalitat en el nostre dia a dia.

Més informació