1. Anèmia per insuficiència de Ferro

L’anèmia més corrent actualment en tot el món és la provocada per una insuficiència de ferro. Es tracta d’una anèmia hipsocròmica (els glòbuls vermells són més pàl·lids del que haurien de ser).

Existeixen dos factors com a causa. El primer i més freqüent és una insuficiència per manca nutritiva de ferro, freqüentment en els nadons, en els infants en edat de creixement i dones embarassades. El segon és la pèrdua de sang crònica.

A mida que el cos augmenta d’estatura i de pes, o quan en l’ embaràs ha d’alimentar un fetus, s’exigeix un volum creixent de glòbuls vermells de la sang, que necessita més ferro i les corresponents proteïnes per a la síntesi de l’hemoglobina indispensable.

Si no s’obté suficient ferro dels aliments, o no és absorbit eficaçment a través del tub digestiu, es produeix un dèficit de ferro amb disminució d’hemoglobina de cadascun dels glòbuls vermells.

La pèrdua crònica de ferro pot ser ignorada pel pacient.

Una úlcera sense símptomes a l’aparell digestiu, hemorroides que solament sagnen de manera intermitent, un flux menstrual excessiu i altres anomalies poden provocar pèrdua de sang crònica i anèmia per insuficiència de ferro.

Durant els primers anys de la vida, els valors hemoglobínicos són idèntics pels dos sexes, però amb l’aparició de la menstruació i fins la menopausa, els nivells d’hemoglobina en les dones són d’un a dos grams més baixos que en els homes de la mateixa edat.

Després de la menopausa, les diferències són insignificants.

Símptomes 

Qualsevol classe d’ anèmia pot ser virtualment asimptomàtica o presentar símptomes tan greus que provoquin la incapacitat total del pacient. En molts casos, la manifestació de l’anèmia és tan insidiosa que l’individu pot no adonar-se d’ un canvi significatiu en la força i en la resistència.

La pal·lidesa i la susceptibilitat a la fatiga són els símptomes directes d’anèmia més freqüents.

Una irritabilitat excessiva i dificultats respiratòries poden assenyalar en el nen un dèficit de ferro.

La manca d’oxigen pot provocar dolors musculars, i es poden produir atacs d’angina de pit.

Tactament

És essencial detectar i corregir la causa de la pèrdua de sang, al temps que s’administra una medicació a base de ferro.

 

2. Anèmia perniciosa

En certes anèmies es troben glòbuls vermells gegants (macròcits). Cadascun dels glòbuls vermells sembla estar carregat d’hemoglobina, mentre que el número de glòbuls vermells disminueix.

En contrast amb els glòbuls vermells de l’anèmia deguda a insuficiència de ferro, que són petits, pàl·lids i pobres en hemoglobina, els escassos i grans glòbuls de l’anèmia perniciosa estan completament plens d’hemoglobina i el seu color sembla més intens (hipercròmic) que el dels glòbuls normals.

A mesura que l’ anèmia s’ agreuja, apareixen nombrosos glòbuls vermells d’ estranyes formes, al temps que disminueixen el número de plaquetes i de glòbuls blancs.

En l’ anèmia perniciosa, els glòbuls vermells anormals tenen una vida molt curta. Perden la seva hemoglobina (hemòlisi) molt fàcilment.

Símptomes

1. Amb una major freqüència es produeix un augment de la fatiga i de la debilitat, amb una pal·lidesa anèmica que progressa fins el típic color llimona de la pell i mucoses. La llengua es torna vermella i és transforma en dolorosa al tacte.

2. L’ anèmia pot tenir símptomes gastrointestinals en primer lloc, una mena especial de trastorns gastrointestinals que reflecteixen el començament de la destrucció de certes glàndules essencials ubicades a la paret de l’estómac.

3. Poden presentar-se abans símptomes de degeneració de la medul·la espinal. El deteriorament de parts del sistema nerviós es manifesta com una imperfecta coordinació dels moviments i formigueig als dits dels peus i de les mans, que s’estén pels peus, mans, cames i braços.

Un malalt d’anèmia perniciosa pateix una patologia gastrointestinal.

Una dieta normal proporciona quantitats suficients de la vitamina B12, però degut a una gastritis atròfica, al malalt d’anèmia perniciosa li falta el suficient “factor intrínsec” (enzima digestiva) per utilitzar la vitamina B12, la dietètica, i aleshores les reserves del “factor de maduració” dels glòbuls vermells, resultant d’aquesta interacció, que es troba al fetge, es van esgotant poc a poc.

A mesura que la medul·la òssia es veu privada d’ aquest estímul, apareixen gradualment els símptomes de l’ anèmia perniciosa.

Tractament

Les injeccions de petites quantitats de vitamina B12 a un malalt d’anèmia perniciosa provoquen una de les respostes més immediates.

Tots els símptomes neurològics lleus desapareixen, i les manifestacions neurològiques agudes aniran remetent en proporció directa a la seva durada i gravetat.

L’àcid fòlic, com a part del complex Vita B12 té les mateixes propietats que la Vit B12 per a combatre els símptomes purament anèmics de l’anèmia perniciosa. Però l’àcid fòlic és ineficaç contra els efectes potencialment greus de la malaltia sobre el sistema nerviós central.

No s’han de prendre vitamines múltiples que continguin àcid fòlic sense un diagnòstic correcte.

 

Dr. Antoni L. Muñoz.

 

Més informació:

http://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/c/cancer/viure-amb-cancer/els-efectes-secundaris-dels-tractaments/disminucio-de-globuls-vermells-anemia/