Sinusitis aguda i crònica i apnea obstructiva del son

Sinusitis aguda

Sinusitis aguda i crònica

Possibles causes

Qualsevol factor anatòmic o fisiopatològic que dificulti el drenatge dels sinus afavoreix el desenvolupament de processos infecciosos: la desviació del tabic nasal, la paralització de l’activitat ciliar (utilització de vasoconstrictors, inhalació te tabac) i la hiperactivitat nasal són, entre altres, factors que predisposen al desenvolupament de sinusitis.

Símptomes

Els símptomes clàssics de la malaltia són:

  • cefalea de predomini matutí
  • congestió nasal
  • rinorrea purulenta

En el nen la presentació clínica de la malaltia pot succeir de dues formes; en primer lloc, com un refredat més sever del que és habitual, amb febre elevada, rinorrea purulenta i un edema a les parpelles, que té la característica de ser més evident al matí, desapareix al llarg del dia i torna a aparèixer al dia següent.

Sovint aquest quadre s’acompanya de cefalea. La segona forma de presentació és la més comú en el nen; es tracta d’una rinorrea unilateral o més de 10 dies bilateral que persisteix.

A l’adult els símptomes són més localitzats i el diagnòstic clínic resulta més fàcil.

Com a símptoma principal destaca el dolor que es localitza en la regió afectada, quan es tracta de sinusitis de les cavitats anteriors (sinus frontal, maxil·lar i cel·les etmoïdals).

En general, la cefalea d’origen sinusal s’accentua amb la flexió del cap i presenta un ritme diari, sent més intens al matí.

La congestió nasal acompanyant provoca trastorns de l’olfacció.

El diagnòstic de la malaltia es basa en la clínica i en la radiologia.

Tractament

El tractament antibiòtic es basa en el coneixement de la microbiologia habitual de la infecció.

No està indicada la utilització de vasoconstrictors nasals en la sinusitis aguda.

Els antihistamínics, que abans s’administraven en els processos aguts sinusals per a disminuir la secreció de mocs, no tenen eficàcia .

Síndrome d’apnea obstructiva del son

Símptomes

Aquest trastorn respiratori es defineix per la presència d’apnees obstructives (absències del flux aeri durant més de 10 segons, malgrat la presència de moviments toracoabdominals) durant el son.

Les apnees són més freqüents en l’home (95%), roncador d’anys d’evolució; l’apnea determina
que el pacient es desperti, alterant el cicle normal del son, la qual cosa, a la llarga, ocasiona somnolència diürna, que serà el símptoma més evident (80% dels pacients).

Altres simptomatologies són: hipertensió, enuresi, cefalees, alteració de la personalitat.

Possibles causes

El mecanisme de desenvolupament de la malaltia és el col·lapse de la faringe i la reducció de la via aèria; la major part de la faringe està formada per teixits tous, els quals durant la relaxació muscular que acompanya al son, poden provocar l’obstrucció.

Hi ha factors anatòmics presents i també d’altres: obesitat, alcohol, benzodiazepines, andrògens, hipotiroïdisme.

Tractament

La utilització de pressió positiva continua en la via aèria (CPAP)* té l’avantatge de la immediata desaparició de les apnees, però també el desavantatge que obliga al pacient a utilitzar-la de per vida, amb la reaparició dels símptomes de forma immediata quan es deixa la seva aplicació.

Tanmateix el tractament quirúrgic ofereix l’avantatge de solucionar el problema de forma definitiva.

Com s’aplica la pressió positiva continua en la via aèria (CPAP)?

La persona amb síndrome d’apnees del son utilitza un aparell amb una mascareta, per la qual respira,  en què l’aire inspirat surt a una velocitat molt elevada (alta pressió). Això fa que les estructures anatòmiques de la faringe deixin un pas suficient d’aire per poder respirar bé.

 

Dr. Antoni Lluís Muñoz

0 comentaris

Escriu un comentari

Tens alguna cosa a dir?
Deixa'ns la teva opinió!

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *