El pacient ansiós

Ansietat

Primers símptomes

L’ansietat es detecta fàcilment quan és el propi pacient qui l’admet o declara sentir-se ansiós. Tanmateix, en la pràctica clínica la forma de presentació més freqüent és mitjançant símptomes com:

  • crisi de marejos o palpitacions
  • estat d’ aprensivitat corporal que es pot confondre amb l’hipocondria
  • activitat o tensió motora

És molt important la comunicació verbal i no verbal de la persona, perquè és molt característica l’activitat motora del pacient ansiós.

Què és l’ansietat?

La primera pregunta que ens hem de fer és la següent: es tracta d’una ansietat apropiada per a una situació conflictiva?

L’ansietat és un estat anímic que ens permet posar-nos en tensió i donar la millor resposta psicomotriu en moments clau de la nostra existència.

L’ansietat és un mecanisme adaptatiu útil per a moltes circumstàncies vitals.

Gairebé tots tenim bons motius per “tenir nervis”, però ens hem de preguntar si es tracta d’un estat en els límits de la normalitat.

No és normal quan representa una disminució en el paper social i en la qualitat de vida del individu.

De la síndrome ansiosa al trastorn per ansietat

Quan l’ansietat es torna en sí mateixa un problema, fins i tot superior al petit estrès que la ha provocada, cal pensar en un trastorn primari d’ ansietat.

Revisem quins són els diversos tipus de transtorns per ansietat.

Trastorn per ansietat generalitzada

Parlem de trastorn per ansietat generalitzada quan durant més de 6 mesos l’individu ha estat preocupat la major part del dia per dos o més circumstàncies vitals .

Poden existir símptomes de tensió motora (tremolor, inquietud).

El pacient pot viure la seva malaltia com si es tornés boig.

Tastorn d’angoixa

L’ansietat evoluciona en crisis sobtades, acompanyades de crisis de pànic.

Les crisis més típiques consisteixen en:

  • predomini dels marejos o les palpitacions
  • predomini de dolor en el pit, amb palpitacions i altres símptomes
  • predomini de nàusees o molèsties abdominals
  • sensació de sentir-se estrany

Agorafòbia

Es defineix com a “por a trobar-se en llocs o situacions dels quals pugui ser difícil escapar o obtenir ajuda en cas que apareguin sobtadament els símptomes somàtics incapacitants”.

Trastorn obsessiu-compulsiu

L’ansietat va lligada a pensaments pertorbadors i repetitius, pensaments que algunes vegades obliguen a realitzar conductes estranyes.

 

Dr. Antoni Lluis Muñoz.

0 comentaris

Escriu un comentari

Tens alguna cosa a dir?
Deixa'ns la teva opinió!

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *