Entrades

Reflexions

, , ,

Viure a una residència és molt més complex que estar ingressat dins una institució.

De vegades s’entén que en estar ingressat a una entitat la teva vida s’empetiteix, es limita, t’aïlla…

Però avui us explicaré petites experiències que fan que la meva vida hagi crescut en intensitat, riquesa i vivències.

A la residència ens sentim dins d’una gran família, paral·lela al nucli familiar.

Entre tots, companys i treballadors, es creen vincles que ens uneixen com a baules d’una idèntica cadena, que va girant dia a dia en la mateixa direcció.

Moltes hores compartides, durant les quals ens expliquem les nostres angoixes, les nostres pors… les nostres alegries.

Plorem junts, riem junts, estimem junts…

Ens sentim escoltats, abrigallats!!! Únics dins de la pluralitat.

I com a amics que som… compartim moments inoblidables,

Implicats tots,en el nostre benestar, sabent oferir-nos a cada moment el que necessitem, el que anhelem, el que somiem…

No sols participem en activitats, festes i excursions de grup, moltes vegades els treballadors ens ofereixen la seva experiència i el seu temps, per a gaudir-lo amb nosaltres, i és aquí quan et sents més únic, més annex, més especial que mai.

Perquè els sentiments ens agrupen, ens defineixen…

Per aquests moments m’engrandeixo, em prolongo, esclato!!!

Gràcies per fer-me ser, estar i sentir!!!

La jubilació de la Ludi

Enguany s’ha jubilat, després d’una llarga trajectòria laboral a la FSFA, la nostra companya Luz Divina, la Ludi.

Una companya que, des dels inicis de la Fundació, ens ha acompanyat al Servei de Bugaderia amb discreció, esforç i dedicació.

Els Tres Xinets, on treballava la Ludi, va ser una bugaderia on fa molts anys es va forjar l’inici d’aquest gran projecte que és la Fundació Sant Francesc d’Assís (FSFA).

Els inicis no van ser fàcils, massa traves, molts problemes, escassos coneixements sobre el món de la dependència…

Però gràcies a la tenacitat de mossèn Jaume Aran i a tot un equip de persones implicades, va arrencar el que ara és la FSFA.

I aleshores, a l’inici de tot, ja hi era la Ludi … Un referent per a la nostra Fundació, un nom que sempre anirà al costat del nostre… perquè ella, colze a colze al costat de tot un nombrós grup de persones, ha estat, durant tots aquests anys, fent de la FSFA allò que és actualment.

La seva força ens ha empès dia rere dia. És una gran dona que ens recorda perquè lluitem, perquè hi som, perquè seguim aquí.

Ara els nostres camins prenen indrets diferents, però així i tot, seguim units per baules d’amor, amistat i lleialtat, creant una cadena indestructible que ni el temps ni l’espai poden infringir.

Aquesta casa, la teva casa, estarà sempre oberta, disposada a retrobar-te.

Ludi, ets un referent que ens inspirarà perennement.

Servei de Rehabilitació de Can Torras

,

L’equip multidisciplinari de la FSFA, i en concret el de fisioteràpia del centre d’Atenció Intermèdia de Can Torras realitzen diàriament, un treball constant de recuperació en totes les vessants de malalties incapacitants que presenten el pacients atesos.

En aquest cas en concret, abordem la rehabilitació de l’aparell locomotor.

La recuperació després de l’amputació d’un membre és una tasca delicada que s’aconsegueix estant al costat del pacient amb una teràpia sostinguda.

La pròtesi és un dispositiu nou que ha d’aclimatar-se al cos després d’un accident o malaltia pels quals el membre original ha de ser amputat.

Cal fer exercicis rehabilitadors que facilitin la seva recuperació i facin que el pacient s’acomodi primer a la pròtesi, després a la seva funcionalitat.

L’adaptació a la pròtesi no és senzilla, és un membre aliè al qual cal habituar-se.

Cada minut, cada moviment rehabilitador és un punt de reinici.

L’objectiu és recuperar la mobilitat, adaptar-se a la pròtesi, acceptar la nova situació i enfrontar-se al dia a dia, a una nova forma de viure.

Un entrenament que permet que el pacient reprengui la deambulació i conservi l’autonomia més àmplia possible.

La seva evolució es llarga i complicada….

Són situacions difícils, complexes que han de resoldre’s amb determinació.

El factor psicològic és també un esperó important que els fisioterapeutes de Can Torras tenen molt en compte i els atorga una vàlua tant personal com professional inqüestionable.

En aquest procés, en Gabriel ha demostrat una força tant mental com física extraordinària, que ens reafirma en la nostra feina i ens ofereix lliçons de vida que compartim, admirem i de les que aprenem tots junts.

 

Els nostres records

És difícil viatjar dins d’aquest petit món nostre, per això, els viatges virtuals que en Marino, el nostre educador, ens proporciona són una eina especial que ens fa poder tornar a visitar els nostres pobles o ciutats d’origen.

La ubicació al mapa és essencial, ja que de vegades és difícil saber a quina distància estem d’on vam néixer i veure el recorregut que vàrem fer fins a arribar aquí.

Recordar la nostra infància, un viatge al passat que rememora una infantesa viscuda amb intensitat.

Làmina rere làmina, fotograma a fotograma, aconseguim fer una visita virtual per on vam començar a donar els nostres primers passos… i les vivències s’intensifiquen esquinçant a la memòria el que crèiem oblidat.

Compartim amb els nostres amics i companys edificis i carrers pels quals moltes vegades passejàvem.

Alguns llocs han canviat, carrers més amplis, menys rústics, però amb el mateix encant que posseïen.

Molts edificis ja no existeixen, però recordem el que anteriorment hi havia, perquè en algun cas era la nostra casa.

On estava el cinema on vèiem dues pel·lícules i el nodo, ara hi ha un supermercat immens… els temps canvien…

Cada dia li toca a un company, com a protagonista que és, explicar-nos com era el seu poble, el seu barri, la seva família…

Ens motiva a recordar i a explicar com era la nostra vida abans d’arribar aquí.

Comentem els menjars típics, sobretot les postres, i per un moment, encara podem assaborir-los.

Per un dia, tornem al nostre poble i fem que els nostres companys ens acompanyin.

Vivències i aprenentatges en pràctiques de Treball Social

Treball social a Les Hortènsies

Hola Hortènsies!

Hola, sóc l’Ariadna Martinez, tinc 21 anys i vinc a explicar-vos la meva experiència dins el món del Treball Social al Centre Residencial Les Hortènsies, com a alumna de pràctiques.

Vaig arribar el passat mes de febrer sense saber molt bé què em trobaria en una residència, no coneixia molt l’àmbit però estava disposada a endinsar-m’hi i conèixer de què es tractava, el seu funcionament, qui en forma part…

Treballar conjuntament amb un equip implicat m’ha ajudat molt a sentir-me còmode, escoltada i, a més, a aplicar tot allò que havia après en forma de teoria, a la realitat de la residència.

Vaig començar a conèixer algunes de les famílies i els usuaris, que en poc temps s’han fet un raconet en mi. Sembla que el treball social està molt associat al despatx, però dins i fora d’aquest coneixes a moltes persones, moltes històries diferents, moltes vivències… i això és el que més m’emporto d’aquesta experiència.

Penso que una treballadora social és la persona intermediària, sobretot en aquests temps complicats, entre aquells usuaris que viuen a la residència i les famílies que es troben lluny d’aquests. És qui hi ha darrera de la gestió dels tràmits, però també qui et respondrà quan tinguis un dubte sobre la majoria de coses que et puguis plantejar, segurament tingui la resposta.

Tractar amb les famílies ha estat molt gratificant, ja que sempre m’he sentit com una referent en acompanyar-los a les visites, en parlar amb ells de camí a les sales, per telèfon, etc. També el tracte amb els usuaris que he pogut conèixer ha estat divertit i amistós, i sobretot el record que em quedarà d’ells. Són persones molt agraïdes i m’han tret molts somriures en aquests últims mesos.

Gràcies Cristina per ensenyar-me tot el que he après, que no és poc, i per acompanyar-me en aquest aprenentatge tant important com són les pràctiques. Puc dir que em sento una miqueta més a prop de ser una treballadora social tan implicada com tu. Estic molt agraïda pel tracte que he rebut en aquest temps i espero que tot segueixi anant a millor.

Ens tornarem a veure,

Ariadna.

L’alzheimer, l’enemic de la memòria

Mans entrellaçades. L'Alzheimer, enemic de la memòria.

De vegades equivoco el significat de les paraules, els vocables s’amalgamen com un puzle inconnex que no puc desxifrar… em confonc submergit dins una mar d’incerteses, de pensaments, de records…

El meu cap es col·lapsa i el no saber em sobrepassa, em costa reaccionar, m’amago dins un món imaginari, on de vegades trobo pau, tranquil·litat i una mica de més de temps per a trobar-me.

Però el temps és per a mi un gran enemic, no m’ajuda… tot avança molt de pressa i jo em sento estàtic.

Retrocedeixo, se’m trenquen uns records i s’aviven uns altres molt amagats.

M’invento escenaris nous, paral·lels a la meva realitat, la meva ment juga als daus amb un resultat incert… I jo no en tinc el control…

No tinc l’alternativa d’una reinicialització de memòria, ni opció a una còpia de seguretat…

La meva mirada es perd en uns ulls que em miren amb un amor infinit… que sap de mi, que em recorda… i em sento petit, molt petit… indefens…

Em parla d’històries compartides, com un llibre màgic del qual gaudeixo… l’escolto amb delit i l’observo… em vull veure en ella.

Les veus adquireixen tonalitats diferents… recerco a la meva memòria i trobo algun acord familiar, petit, minúscul… que per un instant em porta a ella…

Quan m’acaricia sento tota aquesta vida que em detalla amb tant d’amor, recordo les fotos que em mostra… però no sé, no puc explicar-li-ho… la boira ho torna a inundar tot.

La boirina em porta a un lloc indeterminat que m’aliena… No em retorna al punt d’inici, m’abdueix…

La boira em paralitza, no puc avançar cap a un punt concret, el camí posseeix mil bifurcacions… com triar… la meva ment és un petit desert buscant un oasi on recapitular…

Només la teva veu, com una brúixola, em retorna… els teus dits em tornen… Però la boira avança, abocant-me cap a un abisme del qual no puc escapar.

El camí es fa opac a poc a poc i el so es fa murmuri fins a tornar-se silenci…

Fins i tot creient-me perdut, retorna’m, encara que no pronunciï paraules connexes, murmura’m el teu nom…perquè estàs a cada racó d’una memòria perduda dins una boira tan espessa de la qual no puc ni sé escapar.

En Manolo i la Carmen, complint anys junts

Aniversaris a Les Hortènsies

Perquè junts creixem i vivim, i celebrem els nostres aniversaris l’un al costat de l’altre.

El mateix dia d’un any diferent van néixer en Manolo i la Carmen.

La nostra professió comporta una implicació emocional molt intensa i es crea una germanor impossible de fragmentar

Som una família àmplia i compacta, amb la qual riem, patim i avancem.

Any rere any afermem els llaços que, un dia determinat, van definir el transcurs de la nostra vida.

Creixem connectats i ens retroalimentem.

Vivim amb i per a ells, són un punt de referència que, en moltes ocasions, ens canalitzen dins els dies anònims.

Iguals i diferents, madurem per crear moments màgics i fer que el dia a dia us sigui innovador i diferent.

Junts hem descobert un món diferent, perquè després de tota una vida amb vosaltres, és impossible viure-la amb la intensitat que es mereix.

La vostra fortalesa ens ofereix l’embranzida quan els dies grisos ocupen aquests espais que ens habiten.

Seguim i continuarem complint anys junts, celebrant-los, tornant a compartir un pastís que, definit per porcions, marca un rellotge que dictamina que l’important és estar amb qui es desitja i no complir un calendari.

Un trajecte que ens unirà més enllà del temps i de l’espai, perquè som una mateixa història amb passatges diferents.

Conèixer-te… és trobar-me

Treballar a Les Hortènsies

Hola, sóc la Rosi, una companya més que treballa a la Residència les Hortènsies.

Vaig començar com a voluntària durant dos anys, en què vaig conèixer a cadascun dels nois i noies, tant de règim residencial com els que assistien al centre de dia.

Els meus estudis ja em van encaminar en el seu moment cap al món de la disfunció multifactorial.

En un moment decisiu i determinant en la meva vida vaig decidir imbuir-me de ple en aquest món, aliè per a molts, pròxim per als qui el sentim.

I em vaig trobar dins de la intensitat que ofereix allò més humà, allò més profund que, com a persones, alberguem al nostre interior.

Entrar a les Hortènsies és irrompre dins una realitat infinita, és l’accés al sentiment més pur, a aquesta amistat compartida, que no entén de disfuncions, que comparteix moments, històries… Que li somriu amb amplitud a la vida i fa front als moments més hostils.

És una feina vocacional, forma part de tu, està impresa com una petjada invisible, una essència humana que t’acompanya durant tota la vida.

Tots els nois i noies t’ensenyen moltíssim.

Al començament creus que és al revés, que ets tu qui orientarà, guiarà i formarà… Però t’adones de la gran equivocació… l’ensenyament és concomitant en molts aspectes… en allò més humà, són ells qui més t’ensenyen a tu.

No hi ha dos dies iguals, ni tan sols les hores són similars… Ells sempre et sorprenen per una banda o altra.

Són persones meravelloses, que ho donen tot a canvi de res…

És un treball amable, gratificant i intens…. Fan que el teu dia a dia, sigui fàcil, senzill, divertit….

Compartim activitats, som còmplices en les nostres rialles i junts creem una biografia conjunta.

El meu dret a queixa ha quedat en un segon pla, perquè ells en el seu tarannà diari no ho fan, no els és prioritari.

I sobretot em fa créixer com a persona.

Coneixent-los i sabent-los a prop, em sento menys fràgil, més humana, més plena…

La discapacitat intel·lectual. Professionalitat i ètica en el tracte.

,
Atenció a persones amb discapacitat intel·lectual - Les Hortènsies

El treball diari genera preguntes: el que faig en el dia a dia, és correcte? L’atenció és l’adequada, inclou a la persona com un valor essencial?

En definitiva, actuem sobre una base ètica?.

Base ètica: Aquella que parla de la persona i adreça els seus esforços a entendre la persona. Parlem d’ètica quan ens referim a les actituds i comportaments que té la persona, a l’hora de tractar i de ser tractats.

La dependència en l’atenció

Tenir una discapacitat no significa estar malalt, no tenir criteri, no poder decidir, no tenir desig.

Cal partir d’una atenció centrada en la persona, que inclogui la detecció de necessitats, la participació en les decisions que l’afecten, en el fet d’estar informat, el respecte i la possibilitat d’assumir la pròpia responsabilitat vers la seva salut i la cura personal.

Evidentment, en casos en què no sigui possible la participació i la informació a la persona amb discapacitat, haurem ser més rigorosos i suplir-les amb la participació de les seves famílies o entitats tutelars.

Cal posar-se en el lloc de l’altre.

S’ha d’entendre que tot allò que li passa a la persona no és producte de la patologia.

Cal tenir en compte els seus drets, prendre’ls seriosament, i considerar-los reals.

Ètica professional

Una posició ètica és que la s’interroga permanentment per la tasques que fem.

L’anàlisi ètica té dues lectures: una de negativa, basada en l’evitació de conductes, i sancions de les males accions; i una altra de positiva, orientada a respondre a preguntes sobre cap on anem?, cap on volem anar?

Alguns problemes ètics tenen a veure amb l’oblit del professional respecte a la persona amb DI:

  • La progressiva substitució de l’anàlisi de les necessitats reals dels usuaris per l’anàlisi de les obligacions i drets laborals.
  • La tendència a la renúncia progressiva de la pròpia responsabilitat professional en forma del compliment de les normatives.
  • La tendència al predomini dels criteris quantitatius sobre els qualitatius.

Comportaments ètics

Tenen a veure amb la moral, la llibertat, la humanització i la dignitat.

Llibertat és bàsicament poder escollir, i alhora ser conscient d’ haver-ho fet.

Llibertat és poder dir: “sí o no”, “ho faig o no ho faig”, diguin el que diguin els altres, “això em convé, i ho vull, allò no em convé i no ho vull”. Però, sobretot, prendre consciència del que s’està fent.

Poder escollir significa ser més lliure.

Es pot escollir la manera de respondre, d’adaptar-se, d’assimilar, de rebel·lar-se, de combatre…

Bibliografia

Quaderns de la bona praxi. “Evolució de l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament”. Centre d’Estudis Col·legials. Col·legi de Metges de Barcelona.

 

Dr. Antoni Lluis Muñoz

Programa d’acompanyament als professionals Fundació Galatea

Suyport psicològic a professionals de la Salut per sobrecàrrega Covid-19

La Fundació Galatea, sempre capdavantera en el recolzament emocional dirigit principalment als professionals de la salut i l’àmbit social, ha obert una línia de suport psicològic i emocional per poder emparar el patiment sofert pels equips de treball que, a primera línia de foc, s’han vist sobrepassats per l’envestida i contenció d’aquesta pandèmia.

La convulsió d’aquests temps ha donat lloc a una ansietat addicional en tots i cadascun dels professionals que, en la seva dedicació i vocació, s’han vist desbordats per una situació excepcional.

La Fundació Galatea, juntament amb l’impuls de la Fundació la Caixa, ha posat a l’abast dels professionals un sèrie de serveis gratuïts per a poder alleugerir la càrrega addicional patida a causa del sobreesforç que ha comportat la Covid-19.

La Fundació Galatea, ofereix un servei de suport psicològic online, dins una plataforma telemàtica que preserva en tot moment la confidencialitat dels professionals.

Dins del programa d’acompanyament als professionals hi ha varietat de serveis i avantatges:

  • Suport emocional: Web App de GestioEmocional.cat
  • Cura del Cos: Plataforma de “DiR a casa”, la cadena de gimnasos Dir posa a l’abast dels professionals sanitaris el seus serveis gratuïtament amb classes per streaming i/o vídeos per poder visualitzar-los en qualsevol moment que es desitgi.

Hi ha un apartat específic de beneficis i descomptes en diferents serveis i productes.

  • Serveis de cura: cangur, gent gran, persones amb diversitat funcional
  • Alimentació i supermercats
  • Mobilitat: tallers i serveis, renting i lloguer
  • Esport i activitat física: articles esportius, gimnasos i wellness
  • Restaurants
  • Llar i serveis: mobles i decoració, carburant, llum i gas, serveis per a la llar, mascotes i jardineria, planxa i tintoreria
  • Compres: Moda, farmàcia i parafarmàcia, tecnologia i electrodomèstics, perfumeria i cosmètica

Per poder accedir al Programa d’acompanyament a professionals només cal registrar-se amb el correu electrònic corporatiu a:

https://catsalut.vipdistrict.com/

Gràcies a totes i cadascuna de les entitats que cuideu dels que cuiden

Fundació Galatea: https://www.fgalatea.org/ca/

Suyport psicològic a professionals de la Salut per sobrecàrrega Covid-19

Trobar-nos

Monitors i residents del centre per a persones amb discapacitat Les Hortènsies

Dins el joc em trobo, et trobo…

Saps fer d’allò més complex el més senzill, i entenc el món que m’ofereixes… per a gaudir-lo i imbuir-me’n…

Al teu costat em sento segur, sé que fas que el meu interior, de vegades només meu, es conjugui amb el teu i m’ensenyes a extrapolar-lo més enllà de mi mateix.

La pilota, com un cercle infinit, ens acosta a tots dos i ens embolica en un únic univers, teu, meu, de tots… Un d’esfèric, verd, perquè sé que aquest és tan verd com les muntanyes per les quals m’agrada córrer i observar, és una eina amb la qual interaccionem.

En tots els jocs que em mostres sento felicitat. I la transmeto quan, en acabat, ens asseiem junts i compartim silencis.

Sé que per a tu també és difícil trobar les variants per a acostar-te als diversos mons que t’envolten, però saps donar-nos a cadascun de nosaltres la clau que necessitem.

Despertar, gaudir i compartir…

Tu, el meu company, la meva monitora… fas possible amb la teva dedicació i sensibilitat que ens despertem i ens allunyem dels moments més complexos.

Any nou

Residents de Les Hortènsies (Alella) - FSFA

Dies que s’han d’inaugurar en escapçar la primera ampolla de cava. En l’última campanada d’un any que agonitza, augurant-ne un de nou en què tots esperem començar una singladura molt diferent ….

Un únic pensament al mateix brindis… una sola copa subjectada per infinitat de mans que preguen, en mil idiomes diferents, la mateixa pregària.

Deixarem enrere jornades opaques, que ens han ferit com dards enverinats.

Desconeixem on s’acantona l’enemic, ha campat destrossant tot allò que hi havia al seu voltant.

Ara és el moment de neutralitzar-lo, la vacuna és la porta que estàvem esperant.

Poder entreobrir-la i sortir…a poc a poc…. mesurant cada moviment, cada contacte.

Aquesta caòtica etapa que ens ha desmembrat acabarà i, a poc a poc, començarem a avançar.

Potser és un procés lent, costós i difícil, però aquest és el camí més segur, més sinuós també, però que ens portarà en la millor direcció.

La vacuna ens ajudarà a paralitzar la propagació i expansió d’aquesta maleïda pandèmia.

Recordem que, fins i tot amb la seva inoculació, durant algun temps hem de continuar sent curosos, metòdics, mantenint totes les mesures de seguretat…

Mascareta, rentat de mans i distància física.

Tot això ens seguirà salvant!!!

Aquest és l’any de l’esperança, de la il·lusió dels retrobaments…

Llàgrimes d’alegria han d’inundar les llars de cada casa.

Sense tancaments ni acotacions pels qui amb la distància hem mantingut fora de perill … Ells, nosaltres, tots….

Deixem enrere la por i la incertesa…. els dies que estan per arribar auguren noves esperances.!!!