Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

El Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat / Diversitat Funcional va ser declarat l’any 1992 per l’Assemblea General de les Nacions Unides, mitjançant la resolució 47/3.

L’objectiu de celebrar aquesta jornada és promoure els drets i el benestar de les persones amb diversitat funcional en tots els àmbits de la societat i conscienciar sobre la seva situació al conjunt de la ciutadania.

Pot ser que a l’iniciar l’article, la lectura se us hagi ralentitzat al llegir Discapacitat/Diversitat funcional, doncs anem per bon camí perquè la intencionalitat de qui us escriu era aquesta.

Els canvis en la nomenclatura i l’extensió del seu us són fruit de l’evolució dels estudis teòrics dels diferents enfocaments històrics: el mèdic, el social o els més actuals basats en els models biopsicosocials. La nomenclatura més utilitzada fins ara és la de discapacitat però des de fa uns anys el concepte de diversitat funcional creix amb força. L’ús d’aquest concepte neix als anys 60 i 70 als Estats Units en el FVI (del moviment social Foro de Vida Independent) liderat per persones amb diversitat funcional que treballaven pel seu empoderament. Com bé haureu deduït el significat de cadascun dels conceptes es descriu per si sol, el primer “discapacitat”= falta de capacitat / “diversitat”= diferent.

El FVI va posar de manifest que el seu col·lectiu patia marginació davant la seva diversitat ja que l’accessibilitat no era universal per tots els col·lectius. També posaven èmfasi que usant la terminologia de discapacitat, la societat emprava els termes relacionats amb deficiències, amb les connotacions socials negatives existents sobre aquests conceptes. Al parlar de diversitat funcional, parlem d’una manera de ser i fer les coses diferents.

Actualment, tot i l’expansió de l’ús del terme diversitat funcional i les actuacions des de les administracions per universalitzar procediments els quals puguin ser aprofitats per tota la ciutadania, entitats tan potents com la AAIDD (American Association on Intellectual and Developmental Disabilities) segueixen usant el terme discapacitat, ja que la necessitat de suports individuals o específics segueix també sent necessària.

Tant si parlem en un terme com en l’altre, al detectar necessitats d’adaptació individual o de servei, des de la FSFA sempre hem tingut present establir aquests suports. A les Hortènsies on treballem específicament amb persones amb discapacitat psíquica o diversitat funcional psíquica, tenim molt present aquesta condició de discapacitat des de l’àrea sanitària, psicoeducativa i social per establir suports i intervencions individualitzades que queden reflectides en el Pla Individual de cada persona atesa.

Però és essencial tenir en compte a la persona com a membre d’una ciutadania, com diu el paradigma de diversitat funcional, i és aquesta ciutadania la que ha de garantir l’accessibilitat universal. En aquests termes per exemple a Les Hortènsies reflectim en procediments i protocols el dret efectiu com a ciutadans.

Senzill i obvi, però el dret a la intimitat, a l’elecció, a establir vincles amb qui ells volen, a decidir sobre les activitats en les quals volen participar, l’adaptabilitat del Centre a les seves característiques funcionals, als seus interessos i vetllar perquè els puguin dur a terme és un deure i un repte que la Institució i tots els que hi treballem hi creiem.

Els estimem i, sobretot, els respectem i sabem que són ciutadans de ple dret, d’aquí la importància de la nostra feina per garantir el seu benestar.

 

Montse Marco
Directora Tècnica – CR Les Hortènsies

0 comentaris

Escriu un comentari

Tens alguna cosa a dir?
Deixa'ns la teva opinió!

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.