Entrades

Dia de les àvies i els avis

26 de juliol Dia de les àvies i dels avis

Sovint quan pensem en unitat familiar ens ve al cap la figura de pare, mare i fills, però si hi ha una figura que sempre ha tingut un paper fonamental aquests han estat els avis. 
 
Els avis i les àvies són un pou de saviesa i acostumen a ser els transmissors de la història de la família. Tenir-los a prop afavoreix el sentit de pertinença de l’infant, reforçant-los l’autoestima i creant forts vincles –diferents dels que es creen amb els seus progenitors-. Ells són els “explicadors” d’anècdotes dels nostres pares, ens fan veure que ells també havien estat nens i “eduquen amb altres normes” de manera que es fomenta un diàleg que afavorint una relació sana entre tots els membres de la família. 
 
Hi ha una creença popular que diu que els avis “estan per malcriar els nets” i això certament reforça que les relacions intergeneracionals són molt beneficioses per les ambdues parts, ja que ningú pot substituir la seva tasca i sovint els infants i adolescents respecten molt més (o de forma diferent) la seva autoritat. Els avis i àvies reviuen etapes d’infantesa, tornen a jugar, se senten valorats i respectats, aporten espais de complicitat que només comparteixen amb els seus nets i netes, i veuen com les seves vides es revitalitzen. 
 
Un altre factor important avui dia és l’importantíssim paper que desenvolupen els avis en la conciliació laboral i familiar. Qui no els ha demanat mai que ens donin un cop de mà en moments puntuals “d’urgència” en què cap dels progenitors se n’ha pogut ocupar? Des del punt de vista pràctic saber que els avis hi podran respondre i posar-hi solució és un gran alleujament pels pares. 
 
Malgrat això, s’ha d’anar amb compte amb algun model de relació basada en una mena d’esclavitud, ja que pot arribar a esdevenir en abús, sobretot envers els avis i àvies, que no gaudeixen de la llibertat d’escollir quan i com volen cuidar dels seus nets. 
 
Per acabar, recordem que hi ha avis i àvies que estan a residències i la forma de relacionar-se amb ells té una sèrie de particularitats, ja que ens haurem d’adaptar als horaris del centre i necessitats de la gent gran (problemes de mobilitat, estat cognitiu, etc.). 
 
Per tot el que s’ha comentat només ens queda expressar l’enorme agraïment i reconeixement de la seva tasca i dedicació, no només en la jornada d’avui sinó cada dia de l’any!! 

/by

Teràpia Assistida amb Gossos

TERÀPIA ASSISTIDA AMB GOSSOS – Dia Internacional dels Gossos

El 21 de juliol se celebra el Dia Internacional del Gos com una forma de reconeixement a una espècie que ens ha acompanyat durant milers d’anys ajudant-nos a caçar, a vigilar els ramats, en accions de rescat, detectant drogues o explosius, convertint-se en gossos guia per a invidents i donant-nos companyia. Aquest dia, però, també es va fer per conscienciar sobre l’abandonament que pateixen aquests animals per part de l’home: segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 70% dels gossos del món no tenen llar. 

Des de la FSFA volem sumar-nos al reconeixement als gossos parlant d’una altra de les grans labors per als quals se’ls ensinistra: assistir persones amb problemes de salut com el càncer, persones amb discapacitat intel·lectual o persones amb demències, entre molts altres problemes de salut o d’un altre tipus. 

La Teràpia Assistida amb Gossos (TAG) o Intervenció Assistida amb Gossos (IAG) és una modalitat de la Teràpia Assistida amb Animals (TAA) i, probablement, la més estesa a causa de la capacitat d’aprenentatge (facilitat d’ensinistrament) i el temperament dels gossos. Es defineix com una intervenció que es realitza en grup o individualment, de forma directa i amb uns objectius preestablerts, en què participa un animal que reuneix una sèrie de criteris específics. Aquesta teràpia ha estat creada fonamentalment per proporcionar beneficis físics, socials, emocionals i cognitius, a més de poder ser aplicada en diversos entorns (Roblejo, Wilson, Saní & Gaínza, 2009) fins i tot s’hi pot arribar a utilitzar com a prevenció de les patologies tant físiques com psíquiques (Vallejo, citat per Martínez, 2012).  

Els aspectes que resulten beneficiats per la IAG segons diferents estudis són:  

Beneficis físics: 

  • Millora de l’esquema corporal i de la deambulació, entrenament de la psicomotricitat fina i gruixuda, millora de la precisió i la coordinació dels membres.
  • Disminució de l’estrès i la pressió arterial.
  • Motiva les sortides a l’exterior i l’exercici físic.

Beneficis emocionals: 

  • Estimulació emocional: estabilització de l’estat d’ànim ajudant a expressar les emocions, activant les emocions positives i desenvolupant l’afectivitat.
  • Augmenten l’autoestima i la confiança.
  • Alleugereix els sentiments de solitud i representa una ajuda en els processos de dol i depressió.
  • Augmenta la percepció de sentir-se útil i necessària.

Beneficis cognitius: 

  • Estimulació sensorial.
  • Estimulació de funcions cognitives: orientació, memòria, pràxies, gnosis, llenguatge i funcions executives.
  • Millora l’atenció i la concentració respecte d’altres activitats.

Beneficis a l’esfera social: 

  • Fomenta l’interès i l’atenció per altres persones i les activitats, augmentant la participació i millorant la motivació.
  • Millora de la sociabilitat, per la qual cosa facilita la creació d’enllaços amb altres persones.

 

Per acabar voldríem destacar que: 

– aquesta interacció, per si sola, no és terapèutica, i és necessària la presència d’un professional que s’asseguri que el vincle que s’estableixi sigui positiu i beneficiós per a ambdues parts. 

– aquesta teràpia no farmacològica no és un substitut d’altres tractaments i teràpies, sinó que és un complement d’aquestes. 

 

FONTS:  

Geriatricarea 

Dependentia 

Vincles: Intervencions Assistides amb Gossos 

Intervenció assistida amb gossos en persones amb demència (IMSERSO) 

/by

Dia Internacional de l’Auxiliar d’Infermeria

Dia Internacional del de l’Auxiliar d’Infermeria

Avui, 14 de juliol, és el dia internacional de l’Auxiliar d’Infermeria.  

La figura de Tècnic/a en Cures Auxiliars d’Infermeria (TCAI) és la professió que anteriorment s’anomenava Auxiliar de Clínica o Auxiliar d’Infermeria. Es podria dir que la seva història comença en el moment en què es van crear espais per a la curació i tenir cura dels malalts. No obstant això, fins al s. XX no es professionalitza oficialment i se’n reconeix la figura com a pertanyent al personal sanitari. A Espanya, es va crear la Formació Professional d’Auxiliar de clínica el 1975 i el 1986 es va establir la categoria professional d’Auxiliar d’Infermeria als hospitals. Finalment, als anys 90 es va canviar el seu nom pel Tècnic en Cures Auxiliars d’Infermeria (TCAI), que segueix vigent actualment. 

Aquest/a professional sanitari està format/da per a la cura bàsica dels pacients, cosa que, sota supervisió del Servei d’Infermeria, implica l’administració de medicaments (menys els que són via parenteral), presa de constants, neteja, vestit i alimentació de pacients que no puguin fer-ho per si mateixos. També realitzar diverses tècniques per mobilitzar i transportar pacients, tècniques de primers auxilis i cures sanitàries en emergències, tècniques de neteja, desinfecció i esterilització de materials mèdics, suport emocional a pacients o participar en el desenvolupament de programes de salut i transmetre missatges de conscienciació. 

Igual que a la resta de professions sanitàries, els/les TCAI es poden especialitzar en diferents àmbits com: 

  • Atenció Primària i Comunitària: domiciliària, promoció de salut, salut bucodental. 
  • Atenció Especialitzada: consultes, hospitalització, urgències, pediatria, tècnic de rajos (imatge per al diagnòstic i medicina nuclear), UCI o geriatria.
  • Centres sanitaris i Centres balneoteràpics. 

 

A la FSFA tenim un  gran equip d’auxiliars d’infermeria!

Gràcies per la feina que feu dia a dia de suport físic i emocional als residents.

Avui i sempre, posem en valor la vostra entrega i vocació.

 

Podeu veure 3 vídeos, a les nostres xarxes socials, de companyes del CSAI Can Torras, CR Les Hortènsies i CR Montseny.

TWITTER

FACEBOOK

INSTAGRAM

 

/by

POSEM EN MARXA EL SAD!

La nostra Fundació Sant Francesc d’Assis amplia la seva cartera de serveis i comença una nova etapa oferint una nova línia d’activitat per a tota la zona del Maresme. D’aquesta manera donem resposta a la quarta línia estratègica de la fundació centrada en el model assistencial per a potenciar l’atenció de la persona i complim amb el nostre propòsit d’estar sempre al servei de les famílies (persones) més vulnerables que ara ens demanda aquest servei. 

A partir del proper 1 de juliol i ubicat en el CSAI Can Torras s’oferirà per tots aquells usuaris que ho requereixin el servei d’atenció a la persona al mateix domicili per tal de treballar l’autonomia personal , el suport social i ajudar a les tasques de la llar. 

Aquesta assistència tindrà diverses modalitats: per hores, assistència les 24h , higiene personal i també acompanyament. 

Disposarem de professionals especialitzats en SAD que duran a terme intervencions assistencials de cura personal i de la llar, de suport i d’atenció a persones que habitualment es troben en una situació de dependència associada a factors de vulnerabilitat (com ara malalties cròniques, l’edat…). 

Hem de seguir esforçant-nos en recolzar l’autonomia de les persones i en fer del seu entorn un món més adequat a les seves necessitats físiques i emocionals per a garantir el seu benestar i la seva seguretat.

Sobretot Persones!

/by

Jubilacions 2020 / 2021 a la FSFA

, , ,
Jubilacions a la FSFA Jubilacions a la FSFA
Jubilacions a la FSFA Jubilacions a la FSFA Jubilacions a la FSFA Jubilacions a la FSFA Jubilacions a la FSFA Jubilacions a la FSFA Jubilacions a la FSFA

… I es continuen sumant les jubilacions a la FSFA, un merescut descans després d’una vida laboral activa i productiva.

Un canvi al tarannà diari, l’aclimatació a una nova manera de veure i de gaudir de la vida, potser més pausada, dedicant més temps a les activitats que es queden relegades per falta de temps.

Oportunitats noves, projectes posposats… una etapa per descobrir i gaudir.

La jubilació s’entoma amb força, amb ànsia… amb infinitat d’objectius…

La família, els amics, el creixement personal…

Milers d’esborranys que s’han forjat poc a poc en la memòria… ara ja poden ser un fet.

El nostre programa de voluntariat continua obert i en ell, com en d’altres… podeu participar.

La Fundació estaria encantada que forméssiu part del programa, ja que sempre sereu part de nosaltres.

Gràcies per la implicació personal i professional que heu demostrat en els moments més crítics d’aquesta maleïda pandèmia.

Tots i cadascuna de les persones que us jubileu tindreu sempre, en aquesta entitat, un lloc d’honor.

Celebrem amb molt d’afecte aquesta nova singladura que us espera.

Gràcies per haver-hi estat!!!

RAMON
PETRA
FRANCISCA
ANA MARIA
ANTONIO
ROSARIO
ANTONIO
MARIA
MARIA LUZ DIVINA
TERESA
JOSEP Mª
MOSTAPHA
ADELA
MARIA AURELIA
MANUELA
ELIDIA
REMEDIOS
MARIA DOLORES

/by

Projecte Radars

Projecte Radars

El Projecte Radars és un projecte impulsat per l’Ajuntament del Masnou que es suma a la plataforma ja creada pels Serveis Socials de L’Ajuntament de Barcelona.

El Projecte Radars consisteix en la detecció precoç de gent gran que, pel fet de viure soles o amb altres persones d’edat avançada, no poden assumir el seu dia a dia.

Els anys poden haver-los sumit en un estat de solitud que els dificulta suportar les activitats de la vida diària, aïllant-se en el seu petit món.

És un treball conjunt entre tots: veïns i veïnes del poble, comerços, entitats, equipaments… que adverteixden i ajuden davant de qualsevol situació de risc.

És la construcció d’un equip més humà, social i solidari que vetlli per les persones més vulnerables del poble.

La implicació de tot un municipi en el benestar general d’un col·lectiu excessivament sensible.

La solitud no desitjada i/o imposada comporta una càrrega emocional intensa i que pot sumir als qui la pateixen en un estat d’incomunicació social.

L’objectiu és donar suport a les persones grans en risc d’aïllament, oferint les ajudes i les eines necessàries perquè puguin continuar vivint a les seves llars i seguint d’igual manera, dins dels seus àmbits quotidians, al costat de la col·laboració de tot el poble.

Els radars són els encarregats de comunicar als Serveis Socials de l’Ajuntament, qualsevol situació de fragilitat, i és aquest qui ofereix l’ajuda professional precisada, realitzant un seguiment i un acompanyament continuat.

La FSFA està implicada i compromesa en aquest projecte proporcionant tota l’ajuda i el suport necessari vers un col·lectiu que, per la seva vulnerabilitat, pot veure’s davant un risc important d’exclusió.

 

Cartell del projecte Radars.

 

/by

Tornant de mica en mica a una normalitat pre-Covid

Tornant a la normalitat pre-Covid

Sembla que, per fi, la situació epidemiològica vers la pandèmia del coronavirus que hem sofert, ha millorat substancialment, encara que, com sempre, hem de seguir les recomanacions del departament de sanitat, que manté encara algunes mesures de seguretat.

La positivitat en Sars -Cov-2, és cada vegada més petita i les situacions crítiques dins les quals ens hem vist immersos van deixant pas a un futur per fi esperançador.

Els dies difícils es van deixant enrere i apareixen escenaris nous, més similars als que la pandèmia ens va obligar a renunciar.

Necessitem sentir-nos, envoltar-nos i celebrar que junts hem superat una etapa molt complicada, convulsa i kafkiana.

No ens oblidarem mai dels amics, companys, coneguts… de totes aquelles persones de qui desconeixem els noms i que, prematurament, van veure truncats tots els seus somnis a causa d’aquesta maleïda malaltia, ni les seqüeles que aquesta ha deixat en molts dels que la van patir. Ara és temps de tornar, de restablir, d’acceptar-nos dins les nostres fragilitats i de veure que, com a persones que som, hem guanyat en solidaritat i en humanitat.

Entre tots hem vist que la força de cadascun de nosaltres ha estat capaç d’aguantar i de batallar… empenyent units en una mateixa direcció, trobant un camí per a poder continuar recorrent-lo junts.

Època de sofriment, però també de superació.

Fem balanç de tot el que hem après, d’allò desitjat i allò perdut… i veiem al nostre voltant totes les persones que ens han acompanyat, ens han ajudat i s’han deixat la pell per nosaltres en aquest impàs.

Per ells i per nosaltres, Gràcies, no érem conscients de l’extraordinària implicació tant personal com professional demostrada.

Ara toca tornar a reconstruir-nos, i sabem que els d’abans, els de sempre… sou aquí.

/by

Reflexions

, , ,
Reflexions des de la residència Reflexions
Reflexions des de la residència Reflexions des de la residència

Viure a una residència és molt més complex que estar ingressat dins una institució.

De vegades s’entén que en estar ingressat a una entitat la teva vida s’empetiteix, es limita, t’aïlla…

Però avui us explicaré petites experiències que fan que la meva vida hagi crescut en intensitat, riquesa i vivències.

A la residència ens sentim dins d’una gran família, paral·lela al nucli familiar.

Entre tots, companys i treballadors, es creen vincles que ens uneixen com a baules d’una idèntica cadena, que va girant dia a dia en la mateixa direcció.

Moltes hores compartides, durant les quals ens expliquem les nostres angoixes, les nostres pors… les nostres alegries.

Plorem junts, riem junts, estimem junts…

Ens sentim escoltats, abrigallats!!! Únics dins de la pluralitat.

I com a amics que som… compartim moments inoblidables,

Implicats tots,en el nostre benestar, sabent oferir-nos a cada moment el que necessitem, el que anhelem, el que somiem…

No sols participem en activitats, festes i excursions de grup, moltes vegades els treballadors ens ofereixen la seva experiència i el seu temps, per a gaudir-lo amb nosaltres, i és aquí quan et sents més únic, més annex, més especial que mai.

Perquè els sentiments ens agrupen, ens defineixen…

Per aquests moments m’engrandeixo, em prolongo, esclato!!!

Gràcies per fer-me ser, estar i sentir!!!

/by

La jubilació de la Ludi

Enguany s’ha jubilat, després d’una llarga trajectòria laboral a la FSFA, la nostra companya Luz Divina, la Ludi.

Una companya que, des dels inicis de la Fundació, ens ha acompanyat al Servei de Bugaderia amb discreció, esforç i dedicació.

Els Tres Xinets, on treballava la Ludi, va ser una bugaderia on fa molts anys es va forjar l’inici d’aquest gran projecte que és la Fundació Sant Francesc d’Assís (FSFA).

Els inicis no van ser fàcils, massa traves, molts problemes, escassos coneixements sobre el món de la dependència…

Però gràcies a la tenacitat de mossèn Jaume Aran i a tot un equip de persones implicades, va arrencar el que ara és la FSFA.

I aleshores, a l’inici de tot, ja hi era la Ludi … Un referent per a la nostra Fundació, un nom que sempre anirà al costat del nostre… perquè ella, colze a colze al costat de tot un nombrós grup de persones, ha estat, durant tots aquests anys, fent de la FSFA allò que és actualment.

La seva força ens ha empès dia rere dia. És una gran dona que ens recorda perquè lluitem, perquè hi som, perquè seguim aquí.

Ara els nostres camins prenen indrets diferents, però així i tot, seguim units per baules d’amor, amistat i lleialtat, creant una cadena indestructible que ni el temps ni l’espai poden infringir.

Aquesta casa, la teva casa, estarà sempre oberta, disposada a retrobar-te.

Ludi, ets un referent que ens inspirarà perennement.

/by

Servei de Rehabilitació de Can Torras

,

L’equip multidisciplinari de la FSFA, i en concret el de fisioteràpia del centre d’Atenció Intermèdia de Can Torras realitzen diàriament, un treball constant de recuperació en totes les vessants de malalties incapacitants que presenten el pacients atesos.

En aquest cas en concret, abordem la rehabilitació de l’aparell locomotor.

La recuperació després de l’amputació d’un membre és una tasca delicada que s’aconsegueix estant al costat del pacient amb una teràpia sostinguda.

La pròtesi és un dispositiu nou que ha d’aclimatar-se al cos després d’un accident o malaltia pels quals el membre original ha de ser amputat.

Cal fer exercicis rehabilitadors que facilitin la seva recuperació i facin que el pacient s’acomodi primer a la pròtesi, després a la seva funcionalitat.

L’adaptació a la pròtesi no és senzilla, és un membre aliè al qual cal habituar-se.

Cada minut, cada moviment rehabilitador és un punt de reinici.

L’objectiu és recuperar la mobilitat, adaptar-se a la pròtesi, acceptar la nova situació i enfrontar-se al dia a dia, a una nova forma de viure.

Un entrenament que permet que el pacient reprengui la deambulació i conservi l’autonomia més àmplia possible.

La seva evolució es llarga i complicada….

Són situacions difícils, complexes que han de resoldre’s amb determinació.

El factor psicològic és també un esperó important que els fisioterapeutes de Can Torras tenen molt en compte i els atorga una vàlua tant personal com professional inqüestionable.

En aquest procés, en Gabriel ha demostrat una força tant mental com física extraordinària, que ens reafirma en la nostra feina i ens ofereix lliçons de vida que compartim, admirem i de les que aprenem tots junts.

 

/by

Els nostres records

Els nostres records - Les Hortènsies
Els nostres records - Les Hortènsies Els nostres records - Les Hortènsies

És difícil viatjar dins d’aquest petit món nostre, per això, els viatges virtuals que en Marino, el nostre educador, ens proporciona són una eina especial que ens fa poder tornar a visitar els nostres pobles o ciutats d’origen.

La ubicació al mapa és essencial, ja que de vegades és difícil saber a quina distància estem d’on vam néixer i veure el recorregut que vàrem fer fins a arribar aquí.

Recordar la nostra infància, un viatge al passat que rememora una infantesa viscuda amb intensitat.

Làmina rere làmina, fotograma a fotograma, aconseguim fer una visita virtual per on vam començar a donar els nostres primers passos… i les vivències s’intensifiquen esquinçant a la memòria el que crèiem oblidat.

Compartim amb els nostres amics i companys edificis i carrers pels quals moltes vegades passejàvem.

Alguns llocs han canviat, carrers més amplis, menys rústics, però amb el mateix encant que posseïen.

Molts edificis ja no existeixen, però recordem el que anteriorment hi havia, perquè en algun cas era la nostra casa.

On estava el cinema on vèiem dues pel·lícules i el nodo, ara hi ha un supermercat immens… els temps canvien…

Cada dia li toca a un company, com a protagonista que és, explicar-nos com era el seu poble, el seu barri, la seva família…

Ens motiva a recordar i a explicar com era la nostra vida abans d’arribar aquí.

Comentem els menjars típics, sobretot les postres, i per un moment, encara podem assaborir-los.

Per un dia, tornem al nostre poble i fem que els nostres companys ens acompanyin.

/by

Vivències i aprenentatges en pràctiques de Treball Social

Treball social a Les Hortènsies

Hola Hortènsies!

Hola, sóc l’Ariadna Martinez, tinc 21 anys i vinc a explicar-vos la meva experiència dins el món del Treball Social al Centre Residencial Les Hortènsies, com a alumna de pràctiques.

Vaig arribar el passat mes de febrer sense saber molt bé què em trobaria en una residència, no coneixia molt l’àmbit però estava disposada a endinsar-m’hi i conèixer de què es tractava, el seu funcionament, qui en forma part…

Treballar conjuntament amb un equip implicat m’ha ajudat molt a sentir-me còmode, escoltada i, a més, a aplicar tot allò que havia après en forma de teoria, a la realitat de la residència.

Vaig començar a conèixer algunes de les famílies i els usuaris, que en poc temps s’han fet un raconet en mi. Sembla que el treball social està molt associat al despatx, però dins i fora d’aquest coneixes a moltes persones, moltes històries diferents, moltes vivències… i això és el que més m’emporto d’aquesta experiència.

Penso que una treballadora social és la persona intermediària, sobretot en aquests temps complicats, entre aquells usuaris que viuen a la residència i les famílies que es troben lluny d’aquests. És qui hi ha darrera de la gestió dels tràmits, però també qui et respondrà quan tinguis un dubte sobre la majoria de coses que et puguis plantejar, segurament tingui la resposta.

Tractar amb les famílies ha estat molt gratificant, ja que sempre m’he sentit com una referent en acompanyar-los a les visites, en parlar amb ells de camí a les sales, per telèfon, etc. També el tracte amb els usuaris que he pogut conèixer ha estat divertit i amistós, i sobretot el record que em quedarà d’ells. Són persones molt agraïdes i m’han tret molts somriures en aquests últims mesos.

Gràcies Cristina per ensenyar-me tot el que he après, que no és poc, i per acompanyar-me en aquest aprenentatge tant important com són les pràctiques. Puc dir que em sento una miqueta més a prop de ser una treballadora social tan implicada com tu. Estic molt agraïda pel tracte que he rebut en aquest temps i espero que tot segueixi anant a millor.

Ens tornarem a veure,

Ariadna.

/by