Reflexió post-COVID-19

La Fundació Sant Francesc d’Assis té tres centres molt diferenciats entre sí i amb particularitats molt específiques: un centre sanitari d’atenció intermèdia, un centre residencial per a persones grans i un centre residencial per a persones amb discapacitat.

Jo diria que els principals aspectes a destacar en aquesta etapa tant crítica que ens ha tocat viure, han estat l’encert de les decisions estratègiques que en el seu dia la FSFA va definir:

1. La sanitarització del centres: els tres centres funcionen amb el mateix model d’assistència sanitària i social que es caracteritza per posar les persones al centre, per l’estreta connexió entre tots els serveis per assegurar el treball multidisciplinari i per disposar d’una estructura sanitària potent en cada un d’ells, tant de personal com de recursos, que en moments puntuals pot estar recolzada per la del centre d’atenció intermèdia.
2. Lideratges potents i equips de suport eficaços: Unes direccions de centre potents que han identificat les necessitats de forma precoç i uns serveis corporatius centrals que han gestionat l’obtenció d’aquestes ràpidament i que les han distribuït de forma equilibrada. Aquesta ha estat la base per poder-nos enfrontar a situacions difícils durant aquesta etapa.
3. Equips de treball compromesos que han sabut fer front, amb molta professionalitat i proximitat humana, a una situació sobtada i excepcional. Sanitaris, personal auxiliar, educadors, personal de manteniment, bugaderia, neteja… han demostrat el seu compromís davant circumstàncies molt adverses. Ens han donat a tots una lliçó de treball en equip, precisió tècnica i tracte humà.
4. La flexibilitat i capacitat d’adaptació: Els nostres centres sempre han estat estructures flexibles i amb una gran capacitat d’adaptació a les necessitats que la societat ens demana en cada moment per davant dels nostres interessos. Aquesta experiència ens ha facilitat poder efectuar totes les adaptacions funcionals que hem hagut de realitzar d’una forma àgil.
5. La capacitat de donar respostes amb els recursos de que disposem en cada moment: Hem fet servir tota la nostra inventiva per fer front, en un context de recursos limitats, a una realitat nova, totalment aliena a la nostra quotidianitat. Tothom ha mostrat una increïble capacitat per afrontar, amb els recursos de que disposava, una situació que semblava, en un inici, que ens anava a sobrepassar.
6. L’empatia i la solidaritat són valors claus en situacions de crisi: Ens han sorprès molt positivament les nombroses mostres de solidaritat per part del nostre entorn immediat: la col·laboració desinteressada de persones anònimes, empreses i ajuntaments que s’han mobilitzat a tots els nivells per fer-nos donació de material específic per la contenció de la Covid19.

Aquesta proximitat i recolzament ha estat més sentida encara, davant l’allunyament que d’altres Institucions o Administracions han demostrat.

En definitiva, una vegada més, la realitat ens demostra que una estratègia institucional fonamentada i ben estructurada ha estat essencial per superar l’adversitat en moments difícils.

De ben segur que un cop superada la fase aguda, no podrem tornar a les estructures anteriors, ens haurem d’organitzar d’una altra manera i caldrà un període de reflexió, no molt llarg, per incloure en la nostra quotidianitat d’atenció a les persones, totes les lliçons apreses en aquest temps turmentós.

Josep M. Cuartero.