La cursa dels nassos

Aquest cap d’any ha estat intens… i el món del running no és cosa fútil.

Per part de tots, ha requerit un petit sobre esforç, però realment…. val la pena.

No podíem faltar a la invitació del President de la Sansi a la Cursa dels Nassos a Barcelona, la Champion League de les carreres

La Cursa dels nassos consta d’un recorregut de 10 km i té lloc cada 31 de desembre.
Una forma diferent d’acomiadar l’any i donar la benvinguda al nou, gaudint les campanades a cop de gambada, de roda a l’asfalt.
És una carrera organitzada per l’Ajuntament de Barcelona, comptant amb la col·laboració i direcció tècnica de l’Agrupació Atlètica Catalunya, sent una de les més multitudinàries de cap d’any, després de la Vallecana.

En poc temps, s’ha convertit en una de les carreres més emblemàtiques de la ciutat.

És una festa atlètica on tenen cabuda tota mena de disfresses música i color,

La carrera dels Nassos posa punt final al calendari de curses anuals de la Ciutat comtal, i nosaltres començarem un nou calendari de carreres, concretis específiques, inclusives, participatives i divertides.

Anem superant obstacles, a poc a poc, mesurant i calculant cada quilòmetre que correm.
Una nova iniciativa amb una continuïtat merescuda.

Anem corrent, anem incloent… el que fem és… anar sumant

La Sant Silvestre del Masnou

Ja en tenim una altra al nostre palmarès!!!

I aquesta és una cursa especial… és al Masnou, prop de casa.

Anomenada popularment La SANSI, al seu 40 aniversari, es celebra al municipi del Masnou la 3a carrera de cap d’any amb més participants a Catalunya.

És una carrera popular on grans i petits, principiants i veterans, es reuneixen per a córrer, gaudir i si és possible… arribar dels primers.

Són 5 km pel port del Masnou a la vora de la mar, notant com ens esquitxa el salnitre.

El port de Masnou és un escenari idoni, recte, familiar…

Al costat de la resta de participants ens sentim units per una mateixa fita, participar, arribar, guanyar…

Cada cop d’ona ens ajuda a continuar corrent, derrapant, gambada rere gambada, anem avançant, i si ens falten les forces… vénen els relleus, apressats, àgils i frescos.

Intentem avançar, incloure’ns, la pluridiscapacitat no ens frena, ens empeny a superar-nos, no volem ser un exemple, però podem ser un patró.

No existeixen límits per a seguir endavant.

Davant de qualsevol caiguda només hi ha una opció … Aixecar-se, alçats i orgullosos.

Àgils com a llebrers rodem al compàs dels amics que esperonen les nostres cadires… sense pressa, però sense pausa, constants, tenaços…

Volant a les vostres mans la confiança és plena, la diversitat funcional no és un obstacle si hi sou vosaltres, amics, companys, part del nostre equip.

Un tarannà de gener

Gener esclata sense pressa, prest i sol·lícit, estrenant un any nou, amb dies en blanc per emplenar de noves experiències.

Un rellotge que comença a puntejar hores que deixen de ser òrfenes i a les quals atorgarem minut rere minut un nom.

Un nou calendari de vida per a continuar coneixent-nos, compartint i dilucidant nous projectes, on junts continuarem avançant.

El zodíac es va tancant i els amics continuen complint anys, és un cercle infinit, on tots tenim el nostre espai, un buit nominal i precís.

Cuba s’ha colat aquest mes en cada aula de la nostra casa, deixant-nos gaudir de part de les seves tradicions.

El Nadal entra a patolls, sense preguntar radiant i colorit, festiu i grupal.

La casa es vesteix de vermell, i verd, plata i or… Per a rebre al Tió, a voluntaris que amb la seva solidaritat, vénen a cantar-nos nadales i fer especial un matí qualsevol, a familiars i amics que comparteixen l’inici del període nadalenc. Al Pare Noel…

Tots vestits per a l’ocasió, amb el nostre millor somriure, els nostres millors desitjos, la nostra més càlida abraçada… volent fer partícips a tots de la festa, la companyonia i la tendresa d’aquest període festiu tan intens.

La SanSi de Masnou … La cursa que correm aquest mes per Sant Esteve, una de les més importants del calendari atlètic català, i nosaltres, vàrem estar, alertes i sense mesura, disposats a menjar-nos tots els quilòmetres que se’ns posessin pel davant.

Les receptes isabelines continuen delectant els paladars més exquisits i sibarites.

Els astres juguen amb la nostra destinació, com un carrusel, on la roda gira i gira sense saber el punt exacte on ha de parar.

Amics, que aquest nou any ens retorni il·lusions perdudes, temps per a coincidir i solituds no imposades.

365 dies on podem buscar, trobar i compartir.

PER VÓS, PER NÓS … BON ANY… BONA VIDA.

Si us ve de gust saber-ne més, podeu trobar la revista Tarannà a la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies.

La festa de Nadal

Ens tornem a retrobar, riallers, somniadors i alegres, potser són aquestes festes que ens posen nostàlgics, fent-nos retrocedir en el temps, recordant esdeveniments passats i retroalimentant-nos de pretèrits.

És un privilegi estar amb els nostres amics i familiars a l’entrada d’aquesta època nadalenca que la vivim amb una intensitat inusitada.

Són festivitats especials que ens acosten i ens uneixen, celebrant d’un en un, cada dia d’aquest calendari d’advent.

Per a dedicar-vos el millor dels nostres desitjos, ens hem preparat dia rere dia, taller rere taller, aula rere aula…

Assajant, dibuixant, elaborant …

Que el nostre nadal sigui el de tots… particular, imaginària, grupal…

És la invitació sempiterna pels de sempre, els que no falten, els que no poden estar, els recents arribats, tots els que som, estem i vam ser-hi…

Temps de família i amics, de poques solituds, d’algunes absències, de grans abraçades…

Que en aquests dies tots i cadascun de nosaltres pugui portar al seu interior, pinzellades màgiques de colors que ocultin una mica l’opacitat de les hores fosques.

AMICS… BON NADAL FELIÇ ANY I MILLOR VIDA.

Preparatius nadalencs

El Nadal comencem a assaborir-lo mentre l’esperem.

És una època especial, dolça, tendra, familiar…

Els preparatius són uns entrants a l’esperat, l’imaginat.

Somnis plens de màgia que esperem amb una il·lusió inusitada.

El Tió descendeix del seu bosc encantat, amagat entre boires, traçant un camí que només ell coneix, invisible al profà.

En cada casa, al costat de cada foguera, un Tió escanyolit, s’agotzona sota la seva manta vermellosa, menjant i engreixant, per a després, en Nit de Nadal, oferir els seus regals al so de cançons infantils.
El Tió, el nostre Tió, sempre a casa per Nadal.

L’Arbre Nadalenc…, boles, garlandes de colors, campanetes i una estrella gegant que despunta de la seva copa, donant visibilitat als reis d’orient perquè en el seu trajecte no perdin el Nord…

El Pessebre, atapeït de figures, és com un petit poble en moviment, personatges emblemàtics i anònims escenifiquen passatges de l’època, i cada any, se sumen figures que l’engrandeixen, no solament en grandària, sinó també en intensitat.

Papà Noel salta per xemeneies i lluernes… rabassut, galtaplè i accelerat, jocós i gentil, dibuixant somriures amb els seus llapis de colors.

I després es despengen aquests dies que impresos al calendari ens imbueixen dins el Nadal.
L´any nou, se’ns presenta amb nous reptes, noves oportunitats.

Els Reis d’Orient, eterns, atemporals… cavalcant sobre camells alats, ens regalen somnis, realitats, anhels …

I amb ells, el període nadalenc finalitza … Una mica malenconiosos, una mica contents…

Haver gaudit d’aquesta època ens injecta dosi d’il·lusió per a continuar somiant la resta de l’any.

BON NADAL!!!

Festa cubana

Cuba és alegria, color i hospitalitat, dins d’un marc econòmic – social a vegades difícil i amb infinitats de reminiscències passades.

El poble cubà, directe, obert i dinàmic, beu de cultures diverses, principalment europea i africana, sent aquesta una mescla que els fa inigualables.

D’històries convulses, ha sabut treure el millor de cada conflicte juxtaposant i modificant tradicions d’altres cultures per a afegir-les al seu ja ric repertori tradicional.

Indiscutiblement, alguna cosa que distingeix a Cuba és la seva música, salsa, mambo… així viuen, així dansen.

Frescor i algaravia que contagia al forà acabant aquest, embadalit i mimetitzat amb l’entorn i amb les seves gents.

La religió catòlica i la santeria fan de Cuba un país supersticiós i respectuós cap a la vida i la mort, barrejant mons divergents, llums i ombres.

La vida i la mort conviuen en un mateix univers, en un mateix punt, entenent i respectant els espais que cadascun ocupa.

Cuba t’acull, t’agita, t’ensenya i comparteix.

País al qual es torna després de conèixer-lo, s’estima després de viure’l, se sent després d’escoltar-lo.

La Jean Bouin

 

Per la següent!!!

Seguint el ritme… Pausat o accelerat, ens adaptem al moviment…

Aquesta vegada és la Jean Bouin una cursa de caràcter popular que cada any es realitza a Barcelona en honor a Jean Bouin, jove promesa atlètica que va trobar la mort massa jove.

És un dels esdeveniments atlètics actuals més importants de la ciutat.

Disputada per primera vegada el 1920, és el segon esdeveniment atlètic actual més antic d’Espanya. L’organitza El Mundo Deportivo, donant-li un gran pes específic i convertint-la en una carrera internacional multitudinària i amb diverses categories.

Nosaltres participem en l’especial, són menys quilòmetres però la intensitat és la mateixa.

Nervis i emoció ens embarguen davant reptes com aquests, anem escalant posicions, travessant més murs, trencant més esquemes…

Corbes de vertigen i rectes atropellades, ens fan sentir la vibració de la competició, l’ànsia de guanyar…

Estrenem banderoles amb la insígnia la de la FSFA i la de les Hortènsies, llebres que recorren quilòmetres senyalitzant el camí a seguir… nosaltres presents i persistents.

Qui som, d’on som… feliços, orgullosos …

Samarretes noves que ens identifiquen, ja som l’equip, el grup que agrupa i descriu.

Gràcies amics, voluntaris, que carrera rere carrera sou el nostre millor suport, el nostre millor espònsor.

 

Ajuda a pujar equip!!!

Tenim moltes carreres a disputar, a gaudir…

 

 

Un tarannà de desembre

Desembre s’ha sacsejat gèlid, inexorablement gebrador, entelen els cristal·lins… La llenya crema i crepita intentant fer calor als cossos…

A la calor de les candeles ens abriguem … Hora de contar històries, contes anònims, paradòxiques realitats.

Temps que ens acosta a l’any que conclou i a un altre que despunta.

El dotzè tanca el cercle, el finit i l’infinit es juxtaposen.

Els “cumpleanyers han tingut el seu dia, la seva festa.

Durant 24 h han estat jutge i part de tots els esdeveniments, protagonistes d’un dia amb nom propi.

El Cosmocaixa ens ensenya què hi ha més enllà de les coses, dels fenòmens extraordinaris, que qualsevol pregunta, qualsevol enigma té una definició, un perquè i a vegades… un quan.

Per la diversitat de dimensions!!!

Can Barça, casa de tots.

El Camp Nou en tota la seva esplendor, immens, magnífic, acollidor.

Observar de prop els seus assoliments i trofeus és veure la història d’una entitat que és més que un club, on tots hem gaudit amb les seves victòries i plorat amb les seves derrotes.

VISCA EL BARÇA!!!

La Jean Bouin, una altra cursa on ens demostrem a nosaltres mateixos, que els límits estan per superar-los.

Ja hem començat les compres nadalenques… i hem buidat les tendes…

A la nostra Tómbola ens aniria be alguna donació … excursions, sortides… tota aportació és benvinguda i agraïda.

L’actuació voluntària i gratuïta del grup de música Kokkoa ens ha sorprès i l’hem gaudit…

Gràcies pel vostre temps, per la vostra música.

Les receptes culinàries de la Isabel eduquen les nostres papil·les gustatives portant-nos a ser els millors gourmets.

I els astres definiran aquest mes el nostre dia a dia… estarem expectants.

 

UNA ABRAÇADA AMIC, EN BREU … ENS VEIEM.

 Si us ve de gust saber més, podeu trobar la revista Tarannà a la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies!                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                 

Conte inclusiu Xocolata Paint

Els contes inclusius són contes dirigits a tots els públics, amb una particularitat, també estan adaptats a persones amb alguna diversitat funcional.

Són contes que inclouen la disparitat de pluralitats, condicionant-los perquè persones amb necessitats especials puguin imbuir-se a la història i ser partícips d’aquesta experiència.

Aquest any, organitzat per l’Ajuntament d’Alella, s’ha representat a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia el Conte – Taller Xocolatada Paint, una activitat literària i sensorial on poder degustar un conte, assaborir-lo i olorar-lo.

La textura a la varietat de les xocolates, els colors i les olors, fan que el conte prengui vida i ens atrapi en un carrusel de sensacions.

La història… un home planta un arbre on creix xocolata… senzill, molt senzill… i d´aquesta història surten infinitats de sensacions.

Com un arbre que fa florir somriures que compartim, pintem i assaborim.

L’olor, la textura, el gust… un conte màgic no sols en la seva escenificació, sinó en el seu context, un entorn adaptat, modificat i expressat.

Un joc que explica una història, em menjo el conte, sóc la rondalla… sóc… aquesta història.

Un relat gastronòmic, al·legòric i quimèric que entre serpentegis imaginatius ens ensenya a gaudir.

Una història que és olor… és tacte, és gust…

Un maridatge innovador i inigualable que et fa ser part  del conte.

Visita al Camp Nou

Can Barça és casa de tots, i per això ens han convidat a visitar-lo.

El Camp Nou és gran en extensió, nom i prestigi.

Ens hem sentit membres adoptius d’un club que és més que un nom o un lloc, és la identificació de la lluita, de la superació de grans assoliments, de batalles guanyades, i petites derrotes.

Desfetes que els magnifiquen, aprenent d’errors i superant-se en cada partit.
El Barça, una pedrera de jugadors extraordinaris, que amb una pilota entre les cames, fan que un ball … asseguri un triomf

Tiki taka, tiki taka, i el gol està assegurat.

Tècnica i precisió fan d’aquest equip una màquina precisa d’homes sincronitzats, que formen un ariet perfecte i harmònic.
Són lloats i guardonats internacionalment.

Cinc Copes d’Europa, vint-i-sis Lligues trenta Copes del rei… entre moltes més.
…I només parlant de futbol….

Ja que Can Barça aglutina equips en totes les seves modalitats, categories, i gèneres, sent en gairebé tots els més capdavanters del país amb un destacat reconeixement mundial

Un club amb uns valors humans de gran pes específic que s’inculquen des de les bases…. companyonia, solidaritat, esperit d’equip…

Can Barça significa victòria, força i cohesió.

Gràcies per una visita tan desitjada.

FORÇA BARÇA, FORÇA EQUIP!!!!

Un tarannà de Halloween

Els rebels impenitents vaguen triomfants en un dia que per calendari els pertany.

Dansen i udolen penes mil·lenàries que no posseeixen ni perdó ni assossec.

Ànimes turmentades per pors i temors intangibles i incommensurables.

En aquest dia, intenten unificar dos mons superposats, cohabitar amb els altres, els corporis, finits i tangibles.

Es desplacen sigil·losos, fregant, gairebé sense tocar, murmurant paraules de desconsol.

Úniques hores per compartir i manifestar sentiments inconclusos, accions congelades en el temps i l’espai, conflictes no dirimits.

Es despengen d’una densa boira que distorsionen els sentits, i es presenten gotets i atrevits.

Llargues Danses de la Mort al so d’una música constant, un tarannà sense finalitat ni objectiu.

Els diferents, els anàlegs, ballen avui sons mundans intentant ajuntar realitats paral·leles.

I la castanyera àvia fidel centenària i atemporal que ens acompanya any rere any.

Una cita sempiterna. L’olor de castanyes acabades de rostir, moniatos dolços i saborosos …

Un temps que ens conviden al recolliment, recordant-nos que la tardor, ja implantat, ens farà més intrínsecs … Menys efímers.

Un especial Tarannà de Halloween us explicarà una experiència única i irrepetible.

Podeu trobar la nostra revista a la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies.

AMICS, UNA ABRAÇADA RERE LES OMBRES POT OMPLIR-NOS DE LLUM.

Un tarannà de novembre (Núm 115)

Novembre ens porta ressons de malenconia, de temps inestable i sorprenent, anunci de pluges i tempestes… la temperatura descendeix inexorablement…

L’olor de xocolata calenta amenitzarà tardes tardorenques, compartides i assaborides amb caliu….

Les gotes de pluja es lliscaran pels vidres de les finestres, i com en una bola màgica, podrem albirar imatges pretèrites i futures.

Novembre ens aproxima a noves directrius, a canvis esperats i mesurats.

Aniversaris complerts i celebrats, gaudits junts, mà sobre mà, amics, gairebé germans.
L’Argentina, amb els seus costums i tradicions, s’ha colat en el nostre dia a dia, per deixar-nos un polsim de tot el que és, sent i comparteix.

Al mercat d’Alella trobem els millors productes de proximitat, als que no poden resistir-se els paladars més exquisits…

Fins i tot en maquetes, la visita al parc temàtic de Catalunya en miniatura, la fa gran, reproduint el millor i més interessant de cada comarca catalana.

La festivitat de Sant Francesc d’Assís, el nostre patró, la celebrem homenatjant els animals mostrant-los, el nostre respecte i admiració, compartint amb ells un entorn conjunt i harmoniós.

Passejades pel nostre municipi, coneixent indrets amagats.

Traços de xocolata ens conten històries no sols per a ser escoltades, sinó també per a ser assaborides., pinzellades de xocolata fan que ens mengem en un conte.
Les receptes de la nostra cuinera favorita fan que les cuines segueixin en moviment, elaborant plats dignes d’un museu gastronòmic.

Els astres ens miren, i nosaltres, titelles dels seus desvaris dansem com a baldufes sense impuls.

 

AMICS, AQUÍ ESTEM, COM SEMPRE, PER EXPLICAR-VOS TOT EL NOSTRE DIA A DIA.

UNA AMPLA ABRAÇADA

 

Si us ve de gust saber-ne més, podeu trobar la revista Tarannà a la recepció de la Residència Les Hortènsies.
Gràcies.