La distància ens acostarà

,
Residents Les Hortènsies

Com prendre’s la vida amb distància i que dins aquesta distància no ens perdem…

És difícil, mantenir-se serè, davant aquesta bogeria…..

Em separo, però vull estar proper, tan a prop teu que pugui dibuixar-te a les fosques.

M’aparto i em giro, t’ignoro… tinc por per tu, per mi, per tots…

Et miro de reüll, d’amagat, analitzant els moviments més lleus… escairat, a l’aguait.

Observo noves formes, per a reconèixer-te…

Les olors han canviat, un tamís filtra unes aromes que abans m’eren familiars, ara m’aclimato a formes originals per a identificar-te.

Les mascaretes són tan iguals que ens fan semblar anònims, despersonalitzats.

De vegades em perdo en un sense sentit, dins un caos que em genera incertesa, neguit, causat per quelcom que mai no hauria imaginat, alguna cosa que mai no m’havien explicat…

Em creia tan segur…

No és la por d’emmalaltir, és la por a morir…

Les notícies parlen d’un virus que viu a l’aire, que no es veu ni es toca, però pot matar-te…

Això em fa sentir petit, vacil·lant, com oscil·lat sobre una corda fluixa on no veus la mà que la tiba.

En la distància que tant m’aclapara, no vull perdre’t.

Sé que aquesta és la millor manera que tenim per a tornar a trobar-nos a reunir-nos, a celebrar i gaudir.

Més aviat que tard, tot passarà, però el sacrifici mutu és necessari.

Jo estic disposat a fer-lo, segueix-me, el camí cada vegada és més curt.

Amb la teva ajuda, la distància ens acostarà.

/by

Malalties infeccioses

Com es produeixen

Tothom sap que la causa de les infeccions són els anomenats “gèrmens” o microorganismes: bacteris, virus, fongs,… N’hi ha de “bons” i de “dolents”, si és que es poden anomenar així. Sabem que molts conviuen amb nosaltres però són inofensius i que d’altres, com els que viuen al budell, són útils.

Els gèrmens “dolents” són els organismes patògens. és a dir, els que causen malalties.  Aquests microorganismes penetren en el cos de diverses maneres: poden ser inhalats, empassats amb el menjar o la beguda, passar de la mà a la boca, de persona a persona, ser adquirits per contacte amb matèries contaminades o amb persones infectades, ser inoculats per la picada d’un mosquit o d’un altre animal, entrar a la pell a través d’ una esgarrapada o una ferida.

En aquest món ple de gèrmens, resulta impossible evitar tots els microbis.

Com es poden prevenir

La neteja domèstica, la higiene personal, el rentat de mans, l’aigua i el sabó contribueixen a disminuir la quantitat de gèrmens amb els quals entrem en contacte. Les mesures sanitàries públiques, la depuració de l’aigua, la pasteurització de la llet, etc. lluiten eficaçment contra moltes de les infeccions.

La majoria poden evitar-se per mitjà d’inoculacions que confereixen una immunització. Els antibiòtics i d’altres quimioteràpics són grans armes terapèutiques que existeixen fa relativament poc.

La prevenció i el control de les malalties infeccioses és un gran triomf de la medicina moderna. Però les infeccions continuen produint-se, i no podem baixar la guàrdia pensant que un fàrmac les pot curar. Aquest fàrmac pot no existir.

Quins són els símptomes

La febre és el símptoma més corrent d’una infecció. La conducta d’ una febre – si arriba a la cúspide més alta a determinades hores, si és sobtada, insidiosa, … – proporciona sovint al metge una pista per a descobrir la naturalesa d’una infecció.

A vegades la febre no és aparent. Un calfred no és aparent.

Un calfred pot precedir el seu atac. Un procés infecciós pot produir inflamació, dolor i formació de pus.

El pus està constituït per les restes de glòbuls blancs de la sang que han estat en contacte per eliminar els gèrmens.

Les infeccions poden anar acompanyades de cefalea, mal de coll, nàusees, pèrdua de coneixement,…

Com es diagnostiquen

Molt sovint el metge pot diagnosticar una infecció de manera satisfactòria a les primeres de canvi, però a vegades és necessari fer anàlisis de laboratori i presa de cultius a fi d’identificar gèrmens específics per tal de donar els medicaments addients.

Moltes malalties infeccioses són conegudes vulgarment per l’òrgan el qual afecten d’una manera primordial. La pneumònia, per exemple, és una infecció pulmonar. Però hi ha diversos tipus de pneumònia causades per organismes diferents.

La clau del problema és: quins organismes han provocat la infecció?.  Els bacteris , els virus, els protozous i els fongs causen diferents infeccions.

Per tant es poden classificar les malalties infeccioses, d’ una manera  general, d’acord amb els organismes patògens implicats.

Tipus d’infeccions per bacteris

Els bacteris són microorganismes unicel·lulars (formats per una sola cèl·lula). Són els éssers vius més petits dotats de processos metabòlics. Els bacteris més petits no són gaire visibles amb un microscopi corrent.

Els bacteris posseeixen membranes cel·lulars exteriors que envolten els processos químics vitals, i que poden ser tan complicades com les de qualsevol cèl·lula animal o humana.

Hi ha moltes famílies de bacteris i nombrosos grups de soques diferents dins de cada família. Alguns precisen oxigen per a multiplicar-se:  són els anomenats bacteris aeròbics.

D’ altres bacteris, els anomenats anaeròbics, no creixen en presència d’oxigen.

Alguns tenen apèndixs vibràtils que els hi donen mobilitat. Alguns bacteris creixen a baixes temperatures, d’altres únicament a una temperatura similar a la del cos; uns quants creixen en ambients càlids.

Els bacteris tenen diferents formes i són classificats d’acord amb elles:

  • Els cocos són esfèrics.
  • Els estreptococos creixen en cadenes. Alguns són hemolítics (destructors dels glòbuls vermells de la sang).
  • Els estafilococos tendeixen a agrupar-se en forma de raïm. Els cocos creixen també individualment i alguns, com els pneumococs van en parells.
  • Els bacils tenen forma de bastonet. Hi ha bacteris en espiral (espirils) i en forma de coma (vibrions) .

La diversitat de formes i de grups reflecteixen una diversitat en la capacitat inofensiva i perjudicial.

 

 

Dr. Antonio Luis Muñoz. 

/by

La mascareta vers la Covid-19

,
Excursió amb mascaretes dels residents de Les Hortènsies

Tots som conscients que l’ús continuat de la mascareta és incòmode i molest.

En la conversa perdem comunicació interpersonal, la qual cosa és fonamental per a una bona fluïdesa en el missatge a transmetre.

Inconscientment, compaginem el diàleg amb el llenguatge no verbal, ja que ens ofereix informació addicional sobre el contingut que verbalment expressem. Això ens permet observar el grau de satisfacció o desplaer dels nostres contertulians i si el nostre missatge impacta de la manera que nosaltres desitgem.

En aquests moments, però, hem de buscar altres formes d’intercomunicació per contrarrestar la manca de gestualitat facial.

Hem de ser responsables: l’ús adequat de la mascareta redueix el risc de contagi de la Covid 19.
Depenent de la mascareta, el filtrat es més o menys alt i, en aquest sentit, hem de ser molt curosos i ajustar-nos a la normativa d’ús, rentat i vida útil de cada mascareta.

La mascareta, fins que no disposem d’una vacuna eficaç, és a dia d’avui una de les grans armes que posseïm per a combatre la propagació i contagi de la malaltia, ja que dificulta l’accés del virus Sars-Cov-2 al nas i a la boca.

Diversos estudis asseguren que, en estar en contacte amb un positiu en covid-19, l’ús de la mascareta faria el contagi més lleu o asimptomàtic.

Els estudis es basen en la possibilitat real que la gravetat de la malaltia sigui proporcional a l’inòcul viral rebut. La mascareta faria que la inoculació de la càrrega viral fos mes petita, minvant així la gravetat de la malaltia.

Basant-nos en aquestes mostres, estudiades per epidemiòlegs, viròlegs i professionals sanitaris, la mascareta reduiria en gran mesura la probabilitat d’una evolució agressiva de la malaltia, al marge de la capacitat immunològica de cada individu i de les pluripatologies prèvies que pugui patir, teories que a dia d’avui encara no estan testades per parells.

Encara hi ha molt per descobrir d’aquest virus que ens està destrossant d’una manera atroç.

Les mascaretes s’utilitzen principalment per a reduir la transmissió del SARS-CoV-2 i alhora per a disminuir la càrrega viral d’aquesta transmissió.

Per aquesta raó recordem que cal seguir sempre les mesures de protecció: ús de la mascareta en espais tancats i a l’exterior, distància física fora de la bombolla de convivència i higiene de mans.

No podem relaxar-nos, el virus s’accelera i ara com ara tenim pocs recursos per a combatre’l.

La mascareta ben col·locada és una petita gran frontera que al virus li serà difícil de superar.

No te l’oblidis!!!

Més informació

/by

Detecció i diagnòstic de l’osteoporosi

Consells mèdics

Detecció: què ens pot fer sospitar d’osteoporosi

La sospita d’osteoporosi en l’atenció mèdica primària pot partir de tres situacions diferents:

  • una fractura simptomàtica després d’un traumatisme mínim
  • una troballa radiològica
  • que la persona tingui alt risc de presentar la malaltia

La sospita d’osteoporosi en Atenció Primària s’ha de basar en l’anamnesi, l’exploració física, una analítica i la radiologia.

Diagnòstic: com arribar-hi

El diagnòstic es basa en la determinació del contingut mineral ossi.

Mitjançant la densitometria òssia podem objectivar la densitat mineral òssia en qualsevol zona de l’esquelet amb baixes dosi d’irradiació.

L’ús de la densitometria està indicat en:

  1. Valoració de les dones post menopàusiques per indicar teràpia estrogènica substitutiva, encara que no està justificat realitzar una densitometria en tots els casos
  2. Establiment d’un diagnòstic veritable d’osteoporosi sospitada per la clínica i/o radiologia (per exemple davant d’un aixafament vertebral)
  3. Monitorització de la densitat mineral òssia en el curs d’un tractament
  4. Seguiment de pacients en tractament prolongat amb glucocorticoides

Anamnesi

  • Cal interrogar sobre el dolor i traumatismes previs.
  • L’osteoporosi no produeix dolor vertebral a no ser que existeixin fractures o aixafaments.
  • La forma més característica de presentació és el dolor dorsal o lumbar agut, intens i incapacitant, produït per un aixafament vertebral.
  • El dolor acostuma a desaparèixer progressivament sobre les 4-6 setmanes.
  • En ocasions persisteix un dolor residual de característiques mecàniques (millora amb el repòs, però pot reaparèixer després de mantenir una mateixa posició, fins i tot en sedestació o bipedestació.)
  • Fractures prèvies
  • Detecció de les principals causes d’osteoporosi secundàries

Exploració física

  • Estàtica vertebral, comprovar si hi ha cifosi, punts dolorosos, pes i talla.

Analítica general

  • Hemograma, VSG, funció hepàtica, funció renal, calci, fòsfor i fosfatases alcalines.
  • En l’osteoporosi primària l’analítica és normal.

Radiologia

  • És el mitjà més accessible per a l’Atenció Primària però és inespecífic, no es pot parlar d’osteoporosi sinó de disminució de la radio densitat òssia de la placa.

La densitometria ens donarà un diagnòstic veritable.

Tractament de l’osteoporosi

El tractament ideal seria el que pogués prevenir o retardar la pèrdua òssia i evitar l’aparició de fractures.

Tractament d’un episodi agut per aixafament vertebral

  • Gairebé sempre repòs al llit durant 2-3 setmanes.
  • S’ha d’ intentar que el pacient adopti una postura còmoda (coixí sota els genolls per a relaxar la musculatura lumbar).
  • S’ha d’ estimular al pacient a que iniciï una mobilització el més aviat possible.
  • Es poden administrar analgèsics, relaxants musculars o calor i massatge suau a la musculatura para vertebral. Si no hi ha millora del dolor després de dos o tres setmanes, es pot avaluar la col·locació d’un corsé.

Tractament de fons

  • L’objectiu seria augmentar la massa òssia. És dubtós d’assolir, però com a mínim cal intentar aturar o reduir la seva disminució progressiva a fi de disminuir el risc de fractures.
  • També cal reduir el dolor residual.

Mesures no farmacològiques

  • Exercicis moderats, evitant els que provoquen flexió de la columna
  • Alimentació equilibrada, amb una aportació addient de calci. Es recomana una ingesta de 1,5 – 2 gr / dia (un got de llet conté 240 mg de calci i 100 gr de formatge, 400 mg). Es poden utilitzar suplements en forma de comprimits 500 mg cada 12h .
  • Cal insistir en l’abandonament del tabac i de l’alcohol.
  • Cal evitar situacions de risc: obstacles domèstics, calçat còmode, bastó per a caminar si és necessari, …

 

Dr Antoni Lluis Muñoz.

/by

Ens sumem a la crida dels professionals de la discapacitat i la salut mental

,

La FSFA dona un suport a la nota de premsa adjunta publicada per la Dincat, FEPCCAT, AMMFEINA ,i recolzada per altres entitats com la Unió Catalana d’Hospitals, en què es reclama l’estat de desigualtat i desemparament en què es troba el sector dedicat a la discapacitat i la salut mental.

Nota de premsa

El sector de la discapacitat i la salut mental s’indigna davant l’insuficient increment de les tarifes per a serveis residencials

  • L’augment de la dotació aprovada pel Govern de la Generalitat per a aquests recursos, fixat en un 1,2%, està per sota del compromís inicial (2,5%) i queda molt lluny de les necessitats expressades pel sector que son del 9%
  • El col·lectiu denuncia la falta de compromís de l’administració pública i urgeix l’Administració a complir amb l’acord de constituir una Taula de Diàleg per negociar aquests increments
  • El col·lectiu considera injustificable aquesta resposta essent precisament els serveis residencials els que més estan patint l’impacte directe de la pandèmia de la Covid-19.

19 de novembre de 2020. Representants del sector de la discapacitat i la salut mental a Catalunya, Dincat, ACCP (Agrupació Catalana de Centres per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual), FEPCCAT (Federació de la Paràlisi Cerebral i la Pluridiscapacitat de Catalunya), i AMMFEINA, alerten conjuntament que l’augment de tarifes dels serveis residencials d’atenció a la discapacitat i la salut mental aprovat per la Generalitat de Catalunya queda molt lluny de les necessitats del col·lectiu i és clarament insuficient.

En aquest sentit, les entitats del sector expressen la seva decepció pel que fa a la falta de compromís del Govern que, des de fa més d’un any, s’havia compromès a constituir una taula de Diàleg amb la participació directa de les entitats del col·lectiu, per aconseguir un augment de tarifes adequat pels serveis socials que presten. Tanmateix, l’administració pública no només ha incomplert els seus compromisos, sinó que ha determinat un petit augment de la tarifa d’un 1,2% pels serveis residencials, el que suposa molt menys del que havia promès en un primer moment (2,5%), que ja quedava lluny de les demandes expressades pel sector (9%), que busquen revertir la situació precària en la qual es troba immers des de fa una dècada (la Dècada Perduda).

El col·lectiu considera injustificable aquesta resposta del Govern amb relació als serveis residencials, essent, precisament aquests, les entitats que els gestionen i els professionals que hi treballen els que més estan patint l’impacte directe de la pandèmia de la Covid-19. Cal remarcar l’excel·lent i essencial tasca dels professionals d’aquests serveis i recordar el gran sobreesforç físic i emocional que van fer durant la primera onada de la pandèmia, gràcies al qual es van aconseguir pal·liar en gran mesura els efectes d’aquesta, fins i tot quan no hi havia equips de protecció, ni accés a tests.

El col·lectiu considera també insuficients els increments de tarifes que han rebut altres serveis socials com els d’atenció diürna, serveis tutelars o els CDIAP (Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç). En aquest cas, els increments almenys responen als compromisos del Govern pel 2020, però en cap cas permeten recuperar la dècada perduda per la congelació de tarifes.

Aquesta situació se suma als sobre costos que ha suposat la crisi sanitària per a les entitats del sector de la discapacitat i agreuja, encara més, la realitat precària que travessen les entitats del col·lectiu. En aquest sentit, el sector encara resta a l’espera que es concreti el compromís de la convocatòria que permeti cobrir els sobre costos derivats de la pandèmia des del 15 de març fins al 31 d’agost, que ascendeixen a un total de 10 milions d’euros, i que van avançar les entitats que atenen a persones amb discapacitat a Catalunya.

El col·lectiu espera que la nova cúpula del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, designada aquesta mateixa setmana, tingui en compte aquestes demandes i compleixi com cal amb els compromisos establerts pel Govern.

Sobre DINCAT

DINCAT és la principal representant de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, que agrupa gairebé 300 entitats socials i representa els drets de més de 40.000 persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies al territori. A través dels valors de compromís, dignitat i igualtat d’oportunitats, la federació treballa dia a dia amb l’objectiu de garantir una inclusió social i laboral digna, així com per vetllar per una vida més justa per aquestes persones i les seves famílies.

Més informació a Dincat.

Sobre FEPCCAT

La Federació de la Paràlisi Cerebral i la Pluridiscapacitat de Catalunya (FEPCCAT) aglutina 14 entitats d’atenció a les persones amb paràlisi cerebral i pluridiscapacitat de Catalunya. Creada l’any 2.000, la FEPCCAT s’ha dedicat des del seu naixement a incidir en les polítiques socials catalanes per a aconseguir els recursos necessaris per les entitats, el col·lectiu i les seves famílies, i avançar en la inclusió del col·lectiu, tot garantint el seu benestar i qualitat de vida, i el respecte als seus drets.

Més informació a FEPCCAT.

Sobre l’Agrupació Catalana de Centres per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual – ACCP

Constituïda l’any 1995, és la patronal referent en el sector de les entitats que presten servei a persones amb Discapacitat Intel·lectual i Trastorns del Desenvolupament, amb graus diversos de suport. Es la patronal que negocia el Conveni Col·lectiu de Treball de Catalunya de Residències, Centres de Dia i Llars-residència per a l’atenció de persones amb Discapacitat Intel·lectual.

Més informació a www.coordinadoraprofunds.org.

Sobre AMMFEINA

AMMFEINA és una associació sense ànim de lucre que des del 2005 agrupa i representa les entitats d’iniciativa social de l’àmbit català que promouen la inclusió i la no exclusió laboral de les persones amb un problema de la salut mental. Enguany és la suma de 30 entitats socials que faciliten recursos i serveis a més de 3.000 persones amb problemes de salut mental.

Més informació a AMMFEINA.

 

Descarrega aquí la nota de premsa en PDF.

/by

Contacte Covidcat

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa una nova eina digital per a la comunicació de possibles casos sospitosos, confirmats i/o estrets de Covid 19.

Una infraestructura d’identificació i seguiment vers la Covid 19.

No és una App, per la qual cosa no fa falta descarregar cap aplicatiu.

El seu funcionament és molt senzill i és el CAP (Centre d’Atenció Primària) de referència qui es posa en contacte amb les persones positives mitjançant un SMS. Després d’això, el seguiment que es realitza és més estret i minuciós.

L’usuari també rep informació de com gestionar el confinament o quarantena, així com tramitar una possible baixa laboral.

És concomitant i complementari a l’App Radar Covid-19.

El més important és detectar amb rapidesa i brevetat la cadena de contagis, per poder així rastrejar els contactes de cada persona que hagi estat diagnosticada de positiva per PCR.

L’aplicació la meva Salut és en aquests moments imprescindible per a conèixer amb celeritat els resultats de les PCR realitzades, a més de ser una eina de gran utilitat per a saber el resultat de qualsevol prova diagnòsticai fer el seguiment de qualsevol malaltia.

Si el virus pren velocitat, nosaltres hem d’avançar-nos.

 

Més informació

Infografia sobre La Meva Salut

contacte covid

 

/by

La càrrega viral Sars-Cov2 i l’efecte superpropagació

La càrrega viral és la concentració de virus que hi ha dins una determinada mostra. Quan més gran sigui la càrrega viral, més gran serà la capacitat infectiva.

Es a dir, quan més càrrega viral, més poder de contagi i disseminació.

La càrrega viral en pacients amb Covid-19 és més alta a l’inici de la malaltia. Després la càrrega viral infectiva disminueix progressivament i al cap de 10 dies es significativament molt menor, per la qual cosa la persona positiva tindria molt poc poder infectiu passat aquest temps.

Per aquesta raó és tan important la detecció precoç i l’aïllament durant el període en què tenim més càrrega viral i per tant més poder infectiu.

Un fenomen a comentar és el paper que exerceixen els anomenats “supercontagiadors” o “superdispersadors”: persones que, per causes encara poc conegudes, tenen una major càrrega viral als exsudats i per tant una gran capacitat de transmissió, el que es traduiria en el fet que infectarien a un nombre d’individus més elevat.

Els superdispersadors no són conscients d’aquesta peculiaritat, tan sols poden ser detectats una vegada s’han produït els contagis, i d’aquí la importància del bon ús de la mascareta i de les mesures de seguretat instaurades.

Parlar en veu alta, respirar de pressa, cantar… sobretot en llocs tancats i mal ventilats són factors que augmenten la capacitat de transmissió.

Hem de continuar sent curosos en el nostre dia a dia: mascareta, higiene de mans, distància física… i no combinar els grups de convivència ni els grups ampliats amb altres conjunts socials.

Més informació:

/by

Experiències apreses de la primera onada de Covid-19 a Les Hortènsies

,
Equip d'infermeria de la FSFA

Transcrivim a continuació els testimonis de les infermeres de la Residència les Hortènsies a la primera onada de la pandèmia de la Covid 19.

La Covid ens va sorprendre, ens va espantar i en alguns moments ens va superar…

Teníem por, evidentment, era un virus nou del qual desconeixíem com actuava, però era més fort l’instint de protecció i cura dels nostres residents.

Ens arribaven notícies contradictòries de tots els mitjans de comunicació i els protocols que es dictaven des del Departament de Sanitat anaven variant dia rere dia, hora rere hora…

El material era escàs, no teníem experiència davant una situació tan crítica i extrema… i sobretot… desconeixíem el preu que anàvem a pagar, derivat de l’hecatombe que ens sobrevenia…

La nostra residència en particular, refereix una realitat molt diferent de la de les residències de gent gran, i ens hem sentit, per part del govern, com els grans oblidats.

Gràcies als professionals que ens hem deixat la pell en aquesta lluita i al recolzament que tenim com a Fundació, aquesta circumstància ens ha fet més grans i alhora ens ha dotat de més recursos.

L’esforç de tots junts enfront d’un enemic comú, silenciós i letal, era la injecció d’energia que diàriament ens insuflàvem els uns als altres.

Ens donàvem coratge els uns als altres, tots els equips de treball empenyíem cap a una mateixa direcció… Frenar la Covid i evitar la seva propagació.

El suport, i l’ajuda a tots els nivells, tant del Patronat com dels Directius de la FSFA ha estat patent i evident a cada moment.

L´ajut inestimable de l’Ajuntament d’Alella i del Masnou, dels voluntaris anònims que van dedicar el seu temps i material per la confecció de mascaretes, bates… les donacions d’EPIS per part d’empreses i particulars, coneixedors de la manca de subministrament que patíem…

Un suport que ens ha reforçat cada dia, i cada hora,

Sense tots ells no haguéssim pogut fer front amb fermesa i cura l’escomesa de la Covid 19.

La solidaritat ha estat una de les grans lliçons de vida d’aquesta cruel pandèmia.

A escala personal, ha estat tot un repte professional i una demostració que treballem molt bé en equip. Junts hem pogut solucionar una situació que mai abans se’ns havia plantejat.

Ara ja disposem de mesures de protecció, contenció i detecció de la Covid 19, cosa que en la primera onada ens era molt escàs.

Una altra escomesa de la Covid 19 ens trobarà una altra vegada dempeus i amb les forces suficients per a continuar combatent-la.

/by

Vacunació antigripal a la FSFA

Vacunació antigripal a la FSFA

Per fer més senzilla i accessible la vacunació antigripal, la FSFA facilitarà a tots els treballadors i treballadores la seva vacunació dins els tres centres de la Fundació, sense haver d’anar al CAP de referència.

De manera voluntària cada treballador podrà vacunar-se dins un horari i espai que es determinarà d’aquí a poc temps.

Posar la vacuna a disposició dels professionals dins el propi centre agilita i garanteix que tots treballadors tinguin l’opció de vacunar-se sense la necessitat d’esperar als serveis d’atenció primària.

En aquests moments tan delicats de la pandèmia de Covid 19, aquesta és una més de les mesures de protecció que la FSFA posa a disposició dels nostres residents i treballadors.

Els índexs epidemiològics de la Covid 19 van en augment i els hospitals comencen a tibar-se…

Evitar l’augment de casos de grip que poden derivar en quadres simptomatològics greus o en una coinfecció és un dels grans reptes d’aquest hivern.

Com a sanitaris i treballadors d’atenció directa a grups de risc tenim el deute moral que ens dicta la nostra professió, la de poder garantir una atenció segura i preventiva.

Evitem complicacions derivades d’una grip en temps de Covid 19.

Un còctel de Covid i grip és summament inquietant, tant per als facultatius com per als hospitals, ja que es desconeixen les reaccions de tots dos virus en connivència.

És a les nostres mans facilitar-los la tasca i evitar complicacions.

Aquest any més que mai… no t’ho pensis més, vacuna’t!

/by

El pacient ansiós

Ansietat

Primers símptomes

L’ansietat es detecta fàcilment quan és el propi pacient qui l’admet o declara sentir-se ansiós. Tanmateix, en la pràctica clínica la forma de presentació més freqüent és mitjançant símptomes com:

  • crisi de marejos o palpitacions
  • estat d’ aprensivitat corporal que es pot confondre amb l’hipocondria
  • activitat o tensió motora

És molt important la comunicació verbal i no verbal de la persona, perquè és molt característica l’activitat motora del pacient ansiós.

Què és l’ansietat?

La primera pregunta que ens hem de fer és la següent: es tracta d’una ansietat apropiada per a una situació conflictiva?

L’ansietat és un estat anímic que ens permet posar-nos en tensió i donar la millor resposta psicomotriu en moments clau de la nostra existència.

L’ansietat és un mecanisme adaptatiu útil per a moltes circumstàncies vitals.

Gairebé tots tenim bons motius per “tenir nervis”, però ens hem de preguntar si es tracta d’un estat en els límits de la normalitat.

No és normal quan representa una disminució en el paper social i en la qualitat de vida del individu.

De la síndrome ansiosa al trastorn per ansietat

Quan l’ansietat es torna en sí mateixa un problema, fins i tot superior al petit estrès que la ha provocada, cal pensar en un trastorn primari d’ ansietat.

Revisem quins són els diversos tipus de transtorns per ansietat.

Trastorn per ansietat generalitzada

Parlem de trastorn per ansietat generalitzada quan durant més de 6 mesos l’individu ha estat preocupat la major part del dia per dos o més circumstàncies vitals .

Poden existir símptomes de tensió motora (tremolor, inquietud).

El pacient pot viure la seva malaltia com si es tornés boig.

Tastorn d’angoixa

L’ansietat evoluciona en crisis sobtades, acompanyades de crisis de pànic.

Les crisis més típiques consisteixen en:

  • predomini dels marejos o les palpitacions
  • predomini de dolor en el pit, amb palpitacions i altres símptomes
  • predomini de nàusees o molèsties abdominals
  • sensació de sentir-se estrany

Agorafòbia

Es defineix com a “por a trobar-se en llocs o situacions dels quals pugui ser difícil escapar o obtenir ajuda en cas que apareguin sobtadament els símptomes somàtics incapacitants”.

Trastorn obsessiu-compulsiu

L’ansietat va lligada a pensaments pertorbadors i repetitius, pensaments que algunes vegades obliguen a realitzar conductes estranyes.

 

Dr. Antoni Lluis Muñoz.

/by

La tempesta perfecta: grip, refredats i covid-19

Grip, refredats i covid-19

El més important enfront de la grip estacional és la vacunació, sobretot per part del personal sanitari o grups de treball que estiguin en contacte continuat amb persones que pateixin una especial fragilitat clínica.

La SARS-CoV-2,és un virus que, segons els epidemiòlegs, és capaç d’adaptar-se a circumstàncies adverses amb l’objectiu de sobreviure, però que en matar l’hoste redueix la seva capacitat de disseminació.

Enguany pot produir-se una tempesta perfecta: grip, refredats i Covid 19.

Els experts encara desconeixen la reacció del cos enfront d’una coinfecció simultània amb la Covid 19.

Sobretot la reacció del SARS-CoV-2, al costat d’un altre virus també d’una gran virulència com és la grip, que en persones majors i/o amb pluripatologies pot desembocar en quadres clínics d’un delicat pronòstic.

No podem oblidar que segons l’OMS la grip pot matar cada any 650 000 persones a tot el món.

Les possibilitats són variades i podem trobar-nos amb un quadre epidemiològic més complex que el que ja vam patir al març.

A les estacions més fredes el coronavirus es comporta d’una manera diferent, primer perquè s’afebleix una mica davant la llum ultraviolada i sobretot perquè la nostra interactuació amb l’exterior és diferent que a l’època estival.

A l’hivern ens relacionem més en espais tancats i poc ventilats.

Més persones juntes en un espai més reduït poden generar un increment dels contagis, siguin de grip o de Covid 19.

Una vacunació efectiva contra la grip minimitzaria els perills que pot comportar una coinfecció.

La teva vacuna és el remei de molts, no ho dubtis!!!

/by

Fake news sobre la vacuna antigripal

Fake news

La vacuna contra la grip no inocula el virus de la Covid 19 ni facilita el seu contagi, ni fa que aquest sigui més agressiu…

És una faula, una fake new que ha circulat per xarxes socials de tota índole i que els grups negacionistes i/o antivacunes han aprofitat per a difondre i crear una por irreal a la vacuna antigripal.

Són notícies falses molt perilloses, ja que afecten la salut i es difonen amb una gran facilitat, confonent a la ciutadania.

Des que el Sars-Cov-2 va impactar de ple a la nostra societat han sorgit milers de notícies falses sobre la seva curació, com van sorgir conjectures irreals sobre possibles conspiracions internacionals que atribuïen la pandèmia a un intent de manipulació cap als ciutadans.

Aquests grups exposen opinions no contrastades, dards llançats a l’atzar que en situacions de crisi poden confondre la població.

Estem vivint temps molt difícils.

No oblidem que totes les vacunes són sistemàticament testades, verificades i actualitzades, i que s’estudien amb una meticulositat mil·limètrica tots els seus components, ceps i possibles nous patògens.

Hem de fiar-nos sempre de fonts oficials, científiques i contrastades.

Les vacunes “ensenyen” el nostre cos com defensar-se quan un virus o bacteri l’ataca. Al llarg de la història ens han protegit de les malalties que han aparegut any rere any, disminuint-ne la infecció i/o la mortalitat.

La vacuna contra la grip és un tallafoc enfront de la Covid 19, no una porta d’entrada!!!

 

Més informació

 

 

 

/by