Cansament pandèmic. Efectes psicològics

Cansament pandèmic

Fa massa temps que ens trobem dins d’una situació que ja comença a desbordar-nos.

Distància social, física, bombolla habitual de convivència, mascareta… un món que se’ns fa petit… un confinament interior que es va afermant cada vegada més en cadascun de nosaltres

De vegades no som conscients de com aquesta tremenda i crítica situació ens afecta.

Hi ha ferides que no es veuen, i aquestes són les més perilloses….

Ja ha passat gairebé un any des del començament d’aquesta terrible i tortuosa pandèmia i, entre confinaments estrictes i més moderats, ens sentim anímicament esgotats.

Els problemes per a gestionar les emocions fan que el nostre equilibri psicològic es deteriori.

L’estabilitat emocional s’ensorra, s’enfonsa, i el que abans era un problema passatger ara és una muntanya immensa i inaccessible.

Hi ha persones més fràgils. Les persones grans, sobretot les que viuen soles, han sofert en general un deteriorament cognitiu i físic important.

Els nens petits, en ple desenvolupament emocional i social, s’han vist confinats i sense poder relacionar-se amb altres nens, quelcom que pot afectar en un futur el seu desenvolupament interior, buscant i experimentant, maneres alternatives de manifestar les seves emocions.

És una anotació a tenir en compte. En un futur no gaire llunyà pagarem un preu molt alt al marge de l’impacte i l’expansió del SARS-CoV-2.

Segons els experts, després de la covid-19, la salut mental serà un dels grans problemes sanitaris al qual haurem d’enfrontar-nos.

Hem de ser conscients que sense aquestes mesures de contenció, hauria estat impossible minimitzar parcialment l’impacte d’un virus transmissible per via aèria que és altament contagiós i letal.

Però cal reconèixer aquest esgotament emocional, i sol·licitar l’ajuda necessària.

Estem tenint una exposició excessivament prolongada enfront d’una situació molt estressant i incerta, que produeix un desgast emocional tremend i exponencialment molt elevat.

El cansament pandèmic és present en tots i cadascun de nosaltres, però és en l’àmbit sanitari on els estralls són més importants i evidents.

Esgotament, incertesa, por, ansietat, depressió… un còctel emocional que afecta els sanitaris i la població en general, però sobretot les persones que estan en primera línia de foc, intentant apagar unes flames incandescents que quan semblen minvar… tornen a prendre… En algunes ocasions amb més forces… I l’ànim s’ensorra.

Després de la contenció de la pandèmia haurem d’enfrontar-nos a nosaltres mateixos. Però és sempre amb l’ajuda necessària que trobarem el suport per a superar totes i cadascuna de les osques que ens deixarà aquesta crítica situació.

La vacuna ens porta una gran dosi d’esperança, de veure que dins la foscor, la llum s’obre, amb claredat, sense fissures.

Els companys, la família els amics… tots els que hem lluitat i lluitarem, ens recolzarem per a superar qualsevol entrebanc. Tan sols una sola abraçada, la paraula mes dolça, el petó mes esperat, esvairà l’angoixa, els mal sons, la incertesa….

Es pot fer., i ho farem … Amb temps, amb ajuda si cal …

Junts seguirem endavant, sense por, amb fermesa, amb la força que ens dona saber que amb el nostre esforç hem aconseguit subjugar un enemic sibil·lí i implacable.

Més informació

0 comentaris

Escriu un comentari

Tens alguna cosa a dir?
Deixa'ns la teva opinió!

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *