Què cal saber sobre les vacunes Covid-19 i la seva administració?

, , ,
Vacunes Covid-19

Les vacunes actuals tenen la missió de fer que el propi cos sintetitzi anticossos (Ac) contra les espícules del coronavirus ( Proteïna S) que es presenten a les cèl·lules sanes, de manera que els virus no puguin entrar a les cèl·lules perquè són destruïts.

La investigació de les vacunes actuals (COVID 19) es basa en investigacions prèvies per altres coronavirus.

No s’ha saltat cap fase, s’han solapat algunes fases de la investigació clínica.

Els governs dels USA, UE, Xina i Rússia, així com la iniciativa privada, han posat molts diners per al desenvolupament de les vacunes.

Quin percentatge de la població hauria de vacunar-se?

Perquè les vacunes siguin segures, eficaces i disponibles, almenys un 70% (75-80%) de la població hauria de vacunar-se. Si la vacuna fos menys eficaç caldria que es vacunessin més persones per arribar al grau òptim d’ efectivitat.

És important que es vacuni un 60%-70% de la població mundial, és a dir uns 5.600 milions de persones, per tal de crear immunitat de grup.

La vacuna serà eficaç en la mesura que baixi la mortalitat, els símptomes greus i la progressió de la malaltia.

No sabem quant de temps duren els Ac després de tenir la malaltia, i tampoc no sabem quant duraran els Ac creats pel sistema immunitari després de la vacunació.

Hi ha una disminució dels títols d’Ac en aquells que s’han recuperat de la infecció de SARS-COV2.

Les persones que han passat la Covid-19 es poden vacunar.

Com actuen les vacunes contra la Covid-19?

Existeixen diversos tipus de vacunes:

1. Virus atenuats. Molt eficaç (Triple vírica, xarampió).
2. Virus inactivats. Es destrueixen els virus amb calor, o substàncies químiques.
3. Proteïnes (Grip)

Les vacunes noves com les de la COVID són a partir de vectors replicatius (fragments del RNA del virus), o a partir d’adenovirus.

La vacuna del coronavirus que provoca la Covid es fa al laboratori a partir d’un fragment del RNA del virus.

Aquest fragment de RNA s’embolcalla en una bossa lipídica, atès que les membranes cel·lulars estan formades per fosfolípids.

Quan entra al citoplasma produeix moltes còpies als ribosomes, i de tres fragments es formen les espícules de coronavirus, o també anomenada proteïna S, que sortirà de la cèl·lula. Durant dos dies es mostra fora de les cèl·lules, i és aleshores quan el sistema immunitari localitza aquesta anomalia a les cèl·lules sanes de l’individu i forma Ac (Immunoglobulines).

El tros de RNA no POT ENTRAR en el nucli cel·lular, que és on es troba el genoma, i per tant, no es pot barrejar amb el DNA.

La vacuna pot ser causa de Covid?

La vacuna amb RNA no conté el virus que provoca la Covid. Per tant, si un pacient contrau la malaltia després de la vacunació, aquesta no en pot ser la causa. Es pot haver contagiat dies abans o bé en dies successius.

Com s’ha d’administrar per generar immunitat?

La vacuna de Pfizer-BioNTech s’ha d’administrar dues vegades, separades 21 dies. La de Moderna també dues vegades, en aquest cas amb 29 dies de separació.

Un cop descongelada poden passar cinc dies abans de la seva degradació.

Als dotze dies de la primera dosi ja es pot veure una disminució de la corba de contagis, però l’eficàcia màxima es produeix als dotze dies de la segona dosi.

Queden dos temes pendents:

1. Quant duren els Ac que es formen a partir de la vacunació
2. En cas que un individu s’hagi vacunat o contragui la malaltia, i es mostri asimptomàtic, també pot contagiar.

Quins efectes secundaris pot produir la vacuna de Pfizer-BioNTech?

Els efectes secundaris es poden presentar als dos dies de la vacunació, i poden ser:

1. Dolor al lloc de la injecció 84%
2. Cansament 63%
3. Mal de cap 55%
4. Miàlgies 38%
5. Cefalea 32%
6. Artràlgies 24%
7. Febre 14%.
8. També urticària.

La vacuna no produeix pèrdua de gust ni d’ olfacte, i tampoc mal de gola.

Si es presenta febre, s’hauria de realitzar TAR ó PCR per a descartar COVID+.

Als 12 dies de la 1ª vacunació ja comença l’eficàcia.

Són recomanables per a tothom?

Les vacunes no són recomanables en dones embarassades o en dones que estan alletant perquè no en tenim casuística, és a dir, no s’ ha provat. Però en principi no estan contraindicades de manera absoluta.

Els pacients en tractament amb anticoagulants (Sintrom) poden rebre la vacuna,
l’únic problema és que cal pressionar sobre el punt d’injecció uns 2 minuts perquè podria sagnar. Els antiagregants no estan contraindicats.

I no hi ha altres fàrmacs ó patologies mèdiques que contraindiquin la vacuna.

Un altre aspecte és que, així que tinguem més vacunes diferents, es podrà decidir quin tipus de vacuna és la més convenient per a cada tipus de pacient (per edats, etc.).

Altres consideracions

En cas que un pacient tingui la malaltia amb símptomes, no es vacunarà. Podem esperar fins que ja no en tingui.

Cal continuar fent PCR de control a tothom, fins i tots als que es vacunaran per control de contagis. L´única diferència és que estem més protegits.

Cal mantenir les mesures de prevenció que s’estan seguint actualment.

En el cas que un pacient hagi patit COVID i tingui una serologia positiva AC IgG+, es podria esperar 3 mesos abans de procedir a la vacunació.

No es creu que la vacuna pugui ser la causa de malalties autoimmunes pel fet que l’exposició de la partícula (proteïna S) a les cèl·lules dura dos dies.

No es farà test d’Ac després de la vacunació, excepte en cas d’estudi de cobertures de la vacunació.

En cas d’un vacunat que presenti símptomes de COVID, per la vacunació no cal aïllament perquè la PCR seria Negativa.

Cal deixar clar que no s’administra el virus, sinó solament fragments de RNA que permeten la síntesi d’una proteïna del virus (Spike – proteïna S).

Dr. Antoni L Muñoz.

Més informació

0 comentaris

Escriu un comentari

Tens alguna cosa a dir?
Deixa'ns la teva opinió!

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *