Detecció i diagnòstic de l’osteoporosi

Consells mèdics

Detecció: què ens pot fer sospitar d’osteoporosi

La sospita d’osteoporosi en l’atenció mèdica primària pot partir de tres situacions diferents:

  • una fractura simptomàtica després d’un traumatisme mínim
  • una troballa radiològica
  • que la persona tingui alt risc de presentar la malaltia

La sospita d’osteoporosi en Atenció Primària s’ha de basar en l’anamnesi, l’exploració física, una analítica i la radiologia.

Diagnòstic: com arribar-hi

El diagnòstic es basa en la determinació del contingut mineral ossi.

Mitjançant la densitometria òssia podem objectivar la densitat mineral òssia en qualsevol zona de l’esquelet amb baixes dosi d’irradiació.

L’ús de la densitometria està indicat en:

  1. Valoració de les dones post menopàusiques per indicar teràpia estrogènica substitutiva, encara que no està justificat realitzar una densitometria en tots els casos
  2. Establiment d’un diagnòstic veritable d’osteoporosi sospitada per la clínica i/o radiologia (per exemple davant d’un aixafament vertebral)
  3. Monitorització de la densitat mineral òssia en el curs d’un tractament
  4. Seguiment de pacients en tractament prolongat amb glucocorticoides

Anamnesi

  • Cal interrogar sobre el dolor i traumatismes previs.
  • L’osteoporosi no produeix dolor vertebral a no ser que existeixin fractures o aixafaments.
  • La forma més característica de presentació és el dolor dorsal o lumbar agut, intens i incapacitant, produït per un aixafament vertebral.
  • El dolor acostuma a desaparèixer progressivament sobre les 4-6 setmanes.
  • En ocasions persisteix un dolor residual de característiques mecàniques (millora amb el repòs, però pot reaparèixer després de mantenir una mateixa posició, fins i tot en sedestació o bipedestació.)
  • Fractures prèvies
  • Detecció de les principals causes d’osteoporosi secundàries

Exploració física

  • Estàtica vertebral, comprovar si hi ha cifosi, punts dolorosos, pes i talla.

Analítica general

  • Hemograma, VSG, funció hepàtica, funció renal, calci, fòsfor i fosfatases alcalines.
  • En l’osteoporosi primària l’analítica és normal.

Radiologia

  • És el mitjà més accessible per a l’Atenció Primària però és inespecífic, no es pot parlar d’osteoporosi sinó de disminució de la radio densitat òssia de la placa.

La densitometria ens donarà un diagnòstic veritable.

Tractament de l’osteoporosi

El tractament ideal seria el que pogués prevenir o retardar la pèrdua òssia i evitar l’aparició de fractures.

Tractament d’un episodi agut per aixafament vertebral

  • Gairebé sempre repòs al llit durant 2-3 setmanes.
  • S’ha d’ intentar que el pacient adopti una postura còmoda (coixí sota els genolls per a relaxar la musculatura lumbar).
  • S’ha d’ estimular al pacient a que iniciï una mobilització el més aviat possible.
  • Es poden administrar analgèsics, relaxants musculars o calor i massatge suau a la musculatura para vertebral. Si no hi ha millora del dolor després de dos o tres setmanes, es pot avaluar la col·locació d’un corsé.

Tractament de fons

  • L’objectiu seria augmentar la massa òssia. És dubtós d’assolir, però com a mínim cal intentar aturar o reduir la seva disminució progressiva a fi de disminuir el risc de fractures.
  • També cal reduir el dolor residual.

Mesures no farmacològiques

  • Exercicis moderats, evitant els que provoquen flexió de la columna
  • Alimentació equilibrada, amb una aportació addient de calci. Es recomana una ingesta de 1,5 – 2 gr / dia (un got de llet conté 240 mg de calci i 100 gr de formatge, 400 mg). Es poden utilitzar suplements en forma de comprimits 500 mg cada 12h .
  • Cal insistir en l’abandonament del tabac i de l’alcohol.
  • Cal evitar situacions de risc: obstacles domèstics, calçat còmode, bastó per a caminar si és necessari, …

 

Dr Antoni Lluis Muñoz.

0 comentaris

Escriu un comentari

Tens alguna cosa a dir?
Deixa'ns la teva opinió!

Escriu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.