En memòria de la Rosa

, , ,
En memòria de la Rosa

En memoria de

Rosa
López Martos

Falleció en Barcelona el día 5 de Octubre de 2017
A la edad de 55 años.

Podrá nublarse el sol eternamente;
Podrá secarse en un instante el mar;
Podrá romperse el eje de la tierra
Como un débil cristal.
¡Todo sucederá!
Podrá la muerte cubrirme
Con su fúnebre crespón;
Pero jamás en mí podrá apagarse
La llama de tu amor.
G.A.Béquer

 

Tots els companys de la FSFA ens hem esglaiat en conèixer tan trista notícia.
Les nostres condolences més sentides a la família, que en aquests moments està passant per tan difícil situació.

Una abraçada forta i sentida.
La vida no t’ho va posar fàcil, ni per venir ni per anar-te’n.
Però eres tan humanament gran que ni l’adversitat ni la pena
van poder desdibuixar mai el teu gest.

Propera, somrient, jovial.
La nostra fidel companya de sala, ens
seguiràs acompanyant en tots els rostres
Que vas contemplar.

En memòria de la Remei

,

En memoria de

Remei
Lajara Fernández

que murió en Barcelona,
el día 2 de octubre de 2017
a la edad de 58 años.

Era la alegría y el consuelo de los suyos;
la bondad de su corazón le hizo estimar
de cuantos la conocieron y trataron;
su memoria será siempre bendecida.

                                   San Gregorio

 

Tots els qui formem la FSFA estem consternats amb la teva pèrdua. Hem perdut un trosset de la nostra Fundació que brillava de forma especial. Ens costarà acostumar-nos a no sentir la teva presència a la recepció de Can Torras, a rebre aquells bon dia o bona tarda plens de vitalitat i amabilitat.

Volem também en aquests moments d’immens dolor, acompanyar la seva família perquè sentin molt molt proper el nostre sincer recolzament.

Nota institucional

, , ,
Fundació Sant Francesc d'Assís

Davant els fets ocorreguts els darrers dies, en relació a la situació política que viu Catalunya, la Fundació Sant Francesc d’Assis, fidel als seus valors de compromís social, vol deixar constància de la plena defensa de la democràcia, de la llibertat d’expressió i del dret a decidir. I condemna qualsevol acció que comprometi l’exercici íntegre d’aquests drets.

El torn de nit, un anonimat relatiu

, , ,

La nostra feina és continuada com un cercle, infinita, atemporal. Entrem, sortim, ens agrupem.

Som un engranatge que no deixa de funcionar, baules d’una mateixa cadena, una roda sempiterna que mai deixa de girar.

El torn de matí dóna pas al de tarda i aquest al de nit, i així es connecten aquestes peces, en un continu anar i venir.

El torn de nit és potser el que ens sembla més enigmàtic, treballen a destemps. Quan acaba el dia, el torn de nit comença la seva jornada.

Són els que romanen en vigília quan tots descansem. Davant la calma que dóna la nit ells imprimeixen moviment.

Ens donen tranquil·litat, res no queda a l’atzar ni al descuit, sempre hi ha algú que està alerta, vigilant….

I nosaltres, que som el cercle, girarem indefinidament.

El bingo

L’activitat del bingo té especial rellevància entre els pacients del Centre Socisanitari Can Torras. Sobretot en les noies, que esperen amb ànsia el fet que arribi la Gloria, la nostra voluntària, i col·loqui sobre la taula amb precisió mil·limètrica els cartrons amb els quals jugaran.

Cadascuna va mirant la targeta de la seva companya, esperant no tenir cap nombre repetit. Si és així, les opcions de cantar bingo són menors. Les fitxes de parchís s’amunteguen a cada costat de les jugadores, que utilitzen per tapar els números que va cantant la cap de sala.

La Gloria, una dona dinàmica i emprenedora, anima a cadascun dels jugadors.

“No, Florencia es número no es, escucha bien…eso el 2 y el 1; 21”

“Pilar que la línea ya la han cantado, ¡¡¡ahora vamos para bingo!!!”

“Jalil, que ya te queda menos para ganar… dime un número en catalán, que me gustaría escuchar el catalán con deje Urdú. …”

En aquesta activitat participen tant pacients com a acompanyants, i s´ho prenen molt, però que molt seriosament.

Joc ras i patada al cap.

El silenci és absolut, el temps limitat i és llavors quan el bombo anuncia la seva presència amb el seu particular repiqueo.

Chicas… ¡¡¡Y VAMOS PARA BINGO!!!

Jornades del voluntariat 2017

, , ,

Com cada any, la Fundació Sant Francesc d´Assís, fa un homenatge a les persones que desinteressadament, ens ofereixen el millor d’ells mateixos.

L’organització de l’esdeveniment, recau anualment en una de les tres residències; Les Hortènsies, El Monteny o Can Torras; que successivament, es van alternant.

Aquest any li ha tocat el torn a Can Torras i com en ocasions anteriors, la implicació és total i absoluta.

Als voluntaris se’ls obsequia amb un petit present; en aquesta ocasió és una motxilla elaborada per les usuàries de la Residència El Monseny, el dibuix estampat en la borsa, ho realitzen els nois de la Residència Les Hortènsies i la dedicatòria l’escriu Francisco Rosales, un pacient del centre Sociosanitari Can Torras.

Tambien se’ls guardona amb un diploma acreditatiu i una banda honorífica.

Després, ens anem de menjar a un popular restaurant de la zona, on tots podem intercanviar impressions i exposar nous objectius i inquietuds.
Aquest projecte de voluntariat, ens engrandeix a tots; si som grans, també és gràcies a vosaltres.

GRÀCIES.

 

Voluntaris a la Fundació

,

El voluntariat és un dels pilars més importants de la nostra Fundació.

Cada dia ens dediquen part del seu temps i molt dels seus coneixements.

Tenim voluntaris que porten amb nosaltres anys, i uns altres que a poc a poc es van sumant a aquesta gran tasca.

És molt difícil compensar i valorar materialment tot l’esforç que els voluntaris realitzen; és una tasca impossible de remunerar. En quant quantificaríem l’esforç, la disponibilitat i el coneixement de tots els nostres voluntaris…?

Són un nodrit grup de persones disposades a col·laborar en totes i cadascuna de les activitats que es plantegen.

Col·laboradors, actius, hàbils i desinteressats, aquest es el perfil dels voluntaris que treballen amb nosaltres.

Si et ve de gust compartir les teves habilitats i el teu temps amb nosaltres, aquí tens el teu espai; on els nostres residents valoren cada minut que els hi dediqueu.

Gràcies.