La FSFA té un servei propi de bugaderia, que abasta l’activitat dels tres centres.

Alguns dels usuaris de la Residència Les Hortènsies tenen com a feina habitual, i remunerada, la classificació de la roba.

Color, blanc, tovalloles mitjons, peces especials… Treballen, àdhuc la distància, colze a colze amb els companys i companyes de la bugaderia, i malgrat que ja es coneixen hem decidit fer-los una visita, i veure les instal·lacions de la bugaderia de la FSFA, que a poc a poc s´han anat ampliat.

Ha sigut una vista estimulant i divertida. Als nostres usuaris amb necessitats especials els hi encanten les relacions socials.

El personal de la bugaderia de Can Torras, a part d’assumir les seves múltiples tasques, va tenir l’amabilitat i la paciència d’explicar el funcionament de les màquines i del seu quefer diari.

És una Feina a l’ombra, no se’ls veu, ni se’ls sent. Estan ubicats en un recinte ple de màquines i bosses de roba que han de plegar i desplegar.

Necessitaven veure el funcionament de les rentadores i assecadores industrials, i com la seva feina és concomitant a la dels companys i companyes de Can Torras.

També el processament d’una gran superfície, els tripijocs i la quantitat de productes que es necessiten perquè tot estigui net, impol·lut i asèptic.

És important fer una bona classificació de la roba perquè la feina dels companys de la bugaderia sigui més efectiu i menys complicat; al cap i a la fi, és un treball en cadena que s’agilitza o s’entorpeix si des de la base no es realitza correctament.

Els nois, que a la Residència Les Hortènsies són els primers a realitzar el trillat de la roba, són conscients de la importància d’aquesta classificació i, ajudats pels i les auxiliars, procuren que aquesta surti correctament.

La visita els reafirma que la seva tasca és important per al bon funcionament del servei de bugaderia.
Però…

Si tot aquest eixam d’aparells, que funcionen gràcies a les persones que accionen els botons, dobleguen la roba i buiden les bosses, deixessin de funcionar, cap dels tres centres podria donar un servei de qualitat, i una part de la cadena de treball estaria trencada.

Gràcies per deixar-nos ser part de la vostra feina.

No recordo les Hortènsies sense piscina.

Va ser al voltant dels anys 90, al principi, quan es va subvencionar; la inauguració va ser tot un esdeveniment, i sortírem en els millors diaris.

La piscina per a nosaltres i en aquells moments, ens semblava olímpica… era tan gran que impressionava.

Hi havia un globus immens, que es veia per la carretera que puja a Valllromanes, blanc, rodó, que es feia servir quan arribava el fred.

La piscina tenia una funció lúdica i terapèutica; i per a nosaltres, que teníem la mateixa edat que els nois que cuidàvem, era una nova manera de treballar molt més divertida. Teníem tantes ganes d’acostar-nos a ells, d’entendre’ls i poder així ajudar-los, que estàvem tots disposats a mullar-nos perquè en gaudissin sense límits.

Els fisioterapeutes s’encarregaven de la part més terapèutica, i el socorrista vetllava pel benestar de tots nosaltres.

Més tard, l’any 2007 vam refer tota la piscina, molt més moderna, amb yacuzzi i dolls d’aigua fins i tot.

La coberta de vidre deixa passar tot l’any un sol magnífic.

Comptem amb infinitat d’ajudes tècniques perquè els usuaris amb majors problemes de mobilitat puguin banyar-se sense cap dificultat.

Entrem en grups reduïts, i en horaris diferents, així és més fàcil poder aplicar les pautes individualitzades de cada usuari.

És una manera lúdica de treballar ment i cos.

A Alella, quan celebrem anualment les Jornades de la Gent Gran,  nosaltres oferim als organitzadors les nostres instal·lacions per a l’activitat d´Acuagim, és gratificant  veure com la gent gran d’Alella gaudeix tant com nosaltres de la piscina.
Ja sabeu que un bon bany millora la qualitat de vida.
I això és un dels luxes dels que disposem;

Us hi esperem.