Ens sumem a la crida dels professionals de la discapacitat i la salut mental

,

La FSFA dona un suport a la nota de premsa adjunta publicada per la Dincat, FEPCCAT, AMMFEINA ,i recolzada per altres entitats com la Unió Catalana d’Hospitals, en què es reclama l’estat de desigualtat i desemparament en què es troba el sector dedicat a la discapacitat i la salut mental.

Nota de premsa

El sector de la discapacitat i la salut mental s’indigna davant l’insuficient increment de les tarifes per a serveis residencials

  • L’augment de la dotació aprovada pel Govern de la Generalitat per a aquests recursos, fixat en un 1,2%, està per sota del compromís inicial (2,5%) i queda molt lluny de les necessitats expressades pel sector que son del 9%
  • El col·lectiu denuncia la falta de compromís de l’administració pública i urgeix l’Administració a complir amb l’acord de constituir una Taula de Diàleg per negociar aquests increments
  • El col·lectiu considera injustificable aquesta resposta essent precisament els serveis residencials els que més estan patint l’impacte directe de la pandèmia de la Covid-19.

19 de novembre de 2020. Representants del sector de la discapacitat i la salut mental a Catalunya, Dincat, ACCP (Agrupació Catalana de Centres per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual), FEPCCAT (Federació de la Paràlisi Cerebral i la Pluridiscapacitat de Catalunya), i AMMFEINA, alerten conjuntament que l’augment de tarifes dels serveis residencials d’atenció a la discapacitat i la salut mental aprovat per la Generalitat de Catalunya queda molt lluny de les necessitats del col·lectiu i és clarament insuficient.

En aquest sentit, les entitats del sector expressen la seva decepció pel que fa a la falta de compromís del Govern que, des de fa més d’un any, s’havia compromès a constituir una taula de Diàleg amb la participació directa de les entitats del col·lectiu, per aconseguir un augment de tarifes adequat pels serveis socials que presten. Tanmateix, l’administració pública no només ha incomplert els seus compromisos, sinó que ha determinat un petit augment de la tarifa d’un 1,2% pels serveis residencials, el que suposa molt menys del que havia promès en un primer moment (2,5%), que ja quedava lluny de les demandes expressades pel sector (9%), que busquen revertir la situació precària en la qual es troba immers des de fa una dècada (la Dècada Perduda).

El col·lectiu considera injustificable aquesta resposta del Govern amb relació als serveis residencials, essent, precisament aquests, les entitats que els gestionen i els professionals que hi treballen els que més estan patint l’impacte directe de la pandèmia de la Covid-19. Cal remarcar l’excel·lent i essencial tasca dels professionals d’aquests serveis i recordar el gran sobreesforç físic i emocional que van fer durant la primera onada de la pandèmia, gràcies al qual es van aconseguir pal·liar en gran mesura els efectes d’aquesta, fins i tot quan no hi havia equips de protecció, ni accés a tests.

El col·lectiu considera també insuficients els increments de tarifes que han rebut altres serveis socials com els d’atenció diürna, serveis tutelars o els CDIAP (Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç). En aquest cas, els increments almenys responen als compromisos del Govern pel 2020, però en cap cas permeten recuperar la dècada perduda per la congelació de tarifes.

Aquesta situació se suma als sobre costos que ha suposat la crisi sanitària per a les entitats del sector de la discapacitat i agreuja, encara més, la realitat precària que travessen les entitats del col·lectiu. En aquest sentit, el sector encara resta a l’espera que es concreti el compromís de la convocatòria que permeti cobrir els sobre costos derivats de la pandèmia des del 15 de març fins al 31 d’agost, que ascendeixen a un total de 10 milions d’euros, i que van avançar les entitats que atenen a persones amb discapacitat a Catalunya.

El col·lectiu espera que la nova cúpula del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, designada aquesta mateixa setmana, tingui en compte aquestes demandes i compleixi com cal amb els compromisos establerts pel Govern.

Sobre DINCAT

DINCAT és la principal representant de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, que agrupa gairebé 300 entitats socials i representa els drets de més de 40.000 persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies al territori. A través dels valors de compromís, dignitat i igualtat d’oportunitats, la federació treballa dia a dia amb l’objectiu de garantir una inclusió social i laboral digna, així com per vetllar per una vida més justa per aquestes persones i les seves famílies.

Més informació a Dincat.

Sobre FEPCCAT

La Federació de la Paràlisi Cerebral i la Pluridiscapacitat de Catalunya (FEPCCAT) aglutina 14 entitats d’atenció a les persones amb paràlisi cerebral i pluridiscapacitat de Catalunya. Creada l’any 2.000, la FEPCCAT s’ha dedicat des del seu naixement a incidir en les polítiques socials catalanes per a aconseguir els recursos necessaris per les entitats, el col·lectiu i les seves famílies, i avançar en la inclusió del col·lectiu, tot garantint el seu benestar i qualitat de vida, i el respecte als seus drets.

Més informació a FEPCCAT.

Sobre l’Agrupació Catalana de Centres per a Persones amb Discapacitat Intel·lectual – ACCP

Constituïda l’any 1995, és la patronal referent en el sector de les entitats que presten servei a persones amb Discapacitat Intel·lectual i Trastorns del Desenvolupament, amb graus diversos de suport. Es la patronal que negocia el Conveni Col·lectiu de Treball de Catalunya de Residències, Centres de Dia i Llars-residència per a l’atenció de persones amb Discapacitat Intel·lectual.

Més informació a www.coordinadoraprofunds.org.

Sobre AMMFEINA

AMMFEINA és una associació sense ànim de lucre que des del 2005 agrupa i representa les entitats d’iniciativa social de l’àmbit català que promouen la inclusió i la no exclusió laboral de les persones amb un problema de la salut mental. Enguany és la suma de 30 entitats socials que faciliten recursos i serveis a més de 3.000 persones amb problemes de salut mental.

Més informació a AMMFEINA.

 

Descarrega aquí la nota de premsa en PDF.

El Far West a Les Hortènsies

L’Oest Americà ha inundat les unitats de convivència de les Hortènsies!!!
Inèdit, salvatge, hostil… i alhora captivador, imaginatiu i aventurer.

Terra feixuga, de dones i homes avesats en mil batalles, buscant noves oportunitats, noves terres a conquerir.

La manca de recursos i la superpoblació van ser un dels esperons de la conquesta del llunyà Oest, on existien ja assentaments de tribus ameríndies oriündes d’aquestes terres, que van veure torbat el seu tarannà per culpa del xoc cultural i per l’ànsia de conquesta territorial…

La perspectiva d’una vida precària a les seves ciutats va donar origen a una perillosa aventura relatada en llibres i filmografies, les mítiques pel·lícules de vaquers de Hollywood …. Els westerns HOLLYWOOD.

Nosaltres hem tret el millor d’aquesta època per a delectar-nos i gaudir del Far West com es mereix, com ens mereixem.

Per un dia hem estat Vaquers revòlver en mà, hem visitat un Saloon i hem assaborit un whisky casolà i apte per a abstemis.

Un passeig virtual pel desert d’Arizona que envolta l’Oest Americà, jugant amb els enormes i mítics cactus.

Barret en mà, perdonavides, pinxos i riallers, hem gaudit d’una nova aventura temàtica.

Com el Far West ho hi ha res!!!

Halloween

Els nostres monstres no entenen de pandèmies ni malalties, ells segueixen el seu periple especial… sense presses, sabent-se els triats, els temuts els immunes…

És el seu dia, i han decidit venir i passejar-se entre nosaltres.
Per a ells un virus és tan sols … Un lleuger somni…

I com un incandescent malson van aparèixer en grup, solitaris, arrossegant penes i laments.

Torturats per condemnes perennes vénen a compartir aquesta festa, dissortats, burlescos i jocosos.

Mort o esglai!!!

Truc o tracte!!!

Dónes o pagues!!!

Sense por a la por, alliberats, però condemnats eternament.

Fidels al dia que els pertany, es prenen la seva festa amb seriositat…

… I la comparteixen, sabent que nosaltres, encantats, sabrem gaudir-los a la seva manera… a la nostra …

Aquesta vegada, amb més llums que ombres…

Entre balls i jocs hem assaborit d’un Halloween diferent i original, sentint-los a prop, gairebé atrapant-los… però ells… esquivant les nostres temptatives.

El dia dels immortals ens ha ofert un matí de riures, i esglais, un dia compartit entre el profà i el diví, l’atemporalitat i el que és efímer…

Danseu, danseu, ombres perpètues aquí us estarem esperant… el mateix dia a la mateixa hora d’un any qualsevol.

Experiències apreses de la primera onada de Covid-19 a Les Hortènsies

,
Equip d'infermeria de la FSFA

Transcrivim a continuació els testimonis de les infermeres de la Residència les Hortènsies a la primera onada de la pandèmia de la Covid 19.

La Covid ens va sorprendre, ens va espantar i en alguns moments ens va superar…

Teníem por, evidentment, era un virus nou del qual desconeixíem com actuava, però era més fort l’instint de protecció i cura dels nostres residents.

Ens arribaven notícies contradictòries de tots els mitjans de comunicació i els protocols que es dictaven des del Departament de Sanitat anaven variant dia rere dia, hora rere hora…

El material era escàs, no teníem experiència davant una situació tan crítica i extrema… i sobretot… desconeixíem el preu que anàvem a pagar, derivat de l’hecatombe que ens sobrevenia…

La nostra residència en particular, refereix una realitat molt diferent de la de les residències de gent gran, i ens hem sentit, per part del govern, com els grans oblidats.

Gràcies als professionals que ens hem deixat la pell en aquesta lluita i al recolzament que tenim com a Fundació, aquesta circumstància ens ha fet més grans i alhora ens ha dotat de més recursos.

L’esforç de tots junts enfront d’un enemic comú, silenciós i letal, era la injecció d’energia que diàriament ens insuflàvem els uns als altres.

Ens donàvem coratge els uns als altres, tots els equips de treball empenyíem cap a una mateixa direcció… Frenar la Covid i evitar la seva propagació.

El suport, i l’ajuda a tots els nivells, tant del Patronat com dels Directius de la FSFA ha estat patent i evident a cada moment.

L´ajut inestimable de l’Ajuntament d’Alella i del Masnou, dels voluntaris anònims que van dedicar el seu temps i material per la confecció de mascaretes, bates… les donacions d’EPIS per part d’empreses i particulars, coneixedors de la manca de subministrament que patíem…

Un suport que ens ha reforçat cada dia, i cada hora,

Sense tots ells no haguéssim pogut fer front amb fermesa i cura l’escomesa de la Covid 19.

La solidaritat ha estat una de les grans lliçons de vida d’aquesta cruel pandèmia.

A escala personal, ha estat tot un repte professional i una demostració que treballem molt bé en equip. Junts hem pogut solucionar una situació que mai abans se’ns havia plantejat.

Ara ja disposem de mesures de protecció, contenció i detecció de la Covid 19, cosa que en la primera onada ens era molt escàs.

Una altra escomesa de la Covid 19 ens trobarà una altra vegada dempeus i amb les forces suficients per a continuar combatent-la.

Unitats de convivència

,

La Covid 19 ha trasbalsat tots els fonaments de la nostra societat, fent que usos i costums habituals hagin hagut de modificar-se de forma ràpida i contundent.

Dels més petits als més grans, el dia a dia de cadascun de nosaltres ha canviat per complet.

En l’àmbit residencial, la pandèmia ha transformat per complet la seva estructura i funcionament habitual.

Ara està dividida en unitats estables de convivència.

Ja no hi ha sales, sinó petits grups estables que conviuen junts sense barrejar-se amb altres grups annexos.

Nuclis familiars sense llaços consanguinis però sí amb l’afinitat que dóna la convivència diària.

A les Residències, aquestes bombolles de convivència, són agrupacions d’usuaris que junts, formen petites comunitats.

S’eviten els espais comuns i la interacció amb altres grups socials és nul·la.

Una inversió de futur, on es prioritza el benestar i control sanitari de tots els usuaris i treballadors, minimitzant el risc de contacte i la propagació de la Covid 19.

És un projecte que s’ha dut a terme de manera eficaç i eficient, modificant per complet gairebé totes les instal·lacions de la residència.

El nou model implantat millora el funcionament i comporta un ferri control davant un possible brot de la Covid 19.

Un patró residencial que ha arribat per quedar-se, no amb les restriccions actuals, però si com un nou model de convivència.

Una inversió de futur

,

Després de gairebé dues dècades amb la nostra antiga i entranyable furgoneta….. l’hem renovada.

La veritat és que ha aguantat l’indicible, i ja li calia una merescuda jubilació.
Tenim una furgoneta nova amb unes prestacions immillorables.

Un canvi que des de feia molts mesos s’anava forjant, encara que a nosaltres ens ha enxampat per sorpresa, una immensa i meravellosa sorpresa.

Està adaptada perfectament a les nostres necessitats, fent així més confortable i pràctic poder desplaçar-nos a qualsevol lloc…

És una inversió de futur, que ens garantirà a tots excursions més segures i confortables
Petites sortides, travessies més llargues a la distància, seguir amb el nostre incipient projecte de participar en les carreres més importants i populars de Barcelona i els seus voltants….

No no, no ens n’hem oblidat… tenim moltes ganes de sortir, de tornar a nostre dia a dia a l’exterior… a veure i gaudir del que les ciutats i els pobles ens mostren.

Sabem que tot això ens espera….

Som pacients… i aquesta situació més tard o més d’hora canviarà i tots tornarem al nostre tarannà habitual.

Som coneixedors que la situació actual no ens permet fer aquests extres…. encara que continuarem esperant, somiant amb experiències noves que tornaran a fer-nos vibrar i explotar d’il·lusió.

Anirem….

“Caminando por la vida
Sin pausa, pero sin prisas
Procurando no hacer ruido, vestídos con una sonrisa
Sin complejo ni temores
Canto rumbas de colores
Y el llorar no me hace daño siempre y
Cuando tú no llores”

Mesures de seguretat a les visites per fer front a la Covid-19

, ,

Com heu pogut comprovar, les visites ja són per fi, una realitat…
Curtes però segures, intentant minimitzar qualsevol impacte o propagació de la Covid-19.

A poc a poc arribarem a una normalitat mitjanament relativa, però ara com ara hem d’emmotllar-nos a les noves estructures i circumstàncies que ens han tocat viure.

Emmarcades sota la legislació vigent, hem modificat alguns paràmetres de les visites de familiars, amics i tutors.

S’han habilitat nous espais i nous elements que garanteixen una perfecta i adequada higienització, incrementant alhora, el servei de neteja.

No és una tasca fàcil per a cap de nosaltres, però és necessària.

Aplicant aquesta rigorositat mil·limètrica podrem mantenir el virus a ratlla.
Tots estem davant d’un mateix objectiu, que la Covid 19 no entri en cap dels nostres tres centres.

Des de la FSFA s’estan posant i es posaran tots els mitjans necessaris per a protegir a tots els nostres treballadors, familiars i usuaris.

Si tots som curosos i mantenim totes aquestes mesures, li podrem posar més entrebancs al virus.

JUNTS PODEM ACONSEGUIR-HO!!!
SEGUIM ENDAVANT!!!

 

L’altra perspectiva del confinament

,

Perquè has trigat tant, mare, què ha passat tot aquest temps….?

Sentia paraules que no estaven al meu diccionari habitual… confinament, virus…. què ha significat tot això, què ha passat, perquè no he pogut veure’t… em costa entendre-ho…

M’he sentit estrany, però feliç en escoltar-te i veure’t a través d’aquesta pantalla multicolor que ens oferia el telèfon.

Els monitors ens explicaven moltes coses, una realitat molt aliena a la que estava acostumat, anaven i venien amb màscares, gorres….

Els espais van variar, es van extremar les cures, els contactes…

Però… no tenia por, em sabia segur… però així i tot, em faltaves tu.

A vegades no entenc el que passa dins un entorn tan gran, només sóc conscient que en el meu petit món tot havia canviat i he notat moltes absències.

… No podia veure’t, però si pensar-te…
Recordar els nostres passejos em reconfortava, les olors, fins i tot en l’espai, s’incrementaven… i et sabia propera…

Em recreava mirant-te als ulls dins un mirall imaginari i allí estaves tu, com sempre puntual, parlant-me en silenci, reconfortant-me, acariciant-me els palmells de les mans, sabent que jo a la distància et somiava.

Per a mi, el més estrany en aquests mesos ha estat aquest exili forçat i sobtat…

Però t’he reinventat, idèntica, sense l’influx del temps que al costat de la perennitat que dóna el record, em retornava la teva imatge sense immutar-se.

Aquest temps m’ha ensenyat que si això torna a passar, jo seré feliç sabent-te a prop fins i tot sense veure’t. Tu no pateixis, ara ja sé mes o menys què ha passat.

Proves PCR a les nostres residències per part dels voluntaris d’Open Arms i l’ICS

, ,

Dins el marc de la col·laboració entre l’Institut Català de la Salut i la ONG Proactiva Open Arms, els voluntaris d’aquesta organització sense ànim de lucre i sempre al costat de les persones ens han realitzat testos PCR al personal i als usuaris, tant de la Residència Les Hortènsies com de la Residència el Montseny.

Tot un equip especialment format per combatre la COVID-19 amb la metodologia dels testos i el seu cribratge.

Ells recullen les mostres i les porten als laboratoris pertinents.

Un pla proposat per l’ONG  per poder donar abast a la realització de les recollides de mostres que es requereixen per saber l’impacte a la població de la COVID-19 i poder així trobar casos positius sobretot a l’àmbit residencial i intentar frenar qualsevol propagació del virus als sectors mes sensibles i desprotegits.

D’aquesta manera també es destensen els Centres d’Atenció Primària, que sense aquesta ajuda no podrien donar l’abast per a testejar a tota la població.

Amb una organització mil·limètrica i amb la humanitat que els caracteritza, han passat sala per sala, habitació per habitació, efectuant uns testos que, a vegades, per la por que comporten, són complicats de fer.

Open Arms és present en les situacions més complicades i adverses, a primera línia de foc en crisis humanitàries … i aquesta també es una d’elles.

Ja sigui a terra o en alta mar, Open Arms ajuda a qui ho necessita. Potser podríem fer una reflexió quan la ajuda la necessiten altres persones.

Gràcies no solament per l’ajuda amb els PCR, sinó també per tot l’escalf humà que ens heu donat.

 

Somriures

,
Somriures

Si bé aquesta pandèmia ens ha afectat d’una manera sobtada i excepcional, i a un àmbit mundial, no volem oblidar-nos de somriure.

Somriures i moments dedicats als estimats a què hem trobat a faltar, als qui ens han atès, als que, sense conèixer-nos, s’han preocupat per nosaltres, per la nostra salut, … pel nostre benestar.

Ha estat un temps complicat, difícil, fosc, tempestuós….

Ara sentim una mica més de distensió, de relaxació, de certa normalitat dins de l’excepcional…. sense abaixar la guàrdia, pendents, atents davant qualsevol símptoma físic estrany o anòmal.

Sabem que per un temps el món que hem conegut serà diferent, gairebé fictici, però per circumstàncies alienes a tots nosaltres… real.

Som persones versàtils i curioses, i ens aclimatarem a nous espais, noves distàncies, nous contextos.

La realitat és mudable i mudables serem nosaltres.

Darrera de cada mascareta sabem que es dibuixen somriures que no veiem, però sentim… gestos, mirades, que fins i tot a la distància… acosten i ens fan còmplices d’aquests moments que hem viscut i viurem sempre.

Aquesta nova etapa a la vida de tots i cadascun de nosaltres ens remodelarà, ens acostarà fins i tot en la distància, farà que canviem algun dels nostres valors i prioritzem sempre a les persones per sobre de tot.

Potser ha estat una època per a reflexionar i veure que alguns canvis eren necessaris…

Ens dolen les absències, les persones que amb noms i cognoms ens han deixat… No són només xifres a una estadística, són vides de persones estimades, que s’han truncat en moltes ocasions massa ràpid.

Siguem curosos, no ens relaxem en aquest període de desconfinament, és important saber que amb aquest virus hi hem de conviure i que com més ens allunyem d’ell, més a prop estarem de vosaltres.

Reflexió post-COVID-19

, , ,
Pacient de 74 anys recuperat de Covid-19 a Can Torras
Pacient de 74 anys recuperat de Covid-19 a Can Torras

L’edat no és un impendiment per sortir-se’n a Can Torras

La Fundació Sant Francesc d’Assis té tres centres molt diferenciats entre sí i amb particularitats molt específiques: un centre sanitari d’atenció intermèdia, un centre residencial per a persones grans i un centre residencial per a persones amb discapacitat.

Jo diria que els principals aspectes a destacar en aquesta etapa tant crítica que ens ha tocat viure, han estat l’encert de les decisions estratègiques que en el seu dia la FSFA va definir:

  1. La sanitarització del centres: els tres centres funcionen amb el mateix model d’assistència sanitària i social que es caracteritza per posar les persones al centre, per l’estreta connexió entre tots els serveis per assegurar el treball multidisciplinari i per disposar d’una estructura sanitària potent en cada un d’ells, tant de personal com de recursos, que en moments puntuals pot estar recolzada per la del centre d’atenció intermèdia.
  2. Lideratges potents i equips de suport eficaços: Unes direccions de centre potents que han identificat les necessitats de forma precoç i uns serveis corporatius centrals que han gestionat l’obtenció d’aquestes ràpidament i que les han distribuït de forma equilibrada. Aquesta ha estat la base per poder-nos enfrontar a situacions difícils durant aquesta etapa.
  3. Equips de treball compromesos que han sabut fer front, amb molta professionalitat i proximitat humana, a una situació sobtada i excepcional. Sanitaris, personal auxiliar, educadors, personal de manteniment, bugaderia, neteja… han demostrat el seu compromís davant circumstàncies molt adverses. Ens han donat a tots una lliçó de treball en equip, precisió tècnica i tracte humà.
  4. La flexibilitat i capacitat d’adaptació: Els nostres centres sempre han estat estructures flexibles i amb una gran capacitat d’adaptació a les necessitats que la societat ens demana en cada moment per davant dels nostres interessos. Aquesta experiència ens ha facilitat poder efectuar totes les adaptacions funcionals que hem hagut de realitzar d’una forma àgil.
  5. La capacitat de donar respostes amb els recursos de que disposem en cada moment: Hem fet servir tota la nostra inventiva per fer front, en un context de recursos limitats, a una realitat nova, totalment aliena a la nostra quotidianitat. Tothom ha mostrat una increïble capacitat per afrontar, amb els recursos de que disposava, una situació que semblava, en un inici, que ens anava a sobrepassar.
  6. L’empatia i la solidaritat són valors claus en situacions de crisi: Ens han sorprès molt positivament les nombroses mostres de solidaritat per part del nostre entorn immediat: la col·laboració desinteressada de persones anònimes, empreses i ajuntaments que s’han mobilitzat a tots els nivells per fer-nos donació de material específic per la contenció de la Covid19.

Aquesta proximitat i recolzament ha estat més sentida encara, davant l’allunyament que d’altres Institucions o Administracions han demostrat.

En definitiva, una vegada més, la realitat ens demostra que una estratègia institucional fonamentada i ben estructurada ha estat essencial per superar l’adversitat en moments difícils.

De ben segur que un cop superada la fase aguda, no podrem tornar a les estructures anteriors, ens haurem d’organitzar d’una altra manera i caldrà un període de reflexió, no molt llarg, per incloure en la nostra quotidianitat d’atenció a les persones, totes les lliçons apreses en aquest temps turmentós.

Josep M. Cuartero.

Un mural de colors

,

El nostre dia a dia, com el vostre, ha canviat, però a poc a poc anem tornant a una certa normalitat, amb mesura, sense pressa però sense pausa, amb alegria, amb bon humor i amb moltes ganes de fer coses…

Encara que no puguem sortir de la Residència, ni fer excursions ni festes, no ens avorrim, fem un altre tipus d’activitats.

No per això… Les trobem a faltar.

Els grups de treball són ara més reduïts, minimitzant riscos evitem problemes.

Els nostres monitors i monitores ens han explicat aquesta situació tan especial, tan excepcional… un virus que ni es veu ni se sent, petit i sigil·lós, ha regirat a la vida de totes les persones a cada racó del planeta.

Hem vist com tot l’equip de professionals que ens atenen s’han abocat vers nosaltres, buscant la nostra protecció i fer-nos més fàcil i suportable aquesta situació.

Realment, la vida pot canviar-te en dècimes de segon, però no en som conscients…
No poder veure-us és difícil, però si nosaltres podem suportar-ho, vosaltres també.

Aquest sacrifici, aquestes restriccions, són pel bé de tots.

Les noves tecnologies ens han permès fer videoconferències i fotografies, que, difoses per les nostres xarxes socials, us mostren que estem bé, que no ens falten somriures, que no estem sols, que la vida segueix, encara que sigui d’una manera diferent.

Avui us volem donar a vosaltres, amics, familiars, coneguts… una injecció de positivisme, d’esperança, d’estimació.

Estem fent un mural per penjar-lo a l’exterior de la Residència i dir-vos a tots i cadascun de vosaltres que tirarem endavant, que tot anirà bé, que ens retrobarem i compensarem el temps que hem estat sense veure’ns.

Potser ara valorem més les petites coses, els petits detalls els petits moments que són realment els que ens alimenten anímicament.

Possiblement les circumstàncies no seran com abans durant un temps… Però hem d’aclimatar-nos a les condicions que la vida ens posa al davant, amb força, sense por…

Recordeu…

Us sabem a prop fins i tot en la distància.