Un càlid estiu

L’estiu, càlid i festiu, ens obliga d´alguna manera a abocar-nos a marxar a la platja.

La calor insuportable i un aire que semblaven esclats d’un volcà a punt d’implosionar va fer que ens llancéssim com cosacs embogits a un mar que suggeria clamar una presència aliena.

Envoltats d’aigua, xipollejant i fent-nos afogades, hem passat uns matins allunyats del petit avern en el qual semblava que estàvem imbuïts.

Aquest any, la canícula estival no ens ha donat treva, la temperatura anava en ascens, i els termòmetres han registrat uns rècords històrics.

Gairebé sense sortir de l’aigua, el nostre estiu ha estat més lleuger.

La platja del Masnou ha sigut aquest any un indret indispensable per a nosaltres, que ens ha fet més suportable la intensitat d’aquest estiu.

Tu, jo, nosaltres… la mar.

 

Un tarannà de setembre (Núm. 102)

Ja hem tornat, ja som aquí!!!

Després que la nostra revista deixés descansar els rotatius, hem tornat amb més notícies, activitats i festes.

Perquè encara que Tarannà no es publiqués aquest mes d’agost, el nostre dia a dia continua, i la gran biografia que plasmem a la revista, segueix el seu curs.

El temps flueix, i nosaltres… complim anys.
Felicitats nois!!!

La platja és una destinació obligada a l’estiu i aquest, que ha estat particularment calorós, ha fet que els matins fossin més lleugers.
Assaborint llaminers, els gelats de temporada.

Què més es pot demanar, el salnitre de la mar en contraposició a un ensucrat cornet de xocolata.
Els contraris es complementen.

I si no podem anar a la platja, el gelat ens el prenem a alguna terrassa, que a la variació també hi ha el plaer.

Les rebaixes de l’estiu no ens les podíem perdre, les primeres gangues, les millors compres.

Hem visitat les instal·lacions de la bugaderia de la FSFA, que està situada en Can Torras, i abasta tot el procés de la roba dels tres centres que componen la Fundació.

Un no parar de rentar, planxar, doblegar…

Gràcies per les vostres explicacions, ara ja coneixem el procés i recorregut de la nostra roba, des que la col·loquem bruta a les bosses, fins que torna neta a l’armari.

Les elucubracions d’en Miguel, és una secció creada per un dels nostres usuaris, on compartirà i reflexionarà sobre els tems que a ell l’inquieten.

El Miradors dels avions al Prat… tot un espectacle veure´ls aterrar i enlairar-se; …immenses balenes blanques.

Les trufes, de qualsevol manera estan delicioses, aquesta vegada la Isabel ens les presenta banyades en nous… una delicatessen.

Els astres ballen al seu antull, i fa que els mesos fluctuïn, sense que nosaltres puguem intervenir a la seva dansa.

AMICS, UNA ABRAÇADA, I JA SABEU… ANEM A MÉS!!!

A l’Aquàrium

Com en un gegantesc Nautilus, immers en un oceà ple d’animals desconeguts, som espectadors no autoritzats de la sintonia dels peixos amb el mar.

Gegantescs taurons passen per sobre dels nostres caps com si d’un moment a l’altre, amb un dels seus espertenecs, poguessin sacsejar-nos, i en una fracció de segon girar-se i mirar-nos amb aquests ulls freds, ensenyant amenaçadors les seves cinc fileres de dents.

Una raja ens mira curiosa, tan sorpresa com nosaltres de veure’ns; ens observem…

Corals, calamars, pingüins, peixos de colors cridaners, uns altres que es mimetitzen a la sorra… és la recreació del seu hàbitat natural enmig d’una gran ciutat.
Un espai concebut per poder conèixer el que en llibertat solament està a l’abast d’uns pocs aventurers.

Els sons del mar ens emboliquen, com en una càlida placenta, calmant aquesta angoixa que sovint ens copeja.

És una descomunal peixera, on trobem coneixement, sorpresa i harmonia.

Si.. Voldria quedar-me, enfront de la mar, dins d’aquest oceà…

 

En sueños la marejada 
me tira del corazón;
se lo quisiera llevar.

R. Alberti.

Festa Major d’Alella 2018

Sant Feliu és el patró del nostre poble, i nosaltres per honrar la seva figura, ho celebrem amb tots els honors.

Per aquestes dates, Alella surt al carrer, engalanada i perfumada, com una núvia abans dels esposalles.

Sant Feliu és pels alellencs i per nosaltres, que ho som d´adopció, una de les festes més importants de l´any, junt amb la de la Verema.

Timbalers, capgrossos i antics mariners cantant havaneres.

Ball, música i el bon vi que ruixa aquestes terres del maresme.

Els nostres capgrossos és passejan pel pati de la residència, fent un cercavila divertit i juganer.

¡¡¡I vestim un jardí!!!
Plantem, ragem i cuidem els planters!!!

Com si fos la festa de la primavera gironina, ornem el terra del nostre pati, fent catifes de colors.

I vestits de mariners i marineres, li cantem al Meu Avi, a la bella Lola i a la Gavina voladora!!!

 

Apa Nois!!!

Que comenci la festa!!!

 

 

 

La piscina

,

No recordo les Hortènsies sense piscina.

Va ser al voltant dels anys 90, al principi, quan es va subvencionar; la inauguració va ser tot un esdeveniment, i sortírem en els millors diaris.

La piscina per a nosaltres i en aquells moments, ens semblava olímpica… era tan gran que impressionava.

Hi havia un globus immens, que es veia per la carretera que puja a Valllromanes, blanc, rodó, que es feia servir quan arribava el fred.

La piscina tenia una funció lúdica i terapèutica; i per a nosaltres, que teníem la mateixa edat que els nois que cuidàvem, era una nova manera de treballar molt més divertida. Teníem tantes ganes d’acostar-nos a ells, d’entendre’ls i poder així ajudar-los, que estàvem tots disposats a mullar-nos perquè en gaudissin sense límits.

Els fisioterapeutes s’encarregaven de la part més terapèutica, i el socorrista vetllava pel benestar de tots nosaltres.

Més tard, l’any 2007 vam refer tota la piscina, molt més moderna, amb yacuzzi i dolls d’aigua fins i tot.

La coberta de vidre deixa passar tot l’any un sol magnífic.

Comptem amb infinitat d’ajudes tècniques perquè els usuaris amb majors problemes de mobilitat puguin banyar-se sense cap dificultat.

Entrem en grups reduïts, i en horaris diferents, així és més fàcil poder aplicar les pautes individualitzades de cada usuari.

És una manera lúdica de treballar ment i cos.

 

A Alella, quan celebrem anualment les Jornades de la Gent Gran,  nosaltres oferim als organitzadors les nostres instal·lacions per a l’activitat d´Acuagim, és gratificant  veure com la gent gran d’Alella gaudeix tant com nosaltres de la piscina.
Ja sabeu que un bon bany millora la qualitat de vida.
I això és un dels luxes dels que disposem;

Us hi esperem.

Sessió per a famílies sobre el sistema de prestacions de la Seguretat Social

,

El dimecres 27 de juny a les 12h va tenir lloc al Centre Residencial i CAE Les Hortènsies la segona Xerrada, enmarcada dintre del Projecte de Sessions Informatives per a famílies i/o tutors legals, en la qual es va tractar el tema “Prestacions del Sistema de la Seguretat Social a nivell contributiu i no contributiu”.

La Sra. Ana Ruzafa, com a directora del centre, va donar la benvinguda a tots els assistents i va donar pas a la treballadora social del CR i CAE Les Hortènsies, Sra. Cristina Gordillo, que va desenvolupar el tema de la sessió.

El contingut d’aquesta xerrada ha estat complexe degut a la gran informació existent, però s’ha intentat sintetitzar donant informació d’allò més rellevant i d’utilitat pels assistents. S’ha parlat de les pensions d’orfandat, de jubilació, de prestació per fill a càrrec, de viduïtat, de la prestació no contributiva d’invalidesa, d’entre d’altres.

També s’han mostrat dades sobre les pensions / prestacions que reben els nostres usuaris i s’ha pogut veure aquelles que tenen més incidència al centre.

La sessió va comptar amb un número important d’assistents que van mostrar el seu interès pel tema tractat exposant els dubtes que tenien, i als quals es va donar resposta.

A tots els assistents se’ls hi va fer entrega d’un dossier amb la informació que s’havia exposat a la xerrada i d’un qüestionari per valorar el contingut d’aquesta, el seu grau de satisfacció i on poguessin fer algunes propostes de temes del seu interés per tractar en futures sessions informatives.

Volem donar les gràcies a tots els assistents i convidar a totes les persones, tant de dintre com de fora de la Fundació Sant Francesc d’Assís, a participar en futures sessions que organitzarem i de les quals els anirem informant.

Excursió al Tibidabo

El Tibidabo dedica un dia a l’any a les persones amb diversitat funcional: les atraccions són gratuïtes i tots els accessos estan adaptats a qualsevol problema de mobilitat.

És una de les excursions estrella al nostre calendari.
I amb la gosadia que dóna la impetuositat del nostre caràcter, allà anem.

La Noria, els cavallets, els autos de xoc… intentem pujar i visitar totes les atraccions que hi ha al parc, cadascun decideix com li agrada més, i en funció d’aquests, anem en un grup o un altre.

Hi ha alguna que impressiona, encara que entre nosaltres ens donem suport, sigui moral o físic, que per a això som companys.

La Noria t’encongeix l’estómac, i fa que les teves pupil·les es dilatin davant les vistes que es presenten… tota Barcelona als nostres peus, imatges que es queden a la retina com a estampes d’una ciutat immemorial.

Els autos de xoc, accelerant, frenant, esquivant… i aquest volant que de dreta a esquerra, fa que sense voler, reculi.

El vaixell víking ens sacseja com si estiguéssim en plena tempesta, un tsunami que en cridar em buida de tota l’adrenalina continguda.

Us podria parlar sense cansar-me de la infinitat d’atraccions, de com ens sentim en gaudir d’elles, de les vegades que repetim, de les que més ens van agradar…

Gràcies al Tibidabo per fer, encara que solament sigui un dia, l’estiu sense barreres. Sabem que treballen perquè sigui un indret més accessible.

No haurien d’existir aquestes barreres, la mobilitat hauria d’estar garantida tot l’any, en tots els llocs, però… és un principi.

Un tarannà de juliol (Núm. 101)

I l’estiu torna a obrir-se pas, després d’un hivern inestable.

La calor apreta i la platja comença a omplir-se de gent assedegada de sol i de llum.

Tic tac, tic tac, tic tac, el so que marca el rellotge… les anhelades vacances.

Uns dies de descans on és gairebé impossible no ser feliç; amics, família, festa…

El rellotge; sense piles i sense corda… es queda mut, i les manetes deixen de voltejar sobre sí mateixes, fent-nos sentir atemporals.

Les vacances es presenten amb la voluntat de materialitzar el posposat i de trencar amb la rutina que la resta de l’any ens marca.

El Tarannà de Juliol comença a apuntar-se a un incipient estiu.

Aquests nois dels aniversaris… que no em fallin que aquí estic jo per recordar-los-hi.

En les tradicions nipones ens hem endinsat aquest mes; curioses, originals i divertides.

Ens hem activat, al costat de la Gent Gran Activa, a les jornades que l’ajuntament d’Alella rendeix com a homenatge a la vellesa.

De gran vull tenir aquest esperit dinàmic i jovial que he viscut en aquestes jornades.

A l’Aquàrium hem vist els animals de les profunditats oceàniques, plàcids, tranquils… aguaitadors.

El Tibidabo, una excursió de les grans… una vegada a l’any, si, però que es gaudeix, com si no hi hagués un demà.

A la Fira d’Artesania, com sempre, hem compartit ball, festa i els treballs de tot un any, junts, ens sentim més feliços.

Sant Joan amb els seus sortilegis, fa que amb els petards, els mals auguris trobin enrevessats camins per trobar-nos.

El Calendari del Pagès, marca els esdeveniments més propers del mes.

Isabel, aquestes vacances em posaré les botes amb les teves receptes, adéu operació biquini!!!

Que siguin benèvols els astres aquest mes, que també ens mereixem un descans astral.

AMICS, VIVIU, SOMNIEU, ESTIMEU.
QUE A LA VIDA ELS DIES SÓN PERENNES.

BONES VACANCES I CARREGUEU PILES, QUE JUNTS TENIM MOLT TRAJECTE A RECÓRRER.
UNA ABRAÇADA

Sant Joan al Centre residencial Les Hortènsies

Per Sant Joan invoquem l’aigua, la terra, l’aire i el foc.

Ens encomanem als esperits dels ancestres que poblen aquesta desconeguda dimensió, que als nostres ulls d’adult se’ns mostra esquiva, i apuntalen els murs que divideixen aquests mons paral·lels, que conviuen en harmonia si no convergeixen.

Perquè ens protegeixi de les fosques forces que habiten l’avern i no ens enterboleixin els dies dels quals hem de gaudir.

Que el so dels petards us espanti i l’olor de la pólvora ennuvoli els vostres sentits.

Que el foc purifiqui les ànimes errants i que la terra cobreixi les restes que us afligeixen.

Que l’aigua inundi i arrossegui les penes que amb dolor porteu i que l’aire us porti lluny, nets i purs, lliures ja de cadenes.

Us exhortem entre petards, bombetes i bengales que no entreu allà on no se us ha convidat, i amb danses, a seguir el ball que us porti de nou, als núvols d’un món semblant, però en oposades realitats.

Nosaltres celebrem Sant Joan lliures d’ombres.

 

La Fira d’Artesania

A la Fira d’Artesania, que és la segona festa gran de la Residència Les Hortènsies, és on podeu veure la nostra trajectòria professional.

Nosaltres, durant tot l’any, fem tallers, un gran ventall d’activitats en què es potencia la motricitat fina, la combinació de colors, i la manipulació de diferents materials per familiaritzar-nos amb tots ells, i així poder donar una major complexitat i originalitat als nostres treballs.

Fang, fusta, ceràmica, papers de diferents textures… que fan que les nostres mans s’emmotllin a nous materials, i els que tenim algunes dificultats a l’hora de treballar, poguem adquirir agilitat i força.

I que la nostra ment, sempre oberta i curiosa, s’avanci a les innovacions artístiques que dia a dia van sorgint.

Intentem estar sempre a l’avantguarda de tot.

També és un dia especial, en què familiars, amics i companys, ens tornem a trobar per compartir una estona d’esbarjo i una copeta de cava, tot amenitzat amb música i ball.

Al cap i a la fi, és una festa on es barregen la felicitat i la feina ben feta.

La cloenda de curs que dóna la benvinguda a l’estiu.

GRÀCIES UN ANY MES PER ACOMPANYAR-NOS A LA NOSTRA FIRA D’ARTESANIA.
BON ESTIU… BONA FESTA.

Festa japonesa

Japó, l’imperi del sol naixent, el tron del crisantem, una cultura oriental curiosa i exòtica.

On preval el grup davant l’individu, on les tradicions són la seva forma de vida, i l’honor, l’obligació i el deure una màxima en la seva existència.

Amb un sentit de l’humor difícil d’entendre, els nipons són respectuosos, cerimoniosos i bons amfitrions.

La seva cultura mil·lenària, es centra en la meditació, la bellesa i la natura.

Els jardins japonesos són espais de pau dins de la ciutat, és la seva necessitat de no perdre el contacte amb la natura; dotant-ho d’un rerefons emocional, on buidar i bolcar les inquietuds i anhels de l’individu.

Tot jardí posseeix la personalitat del seu creador, no havent-hi mai dos iguals.

La cultura nipona ens ha arribat moltes vegades a través dels mitjans de comunicació, d’ells coneixem les geishes, els lluitadors de sumo, els guerrers ninjas…

Últimament la gastronomia japonesa està fent les delícies dels occidentals, amb plats senzills, suculents i, apetitosos.

Com a bons mediterranis, seguirem descobrint cultures i respectant-les com respectem la nostra.

Visita al Cosmocaixa

Al CosmoCaixa hem pogut experimentar, observar i conèixer realitats alternatives.

Botons i maquinàries que et porten a universos nous, i al coneixement empíric de noves tecnologies.

No tot és el que sembla.

El blau es torna verd en canviar el prisma amb el qual es mira.

Animals aquàtics, recreats en un hàbitat que no és el seu habitual, grans, petits i multicolors.

Observar-los et sumeixi en una placidesa excepcional i conèixer la seva història, et sorprèn.

Les maquetes dels primers homes i dones que van habitar la terra, et deixa atordit, l’evolució humana, segles rere segles han fet que ara siguem diferents, a la part que iguals.

L´Australopithecus, l’homo hábilis, l´homo sapiens… diferents noms en l’evolució fins a arribar a nosaltres.

Una esfera gairebé màgica que transforma el seu raig en tocar el cristall.

La taula que semblava transferir poders als qui estàvem al voltant.

Una bicicleta, que al pedalejar dóna energia suficient per veure imatges en un plasma, sense necessitat de llum o combustible.

El bosc humit l’encant de la natura en un espai recreat perquè es despertin els sentits.

Trix el rei dels llangardaixos gegants, d’una època pretèrita a nosaltres, un animal televisiu, que alhora que t’atreu, et paralitza de por.

Misteris que descoberts t’obren la ment a una nova visió de la ciència.

ESTEM PREPARATS PER Al FUTUR!!!