El passat dia 22/3/2018 , a la seu de la UCH, en representació de la FSFA, el Sr. José Mª Cuartero va participar a la reunió en que els representants del Pla Inter departamental d’atenció i interacció social i sanitària (PIAISS) van presentar el Model d’Atenció Integrada a les persones que viuen en centres residencials.

Comentaris als documents presentats sobre el Model d’Atenció Integrada a les persones que viuen en centres residencials

Volem posar de manifest que compartim els objectius i la necessitat d’ordenació de l’atenció sanitària a les persones que viuen en centres residencials, amb una perspectiva integrada, multidisciplinar, de proximitat i cercant la qualitat, l’equitat i l’eficiència.

Tal com es mostra en els documents i en les presentacions que els coordinadors del PIAISS han anat fent, hi ha evidència que la població catalana que viu en centres residencials té unes condicions de salut i dependència molt superiors a la població que no viu institucionalitzada, inclús per als mateixos grups d’edat. La complexitat assistencial que comporta aquest patró poblacional s’ha de tenir en compte a l’hora d’organitzar l’atenció sanitària a aquesta població i també en l’assignació de recursos per tal de donar una resposta adequada a les seves necessitats.

Considerem un avenç important que, ja en aquesta fase de definició del Model, s’hagi incorporat una descripció de la cartera de serveis per donar una atenció sanitària de qualitat, com també l’esforç d’acompanyar el Model amb un marc d’avaluació.

Per a desplegar el model es requerirà de canvis en el marc normatiu tant de l’àmbit sanitari com social i d’adaptació dels instruments. El fet de començar per projectes demostratius, incloent territoris que permetin diferent combinació de casos (tipologia de residències, diversitat de proveïdors sanitaris, modalitats d’organització de l’atenció farmacèutica) pot ser una estratègia adequada, sempre i quan s’utilitzi l’avaluació per obtenir les referències necessàries per adaptar els instruments (contractació de serveis, contraprestació econòmica, sistemes d’informació, avaluació) i el marc normatiu per fer possible l’extensió del model.

La cartera de serveis dissenyada és, efectivament, més desenvolupada i adequada a la realitat de les necessitats de les persones que viuen en centres residencials. Per portar-la a terme cal adaptar els recursos assistencials sanitaris als requeriments de la major complexitat assistencial d’aquestes necessitats, amb una intensitat superior a la pròpia d’un EAP quan atén persones no institucionalitzades. Els equips assistencials sanitaris de les residències, ja siguin directament integrats a l’EAP o amb altres solucions amb estreta coordinació amb l’atenció primària, han de tenir reconeixement, dimensionament, recursos i formació per assumir el model. Així mateix, cal potenciar la coordinació entre tots els equips assistencials implicats en l’atenció integral a les persones i posar en valor els professionals que treballen a les residències.

La realitat actual és de molta variabilitat i de solucions diverses que impliquen diferents dispositius. Des del nostre punt de vista, és important tenir uns escenaris de futur cap on orientar el model i avançar en la construcció d’una veritable atenció sanitària integrada, de qualitat i equitativa respecte la resta de la població, és a dir, adaptada a les necessitats específiques de les persones que viuen en centres residencials. En aquest camí, pensem que hem de comptar amb tota la xarxa assistencial que tenim en cada lloc, per aprofitar els recursos disponibles i les experiències valuoses que s’hagin desenvolupat, tot adaptant la cartera de serveis i articulant les relacions entre serveis per aconseguir la necessària integració assistencial, pivotant en l’atenció primària. El desplegament territorial, tot mantenint els seus objectius, principis i marc general del model, ha de tenir la suficient flexibilitat per adaptar-se a la realitat específica de cada lloc, en funció del nombre de residències, població a cobrir, varietat de dispositius assistencials, iniciatives innovadores que es puguin desenvolupar i totes aquelles realitats que puguin ser facilitadores per a la implantació del model en les millors condicions d’èxit.

Des del nostre punt de vista la implantació del model és una bona oportunitat per orientar l’atenció cap a resultats, sobre la base del reconeixement d’unes necessitats poblacionals, a través d’una cartera de serveis i amb uns objectius avaluables. Aquesta orientació ha d’anar acompanyada per una aposta de confiança amb l’autonomia de gestió de les entitats implicades, en un marc de col·laboració entre elles i unes regles del joc determinades pels instruments de contractació de serveis entre el CatSalut, la DGPS i les entitats proveïdores (d’atenció sanitària i farmacèutica, i d’atenció a la dependència). En aquest sentit, demanem participar en l’avaluació dels projectes demostratius i en el disseny dels instruments de contractació de serveis, sistemes de pagament i avaluació.

Malgrat que de moment els documents se centren en els residències de gent gran, és necessari també l’ordenació del model d’atenció sanitària integrada a les residències de persones amb discapacitats i de persones amb malaltia mental.